Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2010 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2010. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1315 episodis
RSS

episodis

1117-1128 de 1314
  • 7'

    Impacte del fred en les reserves de sang a Catalunya

    L'estat de les reserves i l'efecte de la meteorologia El doctor Enric Contreras, director del Banc de Sang i Teixits a Tarragona, explica com les baixes temperatures i la neu han provocat una caiguda aproximada del 20% en les donacions a tot Catalunya. El mal temps ha impedit el desplaçament de les unitats mòbils a zones de muntanya i ha dissuadit els donants de sortir de casa. Dades clau del sistema de reserves Situació actual: Les reserves es troben per a 4 dies, quan el nivell òptim i de seguretat és d'entre 8 i 9 dies. Necessitat diària: Catalunya requereix unes 1.000 donacions diàries per mantenir l'activitat hospitalària normal. Objectiu urgent: S'han d'aconseguir 2.000 donacions extres en els pròxims dies per recuperar l'estoc. "No estem en una situació d'alerta, però sí que cal millorar les reserves i informar la societat de la situació actual per corregir-la." Crida a la participació i punts de donació L'entitat ha activat mecanismes de comunicació com SMS, correu postal i xarxes socials per mobilitzar tant donants habituals com nous voluntaris. Es recorda que els homes poden donar quatre vegades l'any i les dones tres. Es pot donar sang als punts fixos amb horaris amplis: 1. Hospital Joan XXIII (Tarragona): De dilluns a divendres (9h a 17h) i dissabtes matí. 2. Hospital Sant Joan (Reus): En horari similar, tancant de 14h a 15h. 3. Unitats mòbils: Ubicades en punts estratègics com el Col·legi de les Teresines.

  • 8'

    Suspensió de la Passió de Sant Fructuós de Tarragona per manca de suport

    Resum de la suspensió de la Passió de Sant Fructuós L'Associació Cultural Sant Fructuós ha anunciat oficialment la suspensió de la representació de la Passió per a l'any actual, trencant una tradició de 20 anys de continuïtat a la ciutat de Tarragona. Joaquim Galià, president de l'entitat, explica que la decisió s'ha pres a causa de la impossibilitat d'assumir els costos econòmics derivats del muntatge. Motius econòmics i manca de suport institucional La situació es deu principalment a la manca de concreció en les ajudes per part de les administracions públiques: * El pressupost necessari per dur a terme l'obra a l'amfiteatre és d'uns 70.000 euros. * Històricament, l'entitat comptava amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona, la Diputació i la Generalitat de Catalunya. * Tot i que el factor humà (més de 300 voluntaris) és gratuït, la infraestructura logística (bastides, llums i escenografia) té un cost que l'associació no pot sufragar sola. Valor històric i cultural del patrimoni La representació no és només un acte religiós, sinó un referent del patrimoni local: * Els textos són una adaptació teatral d'Andreu Muñoz basada en els primers documents històrics de la Hispània romana sobre el martiri de Sant Fructuós, l'any 259. * La posada en escena se celebra a l'Amfiteatre romà, l'espai original dels fets, aportant-hi un valor arqueològic excepcional. "Ens hem vist obligats amb un sabor molt agredolç a haver de suspendre la representació per enguany; és una decisió que ens ha costat molt de prendre." Perspectives de futur Malgrat la cancel·lació, l'associació vol deixar clar que no es tracta d'un punt final, sinó d'un parèntesi temporal. Seguiran treballant per recuperar la representació gran l'any vinent i mantenen l'esperança de continuar amb la Petita Passió, realitzada per joves i que requereix un pressupost menys elevat.

  • 14'

    Peatonalització de la Part Alta de Tarragona: Pilona del Roser

    Projecte de peatonalització i mobilitat a Tarragona Tarragona Ràdio es desplaça al Portal del Roser per informar sobre l'inici del procés per convertir la Part Alta en una zona d'ús preferent per a vianants. Aquesta mesura s'emmarca en un pla de l'Ajuntament de Tarragona per reduir el trànsit rodat al centre històric. Instal·lació del sistema de pilones Els treballs actuals se centren en la instal·lació d'una pilona central i un sistema informàtic que controlarà l'accés: El sistema utilitzarà la lectura de matrícules per validar l'entrada dels residents. Es preveu que el dispositiu del Portal del Roser estigui operatiu a finals de gener. L'obra civil ja està pràcticament enllestida, incloent-hi un timbre de comunicació directa amb la Guàrdia Urbana per a emergències o incidències tècniques. Pla de Mobilitat i exclusivitat per a veïns Segons el tinent d'alcalde de mobilitat, Carles Castillo, el projecte no es limitarà a un únic punt: S'establirà un circuit tancat per als residents amb pàrquing propi. Es regularan les hores de càrrega i descàrrega per a comerços i restauració. El document tècnic definitiu del pla de mobilitat s'espera entre els mesos de febrer i març. L'opinió de la ciutadania Les reaccions recollides a peu de carrer mostren un ampli suport a la iniciativa, tot i que amb alguns matisos: Els vianants valoren positivament la millora en la seguretat i la tranquil·litat per passejar pels carrers estrets. Alguns comerciants o nous residents expressen incertesa sobre l'impacte en els negocis i la manca d'informació directa per part del consistori. "L'important és que es comença a fer la peatonalització... és un espai que es mereix ser gaudit."

  • 26'

    Entrevista a Albert Abelló: Infraestructures i estancament

    Balanç d'infraestructures i el Pla Territorial del Camp El president de la Cambra de Comerç de Tarragona, Albert Abelló, analitza l'aprovació del Pla Territorial del Camp de Tarragona, una eina que considera positiva per a l'ordenació municipal però que arriba amb retard. Els punts clau discutits inclouen: • La necessitat imperativa que l'alta velocitat (AVE) arribi directament al centre de la ciutat. • La inviabilitat pressupostària d'algunes propostes del Ministeri de Foment, com l'excés d'estacions intermodals. • El projecte del bypass de l'AVE, indispensable per no quedar desconnectats de la xarxa ferroviària principal. L'autovia A-27 i el sector logístic Abelló denuncia els 20 anys de demores en la construcció de l'A-27 (autovia Tarragona-Lleida). Un dels problemes més greus detectats és la normativa dels túnels de l'illa, que inicialment no preveia el pas de mercaderies perilloses, un fet inacceptable donada la potència de la indústria química de la zona. "Madrid ha d'entendre que aquesta és una infraestructura prioritària; avui dia és la més important per al territori." El mapa aeroportuari i la gestió de l'Aeroport de Reus L'episodi aborda la competència amb el nou aeroport de Lleida-Alguaire i la terminal T1 de Barcelona. Es manifesta una forta preocupació pel futur de Ryanair a Reus: • Es reclama a la Generalitat la creació de les societats promotores i gestores promeses fa anys. • La Cambra manté la seva reivindicació sobre el canvi de nom comercial a Aeroport de Tarragona per una qüestió d'identitat i posicionament internacional. El debat de les vegueries i la capitalitat L'entrevista tracta la polèmica sobre la Llei de Vegueries. Abelló critica que aquest debat divideixi el territori i distregui de la crisi econòmica. • Defensa la capitalitat històrica de Tarragona davant de qualsevol canvi legislatiu. • Qualifica d'irresponsabilitat crear noves administracions en el context actual de crisi. Perspectives econòmiques per al 2010 Les previsions per a l'any 2010 són difícils, amb una possible recuperació fixada per al 2011. S'emfatitza que la solució a l'atur passa per la creació d'empreses: • Es preveu que l'obertura d'El Corte Inglés generarà nous fluxes de clients de tot el territori. • El projecte del Mercat Central ha d'accelerar-se per minimitzar les molèsties als comerciants de l'entorn. • S'anuncia la segona edició de Tarragona de Tapes, prevista per a l'abril amb l'objectiu de potenciar la restauració local.

  • 15'

    Elena Arcelín: Realitat i reptes d'Haití després del sisme

    Context i Orígens L'entrevistada, Elena Arcelín, tot i haver viscut gairebé tota la vida a les comarques de Tarragona, manté un vincle emocional i familiar profund amb Haití. Explica que els seus pares, de caràcter viatger, van haver d'abandonar el país caribeny a causa de la llarga dictadura dels Duvalier (que va durar 40 anys), la qual va provocar una fugida massiva d'intel·lectuals i professionals. La Crisi del Terratrèmol i la Resposta Internacional L'Elena relata l'angoixa de la seva família durant el sisme a Port-au-Prince i critica certs aspectes del tractament que en fan els mitjans: Estigmatització: Rebutja la imatge de "salvatges" que a vegades es projecta dels haitians que lluiten per sobreviure en situacions límit. Interessos geopolítics: Qüestiona el paper històric d'Estats Units i França, suggerint que la seva ajuda actual pot amagar interessos econòmics o de reconstrucció empresarial més que no pas una solidaritat real. El paper de les ONGs: Reflexiona sobre la necessitat de passar d'una ajuda assistencialista (donar el peix) a una d'estructural (donar la canya de pescar) per combatre l'analfabetisme i la manca d'infraestructures. Identitat i Futur del Poble Haitià Arcelín descriu el poble haitià com un col·lectiu resistent, alegre i orgullós de la seva cultura (incloent-hi el vodú com a religió de solidaritat), però lamenta la constant descapitalització del país: "Molts professionals tècnics van fugir d'allà perquè no hi havia possibilitats... El país es queda orfe de dirigents i de persones preparades." Per al futur, Elena manté l'esperança que la diàspora haitiana pugui jugar un paper clau en la reconstrucció d'una base social i política democràtica que trenqui amb el llegat de corrupció.

  • 12'

    El tancament del comerç històric a la Part Alta

    Anàlisi del teixit comercial a la Part Alta de Tarragona El reportatge a peu de carrer explora la situació actual dels establiments històrics al Casc Antic de Tarragona, un sector que s'enfronta a una transformació profunda a causa de relleus generacionals inexistents i canvis en els hàbits de consum. Causes dels tancaments Contràriament a la percepció general, la crisi econòmica no és l'únic factor. Els propietaris entrevistats coincideixen en diversos motius personals i estructurals: Jubilació i salut: Molts comerciants han arribat al final de la seva vida laboral i prioritzen el benestar personal. Manca de relleu generacional: Les noves generacions sovint han cursat altres estudis o tenen carreres professionals incompatibles amb la continuïtat del negoci familiar. Rotació comercial: S'observa que les botigues tradicionals que duraven dècades estan sent substituïdes per negocis amb cicles de vida molt curts (sovint de mesos). Claus per a la supervivència: L'especialització Tots els interlocutors apunten a un concepte fonamental per al futur del petit comerç: "El més important és que sigui un tipus de negoci que no digui que sigui especial, però que sigui una mica únic... coses especialitzades que no es trobin en grans superfícies." Diferenciació: El producte artesanal i l'atenció personalitzada són els únics elements que permeten competir amb els grans magatzems. Associacionisme: Es lamenta la pèrdua de força de les associacions de comerciants; actualment, la manca d'unió fa que cada negoci hagi de lluitar pel seu compte. Visions de futur al carrer Major i voltants Mentre negocis històrics com Mobles Grau o la Botiga Prats preparen el seu tancament definitiu per jubilació, persisteix la necessitat de comerços de proximitat, especialment d'alimentació, per atendre la població resident, majoritàriament gent gran. D'altra banda, especialitats com les antiguitats sobreviuen gràcies a la passió dels seus propietaris, que prefereixen seguir actius més enllà de l'edat de jubilació.

  • 30'

    El paper social i humanitari del Rotary Club a Tarragona

    Visió General del Rotary Club L'episodi explora en profunditat la naturalesa del Rotary Club, una organització internacional de servei amb una presència destacada a Tarragona. Es defineix com una entitat de caràcter privat, sense afiliacions polítiques ni religioses, que agrupa professionals amb l'objectiu compartit de servir la societat. Estructura i Governança • L'organització territorial: L'entitat es divideix en districtes administratius. El governador del districte exerceix com un element motivador que transmet les directrius de Rotary Internacional als clubs locals. • Autonomia dels clubs: Malgrat seguir objectius globals, cada club té plena llibertat per decidir quines accions i projectes vol emprendre en el seu entorn immediat. • El valor del temps: El recurs més valuós que aporta un rotari és el seu temps i la seva experiència professional per al benefici dels altres. "L'ideal dels rotaris és servir els altres, i el temps és l'aportació més important que fem a l'organització." Impacte Local i Projectes Específics Els representants dels clubs de Tarragona detallen diverses iniciatives que demostren el seu arrelament al territori: • Fundació Bona Nit i La Muntanyeta: Suport econòmic i logístic per a persones sense llar i nens amb paràlisi cerebral. • Càritas i l'Arquebisbat: Recaptacions significatives per a obres socials i restauració del patrimoni. • Cursa de Sant Silvestre i Esdeveniments Solidaris: Organització d'actes amb cost zero gràcies a la col·laboració institucional, assegurant que el 100% dels fons recollits es destinin a la causa. • Projecte Polio Plus: Una iniciativa global d'èxit on els clubs locals participen activament per erradicar la pòlio al món. Joventut i Integració Social L'episodi trenca amb el mite del Rotary com a club elitista. Es destaca l'entrada de profiles joves (entre 30 i 40 anys) i la creació de clubs Rotaract per a joves de 18 a 30 anys. També s'esmenten els programes d'intercanvi cultural, amb la presència d'estudiants nord-americanes integrades a la comunitat tarragonina. Conclusió i Crida a la Participació Els convidats animen a qualsevol persona amb vocació de servei a apropar-se als clubs de la ciutat. La integració és oberta i es basa en la germanor i la voluntat d'aportar positivament a la comunitat local i internacional.

  • 5'

    Presentació del programa del Carnaval de Tarragona 2010

    Detalls i novetats del Carnaval de Tarragona 2010 S'ha presentat a l'Ajuntament de Tarragona el cartell i la programació per al Carnaval 2010, que se celebrarà del 6 al 16 de febrer. La consellera de festes, Sandra Coloma, ha destacat que la ciutat viurà deu dies intensos de gresca amb diverses innovacions tècniques i participatives. Principals novetats de l'edició Exposició a la Bota: El dia 9 s'inaugurarà una exposició efímera amb 150 dibuixos fets pels nens de la ciutat que decoraran la bota de Carnaval. El Dr. Mistela: Aquest personatge canvia el seu registre acrobàtic per un de més teatral, interactuant directament amb el públic als carrers i places. Rua de l'Artesania: Es modifica el sistema de votació del jurat; ara les comparses rebran una valoració global en lloc de puntuacions individuals per categories. Nova web municipal: S'ha renovat el portal tarragona.cat per incloure un recull històric de cartells des de 1981, un apartat de notícies d'última hora i millores en l'accessibilitat. Protagonistes de la festa: El Rei i la Reina L'acte ha comptat amb la presència de la Laura (Reina) i el Marc (Rei), que han compartit el seu testimoniatge sobre la preparació de l'esdeveniment: "No és només la setmana del Carnaval, són gairebé sis mesos de treball intens de totes les comparses de Tarragona." El Marc ha destacat que, amb només 19 anys, representa una nova generació de monarques de la festa. També s'ha recordat que l'accés a aquests títols depèn de la classificació de les comparses en el concurs de l'any anterior. Actes destacats i concerts Gastronomia: Es manté la tradició del xerró amb el repartiment de 1.500 racions. Música: El concert de Melendi tindrà lloc el 12 de febrer al recinte firal.

  • 17'

    Quarta edició del programa 'Tu ajudes' de Caixa Tarragona

    Resum de la Convocatòria 'Tu ajudes' 2010 En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Javier Bas, director de l'obra social de Caixa Tarragona, detalla el funcionament i les novetats de la quarta edició del programa Tu ajudes. Aquesta iniciativa permet que siguin els propis clients els qui decideixin el destí d'una part del pressupost de l'obra social mitjançant les seves votacions. Fases del Programa Presentació de projectes (fins al 31 de gener): Les entitats sense ànim de lucre poden presentar les seves propostes a través del web de l'entitat. Fins al moment, ja s'han registrat 234 projectes. Revisió técnica (febrer): L'entitat valida que els projectes compleixin les bases (antiguitat de l'entitat, caràcter no lucratiu i àmbit geogràfic). Votació dels clients (de l'1 de març al 15 d'abril): Els clients poden votar fins a tres projectes via web o a les oficines físiques. Àmbits i Pressupost El programa cobreix set temàtiques principals, destacant enguany un fort increment en els projectes d'integració social, dependència i gent gran, que ja representen el 57% del total. "Si un projecte obté el 0,5% dels vots, l'Obra Social li assigna directament el 0,5% del pressupost del programa." Per al 2010, el pressupost destinat a ajudes directes és de 1,5 milions d'euros, un esforç significatiu tenint en compte el context de crisi financera. Impacte de la Fusió Malgrat el procés de fusió amb Caixa Catalunya i Caixa Manresa, Javier Bas assegura que l'edició de 2010 no es veurà afectada. L'obra social mantindrà una certesa autonomia territorial a través de la fundació per garantir que la sensibilitat cap al territori de Tarragona continuï vigent en el futur.

  • 22'

    Actualitat política i infraestructures a Tarragona amb Francesc Ricomà

    Repàs de la situació política i econòmica L'entrevista amb el diputat del Partit Popular, Francesc Ricomà, analitza l'inici de l'any polític 2010 sota un prisma de prudència i treball constant. Ricomà destaca que les enquestes favorables al seu partit reflecteixen, sobretot, una percepció de ineficàcia i incompetència del govern socialista actual en la gestió de la crisi. Gestió de la crisi econòmica El diputat critica durament l'evolució de l'atur a la província: * S'ha passat dels 19.000 aturats que hi havia quan el PP va deixar el govern a una xifra que podria superar els 80.000 a finals de 2010. * Denuncia la inanició del govern davant el tancament de petits comerços i autònoms. * Reivindica les propostes del PP: baixada d'impostos, reducció de cotitzacions i reforma laboral per l'estabilitat. Infraestructures clau per al territori Un dels blocs principals se centra en l'estat de les comunicacions a Tarragona, que Ricomà descriu com a avançant a "ritme de tortuga": Autovia A27 (Montblanc): Denuncia que la planificació plurianual allarga el final de l'obra més enllà del 2013, malgrat ser vital per connectar el port amb l'interior i Europa. Corredor del Mediterrani: Reconeix que les culpes per l'endarreriment són compartides, però acusa el Partit Socialista de prioritzar el rètol del partit i les medalles polítiques per davant de l'interès general. Aeroport de Reus: Es mostra partidari d'una major gestió pel territori i la Generalitat, tot i mantenir la titularitat estatal pel seu valor estratègic. Pèrdua de capitalitat de Tarragona Ricomà expressa la seva preocupació per la pèrdua de pes de la ciutat en el conjunt de Catalunya, atribuint-ho a la falta de concreció de projectes com: 1. La reforma de la façana marítima. 2. La rehabilitació de l'antic Banc d'Espanya. 3. El projecte de rodalies del Camp de Tarragona, que considera només un "dibuix en un mapa". "La política socialista amb infraestructures són cortines de fum i grans paraules, però amb limitacions importantíssimes a l'hora d'executar-les."

  • 10'

    Noves mesures de trànsit al carrer Ramon i Cajal

    Gestió del Trànsit i Obres al Mercat Central L'emissora connecta des de la cruïlla del carrer Ramon i Cajal amb la Rambla Nova per informar sobre l'evolució de les obres i les noves restriccions de mobilitat a Tarragona. S'ha constatat l'inici dels treballs previs d'escarvació arqueològica derivats de la reforma de l'edifici modernista del Mercat Central. Principals Novetats en la Circulació Per tal d'intentar pal·liar el col·lapse circulatori de les darreres setmanes, s'han implementat diverses mesures : Eliminació d'aparcaments: S'han anul·lat i tancat amb tanques fixades al terra les zones de càrrega i descàrrega i l'aparcament de motocicletes prop del carrer Colom. Senyalització física: S'han instal·lat balises blaves per separar clarament els carrils de pujada i baixada al carrer Ramon i Cajal. Control policial: S'ha reforçat la presència de la Guàrdia Urbana per agilitzar el flux de vehicles. Modificació de semàfors: Es preveu que el semàfor de Rubí i Virgili passi a estar permanentment en verd, activant-se només per a vianants sota demanda. Impacte en Comerciants i Veïns "La circulació en general és més fluida que no pas abans, però la gent que tenia una emergència ho té realment complicat." Segons el testimoni d'una farmacèutica de la zona, encara que es nota una lleugera millora en la fluïdesa del trànsit, molts usuaris se senten confosos pels canvis en les parades d'autobús. A més, els comerços han perdut els clients puntuals que feien parades ràpides amb cotxe.

  • 19'

    Treball comunitari i serveis educatius de la Fundació en Xarxa

    Un projecte de reinserció i millora escolar Representants de la Fundació en Xarxa, una entitat centrada en l'educació social a la demarcació de Tarragona, expliquen la seva iniciativa pionera que vincula persones condemnades a fer treballs en benefici de la comunitat (TBC) amb la millora de les infraestructures a les escoles públiques. Els eixos de la col·laboració Perfil dels participants: La majoria són persones condemnades per delictes relacionats amb la seguretat del trànsit (com ara positius en alcoholèmia). Completen una mitjana de 80 hores de servei. Benefici per als centres: El projecte atén necessitats que les AMPA i els centres no poden cobrir per falta de recursos o per la lentitud de la burocràcia municipal: pintura de patis, jardineria, petits arranjaments i manteniment general. Rol educatiu: No només es tracta de fer feina física; la fundació actua com a pont per facilitar la reinserció i sensibilitzar la comunitat educativa. Impacte i metodologia "És una manera de reinvertir el seu càstig ajunant els altres; expliquem als nens que ser adult també implica assumir responsabilitats pels errors comessos." L'entitat destaca que el projecte s'integra en el currículum escolar, explicant als alumnes la situació amb naturalitat. Això ajuda a desmitificar la figura del condemnat i apropa la realitat social als infants. Actualment, el projecte ja ha passat per centres com el César August, Sant Pere i Sant Pau o el Marcel·lí Domingo, amb una llista d'espera creixent.