Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2010 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2010. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1315 episodis
RSS

episodis

625-636 de 1314
  • 6'

    Roger Mas presenta 'A la casa d'enlloc' a Tarragona

    Entrevista a Roger Mas per la presentació del seu nou disc El músic solsoní Roger Mas visita els estudis de Tarragona Ràdio per parlar del seu nou treball discogràfic titulat A la casa d'enlloc. Durant l'entrevista, l'artista reflexiona sobre la seva trajectòria, la connexió amb la ciutat i el gir estilístic d'aquest nou projecte. Els punts clau de la conversa Homenatge i evolució: El disc s'obre amb un tema que ret homenatge a la Nova Cançó i referents com Pau Riba o Sisa. L'artista afirma que per mirar endavant cal recordar d'on venim. Un estil més elèctric: Mas defineix aquest disc com un treball més elèctric i directe en comparació amb l'anterior (Les cançons telúriques), recuperant l'esperit folk-rock dels seus inicis. El concert al Metropol: L'actuació tindrà lloc el diumenge a les 19:30 h. Comptarà amb la col·laboració especial del guitarrista de blues Amadeu Casas i una banda completa amb bateria, baix, piano i dues guitarres elèctriques. Connexió amb Tarragona: Roger Mas destaca la calidesa del públic tarragoní, definint-lo com un dels més vius de Catalunya: "El públic de Tarragona és dels més calents de Catalunya; és el que et deixa més clar quina cançó li agrada més i quina part li interessa." Pròximes cites Abans de l'actuació a Tarragona, el músic presenta el disc al Palau de la Música, en un format que combina una part acústica (tel·lúrica) amb la nova vessant elèctrica.

  • 24'

    L'Havanera i el Bolero: Arrels, Història i Festivals

    Exploració Històrica i Musical L'episodi aprofundeix en la influència africana en la música espanyola i llatina, destacant com la síncope va transformar els ritmes tradicionals a través d'un procés d' africanització. S'analitza la presència de la cultura negra en l'escena espanyola clàssica, citant autors com Lope de Vega. Havaneres: Un Pont entre Cuba i Catalunya Es detallen les diferències fonamentals entre l'havanera cubana i la catalana: • A Cuba, la temàtica sol ser l'amor i la vida quotidiana al camp. • A Catalunya, predomina la nostàlgia, l'enyorança i el sentiment de pèrdua. • L'evolució rítmica a l'illa va derivar en gèneres com el danzón, el son i el mambo. "L'independència de Cuba no va significar una ruptura amb el poble espanyol, sinó amb el seu govern." El Bolero i la seva Vigència El debat sobre l'origen del bolero (disputat entre Cuba i Mèxic) serveix per explicar la seva adaptació a la modernitat. Des dels anys 80, nombrosos intèrprets contemporanis han fusionat aquest gènere per la seva elegància i la profunditat emocional de les seves lletres kitsch. Agenda del Festival a Tarragona Es presenta la programació cultural organitzada per l'Associació Cultural Catalana Iberoamericana: 1. 13 de juny: Concert de Roser Ferrer Morató i Cecilio al piano. 2. 26 de juny: Projecció del documental La Paloma, que analitza la repercussió mundial d'aquesta cançó de Sebastián Iradier. 3. 18 i 25 de juliol: Recitals de boleros i havaneres, incloent l'actuació de la Sonora Indiana.

  • 16'

    Valoració del pla pilot de llibres digitals a l'IES Martí i Franqués

    Balanç d'un curs marcat per la digitalització El director de l'IES Martí i Franqués de Tarragona, Joan Giné, analitza els resultats del primer any d'implementació del llibre digital al centre. Malgrat el caràcter experimental del projecte, la valoració general és molt positiva, destacant especialment l'impacte motivador en l'alumnat i la millora en els resultats acadèmics. Principals reptes i obstacles tècnics Durant els primers mesos d'implantació, el programa va haver d'enfrontar-se a dificultats significatives que van requerir solucions d'emergència: Problemes de connectivitat: La manca de banda ampla i infraestructura de fibra òptica va causar talls constants durant els dos primers mesos. El "Pla B": Els centres van haver de recórrer a fotocòpies i materials propis per poder seguir les classes mentre s'estabilitzava el sistema. Filtres de contingut: Existeix encara la preocupació pel control de l'ús de l'ordinador a l'aula (xarxes socials o jocs), una qüestió que es preveu resoldre amb sistemes de control més robustos. L'impacte en l'alumnat i la metodologia Joan Giné subratlla que l'ordinador ha actuat com una eina democratitzadora, ajudant a integrar els alumnes més reticents a l'estudi tradicional: "L'estri informàtic és un estímul que permet que nens que abans es distreien més ara s'incorporin a la marxa normal de la classe." Tot i el canvi de suport, la metodologia de base es manté: es continua treballant l'escriptura manual, el càlcul mental i el redactat per compensar l'ús intensiu de les teclats. Perspectives de futur per al curs vinent De cara al proper curs, el centre té previst ampliar el nombre d'alumnes que utilitzen aquest sistema, passant de 125 a prop de 300 estudiants (primer i segon d'ESO). També s'espera una millora en l'oferta de les editorials, amb continguts més interactius i preus més competitius en comparació amb els llibres de paper tradicionals.

  • 14'

    4t Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Tarragona

    Inauguració del IV Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna Tarragona es converteix en la seu del 4t Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya, una trobada que aplega experts i investigadors al carrer Ramon i Cajal, a la seu de l'Institut Municipal d'Educació. Aquest esdeveniment, que se celebra cada quatre anys, té un significat especial enguany donat que la ciutat és candidata a la Capitalitat Cultural Europea de 2016. Objectius i Estatus de la Disciplina En una entrevista amb Josep Maria Vila, president de l'Associació Catalana per la Recerca en Arqueologia Medieval (CRAM), s'han destacat els següents punts: Retorn social: L'objectiu final de l'arqueologia és generar coneixement històric que retorni a la ciutadania. Arqueologia de la normalitat: Més enllà de troballes mediàtiques com les tombes reials de Santes Creus, es reivindica la importància de la feina diària i l'acumulació de dades en petites intervencions. Impacte de la crisi: El sector pateix per la reducció de l'obra pública i privada, ja que gran part de la seva activitat és arqueologia preventiva. Estructura del Congrés i Novetats El congrés presenta una participació rècord amb 133 comunicacions que representen 85 municipis catalans. L'agenda es divideix en: Jornada Monogràfica: Dedicada a la transició entre l'època romana i la medieval a Tarragona. Arqueologia Urbana: Debat sobre la complexitat de treballar en ciutats amb superposició d'estrats històrics. Arqueologia Rural: Centrada en elements dispersos del territori. "L'arqueologia no és una cosa superflua; pot generar activitat econòmica i és recerca i desenvolupament (R+D) per al país." Apunts sobre l'Espai Públic a Tarragona La crònica també recull l'actualitat dels parcs de la ciutat: * Quinta de Sant Rafael: Les obres de tancament i enjardinament avancen a bon ritme. * Parc de les Granotes: S'anuncia la seva inauguració imminent amb la presència del president José Montilla.

  • 16'

    La independència de la Canonja: procés i serveis

    Procés d'independència de la Canonja L'entrevista amb l'alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, se centra en la fase final de la recuperació de la independència municipal respecte a Tarragona. Després de l'aprovació de la llei al Parlament de Catalunya el passat 15 d'abril, el municipi es convertirà formalment en independent l'1 de novembre de 2010. Negociacions i serveis mancomunats S'han establert comissions tècniques i polítiques per negociar el traspàs i la gestió de serveis clau. La voluntat és crear una mancomunitat de serveis entre ambdós ajuntaments per mantenir la qualitat i eficiència, destacant: * Transport urbà: Es mantindrà el servei actual, negociant el preu que la Canonja pagarà a Tarragona. * Recollida d'escombraries: Continuarà vinculada al contracte de Tarragona amb l'empresa Foment. * Seguretat: S'estudien fórmules com guàrdies en comissió de serveis o la creació d'un cos de vigilants propi. * Aigua i serveis funeraris: Es mantindran els acords amb Ematsa i Serfum. Impacte econòmic i futur Tot i el context de crisi, l'alcalde es mostra optimista sobre la viabilitat del municipi gràcies als ingressos de la indústria química. Els pressupostos del 2011 preveuen un increment d'entre 2,5 i 3 milions d'euros respecte als 5 milions actuals de l'EMD. "El ciutadà no notarà el canvi en el seu dia a dia, però la millora en els ingressos permetrà millorar la qualitat de vida a curt termini." Finalment, Roc Muñoz confirma la seva intenció de presentar-se a les properes eleccions per ser el primer alcalde del municipi plenament recuperat.

  • 9'

    L'ofici del riure: Petita feina per a Pallasso Vell

    Reflexions sobre el teatre i l'ofici de pallasso L'actor i pedagog Claret Papiol presenta l'obra Petita feina per a Pallasso Vell de l'autor romanès Matei Bisniec, una peça dirigida pel tarragoní Ramon Simó. Tot i que els protagonistes són pallassos, l'obra es defineix clarament com un muntatge teatral per a públic adult, on es barregen la comèdia clàssica i el drama humà. Els eixos de l'obra La recerca de feina: Tres pallassos vells responen a una audició, un context que serveix per explorar les rivalitats, enveges i pors de la naturalesa humana quan es lluita per la supervivència laboral. La dualitat Actor vs. Pallasso: El text aprofundeix en el debat sobre si un actor pot fer de pallasso i viceversa. En el repartiment, Jordi Martínez (pallasso blanc), Joan Muntanyés "Monti" i el mateix Claret Papiol (Augusts) encarnen aquestes diferents facetes de l'ofici. L'error com a art: Papiol destaca que el pallasso és el "rei de l'errada", algú que transforma el fracàs i el ridícul en art, humanitzant la societat a través del joc. "El pallasso ens relativitza, ens recorda el joc i ens retorna la nostra condició humana; el moment en què acceptem que ens podem equivocar ens fa més grans." Estructura i representació L'obra utilitza les eines clàssiques del circ (entrades que fan riure) per anar més enllà i tocar temes emocionals al límit com l'angoixa, l'amor i la bellesa. Després del seu pas per Tarragona, l'espectacle farà temporada al Teatre Capitol de Barcelona a partir del setembre.

  • 10'

    Especial Sempre Nàstic: Permanència i Rock

    Preparatius per al partit més decisiu de la temporada L'actualitat del Nàstic de Tarragona està marcada per la preparació d'un partit vital per assegurar la permanència matemàtica a la categoria. Tot i que l'equip arrossega fins a vuit jugadors lesionats, s'espera que figures clau com Campano, José Mari i Rubén Pérez es recuperin per a diumenge. L'entrenador ha deixat clar que només comptarà amb jugadors que estiguin al 100% de la seva capacitat. Esdeveniments especials i suport social Programa Especial: Avui a les 20:00 h se celebra una edició especial del programa Sempre Nàstic a l'Auditori de Caixa Tarragona. Entrades Gratuïtes: Tots els assistents al programa rebran una entrada de franc per al decisiu partit de diumenge al Nou Estadi. Premi al Millor Jugador: Durant l'acte es lliurarà el premi de la vuitena edició al millor jugador de la temporada, que enguany ha recaigut en Fernando Morán amb 191 vots. La música i el sentiment grana L'espai ha comptat amb la intervenció de Domi García, músic del grup Cat Rock, qui ha recordat moments històrics de l'entitat: "Farem l'himne en versió rock i la cançó del 2004 que ens va fer pujar a Segona. Hem d'ajudar a que el Nàstic mantingui la categoria." Es fa una crida a la unió de l'afició, deixant les crítiques per al final de la temporada i omplint la ciutat de banderes grana i missatges de suport a les xarxes socials per revifar la Marea Grana.

  • 18'

    Trobada de Biscúters a Tarragona: Icones del Microcotxe

    Història i Característiques del Biscúter El Biscúter va ser un vehicle emblemàtic de la postguerra espanyola, fabricat principalment entre el 1954 i el 1958. En una època d'escassetat, aquest microcotxe va sorgir com una solució de mobilitat assequible gràcies a la llicència del francès Gabriel Voisin. Construcció simple: Fabricat amb planxes d'alumini i motor de moto (Hispano Villiers de 197cc). Potència limitada: Disposava de només 9 cavalls i assolia una velocitat màxima de 70 km/h. Cost: Tenia un preu de 27.000 pessetes, una xifra que representava diversos anys de sou per a un treballador mitjà del moment. El declivi: L'arribada del SEAT 600 va suposar la fi de la producció del Biscúter i de moltes altres marques de microcotxes com el PTV o l'Isetta. La Macroviscuterada a Tarragona El Clàssic Motor Club del Bages organitza una trobada històrica a Tarragona per posar en valor aquests vehicles. Josep Espinal, membre de l'entitat, detalla els punts clau de l'esdeveniment: Recorregut cultural: Els vehicles circularan per carreteres secundàries fins al Monestir de Poblet i Altafulla. Exposició pública: Els ciutadans podran veure una cinquantena de Biscúters a la Rambla Nova de Tarragona (dissabte de 18:00 a 21:00 h) i al Serrallo (diumenge al migdia). Participació: S'espera l'assistència de propietaris d'arreu de l'Estat, incloent-hi participants de les Illes Balears i el País Basc. "Era un cotxe de l'època de la postguerra... fet amb un motor de moto i quatre planxes d'alumini." Preservació del Patrimoni Actualment, hi ha censats uns 110 Biscúters en perfecte estat a tot l'Estat, tot i que se'n coneixen uns 150 més pendents de restauració. El club fomenta les sortides en grup per seguretat, atesa la petita mida i la baixa velocitat d'aquests vehicles en les vies actuals.

  • 18'

    Crònica i novetats de les Proves PAU 2010 a Tarragona

    Inici de les proves de selectivitat a Tarragona El programa connecta amb el Campus Catalunya per seguir en directe la primera jornada de les proves d'accés a la universitat (PAU 2010). Prop de 2.300 alumnes de la demarcació de Tarragona s'enfronten a un nou model d'examen que s'estrena aquest any. Novetats del model educatiu Enguany, la selectivitat presenta canvis significatius derivats de la reforma del batxillerat: Estructura de l'examen: S'ha passat d'un format continu a un de matí i tarda amb pauses obligatòries de 45 minuts entre proves. Fase específica: Els alumnes poden realitzar exàmens addicionals per pujar nota fins a un màxim de 14 punts, tot i que les proves de la fase específica només tenen una vigència de dos anys. Calendari: Degut a la vaga de funcionaris, l'inici es va desplaçar un dia, allargant-se fins divendres (i dissabte per a alguns casos especials). Valoracions de l'examen de Castellà La primera prova de la jornada ha estat la de Llengua Castellana i Literatura, que ha constat de dues opcions: Opció A: Un text periodístic actual de Juan Goytisolo sobre el periodisme digital i les xarxes socials. Opció B: Un fragment de l'obra teatral Tres sombreros de copa de Miguel Mihura. "L'examen ha estat bastant assequible i seguint la línia del que s'havia estudiat a classe, sense sorpreses d'última hora." Opinions de la comunitat educativa Estudiants: En general, es mostren relaxats després del primer contacte, tot i que reconeixen que la pressió a l'institut era més alta que la dificultat real de la prova. Professorat: Alguns docents critiquen que els canvis normatius s'hagin comunicat amb poca antelació, obligant a adaptar continguts a corre-cuita durant els últims mesos del curs. Gestió i incidències La coordinadora de les proves a Tarragona, Misericòrdia Carles, ha confirmat la normalitat absoluta. S'han mobilitzat uns 150 professors i l'única incidència destacable ha estat la coincidència horària d'algunes optatives, que obligarà uns 30 alumnes a examinar-se dissabte al matí.

  • 12'

    Pagesos contra els robatoris: patrulles i noves mesures

    En aquesta intervenció radiofònica, Salomó Torres, responsable d'organització d'Unió de Pagesos, detalla les accions preses pel sindicat davant l'augment continuat de robatoris en explotacions agrícoles del Camp de Tarragona. Patrulles nocturnes de vigilància S'ha decidit mantenir les patrulles de seguretat organitzades pels mateixos pagesos en set municipis (incloent-hi zones com Mont-roig, Riudoms, La Selva i El Morell). Aquesta mesura té com a objectius: * Dissuadir els possibles lladres mitjançant la presència física. * Visualitzar un problema que fins ara romania invisible o no prou reconegut per l'administració. * Evitar que pagesos de manera aïllada prenguessin mesures desesperades que poguessin acabar en desgràcies personals. Impacte econòmic i denúncies Torres subratlla que el dany no és només el valor del material sostret (com el coure o petits eines), sinó el cost de la reposició i els danys materials en les instal·lacions: "El valor del cablejat poden ser 100 o 200 euros, però el cost de reposar la instal·lació pot arribar als 2.000 o 3.000 euros." Es fa una crida a la pedagogia de la denúncia, ja que molts afectats no denuncien per cansament, la qual cosa impedeix que es puguin recuperar els objectes si la policia els troba. Propostes legislatives i policials El sindicat proposa tres fronts d'actuació clars: 1. Reforma del Codi Penal: Demanen reduir el llindar del valor del furt (de 400 a 100 euros) i endurir les penes per la reincidència. 2. Control de la comercialització: Atacar la cadena de compra de ferralla i maquinària robada. Segons Torres, "si ningú ho comprés, ningú ho robaria". 3. Mesa Nacional de Policia i Pagesia: Crear un espai de coordinació entre Mossos d'Esquadra, Ajuntaments i el sector primari per millorar la seguretat en els termes municipals.

  • 2'

    Vaga de la funció pública a Tarragona i efectes del tabac

    Crònica de la jornada de vaga a Tarragona L'episodi recull el tancament de la manifestació de la funció pública a la ciutat de Tarragona. La mobilització ha transcorregut amb una alta participació de funcionaris vinguts no només de la ciutat, sinó també de comarques com el Baix Camp i la Conca de Barberà. Els punts clau de la manifestació: Finalització simbòlica: L'acte ha acabat a la plaça Imperial Tàrraco amb el cant de La Internacional i l'himne nacional de Catalunya, Els Segadors. Parlaments destacats: L'historiador de la URV, Josep Sánchez Cervalló, ha estat l'encarregat de cloure l'acte amb un discurs centrat en: La defensa dels serveis públics. El rebuig frontal a les retallades de salaris. Sindicats i consignes: Tot i que la unitat d'acció l'encapçalaven UGT i CCOO, la CGT s'ha mostrat més combativa amb crides a la lluita directa. "Menys negociar i més lluitar" Avanç de la propera secció: Salut i Tabac Després de la informació d'actualitat sindical, el programa introdueix una entrevista amb la doctora Lourdes Rofes, metgessa de família i pediatra a l'Hospital Sant Joan de Reus, per parlar sobre un estudi recent que analitza l'impacte negatiu del fum del tabac en els nadons.

  • 8'

    Vaga de funcionaris a la plaça Imperial Tàrraco

    Seguiment de la vaga de la funció pública a Tarragona L'actualitat informativa del dia se centra en la multitudinària manifestació de funcionaris que ha recorregut els carrers de Tarragona. La marxa, que ha començat a la plaça de la Font a les dotze del migdia, ha arribat ràpidament a la plaça Imperial Tàrraco, davant la subdelegació del Govern de l'Estat, col·lapsant el centre de la ciutat. Principals reivindicacions i col·lectius La protesta neix com a resposta a les mesures de retallada imposades pel govern de Zapatero. Els punts clau de la queixa són: La congelació de les pensions i les retallades salarials (entre un 5% i un 15%). La pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors públics. El rebuig que la crisi la paguin els serveis públics en lloc dels bancs. Diversos sectors han secundat la manifestació, incloent-hi membres de la Generalitat, bombers, personal dels jutjats, de la Universitat, de la Diputació i de l'Ajuntament. Testimonis recollits "Això representa una retallada aproximadament de 1.800 euros anuals per a un bomber. Estem aquí per recolzar la funció pública." Els bombers han destacat que, tot i la vaga, s'han mantingut els serveis mínims estrictes per garantir la seguretat ciutadana. Per la seva banda, els treballadors de la justícia han titllat de "vergonya" la situació, recordant que els bancs continuen anunciant beneficis mentre es retalla el sector públic. Xifres de participació Tot i que les xifres oficials varien, s'estima una assistència significant: Els organitzadors parlen d'entre 2.000 i 3.000 persones. La Guàrdia Urbana rebaixa la xifra a unes 1.500 persones. La jornada s'ha viscut amb un ambient reivindicatiu sota consignes que demanen una vaga general imminent.