Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2009. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1098 episodis
RSS

episodis

253-264 de 1096
  • 16'

    Lluís Gavaldà: El pregoner més proper de Santa Tecla

    Lluís Gavaldà, el pregoner de Santa Tecla En aquesta conversa, el cantant d'Els Pets, Lluís Gavaldà, comparteix les seves impressions i nervis davant la responsabilitat de ser el pregoner de les festes de Santa Tecla a Tarragona. El músic destaca la proximitat amb la ciutat i com la seva vida quotidiana s'ha vist alterada per aquesta distinció. Un pregó des del vincle personal Gavaldà explica que el seu objectiu no és fer un discurs excessivament formal, sinó centrar-se en la seva història d'amor amb Tarragona. Entre els detalls del pregó, destaca: El vincle profund: Són 46 anys de vivències, incloent-hi la botiga dels seus pares i la seva residència actual. La naturalitat: Prefereix un to proper i educat abans que seguir un protocol rígid. L'expectació ciutadana: Menciona com els veïns li donen consells o li demanen que parli de temes locals com els horaris dels pubs. El concert intergeneracional d'Els Pets Una de les grans novetats d'enguany és que el pregoner també actua amb la seva banda. El concert té unes característiques molt especials: Horari insòlit: Es farà a les 7 de la tarda per permetre que les famílies i els nens puguin assistir-hi. Caràcter transversal: El grup se sent orgullós de ser intergeneracional, des d'avis fins a néts. Màgia a l'escenari: Han programat la cançó "A vespre" perquè coincideixi exactament amb el moment en què es fa fosc. "A Tarragona no sóc un famós, sóc el que va a comprar el pa, el que porta el nen al col·le... i això és més bonic que ser famós." Projectes de futur L'artista també avança que el grup està acabant la gira actual i ja treballa en un nou disc que s'espera que surti a la llum la primavera de l'any vinent.

  • 25'

    Entrevista a Sergi de los Ríos: Actualitat Política a Tarragona

    Balanç Polític i Reptes del Nou Curs En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Sergi de los Ríos, portaveu d'Esquerra Republicana (ERC) a l'Ajuntament de Tarragona, analitza el panorama polític actual i els projectes estratègics de la ciutat. Consultes sobre l'Autodeterminació Arran de l'èxit del referèndum a Arenys de Munt, ERC proposarà una moció al plenari del 28 de setembre per explorar una iniciativa similar a Tarragona. Els punts clau són: • La necessitat de consens social i polític a l'Ajuntament. • La voluntat d'organitzar-ho de manera seriosa i rigorosa, evitant accions simbòliques sense suport institucional. • Segons De los Ríos: > "No donarem suport a consultes que es facin amb una caixa de sabates al mig de la Plaça de la Font." Projectes Estratègics i Urbanisme Es repassen les actuacions de les conselleries d'ERC sota la filosofia del llarg termini: • Mercat Central: Es confirma el calendari per iniciar les obres a finals de 2009 o gener de 2010, un cop reduït el projecte de quatre a dues plantes de pàrquing per fer-lo viable. • Parc Tecnològic: Signatura del conveni amb l'Incasòl per accelerar el desenvolupament d'aquest eix. • Anella Verda: Confirmació del finançament del Fons FEDER per a la primera fase del projecte. Turisme i Impacte del Sector de Congressos Malgrat la crisi econòmica, el sector turístic i de congressos mostra signes de resiliència: • S'observa un canvi de mentalitat cap a una ciutat turística cultural, obrint monuments en dies festius i ponts. • Creixement significatiu del turisme francès. • El Palau de Congressos manté un bon nivell d'activitat amb uns 14 congressos anuals, posicionant-se millor que altres ciutats de l'estat espanyol.

  • 14'

    Josep Cendra i Navarro: Premi El Balcó 2009

    Reconeixement a una trajectòria de resistència cultural L'entrevista se centra en la figura de Josep Cendra i Navarro, qui ha estat guardonat amb el Premi El Balcó - Tarragoní de l'any 2009 per Òmnium Cultural del Tarragonès. L'acte de lliurament tindrà lloc al saló de plens de l'Ajuntament de Tarragona coincidint amb l'inici de les festes de Santa Tecla. L'etapa de la dictadura i la Cooperativa Obrera Cendra destaca que el premi arriba pel seu compromís durant els anys 60 i 70, una època de forta resistència cultural sota el règim franquista. Alguns dels punts clau de la seva gestió inclouen: Presidència de la Cooperativa Obrera Tarragonense: Va ocupar el càrrec durant 25 anys, salvant l'entitat dels intents d'absorció per part del sindicat vertical. Aixopluc d'entitats: La Cooperativa va servir de seu per a grups de sardanes, esbarts, cine-clubs i el Cor l'Àncora, sovint sense cobrar lloguer per garantir la seva supervivència. Conflictes amb el poder: L'entrevistat recorda les pressions dels governadors civils, especialment quan s'intentava utilitzar el català en circulars internes. Compromís social i salt a la política L'activisme de Cendra no es va limitar a la cultura, sinó que es va estendre a l'àmbit social i, posteriorment, a l'institucional: Càritas i Justícia Social: Va presidir Càritas diocesana en una etapa de renovació postconciliar, enfocant l'ajuda no com a beneficència, sinó com a justícia social, sota el paraigua de l'arquebisbe Pont i Gol. Carrera Política: Amb l'arribada de la democràcia, es va integrar a Convergència Democràtica de Catalunya, arribant a ser diputat a Madrid i al Parlament de Catalunya, a més de participar en la redacció de l'Estatut. "Aprofundir en la nostra cultura i la nostra llengua, que és l'ànima del poble, era difícil i perillós en aquells temps."

  • 13'

    La baixada de l'Àliga: de l'espontaneïtat a la tradició

    La creació d'una nova tradició tarragonina L'antropòleg Miquel Àngel Magand presenta el seu nou llibre, La baixada de l’Àliga, vista pels àligues, una obra que analitza com un acte que va començar de forma espontània i íntima fa 24 anys s'ha convertit en un dels esdeveniments més multitudinaris i estimats de les Festes de Santa Tecla. Metodologia i contingut de l'obra El llibre és fruit d'un intens treball de camp de dos anys i mig, basat principalment en la història oral: Entrevistes en profunditat: L'autor ha recollit el testimonis de deu portadors (actuals i jubilats) per passar del relat oral a l'escrit. Vessant emocional: Magand destaca que l'antropologia no només ha d'analitzar dades, sinó també el terreny de les emocions i el sentiment de comunitat. Estructura: El llibre es divideix en una primera part teòrica sobre simbologia i identitat, i una segona part centrada en les vivències directes dels protagonistes. Característiques de la publicació L'obra s'integra en la col·lecció Titans (número 9) i destaca per la seva independència editorial, tot i comptar amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona. L'objectiu és oferir una visió directa i contundent de la festa. "La tradició és una cosa que es va renovant, que va agafant elements nous, però amb una base tradicional que es perpetua."

  • 17'

    L'Esbart Santa Tecla i l'emoció del Retaule

    El Retaule de Santa Tecla: Una Tradició Viva L'Esbart Santa Tecla es prepara per a una de les cites més emblemàtiques de les festes de Tarragona: la representació del Retaule de Santa Tecla a la Catedral. Aquest espectacle, que es realitza ininterrompudament des de 1991, és una peça coreogràfica i plàstica de gran intensitat que narra la vida, martiri i glorificació de la patrona a través de vuit quadres escènics. Protagonisme i Emoció Ione, la ballarina que encarna la Santa per cinquè any consecutiu, destaca la profunda càrrega emocional i la concentració que requereix el paper, especialment en moments com el Pilar de Tres. El director, Jaume Guasch, subratlla la transformació dels dansaires, que passen de l'ambient festiu a una solemnitat gairebé petrificada en entrar a la Catedral. La posada en escena inclou elements sensorials com l'encens i una música en directe interpretada per la Cobla Principal del Llobregat. Propostes de Dansa Contemporània A banda del Retaule, l'esbart presenta l'espectacle "Fragments de Festa" a la Plaça de la Font (amb el Teatre Metropol com a alternativa per pluja). Aquesta proposta destaca per: Una visió avantguardista i coreografies contemporànies que s'allunyen del folklore tradicional pur. Peces basades en músiques de Joan Manuel Serrat, melodies valencianes del grup Trullars i coreografies inspirades en el barri mariner del Serrallo. Un vestuari innovador que, tot i el xoc inicial fa anys, ha estat plenament acceptat per la ciutadania. "El Retaule és l'única actuació on veus a tothom nerviós i concentrat; és bonic de veure com la gent es transforma."

  • 11'

    Entrevista a Javier Cansado: Humor i Santa Tecla

    Faemino i Cansado tornen a Tarragona per Santa Tecla L'humorista Javier Cansado concedeix una entrevista telefònica per parlar de la seva pròxima actuació al Teatre Auditori del Camp de Mart aquest divendres. Cansado reflexiona sobre la seva trajectòria, l'estil d'humor que els defineix i la seva relació amb el públic. Els punts clau de l'entrevista: Estil d'humor: Defineix la seva línia com un humor absurd i conceptualment diferent, allunyat de les referències més comercials o habituals. Evolució artística: Malgrat el pas del temps, assegura que el seu plantejament intel·lectual es manté intacte, tot i que ara tenen un llenguatge una mica més punkish i una millor tècnica com a actors. Connexió amb el públic: Destaca que, mentre que al principi havien de demostrar que eren divertits, ara el públic ja està "a favor" des del primer minut, la qual cosa els obliga a mantenir una intensitat alta durant tot el xou. Tradició i dignitat: Cansado defensa que la dignitat de l'artista resideix en la seva feina, tant si actua en un gran teatre com si ho fa al carrer, recordant els seus inicis al Retiro de Madrid. "Quien nos haya visto y le guste, que venga a vernos. Quien tenga dudas, que no venga, por favor... para pasar un mal rato, que se queden en su casa." Plans per a la festa major: L'actor recorda amb afecte les seves anteriors visites a Tarragona, mencionant especialment el ritual del vermut a la part antiga. L'entrevistadora el convida formalment a participar en els actes tradicionals de Santa Tecla, com el vermut gratuït amb musclos el dissabte a la Plaça de les Cols.

  • 8'

    El braç de Santa Tecla: tradició gastronòmica a Tarragona

    La tradició del braç de Santa Tecla En el marc de la festa major de Tarragona, la cita gastronòmica per excel·lència consisteix en el repartiment multitudinari del tradicional braç de Santa Tecla. Aquest acte, que ja és un clàssic de la celebració, té lloc a la Plaça de la Font i aplega milers de persones. Detalls del repartiment Quantitat: Es preveu repartir unes 4.500 racions. Dimensions: El pastís arriba a una longitud de 150 metres. Elaboració: Hi participen 9 pastisseries artesanes de la ciutat, cadascuna d'elles elaborant uns 40 braços. Novetat: Racions aptes per a celíacs Enguany, per iniciativa de l'alcaldia, s'han introduït 150 racions sense gluten. Els pastissers han destacat la complexitat de l'elaboració artesana per evitar la contaminació creuada: "Has de començar l'operació de fabricació d'aquell producte a zero i acabar-lo abans de començar amb l'altre, perquè la contaminació aèria ja podria ser un problema." L'esforç dels pastissers artesans Els representants del col·lectiu, Josep Roquet i Josep González, subratllen que aquesta activitat és una mostra de solidaritat amb la festa tarragonina. Malgrat la logística que implica (muntatge ràpid per preservar la nata fresca), els pastissers refermen el seu compromís amb la tradició i la qualitat del producte local.

  • 14'

    Josep Cendra i Navarro: Premi El Balcó 2009

    Reconeixement a la Resistència Cultural de Tarragona L'entrevista se centra en la figura de Josep Cendra i Navarro, qui ha estat guardonat amb el Premi El Balcó (Tarragoní de l'Any 2009) per Òmnium Cultural del Tarragonès. El guardó reconeix la seva incansable tasca de dinamització cívica i política, especialment durant les dècades de 1960 i 1970. La Cooperativa Obrera i el Casal Tarragoní Cendra destaca el seu paper com a president de la Cooperativa Obrera Tarraconense durant 25 anys, un període marcat per la resistència davant la dictadura: Bloqueig del sindicat vertical: Va evitar que el règim s'apoderés de la Cooperativa impedint l'entrada massiva de socis vinculats al govern. Empara de la cultura: La Cooperativa va servir de refugi i mecenes per a entitats com el Casal Tarragoní, el Cor l'Àncora, grups de sardanes i cineclubs, oferint-los espai sense lloguer. Defensa de la llengua: Recorda la perillositat de l'època, on enviar una circular interna en català podia suposar una citació al Govern Civil i amenaces de desterrament. "Aprofundir en la nostra cultura, en la nostra llengua, que és l'ànima del poble... era prellós." Compromís Social i Etapa Política L'entrevistat també repassa altres vessants de la seva vida pública: Càritas Diocesana: Sota la guia de l'arquebisbe Pont i Gol, va treballar per transformar l'entitat de la beneficència cap a la justícia social, un concepte mal vist per les autoritats franquistes. Transició i política activa: Amb l'arribada de la democràcia, es va implicar a Convergència Democràtica de Catalunya, exercint de diputat i participant en la redacció de l'Estatut. Incompatibilitat ètica: En ser elegit diputat, va decidir abandonar les seves quatre presidències en entitats civils per coherència democràtica.

  • 23'

    Urbanisme a Tarragona: Fons FEIL i Jocs Mediterranis

    Estat de les Obres del Fons Estatal d'Inversió Local (FEIL) El tinent d'alcalde de territori, Javier Terrés, repassa l'estat d'execució de les obres finançades pel govern central, destacant que un 87% dels projectes ja estan completats. Tot i el límit teòric del 31 de desembre, s'estudia l'ús de pròrrogues si fos necessari. Projectes Clau en marxa • Clavegaram del Serrallo: En fase final, es preveu acabar-lo aquesta tardor. • Piscina de Riuclar: Tot i estar en fase d'estructura, el sistema constructiu permetrà acabar-la a temps. • Escales mecàniques: Les del carrer Zamenhof estan gairebé a punt, mentre que les del Palau de Congressos s'iniciaran aviat. Intervencions en l'Urbanisme Ordinari L'Ajuntament prioritza la renovació de carrers cèntrics amb un enfocament en la comoditat del vianant i la renovació de serveis bàsics. • Carrers Jaume I, Mallorca i Alguer: Es farà una renovació integral de voreres i serveis (aigua, llum, gas). • Plaça dels Infants: Es busca un projecte que potenciï l'ús social per sobre de l'esportiu exclusiu, lligant-la amb les noves escales mecàniques. "Volem més equipament social i menys asfalt, dedicant el pressupost ordinari a obres que tinguin aquesta vessant de servei al ciutadà." Candidatura als Jocs del Mediterrani 2017 S'està treballant intensament en el dossier internacional i la definició de les seus. La Vila Mediterrània Després de descartar la Ciutat de Repòs i Vacances, l'opció del Pou Boronat se situa com la preferida per les seves dimensions (capacitat per a 1.250 habitatges) i la seva condició d'ARE (Àrea Residencial Estratègica). Instal·lacions Esportives Es confirmen ubicacions clau com Campclar, el pavelló de Sant Pere i Sant Pau, i la utilització de la Plaça de Braus (propietat de la Diputació). Altres Projectes Estratègics • Ciutat Esportiva del Nàstic: El projecte s'ha hagut de refer per abaratar costos (límit de 30 milions d'euros) i es preveu presentar-lo abans de final d'any. • POUM: L'aprovació depèn de diversos informes vinculants de la Generalitat, negant que l'Ajuntament estigui retardant el procés per tacticismes polítics. • Plaça dels Carros: Es confirma que ADIF ja està realitzant cales i mesuraments per iniciar la reforma del pas soterrani.

  • 5'

    El gelat de xartrés de les festes amb Trini Ferrer

    Presentació del Gelat de les Festes de Tarragona En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, la Trini Ferrer, responsable de la gelateria La Fargi, presenta el gelat oficial de les festes, una proposta gastronòmica que s’ha consolidat en els darrers tres anys. Elaboració i Ingredients El producte es defineix no només com un gelat, sinó com una postre completa amb una combinació de sabors molt tarragonina: * Base: Gelat artesà. * Salsa: Una barreja de caramel i Xartrés (tant verd com groc). * Cobertura: Xocolata negra calenta que es posa al moment davant del client. La Degustació Popular L'esdeveniment principal té lloc a la Rambla Nova (tram del Balcó) a les 19:30h amb les següents característiques: * És una degustació gratuïta presentant el tiquet del diari Més Tarragona o invitacions de comerços locals. * L'acte compta amb la col·laboració de l'Ajuntament i inclou un espectacle infantil. * La Trini remarca la importància de la paciència i el civisme: "Que la gent vingui contenta, amb ganes de passar-s'ho bé i que no s'enfadi, que això és un regal que els hi fem." Tendències Gastronòmiques Durant l'entrevista es reflexiona sobre el canvi en el gust del consumidor, que ara prefereix la xocolata negra per sobre de la de llet a causa de les seves propietats antioxidants, el seu sabor més intens i el fet que és més saludable. A més, s'explica que el gelat de Xartrés és exclusiu de festes per mantenir la seva singularitat.

  • 16'

    Activitats infantils i familiars per Santa Tecla

    Programació infantil a les Festes de Santa Tecla L'entrevista amb Jordi Gómez, responsable de l'empresa Imaginautes, desgrana l'àmplia oferta d'espectacles dirigits als més petits durant les festes de Tarragona. L'enfocament ha evolucionat cap al concepte de teatre familiar, buscant la interacció entre avis, pares i fills. Espais Principals i Formats Els espectacles es concentren bàsicament en dos escenaris amb propostes diferenciades segons l'entorn: Jardins de la Casa de la Festa: Un espai recollit i entranyable ideal per a l'animació musical. Està pensat per ballar i interactuar directament amb els músics. Plaça Verdaguer: Escenari més gran on s'ofereixen gèneres variats com titelles, clown, contes musicats i circ. La Qualitat en el Teatre Infantil Es destaca la gran professionalització del sector. Segons Gómez, el teatre infantil ja no és un simple complement, sinó un element cultural clau: "El teatre infantil ha passat de ser un complement de la festa major a ser un element molt important de la cultura... estem formant els espectadors de dalt de 15 o 20 anys." Programació Destacada Pam i Panky: Espectacle de clown sobre els drets dels infants (Plaça Verdaguer). La Tresca i la Verdesca: Animació musical amb l'obra A quant va la mel?. Màgia a l'Hospital: Una iniciativa innovadora per portar la festa a l'Hospital Joan XXIII amb la companyia Bozzi (Premi Nacional de Màgia). La Casa de la Festa Més enllà dels espectacles, la Casa de la Festa es manté com un centre d'activitat frenètica amb: 1. Visites guiades: Explicació de la simbologia del bestiari i els gegants. 2. Exposició "La festa als ulls": Fotografies de gran format que capturen el factor humà i les expressions més autèntiques de la celebració.

  • 15'

    Castells de Babel: Els castells com a eina d'integració

    Presentació del documental Castells de Babel En el marc de les festes de Santa Tecla, s'ha presentat el documental Castells de Babel, una obra produïda per l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació de Tarragona i realitzada per Javier Luque i Albert Martínez. El treball analitza a fons com el món casteller serveix com un potent mecanisme d'integració per a les persones immigrants a Catalunya. El valor social de les colles castelleres El documental destaca una característica fonamental del fet casteller: l'absència de classes socials. Dins d'una colla, tots els membres són iguals i necessaris per assolir l'objectiu comú. Igualtat: En posar-se la camisa i la faixa, es perd l'estatus social previ. Xarxa de suport: Els immigrants accedeixen ràpidament a una xarxa social que, d'una altra manera, trigarien anys a construir. Oportunitats: S'expliquen casos on la pertinença a la colla ha facilitat, fins i tot, l'accés al món laboral. El procés de creació i testimonis Els autors han dedicat un any de treball de camp recollint experiències reals: Han visitat colles de Tarragona, Valls, Vilafranca i la Global de Salou. Recullen testimonis d'orígens diversos: Marroc, Equador, Senegal i França. Inclouen la visió d'experts com el sociòleg Sergi Benedicta i el professor Josep Maria Sabater. "Quan t'hi poses la camisa perds el teu estatus social i formes part de la colla." Una visió humana i emocional L'obra defuig de la politització per centrar-se en les històries humanes. Un dels punts més emotius és el cas de la Global de Salou, una colla creada específicament per reunir immigrants de diverses nacionalitats a través d'aquesta tradició tan catalana.