Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2009. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1098 episodis
RSS

episodis

265-276 de 1096
  • 12'

    20 anys dels Xiquets del Serrallo: Història i llibre

    Presentació del llibre commemoratiu Aquest dimecres es presenta a l'auditori de Caixa Tarragona el llibre 20 anys dels Xiquets del Serrallo, explicat per Pinya Blava. L'obra ha estat escrita per Alfred Borràs, Lluís Marçal, Maurici Ferrer i Miquel Àngel Magant, membres de la redacció de la revista de la colla. El llibre és fruit d'un gran esforç col·lectiu i recull la trajectòria de l'entitat des de la seva fundació fins a l'actualitat. Orígens i evolució de la colla La colla va néixer l'any 1988 per iniciativa del rector de la parròquia del Serrallo amb l'objectiu de dinamitzar socialment el barri. Segons els autors: "El lema que va sortir de la colla va ser una colla per aixecar un barri." Punts clau del seu inici: * Va començar amb gent del barri, principalment pescadors, i només cinc castellers amb experiència prèvia. * La primera actuació va ser un pilar el dia de la Mare de Déu del Carme amb camises de color blau marí. * El seu naixement va generar un gran debat a la ciutat sobre la viabilitat de tenir tres colles a Tarragona. Actualitat i Santa Tecla Tot i que va néixer vinculada estrictament al barri marítim, actualment la colla s'ha obert a tota la ciutat; s'estima que el 90% dels seus membres actuals són de Tarragona i no exclusivament del Serrallo. De cara a la Festa Major de Santa Tecla, la colla prepara estructures com el 4 amb l'agulla, el 3 de 7 i, si els assajos ho permeten, el 5 de 7.

  • 13'

    Cinquena Marató de Donació de Sang a Tarragona

    La Marató de Donació de Sang de Santa Tecla Aquest proper dissabte se celebra la cinquena edició de la Marató Itinerant de Donació de Sang, organitzada pel Banc de Sang i Teixits. Per tercera vegada, l'esdeveniment s'integra dins el programa de festes de Santa Tecla a Tarragona, una iniciativa que ha demostrat ser clau per augmentar la participació ciutadana. Funcionament del Banc de Sang i Teixits El doctor Enric Contreras, director del Banc de Sang a la demarcació de Tarragona, explica que l'organització és una empresa pública que centralitza el processament de tota la sang de Catalunya. Els punts clau són: Centralització: S'està traslladant la unitat de processament al districte 22@ de Barcelona per optimitzar la seguretat i qualitat. Distribució: Cada hospital disposa d'un dipòsit propi que es renova diàriament segons la seva activitat. Productivitat: De cada donació s'obtenen tres components essencials: glòbuls vermells, plaquetes i plasma. Per què és important donar sang? Catalunya ha superat les 40 donacions per cada 1.000 habitants, però encara està per sota de les 45 recomanades per l'OMS per ser totalment autosuficients. S'han destacat diversos aspectes de la donació: Freqüència: Els homes poden donar 4 cops l'any i les dones 3 cops. Quantitat: S'extreuen uns 450 cc (un 10% del volum total), que el cos recupera en poques hores. Necessitat: Es requereixen unes 1.000 donacions diàries a tot el territori català. "La sang sempre espera el pacient, no el pacient a la sang." La Jornada al Teatre Metropol La Marató tindrà lloc al Teatre Metropol de 10:00 a 22:00 hores. L'itinerari per als donants inclou: Qüestionari de salut obligatori per a tothom. Entrevista mèdica i revisió de constants (tensió i nivell d'hemoglobina). Extracció a l'escenari del teatre, acompanyada d'actuacions culturals (castellers, corals, nanos). Refrigeri i obsequis: Invitacions a PortAventura, entrades per al Nàstic, el CBT o espais de benestar. L'objectiu final és fidelitzar el "superdonant", aquell que incorpora la donació com un hàbit regular a la seva agenda.

  • 6'

    El Camí de l'Aigua: Guia i història de la mina de l'Alcabisba

    El Camí de l'Aigua: Una ruta històrica i excursionista En aquesta entrevista, Joan Marqués ens presenta el seu darrer llibre, El Camí de l'Aigua (de Tarragona a Puig Palat). L'obra combina la recerca històrica amb l'orientació pràctica per a senderistes, centrant-se en el traçat de la mina de l'Alcabisba. Estructura i continguts del llibre El llibre es divideix en dues grans temàtiques i organitza la part pràctica de manera accessible: Vessant històric: Analitza la creació de la mina a cavall entre els segles XVIII i XIX, connectant-la amb la llarga tradició de canalitzacions d'aigua que es remunta a l'època romana. Guia excursionista: Proposa un recorregut de 30 quilòmetres dividit en tres etapes de 10 km cadascuna: Tram urbà: Transcorre per urbanitzacions properes a Tarragona. Tram de bosc: Una zona més campestre i forestal. Tram final: Arribada plana cap a Puig Palat, entre vinyes. La mina avui dia: Més que un vestigi L'autor destaca que la mina no és només una resta arqueològica, sinó una infraestructura encara activa que alimenta els dipòsits de Tarragona. "No estem parlant d'un vestigi del passat; fa 200 anys que funciona i actualment encara porta aigua." L'empresa municipal d'aigües Ematsa ha col·laborat en la publicació, destacant la importància de mantenir els pous i la senyalització externa d'aquesta obra d'enginyeria hidràulica.

  • 14'

    Activitats i inscripcions del Patronat d'Esports 2009-2010

    Inici de la Temporada Esportiva a Tarragona El gerent del Patronat Municipal d'Esports de Tarragona (PMET), Ramon Quadrat, presenta la nova oferta d'activitats per al curs 2009-2010. Amb l'arribada del setembre, s'obren els períodes per apuntar-se a una gran varietat de disciplines tant en l'àmbit físic com aquàtic, amb l'objectiu de promoure l'hàbit de l'esport entre la ciutadania. Novetats en les Inscripcions i Preus Aquest any s'han introduït canvis significatius per facilitar l'accés a l'usuari: Inscripció directa: Per a les activitats de gimnàs, ja no es fa sorteig. L'usuari tria plaça directament segons la disponibilitat. Matrícula oberta: Les inscripcions no es tanquen; si hi ha places lliures, la gent pot apuntar-se un cop començat el curs. Bonificacions econòmiques: Es mantenen els preus de l'any anterior i s'incrementa el descompte per a la segona activitat fins al 75% per als abonats. Oferta d'Activitats Dirigides El ventall de disciplines és ampli i s'adapta a diferents perfils d'edat i condició física: Cossos i ment: Pilates, ioga i manteniment. Alta intensitat: L'Indoor (ciclisme de sala) es consolida com l'activitat estrella per la seva intensitat i ritme. Joves i Salut: S'ha creat Ritme Jove (per a majors de 14 anys) i es mantenen les Actisaluts i Minis (sessions de 30 minuts) gratuïtes per a abonats. Àmbit Aquàtic i Salut Específica L'oferta d'aigua continua sent un pilar del Patronat amb prop de 4.000 cursetistes: Piscines disponibles: S'incorpora la gestió de Sant Pere i Sant Pau, sumant-se a Camp Clar, Serrallo i Bonavista. Programes especials: Es dóna continuïtat a la natació adaptada i a la natació correctiva per a persones amb fibromiàlgia, oferint beneficis cardiovasculars sense impacte. "Volem que tothom tingui sortida; el més important és que la gent pugui gaudir de l'activitat que vol fer."

  • 23'

    Inversió social i Contracte Programa a Tarragona

    El Contracte Programa: Un nou model de gestió social El Departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya ha establert una col·laboració amb l'Ajuntament de Tarragona dotada amb 3 milions d'euros. Aquest instrument, anomenat Contracte Programa, representa un canvi de paradigma en la relació administrativa: • Substitueix el model històric de subvencions graciables per una relació equitativa i d'igualtat entre administracions. • Introdueix mecanismes de transparència mitjançant indicadors d'assoliment d'objectius. • Estableix un sistema de cofinançament on la Generalitat aporta el 66% i el món local el 34%. Prioritats i Mesures contra la Crisi Dins d'aquest acord, s'ha creat una partida específica per a ajuts d'urgència social (prop de 300.000 € per al Camp de Tarragona) destinada a situacions crítiques com el tall de subministraments elèctrics o l'impagament de lloguers. "És una mesura anticrisi que posa damunt la taula el departament per atendre casos que no requereixen grans recursos però sí una resposta immediata." Desplegament de la Llei de la Dependència L'episodi aborda la situació actual de la Llei de la Dependència, que es troba aproximadament a la meitat del seu camí de desplegament: • Actualment s'està implementant el Grau 2, nivell 1. • A Catalunya hi ha unes 80.000 persones amb un pla individual d'atenció ja realitzat. • Es reclama una major lleialtat institucional a l'Estat per complir amb el finançament a terços promès originalment. Equipaments i Serveis Territorials Gent Gran • Residència de la Mercè: La remodelació integral s'acabarà entre març i abril de 2010. • Noves places: S'espera la creació de 350 noves places a Tarragona ciutat (projectes de La Tecla i les Germanetes dels Pobres) per arribar a la ràtio recomanada del 5%. Infància i Adolescència Es destaca que la institucionalització en centres (CRAE) ha de ser l'última opció. El director fa una crida a la solidaritat nacional per fomentar: • L'acolliment familiar d'infants sense possibilitat de retorn amb la família biològica. • L'adopció nacional com a via prioritària sobre la internacional. • Una nova legislació que prioritzi els drets de l'infant per sobre de la família biològica.

  • 37'

    Inici de Santa Tecla 2009: Homenatges i Crida

    Acte d'Homenatge als Teclers i Perpetuadors L'episodi recull l'acte institucional previ a l'inici de les Festes de Santa Tecla 2009 a l'Ajuntament de Tarragona. Es destaca el reconeixement a diversos ciutadans per la seva trajectòria en projectes festius com el Ball de Gitanes, la Banda Unió Musical i els Nanos Vells. Els Perpetuadors de la Festa El punt central de la cerimònia és el nomenament dels perpetuadors, figura que reconeix una vida de dedicació a les tradicions tarragonines: • Salvador Fa Llimiana (a títol pòstum): Es recorda la seva tasca com a director de l'Esbart Dansaire i el seu paper en la recuperació del seguici popular als anys 80. • Carles Llurac Fortuny: Històric impulsor de les festes que, en un discurs molt emotiu, destaca la importància del relleu generacional i el suport familiar. El Toc de Crida i la Tronada Després dels parlaments al Saló d'Actes, la comitiva es trasllada al balcó principal de l'Ajuntament: • La Cobla de Ministrers interpreta el tradicional toc de crida. • L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros recorda anècdotes sobre la creació del Correfoc i la falta de recursos dels primers anys. • L'acte culmina amb l'encesa de la primera tronada a la Plaça de la Font, a càrrec de la Pirotècnia Martí de Burriana, i el so de l'Amparito Roca. "Nomenar-nos perpetuadors és el reconeixement a les persones que fa una pila d'anys van posar-se a treballar de valent per la nostra festa."

  • 17'

    Dones pallasses: el protagonisme femení a la Plaça Friki

    Resum de l’entrevista a la Plaça Friki En aquesta edició de la Plaça Friki de Tarragona, l'organitzador David Sancho presenta una aposta trencadora: un duel de pallasses protagonitzat per la reconeguda Pepa Plana i l'argentina Maku Fazzari (coneguda com a Macu Jarràquez al text). L'entrevista aprofundeix en la situació de la dona en el món de l’humor i les particularitats dels seus nous espectacles. La reivindicació de la dona pallassa Les convidades reflexionen sobre les dificultats de les dones en un àmbit tradicionalment masculí: Invisibilitat en el circ: Pepa Plana destaca que encara costa veure dones pallasses en les estructures del circ tradicional. Crítica als guions: Es denuncia que molts guions d'humor per a dones són escrits per homes des d'un referent masculí, convertint la dona en objecte de riure (la tonta, la gorda) en lloc de subjecte còmic. Sensibilitat pròpia: Macu subratlla que la dona aporta una sensibilitat i codis diferents que el públic rep amb molta valoració. Els espectacles a la Plaça Friki Ambdues artistes presenten propostes basades en la simplicitat i la comunicació directa: Pepa Plana (L’atzar): Un espectacle gairebé sense paraules que neix de la poesia de lo quotidià i de les casualitats o "xiripes" de la vida. Macu (Metro y medio): Una proposta unipersonal on tot es concentra en el seu metre i mig d'alçada, utilitzant malabars i jocs simples per connectar amb el públic sense parlar. "Els pallassos som poetes en acció perquè traiem el més petit de la realitat per explicar tota una història." Logística i Plan B L'organització confirma que, tot i la previsió de pluja, l'espectacle és prioritari a la plaça. En cas de mal temps, l'activitat es traslladaria a l'Antiga Audiència per garantir que el públic pugui gaudir d'aquest tàndem femení excepcional.

  • 13'

    25 anys del Ball de Gitanes de Tarragona

    Commemoració i història del ball L'episodi celebra el 25è aniversari de la recuperació del Ball de Gitanes a Tarragona. Josep Lluís, el cap de colla (Gitano Gros), explica l'evolució d'aquesta dansa des que es va decidir reincorporar al Seguici Popular l'any 1984. El que va començar com una iniciativa dels esbarts locals per revitalitzar la festa s'ha convertit en un un dels elements més vitals i alegres de Santa Tecla. Estructura i personatges El ball no és només moviment, sinó que té una simbologia d'agraïment a la natura i una jerarquia clara: El Gitano Gros: El cap de colla que controla el ritme i l'ordre. L’Estaquiró: La figura clau que aguanta el pal central on es trencegen les cintes. Els Galerons: Personatges que aporten la gresca, fan bromes a les gitanes i dinamitzen l'actuació. Rigurositat i evolució tècnica S'emfatitza que, malgrat l'aparença festiva, és un ball de gran complexitat tècnica. Un error en el tressat de les cintes pot provocar un nus impossible de desfer sense aturar la música. Josep Lluís destaca diversos canvis històrics: Música pròpia: L'any 1990 es van adaptar partitures trobades a l'arxiu de la Catedral, substituint les músiques genèriques de les zones del Penedès. Adaptació al terreny: La creació d'un pas específic per a la Baixada de les Escales de la Catedral. "Si hi ha una petita errada, allò no es fa ni es desfà. Queda un nus que no hi ha manera de deslliurar." Actes del 25è aniversari Per celebrar aquesta fita, l'entitat ha organitzat una exposició retrospectiva que mostra l'evolució dels vestits, els pals i fotografies històriques. A més, s'ha organitzat una trobada excepcional amb onze colles de gitanes (grans i petites) de diferents llocs per acompanyar la ciutat durant les festes.

  • 11'

    La Festa als Ulls: Visions foranes de Santa Tecla

    Una mirada externa sobre la tradició El projecte "La Festa als Ulls", impulsat pel fotògraf tarragoní Pepe Escoda, arriba a la seva quarta edició amb l'objectiu de trencar els "vicis visuals" dels qui coneixen les festes de tota la vida. En aquesta ocasió, els fotògrafs convidats són Ximena Garrigues i Sergio Moya, que s'han acostat a les festes de Santa Tecla sense documentació prèvia per mantenir la seva mirada "verge". L'itinerari de la descoberta Els autors expliquen com s'han submergit en l'energia de la ciutat, destacant diversos moments clau del seu recorregut: La Santa Tecla Petita: Segons els fotògrafs, una introducció ideal per entendre el que vindria després. La Baixada de l'Àliga: Un dels moments més intensos on Ximena va decidir situar-se al mig de l'acció, malgrat el perill i el soroll. Actes gastronòmics: El vessant social amb els vermuts, les cues de musclos i les festes populars. Mascletades i focs: Una experiència sonora i visual impactant que els era totalment desconeguda. Característiques de l'exposició: "Santa Tecla: Santa Tecla" L'exposició, titulada amb aquest joc gràfic de dos punts, presenta algunes particularitats notables: Treball en parella: Les imatges es presenten en díptics, fruit d'un procés de selecció conjunt que neix de la discussió professional i la cerca d'una conclusió que superi l'individualisme. Sensibilitat i drama: Lluny de les típiques imatges festives, les fotografies capturen el sentiment, l'esforç físic i el drama facial dels participants. La imatge del cartell: Una jove fent de "cuia" en un castell, que destaca per transmetre una pau al·lucinant enmig de la tensió de la pinya. "Les fotos es fan amb el cap i amb els ulls, i si hi poses el cor, la foto és excel·lent." Segons Pepe Escoda, el treball del Sergio i la Ximena és emocionant precisament perquè han sabut capturar detalls i preses insòlites que un fotògraf local sovint passa per alt.

  • 19'

    Santa Tecla: Tradició, comunitat i futur a Tarragona

    La vivència de les Festes de Santa Tecla L'alcalde de Tarragona reflexiona sobre la importància de les festes de Santa Tecla, destacant com la pluja, lluny de ser un inconvenient, forma part del ritual natural de la tardor. La festa ha evolucionat de ser una celebració local a convertir-se en un esdeveniment d'una potència cultural que atrau visitants de tot l'estat i del sud de França. Inclusió i Sentit Comunitari Un dels pilars de la celebració actual és el seu vessant solidari i inclusiu: Es garanteix la participació de persones amb discapacitat eliminant barreres arquitectòniques. S'han incorporat detalls com el braç de Santa Tecla apte per a nens celíacs. La festa serveix com a espai de retrobament per a la ciutadania, fomentant un fort sentiment de comunitat i d'identitat compartida. El Seguici Popular i el Relleu Generacional L'entrevista aprofundeix en la complexitat tècnica de les figures del seguici. Es destaca el projecte de crear els nanos petits per a la Santa Tecla Petita, una tasca difícil pel que fa a l'escultura i al pes que han de suportar els infants. L'alcalde subratlla la importància de les nissagues familiars que mantenen viva la tradició: "És un dels miracles de la festa, que la tenim garantida per moltes generacions." La Festa com a Eina d'Integració Finalment, s'analitza el paper de la festa en la integració dels nouvinguts. Mitjançant les escoles, els nens troben en els elements del seguici (l'àliga, la víbria, els gegants) i en el Nàstic els principals eixos d'identificació amb Tarragona. L'alcalde també menciona la necessitat de trobar un millor equilibri en el calendari escolar perquè els joves puguin viure les festes amb total intensitat.

  • 10'

    Inauguració de la Llar d'Infants César August a Tarragona

    Estrena de la nova Llar d'Infants César August En el marc de l'inici del curs escolar 2009-2010, la unitat mòbil de Tarragona Ràdio ha visitat la nova escola bressol municipal situada al costat del CEIP César August, a la zona del Parc del Francolí. L'edifici destaca per ser una construcció totalment nova d'obra, dissenyada específicament per a les necessitats dels infants de 0 a 3 anys. Característiques de les noves instal·lacions L'edifici ha estat projectat per maximitzar el benestar dels nens i l'eficiència educativa: Lluminositat natural: Gràcies a grans finestrals i claraboies, pràcticament no cal l'ús de llum artificial durant el dia. Accessibilitat total: Totes les aules tenen sortida directa al pati i el mobiliari està totalment adaptat a l'alçada dels petits. Equipament complet: Disposa de cuina pròpia, aire condicionat i un disseny de seguretat amb lavabos separats i aules comunicades visualment mitjançant vidres. Capacitat: Actualment el centre compta amb 94 alumnes. El procés d'adaptació La directora del centre, Cristina Prat, s'estrena en el càrrec i explica que aquesta primera setmana és clau per a l'adaptació dels infants: Entrada progressiva: El primer dia els pares acompanyen els nens a l'aula durant una hora i mitja. Autonomia: El segon dia, els nens es queden sols en dos torns diferenciats per evitar que els plors es contagiïn de forma massiva. "És convenient que l'adaptació sigui progressiva per no crear una mala experiència d'entrada." Gestió i testimonis L'escola està gestionada per la Fundació Pere Tarrés i l'equip està format per sis tutores i dues auxiliars. Els pares entrevistats han mostrat una gran satisfacció, destacant la modernitat de les instal·lacions, el tracte del personal i la proximitat al domicili.

  • 22'

    Situació de la PIMEC i fusions patronals a Tarragona

    Anàlisi de la crisi econòmica i el futur empresarial En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Joaquim Sendra, president de la PIMEC a les comarques tarragonines, analitza el difícil inici del curs econòmic del 2009. La realitat de la petita i mitjana empresa es defineix per un pessimisme sostingut, un cop passat el respir estacional del sector turístic. Impacte de la crisi i mesures polítiques Atur i supervivència: Es preveu que l'atur superi el 20%, afectant especialment la construcció i la indústria. L'empresari descriu la situació amb una metàfora punyent: > "El temps que estàs dintre del congelador és el que fa que en puguis sobreviure o no." Crítica al Govern Central: Sendra es mostra molt crític amb les mesures de Madrid, especialment la pujada d'impostos i la falta de realització dels préstecs ICO. Considera que el govern prioritza el subsidi i la "pau social" a la reactivació econòmica real. Resignació vs. Indignació: Després d'un període de mobilitzacions, els empresaris es debaten entre la indignació i la resignació, entenent que hauran de sortir de la crisi pels seus propis mitjans davant la falta d'ajudes efectives. Processos de fusió i reestructuració L'entrevista aborda dos grans processos de concentració: 1. Fusions de Caixes: Hi ha preocupació per la possible pèrdua de competència i l'enduriment de l'accés al crèdit. Sendra prioritza la solvència financera per sobre del "nacionalisme de territori". 2. Unió Patronal (PIMEC i Foment/CEPTA): S'ha ratificat l'acord per crear una representació empresarial unificada a Tarragona i les Terres de l'Ebre. L'objectiu és clarificar el panorama institucional: * Foment del Treball: Representació de la gran empresa. * PIMEC: Representació exclusiva de la micro, petita i mitjana empresa. Es preveu que aquesta nova entitat unificada pugui començar a ser una realitat operativa durant l'any 2010.