Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2010 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2010

·418 episodis
RSS

episodis

73-84 de 418
  • 10'

    Art urbà i grafitis participatius a Bona Vista

    Transformació artística a Bona Vista L'episodi destaca l'èxit del projecte Colors de barri a Bona Vista, on més de 800 escolars i veïns han participat en la creació d'un grafiti comunitari durant el cap de setmana. Aquesta iniciativa ha convertit un mur degradat en una eina d'expressió artística i convivència. Els protagonistes: Art Group El col·lectiu Art Group (també conegut com 27.7 Art Group), liderat per David García, Rafa Torres i Ignacio Gasco, és l'impulsor d'aquesta jornada. El nom del grup prové de la curiosa coincidència en la data de naixement dels seus fundadors: el 27 de juliol de 1978. Projectes de futur i tècnica Entre els punts més rellevants del futur immediat del grup trobem: El mural d'Aitassa: Un projecte imminent de 180 metres quadrats (40 m de llarg per 5 m d'alt) que representarà un fons marí sobre els dipòsits d'aigua de l'empresa. Homenatge a Picasso: Una estada a Horta de Sant Joan prevista per a l'agost per pintar un mur cèntric dedicat al cèlebre pintor. Vessant pedagògica: L'objectiu és apropar l'art a col·lectius amb discapacitat i joves, canviant la percepció del grafiti de vandalisme a cultura. "És un somni fet realitat per a tots els nens del barri; volem que compartiu la il·lusió de passar-ho bé pintant." Xifres de l'esdeveniment El consum de material durant el cap de setmana va ser de prop de 350 o 400 aerosols, i els artistes han convidat tothom a visitar el barri per gaudir del canvi visual que ha experimentat la zona.

  • 37'

    Cata de vins naturals i ecològics a Tarragona Ràdio

    Introducció al món del vi natural L'espai El Cuinarot de Tarragona Ràdio dedica una sessió especial a la degustació de vins naturals i ecològics de la mà de productors de la Terra Alta i la Conca de Barberà. Durant el programa, s'expliquen les diferències fonamentals entre els mètodes de producció convencionals i els naturals, destacant l'absència de filtratges i additius químics. Els protagonistes i els cellers L'episodi compta amb la presència de: • Joan Ramon Escoda (Celler Escoda-Sanahuja, Conca de Barberà). • Laureano Serres (Celler Laureano Serres - Mendall, Terra Alta). • Antoni Sala, expert en anàlisi sensorial. • Els cuiners Àngel Jiménez i Gerard Carné. Tast de vins blancs S'han presentat dues propostes molt diferenciades pel que fa a la varietat i l'elaboració: • Macabeu 2008 (Laureano Serres): Un vi de la Terra Alta amb maceració de dues nits amb les pells, sense filtrar. Es destaca la seva tenicitat i un gust molt definit que "no enganya". • Chenin Blanc 2006 (Escoda-Sanahuja): Elaborat amb una varietat típica del Loire, però produït a Prenafeta. Sorprèn per la seva maceració de 25 dies (elaborat com un negre) i la seva capacitat d'envelliment sense oxidació. "Quan el vi no el toques, ni no li treus res de res, té una capacitat d'aguantar molt més que els altres vins." Tast de vins negres La segona part de l'espai se centra en la complexitat dels negres joves i de guarda: • Carinyena 2009 (Laureano Serres): Un vi amb maceració carbònica parcial, de color violaci intens. Es destaca la seva retronassal potent i el seu caràcter fruitós i "golós". • Les Pardetes 2006 (Escoda-Sanahuja): Cupatge de garnatxa, carinyena i sumoll (vinya centenària). És un vi amb 13 mesos de barrica, present a les millors llistes del món (com el Noma o el Celler de Can Roca). Gastronomia i maridatge Es discuten les millors opcions per acompanyar aquests vins productes: • Els blancs més estructurats mariden amb guisats de peix o fins i tot un filet volta i volta. • El negre "Les Pardetes" es proposa per acompanyar un cibet amb cireres o un magret d'ànec, a causa de la seva acidesa que ajuda a netejar els greixos del paladar.

  • 18'

    Turisme natural, rutes i gastronomia al Pla d'Urgell

    Descobriment del Pla d'Urgell: Natura i Patrimoni L'episodi d'avui se centra a promocionar la riquesa natural, cultural i gastronòmica de la comarca del Pla d'Urgell, especialment al voltant de la ciutat de Mollerussa. Es destaca l'entorn com un pol d'atracció per al turisme familiar i els amants de l'ornitologia. Espais Naturals Destacats Estany d'Ivars i Vila-sana: Un espai recuperat l'any 2005 que s'ha convertit en un punt clau per a l'observació d'aus. Es destaca la presència de la mallarenga de bigotis, una espècie en perill d'extinció a Catalunya. Parc de la Serra: Conegut com el "pulmó de Mollerussa", és una zona verda ideal per a famílies, amb vistes panoràmiques al Pirineu i activitats com l'autocròs i el vol d'ultralleugers. Propostes de Rutes Ruta del Salt del Durant: Un passeig tranquil de 7 quilòmetres que voreja el Canal d'Urgell sota l'ombra de plataners. Ruta del Renaixement i el Barroc: Itinerari de 20 km per fer en cotxe que visita monuments a localitats com Torregrossa, Palau d'Anglesola, el Poal i Linyola. Gastronomia i Tradicions La comarca ofereix una cuina arrelada a la terra amb productes de l'horta i plats tradicionals com: * Casso de tros i coques de recapte. * Els famosos caragols a la llauna de Lleida. * Tradicions com la matança del porc, que encara es manté viva als pobles petits. Concurs per a l'Auditori L'episodi inclou una dinàmica de concurs on els oients poden guanyar una estada a l'Hotel Jardí. Es plantegen preguntes sobre la fauna de l'estany (la mallarenga) i la denominació del Parc de la Serra per posar a prova l'atenció dels seguidors.

  • 18'

    Mollerussa: fires, vestits de paper i natura al Pla d'Urgell

    Descobrint Mollerussa amb la seva alcaldessa En aquesta conversa, l'alcaldessa de Mollerussa, Teresa Ginestà, ens convida a conèixer a fons la capital del Pla d'Urgell, una ciutat que destaca pel seu caràcter emprenedor i dinàmic. Durant l'entrevista, es repassen els principals atractius que fan d'aquest municipi un punt neuràlgic de les terres lleidatanes. Una ciutat de fires i cultura Mollerussa és reconeguda arreu per la seva gran capacitat organitzativa en l'àmbit firal: Fira de Sant Josep: Amb 140 anys d'història, és el certamen més emblemàtic i antic, dedicat a la maquinària agrícola. Rellevància firal: El municipi organitza prop de deu fires anuals, incloent-hi l' Expo Clàssic al setembre. Concurs de Vestits de Paper: Un esdeveniment singular amb més de 40 anys de tradició que ara compta amb un museu propi recentment inaugurat. Cultura i espectacles: Festivals com l' Humoris o la mostra de cinema i audiovisual català complementen l'oferta cultural. Natura i transformació del territori L'alcaldessa subratlla la importància de l'aigua en la història local: Canal d'Urgell: Es destaca l' Espai Cultural dels Canals d'Urgell (Casa Canal), un centre clau per entendre com l'arribada de l'aigua va transformar una zona estepària en terra fèrtil. Estany d'Ivars i Vila-sana: Un espai natural recuperat que ha esdevingut un pol turístic per als amants de l'ornitologia. Rutes verdes: Les banquetes dels canals s'estan adequant per a l'ús de ciclistes i vianants, aprofitant l'orografia plana de la comarca. Gastronomia i caràcter local La identitat de Mollerussa es reflecteix en la seva gent, definida com a acollidora i cosmopolita, i en una cuina vinculada a la terra: "La cassola de tros és la mostra gastronòmica que defineix més la història de cada comarca." Plats com el conill amb caragols i la coca de recapte (mencionada com a coca de samfaina) són pilars de la seva dieta mediterrània de pagès.

  • 2'

    El centenari del Teatre Metropol i l'Arxiu Jujol

    El Llegat de Josep Maria Jujol a Tarragona En aquesta conversa s'aborda la importància històrica i el futur de l'obra arquitectònica i artística de Josep Maria Jujol, coincidint amb el centenari d'una de les seves obres més emblemàtiques: el Teatre Metropol. El Projecte del Museu i l'Arxiu Jujol La família i el consistori tarragoní plantegen la creació de l'Arxiu Jujol a l'edifici del Metropol (actualment buit). Aquest espai tindria diversos objectius: Convertir-se en un nou pol d'atracció de turisme cultural a nivell internacional. Centralitzar els milers de documents, dibuixos i projectes que l'arquitecte va realitzar durant la seva vida. Oferir un espai d'estudi adequat per als experts i acadèmics que ja visiten la ciutat des de diferents punts del món. El Fons Documental L'arxiu és considerat molt extens i inclou: Dibuixos i projectes: L'arquitecte era un gran dibuixant i es conserven milers de documents. Disseny d'objectes: Atès que Jujol també era dissenyador, existeixen peces i mobiliari localitzats tant en mans de la família com de tercers. La Fundació Jujol Per gestionar tot aquest patrimoni, ja s'ha signat un conveni per crear una fundació que integri les següents institucions: "La idea és fer una fundació en la qual hi hagi l'Ajuntament, la Universitat de Tarragona, el Col·legi d'Arquitectes i la família." L'objectiu final és garantir la conservació i la difusió de l'obra d'un dels arquitectes més singulars del territori.

  • 1'

    Centenari del Metropol i el Futur de Jujol a Tarragona

    Celebració del Centenari i Nou Horitzó Cultural L'acte celebrat al Teatre Metropol marca un punt d'inflexió en la commemoració del seu centenari. Es tracta d'una proposta escènica genuïna, fruit del treball de professionals de la ciutat que han mantingut viu aquest espai emblemàtic durant anys. L'ampliació de l'oferta escènica La intervenció destaca una fita logística i cultural clau per a Tarragona: * La finalització de les obres del Teatre Tarragona a finals d'any. * La posada en marxa de la seva programació a principis de l'any vinent. * La creació d'un tàndem cultural on el Teatre Tarragona acompanyarà la "nau" que és el Metropol. "El Jujol la va concebre com una nau que surt al mar." El llegat de Josep Maria Jujol L'aniversari no es considera una filla, sinó l'inici d'una nova etapa per a la reivindicació de la figura de l'arquitecte modernista. Els reptes de futur inclouen: Arxiu i Recerca: Posar al dia tot l'arxiu documental de l'arquitecte. Centre Jujol: Projectar un espai dedicat damunt del Metropol, a l'edifici que dona a la Rambla. Acadèmia: Fomentar la realització de tesis doctorals i investigació aprofundida a escala nacional i internacional per donar més volada a la seva obra. L'objectiu final és consolidar el maridatge entre Jujol, el modernisme i la ciutat de Tarragona.

  • 14'

    La Passió de Sant Fructuós a l'Amfiteatre de Tarragona

    Retorn als orígens: 20 anys de la Passió de Sant Fructuós L'episodi connecta amb l'Amfiteatre de Tarragona, on l'Associació Cultural Sant Fructuós ultima els detalls per a la representació de la Passió de Sant Fructuós. Aquesta producció celebra el seu 20è aniversari, consolidant-se com un referent de la reconstrucció històrica i la cultura tarragonina. Una posada en escena de gran rigor històric L'obra destaca pel seu compromís amb l'autenticitat, basant-se en les Actes de Sant Fructuós, un document del segle III. Els aspectes clau de la producció inclouen: - Escenografia monumental: S'ha ocupat tota l'arena per reproduir una Domus Ecclesia (casa-església), el pretori i una presó a la fossa romana. - Vestuari i joieria: Totes les peces són reproduccions fidels de l'època romana, des del calçat fins als pentinats de les matrones. - Música en directe: La intervenció de l'Escola Cantorum aporta solemnitat amb cants que evoquen rituals del segle III. L'emoció d'un projecte comunitari Amb un repartiment de prop de 300 actors amateurs, el projecte uneix diverses generacions, des de nens de 6 anys fins a veterans de 80. Els entrevistats, Jesús Martínez (el Babiló) i Neus Pàmies (la Cornèlia), subratllen l'impacte emocional de representar el martiri en el mateix lloc on va succeir fa 1.751 anys. "Això mateix representat al millor teatre del món no seria el mateix; aquí, verdaderament, et cauen les llàgrimes." Èxit de públic i propostes renovades Aquesta edició ha agilitzat la durada a una hora i mitja per mantenir l'atenció del públic. Amb gairebé totes les localitats venudes, l'esdeveniment atrau tant a persones amb inquietuds espirituals com a amants de la història que veuen l'obra com una extensió natural del festival Tarracó Viva.

  • 28'

    Teràpia assistida i consells per a mascotes a l'estiu

    Teràpia Assistida amb Animals L'espai d'avui destaca les recents jornades celebrades a Salou sobre la interacció entre persones i animals. La veterinària Alexia Falcó explica que, més enllà del benefici mutu general, els gossos actuen com una eina terapèutica fonamental en diversos àmbits: • Col·lectius beneficiats: Persones grans en geriàtrics (Alzheimer i demència), nens amb autisme, paràlisi cerebral i diverses discapacitats físiques o psíquiques. • Perfil de l'animal: No es busquen races concretes, sinó individus amb caràcters específics. Molts d'aquests gossos provenen de protectores, demostrant que un animal abandonat pot tenir un valor social immens. • El cas de la Samba: Una gosseta rescatada d'un contenidor que ara treballa activament en teràpies de motricitat i suport emocional. "El gos és una medicina que no es pot receptar però que li va bé a tothom." Vacances i Prevenció de l'Abandonament Davant l'arribada de la temporada estival, es fa una crida contra l'abandonament, una problemàtica que a Catalunya va registrar més de 16.000 casos el 2009. S'ofereixen alternatives viables per viatjar amb mascotes: • Allotjaments: Ús de portals com toprural.com o acceptamperros.com per trobar hotels, càmpings i cases rurals pet-friendly. • Residències: L'opció de deixar l'animal en centres especialitzats si no pot viatjar. • Documentació: És imprescindible tenir la cartilla sanitària al dia i el passaport europeu per a viatges internacionals. • Transport: S'analitzen les limitacions del tren i les condicions del viatge en avió (cabina per a animals de menys de 7 kg o bodega per a la resta). Salut Animal durant la Calor El Cop de Calor És una de les urgències més greus a l'estiu. Es manifesta amb símptomes similars a un atac epilèptic o convulsions. Els consells clau són: Mai deixar l'animal tancat al cotxe, ni tan sols pocs minuts. Si passa, cal baixar la temperatura amb aigua i tovalloles humides immediatament i anar al veterinari. Cures i Prevenció • Hidratació: L'aigua ha de ser fresca i renovada constantment. • Paràsits: Especial atenció a la leismania, transmesa per mosquits. Es recomana fer una analítica de control cada octubre. • Higiene: No sempre és bo rapar tot el pèl, ja que és part del seu llenguatge i protecció; a vegades n'hi ha prou amb pelar la zona de la panxa. • Dieta: Mantenir la rutina del pinso sec i evitar donar-los restes del nostre menjar de vacances.

  • 24'

    Consells de salut per gaudir d'un estiu saludable

    Guia per a una salut òptima durant l'estiu En aquesta darrera sessió de la temporada de la secció On li fa mal, el fisioterapeuta Felip Caudet ofereix una guia completa per mantenir el benestar durant els mesos d'estiu. El focus principal no se centra en les malalties, sinó en l'adaptació del cos a la calor i la prevenció de problemes derivats dels excessos. Gestió de la temperatura i aire condicionat L'ús excessiu de la refrigeració artificial pot ser contraproduent. S'aconsella: • Mantenir l'aire condicionat entre els 25 i 26 graus per evitar el xoc tèrmic en sortir a l'exterior. • Evitar el corrent d'aire directe sobre el cos per prevenir tortícolis i contractures musculars. • Prioritzar la ventilació natural i el bany com a mètodes per refrescar-se. Alimentació i hidratació conscient L'estiu és el moment ideal per a la cuina freda i lleugera: • Potenciar el consum de fruita i verdura crua, evitant el forn i els fregits. • Gelats i sorbets: Es recomana menjar-los com a berenar i mai immediatament després de dinar, ja que el fred sobtat pot aturar el procés de digestió. • Hidratació: L'aigua és la base. Es poden preparar infusions de menta, Maria Lluïsa o hibisc i deixar-les refredar a la nevera. Cal recordar que l'alcohol, contràriament al que es pensa, afavoreix la deshidratació. Benestar emocional i hàbits de descans L'expert posa èmfasi en aprofitar les vacances per reconnectar amb un mateix: • La migdiada de màxim 20-30 minuts com a eina reparadora. • El poder del silenci: Dedicar almenys 5 o 10 minuts al dia a estar sense estímuls auditius (apagar la televisió i la ràdio) per calmar la ment. • Roba i calçat: Prioritzar teixits naturals com el cotó o el lli que permeten la transpiració i eviten l'acumulació d'energia estàtica. Caminar descalç per la sorra o l'herba ajuda a descarregar l'estrès. "Les vacances han de servir per crear un clima de descans real, no per acabar més estressats que durant l'any laboral."

  • 27'

    2010-06-17 UM PAILEBOT SANTA EULALIA

    Commemoració del 20è Aniversari del Programa Talassa L'episodi se centra en la celebració dels vint anys del programa de TV3 Talassa, vinculant-lo a la visita del Pailabot Santa Eulàlia al Moll de Costa de Tarragona. A través d'entrevistes amb l'equip del programa i la tripulació del vaixell, s'explora la connexió emocional entre la societat i el mar. L'Essència del Programa i el Patrimoni Marítim • Josep Anton Trapat, càmera del programa, explica que l'èxit ha estat narrar històries humanes des de la senzillesa. • Es destaca la funció de testament vital del programa, ja que molts testimonis ja han mort. • El Santa Eulàlia, construït el 1919, és presentat com un emblema del rescat del patrimoni marítim gràcies al Museu Marítim de Barcelona. Reptes de la Navegació i Professionalitat • Francisco Pacheco, capità del vaixell, descriu la complexitat de governar una nau de cent anys sense hèlix de proa. • Es relaten situacions de perill com temporals de força 10 a Sicília i el trencament de màstils a Gibraltar. • S'emfatitza la necessitat de portar la professió dins del cor per sobreviure a la duresa del mar. "Aquest vaixell no te l'has de sentir com una feina, l'has de sentir a dins." Situació Actual del Sector Pesquer • La conversa aborda la crisi estructural de la pesca, marcada pel preu del gasoil, la manca de relleu generacional i la sobreexplotació de caladors. • Tot i el panorama negre per als pescadors, es nota una evolució positiva en la consciència ecològica i la protecció del litoral.

  • 25'

    25 anys d'Espanya a la UE: balanç i reptes futurs

    Balanç de l'adhesió d'Espanya i Portugal a la UE L'episodi analitza el 25è aniversari de la signatura del Tractat d'Adhesió d'Espanya i Portugal a les comunitats europees. Es discuteix com el procés d'entrada va ser pausat i exigent, a diferència de les macroampliacions posteriors cap a l'est d'Europa. Els requisits i els obstacles històrics Condicions d'accés: Ser un estat europeu, democràtic, amb una administració capaç i una economia de mercat estable. El cas de Grècia: Grècia va entrar primer, seguida d'Espanya i Portugal, que van trobar fortes resistències, especialment de França, per por a la competència en el sector de l'agricultura. Corrupció: S'esmenta com Romania i Bulgària van veure el seu accés retardat a causa dels alts nivells de corrupció. Impacte econòmic i percepció ciutadana Un dels punts centrals és el saldo fiscal. Després de 25 anys, Espanya ha estat un receptor net de fons extraordinari: "El saldo ha estat molt positiu per Espanya, guanyant més de 100.000 milions d'euros després de descomptar les aportacions." Infraestructures: Gran part del progrés físic del país (AVE, autopistes) ha estat finançat directament per la UE. Europeisme: Els espanyols es mostren més satisfets i partidaris de la Unió (64%) que la mitjana europea (53%), reconeixent els beneficis rebuts. Crítiques al model i reptes de futur Mercat Lliure vs. Intervencionisme: Es debat sobre el model liberal de la UE. S'apunta que la falta de control sobre entitats financeres va agreujar la crisi. Competitivitat global: Europa ha de competir amb noves potències. Espanya té el repte pendent de passar de la inversió en infraestructures a la inversió en R+D+I i capital humà.

  • 34'

    Exposició «Aigua, Rius i Pobles» i el Dret Ambiental

    L'Exposició al Palau de Congressos L'edició d'avui del programa es trasllada al Palau de Congressos de Tarragona per cobrir la inauguració d'una mostra de gran impacte social i mediambiental: «Aigua, Rius i Pobles». Amb una extensió de 900 metres quadrats, l'exposició ret homenatge a aquells que lluiten per la defensa dels rius i denuncia les conseqüències humanes dels grans projectes d'infraestructures hídriques. Impacte Internacional i Crítica a les Grans Presses La mostra es divideix en diversos àmbits que analitzen casos d'arreu del món on la gestió de l'aigua ha generat conflictes greus: • Xina: El cas de les Tres Gorges, amb més d'un milió de desplaçats. • Índia: La lluita al riu Narmada contra les polítiques del Banc Mundial. • Guatemala: La repressió i massacre de Chicoy, on centenars de persones van morir per defensar el seu territori. • Orient Mitjà: L'ús de l'aigua com a arma de guerra al riu Jordà entre Israel i Palestina. "Cada dia moren deu mil persones al món per no tenir accés a l'aigua potable; no és un problema d'escassetat, sinó de mala gestió." Projectes Locals i Lluites a Catalunya L'exposició també dedica un espai rellevant a la realitat catalana, destacant: • La defensa del riu Ebre contra el transvasament de l'any 2000 i els nous reptes com els canals de regadiu. • La contaminació per purines al riu Ter i la falta de cabals ecològics. • El debat sobre la gestió pública o privada de l'aigua a Barcelona durant els anys 90. Formació i Justícia Ambiental En paral·lel a la mostra, s'ha celebrat la cloenda del Màster en Dret Ambiental de la Universitat Rovira i Virgili (URV). El catedràtic Antoni Pigrau ha destacat la importància de la justícia ambiental per protegir les comunitats que, tot i viure prop de grans instal·lacions hidroelèctriques, no tenen accés a serveis bàsics. El màster de la URV és un referent internacional, amb una forta presència d'alumnat llatinoamericà interessat en aplicar aquestes normatives als seus països d'origen.