Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2011 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2011. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1229 episodis
RSS

episodis

37-48 de 1228
  • 16'

    L'estat de la sida al Camp de Tarragona: Estabilitat i nous reptes

    Situació actual de la infecció al territori En commemoració del Dia Mundial de la Lluita contra la Sida, el doctor Joan Guix, director de l'Agència de Protecció de la Salut al Camp de Tarragona, analitza l'evolució de la malaltia l'any 2011. La situació es defineix per l'estabilitat en el nombre d'infeccions, tot i que amb matisos preocupants en certs col·lectius. VIH vs. Sida: Conceptes clau És fonamental diferenciar entre ambdós termes per entendre la malaltia: * VIH (Infecció): És el moment en què el virus entra al cos i comença a replicar-se destruint el sistema immunològic. En aquesta fase la persona és seropositiva però no està malalta. * Sida: És el desenvolupament de la malaltia quan, a causa de la immunodeficiència, apareixen les anomenades malalties oportunistes (com la tuberculosi). Dades i tractament Al Camp de Tarragona, les dades del 2010 mostren 38 noves infeccions per VIH i 9 casos que han desenvolupat la malaltia de la sida. Aquesta baixa incidència de la malaltia s'explica pel: * TARGA: Tractament antiretroviral d'alta eficàcia que evita que els seropositius desenvolupin la sida. * Cronificació: La malaltia s'ha convertit en una condició crònica amb una perspectiva de vida normal si es detecta a temps. El perill del relaxament i el nou test ràpid El doctor alerta d'un relaxament social, especialment en el col·lectiu de joves que no van viure els anys més durs de l'epidèmia (anys 90). Actualment, la via heterosexual és la majoritària en la transmissió del virus a causa de la falta d'ús del preservatiu. "Tots estem en risc; si tenim conductes de risc, podem adquirir i transmetre la infecció." Per millorar el diagnòstic precoç, s'ha posat en marxa un programa a sis farmàcies de Tarragona i sis de Reus que ofereixen un test ràpid de VIH. Aquest servei destaca per la seva confidencialitat i accessibilitat, permetent obtenir una orientació sobre l'estat serològic en només 20 minuts.

  • 23'

    Entrevista a Joaquim Sendra: Reptes econòmics i PIMEC

    Situació Política i Mesures Fiscals L'entrevista comença analitzant el panorama post-electoral després de la victòria del Partit Popular. Joaquim Sendra, president de PIMEC Tarragona, destaca la necessitat urgent que el nou govern compleixi les promeses fetes a les pimes, especialment pel que fa a la fiscalitat. • L'IVA de caixa: Una de les demandes històriques és que les empreses no hagin de pagar l'IVA fins que no hagin cobrat realment la factura. • Finançament: Sendra critica que l'Estat s'hagi estat finançant a costa de les petites empreses en un context on el crèdit privat és pràcticament inexistent o té costos desorbitats de fins al 20%. Reformes Estructurals Necessàries El president de la patronal reclama canvis profunds i no "mitges tintes" per sortir de l'estancament: • Reforma laboral: Es demana una flexibilització real que inclogui horaris, convenis i la reducció de costos laborals per fomentar la confiança en la contractació. • Confiança del consumidor: Sendra subratlla que la manca de consum es deu a la por de la ciutadania davant la inestabilitat laboral. "Nosaltres el que volem és que no hi hagi 5 milions d'aturats, i això només es fa fent que les empreses tinguin confiança per contractar." Gestió de la Generalitat i el Pacte Fiscal Quant a les mesures d'austeritat del govern d'Artur Mas, PIMEC les veu amb bons ulls com a exercici de bona gestió, tot i que reclama que s'arribi aviat a la fase d'incentivació de l'economia. • Pacte Fiscal: Es considera una eina indispensable per resoldre el dèficit fiscal de Catalunya. • Visions de futur: Es proposa que temes clau com l'energia, l'educació i el model territorial s'abordin a fons per evitar canvis constants cada vegada que hi ha un relleu polític. L'Economia a Tarragona i el Calendari Laboral Polígons Industrials i Productivitat Es detalla el conveni signat amb l'Ajuntament de Tarragona per millorar la competitivitat dels polígons, destacant mancances en fibra òptica, potència energètica i transport públic. La Problemàtica dels Ponts Finalment, Sendra critica durament la distribució de festius intersetmanals, qualificant-los de "desastre" per a la productivitat. Proposa agrupar els festius a l'inici de la setmana (dilluns i dimarts) per no perjudicar el comerç durant el cap de setmana i mantenir un ritme de treball constant.

  • 10'

    El cavallet de cartró: Poesia i titelles al Teatre Metropol

    Un viatge poètic per a la petita infància L'entrevista amb Marc Arbàs, director de la companyia El príncep Totilau, ens descobreix els detalls de l'espectacle "El cavallet de cartró", que es presenta al Teatre Metropol de Tarragona. Aquesta proposta s'emmarca dins el cicle Metropol Familiar i està especialment dissenyada per a infants d'entre 3 i 6 anys. Eixos principals de l'obra Combinació artística: L'espectacle fusiona la poesia amb el món dels titelles de tija, creant un univers plàstic i sonor únic. Fil conductor: La trama segueix els records d'infantesa de la protagonista, la Tita Llaire, repassant les quatre estacions de l'any a través d'activitats quotidianes com esmorzar, passejar el gos o somiar. La poesia com a eina: L'obra pretén ensenyar als més xicotets a interpretar el món i relacionar-se amb ell mitjançant la metàfora i l'art. Autors i referents literaris L'espectacle fa una tria acurada de la millor literatura infantil, principalment en català: "Creiem que tenim a l'espectacle de les millors poesies que hi ha actualment per la canalla." Entre els autors destacats trobem: 1. Joana Raspall, Lola Casas i Miquel Desclot (autors actuals). 2. Carles Riba i Josep Carner (clàssics de la literatura catalana). El paper del públic i la família Tot i ser un espectacle per a nens molt petits, Arbàs destaca que busquen un clima de silenci i contemplació, on la interacció és puntual i l'infant es deixa seduir per les imatges i la música de les paraules. Es remarca la importància dels pares com a guies i acompanyants en l'experiència teatral, ajudant a valorar i comentar l'obra després de la funció per enriquir l'aprenentatge del nen.

  • 27'

    10 anys de la maqueta de la Tarragona medieval

    Un viatge a la Tarragona oblidada En aquest episodi, es commemora el desè aniversari de la inauguració de la maqueta de la Tarragona medieval, situada a la sala gòtica del Pretori. L'arquitecte i tècnic del Museu d'Història, Lluís Pinyol, explica el procés de creació d'aquesta eina didàctica que busca reivindicar un període històric sovint eclipsat pel passat romà de la ciutat. El ressorgir després de l'abandonament Després d'un buit d'uns 300 anys d'abandonament arran del setge àrab, la ciutat es va tornar a poblar a partir del 1129. Conceptes clau d'aquesta repoblació inclouen: • L'arribada dels normands sota el comandament de Robert Bordet. • La convivència de diferents jurisdiccions, com la zona sota control normand que més tard seria el Call Jueu. • La utilització de les estructures romanes per construir la nova ciutat medieval, un procés conegut com a fossilització urbana. Característiques de la maqueta La maqueta no és només una representació estàtica, sinó un projecte viu i renovable. Algunes de les seves peculiaritats són: • Codificació per colors: S'utilitza fusta de dues tonalitats per diferenciar els murs romans reutilitzats (més foscs) de les noves construccions medievals (més clares). • Rigor històric: Es basa en una compilació exhaustiva de documentació de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, arxius municipals i excavacions arqueològiques. • Dimensions i logística: Mesura aproximadament 4 x 3,5 metres i va haver de ser introduïda per la finestra del Pretori mitjançant una grua. "L'urbanisme de la part alta actual és un reflex de l'urbanisme romà i medieval que s'ha fossilitzat i que ens explica moltes coses de la ciutat actual." Patrimoni desaparegut i visites guiades L'episodi destaca edificis que ja no existeixen, com el Castell del Patriarca, volat el 1811 durant la Guerra del Francès, i convida els ciutadans a participar en les visites guiades especials per celebrar l'efemèride, on es poden descobrir vestigis encara visibles com les torres d'Arandes i de Morenes.

  • 16'

    25 anys de Ràdio Sant Pere i Sant Pau: Història i futur

    Commemoració dels 25 anys de l'emissora L'entrevista celebra el 25è aniversari de Ràdio Sant Pere i Sant Pau, una emissora que va néixer el novembre de 1986. Eduard García Castells, el seu director, recorda els inicis vinculats a un projecte de xarxa d'emissores municipals a Tarragona que pretenia connectar diversos barris amb una emissora central, llavors anomenada Ràdio Fòrum. El valor del voluntariat i la implicació local L'èxit i la longevitat de l'emissora es basen en un pilar fonamental: Altruisme pur: L'emissora compta amb una base constant d'entre 70 i 80 col·laboradors que treballen sense remuneració. Autogestió: Les instal·lacions, des de la insonorització fins a la pintura, han estat realitzades pels mateixos membres de la ràdio. Vincle amb el barri: Malgrat ser un "barri dormitori" amb uns 25.000 habitants, la ràdio actua com a nexe d'unió entre les nombroses entitats locals. Premis Micro i reconeixements Per celebrar l'efemèride, s'organitza un sopar on es lliuren els Premis Micro. Aquests guardons, amb 20 anys de trajectòria, reconeixen a: Col·laboradors destacats de la casa. Entitats del barri i de la ciutat (com el Nàstic o Tarragona 2017). Comerços històrics i figures clau del moviment veïnal. Reptes i futur de l'emissora Mirant cap al futur, el director destaca que la principal preocupació no és la manca de relleu generacional —ja que reben molts estudiants de la Universitat Rovira i Virgili— sinó la situació legal. García Castells fa una crida als partits polítics per resoldre la manca de llicència oficial, una demanda històrica per garantir la seguretat administrativa de l'emissora. "Podem estar molt, molt orgullosos del que hem fet. Nanos, l'hem fet grossa."

  • 10'

    Protestes pel tancament de les residències de temps lliure

    Conflicte laboral a les residències de temps lliure de la Generalitat El President del comitè d'empresa de la Ciutat de Repòs i Vacances de Tarragona, Eufracio Rodríguez, exposa la crítica situació dels treballadors davant l'anunci de tancament d'aquests centres gestionats per la Generalitat de Catalunya. Les mobilitzacions han començat amb trobades coordinades entre els empleats de Tarragona i els de la residència de Les (Vall d'Aran) a Lleida, així com els de Llançà a Girona. Punts clau de la denúncia: Abandó institucional: Es denuncia una manca d'inversió i manteniment des que les instal·lacions es van transferir a la Generalitat l'any 1980. Viabilitat econòmica: Els treballadors afirmen que el centre de Tarragona era rendible fins al 2007, generant superàvits, però que la gestió posterior ha limitat l'activitat a l'hostaleria mínima per justificar pèrdues. Impacte social i laboral: El tancament afecta directament uns 80 treballadors només a Tarragona, incloent-hi moltes famílies que depenen totalment d'aquests ingressos i personal eventual que anirà directament a l'atur. Interessos ocults: El comitè sospita que darrere el tancament hi ha interessos urbanístics donada la ubicació privilegiada dels terrenys (14 hectàrees a primera línia de mar). "No entenem si consideren que és rentable que, per un altre costat, diguin que la tanquen." Estat de les mobilitzacions Els treballadors rebutgen la privatització d'un patrimoni que consideren que pertany a tots els treballadors de l'Estat. De moment, les respostes de la Conselleria han estat inexistents, descrites pel representant com parlar contra un "mur de pedra". Les protestes continuaran fins a obtenir un compromís de futur per als equipaments i les plantilles.

  • 1h 18min

    Ple de l'Ajuntament de Tarragona: Mobilitat i Economia

    Gestió de la Mobilitat i Aparcaments L'Ajuntament ha centrat bona part del debat en la creació i remodelació d'infraestructures clau per a la ciutat: • Aparcament dissuasori a Joan Serra Vilaró: S'ha aprovat inicialment el projecte per a un nou aparcament de 143 places a la zona de Sant Pere i Sant Pau (prop de la zona universitària). Tot i l'aprovació, l'oposició s'ha abstingut criticant la manca de consignació pressupostària directa. • Projecte Jaume I: S'ha aprovat l'estudi de viabilitat per reconvertir el polèmic pàrquing Jaume I en un aparcament convencional. Des d'Iniciativa s'ha criticat durament la continuïtat d'aquest projecte dins de les muralles per motius de sostenibilitat. Economia Municipal i Empreses Públiques La situació financera de les empreses municipals ha generat un intercanvi de retrets entre l'equip de govern i l'oposició: • Espimsa i el Mercat Central: S'ha aprovat una ampliació de capital de prop de 190.000 euros. El Partit Popular ha acusat el govern de "mentides" sobre el finançament total del mercat, mentre que el govern ha defensat la viabilitat del pla de retorn. • EMT (Transports Públics): S'ha donat compte de transferències de tresoreria d'uns 2 milions d'euros per cobrir despeses corrents com nòmines i combustible. L'alcalde ha defensat aquests ardits financers com a mesura de responsabilitat cap a les famílies dels treballadors. Ocupació i Obra Pública Plans d'Ocupació Local S'ha aprovat la modificació del conveni per contractar 62 persones durant 6 mesos. La polèmica ha sorgit perquè els salaris estaran per sota del conveni municipal, ja que s'ajusten a les bases de la Generalitat. Crisis d'Empreses Adjudicatàries S'ha discutit la situació de l'empresa Vixen i altres constructores en fase preconcursal. El govern ha aclarit que: "Els subcontractistes no tenen acció directa contra l'administració per cobrar deutes dels contractistes principals." L'Ajuntament garanteix, però, que les obres estructurals (com la de Tabacalera) continuaran segons el calendari previst.

  • 12'

    L'èxit de l'escola de dansa Artemis camí de Nova York

    L'escola Artemis i la formació d'alt rendiment L'entrevista a Tarragona Ràdio destaca la tasca de l'escola de dansa Artemis, l'única a Tarragona que ofereix el grau professional de dansa. Artemis Aplaja, la seva responsable, explica la creació d'un grup d'alt rendiment per a joves que busquen professionalitzar-se. Aquesta formació no només se centra en la tècnica, sinó que busca: Exposar els alumnes a concursos internacionals per mesurar-se amb el nivell global. Facilitar l'accés a beques d'estiu i formació en escoles d'elit com l'Òpera de París o l'American Ballet. Preparar els ballarins per a futures audicions en companyies professionals. Èxit a París i fites internacionals Els alumnes Oriol Picó i Maria Maestre han obtingut la medalla de bronze al campionat europeu de dansa a París, amb una puntuació excel·lent de 97 sobre 100. Han competit amb el pas de deux de Don Quixot, una de les peces més complexes del repertori clàssic per la seva exigència en càrregues, equilibris i girs. "És una màgia que jo els hi regalo la coreografia i ells, a canvi, em donen una ovació i és molt maco." Disciplina, sacrifici i futur La dedicació a la dansa s'ha comparat amb la dels estudis musicals regulats, destacant que: Exigeix una gran disciplina, sovint sacrificant temps d'oci i caps de setmana. L'Oriol ha estat guardonat amb una beca per al Washington Ballet gràcies al seu paper a París. La propera gran fita és la final mundial a Nova York l'abril vinent, on competiran amb ballarins de tot el món (Japó, Brasil, EUA). L'Artemis subratlla que, tot i que per a la dansa clàssica és ideal començar als 7 o 8 anys, altres disciplines permeten inicis més tardans, sempre que hi hagi passió i constància.

  • 18'

    El llegat de Joan Ibáñez al Museu del Port

    Preservació de l'ofici de boter a Tarragona L'episodi se centra en la figura de Joan Ibáñez, l'únic mestre artesà boter de Catalunya reconegut per la Generalitat, qui ha decidit cedir tot el seu taller al Museu del Port de Tarragona. Aquesta donació inclou més de 100 eines tradicionals que serviran per recrear fidelment un taller de boter històric. Detalls de l'ofici i la trajectòria de l'artesà Inicis i aprenentatge: Joan Ibáñez va començar l'ofici als 14 anys a Vilafranca, en un taller totalment artesanal on va aprendre totes les facetes de la professió abans de la mecanització. El mestre artesà: El títol de mestre artesà li va ser atorgat després d'un procés rigorós de demostració de la seva experiència i la presentació de treballs històrics. Producte i materials: Antigament s'utilitzava principalment fusta de castanyer per a botes de transport, ja que el roure era massa car. Actualment, el roure predomina per a la criança de vins. La importància històrica per al Port Mercè Tuldrà, coordinadora del museu, destaca que l'ofici de boter és essencial per entendre la història de Tarragona: "L'exportació que sempre hi ha hagut pel port de Tarragona han estat els productes agrícoles i, en gran importància, el vi i els seus derivats." El projecte de recreació al Museu Objectiu: No es tracta només d'exposar eines, sinó de recrear l'espai físic del taller per oferir una experiència immersiva. Assessorament: El mateix Joan Ibáñez supervisa el projecte per garantir que les tècniques i la disposició siguin les correctes. Previsió: Es preveu que la nova secció estigui oberta al públic cap a la primavera.

  • 12'

    Projecte 34: Òpera Rock contra la violència de gènere

    Els membres del grup tarragoní Amnea, Oriol Mas i Roman Bonet, presenten el seu nou espectacle Projecte 34, una òpera rock conceptual que s'estrenarà al Teatre Metropol de Tarragona coincidint amb el Dia Internacional contra la Violència de Gènere. Origen i significat del títol L'obra, que s'ha gestat des de finals de l'any 2009, ha anat canviant de nom en funció de la tràgica realitat social. El títol actual, Projecte 34, fa referència al nombre de víctimes mortals (dones i fills menors) per violència masclista a Catalunya des que es va iniciar la composició de l'espectacle. Argument i proposta artística L'espectacle s'allunya dels tòpics i busca aprofundir en la psicologia humana: * La trama se centra en un fill que assassina el seu pare després de veure com aquest maltractava la seva mare. * Es fuig de personatges plans per analitzar els punts grisos i les causes de la violència. * L'escenografia és conceptual i simbòlica (per exemple, la mare és representada per un piano i el pare per una butaca). * La música és el fil conductor principal, acompanyada de videoprojeccions i teatre contemporani. Col·laboracions i finalitat benèfica El projecte destaca pel seu caràcter altruista i solidari: * Hi participen unes 25 persones, incloent-hi una coral de 8 veus i diversos músics de l'escena catalana. * Tota la recaptació de les entrades (10 euros) anirà destinada a la Fundació Leura, que gestiona pisos d'acollida per a joves i dones en risc d'exclusió. "La violència de gènere no comença amb els cops, comença amb coses molt més subtils."

  • 9'

    20 anys de la Mitja Marató Ciutat de Tarragona

    Celebració de la 20a edició de la Mitja Marató L'episodi commemora el 20è aniversari de la Mitja Marató Ciutat de Tarragona, destacant l'evolució de la prova i la constància dels atletes locals. L'entrevista se centra en la figura de Joan Soler, un dels 16 corredors "fidels" que han participat en totes les edicions del certamen des de la seva creació a principis dels anys 90. Punts clau de l'entrevista Homenatge als atletes històrics: Es reconeix la tasca de 16 corredors que no han fallat a cap cita durant dues dècades. Evolució de l'esport a la ciutat: Joan Soler recorda com, fa 30 anys, el running de fons era una activitat minoritària amb amb prou feines una vintena de practicants a Tarragona. Canvis en l'acceptació ciutadana: L'atleta destaca el canvi de mentalitat de la població: "Abans la gent es queixava pels talls de carrers; ara s'accepta com una cosa important per a la ciutat." Tasques d'organització: A més de córrer, Soler col·labora amb el Patronat d'Esports en la preparació tècnica del circuit, el marcatge de quilòmetres i la logística prèvia. Dades tècniques i trajectòria Millor marca: Joan Soler va registrar un temps d'1 hores i 16 minuts en la primera edició. Rol actual: En aquesta 20a edició, Soler participarà amb un esperit no competitiu, acompanyant els corredors de la part posterior i supervisant que tot el circuit estigui en condicions òptimes.

  • 18'

    325 anys de presència educativa de les Dominiques a Tarragona

    Commemoració d'una fita històrica a Tarragona L'entrevista amb Marcel Pellejà, director de l'escola, celebra els 325 anys de presència ininterrompuda de les germanes Dominiques a la ciutat de Tarragona. Encara que van arribar el 1684, no va ser fins al 1686 que el consistori va autoritzar oficialment la creació del seu convent i la seva tasca pastoral i educativa. Evolució Històrica i Ubicacions La trajectòria de la institució ha passat per diversos punts emblemàtics de la ciutat: - Arc de Sant Bernat (1684-1696): Primera residència prop de la plaça del Fòrum. - Plaça del Pallol (1696-1951): Ubicació històrica al convent de Sant Domènec (popularment conegut com Cala Gapitu). - Carrer Rovira i Virgili (1951-actualitat): Seu actual per respondre a l'augment de l'alumnat i la necessitat d'instal·lacions modernes. Projecte Educatiu Actual Avui dia, l'escola és un centre concertat cristia que compta amb prop de 700 alumnes i un claustre de 53 professors. El seu model pedagògic destaca per: - Servei d'aprenentatge: Projectes d'apadrinament on alumnes grans ajuden els petits en la lectura o l'adaptació escolar. - Qualitat reconeguda: Certificació ISO des del 2007 que garanteix l'excel·lència en els processos organitzatius i escolars. - Identitat cultural: Fort vincle amb la música i la cultura popular, destacant la seva pròpia colla gegantera. Programa d'Actes del 325è Aniversari La celebració s'estén durant tot el curs amb esdeveniments oberts a tota la ciutadania: 1. Tret de sortida (26 d'octubre): Eucaristia presidida per l'Arquebisbe i estrena d'una peça musical per a sac de gemecs composada per Francesc Sans. 2. Xerrada de Carles Capdevila (gener): Ponència sobre educació i humor. 3. Peregrinatge a Montserrat (març): Amb la participació dels gegants i els músics de l'escola. 4. 325 anys, 325 músics (abril): Una gran desfilada musical pel centre de Tarragona. 5. Cloenda (maig): Setmana de Sant Domènec amb una cercavila nocturna pels llocs històrics on ha estat l'escola. "Els aniversaris són per gaudir-los com a escola, però sobretot per oferir-los a la ciutat, que és una de les responsables d'aquests 325 anys d'història."