Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2009. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1098 episodis
RSS

episodis

277-288 de 1096
  • 13'

    Jaume Guasca, Tecler d'Honor i el Vall de Cercolets petit

    Protagonisme Generacional a Santa Tecla L'entrevista destaca la figura de Jaume Guasca Llorac, qui amb només 26 anys ha estat nomenat Tecler d'Honor, possiblement el més jove de la història. Aquest reconeixement coincideix amb el nomenament del seu avi, Carles Llorac, com a perpetuador de les festes, creant un vincle familiar i generacional excepcional en l'edició d'enguany. El projecte del Ball de Cercolets petit Un dels pilars de la conversa és la presentació del Ball de Cercolets petit, una rèplica infantil de l'element del seguici popular que s'estrenarà oficialment el dimecres 16. Jaume n'és el responsable i destaca que: No és només una miniatura, sinó una inversió de futur per a la festa. S'han format nens i nenes d'entre 8 i 11 anys. L'element central del ball és la bota, una figura on es crea una cúpula amb els cèrcols de fusta. Suport Privat: El Projecte T6000 Josep Bertran, cap de relacions externes de Repsol, explica la implicació de l'empresa a través de la convocatòria T6000. Després de 10 anys de suport a elements com la Moixiganga, l'empresa ha consolidat el seu compromís amb el Seguici Petit per garantir la continuïtat de les tradicions. "El que fa ell, el que fa la seva família i tanta gent a la festa des de fa tants anys, és el que realment aguanta la festa." Dades clau de l'estrena Data de presentació: Dimecres, 16 de setembre. Acte: "Ball amb els balls" (concentració dels cinc balls). Horari: Inici a les 18:30h, presentació central del ball a les 20:00h.

  • 20'

    Memòria visual de la Tabacalera: Vendrell i Gavaldà

    Memòria Fotogràfica d'un Impàs Industrial En el marc de les festes de Santa Tecla, els fotògrafs Quim Vendrell i Pau Gavaldà presenten una exposició a la Casa Canals que documenta l'estat actual de l'antiga fàbrica Tabacalera de Tarragona. L'obra captura l'estat de decadència i silenci d'un edifici que està pendent de transformar-se en un futur centre cultural. Una col·laboració dividida per espais Tot i ser la primera vegada que treballen junts, el projecte ha estat coordinat sota la mirada de la comissària Chantal Grande (Fundació Fòrum) i l'editorial Arola Editors: Pau Gavaldà s'ha encarregat dels interiors, capturant la soledat, les restes de l'activitat humana i el joc de llums de les sales buides. Quim Vendrell s'ha centrat en els exteriors, destacant la monumentalitat d'aquest conjunt neoclàssic de 34.000 metres quadrats. Experiències i anècdotes del procés Els artistes descriuen el procés creatiu com una tasca emocionant i, a vegades, inquietant: La sensació de soledat absoluta dins d'un edifici on només ressonen les passes i el vol dels coloms. L'ús de xiulets per espantar estornells i capturar el moviment sobre la façana. La regressió personal, especialment per a en Quim, qui recorda familiars treballant-hi i l'estricte control de l'època. "Serà un document que tindrà la seva transcendència a futur, quan la gent vulgui veure com va quedar aquest edifici en deixar de ser fàbrica per passar a ser el que ha de ser." El futur de la Tabacalera Els convidats imaginen l'espai com un futur campus cultural basat en projectes de qualitat i rigor oficial, evitant que es converteixi simplement en un "hotel d'entitats". Actualment, s'espera que l'edifici aculli el centre d'art i creació contemporània de la ciutat.

  • 14'

    Teclers d'Honor: 25 anys de passió per Santa Tecla

    Un llegat de 25 anys al Seguici Popular Aquesta conversa ret homenatge als nous Teclers d'Honor de Tarragona: Maria Teresa Aguilar i Anna Maria Vicente, del Ball de Gitanes, i la parella formada per Emparo i Joan Domingo, del Ball de Bastons. Tots quatre celebren un quart de segle de participació ininterrompuda a les festes de Santa Tecla. Anecdotari i tradició familiar Durant l'entrevista, els protagonistes comparteixen l'evolució de les seves respectives entitats i curiositats personals que s'han gestat durant aquests anys: * Relleu generacional: En el cas de l'Emparo, ella representa la tercera generació de la seva família al Ball de Bastons, i ara la seva filla també en forma part. * Històries de parella: En Joan Domingo, que inicialment era casteller de la Colla Jove, es va passar als bastons per estar amb l'Emparo. Recorden amb humor els accidents típics de l'aprenentatge: "Si vols matar la dona, no ho facis davant de la gent... ballant li vaig donar un cop al front i li van haver de donar dos punts." El sentiment de la festa Les representants del Ball de Gitanes destaquen que la seva dansa és de les més divertides del Seguici gràcies als parlaments satírics que es renoven cada any. Totes dues desmitifiquen la dificultat del ball i conviden a tothom a participar-hi per viure la unitat del grup. Reivindicacions sobre l'organització Malgrat la il·lusió pel reconeixement de l'Ajuntament, els teclers aprofiten per fer una crítica constructiva sobre la rigidesa actual de la cercavila: * Demanen més "màniga ampla" per poder ballar quan el públic ho demana. * Es queixen que, massa sovint, les pautes horàries impedeixen ballar davant d'amics o familiars que els esperen en punts estratègics. * Defensen que la festa ha de mantenir la seva espontaneïtat malgrat el creixement del volum de participants.

  • 11'

    Entrevista a Dolors i Jaume: Emoció i Futur dels Nanos Vells

    L'esperit de Santa Tecla: Emoció i Trajectòria L'entrevista se centra en la vivència personal de la Dolors i el Jaume, dues figures claus en les festes de Santa Tecla a Tarragona. La Dolors expressa la seva profunda emotivitat davant el proper reconeixement que rebrà per la seva trajectòria, destacant que la festa és un lloc de retrobament amb amics i família. Projectes dels Nanos Vells En Jaume detalla les iniciatives de l'entitat dels Nanos Vells: * Innovació digital: El llançament d'una nova pàgina web el dia 17. * Solidaritat: Col·laboració amb la Marató de Sang mitjançant l'entrega de xapes commemoratives. * Aniversari: Preparatius per al 150è aniversari de les figures l'any 2015. Primícia: El Seguici Petit creixerà Un dels anuncis més destacats de la conversa és el projecte de creació de 13 nanos petits per al Seguici Petit. * El projecte es preveu que s'enllesteixi en un termini de dos a tres anys. * L'objectiu és involucrar les escoles públiques de la ciutat. * L'any vinent ja es podria veure el Nanocapità petit. L'evolució de la Festa Major La Dolors reflexiona sobre com ha canviat la festa des dels seus inicis: "Quan vam començar érem quatre gats... ara costa fins i tot fer-se pas." Es destaca el pas d'una festa amb poc públic a un esdeveniment massiu on la tradició s'ha consolidat totalment.

  • 28'

    Perpetuadors de Santa Tecla: Homenatges i Tradició

    Reconeixement als Perpetuadors de la Festa En aquesta edició especial de les festes de Santa Tecla, el programa retr homenatge a dues figures cabdals de la cultura popular tarragonina: Carles Llorac i Salvador Fà Llimiana (aquest últim a títol pòstum). El títol de perpetuador reconeix una vida dedicada a la preservació i difusió de les tradicions locals. Carles Llorac i Salvador Fà: Una Vida de Dansa • L'amistat i la trajectòria: Carles Llorac recorda la seva infantesa amb Salvador Fà, compartint escola i veïnatge al cos del Bou, una unió que es va mantenir malgrat representar esbarts diferents. • L'evolució de la dansa: Tots dos van ser pioners en modernitzar la dansa catalana per evitar que es tornés "empelagosa", apostant per la innovació dins la tradició. • La supervivència cultural: Es rememora l'època en què calia passar pel filtre oficial (Educación y Descanso) per poder ballar sardanes o realitzar valls tradicionals. Organització i Novetats del Programa 2009 La regidora de festes, Sandra Coloma, destaca l'esforç institucional per mantenir una festa de qualitat en un context de crisi: • Gratuïtat: Tots els concerts del programa són gratuïts per facilitar l'accés a tota la ciutadania. • Descentralització: Consolidació dels actes als barris, amb el macroconcert de Mago de Oz com a esdeveniment destacat. • Mobilitat: Dispositiu especial d'autobusos i llançadores per connectar els barris amb el centre. "És el símbol de que ens sentim tots més tarragonins que mai." El Valor Humà de les Entitats Es destaca que el Seguici Popular mou a més de 2.000 persones, una tasca voluntària que s'allarga durant tot l'any i que no es limita només a treure els vestits de l'armari per la festa. El relleu generacional està garantit amb la incorporació de fills i nets a les estructures dels esbarts.

  • 12'

    Inici del curs escolar i estrena de l'Institut Tarragona 2

    Inici del curs escolar a Tarragona Aquest dilluns, 14 de setembre, marca el retorn a les aules de més de 100.000 alumnes a les comarques de Tarragona. L'inici de curs destaca per un increment del 3,5% en la matriculació, sumant uns 4.000 estudiants respecte a l'any anterior en l'ensenyament obligatori. L'estrena de l'Institut Tarragona 2 La unitat mòbil de Tarragona Ràdio ha visitat el nou Institut Tarragona 2, que s'ubica de forma provisional a l'antic edifici de Lletres de la Facultat de la URV, a la plaça Imperial Tàrraco. Instal·lacions i adaptació En Jordi Dous, director del centre, explica les claus d'aquesta obertura: Ubicació provisional: El centre hi romandrà durant dos cursos fins que es construeixi l'edifici definitiu davant del CEIP PAX. Capacitat: Compta amb 90 alumnes distribuïts en tres línies de primer d'ESO. Reforma de l'espai: S'han adaptat les antigues aules universitàries, s'han forrat les parets de l'edifici conegut com el "búnquer" (ara zona administrativa) i s'ha convertit l'antic pàrquing en el pati. Tecnologia: El centre disposa de xarxa wifi i està totalment connectat, seguint els estàndards de les noves tecnologies. Projectes de futur Tot i que l'institut obre les portes avui, queden pendents algunes millores per a la segona fase que s'avaluaran de cara a l'estiu vinent: 1. Construcció d'un gimnàs a l'antiga Aula Magna. 2. Habilitació de noves aules per al segon curs d'ESO. 3. Negociacions per compartir espais esportius amb entorns propers (pati del Cau Bauberna). "És un privilegi per al professorat començar un nou projecte amb il·lusió, amb ganes i amb les aules plenes."

  • 25'

    Estat de les infraestructures a Tarragona amb Teresa Pallarès

    Balanç de les Infraestructures Viàries de l'Estat La subdelegada del Govern Central, Teresa Pallarès, fa una valoració molt positiva de l'obertura dels nous trams de l'A7 entre Tarragona i la Mora, i entre Mont-roig i l'Hospitalet de l'Infant. Destaca especialment la normalitat i l'absència de cues durant l'estiu, malgrat una manca de coordinació puntual el primer dia de senyalització. Futur de l'antiga N-340 i la T-11 • Reversió de la nacional: L'Estat està obert a estudiar la proposta formal de l'Ajuntament de Tarragona per cedir el tram de l'antiga N-340 a llevant, convertint-la en una via urbana. • Transformació de la T-11: Les obres entre Tarragona i Reus avancen segons el calendari. Es preveu que a principis de l'any vinent bona part del tram estigui enllestit, integrant rotondes que connectaran amb el segon cinturó. L'A-27: L'autovia de Montblanc "Tot i que visualment sembli que no s'avança, tot el traçat i la delimitació ja estan fets." S'han resolt els conflictes territorials amb els ajuntaments i s'espera un increment del moviment de maquinària en breu per finalitzar aquesta infraestructura estratègica per a la demarcació. El Panorama Ferroviari i el Corredor del Mediterrani Pallarès confirma que la plataforma del Corredor del Mediterrani està pràcticament acabada i que aviat s'iniciaran les obres de la nova estació al sud de l'aeroport. Sobre la proposta d'un bypass per portar l'alta velocitat al centre de Tarragona, la subdelegada demana consens territorial i polític ampli per evitar que el projecte s'eternitzi. Projectes i Equipaments a la Ciutat Medi ambient i Patrimoni • Platja Llarga: El projecte de recuperació mediambiental està en fase d'ultimar detalls. L'Estat ha acceptat les al·legacions dels grups ecologistes i disposa de pressupost per executar-lo quan hi hagi acord total amb l'Ajuntament. • Banc d'Espanya: Les negociacions continuen; tot i la bona predisposició, Pallarès evita marcar dates per la complexitat administrativa. Seguretat Respecte a la nova Comandància de la Guàrdia Civil, l'edifici està acabat pel que fa a l'obra civil. Actualment, s'està treballant en l'equipament i mobiliari interior, un procés que s'ha vist ralentit lleugerament per la situació econòmica actual.

  • 11'

    Ambient i merxandatge de Santa Tecla a Tarragona

    L'Estand de les Festes a la Rambla Nova L'episodi descriu l'activitat frenètica a l'Estand de les Festes situat a la Rambla Nova de Tarragona, que s'ha convertit en el centre neuràlgic abans de l'inici oficial de Santa Tecla. Des d'aquest punt, Tarragona Ràdio connecta per copsar l'ambient i les novetats d'enguany. Merxandatge i novetats 2016 El punt de venda oficial ofereix una gran varietat de productes que els tarragonins busquen per equipar-se: Productes estrella: La samarreta oficial (10 €), el mocador (5 €), la bossa (5 €) i la xapa (1 €). Novetat destacada: La careta dels Negritos, una iniciativa de l'agrupació musical Zona Gralla que cada any es dedicarà a un element diferent del seguici. Altres articles: Puzles de la Mulassa, barrets de la Moixiganga i una àmplia selecció de llibres sobre la cultura tarragonina. Gran afluència i participació ciutadana L'interès dels ciutadans és molt elevat, generant cues constants per obtenir el material festiu: Èxit de programes: Només durant la primera tarda es van esgotar quatre caixes de programes (uns 1.200 exemplars). Diada de Catalunya: Molts assistents aprofiten per recollir la senyera gratuïta per guarnir els balcons de cara a l'11 de setembre. L'Estat de les Festes: Aquest mòdul, enguany més gran, també inclou un punt de promoció de la candidatura de Tarragona 2016 a Capital Europea de la Cultura. "Amb 21 euros vas vestit de festa i perfecte; la gent acostuma a comprar-ho tot per separat per tenir l'equipament complet."

  • 19'

    Llançament de TAC12: La nova televisió del Camp de Tarragona

    Presentació de la nova televisió pública El proper dilluns 14 de setembre s'inicien les emissions oficials de TAC12, el nou canal de televisió pública que dóna servei a les comarques del Tarragonès, l'Alt Camp i la Conca de Barberà. Aquest projecte és fruit del consens entre set municipis, liderats per l'Ajuntament de Tarragona, amb l'objectiu de vertebrar el territori en el marc de la implementació de la TDT. Característiques i model del canal La presidenta del Consorci, Begoña Floria, i el gerent, Javier Bello, destaquen els pilars fonamentals del projecte: Consens Polític: Tot i les crítiques puntuals de l'oposició sobre el cost en temps de crisi, el projecte ha tirat endavant amb la unanimitat d'ajuntaments de diferents colors polítics. Aliança amb la URV: La seu tècnica i els platós estan situats al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili, un model col·laboratiu innovador a Europa. Sintonització: El senyal ja es pot trobar fent un escaneig de canals digitals. En cas que no aparegui en antenes comunitàries, caldrà instal·lar un mòdul específic. Programació i continguts de proximitat L'oferta televisiva se centra en el servei públic i la informació de proximitat amb els següents espais destacats: Informatius: L'eix vertebrador serà Notícies 12, amb la primera emissió a les 20:00h. Cultura i Castells: Un programa casteller propi fet des del territori i espais dedicats a l'activitat associativa i entitats. Investigació i Economia: Continguts temàtics en col·laboració amb la universitat. Televisió a la carta: Gràcies a internet i la tecnologia IP, cada municipi tindrà el seu espai web per a notícies institucionals. "És un projecte que genera identitat des de l'àmbit local i que ajudarà a formar ciutadans amb millor criteri i valors de justícia social."

  • 19'

    Tarragona: Epicentre de la Nit 10 i la Nit Blanca Cultural

    La Nit 10: Tarragona com a Epicentre Cultural L'entrevista amb Carme Crespo, tinent d'alcalde de Cultura, se centra en la celebració de la Nit 10, un esdeveniment impulsat per TV3 on Tarragona actua com a seu principal. L'acte central tindrà lloc a la Plaça de la Font a les 23:00 h, amb l'objectiu de fer un salt col·lectiu registrat per un sismògraf per simbolitzar el suport a la candidatura Tarragona 2016. Activitat principal: El "Fem tremolar Catalunya", on es demana als assistents portar roba blanca per ser visibles a la televisió. Abast: Més de 40 espectacles repartits per tota la ciutat, incloent concerts de la Fundació Toni Manero i activitats de les colles castelleres. Cita destacada: > "Volem que a tota Catalunya sabran que a Tarragona apostem verdaderament per ser capital europea de la cultura el 2016." Consolidació de la Nit Blanca Cultural L'Ajuntament referma el seu compromís amb la cultura obrint equipaments fins a la una de la matinada. Aquesta iniciativa s'inspira en les Nits Blanques europees, permetent l'accés gratuït a: * Museus i Patrimoni: Circ, Pretori, Amfiteatre i Muralles amb entrada lliure. * Tallers d'artistes: Els creadors de la Part Alta obren els seus espais de treball al públic. * Teatres: Visites guiades al Teatre Metropol i portes obertes en altres sales. Projectes de Futur i Gestió Cultural Crespo detalla el full de ruta per als propers mesos, marcat per la contenció econòmica però amb voluntat de mantenir la qualitat: * Centenari del Teatre Metropol: Es preparen actes commemoratius per al 2010 per honorar l'obra de Josep Maria Jujol. * Teatre Tarragona: Es preveu la finalització de les obres per a l'estiu de l'any vinent, amb una inauguració oficial a l'octubre. * Tardor Literària: Es mantenen els premis de narrativa i poesia, tot i que se suprimeix el tradicional sopar per invertir els recursos directament en la producció cultural. * Relació amb entitats: L'Ajuntament aposta per crear comissions ciutadanes i consensuar les propostes amb el teixit associatiu local.

  • 18'

    Entrevista a Tom Carr sobre l'exposició 'Reverberatio'

    El temps i l'espai en l'obra de Tom Carr L'artista tarragoní Tom Carr presenta la seva exposició retrospectiva 'Reverberatio' a la sala de Caixa Tarragona. L'entrevista aprofundeix en la seva singular visió de la creació artística, on el temps no és només una mesura lineal, sinó un element omnipresent que condiciona tant el procés creatiu com la percepció de l'espectador. Conceptes clau de la seva trajectòria Percepció relativa: Carr reflexiona sobre com el temps es dilata o es contrau segons l'estat d'ànim o la concentració en una tasca, un concepte que trasllada a les seves formes escultòriques. De la pintura a l'espai: Tot i formar-se en pintura, el seu interès pel volum el va portar a "pintar en l'espai", utilitzant el color en estructures tridimensionals. Geometria simbòlica: L'ús de l'hèlice, l'espiral i el cercle simbolitza la continuïtat i el retorn, definint el temps com un procés helicoidal i no merament cíclic. L'exposició 'Reverberatio' La mostra recull obres creades entre 1974 i 2009, oferint una visió completa de la seva evolució. Carr destaca la importància de la simplicitat i la precisió: "Treballar amb simplicitat requereix mirar la mesura al mil·límetre; si es desvia un detall, l'expressió pot desaparèixer." L'exposició combina materials tradicionals com la fusta amb tecnologies modernes com els leds, explorant conceptes com la fragilitat i la bellesa de l'existència. Art públic i compromís amb el territori Carr també comenta el seu enfocament en les intervencions públiques, com la piràmide de blocs de formigó al Port de Tarragona. Per a ell, l'art al carrer ha de ser un estudi sociològic i històric de l'entorn, defugint la vanitat personal i buscant una integració orgànica amb l'espai urbà.

  • 14'

    Biel Majoral i la recuperació de la cançó republicana

    Memòria Històrica i Cançó Republicana L'entrevista al cantautor i professor mallorquí Biel Majoral se centra en la presentació del seu espectacle Cançons Republicanes al Teatre Metropol de Tarragona. Aquest treball neix d'una profunda recerca sobre la memòria històrica, concretament a partir del llegat d'un mestre d'escola represaliat que va escriure cançons per celebrar la Segona República. L'espectacle i el seu rerefons El recital no és només un esdeveniment musical, sinó un exercici de recuperació de la paraula com a eina de lluita i educació. L'espectacle s'estructura cronològicament: Comença amb la caiguda de la monarquia dels Borbons i el final de la Guerra del Marroc. S'endinsa en la Guerra Civil i la repressió posterior. Finalitza amb la mort del dictador, tancant amb un poema de Joan Brossa. "Les cançons republicanes no moren quan mor la República, sinó que moren, bàsicament, quan mor el dictador." Identitat i Educació Majoral es defineix com un català insular, un terme heretat del mestre que inspira la seva obra, reivindicant que la llengua i la cultura de Mallorca són clarament catalanes. Com a docent, destaca el creixent interès dels joves per conèixer la història amagada del país, trencant amb el silenci imposat durant dècades. Finalment, es reflexiona sobre la figura del mestre, reivindicant l'ús de la oralitat i la paraula en l'era digital i la importància de mantenir viva la memòria col·lectiva a través de les arts.