Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2009. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1098 episodis
RSS

episodis

877-888 de 1096
  • 29'

    Josep Poblet: Inversions i futur a la Diputació de Tarragona

    Resum de l’entrevista a Josep Poblet El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, desgrana el pressupost i les línies estratègiques per a l'any 2009, un exercici marcat per l'esforç contra la crisi econòmica i el suport als petits municipis. L'entrevista repassa des de plans de xoc econòmics fins a infraestructures clau per a la ciutat de Tarragona i el conjunt de la demarcació. Mesures contra la Crisi Econòmica La Diputació presenta un Pla Especial d'Inversions i Manteniment dotat amb 6 milions d'euros, adreçat exclusivament als municipis de menys de 4.000 habitants. Segons Poblet, aquesta "discriminació positiva" respon a la vulnerabilitat d'aquests ajuntaments davant la paràlisi econòmica. • Pressupost Global: 148 milions d'euros destinats majoritàriament a la cooperació municipal. • Foment de l'Ocupació: Increment del 125% en l'organisme de desenvolupament local per potenciar l'economia productiva. • Finançament Municipal: La Diputació assumeix el cost dels interessos dels préstecs dels ajuntaments per alleugerir la seva càrrega financera. Projectes d'Infraestructures i Patrimoni S'aborden temes cabdals per a la capital i el seu entorn: • Plaça de Toros de Tarragona: Celebració de la culminació de la coberta i la modernització de les grades. Poblet destaca que s'ha passat d'una simple plaça a un equipament polivalent climatitzat. • Savinosa i Via Augusta: Es manté la voluntat de col·laboració amb l'Ajuntament de Tarragona. Sobre la Via Augusta, Poblet confirma que el nou Pla General ja preveu l'ampliació dels serveis administratius de la Diputació en uns terrenys centrals. • Mobilitat i l'AVE: Debat sobre la millora de l'accessibilitat a l'estació del Camp i la futura estació intermodal. Consorci del Camp i Visió Territorial Poblet fa una crida a recuperar el Consorci del Camp com una taula de diàleg indispensable per sobre dels localismes. El president critica la paràlisi de certes instàncies i defensa una veu única territorial per negociar amb la Generalitat. "Hem de saber situar fora del debat estrictament local allò que són les decisions importants pel territori."

  • 8'

    Cursos i formació de la Cambra de Comerç de Tarragona (2009)

    Formació Estratègica en Temps de Crisi Jordi Padrell, director del Centre de Formació de la Cambra de Comerç de Tarragona, presenta la nova programació de cursos per al primer trimestre de 2009. En un context de crisi econòmica, la formació es postula com un pilar fonamental per millorar la competitivitat empresarial i la capacitació professional. Modalitats i Metodologia L'oferta es divideix en dues grans tipologies per adaptar-se a la disponibilitat dels alumnes: * Presencial: Un total de 23 cursos que s'imparteixen a la seu de la Cambra. * Campus Empresarial Virtual: Una vintena de cursos a distància amb la figura d'un tutor personalitzat per fer el seguiment de l'aprenentatge. Àrees de Coneixement La programació cobreix nou àrees clau per al desenvolupament professional: * Econòmica i Financera: Especial focus en el nou pla comptable i la gestió de nòmines. * Comerç i Distribució: Inclou la formació en manipulació d'aliments. * Comercial i Màrqueting: Desenvolupament de competències en vendes i atenció al client. * Idiomes: Centrats exclusivament en la comunicació oral/oratòria, responent a la demanda real de les empreses. * Informàtica: Formació amb programari actual i possibilitat d'obtenir certificacions oficials de Microsoft. * Prevenció de Riscos Laborals: Cursos homologats per l'autoritat laboral per a tècnics en prevenció. * Producció i Logística: Eines per a l'estalvi de costos i l'optimització d'estocs. Formació a Mida i Públic Objectiu La Cambra no només s'adreça a empresaris o treballadors en actiu, sinó que està oberta al públic en general, incloent-hi persones en situació d'atur. A més, ofereixen formació a mida per a empreses: "Ens desplacem a l'empresa, fem una detecció de necessitats i adaptem continguts, horaris i objectius per obtenir els resultats més adients." El període de matriculació està actualment obert i tota la informació es pot consultar a través de la seva pàgina web o presencialment a la Cambra.

  • 21'

    Innovació i Campionats de FP a l'Institut Comte de Rius

    Resum de l'episodi L'entrevista se centra en l'actualitat de l'Institut Comte de Rius de Tarragona, un centre capdavanter que participa en programes pilot d'innovació educativa i competicions d'alt nivell. Es destaca especialment el seu paper en la modernització de la Formació Professional (FP) a Catalunya. Projectes de Formació a Distància El centre col·labora en el projecte Elaborem, una iniciativa pilot vinculada a l'Institut Obert de Catalunya (IOC). Segons expliquen els responsables: L'objectiu és resoldre la manca de pràctica en els cicles a distància. S'utilitza una maqueta d'automatització industrial que els alumnes poden programar de forma remota des de casa o la feina. Inclou sistemes de càmera web per monitorar en temps real el funcionament de les màquines. L'FP com a Via Cap a la Universitat Es desmunten mites sobre la Formació Professional, destacant que és una opció amb alta inserció laboral i que permet l'accés a estudis universitaris amb avantatges acadèmics: "Fent cicles de sistemes de regulació i control automàtic, es pot convalidar fins a un 40% de la carrera d'electrònica a la universitat." Campionats de FP: Spainskills i WorldSkills L'institut es prepara per acollir les proves autonòmiques dels campionats de formació professional. Els alumnes Màrio Franquet i Genís Figueras expliquen la seva experiència en l'especialitat de Mecatrònica: Les proves consisteixen a muntar, programar i posar en marxa màquines industrials en un temps limitat. Es valora tant la funcionalitat com la impecabilitat de l'acabat professional. Els guanyadors de la fase autonòmica passen a la nacional (Madrid) i, finalment, al mundial (WorldSkills), que es compara per la seva magnitud amb unes olimpíades de l'ofici.

  • 13'

    Noves restriccions de trànsit i obres al Joan XXIII

    Reordenació viària a l'Hospital Joan XXIII L'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona ha implementat canvis significatius en la mobilitat del seu recinte a causa de les obres d'ampliació del servei d'urgències. Aquestes mesures, que van entrar en vigor a finals de l'any passat, busquen facilitar els treballs de construcció i millorar l'accés per a les emergències. Canvis principals en el trànsit Restricció total d'aparcament: Ja no està permès estacionar vehicles particulars dins del recinte hospitalari. S'ha acabat la permissivitat històrica de deixar el cotxe en descampats o voreres. Vials d'accés: El vial dret (zona de la cafeteria) està tallat per les obres. La circulació s'ha desviat pel vial esquerre (més proper a la Torre dels Vents). Accés limitat: Només es permet el pas a la zona d'urgències i rehabilitació per deixar o recollir pacients, amb la condició de sortir immediatament després. Control i vigilància: S'ha instal·lat una barrera amb personal informatiu i es compta amb el suport de la Guàrdia Urbana i el servei de grua per garantir el compliment de les normes. Projecte d'ampliació d'urgències Les obres són les més importants de l'hospital en anys i tenen un termini d'execució previst fins a finals de 2010. El projecte inclou: Nou edifici: Una estructura de 6.000 metres quadrats adossada als edificis actuals. Més capacitat: Es duplicaran els espais d'atenció amb 15 consultes noves, 10 boxs addicionals i noves sales d'espera i observació. Millora del confort: L'objectiu és reduir les llistes d'espera i millorar les condicions de treball per als professionals i l'estada dels usuaris. "S'ha passat d'una cultura de poder aparcar on hi hagués un metre quadrat a una restricció estricta per garantir la funcionalitat dels serveis d'urgències."

  • 17'

    25 anys de l'IES Campclar: Crònica d'un institut lluitador

    Memòria i trajectòria de l'IES Campclar L'historiador Marc Suánez presenta el seu primer llibre, una obra que recull el primer quart de segle de l'Institut de Campclar (antic Mixto Número 3 de Tarragona). Aquesta recerca, proposada per l'escriptor i professor Jordi Tiñena, combina l'anàlisi de dades objectives amb la crònica sentimental del centre. Un oasi educatiu en un barri obrer L'institut va néixer l'any 1981 en un context social complex, en uns barris de Ponent que patien greus mancances d'infraestructures. Malgrat començar amb un pressupost ínfim i problemes tècnics (com la manca de calefacció o la contaminació industrial propera), el centre es va convertir en un referent de dignificació per al barri gràcies a: El compromís del professorat i el personal d'administració. L'alt grau de col·laboració de l'Associació de Pares, que va finançar equipaments clau. L'esperit reivindicatiu dels alumnes, que van arribar a fer vagues per reclamar millores bàsiques. La llengua com a eina de cohesió Un dels pilars que destaca el llibre és el paper del català com a llengua vehicular. En un entorn majoritàriament castellanoparlant, l'institut va apostar pel català no per imposició, sinó com una qüestió de justícia social per garantir la igualtat d'oportunitats. "Donar les mateixes oportunitats a tothom... si els alumnes no dominen una de les dues llengües, estan en inferioritat de condicions." Vida cultural i canvi generacional El llibre també explora la faceta més vitalista del centre, recordant l'orquestra, les setmanes culturals i els grups de teatre. Durant l'entrevista, es reflexiona sobre com ha canviat el perfil de l'alumnat: dels joves de famílies obreres amb moltes ganes de promoció social, a la realitat actual de l'ESO amb famílies més desestructurades i nous reptes de diversitat.

  • 9'

    Inversió de 3 milions d'euros per als cellers modernistes

    Rehabilitació de les "Catedrals del Vi" L'anunci d'una inversió de 3 milions d'euros, fruit d'un conveni entre la Generalitat de Catalunya i La Caixa, permetrà la remodelació i conservació de nou cellers modernistes situats principalment a la demarcació de Tarragona. Aquesta actuació és vital per preservar edificis de gran valor arquitectònic que presentaven mancances estructurals a causa del pas del temps. Valor Patrimonial i Turístic La coordinadora de la Ruta del Cister, Mínia Martí, destaca que aquests edificis, coneguts com les Catedrals del Vi, són obres mestres d'arquitectes com César Martinell i Domènech i Roura. La inversió s'enfocarà en: Restauració de façanes i cobertes. Consolidació d'estructures deteriorades. Millora de l'experiència per al turisme cultural i enològic. "Aquestes catedrals del vi es van crear bàsicament per donar una empenta a la modernització de l'agricultura i a la tècnica de l'elaboració del vi." L'oferta de la Ruta del Cister La Ruta del Cister engloba les comarques de l'Alt Camp, la Conca de Barberà i l'Urgell. Martí recomana visitar el seu portal web per planificar les rutes: Municipis destacats: L'Espluga de Francolí, Nulles, Barberà de la Conca (primera cooperativa de l'Estat), Vila-rodona i Rocafort de Queralt. Visites: Molts cellers ofereixen visites guiades regulars, mentre que en d'altres cal fer una reserva prèvia. Cultura agrícola: Les visites permeten entendre el moviment associatiu de la pagesia del segle passat i com l'arquitectura es va posar al servei de la producció industrial.

  • 14'

    Rehabilitació de la Quinta de Sant Rafel per joves

    Projecte d'escola-taller a la Quinta de Sant Rafel L'edifici modernista de la Quinta de Sant Rafel, situat al Parc de la Ciutat de Tarragona, ha començat la seva fase de rehabilitació pràctica. Aquest projecte és impulsat per l'Ajuntament de Tarragona i el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC), amb l'objectiu de formar joves en oficis tradicionals mentre es recupera el patrimoni local. Estructura i formació dels joves El programa té una durada total de dos anys i compta amb la participació de 32 joves: Formació dual: El projecte ha completat una primera fase teòrica de sis mesos i ara entra en la fase pràctica remunerada, on els joves actuen com a peons i aprenents. Especialitzacions: Els alumnes es divideixen en grups de construcció i pintura, instal·lacions (electricitat i fontaneria) i jardineria. Objectiu laboral: Es busca que els joves adquireixin hàbits de treball i coneixements tècnics per facilitar la seva inserció al mercat laboral. Futur de l'edifici i el parc L'edifici, construït el 1912 per l'enginyer Rafel Puig i Valls, portava gairebé 40 anys abandonat. Un cop finalitzades les obres, previstes per a l'estiu del 2010, tindrà un nou ús: "S'hi ha previst que s'hi posi un centre d'interpretació de la natura i s'hi instal·li l'àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament." Aquesta intervenció forma part d'un pla global que inclou el tancament del parc per millorar-ne la seguretat i el manteniment, establint horaris d'obertura al públic.

  • 22'

    Entrevista a Alejandro Fernández (PP) sobre l'actualitat de Tarragona

    Balanç de la Gestió Municipal i Model de Ciutat Alejandro Fernández, portaveu del Partit Popular a l'Ajuntament de Tarragona, realitza una valoració crítica del primer any i mig de mandat del govern de coalició entre el PSC i ERC. Tot i mantenir una actitud que defineix com a constructiva, Fernández afirma que la ciutat es troba en un estat de paràlisi general. Crítica a la gestió: Reconeix aspectes puntuals com la Brigada d'Intervenció Ràpida, però lamenta la manca d'un full de ruta clar. El concepte de proximitat: Tot i lloar l'accessibilitat de l'alcalde Ballesteros, Fernández critica que la "proximitat" s'usi com a excusa per no concretar grans projectes. Manca de model: Segons el portaveu popular, no s'ha definit si Tarragona vol ser una ciutat exclusivament turística, comercial o de serveis, fet que bloqueja decisions sobre el POUM. Grans Projectes Destacats L'entrevista repassa l'estat dels equipaments i infraestructures clau que, segons el PP, estan bloquejats: Mercat Central: Qualifica la situació de "bunyol" i acusa l'equip de govern d'haver enganyat la ciutadania o d'haver estat enganyats per l'administració central. Façana Marítima: Es considera un tema urgent per desencallar aquest 2009. Espais en desús: Menciona la inacció a la Tabacalera, el Banc d'Espanya i la Sabinosa. "La ciutat de Tarragona està absolutament paralitzada en els seus equipaments més importants i no hi ha un model de ciutat clarament definit." Economia i Pressió Fiscal Fernández es mostra molt crític amb la gestió econòmica municipal i estatal: Fons d'Inversió Local: Els considera positius per a petites obres de manteniment (voreres, enllumenat), però dubta de la seva capacitat real per generar ocupació estable. Pressió fiscal: Denuncia que els impostos i taxes (brossa, aigua, pàrquings) han pujat per sobre del cost de la vida, incomplint les promeses electorals de l'alcalde. Perspectives Polítiques (2011) De cara a les properes eleccions, el portaveu es mostra optimista i il·lusionat. Recorda que el 2007 va ser un any difícil per la crisi interna del partit, però creu que ara el grup està consolidat i serà decisiu per configurar el futur de Tarragona.

  • 18'

    La reforma del Mercat Central de Tarragona i els canvis en el pàrquing

    Anàlisi de la reforma del Mercat Central de Tarragona L'episodi analitza la situació actual i les reaccions del sector comercial davant la reformulació del projecte de reforma del Mercat Central, una de les notícies més destacades de la ciutat. Principals canvis i valoració dels venedors Reducció del calendari d'obres: El projecte ha passat d'una previsió de cinc anys a només dos anys i mig, amb l'objectiu d'enllestir l'edifici l'any 2013. Eliminació de l'aparcament sota el mercat: Una de les decisions més polèmiques ha estat desplaçar l'aparcament de sota l'edifici modernista cap a la Rambla Nova. Impacte econòmic: Rafael Martínez, gerent dels venedors, admet que el canvi de la ubicació del pàrquing afecta negativament el mercat, però accepten la decisió pel benefici col·lectiu i la reducció del temps d'obra. Perspectiva dels comerciants de l'entorn Josep Maria Joan, portaveu dels botiguers dels voltants, expressa una visió dual: * Satisfacció general: Els comerciants estan contents per la reducció de la durada de les obres, ja que molts negocis pateixen per la crisi i els lloguers. * Crítica personal: Segons el portaveu, es perd una oportunitat històrica de tenir l'aparcament integrat sota el mateix mercat, i posa en dubte l'augment desmesurat dels costos presentats per Mercasa. "S'ha perdut una gran oportunitat de fer un pàrquing aquí, que era el somni de molta gent, però comprenem que el comerç no aguantaria cinc anys d'obres." Propostes i futur Connexió subterrània: Es demana estudiar un passadís subterrani que connecti el nou pàrquing de la Rambla amb el mercat. Competència: Existeix preocupació per l'obertura del Corte Inglés i la facilitat d'aparcament que pot oferir respecte al centre històric. Mercadet ambulant: El trasllat temporal del mercadet de dimarts i dijous cap a la zona del Balcó de la Mediterrània és una possibilitat a causa de les noves obres.

  • 12'

    Exposició Pau Casals i l'exili a Tarragona

    Pau Casals i l'exili: Compromís i Humanitat El contingut descriu l'exposició itinerant Pau Casals i l'exili, presentada al Tinglado número 1 del moll de costa de Tarragona. L'exposició no només repassa la trajectòria musical del cèlebre violoncel·lista del Vendrell, sinó que se centra profundament en la seva vessant humanitària i el seu ferm compromís amb la democràcia i la pau des de 1939 fins a la seva mort el 1973. Punts clau de la mostra L'exili voluntari: Casals va decidir no tornar mai a Espanya mentre durés la dictadura de Franco, mantenint les seves conviccions morals per sobre de la seva carrera professional. El silenci del violoncel: Es destaca la dura decisió de deixar de tocar l'any 1945 com a mesura de protesta contra la inacció dels països aliats davant el règim franquista. Ajuda als refugiats: L'exposició presenta llistes manuscrites i cartes que documenten les importants donacions econòmiques que Casals feia als refugiats catalans en els camps de concentració del sud de França. Símbol de Catalunya: Es revela el moment històric de 1954 en què se li va proposar ser el President de la Generalitat a l'exili, càrrec que va rebutjar per seguir defensant el país des de la música. Documents i Objectes Inèdits L'exposició és molt visual i inclou prop de 150 documents, molts dels quals són originals: Objectes personals: La seva pipa, ulleres i la seva emblemàtica barretina. Correspondència històrica: Cartes amb el Doctor Trueta i telegrames del president Josep Tarradellas. Reconeixement internacional: Telegrames del president Kennedy i el seu discurs a l'ONU el 1971. "Podia acceptar els aplaudiments dels concerts i els premis que m'atorgaven mentre els meus compatriotes patien tal infortuni?" L'exposició conclou amb el retorn de les seves despulles a Catalunya l'any 1979, un cop restaurada la democràcia, complint així la seva darrera voluntat.

  • 17'

    Reedició del llibre sobre el retaule de la Catedral de Tarragona

    Presentació de la nova edició del retaule de l'altar major El Col·legi d'Enginyers Industrials de Tarragona ha llançat una segona edició del llibre dedicat al retaule de l'altar major de la Catedral de Tarragona. Aquesta publicació arriba 20 anys després de la primera edició, la qual es va exhaurir ràpidament a causa del seu gran valor artístic i documental. Característiques i novetats del volum Estructura visual: El llibre està dissenyat seguint la "mentalitat d'enginyer", amb un enfocament organitzat on cada fotografia de detall va acompanyada d'una guia visual que indica la seva ubicació exacta dins del conjunt del retaule. Qualitat millorada: Tot i mantenir el 99% del contingut original, s'ha millorat la presentació exterior amb tapes dures i s'han enriquit alguns textos i imatges. Equip col·laborador: Compta amb els textos de mossèn Salvador Ramon i les fotografies de Joan Ferrer, sota la coordinació del restaurador Eustaqui Vallès. El paper social de l'enginyeria Lluís Maestre, president del Col·legi, destaca que aquesta iniciativa forma part de la responsabilitat social corporativa de l'entitat. L'objectiu és demostrar que els enginyers no només aporten solucions tecnològiques, sinó que també tenen una forta sensibilitat pel patrimoni històric i la cultura local. "Volem ser bons ciutadans i així actuem." Acte de presentació La presentació oficial tindrà lloc el proper dilluns a la seu de la Diputació de Tarragona, coincidint amb la cloenda de l'Any Jubilar. L'acte comptarà amb la presència de l'arquebisbe i primat de Tarragona, el senyor Pujol.

  • 20'

    Candidatura de Tarragona als Jocs Mediterranis 2017

    En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Mario Rigau, president del comitè organitzador, detalla l'estat actual i els pròxims passos de la candidatura de Tarragona per als Jocs del Mediterrani de 2017. L'any 2009 comença amb suports institucionals clau i un calendari accelerat pel Comitè Olímpic Espanyol (COE). Suports Institucionals i Calendari La candidatura ha rebut recentment el suport explícit del president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, i de la figura olímpica Joan Antoni Samaranch. Aquests suports són vitals per a la decisió que el COE prendrà el pròxim 29 d'abril, data en què s'escollirà la ciutat candidata oficial de l'Estat. El Dossier de Candidatura L'equip tècnic treballa contra rellotge per lliurar el dossier bàsic al març, el qual inclou: * Arguments força i el llegat urbanístic i social per a la ciutat. * El programa esportiu detallat i el calendari de competicions. * La concreció de les subseus (Cambrils, Reus, Salou, Valls, entre d'altres) i el suport logístic. * El projecte de la Vila Mediterrània i nous equipaments com el centre aquàtic i el palau d'esports. Projectes i Equipaments Destacats Rigau destaca que, tot i la situació de crisi, s'estan plantejant solucions innovadores amb el departament d'Urbanisme. Entre les infraestructures previstes figuren: "El centre aquàtic volem que sigui el vaixell insígnia dels equipaments esportius nous." D'altres instal·lacions inclouen l'estadi d'atletisme, la remodelació del velòdrom i el nou camp del Nàstic. Promoció Social i Voluntariat Un dels punts forts de la candidatura és l'èxit del programa de voluntariat, amb centenars d'inscrits abans i tot de ser seu oficial. Durant el 2009 s'organitzaran jornades tècniques, un cicle de cinema i esport, i promocions en fires com FITUR per consolidar el suport ciutadà.