Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2009. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1098 episodis
RSS

episodis

589-600 de 1096
  • 18'

    La Lliga contra el Càncer a Tarragona: Suport i Capta Anual

    Jornada de Capta de la Lliga contra el Càncer L'episodi se centra en la jornada de recapte anual organitzada per la Lliga contra el Càncer a les comarques de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Aquesta activitat, que es realitza a través de set taules distribuïdes per punts estratègics de la ciutat de Tarragona com la Rambla Nova o la Plaça Imperial Tàrraco, té com a objectiu recollir fons per finançar els diversos serveis de l'entitat. Dades i Evolució de la Malaltia En David Ortega, responsable de comunicació, analitza la situació actual del càncer a la demarcació: Es preveu la detecció d'uns 3.900 nous casos anuals a Tarragona. El càncer de colon és el més freqüent de forma genèrica, seguit del de mama en dones. Bones notícies: Malgrat l'augment de la incidència per l'envelliment de la població, la mortalitat ha baixat gràcies a la detecció precoç i a tractaments menys agressius. Serveis i Suport al Malalt La Joana Carrasco, vicepresidenta de l'entitat, destaca la tasca humana del voluntariat: Grups d'ajuda mútua: L'entitat disposa de 7 grups per a càncer de mama i un de nou per a ostomitzats. Suport hospitalari: Presència als hospitals Joan XXIII, Santa Tecla i Sant Joan de Reus per acompanyar els pacients durant el tractament. Acompanyament 24h: Disposem d'un telèfon d'atenció (977 23 24 24) per a consultes i suport emocional. Transparència en la Gestió dels Fons L'entitat detalla de forma transparent com s'inverteix cada euro recaptat: 55% en ajudes directes: Suport econòmic a famílies que pateixen un sotrac financer a causa de la malaltia. 45% en serveis i investigació: Compra de pròtesis, material informatiu, xerrades de prevenció i gestió del Registre de Càncer de Tarragona a través de la fundació FUNCA. "El càncer ja no ha de ser una malaltia tabú; avui dia molta gent el supera i pot viure tranquil·lament." Finalment, es fa una crida a la participació en els programes de cribratge i mamografies, recordant que una detecció a temps és la millor eina per a la curació.

  • 17'

    Cessió del fons històric de la Capitania Marítima al Port

    L'Arxiu del Port de Tarragona rep el fons de la Capitania Marítima L'entrevista a Coia Escoda, coordinadora de l'Arxiu del Port de Tarragona, detalla el procés de cessió del fon històric de la Capitania Marítima de Tarragona. Aquest fons inclou documentació vital per entendre la història marítima des de 1859 fins a 1998. Contingut del fons documental La documentació cedida es compon principalment de material administratiu i burocràtic detallat: * Rols de despatx i dotació: Considerats el passaport del vaixell, on consta tota la seva activitat, tripulació i vida administrativa. * Fulls d'assentament i llicències: Documents tècnics sobre la construcció i ús d'embarcacions (pesca, mercaderies i esbarjo). * Dades de 922 embarcacions: Un registre exhaustiu de les naus que han operat a la costa tarragonina durant més d'un segle. Gestió i conservació de l'arxiu Tot i que la titularitat continua sent del Ministeri de Foment, la gestió i custòdia passen a mans de l'arxiu portuari per garantir-ne la millor conservació i difusió: * Tractament arxivístic: Tasques de neteja, classificació i creació d'un inventari que ha durat prop d'un any. * Digitalització vs. Microfilm: Es discuteix la importància del microfilm com a suport de llarga durada (100 anys) davant la volatilitat dels suports digitals, tot i que la digitalització millora l'accés a l'usuari. Recerca i valor històric L'arxiu és una eina clau per a investigadors, enginyers i ciutadania en general: "Aquesta documentació no ha d'estar en un armari molt ben conservada, sinó que la gent ha de poder accedir-hi." Interès familiar: Possibilitat de rastrejar avantpassats a través de les llistes de tripulació. La Joia de la Corona: El fons de la Junta Protectora de les Obres del Port (finals del s. XVIII), que documenta el naixement del port modern i el comerç amb Amèrica (sucre, cotó, etc.).

  • 6'

    Nova Llei de Comerç i l'aposta pel centre de Tarragona

    Presentació de la nova normativa comercial La directora general de Comerç de la Generalitat, Gemma Puig, ha visitat la Cambra de Comerç de Tarragona per explicar els punts clau de l'avantprojecte de llei de comerç de Catalunya. S'espera que la normativa sigui aprovada en els pròxims mesos per entrar en vigor a principis de 2010, substituint la llei de 2005. Eixos principals del nou model Protecció de la trama urbana: Es vol evitar el buidatge comercial de les ciutats, limitant l'expansió de polígons perifèrics (com Les Gavarres) per potenciar el comerç de proximitat. Flexibilitat per a grans superfícies: La nova llei permetrà la instal·lació de centres comercials de qualsevol format dins del nucli urbà. Supermercats mitjans: S'augmenta la superfície màxima permesa de 700 a 1.300 metres quadrats, facilitant-ne l'obertura. Consens sectorial: El projecte compta amb el suport del 95% del sector i dels grups polítics. "Apostem perquè qualsevol implantació s'ubiqui el més pròxim possible a la trama urbana per fer de motor de la resta del sector." El repte de l'associacionisme a Tarragona Puig ha instat les diferents associacions comercials de la ciutat (com Via T i la Federació d'Unions de Botigues) a superar les seves divergències i unir-se en una única entitat representativa. L'objectiu és crear un centre d'excel·lència comercial que posicioni Tarragona com a referent en el sector.

  • 25'

    Balanç del primer any dels Mossos al Camp de Tarragona

    Balanç del Primer Aniversari del Desplegament L'intendent Jaume Giné, cap de la regió policial del Camp de Tarragona, analitza l'evolució del cos després de gairebé un any d'activitat al territori. El balanç general és molt positiu, destacant la bona rebuda per part de la ciutadania i l'estreta coordinació amb les policies locals. Actualitat: Incidents a Reus amb Unió de Pagesos Giné aborda la polèmica actuació policial del passat dissabte davant la manifestació de la Unió de Pagesos: • L'intendent defensa que l'actuació va ser defensiva i destinada a garantir els drets dels ciutadans i la protecció dels béns públics. • Lamenta que es perdessin les formes i es trenqués el compromís pactat prèviament amb els convocants. • Confirma que hi ha sis agents de baixa a causa dels enfrontaments. Estratègia i Seguretat al Territori El desplegament ha suposat un repte organitzatiu per cobrir la diversitat del territori, des de grans nuclis urbans fins a zones rurals disperses: • Seguretat Rural: S'han censat 1.460 masies per millorar el patrullatge de proximitat. • Delictes principals: Els robatoris contra el patrimoni (interior de vehicles, domicilis i establiments) continuen sent la prioritat. • Reforç estival: Giné nega que s'hagin abandonat les zones d'interior durant l'estiu, ja que es va comptar amb un reforç de 149 agents addicionals per a la costa. Infraestructures i Model Policial Actualment, els Mossos operen des de la comissaria central de Tarragona i una oficina d'atenció al ciatadà (OAC) prop de l'Hospital Joan XXIII: • Es preveu el trasllat futur a una gran comissaria central a Campclar, que permetrà una millor coordinació interna i visibilitat. • S'han implementat innovacions com el sistema Argonucle per recollir denúncies in situ i denúncies per internet en hotels per evitar la doble victimització dels turistes. "La policia estem per defensar els drets i llibertats de tots els ciutadans; qui vulgui conèixer el cos, el pot conèixer a través de la nostra proximitat." Efectius i Horitzó de Futur Tot i que actualment hi ha 1.249 agents, Giné reconeix que, tot i ser suficients per a les necessitats actuals, el cos creixerà fins als 18.300 agents a tot Catalunya en els propers anys. L'intendent subratlla la importància de les polítiques transversals (com la il·luminació als carrers) que ajuden a reduir la inseguretat sense dependre exclusivament de la despesa policial.

  • 3'

    Subhasta d'armes a la Guàrdia Civil de Tarragona

    Crònica de la jornada de subhasta d'armes La subhasta d'armes organitzada a la comandància de la Guàrdia Civil de Tarragona ha finalitzat amb un balanç satisfactori. Després d'una setmana d'exposició pública, el procés de venda mitjançant el sistema de pliques ha culminat aquest matí. Dades clau de l'esdeveniment Participació massiva: S'han presentat més de 900 pliques (ofertes en sobre tancat). Volum d'armes: D'un total de 288 armes disponibles, s'han adjudicat finalment 186. Preus de venda: L'oferta més alta ha estat de 470 euros per una escopeta de la marca Beretta, mentre que d'altres s'han adjudicat per un preu simbòlic de 9 euros. Assistència: Unes 50-60 persones han seguit l'obertura de sobres en directe. Procediment d'adjudicació Segons ha explicat el tinent Jorge Raúl Sáez, responsable de la intervenció d'armes, el procés ha estat laboriós: "Todos los sobres cerrados se han abierto durante esta mañana por número de lote y se adjudicaba a las ofertas más altas." Els compradors que no hagin estat presents a la sala poden consultar si han guanyat algun lot a la intervenció d'armes i disposen de 10 dies per abonar l'import i retirar l'arma corresponent.

  • 16'

    Documentals i Joventut: Realitats de Tarragona

    Resum de l'entrevista sobre nous formats documentals En aquesta sessió, es presenta el treball de dues joves creadores tarragonines, Marina Vizcarro i Marta Boronat, que han debutat en el gènere documental per mostrar realitats locals sovint invisibilitzades. L'activitat s'emmarca dins el cicle Pantalla al món de l'Ajuntament de Tarragona, integrat en la Setmana Intercultural. Els projectes i el seu impacte Les autores han utilitzat el llenguatge audiovisual com una eina d'integració i expressió social, malgrat comptar amb recursos tècnics limitats: Marina Vizcarro ha explorat el rap com a via de comunicació intercultural. El seu projecte va néixer d'un treball acadèmic d'integració social a l'IES Vidal i Barraquer. Marta Boronat s'ha centrat a perfilar el jovent de la Part Alta de Tarragona, capturant la identitat d'un barri on conviuen col·lectius com el gitano i nous residents adults. Reflexions sobre la joventut i els mitjans Durant la conversa, es posa de manifest la necessitat de trencar amb els estereotips que els mitjans de comunicació tradicionals projecten sobre els joves: "A totes les vides hi ha alguna cosa que realment val la pena demostrar a l'altra gent." Es reivindica el documental com una plataforma lliure de repressió on els joves poden expressar-se sense manipulacions. Marina destaca que el rap, més enllà de l'estètica consumista de la televisió, és una eina de canalització social nascuda als barris que permet connectar diferents generacions.

  • 14'

    Buscant els nous membres de La Trinca al s. XXI

    Un projecte miltidisciplinari per reviure l'esperit de La Trinca L'entrevista amb Jordi Roca, director del programa, detalla el nou projecte de TV3 que busca trobar els tres successors del mític grup català La Trinca. Aquest procés no és només un programa de televisió, sinó una aposta integral que inclou: Un càsting itinerant: Cinc gales inicials en diferents ciutats catalanes com Tarragona, Girona, Lleida, Manresa i Granollers. Un programa de talent (talent show): A partir del gener, els seleccionats participaran en gales de plató on es formarà els candidats en cant i interpretació. Una ficció musical: L'objectiu final és trobar els protagonistes per a una pel·lícula o ficció dirigida per Joaquim Oristrell. Característiques de la recerca i valors del programa Jordi Roca insisteix que no es busca una simple similitud física, sinó persones que sàpiguen captar l'essència del grup original. Els requisits principals són: Sentit de l'humor i capacitat per a la comèdia. Tenir "molta barra" i naturalitat. Capacitat de cant i d'interpretació. "Aquest programa també serveix per fer un repàs del que ha sigut la transició a Catalunya des d'una vessant humorística i recuperar un esperit crític que potser s'ha esvaït." Compromís social i gales benèfiques La primera gala tindrà lloc al Palau de Congressos de Tarragona. Més enllà de l'espectacle, l'esdeveniment té una vessant solidària destacada: Les entrades tenen un preu donatiu de 5 euros. Tota la recaptació es destinarà a La Marató de TV3, enguany dedicada a les malalties minoritàries. Es pretén recuperar la sàtira d'actualitat, obligant els concursants a crear noves cançons basades en el context social actual.

  • 10'

    Concurs d'estiu a Tarragona Ràdio: L'última paraula

    Concurs radiofònic: L'última paraula L'episodi recull la dinàmica del concurs d'estiu de Tarragona Ràdio, on els oients han d'endevinar la paraula final d'una notícia d'actualitat per guanyar un premi literari. En aquesta edició, es reparteix el llibre Saharauis: La mirada en el exilio d'Arola Editors. Blocs temàtics i participació Festes del Serrallo: La primera concursant, Maria del Carme, respon correctament sobre la tradició de Sant Pere, el patró dels pescadors. Els pescadors porten el sant de genolls durant la processó. Incident mediambiental al Port: El segon concursant, Jordi, encerta la terminologia tècnica utilitzada pel capità marítim Fernando Collado sobre la recollida d'hidrocarburs al mar, referint-se a l'evaporació de les parts més volàtils. Estades esportives d'estiu: La darrera participant, Mar, identifica que el Patronat Municipal d'Esports preveu que els infants es puguin quedar a dinar a les instal·lacions per conciliar la vida laboral dels pares. Resolució del concurs "Amb un sistema casolà, però absolutament legal, honest i transparent, agafem un paperet a l'atzar." Finalment, es realitza el sorteig entre els tres encertants i el guanyador resulta ser en Jordi Puerta, qui s'emporta el llibre i el DVD documental.

  • 7'

    Nou aparcament dissuasiu a l'Avinguda Roma de Tarragona

    Posada en marxa del nou aparcament dissuasiu L'Ajuntament de Tarragona ha habilitat un nou espai d'aparcament a l'Avinguda Roma amb una capacitat de 177 places. Aquest projecte forma part d'una estratègia municipal per descongestionar el centre de la ciutat, derivant els vehicles cap a zones perifèriques com Joan XXIII o el cementiri. Tarifes i funcionament El cost del servei és d'un euro diari, un preu significativament inferior al dels pàrquings convencionals del centre. Tot i que s'havia anunciat que el pagament començaria avui, s'ha produït un petit retard tècnic en l'activació del parquímetre. Els inspectors de la zona blava han procedit a l'obertura i configuració de la màquina en directe durant la retransmissió. "Un euro tot el dia... si tenim una mica de vergonya torera, crec que ho podem assumir perfectament tenint en compte el preu dels altres pàrquings." Reaccions dels usuaris Les opinions recollides pels reporters Joan Maria Bertran i Josep Ardila mostren una diversitat de parers: Satisfacció: Especialment entre conductors de vehicles grans (furgonetes) que tenen dificultats en pàrquings subterranis. Crítica moderada: Alguns usuaris consideren que aparcar hauria de ser gratuït perquè ja es paguen altres impostos. Acceptació per comparació: La majoria coincideix que, davant la crisi i els preus elevats de la ciutat, un euro és una quantitat raonable.

  • 16'

    Tarragona acull la IX Trobada d'Associacions Jacubees

    Tarragona: Nou epicentre del Camí de Sant Jaume Tarragona es converteix en la seu de la IX Trobada d'Associacions Jacubees de l'Ebre i del Mediterrani, una trobada que reuneix representants de tot l'est peninsular (Catalunya, Aragó, València, Múrcia i Andalusia) per promoure les rutes alternatives al tradicional Camí Francès. Objectius i activitats de la trobada Divulgació històrica: Es pretén donar a conèixer la riquesa del Camí de Sant Jaume de Tarragona, basat en bases documentals que es remunten al segle XII. Programa cultural: Inclou xerrades d'experts del CSIC, la presentació del ramal tarragoní per part de la Generalitat i visites al Museu Bíblic. Impuls del Camí Català: Es busca potenciar el ramal que connecta Tarragona amb la Ruta del Cister i la unió simbòlica dels apòstols Pau i Jaume. La realitat del pelegrinatge Segons els convidats, Raül Fernando Gómez i Mossèn Jordi Vila, el camí és molt més que una ruta turística: "El camí és un descobriment constant... un viatge interior que va produint empremtes en l'esperit i en el cos." Aspectes clau per al futur del camí a Tarragona: 1. Senyalització: Millora dels senders com el GR-655. 2. Allotjament: Necessitat de crear una xarxa d'albergs de pelegrins. 3. Desmasificació: Oferir aquestes rutes com una alternativa real i paisatgística als camins més saturats. La trobada, d'accés lliure, té la seva seu principal a la sala Santiago Costa de la Diputació i al Seminari de Tarragona.

  • 21'

    Impacte de la crisi i inversions al Port de Tarragona

    El Port de Tarragona davant la crisi del 2009 Josep Anton Burgasé, president de l'Autoritat Portuària de Tarragona, analitza la situació econòmica actual i els projectes de futur del port en un context de forta recessió. Impacte econòmic i dades de tràfic El primer trimestre del 2009 ha estat marcat per una caiguda del tràfic de mercaderies superior al 23%. Burgasé destaca diversos factors clau: * Descens del consum i l'activitat industrial: S'ha reduït significativament la importació de carbó i petroli per la menor demanda d'energia i combustibles. * Crisi en sectors específics: La caiguda en la matriculació de vehicles (entre un 40% i 50%) i la paràlisi de la construcció han afectat directament el transport de cotxes i de clínquer (matèria primera del ciment). * Incertesa en la recuperació: Tot i que no es poden fer previsions exactes, es mira cap als Estats Units i la Xina com a possibles motors per a una recuperació a finals d'any. "El gener del 2009 ha estat el pitjor mes de la història recent de l'economia del país des dels anys 70." Ocupació i mesures de suport Malgrat la situació, la comunitat portuària (unes 2.500 persones) manté una certa estabilitat. El port ha implementat mesures per ajudar a la tresoreria de les empreses, com el retard en la facturació, per facilitar el pagament de nòmines i evitar acomiadaments. Inversions i projectes estratègics L'Autoritat Portuària manté un compromís ferm amb les inversions previstes, amb un pressupost d'uns 120 milions d'euros per al bienni 2009-2010: * Terminal de contenidors: L'obra més emblemàtica, gestionada per una empresa de Dubai, que s'ampliarà per guanyar competitivitat. * La segona bocana: Es realitza un estudi de viabilitat per obrir el port directament al mar des de la zona interior, facilitant l'accés a la Marina Tarraco i un futur moll de creuers. * Connexió ferroviària: Es reivindica la importància del Corredor del Mediterrani i la connexió amb l'ample de via europeu per poder competir amb els ports del nord del continent. * Millores urbanes: Avança la remodelació del Moll de Costa i el passeig de la Independència, amb l'objectiu que estiguin enllestits a finals d'estiu.

  • 16'

    Festes de Sant Isidre i tradició del Gremi de Pagesos

    Celebració de Sant Isidre i la tradició agrícola a Tarragona L'episodi se centra en la presentació dels actes organitzats pel Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre de Tarragona. Tot i viure en una societat urbana, l'entitat manté viu l'esperit de la pagesia a través de tradicions centenàries i una intensa activitat cultural. Els Tres Toms i la festivitat de Sant Isidre Èxit dels Tres Toms: Malgrat el retard per la pluja, la celebració va ser un èxit amb més de 15.000 assistents, consolidant-se com un acte de gran lluïment a la Rambla. Sant Isidre vs. Sant Galderic: Es discuteix la transició històrica del patró de la pagesia, on Sant Isidre va acabar desplaçant Sant Galderic a partir del segle XVII. Devoció i aigua: Es destaca la figura de Sant Isidre com a protector de les collites i la seva vinculació amb els miracles de l'aigua, similar a Sant Magí. Actes destacats del programa Concurs de paneres: Un dels esdeveniments més visuals on s'exposen productes frescos de la terra com si fossin obres d'art. Presentació de llibres: Avui es presenta el llibre sobre els 75 anys del Celler Cooperatiu de Capçanes al Museu d'Art Modern. Memòria històrica: Es projectarà un audiovisual sobre els 70 anys de la recuperació de la processó del Sant Enterrament, l'únic patrimoni que va sobreviure parcialment a la guerra. Cites destacades "Originalment tots venim del món de la pagesia i mantenim aquest sentiment encara que visquem en un entorn urbà." "Sant Isidre i Sant Magí són dos sants de l'aigua que es donen la mà a les nostres esglésies veïnes."