Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2009. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1098 episodis
RSS

episodis

73-84 de 1096
  • 14'

    Fundació Onada: Inclusió laboral i integració social

    Projectes i impacte de la Fundació Onada La Fundació Privada Onada, dirigida per Esperanza Picó, treballa activament per millorar la qualitat de vida de les persones adultes amb discapacitat intel·lectual i trastorn mental sever. L'entitat destaca per la seva capacitat de crear ocupació a Tarragona, adaptant-se a les necessitats específiques de cada individu. Inserció laboral i suports adaptats L'entitat funciona com una "sastreria", oferint serveis personalitzats segons el grau de discapacitat: * Grau superior al 65%: Accés a centres d'adults, tallers de teràpia ocupacional i serveis socials. * Grau entre el 33% i el 65%: Integració en el món laboral, ja sigui mitjançant treball protegit o en l'empresa ordinària. * Acompanyament empresarial: Es treballa per eliminar les por i el desconeixement dels empresaris, actuant com a pont per facilitar la contractació. El programa de voluntariat "Colza a Colza" Aquest projecte busca trencar l'aïllament social dels usuaris, promovent activitats d'oci compartit fora de l'entorn familiar: * Vols quedar?: Una iniciativa que connecta voluntaris i beneficiaris per compartir aficions com anar al cinema, a la platja o fer un cafè. * Recuperació d'oficis: Participació en projectes com la gestió d'un hort o la fabricació de sabó artesanal (ofici de morcaire). Defensa de drets i tutela Davant l'envelliment de les famílies, cinc entitats de Tarragona han impulsat la Fundació Tutelar per defensar els drets de persones sense suport familiar, protegint col·lectius vulnerables com malalts d'Alzheimer o persones en situació de sensellarisme. "Tots som persones dependents en algun moment del nostre cicle vital; la societat ha de donar resposta des de la corresponsabilitat."

  • 25'

    Dia Mundial de la Discapacitat a Tarragona

    Reivindicació i Realitat Social El programa, emès des del Saló d'Actes de l'ONCE a Tarragona, commemora el Dia Mundial de la Discapacitat. L'objectiu principal és apropar la quotidianitat de les persones amb discapacitat i els seus cuidadors a la societat, posant èmfasi en les necessitats reals i la lluita contra la marginalitat. Participació Política i Representació Es debat profundament sobre la presència de persones amb discapacitat a les institucions polítiques: • Es critica que sovint se'ls busca per obtenir el "vot fàcil" o com a imatge de discriminació positiva. • Es proposa que la seva participació no s'ha de limitar a temes de discapacitat, sinó que han de poder incidir en qualsevol àmbit polític basant-se en la seva valia i currículum. • Es fa un paral·lelisme amb la llei de paritat de gènere com a eina de visualització inicial. Reptes Econòmics i la Llei de Dependència L'entitat ECOM presenta un manifest amb tres punts clau davant la crisi actual: L'Assistent Personal "L'assistent personal és fonamental per al concepte de vida independent." Es reclama que aquesta figura s'inclogui definitivament a la cartera de serveis de la Generalitat, superant les fases de programes pilot actuals. El Sobrecost de la Discapacitat Es denuncia que viure amb una discapacitat comporta despeses addicionals severes (adaptació de vehicles, mobilitat, medicina) que no sempre són compensades per les ajudes institucionals. Crítica a la Gestió de la Dependència • S'alerta sobre la figura del cuidador familiar (majoritàriament dones o mares), que pot frenar l'autonomia de la persona si s'utilitza només per mantenir-la a l'àmbit domèstic. • Es critiquen les assignacions horàries insuficients (casos de només 15 hores mensuals per a persones dependents). Accessibilitat i Urbanisme a Tarragona Es valora positivament el grup de treball Tarragona sense barreres, però es denuncien incongruències en obres recents: • Les noves escales mecàniques de la Part Baixa no són accessibles per a tothom. • El projecte de l'ascensor de l'Amfiteatre presenta rampes amb desnivells excessius (superiors al 25%).

  • 7'

    Discapacitat i representació política a Tarragona

    Taula rodona sobre el col·lectiu de persones amb discapacitat L'episodi es desenvolupa en directe des del Saló d'Actes de l'ONCE a Tarragona, en el marc d'una jornada dedicada a visibilitzar la realitat de les persones amb discapacitat. El programa reuneix representants d'entitats i de l'administració per debatre sobre les barreres socials i la necessitat d'empatia. Entitats i representants participants En aquesta sessió s'incorporen veus clau per entendre l'associacionisme a la regió: Federació ECOM: Javier Noguers, president de l'entitat, explica que treballen principalment per a persones amb discapacitat física i aglutinen una dotzena d'associacions a la província. Àrea de Serveis a la Persona: Victòria Pellegrin, regidora de l'Ajuntament de Tarragona, destaca la importància d'obrir "finestres a la ciutadania" per eliminar barreres i fomentar la sensibilitat social. Acció Cívic Antibarreres Socials: Ferran Roca participa com a president d'aquesta entitat dedicada a la lluita per l'accessibilitat. El debat sobre la representació política Un dels punts més destacats de la jornada és la intervenció d'en Josep Maria, un venedor jubilat de l'ONCE, que planteja una reflexió crítica sobre la manca de perfils amb discapacitat en la primera línia política: "Em sembla que hi ha gent jove preparada que fóra capaç de representar un gran col·lectiu si es dediqués a la política i treballés més directament pels seus afiliats." Conclusions i anècdotes Es reconeix que, tot i existir moltes entitats (com les centrades en el paràlisi cerebral o l'autisme), no sempre hi ha espai per a totes en un sol programa, però totes comparteixen la lluita contra el pluridiscapacitat. Es fa èmfasi en la solidaritat i la il·lusió que genera la tasca social, posant com a exemple l'experiència positiva de treballar a l'ONCE i la interacció directa amb la ciutadania.

  • 7'

    Imatges i memòria de Mauthausen a Tarragona

    Exposició sobre l'Holocaust al Port de Tarragona Tarragona Ràdio presenta la inauguració de la mostra "Imatges i memòria de Mauthausen", una iniciativa conjunta de l'Amical de Mauthausen, el Museu d'Història de Catalunya i el Ministeri de l'Interior austríac. L'exposició, situada al Tinglado 4 del Moll de Costa, ofereix un recorregut gràfic excepcional sobre l'horror nazi. Un fons documental únic La mostra destaca pel seu valor històric, ja que es basa en documentació recuperada clandestinament: Fotografies de la SS: Imatges preses pels propis botxins al laboratori fotogràfic, que republicans espanyols van aconseguir robar i salvar de la destrucció. Documents de l'alliberament: Fotografies de l'exèrcit americà que testimonien les espantoses condicions del camp l'any 1945. Llegat de Francesc Boix: Imatges que posen el focus en els supervivents i els actes posteriors a l'alliberament. La singularitat de Mauthausen Rosa Torán, presidenta de l'Amical, explica que Mauthausen era el "camp mare" d'Àustria, conegut per la seva terrible pedrera i l'ús de deportats com a treballadors esclaus per a la indústria d'armament. Pedagogia contra l'oblit L'exposició no només busca recordar el passat, sinó servir de lliçó sobre: * La desigualtat criminal d'un estat que negava la condició humana a diversos sectors (jueus, gitanos, homosexuals, opositors polítics). * La connivència de la societat que va decidir no mirar i les complicitats del règim de Franco en la deportació de milers de republicans espanyols. "Les lliçons del recordatori del passat no són lliçons fossilitzades ni mortes, serveixen per reflexionar sobre fins on pot arribar un estat criminal."

  • 4'

    Reptes de la mobilitat amb cadira de rodes

    L'experiència de moure's en cadira de rodes En aquesta connexió, la Jolanda García experimenta en primera persona la complexitat de circular per la ciutat utilitzant una cadira de rodes, acompanyada pel Ferran, qui li ofereix consells pràctics i una visió realista sobre la mobilitat reduïda. Dificultats tècniques i físiques Circular no és només qüestió de força, sinó d'una atenció constant a l'entorn: * Atenció al terreny: Cal vigilar cada rajola, rampa i claveguera per evitar que les rodes quedin clavades. * Gestió de l'energia: Es descriu com una carrera de fons on cal racionalitzar la força dels braços. * Seguretat bàsica: Fins i tot recollir un objecte del terra requereix una tècnica específica per evitar que la cadira tombi. Diferència entre cadira manual i elèctrica El Ferran explica per què prefereix mantenir l'ús de la cadira manual malgrat la seva tetraplegia incompleta: "Vaig decidir que mentre es pogués fent els braços faria la manual, que a més a més em serveix com de manteniment." L'incivisme: la barrera principal Més enllà de les barreres arquitectòniques, el col·lectiu destaca que el problema més gran és la manca de respecte dels ciutadans: * Aparcaments indeguts en passos de vianants rebaixats o places reservades. * La justificació dels "cinc minuts" que poden ser vitals per a una persona amb mobilitat reduïda. * La desigualtat en l'accés a serveis bàsics com els caixers automàtics. Finalment, es destaca la importància de donar suport als comerços que sí que estan adaptats, creant un circuit de llocs segurs i accessibles.

  • 51'

    Dia Internacional de la Discapacitat a Tarragona Ràdio

    Commemoració de la Diversitat Funcional Programa especial emès des del Saló d'Actes de l'ONCE a Tarragona amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. L'episodi se centra en donar veu a les persones per sobre de la seva condició, explorant les barreres físiques, laborals i socials que encara persisteixen en la societat actual. Reptes de l'Entorn Urbà i Social • L'experiència en primera persona: La locutora descriu el seu trajecte en cadira de rodes per la ciutat, evidenciant que rampes mal dissenyades i voreres elevades limiten l'autonomia. • La invisibilitat de l'individu: Es destaca la tendència social de veure primer la discapacitat i després la persona, un prejudici que s'ha de combatre amb informació i convivència. • Accessibilitat tecnològica: Es comenten paradoxes com els caixers automàtics amb teclat en braille però pantalles totalment tàctils i visuals sense suport de veu. Inserció Laboral i Educació • La inserció laboral continua sent un dels principals focus d'exclusió social. Tot i les ajudes econòmiques per a empresaris, les barreres psicològiques i la falta d'adaptació d'espais frenen la contractació. • En l'àmbit educatiu, es destaca el suport de l'ONCE en l'escolarització des d'edats primerenques, tot i que requereix un esforç addicional per part de l'alumne. Discapacitats Invisibles i Autisme S'inclou el testimoni d'una mare d'un nen amb autisme (Asperger), qui reivindica: • La necessitat de figures com el vetllador a les escoles. • La denúncia de les retallades en els pressupostos d'atenció precoç. • La lluita contra la ignorància i els prejudicis envers condicions que no són visuals. Marc Institucional i Crisi "Qualsevol de nosaltres pot ser una persona amb discapacitat permanent o temporal; si en fóssim conscients, veuríem les coses d'una altra manera." En una conversa amb Jaume Marí, s'analitza l'estat de la Llei de la Dependència, la crisi del finançament i la tasca vital de l'associacionisme sense ànim de lucre davant la mercantilització dels serveis socials.

  • 4'

    Barreres arquitectòniques a la Rambla de Tarragona

    L'experiència de moure's en cadira de rodes Amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, la Yolanda García realitza un recorregut en cadira de rodes per Tarragona per visibilitzar les mancances d'accessibilitat a la ciutat. El testimoni destaca la dificultat extrema d'accions quotidianes que per a molts passen desapercebudes. Incongruències a la via pública Durant el trajecte, s'han detectat problemes estructurals greus: Rampes inexistents o incompletes: En punts de la Rambla Nova, hi ha rampes per baixar de la vorera a la calçada, però falta la rampa corresponent per pujar a la coca central, cosa que bloqueja el pas cap al mercadet. Rampes decoratives: Es denuncia que algunes construccions no segueixen criteris funcionals ni la llei d'accessibilitat, esdevenint inútils a la pràctica. Falta de visibilitat: S'han trobat passos de vianants on el disseny obliga l'usuari a envair la calçada abans de poder veure si s'apropa un vehicle. Barreres en l'àmbit comercial L'inventari de limitacions s'estén als establiments privats, especialment al carrer Prat de la Riba: Molts locals presenten un esglaó d'accés que impedeix totalment l'entrada. La manca de rampes en botigues de roba, immobiliàries o agències de viatges limita la llibertat de consum i autonomia. L'impacte de l'incivisme A banda de les barreres físiques, l'experiència subratlla el paper de la ciutadania: "Una cosa és la ciutat que es fa més o menys costeruda, i una altra són els impediments que et pot posar la mateixa gent." Un exemple clar és el de cotxes mal aparcats que obstaculitzen els passos de vianants, obligant a fer maniobres perilloses o eslàlons improvisats.

  • 21'

    Avenços en la Societat de la Informació a Tarragona

    Balanç Tecnològic i Participatiu a l'Ajuntament de Tarragona L'entrevista amb Begoña Flòria, tinent d'alcalde de l'àrea de comunicació, participació ciutadana i societat de la informació, ofereix un repàs exhaustiu de les fites assolides i els reptes futurs en la digitalització de la ciutat. La Nova Pàgina Web Municipal Sis mesos després de la seva estrena, la valoració del portal web és molt positiva. Segons Flòria, s'ha produït un canvi copernicà en la presència digital de la institució: Unificació de continguts: S'ha passat de 70 webs disperses a un únic portal integrat. Descentralització del manteniment: Cada departament gestiona directament la seva informació, permetent més agilitat. Increment de visites: Les dades mostren un creixement d'entre el 25% i el 30% en l'activitat d'usuaris. Futur proper: L'objectiu és implementar la carpeta ciutadana per permetre tràmits telemàtics complets l'any 2010. Projectes de Coneixement Compartit: La Wikipedia El projecte per fomentar la participació de Tarragona a la Viquipèdia avança a bon ritme amb una presentació oficial prevista pel febrer. Actualment: - En l'àmbit educatiu, vuit escoles ja hi treballen activament. - En l'àmbit civil, 60 entitats han demanat participar per bolcar el seu coneixement històric i cultural. Lluita contra la Bretxa Digital i l'Acreditació ACTIC L'Ajuntament aposta fortament pels telecentres i la formació de col·lectius menys avesats a la tecnologia, com la gent gran (immigrants digitals). "La fractura digital s'està trencant realment; col·lectius que mai havien tingut contacte amb internet s'estan posant al dia." Com a novetat destacada, el 2010 el telecentre de la Part Alta començarà a impartir les classes per a l'ACTIC (Acreditació de Competències en Tecnologies de la Informació i la Comunicació), un certificat oficial de la Generalitat equivalent als nivells de català. Televisió Digital Terrestre (TDT) Davant l'apagada analògica del gener, l'Ajuntament actua com a mitjancer amb la Generalitat per resoldre problemes de cobertura en zones orogràficament complexes com Boscos i Cala Romana, a més d'informar sobre ajudes per a decodificadors. El Club dels Tarragonins Amb més de 7.000 socis, aquest projecte es consolida com una eina de cohesió social per a nens de 3 a 12 anys. Per al 2010, es posarà el focus en el civisme i el sentiment de pertinença a la ciutat.

  • 6'

    Les Gallegues: Humor i Mort amb la Companyia Lolita Corina

    L'humor com a teràpia davant el tabú de la mort L'entrevista a Lola González, membre de la companyia Lolita Corina, se centra en la presentació de l'obra 'Les Gallegues'. Aquest espectacle ha rebut elogis de la crítica i del públic, especialment després del seu pas per la Fira de Tàrrega, gràcies a una proposta arriscada però altament divertida sobre el final de la vida. Punts clau de l'obra Temàtica central: L'espectacle explora el tema de la mort, tractant-la des de la comèdia i la ironia per trencar amb el tabú social que l'envolta. Argument: Dues germanes ja mortes es presenten al seu propi funeral, permetent que el públic jugui amb la idea de saber què es diu d'un mateix un cop ha traspassat. Estil: Malgrat la gravetat del tema, no és una obra profunda o transcendent en el sentit clàssic; és un espectacle basat en el clown i el joc amb l'imaginari. Filosofia de la companyia La Lola González explica que fer humor és, en realitat, una tasca molt seriosa: "Per mi, fer humor és més serio que fer drama perquè és molt més difícil i tu t’ho has de creure més per no caure en la temptació de fer tonteries." Èxit i trajectòria Projecte nou: Tot i que les actrius tenen una llarga experiència, aquest és el primer muntatge sota el nom de Lolita Corina. Origen del nom: El títol 'Les Gallegues' prové d'uns personatges creats prèviament per a un cabaret al Boulevard of Broken Dreams. Gira: Malgrat la crisi en el sector teatral, la companyia gaudeix de moltes dates de gira per Catalunya i l'Estat espanyol, un fet que descriuen com un "miracle" fruit de la bona feina i la connexió amb l'espectador.

  • 11'

    Agricultura ecològica per a la inserció de dones

    Projecte de la Fundació L'Eura: Un futur verd i social El programa presentat per la Fundació L'Eura, en col·laboració amb la Diputació de Tarragona i l'Obra Social "la Caixa", se centra a oferir oportunitats laborals a dones en risc d'exclusió social o que han patit maltractaments. Mitjançant la formació en agricultura ecològica i jardineria sostenible, el projecte busca empoderar aquest col·lectiu en un sector encara poc explorat per les dones en l'àmbit urbà. Formació i sostenibilitat ambiental Durant el darrer any, s'ha treballat intensament en la creació d'un viver de plantes autòctones amb diversos objectius: Recuperació de coneixements: Ús de tècniques tradicionals transmeses per avis i assessors experts en el camp. Sostenibilitat: Cultiu de plantes aromàtiques i autòctones que requereixen menys aigua i no necessiten productes químics. Integració laboral: Preparació de les participants per a jaciments d'ocupació nous i estratègics com el medi ambient. Testimonis de superació Les participants, algunes conegudes amb el sobrenom de la "mà verda" per la seva habilitat, destaquen que l'experiència ha estat una autèntica teràpia. Tot i que inicialment tenien dubtes sobre la seva capacitat professional en aquest camp, el resultat ha estat plenament satisfactori: "No sabia res d'això abans, però aquí hem après moltes coses... tot el que planto creix." Horitzó 2010: Cap a l'empresa d'inserció L'objectiu final no és només la formació, sinó la creació d'una empresa d'inserció a finals del 2010. Aquesta infraestructura permetrà que les dones entrin al mercat laboral de forma competitiva, oferint serveis de jardineria més barats, socials i ecològics per a espais públics i privats.

  • 11'

    Nou acord marc d'Ematsa per a la qualitat del servei

    Acord entre l'Ajuntament de Tarragona i Ematsa S'ha establert un nou acord marc entre l'Ajuntament de Tarragona i l'empresa d'aigües (Ematsa) que defineix un nou sistema de revisió de tarifes i millora del servei per al període 2011-2014. L'acord es basa en fórmules objectives que vinculen el preu de l'aigua no només a l'IPC o als costos de compra, sinó també al compliment d'uns indicadors de qualitat concrets. La Carta de Compromisos amb el Client A partir de l'1 de gener de 2010, entra en vigor una iniciativa pionera on l'empresa es compromet a indemnitzar econòmicament els clients si no compleix certs estàndards: Alta de subministrament: Realitzada el següent dia hàbil a la contractació. Atenció de reclamacions: Resposta en un màxim de nou dies hàbils. Reposició del servei: Restabliment el següent dia hàbil després de liquidar un deute. Pressupostos d'escomeses: Lliurament en cinc dies hàbils. Gestions comercials: Execució immediata de canvis de domiciliació o titularitat. Indicadors de Qualitat i Millora Contínua L'acord preveu 18 indicadors dividits en quatre àrees clau per avaluar l'eficiència de l'empresa: Atenció comercial: Reducció dels temps d'espera i millora de la facturació. Gestió tècnica: Rendiment de la xarxa i continuïtat del servei. Qualitat de l'aigua: Control rigorós dels paràmetres sanitaris. Àrea mediambiental: Substitució de canonades de fibrociment i foment de l'oficina virtual per evitar desplaçaments innecessaris. "Si no complim aquests compromisos, ens comprometem a indemnitzar el client amb una quantitat econòmica." Per al 2010, les tarifes de l'aigua romandran congelades com a mesura per pal·liar els efectes de la crisi econòmica.

  • 13'

    Simulacre de sirenes del Pla PLASEQTA a Tarragona

    Èxit en l'exercici d'activació de sirenes a Tarragona Tarragona Ràdio ha realitzat un seguiment en directe de l'exercici d'activació de les sirenes del Pla de Seguretat Exterior del Sector Químic (PLASEQTA, referit al text com a Pl@secta). El simulacre ha servit per posar a prova la xarxa d'avisos a la població i la coordinació entre els diferents serveis d'emergència. Punts clau del simulacre Nova tecnologia: S'ha estrenat una nova sirena situada al terrat de l'IES Vidal i Barraquer, amb una potència de 2.400 watts i un radi d'abast de 800 metres (el doble que les anteriors). Seqüència de l'exercici: Els sons d'activació i desactivació han permès diferenciar les etapes del simulacre, activant un total de 35 sirenes entre els polígons nord i sud de Tarragona. Participació i recursos: En el dispositiu han intervingut entre 60 i 70 persones, incloent-hi tècnics de Protecció Civil, el centre CECAT i voluntaris. Valoració oficial La directora dels serveis territorials d'Interior, Hortència Grau, ha confirmat que el sistema ha funcionat correctament: "La valoració que ens passa el CECAT és que totes les sirenes han sonat bé, tant les del polígon nord com les del polígon sud." Pedagogia i futurs passos L'objectiu d'aquestes proves, que es fan cada sis mesos, és: 1. Fer pedagogia: Acostumar la població al so d'alerta. 2. Verificació tècnica: Revisar que els sistemes de comunicació i la xarxa no presentin fallades. 3. Propers esdeveniments: S'ha anunciat la preparació d'un nou simulacre general per al febrer de l'any vinent.