Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2010 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2010. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1315 episodis
RSS

episodis

529-540 de 1314
  • 5'

    Homenatge al Senyor Llorac: Perpetuador de Santa Tecla

    Entrevista al Senyor Llorac per la seva distinció a les festes de Tarragona El senyor Llorac, figura emblemàtica de la tradició tarragonina, comparteix les seves impressions després de ser nomenat perpetuador de les festes de Santa Tecla. L'entrevista repassa la seva trajectòria, la seva passió per la dansa i el significat d'aquest reconeixement institucional. Trajectòria i Passió per la Dansa Dansa Catalana Innovadora: Llorac destaca que la seva feina s'ha centrat a modernitzar la dansa catalana per evitar que es torni monòtona i per mantenir-la viva en el context de la festa major. Relleu Generacional: Tot i les angoixes habituals en el món de les entitats, l'entrevistat afirma que l'Esbart Santa Tecla gaudeix de bona salut gràcies a la implicació de fills, néts i besnéts. Orígens: Rememora els inicis al Casal Tarragoní, una època difícil on les reunions de més de quatre persones requerien permisos governamentals. Relacions i el Moment del Nomenament Amistat de tota la vida: Comparteix l'honor amb el seu amic d'infància, Salvador Fà, amb qui va créixer al barri i va estudiar a l'escola Saavedra. La sorpresa del reconeixement: El senyor Llorac confessa que va quedar "de pedra" quan la seva filla, membre de la comissió de festes, li va comunicar la notícia. "Estic molt content que es reconeixin uns mèrits que, amb tota franquesa, ja no hi comptava." La Crida de les festes L'entrevista conclou posant el focus en l'acte de la Crida a l'Ajuntament, un moment culminant que l'entrevistat viu amb una barreja de sorpresa i profund orgull personal després de 30 anys de dedicació a la cultura popular de la ciutat.

  • 23'

    Candidatura Tarragona 2016 i 10 anys de Patrimoni Mundial

    Candidatura Tarragona 2016: Capital Cultural Europea L'entrevista se centra en el lliurament oficial del dossier de candidatura davant del Ministeri de Cultura. Rosa Rossell explica que aquest document de 60 pàgines és un qüestionari rigorós sobre la realitat cultural i institucional de la ciutat. • L'examen oficial: Se celebrarà a Madrid els dies 28, 29 i 30 de setembre, on una delegació defensarà el projecte davant un tribunal de 13 experts. • Criteris de selecció: Rossell subratlla que el tribunal valora la seriositat i el suport institucional per sobre de projectes futurs poc realistes. • Èxit inaugural: Es destaca l'espectacle de dansa i música de gran format creat per Aranxa Sagardoi i Camerata XXI com a mostra de la potència de la indústria cultural local. Celebració del 10è Aniversari de la UNESCO Tarragona commemora una dècada des que va ser declarada Patrimoni de la Humanitat l'any 2000 amb un extens programa d'activitats. Actes i Jornades Internacionals Es preveu la participació de figures de prestigi internacional com el director del museu de l'Acròpolis de Atenes o el responsable de Machu Picchu. • Històries a la Fresca: 43 activitats gratuïtes durant l'estiu, incloent rutes nocturnes modernistes i concerts a les muralles. • Viatges Culturals: Organització de rutes radials per als ciutadans a ciutats patrimoni d'Espanya (Toledo, Segòvia, Àvila) i del sud de França (Nimes, Avinyó, Arles). "Si Tarragona vol ser capital europea de la cultura, ha de demostrar que és capaç de muntar un espectacle de gran format amb gent de casa i projecció internacional."

  • 28'

    Santa Tecla 2009: Perpetuadors i Tradició a Tarragona

    Homenatge als Perpetuadors de la Festa En aquesta edició especial del programa des de la Rambla, es destaca el reconeixement a dues figures clau de la cultura popular tarragonina: Carles Llorac i Salvador Fà Llimiana (aquest últim a títol pòstum). Tots dos han estat nomenats perpetuadors de les festes de Santa Tecla per la seva trajectòria en el món dels esbarts i la dansa catalana. El llegat de la dansa catalana • Carles Llorac (Esbart Santa Tecla) i Salvador Fà (Esbart Dansaire de Tarragona) van ser pioners en la preservació de la dansa en èpoques difícils. • Es recalca el paper de les entitats en el relleu generacional, amb la implicació directa de fills i néts per mantenir viva la tradició. • Salvador Fà Vallverdú (fill) comenta sobre el seu pare: "Rebre un reconeixement per una cosa que has fet perquè t'agrada i t'ho passes bé fent-ho, és gairebé un regal innecessari per a ell, però ens fa molta il·lusió." Novetats i Organització de Santa Tecla 2009 La regidora de Festes, Sandra Coloma, desgrana els eixos principals de la programació d'enguany, marcada per la situació econòmica i la voluntat d'integració. Accessibilitat i territorialitat • Gratuïtat total: Per combatre la crisi, tots els concerts són gratuïts (a excepció d'un espectacle teatral). • La festa als barris: Es consolida la descentralització amb macroconcerts (com el de Mago de Oz) i tronades fora del centre històric. • Dispositiu de transport: S'habilita un servei especial d'autobusos llançadora i bus nocturn fins a finals de setembre per facilitar la mobilitat. Tradicions que creixen S'analitza el fenomen de la Baixada de l'Àliga, un acte que en pocs anys s'ha institucionalitzat com un dels moments més multitudinaris i esperats, demostrant com es creen noves tradicions a la ciutat de Tarragona.

  • 38'

    L'expressió de la gratitud en el context modern

    Introducció a la Gratitud L'episodi d'avui se centra en l'anàlisi de la gratitud com a pilar de la comunicació humana. Es discuteix com una paraula tan senzilla pot tenir un impacte profund en les relacions personals i professionals. El valor de les paraules En el transcurs de la conversa, els interlocutors exploren la repetició del terme gràcies com una eina de reforç social. Aquest mantra s'utilitza per: • Establir vincles de confiança. • Reconèixer l'esforç de l'altre. • Crear un ambient de treball col·laboratiu. Impacte Psicològic S'esmenta que l'expressió continuada d'agraïment pot millorar el benestar emocional. "La gratitud no és només la més gran de les virtuts, sinó la mare de totes les altres." Conclusions del Debat Finalment, es subratlla la importància de no donar res per fet i mantenir una actitud de mindfulness cap a les accions dels altres.

  • 28'

    Coaching i Salut: Entrevista a la Dra. Jassi Molins

    Transformació del Model Sanitari L'entrevista comença amb un repàs a la trajectòria de la Dra. Jassi Molins, que ha passat per tots els estaments del sistema sanitari (auxiliar, infermera i metgessa). Aquesta experiència li ha permès observar l'evolució de la sanitat: • La transició des d'una estructura jerarquitzada cap al treball en equip. • La importància creixent de l'atenció primària i la proximitat amb el pacient. • El canvi en el rol del pacient, que ha passat de ser un subjecte passiu a algú que demana implicació i participació. El Coaching com a Eina de Millora Clínica La Dra. Molins presenta el seu llibre Coaching i Salut, on proposa aplicar metodologies procedents de l'esport i l'empresa en l'àmbit de la rehabilitació i la medicina general. Conceptes Clau del Coaching Sanitari • Confiança i Comunicació: La base del tractament no és només la recepta, sinó el vincle entre professional i malalt. • Responsabilitat Compartida: El metge acompanya, però és el pacient qui ha de caminar el camí. • Metodologia de Preguntes: El coach no dóna consells, sinó que fa preguntes poderoses per fomentar l'autoconeixement. "Si jo faig signar un paper per obligació (un consentiment), això no acaba de funcionar. El canvi real surt de dintre, del respecte mutu i de la simetria en la relació." Estratègies per a Malalties Cròniques S'aborda com el coaching ajuda en patologies de llarga durada com l'esclerosi múltiple, la fibromiàlgia o l'ansietat. La doctora destaca la tècnica dels petits passos: Rompre la dinàmica negativa proposant objectius molt senzills (per exemple, caminar 10 metres en comptes d'una hora). Acceptar les limitacions físiques sense que aquestes esdevinguin limitacions psicològiques. Gestió del procés de dol davant la pèrdua de salut per poder arribar a l'adaptació. L'Autoconeixement del Professional La doctora subratlla que el professional també ha d'aplicar-se aquestes eines per evitar l'estrès i millorar la seva capacitat de comunicació, una assignatura que històricament ha estat absent a les facultats de medicina.

  • 24'

    Oriol Grau: Del despatx de TV3 al teatre de carrer

    Retorn a les arrels artístiques L'actor i director Oriol Grau visita el programa per explicar el seu canvi de vida després de deixar el seu càrrec com a cap de programes d'entreteniment de TV3. Després de dos anys de gestió intensa, Grau ha decidit prioritzar la seva vessant creativa i tornar a Tarragona per dedicar-se plenament al teatre. L'experiència a TV3 • La transició de la part artística a la gestió executiva va ser feixuga per a ell, trobant a faltar els escenaris. • Destaca la bona salut de la televisió pública catalana, afirmant que s'arrisca amb formats innovadors com Sotaterra o l'humor de Polònia. • Reflexiona sobre la diferència entre la televisió pública i la privada: "L'audiència s'enganxa a allò que li dones; si només dones programes de cor, consumiran això." Projectes actuals a Tarragona Dames i Vells Actualment prepara el 30è aniversari d'aquest ball parlat emblemàtic de Santa Tecla. Tot i la crisi, l'espectacle mantindrà l'esperit de carrer a la plaça, amb nous personatges i sàtira sobre temes d'actualitat com el Tribunal Constitucional o l'ús del burca. La Sala Trono i el teatre domèstic • Continua vinculat a la Sala Trono, apostant per produccions pròpies de teatre i dansa. • Destaca la seva participació en la companyia Teatro de Cerca, que realitza teatre a les cases (espectacles de saló), on els actors actuen a pocs centrímetres del públic en menjadors particulars. Futurs compromisos • Al novembre iniciarà una nova obra domèstica que inclourà el dormitori com a escenari. • Al gener dirigirà l'obra Bandera, banderita, bandereta de Toni Orensanz amb la companyia reusenca Tebac, una col·laboració que reivindica el talent cultural de les comarques.

  • 23'

    Reforços sanitaris i obres a l'Hospital Joan XXIII

    Reforços de Salut pel Turisme Estival El Departament de Salut ha activat els dispositius de reforç per a la zona costanera (de l'Hospitalet de l'Infant a Calafell). Aquesta mesura respon a l'augment dràstic de població al Camp de Tarragona, que pot arribar al milió de persones durant l'estiu. • Es compten 44 metges, 40 infermeres i 35 auxiliars addicionals. • Les patologies canvien: passen de ser respiratòries a ser majoritàriament digestives, cremades solars i petites lesions. Gestió del personal i demanda urbana "A l'estiu disminueix la demanda de serveis a les ciutats perquè part de la població marxa de vacances i les malalties són de menys rellevància." S'intenta que les substitucions i les vacances del personal es facin de forma esglaonada per mantenir les plantilles operatives. Transformació de l'Hospital Joan XXIII L'hospital de referència es troba en un procés de remodelació integral amb una inversió prevista de 130 milions d'euros (2004-2012). • Noves Urgències: Entraran en funcionament entre finals d'agost i setembre. Milloraran l'agilitat gràcies a un nou sistema de triatge. • Projectes futurs: Remodelació de la setena planta, nou edifici de consultes externes (30 milions d'euros) i un futur bloc quirúrgic. • Debat Reus-Tarragona: Es descarta la construcció d'un hospital de nova planta per l'elevat cost i la necessitat de mantenir el centre actiu durant les obres. Atenció Primària i Nous Equipaments El CAR de Campclar El projecte del Centre d'Alta Resolució (CAR) a Ponent segueix el seu curs: • Inici d'obres previst per a principis de l'any vinent. • Disposarà d'especialistes i proves diagnòstiques, evitant el 90% dels desplaçaments a l'hospital. Transparència i Tecnologia • Factura informativa: Salut recuperarà la pràctica de donar una factura (sense cost real per al pacient) per conscienciar sobre el preu dels serveis. • Recepta electrònica: Ja està implantada al 100% dels centres, amb un ús real que ja arriba al 55-60%.

  • 18'

    Anàlisi de la sentència de l'Estatut de Catalunya

    Valoració Jurídica de la Sentència de l'Estatut El professor de dret constitucional Jordi Jaria analitza l'impacte de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Tot i que els efectes pràctics immediats poden semblar moderats, la sentència té una càrrega simbòlica i política profunda que redefineix l'encaix de Catalunya dins l'Estat espanyol. Els Punts Clau de la Retallada Institucions i Autogovern: La sentència és especialment contundent en l'àmbit de la justícia, impedint la creació d'un Consell del Poder Judicial propi. Segons Jaria, això situa Catalunya en una posició d'inferioritat respecte a altres comunitats com Andalusia. La Llengua: S'elimina el terme preferent per a l'ús de la llengua catalana a l'administració, tot i que es manté com a llengua vehicular en l'ensenyament i d'ús normal. El concepte de Nació: El tribunal manté el terme en el preàmbul però li nega eficàcia jurídica, interpretant-lo com un fet polític sense capacitat vinculant directa. Garanties i Control: Es retalla la capacitat del Consell de Garanties Estatutàries per emetre dictàmens vinculants i s'elimina la fiscalització exclusiva del Síndic de Greuges, reforçant la tutela del defensor del Pueblo. Impacte Polític i Escenaris de Futur L'expert suggereix que la sentència tanca definitivament la porta al projecte de l'Espanya plural o federal, deixant tres escenaris possibles: Erosió de l'autogovern: Una fase de decadència de l'estat de les autonomies. Retorn al "peix al cove": Negociacions puntuals i pragmàtiques, centrades sobretot en el finançament. Projecte d'estat propi: Un augment del suport a la independència davant la impossibilitat d'encaix constitucional. "La sentència diu que la voluntat del poble de Catalunya no cap dins de la Constitució, cosa que és desproporcionada pel que després es diu." En definitiva, es considera una sentència corporativa que protegeix les atribucions de l'Estat i limita el sostre polític català, generant una potencial desafecció a llarg termini.

  • 16'

    Desè Festival Internacional de Música de Tarragona

    Celebració de la desena edició del Festival Internacional de Música L'Escola i Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona inicia avui la desena edició d'un projecte que s'ha consolidat com una de les propostes pedagògiques i musicals més destacades del país. El festival, que s'allargarà fins a l'11 de juliol, combina la formació intensiva per a músics amb una programació de concerts oberta a tota la ciutat. Un espectacle inaugural innovador L'obertura tindrà lloc a la plaça de les Cols amb l'espectacle Aquastom, una producció dissenyada exclusivament per al festival que fusiona diversos elements artístics: Música i percussió en directe. Elements visuals com aigua i foc. Acrobàcies i dansa per apropar la música a la ciutadania en un espai emblemàtic. Vessant pedagògica i talent internacional El festival destaca pel seu alt nivell formatiu, amb més de 180 alumnes inscrits procedents de tota Europa (França, Holanda, Anglaterra, etc.). Els coordinadors, Jordi Massip i Roger González, subratllen la qualitat del professorat: Docents procedents de centres de prestigi com la Guildhall School de Londres o conservatoris d'Alemanya i Ginebra. Classes magistrals de piano, corda, metall, cant i composició (amb Agustí Charles). Participació de grups de renom com l'Endellion String Quartet o el quintet Boston Brass. Impacte i futur del projecte Malgrat les restriccions pressupostàries actuals, el festival manté la seva aposta per la gratuïtat dels concerts a l'Auditori de Caixa Tarragona per fer arribar les "primeres espases" de la música a tothom. Els organitzadors destaquen que, més enllà del talent innat, l'èxit dels joves músics rau en la constància i la disciplina de treball, que durant aquests deu dies s'intensifica amb jornades de fins a set hores diàries d'estudi.

  • 24'

    Oriol Grau: Del despatx de TV3 al teatre de carrer

    Retorn a les arrels i comiat de TV3 L'Oriol Grau explica la seva experiència després de deixar el càrrec de cap de programes d'entreteniment de TV3. Després de dos anys intensos de gestió executiva, Grau ha decidit tancar aquesta etapa per tornar a la seva passió original: els escenaris i la vida a Tarragona. La realitat de la gestió televisiva Tot i que el balanç és positiu, l'Oriol confessa que la feina de directiu l'allunyava de la creativitat: • La gestió i la producció són tasques feixugues que consumeixen tot el temps. • La part artística en una gran estructura com TV3 és limitada per als executius. • Durant aquest temps, va haver de rebutjar ofertes de teatre, cosa que descriu com una "punyalada al cor". "Jo realment vull fer teatre, és el que he volgut fer des que soc petit." El panorama televisiu actual Grau reflexiona sobre el model de televisió i la diferència entre els mitjans públics i els privats: • TV3 com a servei públic: Destaca que la cadena catalana encara s'arrisca amb formats innovadors (com Sotaterra) que les privades no s'atreveixen a provar. • Crítica a les privades: Lamenta que les cadenes comercials es basin en el safareig i no utilitzin el seu potencial per educar mentre entretenen. • Manca de laboratori: La crisi econòmica ha impedit crear espais per buscar nou talent i renovar les cares de la pantalla. Nous projectes teatrals: La Sala Trono i Teatro de Cerca L'etapa actual a Tarragona es presenta plena de projectes consolidats i propostes alternatives: El 30è aniversari de Dames i Vells S'està preparant una celebració especial per a les festes de Santa Tecla. Tot i la crisi, han adaptat l'espectacle per mantenir l'esperit de carrer a la plaça, incorporant personatges nous i temes d'actualitat com el burca o el Tribunal Constitucional. Teatre domèstic: El menjador com a escenari Una de les facetes més curioses és la col·laboració amb la companyia Teatro de Cerca: • Realitzen funcions en cases particulars, adaptant l'obra al menjador o fins i tot al dormitori. • L'experiència permet una proximitat extrema amb el públic (unes 25-30 persones). • Inclou un sopar posterior amb els espectadors per comentar la funció, recuperant l'essència dels antics còmics itinerants.

  • 26'

    Inserció laboral dels graduats a la URV

    L'Observatori de l'Ocupació i la Integració Laboral L'Observatori de l'Ocupació, creat oficialment el juliol de l'any passat, neix amb la premissa d'analitzar i millorar el procés d'inserció dels graduats al mercat de treball. A través de bases científiques, l'estudi analitza la promoció del 2004 tres anys després de la seva graduació. Resultats Quantitatius i Perfil de l'Estudiant • L'estudi mostra una taxa d'ocupació al voltant del 95%, desmuntant el mite de la universitat com a "fàbrica d'aturats". • S'observa una clara feminització de la universitat: un 65% de les persones que es titulen són dones. • Persisteix una segmentació cultural segons el gènere: les dones predominen en ciències socials i del care (com infermeria o medicina), mentre que els homes es concentren en les enginyeries més industrials. Qualitat de l'Ocupació i Sectors Claus Concentració Sectorial S'identifica una forta concentració en cinc sectors principals que ocupen el 70% dels titulats: 1. Educació i investigació. 2. Sanitat i assistència social. 3. Serveis a les empreses. 4. Institucions financeres. 5. Administració pública. Condicions Salarials El fenomen del mileurisme afecta als joves universitaris, tot i que en menor mesura que a la resta de joves sense estudis superiors. L'estudi revela que la bretxa salarial de gènere és del 21%, explicada en part per la segmentació ocupacional. Educació i Competències: El Repte de Bolònia L'estudi alerta sobre la sobreeducació, amb un 15-20% de graduats que consideren que el seu títol no és necessari per a la feina que fan. Paral·lelament, es detecta una manca de soft skills o habilitats transversals: "Hi ha una convivència entre sobreeducació a nivell general de titulació i infraqualificació en competències com la presa de decisions, idiomes o lideratge." L'adaptació a l'Espai Europeu d'Educació Superior (Bolònia) es presenta com el camí per reforçar aquestes habilitats i millorar l'encaix entre la formació acadèmica i les necessitats reals de l'empresa.

  • 13'

    Excavacions a la Catedral: El temple d'August

    Inici de les excavacions arqueològiques L'equip de Tarragona Ràdio s'ha desplaçat amb la unitat mòbil fins a la Catedral de Tarragona per seguir de prop l'inici de la campanya d'excavacions al subsol del temple. L'objectiu principal d'aquest projecte, fruit de la col·laboració entre l'Arcabisbat, l'ICAC (Institut Català d'Arqueologia Clàssica) i l'Ajuntament, és localitzar les restes del mític temple d'August. Troballes destacades i procés tècnic Paviment original del segle XIV: Els arqueòlegs han descobert que el paviment de la nau central no s'havia tocat durant sis segles. El fet que els estrats inferiors estiguin "nets" de materials moderns (com ceràmiques posteriors o deixalles actuals) dóna molta fiabilitat científiques a la cronologia de les restes que es trobin a partir d'ara. Metodologia meticulosa: S'ha realitzat una planimetria i fotogrametria prèvia, numerant cada llosa per poder restaurar el paviment exactament com estava. Eines i precisió: L'arqueòloga Imma Teixell explica que combinen el pic i la pala per als nivells superficials amb el paletí i el pinzell per a les capes més delicades, per no perdre cap dada estratigràfica. "L'arqueologia és una acció destructiva: un cop treus la terra, ningú més podrà tornar-la a estudiar. Per això hem de ser extremadament curosos amb la informació." Transparència i futur del projecte Comunicació oberta: L'equip manté un blog actualitzat amb les novetats diàries i obre les portes als mitjans cada divendres per compartir els avenços. Equip pluridisciplinari: El projecte compta amb la col·laboració d'estudiants i becaris de l'ICAC i de la Universitat Autònoma de Barcelona, assegurant el relleu dels arqueòlegs del futur. Convivència: Les tasques de recerca conviuen amb les obres de restauració de la pròpia catedral, mantenint una coordinació total entre ambdós equips.