Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
Programa

Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2010

·625 episodis
RSS

episodis

445-456 de 625
  • 30'

    Actualitat política: Tabacalera, cinemes i vegueries

    Resum de la tertúlia política a Tarragona En aquesta edició de la tertúlia habitual de Tarragona Ràdio, representants de diverses formacions polítiques locals debaten sobre els projectes estratègics de la ciutat, la situació del sector cultural i la reestructuració territorial de Catalunya. La transformació de la Tabacalera El debat s'inicia amb la presentació del projecte per al complex de la Tabacalera, finançat amb el fons estatal d'inversió local del 2010. Els punts clau discutits són: • La creació d'una gran zona verda i la rehabilitació de dos magatzems per a usos culturals. • La preocupació de l'oposició per la falta d'un projecte definitiu i global, qualificant les actuacions actuals de "passos tàctics" o imatge. • La defensa del govern local, argumentant que es tracta d'un projecte de ciutat per fases a causa de la situació econòmica actual. "La Tabacalera és un equipament cultural tan gran que segurament és una mostra de capitalitat cap al territori." Vaga de cinemes i la Llei del Cinema Els tertulians analitzen la vaga dels empresaris del cinema en contra de la nova llei catalana que imposa quotes per al català: • Existeix un consens ampli en considerar la vaga com a injustificada i una falta de sensibilitat cap a la llengua. • S'apunta que el sector ja pateix una crisi de públic prèvia a la llei a causa de descàrregues i canvis d'hàbits. • Es defensa la normalització lingüística com un dret democràtic i no com una imposició. El debat de les Vegueries i la capitalitat Davant l'avantprojecte de llei de vegueries de la Generalitat, es generen tensions sobre la identitat de Tarragona: • Reivindicació del nom: Hi ha una forta oposició a perdre el nom de "Tarragona" en la denominació de la futura vegueria. • Comparativa amb la URV: Es recorda com el nom de la Universitat Rovira i Virgili ha generat, segons alguns, problemes d'identificació internacional per no incloure la paraula Tarragona. • Eficàcia administrativa: Es discuteix si les vegueries han de substituir les diputacions per evitar duplicitats i si el moment pre-electoral és l'idoni per a aquest debat.

  • 15'

    Joan Maragall i el llegat cultural a CaixaFòrum

    Anàlisi del llegat de Joan Maragall i l'actualitat cultural En aquesta conversa amb Carles Marqués i l'escriptor Toni Sala, s'explora la figura de Joan Maragall en el marc del cicle sobre el llegat cultural català a CaixaFòrum Tarragona. L'entrevista aprofundeix en la complexitat de Maragall, no només com a poeta, sinó com a pensador radical i figura clau del modernisme i el catalanisme. Maragall: El gra fèrtil d'Espanya La conferència de Toni Sala, titulada Catalunya, gra fèrtil o bord de l'espiga d'Espanya, analitza la visió de Maragall sobre el paper de Catalunya dins l'Estat: Modernització: Maragall veia el catalanisme com l'eina per regenerar una Espanya en decadència després de la pèrdua de les colònies. Radicalisme burgès: Se'l defineix com un intel·lectual lliure que va rebutjar la política activa per mantenir la seva independència ideològica. Visió Ibèrica: Es discuteix el seu federalisme, que incloïa la unió amb Portugal, una idea que avui dia es considera més poètica que política. Cronologia del cicle cultural L'espai repassa altres figures tractades en el cicle: 1. Alejandro Lerroux: Analitzat des de la vessant del populisme i l'anticlericalisme. 2. Jaume Vicens Vives: Una revisió de la seva historiografia amb les seves "llums i ombres" durant el franquisme. 3. Joan Maragall: Protagonista de la sessió actual. Propostes de cinema i música L'episodi també destaca el retorn de les matinals de cinema amb el film francès Desacuerdo Perfecto i un concert de música barroca sota el títol Per un batxo, amb obres de Bàrbara Strozzi. "Maragall es veu a si mateix com un dirigent ideològic d'una societat que al seu torn ha de dirigir la resta d'Espanya."

  • 24'

    Educació i Acció Social amb la Fundació Casal l'Amic

    Introducció al Nou Espai d'Acció Social Aquest episodi marca l'inici d'una col·laboració setmanal amb la Fundació Casal l'Amic per apropar la realitat de l'educació social i el treball comunitari a la ciutat. L'objectiu és visibilitzar la tasca de carrer i les iniciatives educatives que sovint queden fora dels mitjans de comunicació. La Professionalització del Treball Social Es discuteix l'evolució del sector des dels seus orígens voluntaris fins a l'actualitat: • De la bona voluntat a la rigorositat: Tot i que la vocació és imprescindible, el sector s'ha professionalitzat amb figures com treballadores socials, educadors i integradors. • Sinergies i comunicació: La importància d'explicar bé les coses a través de plans de comunicació professionals per evitar que la feina social sigui invisible. Redefinint el Risc Social i la Realitat Juvenil Un dels punts clau és el trencament d'estereotips sobre qui rep atenció social: • El concepte de risc: No es limita a la pobresa extrema. Existeixen riscos de socialització en entorns aparentment estables, com el cas dels nois play (aïllats per la tecnologia). • Connexió amb els joves: Els educadors han de conèixer la cultura adolescent (sèries, moda, xarxes socials) per poder intervenir sense jutjar. "No estem en una superioritat moral per donar-los lliçons de res; el que és interessant és conèixer la seva realitat, no jutjar-la." Metodologia de Treball: Xarxa i Territori La Fundació destaca pel seu model operatiu basat en la col·laboració: Àrees Internes Educació, lleure i comunitat. Escolarització (projectes en centres educatius). Participació i comunicació. Administració. Treball en Xarxa Es destaca el Centre Obert com a espai que complementa l'educació formal. Aquest treball requereix una coordinació constant amb tutors escolars, serveis socials de primària i associacions de veïns per crear circuits educatius coherents.

  • 17'

    Marc legal i policial sobre el consum de drogues

    Marc legal i conseqüències del consum de drogues En aquesta sessió informativa, l'agent Anna Garcia, de l'Oficina de Relacions amb la Comunitat dels Mossos d'Esquadra, detalla les implicacions legals, administratives i penals relacionades amb les substàncies estupefaents. Diferència entre drogues legals i il·legals Legals: L'alcohol, el tabac i certs medicaments sota prescripció mèdica. Il·legals: Tota la resta de substàncies. El seu ús comporta diverses conseqüències segons l'àmbit d'actuació. Infracció administrativa vs. Delicte penal L'agent clarifica que el sistema legal espanyol divideix les infraccions en dos territoris: 1. Territori Administratiu (Faltes): Implica sancions econòmiques. El consum en la via pública o l'exhibició de drogues en espais i transports públics es castiga amb multes que van dels 300 als 30.000 euros. 2. Territori Penal (Delictes): Comporta penes privatives de llibertat (presó). S'inclouen en aquesta línia el cultiu, l'elaboració i el tràfic de substàncies. Mites sobre el cultiu i tràfic Cultiu domèstic: L'agent desmenteix la creença popular que es permet tenir un nombre mínim de plantes a casa. > "El simple acte de cultiu d'una sola planta ja és un delicte." Tràfic i indicis: Els Mossos determinen si una substància és per a consum propi o per a la venda mitjançant indicis com la possessió de moneda fraccionada o la reiteració d'actes en zones sensibles com escoles o discoteques. Agreujants i responsabilitat de tercers Menors d'edat: Facilitar drogues a menors o consumir davant d'ells incrementa dràsticament la gravetat de la infracció. Locals de lleure: Els propietaris de discoteques o bars tenen la responsabilitat legal de no permetre el consum en els seus establiments, podent arribar al tancament del local si ho permeten. "30.000 euros és el salari d'un any d'un treballador; és el preu d'un bon cotxe. I aquestes multes, tard o d'hora, es paguen."

  • 13'

    Novetats literàries i projectes a la Biblioteca de Tarragona

    Actualitat Literària i Cultural a la Biblioteca Pública de Tarragona En aquesta sessió de Tarragona Ràdio, la bibliotecària Montse Bartolí presenta una selecció de novetats editorials i detalla les activitats culturals i acadèmiques que s'estan duent a terme a la ciutat. Recomanacions Literàries Bartolí destaca tres obres que fugen de la publicitat convencional per oferir mirades personals i curioses: Josep Maria Espinàs amb I la festa segueix: Un llibre d'estil dietari on l'autor realitza reflexions quotidianes i sociològiques sobre la vida, comparant aspectes com l'evolució del significat dels colors o el plaer de les petites observacions. Genís Cinca i La vida secreta dels nostres metges: Una investigació profunda sobre 15 metges catalans il·lustres (com els Barraquer, Trueta o Puigbert), revelant anècdotes personals i detalls de vegades controvertits de les seves trajectòries. Sílvia Cóppulo amb 47 vides excepcionals: Un recull d'entrevistes a dones referents en diversos àmbits (justícia, medicina, arts o política), centrat en la seva lluita professional i la seva visió de la societat actual. "Josep Maria Espinàs continua amb una línia d'autorretrat... fa com una reflexió, observacions de la vida quotidiana, tant de la seva infantesa com d'aspectes que veus pel carrer." Projecte Pilot per a Estudiants de Batxillerat La Biblioteca de Tarragona ha estat seleccionada com una de les cinc seus a Catalunya per iniciar un projecte pilot de foment de la lectura. Aquest cicle consisteix en sis conferències per analitzar les lectures obligatòries de cara a les proves d'accés a la universitat (PAU). La primera sessió tractarà sobre l'obra Bruixa de dol de Maria Mercè Marçal. Avisos per als Usuaris Es recorda als usuaris la importància de conservar el carnet antic de la biblioteca fins al mes de març, moment en què s'implementarà definitivament el nou programari de la xarxa de biblioteques catalanes.

  • 30'

    Crisi al Nàstic: Derrota contra el Múrcia i tancament del mercat

    Anàlisi de la derrota i situació esportiva La tertúlia esportiva se centra en la dolorosa derrota del Nàstic de Tarragona davant el Múrcia, on l'equip no va saber mantenir un avantatge de 2-0. Els tertulians coincideixen que l'equip va patir una desconnexió preocupant després d'un inici esperançador. • El Nàstic va marcar el primer gol als 57 segons gràcies a Campano. • Un penal fallat i la incapacitat de reaccionar davant la remuntada visitant van marcar el partit. • Es critica la gestió del tècnic César Ferrando, especialment en l'ús dels canvis i la falta de resposta tàctica. El mercat de fitxatges i la marxa de Walter Un dels temes més polèmics és la cessió de Walter al Màlaga amb opció de compra. • Arguments econòmics: El club necessita sanejar els comptes i la marxa del jugador estaria pressupostada dins dels 800.000 euros previstos per ingressos. • Crítica tècnica: Es qüestiona que Ferrando no sigui més egoista com a entrenador per voler retenir el talent. • Noves incorporacions: El mercat es tanca avui a les 12 de la nit i es prioritza l'arribada d'un mig centre i un extrem esquerre. Perfil del fitxatge ideal "S'ha de buscar un jugador que estigui en actiu, que millori realment el grup i que no trenqui la unitat del vestidor." L'impacte en l'afició i temes institucionals Malgrat la bona resposta de l'afició (més de 7.000 persones), la derrota genera desil·lusió i por que la gent deixi d'anar al Nou Estadi. • Es discuteix la campanya de regalar entrades als socis, que va ser un èxit de convocatòria però un fracàs en el resultat final. • Menció a l'acte de conciliació amb Antoni Pinilla programat per a l'activitat institucional d'aquesta setmana. • Efemèride: El camp del Nàstic celebra el seu 38è aniversari (inaugurat el 1972).

  • 33'

    L'Escola d'Art i Disseny de Tarragona: Formació i Futur

    Els Estudis d'Art i Disseny a Tarragona L'episodi se centra en l'oferta formativa i la realitat professional de l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació de Tarragona. Durant la tertúlia, s'explora com el centre s'ha convertit en un referent veterà amb gairebé tres dècades d'història, formant professionals en disciplines visuals i artístiques. Formació i Especialitzacions L'escola ofereix una estructura educativa dual que combina el rigor oficial amb la flexibilitat creativa: • Cicles Formatius de Grau Superior (CFGS): Inclouen especialitats com gràfica publicitària, il·lustració, fotografia artística, joieria i pintura. • Cursos Monogràfics: Espais d'aprenentatge lliure i obert a tota la ciutadania en àmbits com la ceràmica, l'escultura o el gravat. Realitat Professional i Mercat Laboral Un dels punts clau de la discussió és la transició del món acadèmic al laboral. Es destaca que, malgrat els tòpics sobre les arts, hi ha una inserció laboral alta, especialment en el disseny gràfic. • L'autoocupació: Molts alumnes opten per crear els seus propis estudis o treballar com a freelance. • Interdisciplinarietat: Actualment és vital que un il·lustrador tingui nocions de disseny i viceversa. "Un dissenyador o un il·lustrador ho és les 24 hores del dia; està tot el dia captant, analitzant i criticant des d'una mirada concreta." El Valor de la Creativitat en l'Era Digital Tot i l'avenç de les noves tecnologies, els ponents recorden que l'ordinador és només una eina més. El valor real resideix en el mètode, la personalitat de l'artista i la capacitat d'aportar recursos propis que una màquina no pot imitar.

  • 20'

    Agenda esportiva i la Pujada a la Portella

    Agenda d'activitats i presentació del Club Esportiu L'Esquadra El col·laborador Pep Calvet ens porta les darreres novetats del món de l'esport a l'aire lliure, destacant la Senglenada 2010 a Calders i diverses mitges maratons previstes per al mes de febrer a Granollers, Barcelona i Balaguer. El Club Esportiu L'Esquadra L'episodi compta amb la participació de Javier Roy i Josep Sanabra, membres d'aquesta entitat. Tot i que el nom fa referència als Mossos d'Esquadra, el club és una entitat de lleure oberta a tothom, incloent-hi policies locals, metges forenses i qualsevol aficionat a l'esport. Actualment, la seva secció més activa és la d'atletisme, especialment les curses de muntanya. La Cursa i Caminada "Pujada a la Portella" Es presenta la primera edició d'aquesta prova organitzada pel club a l'Hospitalet de l'Infant pel pròxim 7 de març. Les característiques principals són: Recorregut: Un total de 18,4 quilòmetres amb un desnivell acumulat de prop de 900 metres. Exigència: S'ascendeix des del nivell del mar fins als 568 metres de la Portella en només 6 quilòmetres. Entorn: El traçat ofereix vistes espectaculars de la plana de Tarragona i els nuclis de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant. Modalitats: Oberta tant a corredors com a practicants de senderisme. Reptes internacionals i convivència Els convidats expliquen la seva preparació per a la Marató de Roma, un repte que molts membres del club afrontaran el 27 de març. Destaquen que l'entitat fomenta la convivència familiar, ja que sovint els acompanyen familiars per fer de "claca" i suport logístic. "No pretén ser només exclusiu de Mossos d'Esquadra... estem oberts a tot un ventall de gent per fomentar l'esport i la convivència."

  • 23'

    Cartellera i Tecnologia: De l'Iraq de Bigelow a l'iPad

    Recomanacions i Estrenes de Cinema L'episodi d'avui se centra en la crítica subjectiva de les estrenes a les sales de Tarragona, destacant títols que van des del realisme bèl·lic fins a la ciència-ficció. Els Grans Títols de la Setmana • En Tierra Hostil (The Hurt Locker): Dirigida per Kathryn Bigelow, és considerada pels col·laboradors com una de les millors pel·lícules de l'any. No és una cinta bèl·lica convencional, sinó un retrat cru i sense moralismes de l'ofici de desactivador de bombes a l'Iraq. • Invictus: Sota la direcció de Clint Eastwood, la pel·lícula narra com Nelson Mandela (Morgan Freeman) va utilitzar el rugbi per unir la nació sud-africana. Es destaca la capacitat d'Eastwood per fer fluir les històries de manera natural. • La quarta fase: Una proposta que barreja el fals documental amb la ficció sobre abduccions alienígenes, protagonitzada per Milla Jovovich. Altres Estrenes i Cinema Familiar • Krabat i el molí del diable: Una adaptació de literatura juvenil alemanya que alguns comparen amb Harry Potter, tot i que els col·laboradors la defineixen més com un drama fantàstic comercial. • Todo incluido: Una comèdia nord-americana típica sobre teràpia de parella en un resort. Els crítics es mostren escèptics davant la manca d'originalitat d'aquest tipus de productes industrials. "No és necessari posar-se ulleres 3D per entrar de cap en una història; en pel·lícules com 'En Tierra Hostil' sents que ets dins pel seu realisme." Tecnologia i Videojocs La secció final dona un gir cap a les novetats tecnològiques del moment: • L'arribada de l'iPad: Es discuteix el llançament del nou dispositiu d'Apple. Tot i les crítiques de la premsa, els col·laboradors en destaquen el disseny i el potencial per revolucionar el mercat, tal com va fer l'iPhone. • Llançament de Mass Effect 2: Recomanació especial per als usuaris de Xbox d'aquesta seqüela de rol i ciència-ficció que explora l'univers des de la perspectiva humana.

  • 38'

    L'Aventura de la Vida: 10 anys d'educació i salut

    Presentació de la Temporada i Trajectòria L'episodi d'avui marca l'inici d'una nova temporada del programa L'Aventura de la Vida a Tarragona Ràdio. Aquest projecte de col·laboració entre l'Ajuntament de Tarragona i la Fundació Catalana de l'Esplai celebra una dècada de funcionament a la ciutat i sis temporades d'emissió radiofònica. L'Escola com a Eix Vertebrador S'analitza el paper fonamental de les escoles en la promoció d'hàbits saludables, tot i que es reconeix que no poden ser les úniques responsables: • L'escola és un espai privilegiat d'intervenció comunitària. • El professorat actua com a facilitador i motor del programa. • Es busca passar de la simple transmissió de coneixements a la creació d'autonomia personal. Salut i Benestar Integral La discussió subratlla que la salut va més enllà de l'aspecte físic: • Es tracten temes com l'obesitat infantil vinculada al sedentarisme i l'urbanisme. • Es fomenta l'esperit crític per dir "no" en situacions de pressió social. • Es treballa la promoció de la salut mental i emocional des de la infància. Impacte Social i Participació Infantil El programa ha arribat a xifres considerables, amb més de 1.700 alumnes de primària i gairebé 1.500 de secundària participant activament en els diversos programes com Òrdago. "Persones saludables vol dir persones autònomes. Treballar en promoció de la salut vol dir treballar l'autonomia personal." El Valor de la Ràdio L'espai radiofònic permet als nens i nenes: • Convertir-se en subjectes actius i protagonistes. • Tenir un altaveu per a la seva visió fresca i sense filtres de la realitat. • Connectar l'escola amb les famílies, que escolten orgulloses les intervencions dels seus fills.

  • 20'

    Miró i el Tapís a la Farinera de Tarragona

    El llegat artístic de Miró i Josep Royo a Tarragona En el marc de la candidatura per a Tarragona 2016, l'artista Josep Maria Rosselló analitza el patrimoni cultural d'avantguarda de la ciutat, centrant-se en la col·laboració històrica entre Joan Miró i el creador tèxtil Josep Royo. La Farinera: Un centre de producció internacional La història se centra en l'antiga Farinera de Tarragona, un espai d'arqueologia industrial convertit en un taller d'art d'alt nivell on es van produir peces monumentals destinades a tot el món: Gran format: Es van crear tapissos de fins a 11 metres de llargada i 2 tones de pes. Destinacions clau: Obres realitzades per al World Trade Center de Nova York, la National Gallery, la Fundació Miró de Barcelona i la Fundació Maeght. Innovació tècnica: Josep Royo va revolucionar l'anomenada Escola Catalana del Tapís introduint nusos, gruixos i relleus que trencaven amb la tradició de la simple còpia pictòrica. La connexió personal de Miró amb el Camp de Tarragona Rosselló destaca que la relació de Miró amb la terra no era només professional, sinó profundament emocional: L'obra surrealista més important dels anys 20 es va gestar a la seva masia de Mont-roig. Miró sentia una gran aversió per les grans ciutats; quan anava a París, s'emportava elements naturals (troncs, herbes i la famosa garrofa) per mantenir el vincle amb l'essència tarragonina. L'origen del Tapís de Tarragona es remunta a un gest de gratitud cap al Doctor Ozco de la Creu Roja, qui va atendre la seva filla després d'un accident. "Miró volia una obra de creació pura, no trencava amb el tapís fins que va trobar en Royo la capacitat de fer quelcom realment nou." Investigació i futur projecte El text s'ha basat en la recerca de Rosselló per al seu llibre sobre la Farinera i un futur treball centrat en la correspondència inèdita entre Miró i el Doctor Ozco, que aporta dades noves sobre la gènesi d'aquest patrimoni sovint desconegut pel gran públic.

  • 23'

    L'univers del cava rosat: elaboració i maridatges

    Introducció al Cava Rosat En aquest episodi, el sommelier Francesc Lledó analitza en profunditat el cava rosat, un producte que històricament s'havia considerat secundari però que ha guanyat molt de prestigi i quota de mercat. Es destaca que, a diferència d'Espanya, a França el consum de xampany rosat és majoritari, un costum que s'està expandint gradualment a Catalunya gràcies a la cultura del vi i l'augment de la qualitat. Procés d'Elaboració L'elaboració del cava rosat és complexa i depèn totalment de la varietat del raïm i el contacte amb la pell: • Selecció de varietats: S'utilitzen raïms negres com el trepat (autòcton de la Conca de Barberà), la garnatxa o el pinot noir. • Maceració i color: La clau és el sangrat. El most es deixa en contacte amb les pells durant un temps limitat (hores) fins a obtenir el color desitjat, moment en què se separa el líquid per continuar la fermentació sense pells. • Diferència amb el blanc: Mentre que en el blanc es premsa ràpidament el raïm, en el rosat es busca l'extracció controlada de la pell. La Segona Fermentació i el Degorgit • Presa d'escuma: S'afegeix el licor de tiratge amb llevant seleccionats que crearan el carbònic natural. • Giro-palers: Avui dia s'utilitzen sistemes mecànics per moure les ampolles i concentrar els sediments al coll. • Degorgit per congelació: Es congela el coll de l'ampolla per extreure els llevats morts amb la mateixa pressió del gas. Maridatges i Tipologies Lledó diferencia clarament entre dues grans categories segons la seva criança: Cava Rosat Jove: Molt viu i afruitat (aromes de cirera i maduixa). "El millor del món és una coca de cireres de Corpus amb un cava rosat jove." • Ideal per a aperitius, amanides de fruita, plats amb salsa de tomàquet i peixos. Gran Reserva Rosat: Al voltant dels 3 anys es produeix l'autòlisi dels llevats, quan les cèl·lules es trenquen i aporten notes elegants de pa torrat i mantega. • Maridatge ideal amb pastes salades de full, pastes amb mantega i xocolata afruitada. Mercat i Preus Es desmitifica que el cava rosat sigui més car que el blanc. Els preus oscil·len entre els 8-10 euros per als joves de bona qualitat i a partir dels 16-20 euros per als grans reserves.