Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2009. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1098 episodis
RSS

episodis

673-684 de 1096
  • 16'

    Trobada de gegants a l'Escola Sant Domènech de Tarragona

    11a Trobada de Gegants d'Escola a Tarragona Aquest diumenge, el col·legi Sant Domènech de Gutmann (Dominiques) acull l'onzena edició de la trobada de gegants d'escoles de Catalunya. L'esdeveniment celebra els 10 anys de la colla gegantera de l'escola, consolidant-se com un referent en la cultura popular i l'educació festiva. La història de la colla: Mingu i Caterina La colla va néixer l'any 1999 amb la creació artesanal dels dos gegants principals: Mingu: Anomenat així pel patró del col·legi, Sant Domènech. Caterina: En honor a Santa Dominica. Ambdós noms van ser escollits mitjançant una votació popular entre alumnes i professors. Un projecte de Comunitat Educativa El director Marcel Pallejà i la professora Loli Melero destaquen que aquesta activitat va més enllà de la festa; és una eina acadèmica i social: Integració curricular: Els alumnes de secundària creen nanos (capgrossos) com a part de crèdits de síntesi i assignatures de plàstica. Vincle familiar: Pares, mares, alumnes i professors participen activament, creant un espai de convivència únics fora de les aules. Solidaritat: L'escola organitza fires on es venen capgrossos fets pels nens per recaptar fons per a Mans Unides. Participació internacional i local L'edició d'enguany destaca per l'assistència d'una escola de Noruega, interessada en la tradició catalana, que participarà activament portant les figures festives durant la desfilada. A més, hi participaran unes 600 persones de colles provinents de: Mataró, Badalona, Vilassar de Dalt i Barcelona. Tortosa i Reus. Entitats locals com el Col·legi Sagrat Cor i l'Esplai Sant Fructuós. "No és fer festa per festa, sinó que és educar la festa amb tots els valors que comporta."

  • 11'

    Tarragona, 50 indrets amb encant: Llibre i Patrimoni

    Presentació de l'obra Tarragona, 50 indrets amb encant En aquesta entrevista es presenta el llibre publicat per Cosetània Edicions, una obra que recull una selecció personal i subjectiva de cinquanta espais emblemàtics de Tarragona. El llibre ha estat fruit d'un encàrrec editorial als seus dos autors: Antoni Jordà: Professor de la URV i responsable dels textos. José Carlos León: Fotògraf encarregat de la part visual. Característiques de l'obra El llibre no neix com una guia turística convencional, sinó com un recull històric, patrimonial i vivencial. Segueix la línia d'una col·lecció preestablerta amb un format molt definit: Estructura fixa: Cada indret disposa de dues pàgines, amb una fitxa tècnica bàsica i un mapa d'ubicació. Narrativa visual: Inclou una fotografia de gran format i una de detall de cada espai per oferir una visió coherent. Síntesi de continguts: L'autor dels textos destaca la dificultat d'explicar espais com la Catedral o la Rambla en només vint línies, buscant sempre un to entenedor. Espais i fotografia La selecció inclou des de grans monuments històrics (com el Cis Romà) fins a espais naturals com la Platja Llarga o racons de la Part Alta. El fotògraf subratlla la importància de la llum mediterrània, evitant el migdia i treballant a primera hora del matí o última de la tarda per esquivar obstacles visuals com el trànsit i les obres. "Hem buscat llocs que tinguessin un atractiu artístic, històric, patrimonial, vivencial i cultural per reflectir-los en un llibre."

  • 21'

    Balanç turístic i reforma del Mercat Central a Tarragona

    Balanç de la Setmana Santa i Futur del Mercat Central L'entrevista amb Sergi de los Rios, tinent d'alcalde de Tarragona, se centra en dos eixos principals: els resultats turístics de la recent Setmana Santa i l'estat actual del projecte de reforma del Mercat Central. Turisme: Creixement i Noves Estratègies Malgrat una climatologia irregular i un context econòmic complex el 2009, les dades han estat positives: Pernoctacions: S'han mantingut els nivells de l'any anterior, fet que es considera un èxit atesa la crisi. Increment de visitants: Hi ha hagut un augment del 17% en les consultes turístiques, especialment de visitants que no es queden a dormir. Procedència: L'estratègia de captació a l'àrea metropolitana de Barcelona i al sud de França ha donat fruits evidents. Futur material: Es preveu editar material promocional en francès i anglès de cara a l'any vinent. El Mercat Central: Un Projecte Viable S'ha produït un canvi de rumb per garantir la viabilitat del projecte després d'anys de paràlisi: Mètode constructiu: S'ha optat per un sistema més econòmic i ràpid que redueix el pressupost total de 47 a 35 milions d'euros. Aparcament: Finalment s'inclouran dues plantes soterrànies amb unes 330 places, que es connectaran amb el pàrquing de la Plaça Corsini, sumant un total de 750 places. Finançament: Es negocia amb el Ministeri d'Habitatge una aportació superior als 5 milions d'euros. "5 milions d'euros és el terra de la negociació; l'Ajuntament treballa per aconseguir una xifra superior abans de l'estiu." Calendari d'obres Juny 2009: Redacció del projecte executiu. Segon semestre 2009: Licitació de les obres. Principis 2010: Inici de la construcció. Finals 2012: Previsió de finalització i reobertura per la campanya de Nadal.

  • 19'

    Avenços i jornades sobre el TDAH a Tarragona

    El TDAH: Més enllà d'un mal comportament Representants de l'associació APIDA han visitat Tarragona Ràdio per presentar la nova jornada formativa sobre el Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH) que se celebrarà a l'Antiga Audiència. L'objectiu principal és desestigmatitzar el trastorn i oferir eines actualitzades a famílies i professionals. Punts clau de la conversa: Naturalesa del trastorn: Se subratlla que el TDAH és una malaltia mental de caràcter neurobiològic i sovint hereditari, desmentint el mite que els nens afectats són simplement maleducats. Importància del diagnòstic precoç: Detectar el trastorn abans de l'adolescència és vital per evitar el fracàs escolar i la baixa autoestima. S'utilitzen protocols internacionals com el DSM-IV i el CIE-10 per a la seva identificació. La figura del docent: Els mestres són peces clau en la detecció. La jornada inclou el lliurament del test de Conners com a eina de cribratge per facilitar la derivació als serveis psicopedagògics (EAP). Reivindicació sanitària: L'entitat reclama una unitat de diagnosi especialitzada a Tarragona per evitar que les famílies hagin de desplaçar-se constantment a l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona. Perspectives de futur Malgrat les dificultats en la socialització, els ponents destaquen que, amb el tractament adequat (medicació i teràpia), les persones amb TDAH poden tenir un èxit acadèmic i laboral notable. "Un TDAH reconduït és el millor treballador del món; tenen una capacitat de treball impressionant."

  • 7'

    Impactes i perills dels aliments transgènics a Tarragona

    Denúncia contra els transgènics i el control alimentari L'Antonio Ruiz, representant de diversos col·lectius socials i ecologistes, exposa les raons de la seva lluita contra l'entrada d'aliments transgènics a través del Port de Tarragona. Segons els activistes, aquests productes suposen un risc tant per a la salut humana com per a la sostenibilitat del planeta. Punts clau de la denúncia Risc per a la salut pública: Es descarreguen unes 100.000 tones mensuals de farina de soja i blat de moro transgènic al Port de Tarragona, productes que, segons Ruiz, no han estat assajats suficientment. Impacte mediambiental: La producció de transgènics a Catalunya i Aragó ja ocupa unes 100.000 hectàrees. La pol·linització creuada pot contaminar conreus tradicionals i convertir-los en transgènics de forma involuntària. Pèrdua de biodiversitat: S'han perdut milers de varietats tradicionals d'aliments bàsics com l'arròs en favor d'híbrids i modificacions genètiques. El control de les multinacionals L'entrevistat destaca que el model transgènic és una estafa democràtica perquè crea una dependència absoluta del pagès vers les multinacionals: "El pagès es compromet a no guardar ni una sola llavor per a l'any vinent; ha de comprar cada any les llavors a la multinacional, que a més li ven l'herbicida associat." Accions i futur de l'alimentació Destaquen la presència de derivats transgènics invisibles en pinsos animals, lecitines, midons i edulcorants de consum industrial. Propugnen la sobirania alimentària i la producció local ecològica com a única alternativa viable contra la fam mundial i el control industrial de la dieta bàsica (blat, soja, arròs i blat de moro).

  • 15'

    Antoni Peco lidera la Federació de Veïns de Tarragona

    Nova Etapa a la Federació d'Associacions de Veïns Antoni Peco inicia formalment el seu mandat de dos anys com a president de la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona (FAVT). Amb una junta renovada, on només repeteixen tres membres de l'anterior etapa, l'entitat es prepara per afrontar els reptes del segle XXI. Eixos del Pla de Treball L'entitat ha realitzat una diagnosi del moviment veïnal per definir un nou pla de treball basat en: * Pressió a les administracions: Impulsar la participació ciutadana real. * Foment de l'associacionisme: Combatre l'individualisme actual i revitalitzar les entitats de barri. * Superació del model de queixa: Passar de la simple reclamació urbanística (com el manteniment de carrers) a la generació de propostes socials actives. "L'individualisme ens fa idiotes, com deien els grecs. La participació ja no és només una reivindicació, és una necessitat de l'administració." Acció Social i Crisis Econòmica Davant la crisi, la Federació ha assolit fites importants amb l'Ajuntament: 1. Fraccionament d'impostos: Pagament fraccionat de taxes municipals el 2009. 2. Mesures contra la pobresa: Proposta de fons d'ajut i protecció de serveis bàsics com l'aigua i la llum per a famílies sense recursos. 3. Suport a l'atur: Suport a les borses de treball veïnals a barris com Ponent, la Floresta i Bonavista. Reivindicacions Sanitàries i Urbanístiques CAP La Granja: Es denuncia el greuge comparatiu en les llistes d'espera (7-8 dies per al metge de capçalera) respecte a altres centres de la ciutat. Obres de la T-11: Crítica per la manca de coordinació i la inexistència d'una comissió de seguiment per minimitzar les molèsties als barris de Ponent. Jocs del Mediterrani 2017: La federació es mostra contrària a ubicar la vila residencial a la Ciutat de Repòs i Vacances, defensant un model de ciutat més integrat i sostenible segons l'Agenda 21.

  • 26'

    Actualitat política i inversions al Camp de Tarragona

    L'actualitat del Camp de Tarragona amb Xavier Sabaté El delegat del govern al Camp de Tarragona, Xavier Sabaté, analitza el panorama polític i econòmic de la regió en un moment marcat per la crisi i la revisió del Pacte d'Entesa. L'entrevista aborda des de la gestió de grans infraestructures fins a la polèmica moció de censura a Salou. Economia i Cohesió Social Sabaté destaca que la prioritat absoluta és el rellançament de l'economia local davant una crisi d'abast mundial. S'aposta per: • El desenvolupament de l'economia verda (energia, aigua i residus). • La protecció social per evitar la disgregació i els enfrontaments. • La dinamització a través de l'obra pública, especialment amb el Pla Zapatero. Projectes a la ciutat de Tarragona Es repassen diversos punts clau de la geografia urbana: • Ciutat de Repòs i Vacances: Es proposa com a futura Vila Residencial per als Jocs del Mediterrani 2017. El delegat defensa que els habitatges podrien ser posteriorment destinats a ús social. • Escola Oficial d'Idiomes (EOI): S'anuncia un acord imminent amb l'Ajuntament perquè una empresa pública municipal n'avanci el finançament. • Infraestructures viàries: Es confirma l'obertura de la nova passera de la N-340 i es vincula la rotonda del Complex Educatiu a la disponibilitat de recursos futurs. Transport i Visió Regional El delegat advoca per una visió que superi el localisme, pensant en el Camp de Tarragona com una unitat de sis comarques: • Aeroport de Reus: Es mostra optimista amb el nou govern espanyol (ministre Blanco) per agilitzar el traspàs de la gestió. • Estació de l'AVE: Defensa la ubicació actual per evitar el col·lapse del centre i aposta per millorar el transport públic d'accés. • Rodalies: Considera urgent prioritzar aquest servei per als milers de treballadors que es desplacen diàriament. "No hi ha cap societat que pugui avançar ni desenvolupar-se si no hi ha cohesió social." Crisi Política a Salou Sabaté expressa una profunda decepció per la moció de censura a Salou, qualificant-la de barrabassada. Critica especialment a Convergència Democràtica de Catalunya per trencar la paraula donada i signada, contraposant-ho als valors de confiança que haurien de regir el país.

  • 3h 21min

    Processó del Sant Enterrament de Tarragona

    Introducció i Context de la Setmana Santa El podcast recull la retransmissió en directe de la Processó del Sant Enterrament a Tarragona, un esdeveniment amb més de 450 anys d'història (des de 1550). L'emissió comença amb una entrevista a l'arquebisbe Jaume Pujol, qui destaca la dimensió espiritual del Divendres Sant i la connexió amb els missioners tarragonins arreu del món a través d'internet. Significat del Divendres Sant L'arquebisbe subratlla que la processó no és només un acte extern, sinó una oportunitat per a la reflexió profunda sobre el sentit de la vida i el dolor. "No ens podem quedar en l'extern; el més important és que ens interroguem: qui som, d'on venim i on anem." Seccions i Confraries de la Processó La processó es divideix en la participació de diverses confraries i gremis històrics que desfilen pels carrers de la Part Alta: • Els Armats de la Sang: La cohort romana que encapçala el seguici, documentada des del 1758 i que celebra el seu 250è aniversari. • Gremi de Marejans: Porten el misteri del Sant Sopar, amb talles de resina que són retrats de personatges reals del Serrallo. • Associació La Salle: Participen amb els passos de l' Oració a l'Hort i Vetlleu i Pregueu. • Confraria de Pescadors: Identificables pel seu vestuari gris i blau, porten el pas de La Presa de Jesús. • Cristo del Buen Amor: Una confraria d'influència andalusa fundada el 1993. Patrimoni Artístic i Històric Es fa un repàs detallat de la riquesa artística de les talles, moltes d'elles obres de reconeguts escultors com Salvador Martorell, Innocenci Soriano Montagut i Josep Maria Jujol. Es destaca la dificultat dels portants per traslladar els pesats misteris per l'orografia complexa de Tarragona, especialment en punts com la Baixada de la Misericòrdia. La Candidatura de la UNESCO Es menciona que la processó és candidata a ser un dels deu tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra, degut a la seva continuïtat històrica i valor social. El Repte Meteorològic Durant tota la retransmissió, el temps és un factor crític. Tot i que la processó comença amb clarianes, cap al final de l'esdeveniment un fort aiguat i el vent castiguen els participants, obligant a cobrir alguns passos amb plàstics i forçant la retirada de la banda de música per protegir els instruments. Malgrat la pluja, l'arquebisbe s'incorpora finalment al seguici acompanyat de les autoritats municipals.

  • 2h 5min

    Retransmissió de la Recollida de Passos a Tarragona

    Crònica del Divendres Sant a Tarragona Aquesta retransmissió històrica de Tarragona Ràdio captura per primera vegada en directe l'acte de la recollida dels passos per part dels armats, previ a la processó del Sant Enterrament. Des del terrat de la Casa de la Sang, es descriu l'ambient solemne i multitudinari que defineix el 10 d'abril de 2009. L'Acte de la Recollida i el Protocol • La jornada comença amb la sortida dels armats (la cohort romana) a un quart de cinc de la tarda per recollir els misteris distribuïts per la ciutat. • Es realitza un despliegue logístic complex per traslladar els passos des de la Rambla Nova i la Part Alta fins a la Plaça del Rei. • L'expert Carles Batxas explica que cada confraria manté el seu estil propi: algunes pugen a espatlles (a coll), d'altres amb rodes, i cadascuna amb el seu ritme de timbals o música característica. Principals Misteris i Confraries El programa detalla la pujada per la Baixada de la Peixateria, un punt crític pel seu pendent, on destaquen: • L'Oració a l'Hort i Velleu i Pregueu (Associació La Salle). • La Presa de Jesús (Confraria de Pescadors), destacat com un dels passos més pesants transportats a espatlles. • Cristo del Buen Amor, que realitza una pujada a pas molt lent i ceremoniós. • L'Ecce Homo i el Jesús de la Passió, aquest últim recuperant una talla històrica. • La Soledat, que tanca la recollida amb la participació de les seccions d'aspirants infantils. Significat i Tradició L'acte no és només una preparació logística, sinó un moment de tarragonisme i retrobament social: "La Plaça del Rei és el cor de la Setmana Santa Tarragonina; un lloc on persones es veuen potser només una vegada a l'any." Es destaca la importància de les noves generacions per garantir el futur de la festa, declarada d'Interès Nacional.

  • 22'

    Flora Mediterrània: Herbes i Curiositats del Bosc

    La Primavera a Tarragona: Un Esclat de Natura En aquesta conversa amb en Ferran Aguilar, expert en medi ambient, s'explora la riquesa de la flora mediterrània local després d'un període de pluges beneficioses. Aguilar destaca com la combinació d'aigua i calor ha provocat una primavera especialment esponerosa, ideal per a l'observació de plantes i el seguiment del cicle de la fauna, des de les aus rapinyaires fins als mamífers. Tast d'Herbes Aromàtiques i Ús Tradicional L'espai se centra en la identificació i curiositats de diverses plantes collides a l'entorn del Pont del Diable: Llantiscle (Gentiscla): Una planta molt resinosa de la família de les anacardiàcies (parenta del pistatxo). Històricament utilitzada per cultures pescadores per impermeabilitzar vaixells i amb connotacions bíbliques. Te de Roca: Molt famós a Tarragona. No conté teïna ni cafeïna; s'utilitza en infusió per les seves propietats sedants, diurètiques i per al rentat d'ulls. Farigola i Romaní: Considerats el "rei i la reina" del bosc mediterrani. La farigola destaca pel seu alt contingut en timol, actuant com un potent bactericida i antissèptic. Bruc d'Hivern: Planta melífera clau per a les abelles. Aguilar revela una dada curiosa sobre el seu origen etimològic: "El nom de maqui ve per la màquia mediterrània, perquè els combatents s'amagaven entre els brucs que creixien fins a tres metres." Plantes Curioses i Advertències Es fa una menció especial a la Ruda, una planta extremadament aromàtica però molt tòxica. Tot i tenir aplicacions farmacològiques per al sistema nerviós, s'adverteix que s'ha de descartar per a ús domèstic pel seu caràcter avortiu i la seva toxicitat si no es gestiona per mans expertes. Finalment, es descriuen l'Estepa blanca (usada antigament com a raspall de dents o succedani del tabac) i el Margalló, l'única palmera autòctona de la zona, tancant la secció amb una invitació a fer servir el Telèfon Verd de l'Ajuntament de Tarragona per a consultes mediambientals.

  • 24'

    Els Armats de la Sang: secrets i tradició a Tarragona

    La preparació dels Armats i la sala privada L'episodi comença amb una visita exclusiva a la sala privada dels Armats del Castro, situada a l'Església de Natzaret a Tarragona. Aquest espai serveix com a centre logístic i de preparació durant la Setmana Santa. Els protagonistes expliquen la recent experiència de participar en una processó a Benicarló i com s'organitzen per a la imminent guàrdia i processó de divendres sant. El ritual de vestir-se i l'equipament Es descriu amb detall la complexitat de l'uniforme d'un armat, que no és només una qüestió estètica sinó també de resistència física: • Roba interior tècnica: L'ús del leotardo per protegir-se del fred nocturn. • Calçat: La transició de les sandàlies tradicionals de cordills a les actuals amb estructura de bota per evitar que es deslliguin. • Elements metàl·lics: La cuirassa, el casc, l'ornament del canell i, sobretot, l'escut i la llança. "Ser armat és bonic, però és cansat; l'esforç físic de portar l'escut i la llança durant tantes hores et deixa valdat l'endemà." Organització interna i convivència S'aborden temes sobre l'estructura del grup, format per uns 40 membres: • Escuts numerats: Cada armat té un número assignat per facilitar el relleu generacional sense haver de canviar constantment els noms a l'equipament. • Llista d'espera: Es desmitifica la idea d'una llista infinita, tot i que actualment hi ha uns 5 o 6 suplents. • Jubilació: El reglament intern estableix la jubilació obligatòria als 60 anys per garantir la renovació i la capacitat física del grup. Els reptes de la processó Un dels moments més crítics és la recollida dels passos a la Rambla. La dificultat principal rau a mantenir el compàs quan les bandes de música dels misteris toquen a un volum molt alt, interferint amb el so més tènue però solemne dels timbals dels armats. Això obliga els membres de les darreres files a concentrar-se visualment en els companys del davant per no perdre la cadència. El paper de la dona i la tradició Es reflexiona sobre com la incorporació de la dona a les confraries i congregacions va salvar la festa als anys 70, aportant una vitalitat que ha permès que la tradició es mantingui viva a les famílies de Tarragona.

  • 21'

    Setmana Santa: Patrimoni a Nazaré i tradició sevillana

    Exploració de la Setmana Santa a l'església de Nazaré L'episodi comença amb una visita a l'església de Nazaré, a Tarragona, on Carles Batges, membre destacat de la confraria de la Sang, explica la intensa activitat preparatòria. Es destaca la iniciativa d'obrir les esglésies i espais museístics per apropar el patrimoni artístic a la ciutadania, creant un itinerari natural que connecta diversos punts emblemàtics de la ciutat. Els Misteris i l'evolució artística Es comenten detalls tècnics i històrics de les imatges exposades: * La Flagel·lació (1948): Una obra de Soriano Montagut amb un estil més clàssic i barroc. * El Crist dels Penitents (1961): També de Montagut, però que mostra una evolució cap a línies més modernes i obertes. Pesa uns 1.200 quilos i és una talla massissa d'una sola peça. * Es recorda la tràgica pèrdua del patrimoni original l'any 1936 i l'esforç continuat de recuperació des de la postguerra. "La Setmana Santa és nova cada any perquè s'ha de guanyar i mantenir el prestigi treballant amb la millor professionalitat possible." Connexió amb la Setmana Santa de Sevilla El programa connecta amb Jordi Bertran des de Sevilla, on es descriu l'atmosfera del Dijous Sant i la famosa Madrugada. S'analitzen les particularitats d'algunes confraries: Los Negritos: Una de les més antigues (segle XIV), històricament vinculada a l'ètnia negra. El Silencio: Caracteritzada pel seu rigor, l'absència de música sorollosa (només oboès i fagot) i la posició inversa de la creu que porta el Crist. Es fa una comparativa entre les dimensions de les processons sevillanes, amb milers de nazarenos, i la tradició tarragonina.