Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2010 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2010. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1315 episodis
RSS

episodis

541-552 de 1314
  • 2'

    Hàbits i pressupostos en temps de rebaixes

    Gestió del pressupost i prioritats de compra El testimoni recollit mostra una tendència generalitzada cap a la contenció en la despesa. Els consumidors prioritzen la compra de productes que realment necessiten davant de l'adquisició per impuls, sovint condicionats per un context econòmic on "no està la vida per gastar gaires dinerets". Estratègies de consum segons els perfils: Pressupost limitat: Diverses persones fixen un límit estricte d'uns 50 o 100 euros, centrant-se en peces bàsiques o de fons d'armari. Estalvi per a les vacances: Es prefereix minimitzar la compra de roba per poder disposar de més diners durant els viatges d'estiu. Inversió puntual: Hi ha casos on s'arriba a un pressupost de 200 euros, especialment si es troben descomptes significatius en productes desitjats. Necessitats específiques: Es destaca la urgència de comprar determinades peces (com talles grans) a l'inici del període per evitar la falta d'estoc, malgrat que el descompte no sigui gaire elevat. Percepció dels descomptes i establiments "Al Zara i això t'estalviaràs dos o tres euros, però a botigues tipus Miss Sixty, a final de rebaixes, sí que val la pena." Existeix una sensació dividida sobre l'eficàcia de les rebaixes: 1. En algunes cadenes populars, els consumidors perceben que la rebaixa és mínima (2 o 3 euros). 2. Les rebaixes del 50% es consideren les úniques que realment "valen la pena". 3. Es critica la presència de peces de nova temporada que no s'inclouen en les promocions.

  • 16'

    Inici de les rebaixes 2010 i l'impacte de l'IVA

    Les rebaixes del 2010 a Tarragona: Entre la crisi i l'optimisme L'episodi analitza l'inici de la campanya de rebaixes d'estiu en un context econòmic complex, marcat per la crisi financera i la pujada de l'IVA del 2%. Tot i aquests factors, el sector comercial intenta mantenir una actitud positiva per atraure els consumidors. Impacte de l'IVA i estratègies comercials Eduard Manyas, president de la Federació d'Unions de Botiguers de Tarragona, explica que el petit comerç ha decidit assumir l'increment de l'IVA per no perdre vendes. Les idees clau sobre els preus són: * No es repercutirà el 2% d'augment al consumidor final. * S'esperen descomptes mitjans del 50%, arribant al 70% al final de la temporada. * Hi ha menys estoc acumulat que l'any anterior perquè els botiguers han estat més prudents en les compres. La veu del petit comerç i les seves queixes L'entrevista revela una situació crítica per a molts botiguers històrics. Manyas destaca la sensació de desemparament davant l'administració: "El petit comerç se sent deixat per els que manen, per els polítics." Es denuncien problemes concrets com les obres del mercat, la competència deslleial i la rigidesa de les inspeccions comercials. A més, es critica que les rebaixes comencin tan d'hora, proposant que la data ideal seria la segona quinzena d'agost. Perspectiva del consumidor Les enquestes a peu de carrer mostren un consumidor professionalitzat i previngut: * La despesa mitjana se situa al voltant dels 100-200 euros. * Es prioritzen les peces bàsiques i les necessitats reals per sobre dels capricis. * Molts compradors han esperat expressament al l'1 de juliol per adquirir productes que ja tenien clissats.

  • 16'

    Recital de Poesia Veus Paral·leles amb Isabel Ortega

    Literatura en Viu a Tarragona L'escriptora i docent Isabel Ortega visita els estudis de Matí de Tarragona Ràdio per presentar el recital "Veus Paral·leles", una iniciativa que aplega autors de tot l'àmbit lingüístic català i occità. L'esdeveniment s'inaugura avui, 1 de juliol, a la plaça dels Nazarens de Tarragona, marcant l'inici d'una gira que recorrerà diverses ciutats. El Repte de l'Ensenyament i la Llengua Ortega, que exerceix com a professora de català a Cornellà de Llobregat, reflexiona sobre la realitat lingüística actual: El complex panorama educatiu amb la nova immigració i la integració de l'alumnat de secundària. La paradoxical situació del català: mentre a fora (com a la Universitat de Viena) s'estudia amb entusiasme, a casa sovint hi ha perjudicis o vergonya per parlar-lo. La pèrdua de prestigi de les humanitats i la filologia davant l'auge de la tecnologia. Veus Paral·leles: Català i Occità El recital destaca per la seva riquesa dialèctica i la inclusió de l'occità, una llengua germana en situació vulnerable. El format del programa inclou: Lectures originals: Els autors llegeixen els seus propis textos en les seves varietats (mallorquí, valencià, fragatí, etc.). Intercanvi cultural: Participació de poetes occitans amb traducció al català i la publicació d'un llibret bilingüe. Gira territorial: Després de Tarragona, el grup visitarà Vilafranca, Vielha, València, Mallorca, Badalona i Barcelona. "Tot és una experiència, i tota experiència t'aporta alguna cosa i et modifica la mirada del món." L'Obra d'Isabel Ortega L'autora explica el seu procés creatiu, caracteritzat per una escriptura lenta i reflexiva. Ha seleccionat per a aquesta nit poemes pensats per ser escoltats, fugint del tòpic de la poesia femenina ensucrada per abraçar una lírica més urbana, dura i contundent.

  • 14'

    Valoració de la presidència espanyola de la UE a la URV

    Balanç de la Presidència Espanyola de la Unió Europea En el marc de la Universitat d'Estiu de la Rovira i Virgili, l'expert Pau Solanilla (assessor del gabinet del Secretari d'Estat per la UE) analitza el tancament de la presidència rotatòria d'Espanya i el relleu de Bèlgica. Malgrat el context de crisi econòmica, es destaquen fites assolides que sovint han passat desapercebudes mediàticament. Fites principals de la presidència Govern Econòmic: S'ha establert la base per a una major coordinació de les polítiques econòmiques i cessió de sobirania institucional. Tractat de Lisboa: Adaptació a les noves figures de lideratge (Herman Van Rompuy i la Baronessa Ashton), prioritzant l'estabilitat institucional per sobre de la visibilitat personal. Europa dels Ciutadans: S'han aprovat directives clau com la de trasplantament d'òrgans i la Iniciativa Ciutadana Europea, que permet presentar propostes legislatives amb un milió de signatures. Acord de Cels Oberts: Una fita històrica en la gestió de l'espai aeri entre la Unió Europea i els Estats Units. L'Horitzó 2020 i el Futur Solanilla presenta l'Estratègia Europa 2020, un full de ruta per fer la UE més competitiva, sostenible i integrada socialment davant l'augment dels països emergents. "Espanya ha donat un pas enrere, sacrificant la visibilitat de la presidència rotatòria perquè les noves figures poguessin estar en el seu lloc el més aviat possible." El paper de les presidències rotatòries Es fa una distinció clara entre pes polític i visibilitat: tot i que les presidències rotatòries perden presència mediàtica en favor de les figures fixes del Tractat de Lisboa, mantenen una gran càrrega de treball tècnic i de coordinació de nou consells de ministres.

  • 14'

    Sopars Gastronòmics al Concurs de Focs de Tarragona

    Nova Iniciativa Gastronòmica al Passeig de les Palmeres L'Associació de Restauradors de la Part Alta de Tarragona presenta una proposta inèdita coincidint amb el 21è Concurs Internacional de Focs Artificials. Deu restaurants de la ciutat traslladen les seves cuines al carrer per oferir sopars a l'aire lliure en una zona delimitada del Passeig de les Palmeres. Els principals detalls de l'esdeveniment són: Dates i Horaris: Del dimarts al dissabte de la setmana vinent. L'espai obrirà a les 20:00h i tancarà a la 01:00h (entre setmana) o a les 02:00h (divendres i dissabte). Format de Sopar: Es tracta de tastets o mitges racions que permeten provar la varietat culinària de diferents establiments amb un sol tiquet. Espai Chill-out: Després de l'espectacle pirotècnic (22:30h), s'oferirà música amb DJ i servei de copes. Funcionament i Preus dels Tiquets L'accés a la zona de taules i cadires (amb capacitat per a 600 persones) requereix la compra prèvia de tiquets nominals: Tiquet de 15 €: Inclou 2 tastets i 1 beguda. Tiquet de 25 €: Inclou 4 tastets i 2 begudes (recomanat per a un sopar complet). "Hem volgut convertir una setmana que habitualment era dolenta per a la restauració de la Part Alta en una setmana bona, traient la nostra cuina al carrer." Important: Els tiquets es venen per dies específics (identificats per colors) per evitar aglomeracions i garantir el servei. Es poden adquirir als restaurants participants i a les oficines del Patronat de Turisme. Restaurants i Oferta Culinària Cada restaurant ofereix entre 4 i 5 propostes diferents, des de cuina tradicional fins a creacions més avantguardistes: Refugi: Proposa plats com mongetes amb botifarra, peus de porc o cargols. AQ (Restaurant de la Cua): Ofereix opcions com crema de foie amb maracujà, carpaccio de vedella o amanida de tabulé. Altres participants mencionats: Sadoi, La Cocafera, Les Coques, Iagut i Jordis.

  • 24'

    Actualitat i infraestructures sanitàries a Tarragona

    Reforç Sanitari d'Estiu i Pressió Assistencial El director dels serveis territorials de Salut, Joaquim Pallajà, detalla el dispositiu de reforç per a la temporada estival de 2010 a la zona costanera de Tarragona, des de l'Hospitalet de l'Infant fins a Calafell. • Reforç de personal: S'han incorporat 44 metges, 40 infermeres i 35 auxiliars per absorbir l'increment de població, que pot arribar al milió de persones al Camp de Tarragona. • Patologies prevalents: A l'estiu predominen les afeccions digestives (gastroenteritis), cremades solars i petites lesions, a diferència de les respiratòries d'hivern. • Gestió de plantilles: Les vacances del personal es fan de forma esglaonada per mantenir l'operativitat dels centres de salut. Grans Obres: L'Hospital Joan XXIII Es repassa l'estat de les inversions i les remodelacions estructurals del centre de referència de la demarcació. Nou Servei d'Urgències Les obres estan en la seva fase final i es preveu la posada en funcionament entre finals d'agost i setembre. El nou espai permetrà: • Millor sistema de triatge per prioritzar casos greus. • Major agilitat en proves complementàries i confort per als professionals. Projectes de futur i el Parc Sanitari • El projecte del nou edifici de consultes externes tindrà un cost de 30 milions d'euros i està en fase de concurs d'idees. • Es planeja un futur bloc quirúrgic i una remodelació de la planta setena per alliberar espais estratègics. • Pallajà respon a la polèmica sobre el greuge amb Reus: "No tenim previst fer un nou hospital a Tarragona; la remodelació total és la fórmula més viable per seguir treballant sense aturar el servei." Equipaments de Proximitat i Atenció Primària El CAR de Campclar L'inici de les obres d'aquest Centre d'Alta Resolució es preveu per a principis de l'any vinent. Ajudarà a descarregar les urgències del Joan XXIII, ja que podrà resoldre el 90% de les demandes de la zona de Ponent. CAP Torrefort - La Granja S'han implementat canvis organitzatius per reduir les llistes d'espera i, un cop s'inauguri el centre de Campclar, es procedirà a una remodelació integral d'aquest centre que té 20 anys d'antiguitat. Gestió del Sistema i Finançament • Factura informativa: El departament estudia recuperar el lliurament d'una factura informativa als pacients ingressats perquè coneguin el cost real del seu tractament. • Copagament: Tot i ser un debat obert, Pallajà afirma que actualment no hi ha cap fórmula sobre la taula pel context de crisi. • Recepta electrònica: El sistema ja està implantat al 100% de centres d'atenció primària, amb un ús d'aproximadament el 55% del total de receptes emeses.

  • 26'

    Mobilitat i Seguretat a Tarragona: Entrevista a Carles Castillo

    Gestió de la Mobilitat a la Part Alta L'Ajuntament de Tarragona ha implementat noves mesures de restricció de trànsit a la Part Alta, motivades principalment per les obres de rehabilitació de la muralla. L'objectiu és reduir l'impacte dels aproximadament 6.000 vehicles que circulen diàriament pel barri. Detalls de les restriccions • L'accés estarà limitat a residents amb targeta de circulació i operacions de càrrega i descàrrega en horaris específics. • Es preveu un període informatiu d'entre un i dos mesos abans de començar a sancionar. • El regidor destaca una flexibilitat total per a comerciants, motos i cuidadors de persones dependents. • S'estudia la instal·lació de càmeres de control per automatitzar les sancions a vehicles no autoritzats. Oci Nocturn i Terrasses Es discuteix la gestió de les terrasses a la Plaça de la Font, buscant l'equilibri entre l'activitat econòmica i el dret al descans. • Normativa estricta: L'incompliment d'horaris o d'ocupació pot suposar la retirada de la terrassa durant 12 mesos en cas de reincidència. • Regularització: L'ajuntament vol locals de qualitat que compleixin amb les mesures de seguretat i insonorització. "No podem tenir locals irresponsables que tripliquen o quintupliquen l'aforament permès." Transport Públic i Millores de l'EMT S'han activat els reforços d'estiu cap a les platges i s'han millorat les línies de barris perifèrics com Sant Salvador i Buenos Aires. Visions estratègiques • Expansió territorial: L'Empresa Municipal de Transports (EMT) té la voluntat de donar servei a municipis veïns i, especialment, crear un aerobús directe a l'aeroport de Reus. • Estació com a centre cultural: L'estació d'autobusos s'està rehabilitant per ser un espai d'exposicions per a artistes joves. Seguretat Ciutadana i Videovigilància Tarragona es redefineix com una ciutat segura, amb ràtios de criminalitat inferiors a la mitjana catalana i espanyola. Tot i així, s'ha constituït una comissió per estudiar la videovigilància. • Es proposa instal·lar càmeres a la Part Baixa i als accessos dels barris de Llevant per prevenir robatoris. • El regidor recalca que el missatge no ha de ser d'inseguretat, sinó de prevenció rigorosa.

  • 14'

    20 anys de l'Arxiu del Port de Tarragona

    Celebració del 20è Aniversari de l'Arxiu Portuari L'emissora Tarragona Ràdio realitza un programa especial per commemorar les dues dècades d'història de l'Arxiu del Port de Tarragona. L'acte compta amb la presència de destacats representants del sector, posant en relleu la col·laboració entre diferents institucions portuàries de l'Estat. La importància del patrimoni documental La doctora Ana María Mojarro, cap de l'Arxiu del Port de Huelva, destaca que els arxius portuaris són essencials per entendre la història d'Espanya des del segle XIX fins a l'actualitat. Segons els experts: Els ports són el millor termòmetre per mesurar l'activitat econòmica i social d'un territori. La documentació permet conèixer el dia a dia de les ciutats, des de la demografia familiar fins a les activitats industrials com les drassanes. L'Arxiu de Tarragona es reconeix com a pioner en la gestió del patrimoni marítim. Repàs a les activitats i projectes Josep Anton Burgasé, president del Port de Tarragona, detalla les iniciatives actuals: Digitalització de les actes de l'antiga Junta de les Obres del Port. Inauguració d'una exposició commemorativa al Tinglado 4. Organització de conferències especialitzades en dret marítim i història de l'art. "Els ports són el millor observatori documental de la societat: reflecteixen què es produeix, què s'exporta i com viu la gent." Cooperació Interportuària Es fa èmfasi en el treball conjunt entre els arxius de Tarragona, Huelva, Gijón, la Corunya, Santander i Barcelona. Aquests equips col·laboren en la creació de quadres de classificació comuns i en la normalització documental per preservar la memòria col·lectiva del litoral espanyol.

  • 8'

    Reptes i valor dels arxius en el seu 20è aniversari

    El paper dels arxius i la recerca actual En el marc del 20è aniversari de l'Arxiu del Port de Tarragona, diversos experts debaten sobre l'estat actual de la recerca i la gestió documental. Tot i la millora en la infraestructura arxivística de la ciutat, s'observa una certa desconnexió amb les generacions més joves. Obstacles en la recerca universitària Els ponents assenyalen que els estudiants sovint confonen la immediatesa del món digital amb la feina d'arxivística: La cultura de l'audiovisual i el clic ràpid xoquen amb la necessitat de fer una tria i selecció manual de documents originals. Es detecta una falta d'incentius per part del professorat universitari per fomentar la investigació directa a les fonts. La recerca requereix un temps i una paciència que l'entorn digital actual sembla penalitzar. L'obertura a la ciutadania Més enllà dels acadèmics, l'arxiu s'està convertint en un espai per al ciutadà comú, que hi acudeix per motius personals o xafarderia històrica: Cerca d'antecedents familiars i memòria històrica. Consultes administratives, com llicències d'obres o dades d'antigues empreses. Interès per la fotografia històrica i l'evolució urbana. "Entrar al món dels arxius és una cosa fantàstica; és com buscar roballons: de vegades trobes i de vegades no, però el procés de fer-te teva la documentació és fascinant." Digitalització i conflictes legals Un dels punts més complexos és la digitalització i l'accés públic. Malgrat els avenços tecnològics, existeixen contradiccions normatives entre la Llei d'Arxius i la Protecció de Dades Nominals, fet que obliga els gestors a retirar documents de la xarxa si contenen dades personals sensibles. S'espera que el relleu generacional d'arxivers aporti una mentalitat més oberta i menys restrictiva en la consulta de fons.

  • 35'

    20 anys de l'Arxiu del Port de Tarragona: Recerca i Història

    L'Arxiu com a font de coneixement històric En motiu del 20è aniversari de l'Arxiu del Port de Tarragona, diversos autors i investigadors es reuneixen per debatre sobre la importància d'aquesta institució en la preservació de la memòria col·lectiva i la facilitació de la recerca històrica. Experiències d'investigació i publicacions clau El programa compta amb la participació d'autors que han transformat la documentació de l'arxiu en obres literàries i tècniques de gran valor: • Lluís Ballester: Coautor de 'El naixement dels barris del Port', qui explica com la seva curiositat com a metge el va portar a investigar l'evolució social de la zona. • Teresa Muntanya: Autora de 'Navinímia', un inventari exhaustiu de milers d'embarcacions del segle XIX que han passat pel port, facilitant la feina a futurs investigadors. • Marc Soler: Periodista i autor de 'Els fars de Catalunya', que destaca la vessant més humana i sentimental de la costa catalana. El repte de la recerca: Entre el tresor i la sorpresa Els convidats coincideixen que treballar en un arxiu és com buscar un tresor. Sovint, la recerca no és lineal; el que comença com una cerca específica pot acabar derivant en una troballa inesperada que canvia el rumb del llibre. "Vens a l'arxiu i, en funció del que trobes, fas el llibre. Sempre hi ha una sorpresa que no t'esperes en absolut." Dificultats tècniques i evolució digital S'aborden els obstacles habituals dels investigadors: • La lectura de cal·ligrafies antigues i les errades de transcripció fonètica dels noms de vaixells estrangers. • La necessitat de compaginar la vida professional amb la passió per la recerca (la "doble vida" de l'investigador). • La transició cap a la digitalització, que tot i que facilita l'accés des de casa, pot fer perdre la riquesa de la relació humana amb l'arxiver. L'impacte social i urbà de Tarragona Es detalla com l'arxiu ha permès documentar l'origen de barris com el Serrallo, que va néixer de condicions precàries i assentaments al voltant de fortins com el del Francolí, evolucionant fins a convertir-se en un dels pilars de la identitat tarragonina actual.

  • 13'

    Valor i reptes dels arxius en el seu 20è aniversari

    Celebració i importància de l'Arxiu del Port Amb motiu del 20è aniversari de l'Arxiu del Port de Tarragona, s'exposa la rellevància d'aquestes institucions com a pilars de la memòria històrica. La conversa destaca com l'arxiu es nodreix de donacions i cessions de particulars i entitats, transformant el material brut en coneixement compartit en forma de llibres i recerca. Modalitats de custòdia de documents Es detallen les diferències entre les diverses formes de col·laboració ciutadana amb els arxius: Donació: Cessió definitiva de la propietat del document al fons bibliogràfic. Dipòsit: L'arxiu custodia el document durant un temps pactat sense que el propietari perdi els seus drets. Garantia de conservació: L'arxiu ofereix condicions òptimes (control d'humitat i plagues) que difícilment es poden mantenir en l'àmbit domèstic. "És una manera de garantir la conservació d'aquesta documentació perquè a casa nostra podem tenir problemes d'humitat o d'insectes." El paper de l'investigador i els reptes acadèmics Els experts debaten sobre la situació actual de la recerca històrica a Catalunya: Fonts documentals: No sempre una gran quantitat de cites equival a qualitat, però conèixer les fonts és la garantia mínima de solidesa científica. L'obstacle de la llengua: Molta documentació medieval i moderna està escrita en llatí, cosa que suposa una barrera per als estudiants actuals. Baixa freqüentació universitària: Malgrat les facilitats tecnològiques (documents inventariats a internet), els estudiants universitaris trepitgen poc els arxius un cop superat el batxillerat. Riquesa documental a Tarragona Es destaca que Tarragona i el seu camp estan especialment dotats documentalment, amb fons notarials que es remunten a segles enrere i que encara tenen molt potencial per ser descoberts i analitzats per noves generacions d'historiadors.

  • 17'

    20 anys de l'Arxiu del Port de Tarragona

    Història i Orígens de l'Arxiu del Port L'Arxiu del Port de Tarragona celebra el seu 20è aniversari, una fita que commemora la transformació d'un magatzem de documents desordenats en un centre de recerca de referència. Durant l'entrevista, els protagonistes recorden com, a finals dels anys 80, es va prendre la decisió d'organitzar la ingent quantitat de documentació que el port havia acumulat des del segle XVIII. Una feina titànica de recuperació Context inicial: La documentació es trobava dispersa i sense cap ordre sistemàtic, sovint guardada per simple manca d'espai. L'impuls institucional: Antoni Pujol, president del Port entre 1987 i 1995, va ser el motor de la iniciativa, entenent que el port és el termòmetre de la ciutat. El paper de la recerca: Sota la guia del doctor Lluís Navarro, les historiadores Coia Escoda i Mercè Toldrà van realitzar el buidat i la catalogació entre els anys 1987 i 1989. "L'Arxiu del Port de Tarragona va ser un projecte pioner a tot l'Estat espanyol, obrint camí a altres arxius portuaris." Tresors documentals i funcionalitat actual Fons històrics: S'hi conserven llibres de registre del segle XVIII i XIX, a més de troballes curioses com el fons personal de la família Castellarnau. Doble caràcter: L'arxiu funciona com un ens històric-administratiu, servint tant per a la recerca acadèmica com per a la gestió documental actual de la pròpia institució. Instal·lacions: Actualment compta amb sales de consulta, control de temperatura i humitat, i espais per a la divulgació escolar.