Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
Programa

Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2010

·625 episodis
RSS

episodis

337-348 de 625
  • 18'

    Regulació i riscos de tatuatges, pírcings i micropigmentació

    Salut Pública i la regulació de pràctiques estètiques En aquesta nova secció mensual amb les tècniques de la Unitat de Salut Pública de l'Ajuntament de Tarragona, Gerri García i Glòria Gràcia, s'analitza la normativa que envolta els establiments de tatuatges, pírcings i micropigmentació. Marc Legal i Inspeccions La legislació a Catalunya es regeix pel decret de 2008, que va ampliar la normativa del 2001 per incloure noves pràctiques com la micropigmentació. Els punts clau de la supervisió municipal inclouen: Condicions del local: S'exigeix una separació clara entre la zona de treball i les àrees de neteja, a més de la possessió d'un autoclau per a l'esterilització. Formació del personal: Els aplicadors han de realitzar cursos higienicosanitaris obligatoris regulats per la Generalitat. Autorització Sanitària: És imprescindible que el centre tingui l'autorització de l'Ajuntament exposada al públic. Riscos Sanitatius i Garanties L'objectiu principal de la vigilància és evitar la transmissió de malalties per via sanguínia (com l'Hepatitis) i infeccions locals. Es destaca la importància de l'ús de material d'un sol ús (agulles i tintes) i materials biocompatibles com el titani o l'or. "Ens hem de malfiar d'aquells llocs que no tinguin l'autorització visible; és la garantia que s'han passat les inspeccions corresponents." Pràctiques Extremes i Consideracions S'han comentat modalitats menys habituals i més agressives, com les escarificacions (talls per crear dibuixos), el branding (cremades) o els implants subdérmics. També s'adverteix sobre les conseqüències a llarg termini de tatuatges en certes zones, com la zona lumbar, on podria impedir l'administració de l'anestèsia epidural en el futur. Responsabilitat de l'Usuari Finalment, es recorda que el client ha de signar un consentiment informat i, en cas de menors de 18 anys (fins als 16-17 segons el cas), es requereix l'autorització dels tutors. La cura posterior de la ferida és responsabilitat directa de l'usuari per evitar complicacions.

  • 44'

    Cicles d'Art i Fotografia a l'Escola d'Art de Tarragona

    Explorant la Creativitat Professional L'Espai Eines de Tarragona Ràdio dedica aquest episodi a l'oferta formativa de l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació de Tarragona, centrant-se en els cicles superiors de Pintura i Arts del Mur i Fotografia Artística. Formació en Pintura i Arts del Mur El cicle se separa de la visió tradicional de la pintura de cavallet per abraçar disciplines contemporànies: • S'integren tècniques que van des de l'escenografia fins al vídeo i el grafiti conceptual. • La formació combina la pràctica tècnica (pigments, textures) amb una base teòrica sòlida en història de l'art i gestió d'exposicions. • Les sortides professionals inclouen intervencions urbanes, col·laboracions amb escoles i disseny d'espais teatrals. "Allunyem el cavallet i la tela; un pintor ha de tenir coses a dir i saber racionalitzar-les." Fotografia Artística i Mirada Professional Més enllà de la tècnica, el cicle ensenya a disciplinar la mirada i a treballar amb la llum en diversos contextos: • Es cobreixen àmbits com el fotoperiodisme, la publicitat, la moda i el reportatge social. • Els alumnes aprenen tant processos digitals com les arrels de les tècniques fotogràfiques històriques. • Una sortida professional clau és el reportatge social (casaments), considerat la prova de foc per dominar la il·luminació i la psicologia de grup. Connexió amb el Món Laboral i Pràctiques Un aspecte fonamental és la transició de l'aula a l'empresa: • Les pràctiques es realitzen en museus, diaris, estudis de fotografia o mitjançant projectes de rehabilitació de patrimoni. • S'imparteixen mòduls de Formació i Orientació Laboral (FOL) per ensenyar autoocupació i gestió de drets d'autor. • Es fomenta la interacció constant amb professionals actius que imparteixen tallers i xerrades. Accés i Estudis Monogràfics L'escola és un espai obert no només per a joves amb batxillerat artístic, sinó per a qualsevol persona amb inquietuds creative: • Existeixen estudis monogràfics (ceràmica, gravat, escultura) i cursos d'especialització com Photoshop avançat. • Es destaca la relació de proximitat entre alumne i professor, on aquest darrer actua com a mentor i artista de referència.

  • 32'

    Debat Polític: Vegueries, Seguretat i Jocs Mediterranis

    Tertúlia Política a Tarragona Ràdio En aquesta sessió de debat, representants dels principals grups polítics de Tarragona analitzen l'actualitat local i nacional, centrant-se en la seguretat ciutadana, l'organització territorial de Catalunya i les aspiracions esportives de la ciutat. Seguretat i Estigmatització a Campclar El debat s'inicia analitzant una recent operació antidroga al barri de Campclar on es van decomissar sis quilos d'heroïna. Els tertulians coincideixen en diversos punts: • L'actuació policial és vista com una part de la solució i no com un problema d'imatge. • Es fa una crida a la normalització del barri per evitar estigmatitzar els seus veïns, majoritàriament gent treballadora. • Joan Aregio destaca que fets similars en altres zones del centre no generen debats sobre la "mala imatge", denunciant un biaix en la percepció del barri. La Llei de Vegueries i la Capitalitat Un dels blocs més intensos tracta la tramitació de la Llei d'ordenació territorial de Catalunya: • Es discuteix la necessitat que la llei reconegui explícitament Tarragona com a capital de la vegueria i no només com a seu administrativa. • Existeix un fort component econòmic darrere d'aquest títol: > "Si deixéssim de ser capital, l'impacte econòmic sobre la ciutat seria tremendo", afirma Aregio, citant l'exemple dels llocs de treball en el sector sanitari. • Hi ha discrepàncies sobre si el nom ha de ser "Vegueria de Tarragona" o "Vegueria del Camp de Tarragona", amb acusacions de voler invisibilitzar el nom de la ciutat. • Es qüestiona el paper de Josep Poblet (President de la Diputació) i si ha de defensar els interessos locals per sobre dels territorials o de partit. El Futur dels Jocs Mediterranis Finalment, es tracta el rumor sobre si Tarragona podria avançar la celebració dels Jocs Mediterranis al 2013 a causa de la renúncia de Grècia: • Els representants ho consideren bàsicament un voló periodístic o una especulació sense base real del COE. • Es debat sobre el model de creixement de ciutat basat en grans esdeveniments. Arga Sentís i Joan Aregio es mostren escèptics amb aquest sistema si no hi ha un projecte estructural darrere que vagi més enllà de la "festa" puntual. • La conclusió general és mantenir el focus en l'objectiu original de 2017 per garantir el finançament i les infraestructures necessàries.

  • 13'

    Agenda Cultural al CaixaForum: Història, Teatre i Jazz

    Setmana d'Activitat Intensa al CaixaForum Tarragona L'espai cultural presenta una programació farcida d'esdeveniments que combinen la revisió històrica, l'espectacle familiar i la música en directe. Carles Marqués detalla les principals cites pel cap de setmana i els propers dies, destacant la varietat de formats. Documentals i Debat: La Transició a Examen Avui es presenten dos documentals sota el títol Últimos Testigos, que aprofundeixen en les figures de Santiago Carrillo i Manuel Fraga. L'acte comptarà amb la participació de l'historiador Andreu Mayayo. Format excepcional: Atesa la llarga durada de les peces (163 minuts), la presentació i el debat es realitzaran abans de la projecció. Objectiu: Analitzar la trajectòria d'aquests dos líders polítics des de la República i el Franquisme fins a la consolidació de la democràcia. Teatre Familiar: La Mitologia per als Més Petits Diumenge arriba l'espectacle "El fil del mite", una producció que acosta les tragèdies gregues als infants. L'actriu Mireia Piferrer explica que l'obra se centra en els mites d'Ariadna, el Minotaure i el Laberint, a més de la història de Dèdal i Ícar. "Els mites són l'origen de tot; els dilemes i les passions que van moure els grecs encara ens remouen a nosaltres avui dia." Edat recomanada: Idealment a partir dels 7-8 anys, ja que l'espectacle té una càrrega important de text i aborda temes complexos propis de la tragèdia. Posada en escena: Una escenografia senzilla que busca potenciar la imaginació de l'espectador mitjançant la paraula i la música de guitarra en directe. Música i Altres Activitats El centre també és una seu clau del Festival Dixieland i altres propostes musicals: * Dijous a dissabte: Actuacions de Pixi Dixi, Django Moments i el jazz balcànic de Cooperativa Arràquia. * Conferències: Una sessió sobre el llenguatge de Mozart (dimecres). * Exposició sobre Chaplin: Continua el concurs de vídeos i imitacions relacionat amb la mostra de Charles Chaplin.

  • 22'

    Col·laboració entre el Casal dels Infants i Casal l'Amic

    Projectes Socials i Cooperació entre Entitats L'episodi se centra en la tasca social i educativa que realitzen el Casal dels Infants (Barcelona) i la Fundació Casal l'Amic (Tarragona). A través d'una conversa amb els seus responsables, s'explora com la col·laboració entre entitats de diferents territoris enriqueix el model d'educació comunitària. Evolució del Model Social Des de la seva fundació a principis dels anys 80, aquestes entitats han passat d'un model purament assistencialista (menjadors, roba) cap a un model d'intervenció educativa i professionalitzada. No obstant això, es destaca que: La pobresa continua sent el denominador comú de les problemàtiques socials. L'absentisme escolar és un repte que perdura des dels anys 80 fins a l'actualitat. S'han hagut d'adaptar als nous perfils de vulnerabilitat, com els menors no acompanyats o les famílies nouvingudes. L' Impacte de la Crisi Econòmica Els convidats reflexionen sobre com la crisi ha fet aflorar carències que semblaven superades. Es posa de manifest la manca de recursos públics en aspectes crítics com les beques menjador, obligant les entitats a reclamar un major compromís de l'administració. "Els que ho tenen més difícil són els primers que han sentit l'efecte de la crisi i seran els darrers en sortir-ne." El Valor del Voluntariat i la Professionalització Es destaca la importància de la societat civil i el paper dels voluntaris d'edats molt diverses: des de joves de 16 anys fins al Salvador, un voluntari de 89 anys. La fusió entre l'energia dels joves i l'expertesa dels més grans és clau per a l'èxit dels projectes socials. Finalment, s'esmenta la participació del projecte teatral Teatre Ganyota a la Tamborinada de Barcelona el 30 de maig, com a mostra d'aquesta col·laboració interterritorial.

  • 31'

    Crisi al Nàstic: Tertúlia sobre la derrota i el futur

    La Situació Crítica del Nàstic de Tarragona L'episodi d'avui de Temps de Tertúlia analitza la preocupant deriva del Gimnàstic de Tarragona després de la darrera derrota a casa contra el Còrdoba (0-2). Els tertulians debaten amb passió sobre la pèrdua d'identitat de l'equip i el risc real de descens a la Segona Divisió B. Debat sobre la Plantilla i l'Actitud • Es critica durament l'apatia de certs jugadors veterans, assenyalant que la falta de moviment i compromís al camp és inacceptable. • Sorgeix la proposta de donar pas a jugadors del juvenil o gent més jove que tingui "gana" i ganes de córrer. • Hi ha una sensació general de caiguda lliure: l'equip només ha sumat un punt dels darrers 18 possibles. El Canvi a la Banqueta: De Ferrando a Luis César L'arribada de Luis César Sampedro com a revulsiu genera opinions contraposades entre els analistes: • Alguns tertulians consideren que el canvi era necessari per la pressió social, tot i que la mà de l'entrenador encara no s'ha vist reflectida en els resultats. • Altres opinen que el relleu ha estat un error i critiquen que els jugadors estan saturats d'informació tàctica nova en poc temps. "Amb Ferrando ja sabien què havien de fer; ara sembla que els jugadors estan perduts i encara no han assimilat el nou sistema." L'Afició i les Perspectives de Futur • Es destaca el comportament exemplar de l'afició al Nou Estadi, que va passar de l'esperança a la indiferència absoluta. • El calendari és poc optimista, amb la propera visita al camp de l'Hèrcules, un dels equips capdavanters de la categoria. • Existeix una por real a repetir la dinàmica negativa d'altres clubs històrics que van acabar baixant per no saber reaccionar a temps.

  • 46'

    Barreres arquitectòniques i mobilitat a Tarragona

    L'impacte de les barreres arquitectòniques en la vida quotidiana En aquest episodi de l'Aventura de la Vida, els alumnes de 5è B del Col·legi Sant Pere i Sant Pau han realitzat un exhaustiu treball sobre la mobilitat i l'accessibilitat a la ciutat de Tarragona. A través d'un estudi de camp al seu barri, han analitzat com la configuració física de la ciutat afecta directament la vida de les persones amb discapacitat. Anàlisi de les barreres al barri de Sant Pere i Sant Pau Els estudiants han identificat diversos elements crítics que dificulten l'autonomia personal: • Rampes inadequades: Moltes de les estructures actuals tenen un pendent excessiu o un disseny "decoratiu" que les fa impracticables per a cadires de rodes. • Obstacles a la via pública: Faroles al mig de les voreres, forats en el paviment i el mal estat de les tapes de clavegueram. • Incompatibilitat en el mobiliari: Caixers automàtics amb teclat Braille però amb pantalles digitals no tàctils o inaccessibles. • Falta d'adaptació en habitatges: Molts edificis encara no disposen d'ascensor ni de polsadors a una altura correcta. La corresponsabilitat ciutadana i institucional El debat destaca que l'accessibilitat no és només una responsabilitat de l'Ajuntament, sinó que requereix la implicació de tota la societat: "No pot ser que jo aparqui el cotxe un momentet a sobre del pas de vianants, perquè aquest momentet pot provocar un accident a una persona cega o amb cadira de rodes." Els alumnes denuncien el mal ús de les places de pàrquing reservades i l'incivisme d'aquells que col·loquen obstacles (com rètols o testos) a les voreres estretes. Experiència sensorial i propostes de millora Per entendre millor la realitat de les persones discapacitades, la classe va realitzar experiments de privació sensorial usant ulleres de natació tapades amb paper. Les conclusions van ser reveladores: • Una forta sensació d'impotència i por davant d'obstacles invisibles. • La necessitat urgent d'instal·lar semàfors sonors i amb comptadors de segons. • La demanda de millorar l'accessibilitat als propis centres educatius, que sovint no tenen lavabos ni accessos condicionats. Finalment, l'episodi subratlla la importància de donar visibilitat a aquest col·lectiu, esmentant iniciatives com el festival Eclèctic, on les persones amb discapacitat són les veritables protagonistes del teatre i l'art.

  • 30'

    Tertúlia sobre els Jocs del Mediterrani i infraestructures a Tarragona

    Futur de Tarragona: Els Jocs del Mediterrani 2013 La tertúlia se centra principalment en la possibilitat que Tarragona assumeixi l'organització dels Jocs del Mediterrani el 2013, després de la renúncia de Grècia per la seva crisi econòmica. Debat sobre la viabilitat i l'oportunitat • Arguments a favor: Es destaca que és una oportunitat única que cal aprofitar per generar riquesa i llocs de treball. Segons Josep Maria Sabaté, la il·lusió pot permetre fer l'impossible en només tres anys. • Condicionants econòmics: Es requereix una inversió aproximada de 290 milions d'euros. Els tertulians coincideixen que cal el suport financer de la Generalitat, l'Estat i altres institucions. • Compensació i infraestructures: Carles Gossalvez argumenta que el gran esforç de fer els jocs en 3 anys només val la pena si comporta millores permanents, com el tramvia o millors accessos viaris. "Si ens ho proposem tots, amb l'ajuda de Barcelona i Madrid, això es pot fer. Coses més grans s'han fet en període de crisi." Gestió del Patrimoni Local Es discuteixen dos projectes clau per a la transformació urbana i cultural de la ciutat: El Banc d'Espanya i el seu nou ús • S'analitza la recepció de l'edifici per part de l'Ajuntament després d'una permuta de terrenys valorada en més de 3 milions d'euros. • El projecte previst és un centre d'interpretació turística que serveixi d'índex per descobrir la Tarragona romana i modernista. La Tabacalera i la Necròpolis • Es valora positivament el pla d'equipaments culturals a l'antiga fàbrica de tabacs. • Apareix el debat sobre la mobilitat i l'aparcament en aquesta zona, amb opinions contraposades sobre si la gent hauria d'accedir-hi a peu per imitar el model de ciutats com Roma.

  • 19'

    La Muralla de Tarragona: Història, Mites i Recerca

    Exploració del Patrimoni: La Muralla de Tàrraco En aquest episodi del magazín de Tarragona Ràdio, s'aprofundeix en la importància històrica i arquitectònica de la muralla romana de Tarragona, comptant amb la presència de l'arqueòleg municipal Joan Menchon, autor de l'estudi "La muralla romana de Tarragona: un aproximació". El Debat sobre l'Origen Un dels punts clau de la conversa és el tancament del debat científic sobre l'antiguitat de la muralla. Tot i que històricament certs corrents van defensar un origen ibèric per donar més pedigree a la ciutat, les proves arqueològiques són concloents: Es tracta de la muralla romana més antiga fora de la península itàlica (datada entorn del 200 aC). Conté elements monumentals únics com la Torre de Minerva, amb el relleu i el grafiti llatí més antics de l'occident romà. La seva construcció megalítica (amb pedres de grans dimensions) va alimentar mites sobre éssers mitològics o civilitzacions desaparegudes, però l'arqueologia confirma l'autoria romana i el seu ús pràctic. Tècniques de Construcció i Recerca Científica Menchon detalla la complexitat tècnica de l'estructura, destacant l'ús de les toves (adobes o tubots) per omplir l'espai entre paraments de pedra: "L'arqueologia a vegades és un 10% d'excavació i un 90% d'investigació d'arxiu o de laboratori." Estudi de materials: L'anàlisi de les toves permet trobar restes orgàniques com pòl·lens, llavors i ossos que ajuden a reconstruir l'ecologia i l'alimentació de l'època. Origen de la pedra: La majoria del material prové de pedreres locals com la del Mèdol, la Sabinosa o el Llorito. Un Monument Viu La muralla no es veu només com una ruïna, sinó com un ésser viu integrat en la trama urbana: Simbiosi urbana: Hi ha cases particulars i edificis institucionals que aprofiten l'estructura de la muralla com a paret de tancament o espai habitable. Evolució històrica: Des de la seva funció militar original fins al seu intent de subhasta pública el 1870, la muralla ha sobreviscut a guerres (com la del Francès) i canvis d'ús, convertint-se avui en un espai cultural i social clau per a la candidatura de Tarragona com a Capital de la Cultura Europea 2016.

  • 23'

    Recetes de Bunyols de Quaresma i Vent amb Francesc Lledó

    Elaboració dels Bunyols de Vent (Pasta Choux) El cuiner Francesc Lledó detalla la recepta de la pasta choux, una massa versàtil que tant serveix per a preparacions dolces com salades (lioneses, palos o bunyols farcits). Ingredients i Preparació • Líquid i greix: Un quart de litre d'aigua (o meitat llet), 50g de mantega de vaca, una culleradeta de sal i 25g de sucre. • Sòlids: 125g de farina tamisada per evitar grumolls. • Ous: Tres ous grans (mida XL, uns 75g cadascun), que s'han d'incorporar un a un. El Secret de la Cocció "És molt important que es fongui la mantega abans que l'aigua arrenqui el bull per evitar grumolls en la pasta." Es posa l'aigua, la mantega i la sal al foc. Quan bull, es tira la farina de cop i es remena enèrgicament fins que la massa es desenganxi del cassó. Es deixa refredar uns 10 minuts en un bol de vidre o inox. S'incorporen els ous batuts a poc a poc fins a obtenir el punt de bec d'ànec. Variants Salades i Dolces La massa base pot ser personalitzada segons l'ús final: • Opcions salades: S'hi pot afegir bacallà (ben eixut), pernil, all i julivert, bolets o carxofes. Els ingredients han d'estar cuits prèviament. • Aromes dolces: S'aconsella aromatitzar amb infusions de matafaluga (anís), pell de taronja ratllada o canyella. • Fregit: Cal utilitzar oli d'oliva molt calent i es pot usar una màniga pastissera amb tisores per tallar les boles directament sobre la paella. Els Brunyols de l'Empordà (Massa de Brioix) Com a alternativa, es presenta una recepta més consistent basada en la tradició empordanesa. • Farina de força: 625g de farina que requereix un pastat intens (braços o robot). • Llevat viu: 35g de llevat premsat, 150g de sucre i 65g de llard de porc (o mantega). • Repòs: Aquesta massa necessita llevar durant almenys dues hores en un lloc tebi. Posteriorment, es formen les boles, que es poden fer foradades (estil donut) o rodones. Esdeveniments al Restaurant el Quim Quima • Jornades del Bacallà: Fins dissabte, menú degustació amb plats com carxofes farcides de brandada o arròs de bacallà per 30 €. • Festival Dixieland: Sopars amb jazz en directe els dies 25, 26 i 27 de març (divendres ja complet).

  • 31'

    Debat sobre la vaga d'ensenyament i el futur dels Jocs del Mediterrani

    Reflexió sobre la vaga de l'ensenyament públic La tertúlia comença analitzant la quarta jornada de vaga convocada pels professors contra la Llei d'Educació de Catalunya (LEC). Els tertulians expressen opinions diverses sobre el dret a la vaga i la seva incidència: • El doctor Soler considera que la situació voreja la "paranoia" i critica que s'aprofiti la tensió política actual. • S'apunta que els alumnes tenen dret a l'educació i que cada dia de vaga els priva d'aquest dret fonamental. • Apareix una crítica recurrent sobre la paradoxa que els col·lectius que més es manifesten siguin els funcionaris amb feina fixa en plena crisi econòmica. "Mentre els hi anem traient dies de classe, els estem també privant de la seva educació." Els motius del conflicte S'identifiquen punts clau de la discòrdia com l'augment de competències dels directors de centres i les queixes pel calendari escolar. Tarragona i els Jocs del Mediterrani El tema central del debat és la notícia publicada pel Diari de Tarragona sobre la possibilitat que la ciutat hagi d'assumir l'organització dels Jocs del 2013 si Grècia s'hi retira per la crisi. • Rebuig unànime al 2013: Tots els convidats es mostren contraris a avançar la data. Consideren que seria "sentenciar-se al fracàs" i que no permetria la transformació real de la ciutat. • Transformació urbanística: Els tertulians insisteixen que els Jocs no són només un esdeveniment esportiu, sinó una oportunitat única per millorar infraestructures com la façana marítima i l'estació de tren. • Calendari 2017: Existeix la preocupació que fins i tot la data original del 2017 sigui justa a causa de la lentitud dels tràmits administratius a la ciutat. Infraestructures i equipaments locals En el darrer bloc, s'analitza l'estat de les inversions a Tarragona i el greuge comparatiu amb altres províncies: • La Plaça de Braus: Es reclama el seu tancament definitiu per disposar d'un espai polivalent capaç d'acollir esdeveniments com la Copa Davis. • El Banc d'Espanya: Es celebra la cessió de l'edifici a l'Ajuntament després d'anys de negociacions, tot i que es critica el cost de l'acord (permuta de terrenys) i la lentitud del govern central.

  • 14'

    Django Reinhardt i el Festival Dixieland a la Biblioteca

    Homenatge a Django Reinhardt i el Jazz Menúix La Biblioteca Pública de Tarragona dedica un espai especial a la figura de Django Reinhardt, un dels màxims exponents del jazz europeu i impulsor del jazz menúix o jazz gitano. Aquest estil neix de la fusió entre el jazz clàssic dels anys 30 i la tradició musical gitana centre-europea. La singularitat d'un geni El resum destaca la capacitat de superació de Reinhardt, qui va haver de reinventar la seva tècnica després d'un greu accident: Va patir un incendi al seu carro que li va provocar la pèrdua de mobilitat en dos dits de la mà esquerra. Va desenvolupar un estil virtuós i personal utilitzant només tres dits i el palmell de la mà. La seva vida ha estat objecte de nombroses biografies i relats per la seva extraordinària singularitat. Recursos i activitats a la biblioteca En el marc del Festival de Dixieland, la biblioteca ofereix diversos fons i activitats: Exposició de materials: Discos, llibres i revistes sobre Django i altres guitarristes de jazz. Fons discogràfic: Es disposa de col·leccions completes (uns 20 discos) amb tota la producció de Reinhardt, incloent col·laboracions amb Stéphane Grappelli. Música en directe: El dissabte 27 de març a les 12:30h tindrà lloc un concert gratuït del grup Django Moments. Guia de recursos: S'ha actualitzat una guia específica sobre la música Dixi disponible en paper i al blog de la secció de música i cinema. "Django va barrejar la línia més clàssica del jazz amb tota la tradició musical gitana, creant un estil que ha perdurat fins ara." Millores en el servei de préstec S'informa d'una ampliació en les condicions del carnet de la biblioteca, permetent ara l'emport de fins a 5 pel·lícules i 5 discos durant un període de 30 dies.