Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2009. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1098 episodis
RSS

episodis

601-612 de 1096
  • 8'

    Venda lliure de la píndola de l'endemà a farmàcies

    La píndola de l'endemà sense recepta a les farmàcies L'anunci realitzat per la ministra de Sanitat, Trinidad Jiménez, sobre la venda lliure de la píndola de l'endemà en un termini de tres mesos ha generat una reacció immediata en el sector farmacèutic. En aquesta entrevista, Andreu Soriol, president del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona, analitza les implicacions d'aquesta mesura tant a nivell legal com sanitari. Punts clau de la mesura i reaccions Falta de consens: El sector lamenta que una decisió d'aquesta magnitud s'hagi pres de forma sobtada i sense consultar els agents de salut ni els col·legis professionals. Canvi d'estatus legal: Soriol destaca que el fàrmac haurà de passar de ser un medicament amb recepta a un medicament ètic sense necessitat de prescripció, un canvi que li preocupa per estar motivat per raons polítiques d'accessibilitat més que no pas tècniques. Situació a Catalunya: Es recorda que a Catalunya l'accés ja era relativament senzill a través dels serveis d'urgències i hospitals, on es dispensa gratuïtament. La importància del consell farmacèutic El sector remarca que cap medicament és innocu i que la dispensació lliure ha d'anar acompanyada d'un protocol de dispensació estricte per garantir la seguretat de l'usuari: "Jo crec que exigeix un protocol de dispensació perquè, contra el que diuen moltes veus, no hi ha cap medicament inocu." Advertiments necessaris: Cal informar sobre la interacció amb altres fàrmacs, casos d'insuficiència hepàtica greu i la necessitat de repetir la dosi si hi ha vòmits. Educació sanitària: S'insisteix que el seu ús és d'urgència i no substitueix en cap cas les precaucions contra les malalties de transmissió sexual. Impacte en adolescents: Existeix una preocupació especial per la gestió de la informació cap a les noies adolescents, donades les xifres d'interrupcions voluntàries de l'embaràs en aquest col·lectiu.

  • 13'

    Dia Mundial de la Fibromiàlgia i la Fatiga Crònica

    Conscienciació i visibilitat de malalties invisibles Amb motiu de la celebració del Dia Mundial de la Fibromiàlgia i la Fatiga Crònica, Tarragona Ràdio connecta amb l'Associació Catalana d'Afectats de Fibromiàlgia a la Rambla Nova. La coordinadora de l'entitat a Tarragona, Isabel Maguilla, explica la realitat de conviure amb unes patologies que, tot i estar reconegudes per l'OMS, encara pateixen d'un gran desconeixement social i mèdic. Diferències i símptomes principals Maguilla defineix les dues condicions que sovint es presenten de forma conjunta: * Fibromiàlgia: Caracteritzada principalment per dolors generalitzats i cansament. * Fatiga Crònica: Es manifesta com un cansament extrem o esgotament que no remet amb el repòs. Reivindicacions i mancances del sistema L'entitat aprofita la jornada per posar sobre la taula diverses demandes històriques del col·lectiu: * Dificultat en el diagnòstic: Molts pacients es troben en una situació d'indefensió quan els diagnòstics són contradictoris entre diferents especialistes. * Unitats especialitzades: Es reclama la creació d'unitats hospitalàries multidisciplinars que coordinin reumatòlegs, neuròlegs, psicòlegs i fisioterapeutes. * Formació universitària: La necessitat que els futurs metges estudiïn específicament aquestes malalties durant la carrera. * Incompliment legislatiu: Es lamenta que la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya encara no s'hagi desplegat de forma real. "És una malaltia que t'obliga en molts casos a haver d'agafar-te la baixa laboral i t'impedeix treballar la majoria de dies." Esforç i xifres a Tarragona Actualment, l'associació compta amb uns 60 socis a la ciutat, tot i que s'estima que entre el 2% i el 3% de la població podria estar afectada. Isabel Maguilla subratlla el gran esforç físic que fan els voluntaris per mantenir la taula informativa durant hores, malgrat el dolor i l'esgotament que la pròpia malaltia els provoca.

  • 23'

    Projectes urbanístics i obres del Fons Estatal a Tarragona

    Projectes del Fons Estatal d'Inversió Local (FEIL) L'Ajuntament de Tarragona coordina prop de 99 projectes finançats pel govern central, amb l'objectiu de finalitzar-los abans del 31 de desembre de 2009. La nova piscina de Riuclar Es tracta d'una de les obres amb més pressupost de la ciutat. El projecte inclou: • Dues piscines (una de competició de 25 metres i una de més petita). • Un disseny innovador que incorpora pistes de pàdel al terrat. • Sales d'activitats i vestidors complets. Actuacions a la via pública i serveis • Asfaltat: Millores en carrers com el carrer Rèding. • Jardineria: Remodelació dels Jardins de la Reconciliació i la Via Augusta per eliminar barreres arquitectòniques. • Enllumenat: Canvi de fanals i bombetes per reduir la contaminació lumínica. • Serrallo: Inici imminent de la renovació del clavegaram (una demanda històrica) i el soterrament del cablejat elèctric. Patrimoni i renovació d'edificis singulars El Fortí de la Reina Les obres d'enderroc del restaurant ja estan pràcticament acabades. "S'ha deixat l'edifici tal com estava abans d'iniciar l'activitat de restauració, recuperant el seu caràcter monumental." Actualment, hi ha un conflicte legal amb el propietari privat sobre les indemnitzacions, el que condiciona el seu ús futur, que podria incloure activitats auxiliars com una cafeteria o botiga. L'Hostal del Sol i el Pla de la Seu • Hostal del Sol: Es convertirà en zona verda per respectar la visual de la muralla. L'enderroc serà molt curós per la proximitat d'un edifici modernista catalogat. • Hotel de Ca l'Ardiaca: S'està tramitant un pla especial a causa dels seus importants requisits arqueològics. Grans projectes de futur i Jocs del Mediterrani • El Corte Inglés: L'estructura està molt avançada i es preveu l'obertura per a principis de l'any vinent. • Candidatura 2017: S'estudien tres ubicacions per a la Vila Mediterrània (Ciutat de Repòs, Parc Tecnològic/Santes Creus i Pou Boronat). • Estadi del Nàstic: S'està redactant el projecte executiu per traslladar-lo a Camp Clar. • Passeig de la Platja Llarga: Es presentarà un nou projecte amb un camí de fusta, buscant la sostenibilitat i la participació ciutadana.

  • 24'

    Càritas i la nova pobresa a Tarragona

    L'impacte de la crisi i el perfil de la nova pobresa L'episodi tracta en profunditat com la crisi econòmica ha transformat la realitat social a Tarragona. Jordi Borràs, director de Càritas Interparroquial, i Dolors Vidor, responsable de voluntariat, expliquen que la pobresa ja no és només la falta de recursos econòmics, sinó que es manifesta de formes més complexes. • Noves necessitats: S'ha detectat un augment d'un 50% en la demanda d'ajuda bàsica (aliments). • Canvi de perfil: La pobresa ja no afecta només immigrants o gent gran, sinó també a parelles joves amb fills que han perdut la feina i no poden fer front a les hipoteques. • Pobresa invisible: Moltes vegades la precarietat està amagada al centre de la ciutat en el que s'anomena pobresa vergonyant. L'estructura i el valor del voluntariat Càritas s'estructura a través de la coordinació de les parròquies de la ciutat. El pilar fonamental de l'entitat és el voluntariat, que sovint està format per persones prejubilades que dediquen el seu temps lliure a l'acompanyament. "Càritas existeix perquè la base de Càritas és el voluntariat; els projectes no tindrien cap sentit sense ells." Programes d'actuació i mètode de treball L'entitat no només realitza una tasca assistencial d'urgència, sinó que treballa amb una visió a llarg termini basada en estudis científics realitzats amb la Universitat Rovira i Virgili. Àmbits d'actuació principals • Infància: Programes educatius com Som i Tots. • Gent gran: El projecte Ara al teu costat per combatre la soledat. • Orientació laboral: Acompanyament per a la reinserció en un mercat de treball molt precaritzat. Crida a la solidaritat continuada S'emfatitza que, tot i que les campanyes de Nadal són molt exitoses, la necessitat és constant durant tot l'any. Es demana a la ciutadania una col·laboració que vagi més enllà dels moments puntuals, remarcant que qualsevol persona pot fer aportacions a les parròquies en qualsevol moment.

  • 31'

    La realitat de Càritas: Voluntariat i acció social

    Situació actual i l'increment de la pobresa L'episodi d'aquesta setmana analitza la crua realitat de la precarietat social a Tarragona a través de les veus de voluntaris i tècnics de Càritas. Es destaca que la necessitat d'ajuda s'ha triplicat en algunes zones, i que el perfil de les persones que busquen suport està canviant de manera significativa. Canvis en el perfil de l'usuari Els interlocutors descriuen l'aparició d'un nou perfil de pobresa: persones autòctones que fins ara havien portat una vida normalitzada i que, a causa de la crisi o l'esgotament de les prestacions d'atur, es veuen obligades a demanar ajuda per primera vegada. Aquest fenomen de la pobresa invisible es manifesta amb sentiments de vergonya i humiliació entre els afectats. • Augment significatiu de famílies autòctones per sobre de les immigrants. • Casos de persones que perden el seu habitatge a causa de les hipoteques. • Joves de 18 anys sense cap xarxa de suport familiar. La importància de la xarxa parroquial El podcast subratlla que la feina de Càritas no seria possible sense la xarxa de parròquies (com la de Camp Clar o Sant Fructuós) que actuen com a primera línia d'acollida. Es destaca la tasca dels tècnics que fan "enginyeria de l'ajut" per negociar deutes i guanyar temps per a les famílies. "La gana no espera; si la tenim avui, la tenim avui, no demà." Projectes i reptes de futur Actualment, hi ha un debat intens sobre la necessitat de crear un menjador social comunitari a Tarragona. S'exposen diferents visions: Atendre la gent que viu al carrer (aproximadament 70-80 persones). Donar suport a les famílies amb llar pròpia però sense recursos per a menjar, evitant l'estigma d'anar a un menjador públic. La lluita contra la burocràcia que retarda les ajudes urgents.

  • 15'

    Càritas Tarragona: L'impacte del voluntariat en la soledat i la infància

    Programes d'Atenció i Acompanyament de Càritas Tarragona En aquesta sessió especial des de la seu de Càritas a Tarragona, s'analitza la tasca fonamental que realitza l'entitat a través dels seus professionals i, especialment, del seu cos de voluntariat. La conversa se centra en dues àrees crítiques: l'atenció a la gent gran i el suport a la infància en risc. Atenció a la Gent Gran: El Programa Ara Sí La solitud no desitjada s'ha identificat com un dels factors més determinants en la precarietat de la gent gran a la ciutat. Segons els estudis realitzats en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili: El perfil de pobresa predominant és el de dones viudes d'edat avançada. Existeix una relació directa entre la solitud i la mala salut (més ansietat, angoixa i malalties físiques). El projecte d'acompanyament ofereix dues hores setmanals de suport per part d'un voluntari, facilitant tasques domèstiques o simplement oferint companyia i conversa. Suport a la Infància i Reforç Escolar Marta Vinyes destaca la importància del vincle afectiu en el treball amb infants. Els principals reptes detectats en els grups de reforç són: L'alta impulsivitat i la manca d'hàbits adquirits. La necessitat de monitors amb molta paciència i ganes de jugar per detectar problemes grupals. La dificultat de la intervenció educativa, ja que els resultats mai són immediats, sinó a llarg termini. "Les persones que se senten soles presenten més malalties i pitjors estats d'ànim que les que se senten acompanyades." La Crida al Voluntariat i Inserció Laboral L'entitat fa una crida a la corresponsabilitat ciutadana. Actualment, tot i tenir 70 parelles d'acompanyament formades, la demanda creix en noves zones de la ciutat com Sant Fructuós. D'altra banda, s'esmenta la borsa de treball que, malgrat la crisi, manté contactes amb sectors com l'hostaleria i PortAventura per ajudar persones sense formació.

  • 21'

    Programes d'orientació i inclusió social a Càritas Tarragona

    Programes de Càritas per a la Cohesió Social L'episodi se centra en la tasca que realitza Càritas Tarragona a través de diversos programes específics destinats a col·lectius en situació de vulnerabilitat. Les convidades, Teresa Cerdà i Marta Vinyas, detallen les metodologies de treball per fomentar l'autonomia i la integració laboral i educativa. Orientació Laboral i Situació de l'Atur El programa d'orientació laboral s'adreça principalment a persones derivades de parròquies amb situacions d'atur de llarga durada. Perfil majoritari: Dones amb càrregues familiars i, en alguns casos, sense formació bàsica o alfabetització. Metodologia: Es realitzen itinerantaris individualitzats i una valoració profunda de la situació personal. Realitats dures: En casos de persones immigrants en situacions límit, l'entitat arriba a plantejar el retorn voluntari com una opció davant la precarietat extrema a la ciutat. "Ara aquesta entrevista el que sí que fa és valorar la situació personal... és un moment de tocar de peus a terra i fer-los una radiografia pròpia de la seva situació." Projecte Som-hi-tots: Atenció a la Infància i Joventut La Marta Vinyas explica el projecte educatiu que es divideix en dues grans àrees: Reforç Escolar: Destinat a nens de 5 a 16 anys (95% immigrants) per prevenir el risc social. Projecte Sortim: Educació de carrer per a joves de fins a 22 anys, on s'actua com a "pont" amb els recursos de la ciutat. S'identifica una franja crítica entre els 12 i els 18 anys, on el desarrelament cultural pot derivar en conflictes més greus si no hi ha un acompanyament adequat. Empoderament de la Dona i Autonomia Un dels pilars és el curs de formació per a dones (majoritàriament d'origen marroquí) a Campclar. No només s'ensenya la llengua, sinó que es treballa l'autoestima i l'autonomia personal: Tallers de psicomotricitat i relaxació per trencar amb la rigidesa cultural. Foment de la capacitat de realitzar gestions quotidianes (anar al metge, tutories escolars) sense dependre de traductors o familiars. La importància cabdal del voluntariat: El programa és viable gràcies a la dedicació de 15 voluntàries que donen suport tècnic i emocional.

  • 27'

    L'impacte social de la crisi a Càritas Tarragona

    Una mirada a la nova pobresa i l'acció social L'episodi realitzat des de les instal·lacions de Càritas Interparroquial de Tarragona analitza profundament com la crisi econòmica ha transformat les necessitats de la ciutat. A través de les veus de Jordi Borràs i Dolors Vidor, s'explora el canvi de paradigma en l'assistència social, on la pobresa ja no és només una qüestió de recursos, sinó també de soledat i abandonament. El paper del voluntariat i l'estructura organitzativa • El voluntariat és el patrimoni fonamental de l'entitat; sense ell, els programes no tindrien sentit. • L'estructura es basa en la coordinació de les diferents parròquies de Tarragona, adaptant-se a una geografia urbana complexa. • Es prioritza l'acollida personalitzada, on el voluntari ha de mantenir una actitud oberta per escoltar històries sovint invisibilitzades. Evolució del perfil de l'usuari • S'ha detectat un augment del 50% en la demanda d'aliments bàsics. • El perfil ha canviat: si abans eren majoritàriament immigrants o gent gran, ara hi ha moltes parelles joves amb fills que s'han quedat sense feina i no poden fer front a les hipoteques. • Apareix el concepte de pobresa vergonyant: situacions precàries al centre de la ciutat que sovint passen desapercebudes per la resta dels ciutadans. Estratègies i programes de futur "Càritas té veu pròpia i som la veu dels pobres; és bàsic coordinar-nos però també fer que aquesta veu se senti." • L'entitat no només fa assistència urgent (menjar, lloguer), sinó que aposta per la promoció de la persona a través de la formació i programes a llarg termini com Ara sí i ara al teu costat per a gent gran. • Es recalca la importància de la col·laboració ciutadana anònima i la necessitat de posar-se límits emocionals i econòmics per garantir la supervivència de l'ajuda.

  • 16'

    Sopar Benèfic del Club Lions per a La Muntanyeta

    Iniciativa Solidària a Tarragona El programa recull l'entrevista realitzada a Marino Pérez, president del Club Lions Tarragona, i Jaume Marí, president de l'associació de paràlisi cerebral La Muntanyeta. L'objectiu principal és presentar el segon sopar benèfic organitzat pel Club Lions el pròxim divendres 15 de maig a l'Hotel Imperial Tàrraco. Detalls de l'esdeveniment Objectiu: Recaptar fons per a l'associació La Muntanyeta i donar a conèixer la seva tasca social. Preu: El tiquet té un cost de 50 euros (30€ pel sopar i 20€ de donatiu directe). Fila Zero: S'ha habilitat un compte corrent per a aquelles persones que no puguin assistir però vulguin col·laborar. Activitats: Durant el sopar se sortejaran quadres d'artistes locals i regals d'entitats col·laboradores. Situació de La Muntanyeta Jaume Marí explica que l'entitat atén actualment un centenar de persones, però pateix una forta manca d'espai i té llista d'espera en serveis clau com l'escola. "No primem la qualitat per la quantitat; ara mateix tenim un problema d'espai al centre ocupacional." L'associació té un projecte d'inversió de 10 milions d'euros per a l'ampliació de la residència i el centre de dia, una fita que només serà possible amb la col·laboració ciutadana i institucional. Altres activitats i valoració de la Llei de Dependència Caminada Solidària: El 24 de maig se celebrarà la primera caminada popular de La Muntanyeta amb jornada de portes obertes. Crítica Institucional: Marí expressa una certa frustració respecte a la Llei de Dependència. Tot i que la teoria és positiva, denuncia una greu falta de finançament per part de l'Estat que impedeix que les ajudes arribin realment a les famílies afectades.

  • 15'

    Campanya de la Renda 2008 a Tarragona i novetats fiscals

    Inici de la Campanya de la Renda 2008 L'entrevista amb Luciano Lozada, delegat de l'Agència Tributària a Tarragona, detalla l'arrancada de la campanya de l'IRPF corresponent a l'exercici 2008. Tot i que el període oficial va del 4 de maig al 30 de juny, molts contribuents ja han confirmat els seus esborranys des de l'abril. Dades clau a la província de Tarragona S'han enviat prop de 275.000 esborranys. Ja s'han confirmat més de 31.000 esborranys, un 40% més que l'any anterior. Es preveu un total de 350.000 declaracions a la demarcació. Aproximadament el 80% de les declaracions tindran dret a devolució. Novetats Normatives i Millores Lozada destaca canvis legislatius rellevants que augmenten les devolucions: 1. Supressió de l'Impost sobre el Patrimoni amb efectes des de l'1 de gener de 2008. 2. Aplicació de la deducció de 400 euros per a rendiments del treball i activitats econòmiques. 3. Nova deducció per lloguer de l'habitatge habitual (per a bases imponibles inferiors a 24.020 €). 4. Ampliación de terminis per a comptes d'estalvi-habitatge fins al 2010. Canals i Assistència al Contribuent L'ús d'internet ja representa gairebé la meitat de les presentacions. Els canals disponibles són: * Web oficial: agenciatributaria.es per a modificacions i confirmacions. * Atenció telefònica: Números 901 per a cita prèvia (fins al 23 de juny per demanar esborrany) i dubtes tributaris. * Punts presencials: A la ciutat de Tarragona s'habilita el Palau de Congressos i l'edifici de l'Ajuntament a la Plaça de la Font. "L'agència tributària aconsella sempre revisar l'esborrany, ja que hi ha dades com quotes sindicals o canvis familiars que no sempre tenim actualitzades."

  • 11'

    CBT i ADT Tarragona inicien els play-offs d'ascens

    Inici de la fase decisiva pel bàsquet tarragoní Avui és una jornada clau per a l'esport de la ciutat amb l'inici dels play-offs d'ascens per als dos principals clubs de bàsquet de Tarragona. El Club Bàsquet Tarragona (CBT) lluita per pujar a la lliga LEB Or, mentre que l'ADT Tarragona busca el seu lloc a la lliga LEB Plata. Les perspectives del CBT El president del CBT, Sergi Brú, ha expressat un gran optimisme davant l'enfrontament contra el CB Navarra a Pamplona. Els punts clau de la seva intervenció inclouen: Objectiu immediat: Guanyar un dels dos primers partits a domicili per recuperar el factor pista. Ambició: Afrontar el primer partit com una autèntica final per traslladar la pressió al rival. Crida a l'afició: S'espera que el pavelló del Serrallo es converteixi en un "petit palau" de cara als partits a casa de la setmana vinent. "Afrontem el partit d'avui com si fos el partit definitiu perquè ens donaria un avantatge molt significatiu." L'il·lusió de l'ADT Tarragona Per la seva banda, Robert Hernández, president de l'ADT, destaca que l'equip viatja a Molina de Segura (Múrcia) amb la feina feta i sense pressió: Fita històrica: És la primera vegada en 26 anys que el club opta a estar entre els 40 millors equips de l'estat. Factor psicològic: El rival (Molina) és el favorit, fet que permet a l'ADT jugar amb més llibertat i gaudir de l'espectacle. Competitivitat: Malgrat la dificultat, l'equip està convençut de poder competir de tu a tu. Un èxit col·lectiu pel bàsquet local Tots dos presidents coincideixen que tenir dos equips en fases d'ascens de categories estatals és un reflex de la bona salut del bàsquet a Tarragona, tot i que apunten a la necessitat de col·laborar més estretament en el futur per assolir l'elit de l'esport.

  • 17'

    Gestió de Residus i Sostenibilitat a Tarragona

    Resum de l'entrevista sobre sostenibilitat L'entrevista amb Carme Crespo, tinent d'alcalde de Medi Ambient de l'Ajuntament de Tarragona, detalla les accions actuals per millorar la gestió de residus i l'eficiència energètica a la ciutat. Campanya de Recollida Selectiva L'Ajuntament ha llançat la campanya "La brossa més bona", amb una inversió de 300.000 euros en comunicació per incentivar el reciclatge de la matèria orgànica i altres fraccions. Punts d'informació: S'han instal·lat centres mòbils per tota la ciutat on educadors ambientals resolen dubtes i reparteixen material (cubells i bosses de colors). Objectius: Actualment, la recollida orgànica és del 18%, però es preveu arribar al 30% el 2009 i al 55% el 2011, complint així la normativa legal. Pla de Residus: Inclou la futura implementació de la recollida comercial porta a porta i la recollida d'olis domèstics. Infraestructures i Contenidors Es planteja una reorganització dels contenidors per fer el sistema més sostenible: Soterrament: Abans de finals d'any començaran les obres per unificar el sistema de contenidors soterrats a barris com Sant Pere i Sant Pau o Sant Salvador. Estètica i funcionalitat: Es busquen nous models de bústies més atractius i amb boques adaptades per a envasos de gran volum. Eficiència Energètica i Enllumenat Una de les apostes més potents és la renovació de 14.000 fanals de la ciutat, finançada amb el Fons d'Inversió Local (5 milions d'euros). "Això representa un estalvi de 400.000 euros l'any; amb dos anys estalviats, podríem fer una llar d'infants." Contaminació lumínica: S'eliminen els globus esfèrics contaminants per complir la llei. Estalvi: L'ús de bombetes de baix consum reduirà l'emissió de CO2 en milers de tones anuals.