Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2009. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1098 episodis
RSS

episodis

865-876 de 1096
  • 18'

    Reforma del Mercat Central de Tarragona i nou pàrquing

    Reforma del Mercat Central i desestimació de l'aparcament soterrani L'Ajuntament de Tarragona ha pres la decisió ferma i definitiva de modificar el projecte del Mercat Central per garantir-ne la viabilitat. El tinent d'alcalde, Sergi de los Rios, explica que el projecte original presentat per Mercasa s'havia disparat fins als 46 milions d'euros i preveia una execució de més de quatre anys i mig, situació que l'equip de govern considera inacceptable. Motius del canvi de projecte Cost desorbitat: El pressupost ha passat de 25 a 46 milions d'euros. Inviabilitat del pàrquing: El cost per plaça d'aparcament era de 30.000 euros, quan el límit de viabilitat se situa en els 20.000 euros. Terminis excessius: Les obres s'haurien allargat fins a finals del 2014, mentre que el nou projecte preveu només dos anys i mig. Evitar un nou "Jaume I": El govern vol evitar un fracàs econòmic i tècnic similar al de l'aparcament Jaume I de la Part Alta. L'alternativa de la Rambla Nova Com a solució a la falta d'aparcament sota el mercat, l'Ajuntament proposa: Estudiar un nou pàrquing a la Rambla Nova (tram entre la Font del Centenari i el carrer Sant Francesc). Connectar el futur supermercat del mercat amb l'actual aparcament de la Plaça Corsini, que ja disposa de 400 places. Garantir una planta logística subterrània per a la càrrega i descàrrega dins del mercat. "L'aparcament era un cos desorbitat que feia inviable la seva gestió, tant per a una empresa pública com privada." Relació amb els paradistes i finançament Tot i les queixes dels venedors, Sergi de los Rios assegura que el diàleg serà permanent, tot i que d'entrada no es preveu renegociar el preu de les concessions. Pel que fa al finançament estatal, l'Ajuntament manté obertes les negociacions amb el Ministeri per obtenir ajudes superiors als 5 milions d'euros compromesos inicialment, argumentant que el nou projecte de 27 milions d'euros és molt més realista.

  • 35'

    Nomenament del primer Síndic de Greuges de Tarragona

    Acte Inaugural i Context Històric L'Ajuntament de Tarragona celebra un ple extraordinari pel nomenament de Josep Francesc Ferrer i Bal com a primer Síndic de Greuges de la història de la ciutat. Aquest acte marca un abans i un després en la modernització administrativa de la capital, consolidant una figura de proximitat per a la defensa dels drets ciutadans. La Figura del Síndic de Greuges Durant el parlament de Josep Francesc Ferrer, s'aprofundeix en la gènesi i la naturalesa del càrrec: • L'origen es remunta a la figura sueca de l'Ombudsman del 1809. • Es defineix com una magistratura de persuasió: les seves resolucions no són vinculants, però tenen força moral basada en la raó i l'equitat. • El mandat és de cinc anys, amb un límit de dos mandats consecutius. Independència i Neutralitat • El Síndic no rep instruccions de cap autoritat municipal. • Actua amb objectivitat per supervisar que l'administració no cometi abusos o negligències. • Es busca que la institució sigui un mecanisme de prevenció de les males pràctiques administratives. Col·laboració Institucional Rafael Ribó, Síndic de Greuges de Catalunya, destaca la importància de la xarxa de síndics locals i ofereix tot el seu suport logístic i d'assessorament a la nova oficina de Tarragona. Se subratlla que la relació serà de col·laboració total, sense jerarquies, per traspassar informació útil per a la millora del servei públic. Compromís de l'Alcaldia L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros tanca l'acte reafirmant que el govern municipal s'exposa voluntàriament a la fiscalització d'aquesta nova figura: "El Síndic no ha d'enfrontar l'administració amb el ciutadà, sinó ajudar l'administració a perfeccionar-se a través de les queixes." Es garanteix que el Síndic disposarà de recursos personals i materials suficients per exercir la seva tasca amb plena autonomia física i funcional.

  • 20'

    El ressorgiment de la novel·la catalana (1924-1936)

    Context i Recuperació Literària L'entrevista a Montserrat Corretger, professora de la Universitat Rovira i Virgili, se centra en la seva obra sobre el període literari comprès entre 1924 i 1936. Aquest interval marca la transició del Noucentisme cap a un ressorgiment de la narrativa catalana. La Figura de l'Intel·lectual Integral En aquesta època, era habitual que una mateixa persona exercís diverses funcions dins el sistema literari: * Escriptors: Creadors de ficció i poesia. * Periodistes: Molts autors es guanyaven la vida a la premsa diària. * Crítics: Exercien l'anàlisi literària en revistes especialitzades. El Combat per la Novel·la Després d'una etapa de buidor durant el Noucentisme, on la novel·la es considerava un gènere massa "materialista" en contrast amb la subtilesa de la poesia, l'any 1925 se situa com una data clau per a la seva recuperació. Corretger destaca que la novel·la d'aquest període es defineix per: * Un fort component psicologista influenciat per les teories de Freud. * Una voluntat de ser una literatura de "carn i sang", connectada amb la realitat del carrer. * L'impacte de models europeus com Balzac o Stefan Zweig. Dones i Escriptura Tot i que el gènere masculí predomina en els títols acadèmics, l'autora reivindica la presència femenina: "La Víctor Català (Caterina Albert) era la degana; la van anar a buscar perquè sabia dir les coses de manera valenta en un moment de dictadura." També esmenta altres figures com Maria Teresa Vernet i remet als estudis de Neus Real Mercadal per aprofundir en el paper de les escriptores de l'època. Recomanacions i Autors Clau Per als lectors actuals, Corretger recomana autors que encara avui resulten frescos i atraients: 1. Carles Soldevila: Per la seva prosa fina i psicologisme. 2. Francesc Trabal: Pel seu caràcter innovador i avantguardista. 3. Joan Puig i Ferreter: Per la força i passió de les seves obres.

  • 14'

    El nou Consell de les Arts: Independència i cultura xarxa

    El futur del Consell de les Arts i la Cultura L'entrevista a la galerista tarragonina Xantal Grande se centra en la recent constitució del Consell de les Arts, un òrgan clau format per 11 membres que té com a missió principal assessorar la Generalitat en matèria cultural i vetllar per la salut del sector a Catalunya. Objectius i independència política Un dels pilars fonamentals d'aquest nou ens és la seva desvinculació de la política partidista. Grande destaca la necessitat de protegir l'estructura cultural dels canvis de govern per evitar que els projectes s'aturin o perdin finançament durant les transicions. Independència: Capacitat de mantenir una línia de conducta pròpia més enllà de les influències polítiques. Excel·lència: Priorització del suport econòmic i institucional a projectes basats en la creativitat i la qualitat artística. Radiografia cultural: Creació de comissions per estudiar l'estat real de la producció i creació al país. Descentralització i transversalitat Com a representant procedent de Tarragona, Grande posa l'accent en la importància de trencar el centralisme de Barcelona. El Consell vol crear una xarxa cultural sólida que arribi a tot el territori, donant veu a les "perifèries" i assegurant que totes les províncies tinguin capacitat d'activitat i divulgació. "Jo crec que la cultura és indispensable en la vida quotidiana... hem de crear una xarxa de difusió i activitat a través del país." Rectificacions i reptes de futur Davant la polèmica per l'absència d'un representant específic de la música, Grande aclareix que el Consell treballarà de forma transversal. No es busca una representativitat per gremis (escultors, pintors, músics), sinó una visió global, tot i que es recorrerà a assessors externs especialitzats quan sigui necessari per atendre les necessitats de cada sector. Finalment, l'entrevistada reafirma el seu compromís amb la fotografia i la seva tasca a la Casa Canals, tot compaginant el seu nou càrrec institucional amb la gestió de projectes com el festival Scan.

  • 12'

    Impuls a l'enoturisme amb el Consorci País del Vi

    Futur de l'enoturisme a Tarragona L'entrevista a Àngels Collados, secretària de la D.O. Tarragona, se centra en el balanç de la darrera collita i el llançament d'una nova iniciativa estratègica: el Consorci País del Vi. Aquest projecte neix de la col·laboració entre diverses cambres de comerç i les denominacions d'origen de la demarcació per potenciar el sector vinícola. Balanç de la collita i qualitat del vi Qualitat excepcional: Malgrat una verema irregular en els temps de maduració, els primers tastos indiquen una qualitat molt alta. Diversitat geogràfica: La D.O. Tarragona destaca per la seva gran extensió, amb zones diferenciades com la Ribera d'Ebre, l'Alt Camp i el Baix Camp, cadascuna amb els seus propis microclimes. Fases del mercat: Actualment s'estan qualificant els vins blancs i rosats, que són els primers a sortir al mercat. El Consorci País del Vi L'objectiu principal d'aquest nou consorci és orquestrar l'oferta d'enoturisme sota un paraigua comú que uneixi cellers i institucions. Les línies mestres del projecte inclouen: Projecte i finançament: El 2009 es dedicarà a definir el pla d'actuació i cercar subvencions i fons europeus. Senyalització i circuits: Millorar la visibilitat dels cellers i crear rutes que integrin el patrimoni paisatgístic i cultural. Aprendre dels referents: Es pren com a referència model regions com la Rioja o França, on el turisme enològic està totalment consolidat. "Hem d'agafar el que ens interessa d'altres zones i aplicar-ho aquí, perquè el vi d'aquí és molt bo i té un gran potencial." Properes activitats Es preveu la celebració del tradicional concurs de vins al maig, a més d'un nou cicle de xerrades i tastos en monuments romans emblemàtics de Tarragona per apropar el producte a la ciutadania.

  • 9'

    Commemoració del 1750è aniversari de Sant Fructuós

    Homenatge al martiri de Sant Fructuós a Tarragona L'emissió radiofònica detalla la celebració d'una Eucaristia interdiocesana a l'Amfiteatre de Tarragona, l'escenari original on fa 1750 anys van ser martiritzats el bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi. Detalls de la cerimònia i simbolisme Concurrència massiva: L'acte ha aplegat prop de 400 preveres de tot Catalunya i una multitud de fidels que han omplert les graderies de l'amfiteatre. Horari històric: La missa ha començat a les 11 del matí, l'hora exacta en què les actes martirials situen el sacrifici dels sants. Documents històrics: Durant la cerimònia s'han llegit fragments d'aquestes actes, un dels pocs documents europeus que narren detalladament un martiri protocristià. Recta final de l'Any Jubilar L'arcavbisbe de Tarragona, Jaume Pujol, ha destacat en la seva homilia el valor de la fe des dels temps de Fructuós fins a l'actualitat. "Aquí es van encendre tres fogates, i Sant Fructuós va morir amb les mans alçades, fent el signe del llibre." Propers actes destacats Divendres 23: Conferència del cardenal Herranz, enviat especial del Papa Benet XVI. Dissabte 24: Interpretació de l'oratori Pau i Fructuós a la Catedral. Diumenge 25: Cloenda de l'Any Jubilar amb una missa solemne a la Catedral presidida pel president de la Generalitat, José Montilla.

  • 16'

    Sisena edició de la Fira del Teu Dia a Tarragona

    Presentació i evolució del certamen Eduard Vicente, director de la fira, presenta la sisena edició de El Teu Dia, que se celebrarà el proper cap de setmana al Palau de Congressos de Tarragona. Malgrat el context econòmic actual, la fira ha aconseguit mantenir el seu volum amb 60 expositors. Novetats destacades d'enguany Sortejos repartits: Enguany no s'ofereix un únic casament amb totes les despeses pagades, sinó que es divideixen els premis (viatge, vestits, invitacions i limusina) per arribar a un nombre més elevat de parelles beneficiàries. Còctels personalitzats: S'incorpora una empresa de càtering de cocteleria de Sant Carles de la Ràpita que oferirà el Còctel del Teu Dia per a tots els visitants. Tecnologia robòtica: En col·laboració amb una spin-off de la URV, s'introduirà un robot anomenat Roinbot que interactuarà amb el públic i realitzarà el sorteig de premis de forma autònoma. Ampliació de l'oferta i protocol La fira ja no se centra exclusivament en casaments joves. S'ha detectat un augment de les Bodes de Plata i Or, un sector creixent gràcies a la bona qualitat de vida de la gent gran. Al respecte, l'expert Vicente Manchenyo oferirà xerrades sobre protocol : "Cada moment necessita el seu protocol específic i cada vegada són més les parelles que trien espais que signifiquen alguna cosa personal per a elles." Dades d'interès i accés Ubicació: Palau de Congressos de Tarragona. Horaris: Inauguració divendres a les 12:00 h. Dissabte i diumenge d'11:00 a 21:00 h. Preu: 3 euros (entrada gratuïta amb invitació dels expositors).

  • 19'

    Avanç del Pla Integral de la Part Alta (PIPA) 2009

    Desenvolupament i execució del Pla Integral de la Part Alta (PIPA) L'entrevista amb la regidora de l'Ajuntament de Tarragona, Carme Crespo, detalla l'estat actual del Pla Integral de la Part Alta (PIPA), un projecte que preveu una inversió total de 12 milions d'euros fins al 2011. L'any 2009 es marca com el punt d'inflexió on les actuacions començaran a ser visibles per a la ciutadania, amb una partida de 3,8 milions d'euros per a una trentena d'accions. Principals línies d'actuació urbanística L'execució d'aquest any se centra principalment en la reforma del casc antic: Pavimentació i peatonalització: S'iniciaran les obres de millora als carrers de la Nau, Comte i Mediona. La tendència general és avançar cap a un centre històric lliure de cotxes per mitjà del pla de mobilitat. Subvencions a la rehabilitació: A partir de l'abril, l'Oficina Municipal de l'Habitatge oferirà ajuts per instal·lar ascensors, restaurar façanes i millorar subministraments d'aigua. Espais verds: Es preveuen noves actuacions de jardineria davant del Circ i a la Baixada del Roser. Accions socials i mediambientals Tot i que el gruix és urbanístic, el PIPA inclou vessants socials clau: Formació i inserció: S'impulsen programes per a la reinserció laboral de les dones del barri i funciona un telecentre al pàrquing Jaume I per alfabetització digital. Nou model de recollida de brossa: Es planteja introduir la recollida porta a porta per eliminar els contenidors dels carrers, sempre que es compti amb el consens veïnal. Justificació de la lentitud administrativa La regidora explica que la complexitat d'aquestes actuacions respon a diversos factors: "Les maquinàries administratives són lentes i també són segures perquè asseguren que els diners de tots s'utilitzen bé." Planificació: Cal coordinar-se amb altres ens com l'Incasol i EMATSA (clavegueram) per evitar haver d'obrir els carrers dues vegades. Control fiscal: Els projectes han de passar mesos de tràmits i dotació pressupostària abans de l'execució física.

  • 18'

    Antonio Carril analitza el malestar judicial

    El conflicte a la judicatura espanyola L'entrevista amb Antonio Carril, president de l'Audiència de Tarragona, aprofundeix en les causes de la protesta convocada pels jutges i magistrats a tot l'Estat. Segons Carril, el malestar no respon principalment a motius econòmics, sinó a una crisi estructural de l'administració de justícia que afecta directament la qualitat del servei al ciutadà. Motius del malestar i la protesta Excés de càrrega de treball: Els jutges se senten desbordats per un volum d'assumptes inabastable, fet que genera una sensació d'inseguretat constant i pèrdua de control sobre els procediments. Manca de mitjans i inversió: Carril denuncia que les reformes legislatives sovint no van acompanyades de dotació econòmica. "Les lleis sense diners no són efectives." Inexistència de l'oficina judicial: Es critica que fa dècades que es parla de modernitzar l'estructura administrativa sense que s'hagi materialitzat un canvi real. Responsabilitat i pressió mediàtica: Casos d'alta repercussió mediàtica (com el cas Mari Luz) han posat en evidència que se'ls exigeix una responsabilitat estricta sense oferir-los les condicions per complir els terminis legals. El debat sobre el dret a la vaga Carril es mostra partidari de reconèixer el dret a la vaga dels jutges, argumentant que, tot i ser un poder de l'Estat en les seves funcions, també són funcionaris assalariats. Tot i això, defensa que la vaga ha de ser l'últim recurs absolut després d'esgotar el diàleg. La situació a l'Audiència de Tarragona A la secció penal la situació ha millorat gràcies a noves seccions, però a la civil la càrrega per magistrat supera el que es considera òptim per mantenir la qualitat. Es reclama la creació de noves places i la reducció del ràtio de casos per magistrat (passar de 5 a 4 ponències setmanals). Dades rellevants: De les 73 places de jutges a la província, 20 estan cobertes per substituts.

  • 7'

    Nou servei de Wi-Fi gratuït a Tarragona

    Llançament del servei Wi-Fi municipal L'Ajuntament de Tarragona ha posat en marxa un servei de connexió a internet gratuïta i sense fils en diversos punts de la ciutat. Aquesta iniciativa busca facilitar l'accés a la xarxa als ciutadans que realitzen gestions en edificis municipals. Punts d'accés i condicions d'ús Actualment, el servei està disponible en quatre ubicacions estratègiques: * Plaça de la Font (interior de l'Ajuntament) * Edifici de la Rambla Nova * Teatre Metropol * Institut Municipal d'Ensenyament (IMET) El funcionament de la xarxa té algunes especificacions tècniques i normatives per no interferir amb les operadores comercials: * Ubicació: Està dissenyat per a l'ús dins dels edificis, seguint la normativa de la comissió del mercat de telecomunicacions. * Durada: La sessió té un límit d'una hora per usuari. * Horaris: Disponible de dilluns a divendres (8:00 h a 19:00 h) i caps de setmana amb horaris de matí. * Restriccions: No es permet l'ús de plataformes P2P (com eMule), descàrregues massives de fitxers, ni accés a continguts inadequats. Objectius i expansió futura La tinent d'alcalde, Begoña Florià, destaca que l'objectiu no és competir amb les empreses privades, sinó oferir una eina útil per a la gestió ciutadana i l'ús de nous dispositius com BlackBerries o PDAs. "L'Ajuntament no té com a objectiu fer la competència a les operadores... sinó facilitar eines als ciutadans que entren als edificis municipals." Es preveu que el servei creixi fins a arribar als 23 punts de connexió entre 2009 i 2010, incloent-hi centres cívics i altres equipaments de la ciutat.

  • 13'

    Debat sobre la petonalització de la Part Alta de Tarragona

    Futur de la mobilitat al Casc Antic L'Ajuntament de Tarragona ha impulsat un procés participatiu amb l'objectiu de reformular la mobilitat a la Part Alta. La proposta principal se centra en la petonalització del barri per prioritzar els vianants, tot mantenint un corredor de circulació per a residents i vehicles de serveis. Punts clau de la proposta municipal Circuit de vehicles: Es planteja un itinerari d'entrada pel Portal de Sant Antoni, pujada cap al futur pàrquing de Jaume I i sortida per la Baixada del Roser. Accés restringit: L'ús de càmeres de seguretat per al control de matrícules, similar al model aplicat al barri jueu de Girona. Solucions d'aparcament: Davant el retard del pàrquing Jaume I, es preveu ampliar l'aparcament del Passeig Torroja de les 130 a les 500 places de forma provisional. Diversitat d'opinions dels comerciants El debat genera postures contraposades entre els agents econòmics de la zona: Postura conservacionista: Alguns veïns i comerciants defensen que la Part Alta hauria de ser totalment lliure de cotxes, com passa a moltes ciutats europees, per evitar la degradació del patrimoni i la contaminació. Por al tancament comercial: Altres botiguers temen que la restricció del trànsit aïlli el barri i provoqui el tancament de negocis que depenen del flux constant de clients. "Si ens deixen aïllats, som morts. El cotxe és de primera necessitat avui dia." Dificultats actuals i civisme Es denuncia la situació de caos que es viu habitualment, especialment els caps de setmana i a l'estiu, amb cotxes mal aparcats que impedeixen el pas de persones amb mobilitat reduïda o cotxets de nens. Es destaca la paradoxa d'usuaris que utilitzen el GPS i acaben perduts pels carrers laberíntics, i la necessitat d'un canvi de mentalitat a favor de caminar més i fer un ús més racional del vehicle privat.

  • 20'

    L'entusiasme per la investidura d'Obama a Filadèlfia

    L'impacte de la investidura de Barack Obama als Estats Units L'episodi recull una entrevista amb Judit Garriga, una tarragonina resident a Filadèlfia, qui descriu l'atmosfera d'optimisme i l'expectació sense precedents davant el jurament del càrrec de Barack Obama. A diferència d'anteriors presidències, la ciutadania viu aquest moment com una fita històrica que atura el país. Repercussions en la vida quotidiana L'esdeveniment a Washington D.C. es tradueix en canvis significatius a altres ciutats: Aturada acadèmica: Moltes universitats i escoles cancel·len classes o adapten els seus horaris per permetre que els estudiants segueixin el discurs en directe. Pantalles gegants: A Filadèlfia, especialment a la zona històrica on es va signar la independència, s'instal·len pantalles per a seguiments multitudinaris. Continuïtat del simbolisme: Moltes famílies han mantingut els rètols de campanya a les seves cases fins al dia d'avui com a mostra de suport. El llegat de Martin Luther King i el voluntariat La investidura coincideix amb l'endemà del dia de Martin Luther King, fet que ha potenciat el sentiment de servei a la comunitat: S'han organitzat nombrosos actes de voluntariat, com ara preparar menjar per a persones sense sostre o pintar centres escolars. Aquest esperit de servei comunitari ha estat impulsat directament per l'exemple d'Obama i Joe Biden durant el cap de setmana. Expectatives i reptes de futur Tot i la greu crisi econòmica i el context de guerra, es palpa un sentiment de superació i fe en el canvi. Els ciutadans identifiquen prioritats clares per a la nova administració: Sanitat: La necessitat urgent d'un sistema d'assistència mèdica universal, ja que l'actual és considerat tancat i car. Educació: L'alt cost de les universitats i la dependència dels prèstecs estudiantils que els ciutadans arrosseguen durant dècades. "Realment hi ha un esperit d'optimisme que jo no havia vist mai aquí; la gent està convençuda que hi ha un gran canvi i que és necessari." L'entrevista conclou destacant les habilitats d'Obama com a gran orador i la capacitat de la societat americana per ser emprenedora i unir-se en moments de dificultat.