Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
Programa

Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2009

·738 episodis
RSS

episodis

409-420 de 738
  • 11'

    Ruta pels Castells del Baix Gaià i Activitats a l'Aire Lliure

    Descobrint el Patrimoni del Baix Gaià En aquesta sessió, en Pep Calvet ens proposa una ruta circular d'alt interès històric i natural que recorre els principals castells del Baix Gaià. Tot i que la proposta principal és realitzar-la a peu, també s'emfatitza la viabilitat de fer-la en BTT (bicicleta de muntanya). Itinerari i Punts d'Interès La ruta s'inicia a la zona de Tamarit, concretament vora la platja i la desembocadura del riu Gaià, un espai que actualment està sent rehabilitat per preservar-ne l'ecosistema. Els punts clau del recorregut inclouen: Castell de Ferran i el nucli d'Altafulla. El Castellot (Santa Margarida), situat prop de la Riera. El Castell del Catllà, un centre d'activitat cultural dins el propi municipi. El Castell de Sant Miquel a Vespella, destacat per la seva bellesa i conservació. Els castells de La Nou de Gaià i la Pobla de Montornès. Recomanacions Pràctiques Durada: Per fer el circuit complet a peu cal preveure entre 5 i 6 hores a un bon ritme. Accessibilitat: El recorregut és adaptable; es pot fer per etapes o escollir trams més curts segons la condició física. Senyalització: La ruta està senyalitzada i connecta amb el GR92, facilitant la navegació sense necessitat de creuar carreteres perilloses (com la N-340), ja que es passa per sota. "Hi ha racons que no diries mai que estan allà, sobretot el pantà del Catllà, que molta gent no sap que existeix i és gran." Temporada d'Aventura i Esports d'Aigua Més enllà del senderisme, s'宣告 que som en el moment òptim per als esports de riu com el rafting o les canoes al Pirineu (Llavorsí o Àreu), ja que és quan els rius porten més cabal. Finalment, es convida a l'audiència a començar a gaudir de la platja i es preveuen properes propostes relacionades amb el caiac i activitats marítimes.

  • 31'

    Actualitat Cinematogràfica i Especial Eurovisió 2009

    Cinema: Estrenes i Crítica L'episodi comença amb una anàlisi de l'actualitat de la cartellera, destacant la subjectivitat dels col·laboradors en les seves recomanacions. Els films de la setmana • X-Men Origins: Wolverine: Hi ha una forta discrepància. Mentre alguns en valoren l'acció i els primers minuts com a gènere comercial potent, d'altres critiquen la manca de violència (en comparació amb els còmics) i un guió que consideren deficient en la transformació de l'heroi. • Star Trek: Hi ha grans expectatives pel retorn als orígens de la saga sota la direcció de J.J. Abrams (creador de Lost i Alias). • Gènova: Pel·lícula dirigida per Michael Winterbottom i protagonitzada per Colin Firth. Es destaca el seu ambient psicològic i els premis rebuts en festivals com Sant Sebastià. Especial Festival d'Eurovisió 2009 Amb la participació de Vicenç Canyón, enviat especial a Moscou, s'analitzen les tendències d'aquesta edició. Candidatures destacades • L'apartat de balades: Es comenten les propostes de Polònia, Islàndia i Israel (amb Noah). França destaca especialment amb Patricia Kaas per la seva qualitat artística. • L'estil ètnic i explosiu: S'analitzen les propostes de Turquia (molt rítmica), Armènia i Ucraïna, aquesta darrera qualificada de "màquina sexual" i "anticrisi" pel seu impacte visual. • La participació espanyola: Soraya Arnelas és vista com una candidata professional que arriba amb una "sorpresa" mai vista a l'escenari. Novetats en el format "Enguany torna el jurat per equilibrar el televot; 50% jurat i 50% públic per evitar que els vots es moguin només per proximitat geogràfica." Vida Cultural a Tarragona • Setmana del Còmic: Víctor Navarro explica les activitats al mercat de la ciutat, on es fan caricatures i hi ha una gran activitat festiva. • Teatre: Es menciona l'estrena de l'obra de misteri de la companyia 45 RPM al Metropol el 7 de juny.

  • 45'

    L'Aventura de la Vida: Valor i Respecte per la Gent Gran

    Homenatge i reflexió sobre la vellesa Aquest episodi del programa de Tarragona Ràdio, L'Aventura de la Vida, compta amb la participació dels alumnes de quart de primària del Col·legi L'Estonac. El tema central és el respecte, l'estimació i el valor fonamental de la gent gran en la nostra societat. La relació entre avis i nets • Els alumnes comparteixen experiències personals amb els seus avis, destacant la seva alegria, els consells i la saviesa. • Es descriu l'avi com un "tresor" i una figura que ofereix suport emocional i confidencialitat. • Es reconeix la importància de mantenir la memòria familiar a través de les històries que expliquen els grans. Realitats diverses i solidaritat • Mitjançant la col·laboració amb Càritas i el programa Ara Sí, representat per Teresa Jordà, els nens descobreixen que no tots els avis viuen en situacions ideals. • Es debat sobre el problema de la solitud i les mancances de salut o econòmiques que pateixen algunes persones grans. "La solitud es combat amb la companyia. La soledat perjudica seriosament la salut i ho hem de combatre entre tots." Compromís amb el futur • Els alumnes proposen accions quotidianes de respecte, com cedir el seient al transport públic o dedicar temps a escoltar-los. • Es destaca que la vellesa no és una opció, sinó una evolució natural de la vida a la qual tots arribarem. • El programa conclou amb una crida a l'empatia: posar-se a la pell dels avis per entendre les seves necessitats i valorar les seves arrugues com a símbol d'experiència.

  • 18'

    El fascinant món de les papallones i el seu cicle vital

    En aquesta col·laboració amb l'àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Tarragona, el naturalista Ferran Aguilar ens submergeix en l'univers dels lepidòpters. Amb unes 150.000 espècies catalogades al món (i unes 4.000 a Catalunya), les papallones no només destaquen per la seva bellesa, sinó per ser indicadors clau del canvi climàtic. Aspectes clau de l'episodi Classificació i diversitat: Es distingeix entre papallones diürnes i nocturnes (arnes o polilles), tot i que la classificació científica es basa sovint en l'estudi de l'òrgan sexual sota el microscopi. El cicle vital: Un procés de metamorfosi extraordinari que consta de quatre fases: Ou: Dipositat prop de la planta nutrícia. Eruga: Una "màquina de menjar" capaç d'augmentar el seu pes mil vegades en pocs dies. Crisàlide/Pupa: Estat d'immobilitat on es produeix la transformació interna. Adult: Fase efímera (de pocs mesos) dedicada exclusivament a la reproducció. Estratègies de supervivència: Moltes erugues utilitzen el camuflatge, pèls urticants o ocel·les (ulls falsos) per espantar els depredadors. Ètica i conservació: Es debat sobre el col·leccionisme tradicional i la necessitat de protegir espècies com l'Apollo, pròpia dels prats alpins i protegida per la llei. "La por respon al desconeixement; si coneixem una miqueta el que estem mirant, ens hi fixarem molt més." Finalment, es recomana el llibre Papallones (Arola Editors), d'Albert Miquel i Ferran Aguilar, una obra divulgativa i visualment impactant per apropar aquest món a tots els públics.

  • 49'

    Línia Directa amb l'Alcalde: Gestió Urbana i Jocs Mediterranis

    Gestió de l'Espai Públic i Mobilitat L'alcalde Josep Feliç Ballesteros respon a diverses inquietuds sobre el manteniment de la ciutat i la mobilitat urbana. Es destaca la instal·lació de nous bancs al carrer Mozart i l'arranjament profund de l'asfaltat a l'Avinguda de Roma. Millores en el Transport i Carrils Bici • Es confirma l'estudi per a un abonament anual de l'AMT (Empresa Municipal de Transports). • S'anuncia el projecte de connexió per a bicicletes des de la Mora i Cala Romana fins al centre, un cop la carretera N-340 sigui de titularitat municipal. • S'ha implementat amb èxit la nova línia d'autobús 54 que connecta Sant Pere i Sant Pau amb l'Hospital Joan XXIII. Seguretat i Civisme • Es discuteix la vigilància policial a la Rambla per controlar l'ús incívic de patins i bicicletes. • L'alcalde fa una crida al civisme durant les celebracions esportives a la Font del Centenari per respectar el descans veïnal. Projectes Estratègics i Urbanisme Jocs del Mediterrani "És un gran esdeveniment que aportarà inversions i projectarà la ciutat al món amb instal·lacions de primer nivell." L'episodi subratlla la il·lusió per la candidatura de Tarragona, destacant el llegat en infraestructures esportives que quedarà per als tarragonins. Habitatge i Educació • Respecte a la Llar d'Infants de l'Anfiteatre, s'està a l'espera de les conclusions arqueològiques per determinar si la preservació de les restes romanes permet la construcció. • Es detalla el procés de licitació de les obres per a la urbanització de Ciutat Jardí, un projecte llargament reivindicat pels veïns.

  • 26'

    Tarragona 2016: El teatre com a motor cultural

    La Candidatura de Tarragona a la Capitalitat Cultural L'episodi se centra en l'aspiració de Tarragona per esdevenir Capital Europea de la Cultura l'any 2016. Teresa León, tècnica de la candidatura, explica les recents gestions a Brussel·les i l'obertura de l'oficina a la Casa Cefos per apropar el projecte a la ciutadania. L'objectiu és que la proposta no sigui només institucional, sinó que neixi del teixit associatiu i cultural de la ciutat. El Sector Teatral: Potencial i Talent Local Diversos representants de la cantera teatral tarragonina comparteixen la seva visió sobre l'estat actual de la cultura: Actius de la ciutat • L'esfervescència creativa: Es destaca que Tarragona viu un moment de gran activitat amb grups com Vís de Benadi (25 anys d'història), 45 RPM i Trono Villegas. • Creació de públic: La feina de base dels grups amateurs ha estat fonamental per crear una audiència constant i fidel. • Teatre de carrer: Es reivindica el carrer com a espai escènic directe i proper a la gent. Reptes i mancances històriques • Falta d'espais d'assaig: Molts grups han d'assajar en domicilis particulars o centres escolars per la falta de locals municipals habilitats. • L'absència d'una Escola de Teatre: Es lamenta el tancament de l'antiga escola i la necessitat que els joves hagin de marxar a Barcelona per formar-se professionalment. • Infraestructures: Crítica a la lentitud de les obres del Teatre Tarragona i la mancança d'un auditori amb acústica adequada. Debat sobre el Suport Institucional El diàleg genera un debat sobre el paper de l'administració: "La cultura l'han de fer els creadors, però les institucions han de donar el suport necessari per fer-la possible." Es conclou que, malgrat les mancances en equipaments, el valor real de la candidatura de Tarragona resideix en la tossuderia i il·lusió de la seva gent, un factor determinant que el jurat de la capitalitat sol valorar per sobre de les grans infraestructures.

  • 17'

    Anàlisi de la Fira del Vi de Falset i Tendències Vitivinícoles

    Balanç de la Fira del Vi de Falset Francesc Lledó analitza l'edició més recent de la Fira del Vi de Falset, destacant-ne el format excepcional de tres dies i l'èxit massiu de públic. El certamen es consolida com un referent tant a nivell estatal com internacional, amb una presència destacada de professionals estrangers en els tastos tècnics. Característiques de les Anyades El tast s'ha dividit en dues fases clarament diferenciades pel que fa a la maduració del producte: - Anyada 2006: Presentada en la fira oberta al públic general, representant els vins que ja estan actualment al mercat i llestos per al consum. - Anyada 2007: Protagonista dels tastos professionals (en premier), amb vins encara en barrica o recentment embotellats, mostrant un gran potencial futur. Canvi de Paradigma en la Producció Es confirma un gir en la filosofia de les bodegues de les D.O. Montsant i D.O. Priorat: - Es busca un plaer immediat i la sinceritat de la fruita, allunyant-se dels vins pensats per a llargues guardes de 15 anys. - Hi ha una clara aposta per les varietats autòctones com la garnatxa i el samsó (carinyena), en detriment de varietats internacionals com el cabernet o el merlot. - Es destaca la recuperació de vinyes velles i finques històriques per part de nous elaboradors. Mercat, Crisis i Cultura del Vi Pel que fa a la situació econòmica, es constata que la D.O. Montsant segueix guanyant terreny gràcies a la seva excel·lent relació qualitat-preu. Lledó proposa fomentar la cultura del vi mitjançant la formació bàsica per aprendre a gaudir de la litúrgia del vi (decantació, lectura d'etiquetes) més enllà del simple consum. "El vi i les bodegues són coses vives... s'està buscant més aquest plaer immediat, més de fruita directa i sinceritat."

  • 25'

    L'atac isquèmic transitori: prevenció i tractament

    Introducció als accidents vasculars cerebrals En aquesta sessió es discuteix la incidència i gravetat dels atacs cerebrals, especialment els de tipus isquèmic (causats per l'obstrucció d'un vas), que representen aproximadament el 78% dels casos diagnosticats. Es destaca que és una malaltia altament incapacitant, especialment en la gent gran, tot i que els canvis en l'estil de vida estan provocant una aparició més precoç en persones joves. L'Atac Isquèmic Transitori (AIT) L'eix central de la conversa és l'Atac Isquèmic Transitori (AIT), definit com un fenomen neurològic temporal que s'autolimita en menys de 24 hores i no deixa lesions visibles en proves de neuroimatge com la ressonància magnètica. Símptomes d'alerta • Pèrdua sobtada de la parla. • Visió doble o pèrdua de visió d'un ull. • Pèrdua de força en una extremitat del cos. "L'atac isquèmic transitori és un avís; si no es tracta adequadament, el risc de patir un infart cerebral permanent en les hores o mesos següents és molt elevat." Diagnòstic i Tractament Avançat El doctor Guillomet explica el protocol utilitzat a l'Hospital de Santa Tecla, pioner des de fa 25 anys: • Diagnòstic: Ús d'ecodopler i arteriografies per detectar l'estat de les caròtides. • Intervenció: En cas d'obstrucció greu (més del 70%), s'opta per la cirurgia o la col·locació d'un estent (una peça que manté l'artèria oberta). • Medicació: Ús d'antiregants plaquetaris i estatines per evitar la progressió de la placa d'ateroma. Factors de Risc i Responsabilitat del Pacient Es posa un èmfasi especial en la prevenció mitjançant el control de factors controlables: • Hàbits nocius: El tabaquisme s'identifica com un dels riscos principals. • Estil de vida: Es recomana la dieta mediterrània, evitar l'obesitat i realitzar una hora d'exercici diari (com caminar). • Factors mèdics: Control rigorós de la hipertensió, la diabetis i el colesterol. Finalment, es fa una crida a la corresponsabilitat, ja que sovint els pacients busquen una "pastilla miracle" sense voler fer l'esforç personal necessari per canviar els seus hàbits de vida.

  • 22'

    Evolució Humana i Crisi Sistèmica: Més Enllà del Capitalisme

    Reflexió sobre la Crisi i l'Evolució Humana En aquest diàleg entre Eudald Carbonell i Jordi Agustí, s'analitza la situació actual de l'espècie humana no només com una crisi econòmica passatgera, sinó com una crisi sistèmica profunda. Segons els autors, ens trobem en un moment d'estabilització necessari després d'un període de creixement exponencial insostenible. Conceptes Clau del Debat Crisi Sistèmica vs. Cicle Econòmic: S'argumenta que el sistema actual (capitalisme industrial) s'ha esgotat. La revolució cientificotècnica està desplaçant el model de la revolució industrial. L'Entropia i la Complexitat: L'augment de l'energia i la informació en el sistema ha generat una gran inestabilitat. L'economia s'entén com un procés termodinàmic de regulació energètica. El Final de l'Expansió: A diferència de les crisis del passat (externes o climàtiques), l'actual és interna. Ja no queden territoris per colonitzar, el que obliga el sistema a una autoorganització forçosa. Cap a un Futur Conscient Els investigadors proposen un canvi de paradigma en la manera com l'ésser humà intervé en la seva pròpia història: Substituir l'atzar per la lògica: Deixar de dependre de la selecció natural per passar a una gestió conscient. Progrés conscient: Superar el concepte romàntic de "progrés" perpetu per un desenvolupament basat en el coneixement. Evolució responsable: Atès que la medicina i la tecnologia ja modifiquen la selecció natural, cal una ètica d'espècie per dirigir aquests canvis. "L'espècie ha d'agafar una direcció: substituir l'atzar per la lògica a través de la consciència crítica."

  • 19'

    Campanya Tasta: Motivacions i reptes per deixar de fumar

    Presentació de la Campanya Tasta L'epidemiòloga Cinta Daufí presenta la segona edició de la campanya Tasta a Tarragona, una iniciativa que busca incentivar l'abandó del tabac mitjançant el suport professional i un format de concurs. L'objectiu principal és acompanyar els anomenats fumadors dissonants, aquells que fumen però desitgen interiorment deixar de fer-ho. Les claus de la campanya El Dia Mundial Sense Tabac: La campanya s'articula al voltant del 31 de maig. Suport Professional: Inscriure's a través dels centres d'atenció primària (CAP) dobla les probabilitats d'èxit. El procés: Inclou una inscripció formal, una entrevista amb el metge o infermera i una coximetria (prova per mesurar el monòxid de carboni a l'aire expirat). Motivacions principals per l'abandó Salut Pública: A Catalunya moren 9.000 persones anualment per causes directes del tabac, una xifra que supera amb escreix altres alertes sanitàries com la grip. Economia: Un fumador mitjà gasta uns 1.118 € l'any; una parella fumadora en crema més de 2.300 €, xifra superior a moltes hipoteques o sous mensuals. Llibertat i Medi Ambient: Deixar de fumar es presenta com un acte de recuperació del control personal i de consciència ecològica, donat l'ús massiu de pesticides en els monocultius de tabac. Toxicitat del tabac L'episodi alerta sobre la presència de més de 4.000 substàncies químiques en una cigarreta, incloent: "Arsènic, metanol, amoníac, butà i fins i tot poloni 210." Molts d'aquests additius s'afegeixen expressament per augmentar el potencial addictiu del producte.

  • 42'

    Formació i futur professional en Jardineria a Reus

    El Grau Mitjà en Tècnic de Jardineria Aquest episodi de l'espai Eines se centra en la formació professional que ofereix el Centre d'Horticultura i Jardineria de Reus. Es destaca que la jardineria no és només un ofici manual, sinó una disciplina que requereix una formació tècnica rigorosa per garantir la professionalitat del sector. Accés i Estructura dels Estudis • El cicle de grau mitjà té una durada de 2.000 hores (repartides en dos cursos acadèmics). • L'accés directe es realitza amb l'ESO, tot i que existeixen vies mitjançant proves d'accés per a majors de 16 anys. • La formació és eminentment pràctica: inclou 400 hores de pràctiques en empreses del sector. • Hi ha una continuïtat formativa cap al grau superior en Gestió i Organització de Recursos Naturals i Paisatgístics, que permet l'accés a la universitat. Emprenedoria i Realitat Laboral L'experiència d'exalumnes com el Xavier Vizcarro posa de manifest la capacitat dels titulats per emprendre. Després de treballar en grans entorns com Port Aventura, molts professionals opten per crear la seva pròpia empresa cooperativa o associada. "A l'escola s'aprèn com s'han de fer les coses i, a vegades el més important, com no s'han de fer." Reptes del Sector: Intrusisme i Sostenibilitat L'Intrusisme Professional Un dels temes més debatuts és la percepció errònia que qualsevol persona amb unes tisores i una furgoneta pot ser jardiner. Els experts subratllen la importància de contractar professionals col·legiats o gremiats per evitar malbaratament de diners i danys a les plantes a llarg termini per males praxis en la poda o el tractament del sòl. Jardineria Sostenible Es fa una crida a la jardineria autòctona. En lloc d'intentar imitar paisatges d'altres climes (com l'escocès), es recomana l'ús de plantes com el margalló o herbes aromàtiques, que s'adapten millor a la climatologia local i requereixen menys consum d'aigua. Calendari de Maig i Consells Pràctics Els alumnes i professors ofereixen consells per a l'època actual: • Control de plagues: Maig és un mes crític per a la vigilància fitosanitària. • Adobat i manteniment: És el moment clau per preparar les plantes per a l'estiu. • Poda conscient: Es recorda que no tot s'ha de podar al gener; algunes espècies de "fulla calenta" com les jacarandes requereixen podes més tardanes.

  • 18'

    La universalitat dels contes i la seva evolució al cinema

    L'essència dels contes: una tradició universal L'expert José Manuel Pedrosa, professor de la Universitat d'Alcalá, ens explica com les arrels dels contes són pràcticament idèntiques a tot el món. Tot i que es disfressen amb la llengua o l'escenari local de cada país, l'estructura interna i els conflictes són constants universals. Diferències entre gèneres narratius És fonamental distingir entre les diverses formes de la tradició oral: El conte: Situat en un temps i espai totalment imaginaris (hi havia una vegada). La llegenda: Relat vinculat a un espai local real i a un temps considerat històric per la comunitat. El mite: Centrat en l'origen de les coses i connectat a la geografia pròpia d'un poble. El renaixement del conte en la modernitat Contràriament al que es podria pensar, el conte està en ple ascens. En l'era del zapping i les presses, la brevetat del gènere té més vigor que mai. S'ha professionalitzat la figura del contacontes per a adults, un fenomen que es consolida amb festivals i maratons arreu del món. El cinema com a nou suport de la tradició El diàleg se centra en com el cinema ha adaptat aquests relats, especialment dins el cicle organitzat a CaixaForum: Cinema japonès: S'analitza la pel·lícula Els contes de la lluna pàl·lida d'agost, una joia que concatena petites històries tradicionals. La influència de Disney: Es debat si la factoria ha edulcorat o desdramatitzat els contes, tot eliminant-ne la funció pedagògica original. Directors contemporanis: Es destaca la feina de cineastes com Tim Burton, Guillermo del Toro o Pasolini, que utilitzen el conte o el mite per impregnar la cultura visual moderna. "Tota la literatura consisteix a dir sempre el mateix sense que es noti; el bon escriptor ens presenta un discurs que ens sembla nou, encara que el nostre inconscient el relacioni amb coses que ja coneixem."