Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
Programa

Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2009

·738 episodis
RSS

episodis

493-504 de 738
  • 18'

    Recorregut pel riu Gaià: Biodiversitat i Gestió Ambiental

    Un viatge sonor pel curs del riu Gaià El naturalista Ferran Aguilar ens convida a explorar el riu Gaià, des del seu naixement a la Font dels Comtes (Santa Coloma de Queralt) fins a la seva desembocadura a Tamarit. A través d'enregistraments reals, s'analitza aquest ecosistema mediterrani que destaca per tenir un dels índexs de biodiversitat més alts de Catalunya, malgrat ser un territori encara desconegut per a molts. Punts clau del recorregut i l'ecosistema Patrimoni i Paisatge: El riu es defineix per la tríada d'aigua, castells i vinyes. Durant el seu curs, passa per punts emblemàtics com els cingles de Carol, l'Albareda de Santes Creus i diversos castells que actuen com a referents visuals. L'impacte de l'embassament del Catllà: El riu queda "escapçat" pel pantà, la qual cosa altera el règim hídric, impedeix l'arribada de sediments a les platges i afecta la fauna i flora associades. Problemàtiques ambientals: Grafiosi: Malaltia provocada per un fong (transportat per un escarabat) que ha afectat greument els oms europeus. Qualitat de l'aigua: La mala depuració en alguns trams provoca un excés de nitrats i algues, generant episodis de anòxia (falta d'oxigen) i males olors. Accions de conservació i voluntariat L'Associació Ambiental La Sínia i altres entitats realitzen una tasca fonamental a la desembocadura: 1. Lluita contra espècies invasores: S'està eradicant la canya americana (espècie amb rizomes molt resistents) per replantar arbres autòctons com albers, xops i gatells. 2. Control de la tortuga de Florida: Es capturen aquests exemplars exòtics i carnívors per protegir el galàpag autòcton. 3. Protecció del cordó dunar: Es treballa per fixar la sorra de les platges mitjançant la vegetació natural i la conscienciació sobre el valor de les restes orgàniques com la Posidònia. "La natura, a més de sons, també són olors, sentiments i, fins i tot, indicadors de salut ambiental com el cant del russinyol."

  • 40'

    Cicles formatius d'electrònica a l'IES Comte de Rius

    L'oferta formativa d'electrònica i informàtica L'episodi se centra en els ensenyaments del seminari d'electrònica de l'IES Comte de Rius de Tarragona, destacant la forta connexió entre la formació acadèmica i les necessitats actuals del mercat laboral. Es detallen les opcions de futur per als joves a través de la Formació Professional (FP). Grau Mitjà vs. Grau Superior • El Grau Mitjà (com el d'Equips Electrònics de Consum) permet formar operaris especialitzats en instal·lació d'antenes, reparació d'electrodomèstics i manteniment informàtic bàsic. • El Grau Superior ofereix una especialització més alta en àmbits com l'electrònica industrial o les telecomunicacions, permetent l'accés directe a la universitat amb convalidació de crèdits. Experiència professional i emprenedoria L'espai compta amb el testimoni d'exalumnes que ara són directius o gerents de les seves pròpies empreses. Es destaca que: • La formació actual inclou competències en gestió empresarial i aplicacions informàtiques que abans no existien. • Existeix una gran demanda de perfils tècnics per part de les empreses, superior sovint a la de llicenciats universitaris. "Els cicles formatius no tanquen portes, sinó que les obren totes, fins i tot a la universitat." Reptes i orientació acadèmica • Es discuteix la necessitat de trencar el prejudici social de les famílies que prioritzen el batxillerat per sobre de la FP per una qüestió de prestigi social mal entès. • La FP és una eina clau per a la recuperació de l'autoestima de l'alumne, ja que veu resultats pràctics i immediats del seu esforç. • S'anima a la incorporació de la dona en els àmbits tècnics i industrials, on la presència femenina encara és molt reduïda.

  • 31'

    Treballs Forestals i Conservació del Medi Natural a Reus

    Formació en Treballs Forestals i Medi Natural L'espai Eines de Tarragona Ràdio, amb el suport de la CEPTA, dedica aquesta sessió a l'IES d'Horticultura i Jardineria de Reus. En la conversa participen el professor Isidre Canela i les alumnes Andrea Saavedra, Frem Llorac i Marina Vallverdú, que comparteixen els detalls sobre el cicle formatiu de grau mitjà de Treballs Forestals i Conservació del Medi Natural. Accés i Sortides Professionals • Es pot accedir directament amb el títol d'ESO. • La formació combina la teoria amb la gestió pràctica de boscos, essent un sector amb una creixent demanda d'ocupació pública i privada. • Les sortides laborals inclouen sectors clau com: - Gestió forestal: Neteja de sotabosc i prevenció d'incendis. - Administració pública: Cossos d'agents rurals, bombers forestals i vigilància d'espais naturals. - Educació i control: Vigilància de la caça i pesca (manteniment cinegètic) i educació ambiental. Continuïtat Acadèmica i Pràctiques Els estudis no es limiten al grau mitjà. Existeix un itinerari clar per accedir a cicles de grau superior i, posteriorment, a la universitat per cursar estudis com Enginyeria Tècnica Forestal o Agrícola. S'accentua que els alumnes de formació professional solen tenir un millor domini de les matèries tècniques. L'Experiència Pràctica al Bosc El cicle inclou 400 hores de pràctiques en empreses i entitats del sector. Les alumnes expliquen la seva vivència: • Estades de convivència: Treballs de desbrossament de camins amb ADF o consorcis naturals. • Viatges tècnics: Intercanvis a l'estranger (Alps francesos, Lisboa) o a zones com Galícia i les Illes Cies per conèixer sistemes de silvicultura diferents. "És un curs que t'ensenya a valorar els boscos i a conèixer els ecosistemes, la fauna i la flora del nostre país." Reivindicació del Món Rural Durant la tertúlia, es reivindica la necessitat de professionals que mantinguin el medi davant l'abandonament de la pagesia. Es demana a l'administració que inverteixi en la creació de places públiques per al manteniment forestal, equiparant-ho en importància a altres cossos de seguretat com els Mossos d'Esquadra per evitar els grans incendis d'estiu.

  • 22'

    Sons de la Setmana Santa de Còrdova amb Jordi Bertran

    Exploració de la Setmana Santa a Còrdova En aquesta sessió, l'expert en cultura popular Jordi Bertran ens submergeix en l'univers sonor i ritual de la Setmana Santa cordovesa, desgranant la seqüència que va de Dilluns Sant a Dimecres Sant. El Dilluns Sant: Rituals i Contrasts L'activitat comença amb la sortida de la primera processó, la de la Mare de Déu de la Mercè. Es destaca el contrast entre diferents tipus de confraries: Confraries d'alegria: Caracteritzades per la interacció entre el capatàs i els costaleros, l'ús del llamador (el martell que dóna l'ordre d'aixecar el pas) i un ambient més popular. Confraries de silenci: Com el Via Crucis, una de les més antigues (talla de 1590), que processiona només amb el so de quatre timbals secs i vestimenta de dol negre. La Sentència: Es menciona la marxa Ante Pilatos, una peça que aporta un to dramàtic i sobri, reflectint el moment bíblic de la condemna. Dimarts Sant: Tradicions Singulars El Dimarts Sant a Còrdova presenta elements molt particulars del folklore andalús: El "Buen Suceso": Una confraria amb un nom extremadament llarg (39 paraules oficialment) que destaca per una tradició olfactiva única: la crema d'herbes aromàtiques (romer) en determinats carrers del recorregut, una pràctica que Bertran vincula amb antics rituals presents també a Catalunya. Dedicatòries i respecte: S'explica el concepte de chicotada i com es realitzen dedicatòries personals quan un pas s'aixeca, especialment en moments de dol per la mort d'algun confrare. Dimecres Sant i l'Equador de la Setmana El dimecres marca l'inici del gran volum de públic i turisme. Es destaca la confraria de La Passió, vinculant la tradició dels nazarenos cordovesos amb la de Tarragona. L'episodi conclou escoltant la peça musical insígnia d'aquesta jornada. "Aquest so és el que realment il·lustra i ambienta el que pot suposar la Setmana Santa... cada confraria té la seva personalitat."

  • 26'

    La Setmana Santa de Còrdoba: Història i Diumenge de Rams

    Evolució Històrica de les Confraries a Còrdoba L'episodi d'avui realitza un recorregut detallat per la història de la Setmana Santa cordobesa des del segle XIX fins a l'actualitat, analitzant com els diferents contextos polítics han influït en la festa. Els segles XIX i XX: Entre la decadència i el control • El període d'Espartero (1840): Una època de forta decadència on el govern castigava les confraries per considerar-les un poder al marge de l'exèrcit. • L'impuls d'Isabel II (1843): La reina, gran devota, va professionalitzar les confraries incorporant les classes adinerades i la figura del conciliari per al control eclesiàstic. • Dictadura i República: Mentre que Primo de Rivera va donar suport als desfiles (però amb control numèric de socis), la Segona República va portar els cultes a l'interior dels temples a causa de la prohibició de manifestacions religioses al carrer. "Sovint la festa o la celebració és el tret d'identitat més important que té una comunitat." El ressorgiment contemporani • Durant el franquisme, es van crear les agrupacions de confraries, tot i que als anys 60 va haver-hi una certa desafecció social. • Als anys 80, amb l'arribada d'ajuntaments democràtics, personatges com l'alcalde Julio Anguita (el califa rojo) van normalitzar la presència de les autoritats civils en les processons, potenciant el valor identitari de la festa. La Seqüència del Diumenge de Rams S'analitza el primer dia gran de la celebració a Còrdoba, que destaca per la sortida de sis confraries principals: • La Borriquita: Obre el dia a les 10 del matí des de Sant Lorenzo. Es caracteritza per la gent vestida a la manera hebrea amb palmes. • Las Penas de Santiago: Una de les més antigues (segle XIV-XV) amb una talla gòtica anònima. • El Huerto i El Rescatado: Confraries amb gran arrelament popular i imatges barroques de gran valor artístic. • L'Esperanza: Molt vinculada històricament al món dels toreros. Cultura Sonora i Tradicions El programa destaca la importància de la ràdio (Canal Sur) com a eina indispensable per seguir els horaris i els canvis meteorològics. Es descriuen conceptes com la revirada, que és el moviment complex i precís que fan els passos en girar carrers estrets.

  • 8'

    La Biblioteca de Tarragona i el Festival Dixieland

    La Biblioteca i el Festival Dixieland Aquesta setmana, la Biblioteca Pública de Tarragona s'integra plenament en la celebració de la setzena edició del Festival Dixieland. La Núria Gondalveu ens detalla les iniciatives especials preparades per a l'ocasió, enfocades a la difusió de la música jazz i el blues. Nova Guia d'Audició i Fons Musicals Dimecres es presenta oficialment la guia titulada "El Festival Dixieland a la Biblioteca". Aquesta eina recull un fons documental molt valuós gràcies a la donació de l'organització del festival: Inclou una selecció de 50 discos originals específicament d'estil Dixie. Conté enregistraments de formacions locals (Tandarica, Pixi-Dixi) i europees (Lituània, Itàlia, Països Baixos). El material estarà disponible tant per a consulta a la sala com per a préstec d'audiovisuals. Conferència amb Big Mama: "Les Dames del Blues" La setmana vinent, concretament el dijous 2 d'abril, la biblioteca acollirà una activitat destacada amb la reconeguda artista Big Mama (Montse Prat de Saba): No es tracta d'un concert, sinó d'una conferència audiovisual. L'objectiu és retre homenatge a les dones creatives que han marcat la història del blues. Es parlarà i es projectaran imatges de figures icòniques com Bessie Smith, Billie Holiday o Dinah Washington. Gestió de Préstecs Audiovisuals Com a recordatori pràctic per als usuaris, s'especifiquen les condicions del servei de préstec de CD i DVD: Es poden agafar fins a 4 discos i 4 pel·lícules simultàniament. El termini fix és d'una setmana i, a diferència dels llibres, no es pot prorrogar. L'entrada a les activitats és gratuïta, però l'aforament a la sala polivalent és limitat.

  • 22'

    Art, filosofia i novetats literàries a la Biblioteca

    Reflexió filosòfica i divulgació En aquesta sessió, Anabel Lambea ens apropa a la filosofia contemporània francesa, allunyant-se del concepte feixuc de la matèria per centrar-se en autors divulgatius i polèmics. Destaca la figura d'André Comte-Sponville, autor que reflexiona sobre temes universals sense caure en l'autoajuda: La felicitat: Un tema clàssic que el filòsof recupera davant l'oblit de la filosofia contemporània, defensant que la seva recerca és un dret democràtic i universal. L'amor i la soledat: Es planteja la necessitat d'aprendre de l'experiència. Lambea comparteix una reflexió clau de l'autor sobre l'evolució de la passió cap a un amor basat en la trajectòria personal. "Creia cada vegada menys en la passió i més en l'amor... no pots enamorar-te sempre com la primera vegada, perquè has de veure la persona que tens al davant." L'art contemporani i les seves curiositats La conversa es desplaça cap a l'art amb llibres que busquen donar claus per entendre l'experimentació actual. Es parla de títols com "Això també ho sé fer jo" i "Pero ¿esto es arte?", que exploren: Anècdotes i contextualització: Com la vida personal d'artistes com Caravaggio (marcada per la violència i l'exili) influeix directament en la seva obra. Crítica i sentit: La reflexió sobre si tot pot ser considerat art o si certes repeticions han buidat de contingut algunes pràctiques modernes. Joieria d'avantguarda: Es descobreix el catàleg "Adorno", que mostra peces impossibles, des de sostenidors metàl·lics amb canelobres fins a sabates amb rodes. Literatura local i serveis bibliotecaris Finalment, es presenta la novel·la d'un autor local, Andreu Carranza: "Impremta Babel". Es tracta d'una obra que ret homenatge al món del llibre imprès i a la història familiar vinculada a les arts gràfiques. Lambea aprofita per recordar l'ampliació dels serveis de la Biblioteca Pública: Préstec ampliat a 21 dies i fins a 8 llibres per carnet. Tots els serveis i activitats són totalment gratuïts.

  • 42'

    L'aventura de la vida: Convivència i resolució de conflictes

    Gestió de la Convivència al Col·legi Sant Domènec En aquest episodi del programa L'aventura de la vida, alumnes de tercer de primària del Col·legi Sant Domènec de Tarragona, acompanyats per la seva tutora Natàlia Batalla i la coordinadora Isabel Matas, comparteixen la seva experiència sobre com millorar la convivència escolar. Els Conflictes Quotidians Els nens i nenes identifiquen situacions comunes que generen tensions en el seu dia a dia: • A l'aula: Problemes d'espai amb els estutxos, carpetes que cauen i la gestió de les fitxes durant els exàmens. • Al pati i menjador: Conflictes derivats de l'organització dels equips de futbol, la competitivitat per guanyar o el sentiment d'exclusió en grups d'amics. La "Capsa Amiga": Una Solució Creativa La classe ha implementat un mètode innovador per resoldre les disputes de manera autònoma. Han creat la Capsa Amiga, que conté frases i consells redactats per ells mateixos per mitjançar en les baralles: • Autoreflexió: Analitzar quina part de la culpa té un mateix abans d'acusar l'altre. • Comunicació: Parlar de les coses que no han agradat amb educació. • Reconciliació: Saber demanar perdó i acceptar les disculpes de forma sincera. "Hem de pensar què ha passat realment, respirar fons i reflexionar si val la pena estar enfadats." Noves Eines: Les Targetes de Color Isabel Matas proposa ampliar el sistema de la capsa utilitzant targetes grogues (per a conflictes lleus) i targetes vermelles (per a situacions més greus). Aquestes targetes inclouen recomanacions escrites perquè nens d'altres cursos o fins i tot adults aprenguin a gestionar les seves emocions. Projecte de Teatre Final de Curs Com a tancament festiu, els alumnes expliquen que estan preparant una obra de teatre basada en el musical Mamma Mia. Destaquen la importància de fer activitats on tothom participi per enfortir els vincles i evitar nous conflictes a través de la música i el ball.

  • 44'

    Neteja i Civisme: L'Aventura de la Vida a l'Estonac

    Reflexions sobre la Neteja i el Civisme En aquesta edició del programa L'Aventura de la Vida, els alumnes de tercer de primària del Col·legi L'Estonac de Tarragona ens conviden a fer un examen de consciència sobre com mantenim el nostre entorn. Acompanyats pel seu tutor, en Jaume López, els nens i nenes han realitzat un treball de camp basat en l'observació directa i enquestes als veïns de la Part Alta. L'Escola com a Segona Llar Els alumnes han identificat diversos comportaments a millorar dins del centre educatiu: • La mandra a l'hora de recollir restes de treballs manuals o embolcalls de l'esmorzar. • La falta de punteria o de cura quan es tiren papers a la paperera o es fa punta als llapis. • El poc respecte per l'ordre dels espais comuns com el pati, els passadissos i els lavabos. "Nosaltres volem respectar a la Isabel, la senyora de la neteja, procurant deixar les coses el millor possible." Observació del Barri i la Ciutat El debat s'amplia cap als carrers de Tarragona, on els infants han detectat problemes crònics de civisme: • Presència d'excrements de gos i burilles de cigarreta a la via pública. • Manca de papereres en llocs clau com el Carrer de les Coques o prop de la Catedral. • Acumulació de bosses de brossa i cartrons fora dels contenidors per deixadesa d'alguns ciutadans. Compromís Personal i Familiar El programa finalitza amb un debat sincer sobre la corresponsabilitat a casa. Els alumnes reconeixen que el civisme comença a l'habitació pròpia, arribant a un pacte simbòlic per començar a fer-se el llit els caps de setmana i ajudar amb les mascotes. Es destaca que no és més net qui més neteja, sinó qui menys embruta.

  • 19'

    Candidatura de Tarragona a Capital Cultural Europea 2016

    Presentació de la Candidatura Tarragona 2016 L'episodi d'avui de Tarragona Ràdio dóna el tret de sortida a una col·laboració setmanal per informar sobre el camí de la ciutat cap a la Capitalitat Cultural Europea el 2016. Es destaca que aquesta no és només una fita institucional, sinó un projecte que requereix la participació i l'orgull de tota la ciutadania. Com participar i adherir-se Teresa León, tècnica de l'oficina de la candidatura, detalla les vies de col·laboració: Web oficial: A través de www.tarragona2016.org, on els ciutadans es poden adherir i registrar-se com a voluntaris. Presencialment: A l'oficina provisional de Casa Castellarnau i, pròximament, a Casa Sefus (Platja del Pallol). Punts d'informació: Fulls d'adhesió disponibles en espais musealitzats com el Pretori, Casa Canals i el Museu d'Història. Èxit de participació: Ja s'han assolit més de 500 voluntaris i s'han realitzat nombrosos actes previs. Perspectives i potencial de la ciutat El programa compta amb la presència de Javier Tudela, president del Buró Internacional de Capitals Culturals, qui analitza les possibilitats reals de Tarragona: Candidatura única de Catalunya: Tarragona compta amb el suport unànime del Parlament de Catalunya i de prop de 500 municipis catalans, un factor diferencial respecte a altres comunitats amb candidatures fragmentades. Vibració emocional: Tudela subratlla que el projecte fracassarà si no hi ha una "il·lusió col·lectiva" similar a la de Barcelona 92 o la nominació de Tàrraco com a patrimoni mundial. Criteris de selecció: El 90% de la puntuació dependrà de la qualitat del projecte tècnic i la seva dimensió europea, mentre que el 10% restant recau en el suport social i institucional. "Si la candidatura no té una vibració emocional ciutadana, està abocada al fracàs; cal la il·lusió de tota una ciutat." Actualitat Esportiva: El Nàstic Finalment, es repassa l'última hora del Gimnàstic de Tarragona, marcada pel fred intens que ha obligat a entrenar al Nou Estadi per les gelades a Camp Clar, i les baixes per grip i lesions de jugadors clau com Jordi Alba i Pablo Redondo.

  • 30'

    Urbanisme, Mobilitat i Educació a Tarragona

    Debat sobre Urbanisme i Gestió Municipal El podcast aborda temes crucials per a la ciutat de Tarragona, començant per la possible recompra de terrenys per part de l'Ajuntament de Tarragona per destinar-los a habitatge de protecció oficial (HPO). Aquesta operació respon a la paràlisi del sector privat degut a la crisi immobiliària. Impacte de la Crisi i Inversió Pública • L'Ajuntament estudia adquirir terrenys que anteriorment formaven part de l'operació Tabacalera. • Es discuteix la viabilitat financera i el canvi de paradigma: de la gestió privada a la intervenció pública per reactivar l'economia. • S'analitza el Fons d'Inversió Local (Pla Zapatero) i les seves 46 actuacions previstes a la ciutat, que preveuen crear uns 200 llocs de treball temporals. "Els temes socials mai es poden valorar amb mentalitat i visió de caixa o de balanços." Mobilitat i Civisme Urbà Un altre gran bloc del programa se centra en la gestió de l'espai públic i el trànsit: Aparcament i Zones de Pagament • Parc Central: Després de 15 anys de gratuïtat, l'aparcament del centre comercial passarà a ser de pagament, una decisió que busca penalitzar l'ús abusiu per part de no clients. • Plaça Imperial Tàrraco: Polèmica per la instal·lació de pilons davant l'OpenCor per frenar l'incivisme dels conductors que aparquen sobre la vorera. Peatonalització de la Part Alta • Debat sobre el projecte de reduir el trànsit al casc antic per prioritzar els vianants. • Els tertulians coincideixen en la necessitat d'actuar, tot i reconèixer la complexitat pels serveis existents (Conservatori, Rectorat, etc.) i el futur Pàrquing Jaume I. Educació i Planificació Territorial L'episodi tanca amb la reclamació dels veïns de Sant Salvador per disposar d'una línia de batxillerat. • Hi ha opinions contraposades: la necessitat de concentrar recursos per garantir la qualitat educativa vs. el dret a la proximitat i l'equilibri entre barris.

  • 30'

    Anàlisi de la derrota del Nàstic a Castàlia

    Resum de la Tertúlia Esportiva En aquesta edició de la tertúlia de Tarragona Ràdio, s'analitza en profunditat la derrota del Nàstic de Tarragona per 2-1 davant del Castelló a l'estadi de Castàlia. Els tertulians coincideixen que el partit va estar marcat per diversos factors negatius que van tallar una ratxa de vuit jornades sense perdre. L'Arbitratge i l'Ambient a Castàlia Un dels punts més discutits ha estat la pèssima actuació de l'àrbitre Ontanaya López. Segons els convidats, l'arbitratge va ser condicionant i sense un criteri uniforme: • L'expulsió del debutant Maxi Caire al minut 37 va ser el punt d'inflexió del matx. • Es crítica la falta de rigor en no expulsar jugadors del Castelló en situacions similars. • El segon gol del Castelló va estar envoltat de polèmica per un possible fora de joc que l'assistent va marcar però l'àrbitre va desautoritzar. "Castàlia és un camp on sempre te'n vas amb la sensació que t'han pres la cartera." Decisions Tècniques de César Ferrando Els analistes posen en dubte el plantejament inicial de l'entrenador: • Es qüestiona la titularitat de Maxi Caire en un camp tan complicat en lloc de jugadors amb més experiència o velocitat. • El canvi de Moisés va ser vist com a contraproduent, ja que va descompensar l'equip i el va fer jugar amb un sistema (3-4-3) que va generar desconcert defensiu. • Es lamenta que jugadors com N'Gal o Campano no entressin abans o no fossin titulars a causa del seu estat físic o l'estat del terreny de joc. Balanç de l'Any de Ferrando i Perspectives de Futur Coincidint amb el primer aniversari de César Ferrando al club, els tertulians puntuen la seva tasca: • Les notes oscil·len entre el 6 (Bé) i el 8 (Notable). • Es valora molt positivament que salvés l'equip la temporada passada. • No obstant això, es critiquen certes incoherències en la gestió de la plantilla i la falta de minuts per a alguns jugadors que perden el ritme de competició. L'objectiu immediat segueix sent arribar als 51 punts per assegurar la permanència abans de somiar amb l'ascens.