Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2009. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1098 episodis
RSS

episodis

889-900 de 1096
  • 26'

    Intercanvi Cultural: El Grup SACOAL a Tarragona

    Diàleg Intercultural entre Catalunya i Nicaragua L'episodi presenta la visita a Tarragona del grup folklòric SACOAL, una formació de joves universitaris de la comunitat rural de l'Arenal de Massatepe, Nicaragua. Aquesta estada, organitzada pel Comitè de Solidaritat Oscar Romero, té com a objectiu principal fomentar un pont de coneixement entre la realitat llatinoamericana i la societat catalana a través de la música, la dansa i el testimoni personal. Realitat Social i Cooperació • L'accés a serveis bàsics: Els membres del grup expliquen les dificultats extremes de la seva comunitat, on l'aigua potable només arriba a través de canonades un cop al mes o cada quinze dies, obligant a l'emmagatzematge en piletas. • Evolució històrica: Es discuteix el contrast entre les conquestes socials de l'època de la revolució (1979-1990) i el posterior desmantellament de serveis públics que va motivar l'organització comunitària actual. • Educació i salut: Malgrat les mancances, el projecte ha aconseguit que 75 joves de l'aldea realitzin estudis universitaris i s'ha creat una clínica amb medicaments genèrics a baix preu. Contrastos i Valors Universals • La percepció de la crisi: Els convidats reflexionen sobre el concepte de crisi a Europa, sorpresos pel malbaratament de recursos i l'obsessió pel consumisme material en contrast amb la manca de voluntat de vegades present en els joves d'aquí. • Resistència cultural: El grup destaca la importància de preservar les arrels autòctones davant la transculturalització i la influència de les grans marques i la publicitat. "Un s'ha de preocupar per com és com a persona i el que porta dins, no per una marca de sabates o de roba." Cultura i Tradició Nicaraüenca L'episodi explora la diversitat folclòrica de Nicaragua dividida en tres zones principals: 1. El Pacífic: Destaca l'ús de la marimba i danses de galanteig. 2. El Nord: Caracteritzat per la mazurka, un ball de parelles més formal. 3. El Carib: Amb ritmes més ràpids i moviments que celebren la fertilitat, com el Mayayá.

  • 9'

    Nou sistema de pagament al pàrquing de Parc Central

    El Parc Central de Tarragona implanta l'aparcament de pagament A partir del dilluns 2 de febrer, l'aparcament del centre comercial Parc Central deixarà de ser gratuït per convertir-se en un sistema de tarifes per minuts. Aquesta mesura busca posar fi a l'abús d'alguns ciutadans que utilitzen les 1.400 places del recinte sense ser clients. Funcionament del nou sistema de tarifes Primera hora: Serà totalment gratuïta per a tothom. Segona hora: Es podrà obtenir de franc només si es realitza una compra superior a 20 euros a l'hipermercat Eroski. Cost general: Passades les bonificacions, el preu serà de 0,034 € per minut (aproximadament 2 € l'hora). Període de proves i adaptació Durant aquesta setmana es posarà en marxa una fase de proves per familiaritzar els usuaris amb la recol·lecció i validació de tiquets a les caixes, tot i que no s'haurà de pagar fins a la data oficial. "Molta gent treballa aquí a la vora i deixa el cotxe tot el dia; això perjudica els clients que realment venen a comprar." Alternatives i polèmica La decisió ha generat opinions dividides entre els tarragonins: 1. A favor: Consideren que la mesura alliberarà places per als compradors reals. 2. En contra: Es critica que la bonificació només s'apliqui a l'Eroski i no a la resta de botigues o al cinema. L'Ajuntament de Tarragona recorda que existeixen alternatives com les zones blanques a l'Avinguda Roma i els futurs aparcaments dissuasoris a l'entrada de l'autovia T-11.

  • 13'

    La realitat de l'atur a Tarragona: testimonis al SOC

    L'impacte de la crisi a peu de carrer En un context on l'atur s'ha incrementat un 60% respecte a l'any anterior, la unitat mòbil s'ha desplaçat a l'oficina del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) al carrer Sant Antoni Maria Claret de Tarragona. L'objectiu ha estat posar noms i cognoms a les xifres de la crisi econòmica del 2008, que ja afecta prop de 50.000 persones a la demarcació. Perfils i testimonis recollits S'ha entrevistat una gran heterogeneïtat de persones, tot i que es detecten patrons comuns com la manca d'estudis superiors i l'afectació en sectors específics: Sector Construcció i Transport: Molts aturats provenen de la construcció (encofradors, peons) o del transport (xofers de camió). Tots coincideixen que el mercat és ara molt més exigent i reclama formació que no posseeixen. Joves i Primers Estudis: Persones formades en informàtica o amb estudis finalitzats no troben oportunitats locals i es veuen obligades a buscar feina en qualsevol sector o a marxar fora de la ciutat. Situacions Familiars Crítiques: S'han recollit casos dramàtics on tots els membres de la unitat familiar estan a l'atur, havent de recórrer a subsidis i ajudes mínimes per manutenció de fills i pagament d'hipoteques. Recomanacions i perspectives de futur Les autoritats recomanen el reciclatge professional mitjançant cursos de formació, tot i que els testimonis expressen les dificultats de fer-ho quan la prioritat és la supervivència econòmica immediata. Les perspectives generals són pessimistes, amb un horari laboral marcat per la incertesa i l'acceptació de condicions salarials inferiors per tal de tornar al món laboral. "Ahora mismo el futuro lo veo muy negro; he enviado más de 100 currículums y ni una sola oferta."

  • 3'

    Debat sobre el pagament del pàrquing al Parc Central

    Resum del debat sobre el pàrquing de Parc Central El contingut recull diverses opinions sobre la implementació del pagament al pàrquing del centre comercial Parc Central a Tarragona. El debat se centra principalment en l'abús d'espai per part de persones que no són clients i l'afectació als usuaris genuïns. Els punts clau del debat: Abús de les instal·lacions: La majoria d'interlocutors coincideixen que molta gent utilitza el pàrquing de manera gratuïta per anar a treballar a oficines properes o al centre de la ciutat, ocupant places destinades als clients. Impacte en el lleure: Es destaca el risc de perjudicar qui va al cinema o a sopar, situacions on el temps d'estada sol superar el límit gratuït. Restriccions de compra: Hi ha una crítica específica sobre l'exigència de comprar exclusivament a l'Eroski per obtenir el descompte, considerant-ho una mesura excessiva si no s'amplia a altres botigues. Referents externs: S'esmenta el cas del Pallol a Reus com un exemple similar on s'apliquen dues hores gratuïtes per fomentar la rotació. Citacions destacades: "Hi ha abús, les coses són així... la gent abusa de l'aparcament i s'han adonat." "A mi em sembla correcte perquè els cotxes que no tindrien per què estar aquí ocupen el lloc dels clients."

  • 11'

    URV Ciutadana: Universitat per a majors de 55 anys

    El programa URV Ciutadana: Formació sense edat Maria Bargalló, vicerectora de la Comunitat Universitària de la URV (Universitat Rovira i Virgili), explica els detalls del programa URV Ciutadana, una iniciativa consolidada que permet a persones majors de 55 anys integrar-se a les aules universitàries convencionals. Característiques principals del programa Integració total: Els alumnes grans no van a classes específiques, sinó que comparteixen aula amb els estudiants de grau, incloent-hi alumnes d'aquí i d'Erasmus. Sense titulació prèvia: L'únic requisit és tenir l'edat mínima (55 anys), sense necessitat de batxillerat o estudis previs. Avaluació opcional: Tot i que se'ls fa un seguiment com a qualsevol altre alumne, l'avaluació és voluntària per a aquells que només volen adquirir coneixements pel seu propi plaer. Places limitades: S'ofereixen fins a 3 places per assignatura per mantenir l'equilibri de l'aula, sumant un total de més de 240 places disponibles. Oferta acadèmica i preferències L'oferta inclou unes 80 assignatures de diversos àmbits, tot i que es concentren principalment en les Humanitats i Ciències Socials. Els estudis d'Història i Filologia són els més demandats per aquest col·lectiu, tot i que també hi ha presència en disciplines com arquitectura, química o enologia. Valor intergeneracional Bargalló destaca que l'experiència és altament positiva per a ambdues generacions: "Tenen tal motivació i tal esperit d'aprendre que contagien aquells que potser a vegades els fa falta." La relació intergeneracional trenca prejudicis mutus; els joves s'encomanen de la motivació dels veterans, i els més grans descobreixen que la joventut és més compromesa del que sovint es pensa. Informació pràctica de matrícula Termini: Obert des del passat dilluns fins a aquest divendres. Lloc: Oficines centrals de la URV a l'Avinguda dels Països Catalans (Tarragona). Preu: S'apliquen els mateixos preus públics i taxes que a la resta d'estudiants universitaris.

  • 24'

    Balanç de l'Any Jubilar de Sant Fructós amb l'Arquebisbe Jaume Pujol

    Una fita espiritual i cultural per a Tarragona L'arquebisbe de Tarragona, Monsenyor Jaume Pujol, analitza l'impacte de l'Any Jubilar de Sant Fructós, que commemora els 1.750 anys del martiri del bisbe i els seus diàques. L'entrevista repassa el balanç positiu d'aquesta celebració i els projectes de futur de l'arxidiòcesi. Els actes de cloenda El jubileu finalitza amb diversos esdeveniments de gran rellevància: • Eucaristia a l'Amfiteatre: Una celebració emotiva el 21 de gener, coincidint amb l'hora solar del martiri. • Oratori 'Pau i Fructuós': Estrena d'una peça musical composta per Valentí Miseracs. • Presència del Legat Pontifici: La cloenda oficial el 25 de gener amb el cardenal Julián Herranz. Les quatre dimensions del Jubileu Segons l'arquebisbe, l'èxit s'ha fonamentat en quatre eixos principals: 1. Dimensió Espiritual: La renovació de la fe i la commemoració de la fidelitat dels màrtirs. 2. Dimensió Cultural: Publicacions, congressos sobre el cristianisme primitiu i la posada en valor del patrimoni. 3. Dimensió Pedagògica: L'acostament de la història als joves mitjançant material escolar i l'exitosa col·lecció de cromos. 4. Dimensió Social: Projectes solidaris com la casa d'acollida a Tarragona i missions a Ruanda i el Congo. "El jubileu ha estat reflexionar sobre qui som, d'on venim i cap a on anem." Projectes de futur i patrimoni L'arquebisbe detalla el pla per convertir el Seminari en un centre cultural i pastoral obert a la ciutat, que inclourà una biblioteca pública i espais per a congressos. Així mateix, s'informa sobre l'estat de les obres de la Catedral, destacant la imminent obertura de la Capella del Santíssim i la instal·lació d'un nou orgue el 2010.

  • 23'

    Impacte de la crisi i futur del Port de Tarragona el 2009

    L'actualitat portuària en un context de crisi L'entrevista amb el president del Port de Tarragona, Josep Anton Burgassé, analitza com la crisi econòmica internacional està afectant el tràfic marítim i quines són les estratègies per afrontar el futur immediat. L'any 2009 es presenta com un període complex i difícil, marcat per una davallada generalitzada de l'activitat econòmica. Impacte en els sectors productius La disminució del tràfic es fa palesa especialment en aquells sectors més castigats per la conjuntura econòmica: • Construcció: Caiguda en el tràfic de ciment i productes químics relacionats. • Siderúrgia i Automoció: Reducció significativa per la falta de demanda a Catalunya i la crisi global del sector. • No obstant això, certs tràfics tradicionals com el petroli, el carbó i els agroalimentaris mantenen la base d'activitat del port gràcies a la continuïtat de la refineria i les tèrmiques. Inversions i Projectes d'Infraestructura Malgrat la crisi, el Port manté una aposta ferma per la inversió per preparar-se per a la postcrisi: • Es preveu una inversió de 84 milions d'euros per al 2009 (uns 14.000 milions de pessetes). • La terminal de contenidors entrarà en funcionament al febrer, tot i que amb previsions de tràfic ajustades a la realitat mundial. • S'estudia una possible nova bocana per millorar la connexió entre els molls de Lleida i Reus i potenciar el sector dels creuers. Integració amb la Ciutat i Patrimoni L'entrevista destaca projectes que apropen el Port a la ciutadania de Tarragona: • Remodelació del Moll de Costa: Ha començat avui mateix per convertir-lo en un espai més amable, amb més arbres i voreres noves. • Nova Comissaria: Ubicada al Tinglado 3, millorarà la seguretat a la zona. • Trasllat de la seu central: L'autoritat portuària es mourà al nou centre de negocis a final d'any, obrint el debat sobre el futur de l'edifici antic. "L'any 2009 serà complex i difícil però apassionant; treballem pensant ja en la postcrisi per tenir un port més modern."

  • 2'

    El bombardeig i l'incendi de Tarragona de 1937

    Crònica del bombardegeu del 30 de desembre El matí del 30 de desembre de 1937, la ciutat de Tarragona va patir un atac aeri devastador per part de cinc aparells trimotors de l'aviació feixista. L'atac, que va començar a les 9:15 hores, va consistir en el llançament de 40 bombes sobre el nucli urbà i les zones industrials. Impacte humà i material Les conseqüències immediates de l'explosió de la càrrega bèl·lica van ser tràgiques: * 9 víctimes mortals i 36 ferits confirmats. * Destrucció massiva de vidres i estructures a tota la capital a causa de l'ona expansiva. * Afectació especialment severa a les façanes orientades cap a ponent. El gran incendi de la CAMPSA El punt crític de l'atac es va produir quan les bombes van impactar contra els dipòsits de combustible de la CAMPSA. Això va generar un sinistre sense precedents a la història de la ciutat: "Es produïa una immensa columna de flames que pujava a una altura fantàstica... un riu de flames que s'estenia amb rapidesa pels terrenys i finques del contorn." L'incendi va superar en magnitud al ja greu bombardeig del 4 de setembre, cremant milions de litres de combustible i arrasant camps d'avellaners i casetes de camp en una extensió de centenars de metres quadrats. Per a una ciutat pacífica com Tarragona, l'escala d'aquesta destrucció va ser totalment inimaginable.

  • 2'

    El bombardeig de Tarragona del 19 de juliol de 1937

    La tragèdia del primer aniversari de la Guerra Civil a Tarragona El 19 de juliol de 1937, la ciutat de Tarragona va patir un dels atacs més sagnants de la seva història recent. Mentre la població civil celebrava l'aniversari del fracàs de l'aixecament militar a Catalunya, les forces franquistes van perpetrar un brutal bombardeig aeri. Els fets i les víctimes A un quart de deu de la nit, tres avions trimotors van sobrevolar el centre de la ciutat, aprofitant que la llum nocturna encara estava encesa i la gent ocupava els carrers i les llars. Impacte humà: L'atac va causar 51 morts i 47 ferits. Context social: La Rambla 14 d'abril i les seus sindicals estaven plenes de gom a gom per la commemoració de la resistència popular. El motiu de la revenja Segons el relat, l'atac no va ser casual, sinó una acció premeditada basada en el rancor dels militars revoltats contra la ciutat i la identitat catalana: Tarragona havia passat de ser considerada una ciutat reaccionària a ser un pilar del fracàs del cop d'estat a Catalunya. L'exèrcit sublevat no havia perdonat que les forces armades locals ni tan sols s'atrevissin a sortir al carrer durant l'aixecament de l'any anterior. "No ens ho podien perdonar pel fet en si mateix i per l'odi tradicional que els militars reaccionaris han sentit sempre envers els catalans." Conclusió El bombardeig es descriu com un acte de revenja política executat en una data simbòlica per castigar la població civil i el seu compromís amb la República.

  • 23'

    70 anys del final de la Guerra Civil a Tarragona

    Commemoració del programa 'Només en fa 70' Aquest episodi de Tarragona Ràdio, gravat al pati del rei Jaume I, se centra en el conjunt d'activitats que commemoren els 70 anys del final de la Guerra Civil a la ciutat de Tarragona. A través d'entrevistes amb experts, es repassa el cicle de conferències acadèmiques i les exposicions fotogràfiques que ajuden a recuperar la memòria històrica. Cicle de Biografies Històriques al CaixaForum Elena de Diego, coordinadora d'activitats del CaixaForum Tarragona, detalla el cicle de conferències titulat Biografies Històriques. L'objectiu és analitzar el context de la postguerra i les relacions internacionals mitjançant figures clau: • Joan Maria Tomàs: Especialista en les relacions entre els Estats Units i l'Espanya de Franco. • Ferran Gallego: Expert en el feixisme i la figura d'Adolf Hitler. • Joan Villarrolla: Analitzarà el paper d'Stalin i la Unió Soviètica. • Joan B. Culla: Especialista en Winston Churchill i el catalanisme polític. • Paul Preston: Un dels hispanistes britànics més prestigiosos del món. Robert Capa: Testimoni de l'ocupació de Tarragona El comissari Carles Querol presenta una exposició excepcional sobre el mític fotoperiodista Robert Capa, centrada en el 15 de gener de 1939, el darrer dia de la Tarragona republicana. • Recerca geogràfica: Querol ha aconseguit localitzar exactament els punts on Capa va fer les seves fotos, identificant carrers com la Rambla Nova, el carrer Cristòfol Colom i l'avinguda Ramón i Cajal. • Còpies originals: Com que els negatius es van perdre, l'exposició mostra còpies originals centralitzades per l'ICP de Nova York. • Troballa a Sitges: Es descobreix la història d'unes golfes a Sitges on han aparegut fotografies inèdites del mateix Capa en persona i d'Ernest Hemingway durant la seva estada a Tarragona l'any 1938. "Si la fotografia no és prou bona, és que no t'hi has implicat prou." La cruesa de l'èxode i la propaganda L'exposició no només és artística, sinó documental. Querol explica que la realitat del 1939 era prou dura per no haver d'inventar res. Les imatges capturen l'èxode de dones, nens i gent gran fugint cap a Barcelona, transportant matalassos i màquines de cosir sota l'amenaça dels bombardejos de l'aviació feixista italiana i la Legió Còndor.

  • 23'

    70 anys del final de la Guerra Civil a Tarragona

    Commemoració històrica i memòria col·lectiva El programa se centra en el cicle d'activitats "Només en fa 70", que commemora el final de la Guerra Civil Espanyola a la ciutat de Tarragona. A través d'entrevistes amb responsables culturals i historiadors, s'explora el llegat del conflicte i la importància de recuperar la memòria històrica per a les noves generacions. Cicle de conferències al CaixaForum Elena de Diego, coordinadora d'activitats de CaixaForum Tarragona, presenta el cicle Biografies històriques. Aquest espai analitzarà els grans actors europeus i la seva relació amb l'estat espanyol durant i després de la guerra: • Joan Maria Tomàs: Relacions entre els Estats Units i l'Espanya de Franco. • Ferran Gallego: La figura d'Adolf Hitler i la seva intervenció en el conflicte. • Joan Villarroya: Anàlisi sobre Stalin (amb canvi de data al 28 de gener). • Joan B. Culla: Especialista en Winston Churchill i el catalanisme polític. • Paul Preston: Cloenda amb un dels hispanistes britànics més prestigiosos. L'exposició de Robert Capa: El testimoni visual Carles Querol, comissari i historiador, detalla l'exposició sobre el llegat del fotoperiodista Robert Capa. La mostra recull fotografies preses el 15 de gener de 1939, el darrer dia de la Tarragona republicana. • Localització exacta: Querol ha realitzat una recerca geogràfica per identificar el metre quadrat exacte on es van fer les fotos, com la Rambla Nova o el carrer Ramón i Cajal. • Èxode civil: Les imatges documenten el terror dels refugiats (dones, nens i avis) fugint cap a Barcelona sota els metrallaments de l'aviació feixista. • Primícia mundial: El comissari revela la troballa a unes golfes de Sitges de fotografies inèdites on apareix el mateix Capa i Ernest Hemingway durant la seva estada a Tarragona. "La fotografia no és prou bona si no t'hi has implicat prou." Valor documental i pedagògic L'episodi subratlla que la veritat històrica és la millor propaganda. L'exposició al Palau Firal es complementa amb objectes bèl·lics cedits pel Museu d'Història de Tarragona i elements simbòlics com un carro original de refugiats, creant un escenari de gran valor emocional i documental.

  • 22'

    La Batalla de la Memòria i la Repressió a la Presó de Pilats

    En aquest episodi s'analitza la recuperació de la memòria històrica a Tarragona, centrant-se en les condicions infrahumanes de la presó de Pilats i les seqüeles de la Guerra Civil. Condicions d'Infraconvivència a Pilats Els testimonis directes descriuen una realitat marcada per la massificació extrema i la manca total d'higiene: - Els presos dormien de costat per falta d'espai, coordinant-se per girar-se. - Presència constant de paràsits (xinxes) i instal·lacions sanitàries deplorables. - Ús de l'espai per a l'eliminació sistemàtica de persones; es calcula que unes 700 persones en van sortir per ser fusellades a l'Oliva. La Batalla de la Memòria i el Silenci Mario Pons, realitzador del documental La batalla de la memòria, explica que el seu treball busca omplir el silenci aterridor heretat de generacions passades: - La pel·lícula segueix la investigació d'un jove sobre el seu tietavi, servint de fil conductor generacional. - S'analitza la fractura social en pobles com Vilalba dels Arcs, on l'enfrontament entre veïns va deixar ferides que encara perviuen. Més enllà del Patrimoni Romà Lluís Balart, director del Museu d'Història, destaca la importància de museïtzar Pilats no només com a monument romà, sinó com a centre de repressió franquista: "La història s'ha de començar a fer quan encara és recent, per poder-la explicar a les generacions futures." L'objectiu és que el patrimoni expliqui totes les seves etapes, incloent la de presó de condemnats a mort, per evitar l'oblit que es va imposar durant la Transició.