Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2011 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2011. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1229 episodis
RSS

episodis

745-756 de 1228
  • 25'

    Restauració de l'església de Nazaret a Tarragona

    Restauració de l'església de Nazaret L'episodi se centra en les importants obres de rehabilitació que ha patit l'església de Nazaret, seu de la Congregació de la Sang a Tarragona. El projecte s'ha realitzat en diverses fases per fer front a problemes estructurals greus: • La Teulada: Les obres van començar el 2007 per solucionar filtracions i substituir cabirons de fusta podrits. • El Paviment: S'ha instal·lat un nou terra de granit de gran resistència, triat específicament per suportar el pes dels passos i els armats. El disseny inclou una distribució de les peces que formen una creu en el dibuix del terra. • La Pintura: S'ha renovat tot l'interior del temple, eliminant els danys causats per les antigues humitats. La Restauració de la Campana Un dels elements més destacats és la campana de l'any 1947, que ha estat completament rehabilitada per Fernando Ordenuí: • Té un disseny únic amb forma de calze invertit. • Inclou simbolisme religiós amb dues corones: la de dolors de la Mare de Déu i la d'espines del Crist. • S'ha electrificat i torna a sonar diàriament per l'Àngelus. Reptes i Futur de la Congregació Els convidats debaten sobre la complexitat de mantenir un patrimoni tan antic amb recursos limitats: "No es pot fer qualsevol cosa; qualsevol intervenció ha de respectar procediments artesanals i això encareix el manteniment." • L'església actua actualment com un museu de la Setmana Santa, guardant prop d'un terç dels passos de la ciutat. • Queda pendent per al futur la reconstrucció del retaule de l'altar, cremat durant la Guerra Civil. • Existeix una gran preocupació per la meteorologia de cara al Divendres Sant i la seguretat dels portants.

  • 4'

    Sorteig de mones i preparatius de la Festa dels Tarraconins

    Resum de l'activitat a Tarragona Ràdio En aquesta edició especial per Setmana Santa des de la plaça del Rei, s'han tractat diversos temes d'actualitat local, destacant especialment la col·laboració entre l'emissora i el Club dels Tarraconins. Sorteig de les Mones de Pasqua S'han anunciat els guanyadors del sorteig realitzat conjuntament amb el club infantil, on han participat més de 70 nens i nenes. Els detalls clau són: Els guanyadors: Olga Salvador, David Ramos, Judit Hidalgo, Maria Altes i Iris Panabonastre. Pastisseries col·laboradores: Conde, Geneve, Trill i Palau, entre d'altres. Recollida: Les mones es podran recollir el diumenge al matí per gaudir-ne el Dilluns de Pasqua. Avanç de la Festa dels Tarraconins 2022 S'han revelat els primers detalls de la gran festa anual del club: Data i horari: El proper 8 de maig, amb un horari ampliat d'11:00h a 19:00h. Ubicació: Enguany es trasllada davant de la Tabacalera. Temàtica: Sota el lema d'ensenyar Tarragona al món, s'enlairaran milers de globus amb missatges dels socis. Personatges: Comptarà amb la presència de la Nineta, l'Ibori i l'antagonista Wanda. "Volem ensenyar Tarragona al món, i necessitem l'ajuda de tots els socis per fer-ho a través de missatges en milers de globus." Finalment, s'ha fet un apunt sobre els armats, que l'any vinent renovaran les seves vestimentes.

  • 19'

    La Fotografia i el Relleu Generacional a la Setmana Santa

    Relleu Generacional i Tradició L'episodi comença destacant la gran participació d'infants a les bandes de la Setmana Santa de Tarragona, com el Gremi de Marejants i Jesús de Natzaret. Joaquim Julià subratlla que la pedrera està garantida amb nens de fins i tot dos o tres anys, assegurant la continuïtat de la festa. La Fotografia com a Eix Cultural La conversa se centra en la importància de la fotografia per documentar i promocionar la festivitat. Es comenten diversos punts clau: Augment de participació: Cada any hi ha més fotògrafs interessats, millorant la qualitat de les imatges als opuscles i revistes. L'audiovisual de Setmana Santa: Jordi Amanós, fotògraf, presenta un projecte de 25 minuts amb 177 fotografies, música de banda recuperada i les Set Paraules en hebreu i català. Evolució tecnològica: Es destaca el pas de l'analògic al digital, facilitant l'edició i la correcció d'errors, tot i que requereix una gestió d'acreditacions més estricta. Estètica i Espiritualitat La combinació de la nit, la llum i la pedra groguenca de la Part Alta crea un escenari màgic. Els convidats coincideixen que la fotografia no és només estètica, sinó una eina per transmetre la religiositat popular i el sentiment. "Una imatge val per mil paraules; a Dublín, les fotografies van bastar per transmetre l'essència de Tarragona sense necessitat de traduccions." Projectes de Futur L'Agrupació d'Associacions té com a línies de treball: * La creació d'un arxiu fotogràfic catalogat. * L'impuls del quart espai museístic per fer exposicions monogràfiques. * L'organització de concursos de fotografia tant per a sèniors com per a júniors.

  • 21'

    La Banda Infantil de Jesús de Natzaret a Tarragona Ràdio

    El futur de la Setmana Santa a la Plaça del Rei L'episodi d'avui de Tarragona Ràdio destaca la vitalitat de les tradicions tarragonines amb l'actuació en directe de la Banda Infantil de la Reial Germandat Jesús de Natzaret. Rubén Reig, representant de la formació, explica que aquest projecte va néixer fa tot just uns mesos amb l'objectiu principal d'assegurar el relleu generacional dins de la germandat. Formació i Dinàmica de Treball La banda està integrada per infants d'edats compreses entre els 5 i els 15 anys. Les claus del seu ràpid aprenentatge són: * Assajos constants: Practicaven dos dies a la setmana (divendres i dissabtes) per compatibilitzar-ho amb les activitats escolars. * Repertori adaptat: Toquen tres tipus de marxes: pas lent, pas ràpid i un toc d'exhibició. * Integració: En complir els 15 anys, els membres fan un "bypass" i s'integren directament a la banda gran. El lideratge del Gerard Un dels punts més sorprenents és la figura del Gerard, el director de la banda, que té només 10 anys. Tot i la seva curta edat, s'encarrega de: 1. Marcar les entrades i els compassos. 2. Coordinar el pas dels més petits. 3. Executar els repics i redobles principals. "Amb dos anys ja tenia timbal i amb tres ja em van apuntar a una banda; el mèrit és saber com tocar i tenir bons mestres." Presència dels Marejants i futur immediat L'acte també ha comptat amb la participació del Gremi de Marejans, destacant la presència d'infants molt petits (fins i tot de 2 anys) que comencen a familiaritzar-se amb l'instrument. Malgrat la incertesa meteorològica, les colles es preparen per a les grans processons del Sant Sopar i el Sant Enterrament.

  • 12'

    50 anys del Jesús Despullat i els Penitents

    Commemoració de la Setmana Santa a Tarragona L'episodi se centra en el 50è aniversari de dos passos emblemàtics de la ciutat de Tarragona: el Jesús Despullat de les seves Vestidures i el Crist dels Penitents. A través de l'entrevista amb l'Olàvia Beà i en Carles Baches, es repassa la història, l'evolució i l'estat actual d'aquestes imatges. Els passos i la seva història Jesús Despullat (Reial Germandat Jesús de Natzaret): Creat per l'escultor Agustí Ballesteves l'any 1961. Compta amb el detall curiós d'una figura addicional (una nena) regalada per l'autor. Recentment ha requerit millores en la part mecànica (xassís, rodes i frens) i té pendent una restauració integral de la talla de Jesús. Crist dels Penitents (Congregació de la Sang): Estrenat l'any 1961, obra de l'escultor Innocenci Soriano Montagut. Sorgit del procés de recuperació del patrimoni perdut durant la Guerra Civil. És una peça de gran pes (1.200 quilos) feta de fusta massissa, tant la figura com la peanya. Vivències i tradicions Els interlocutors coincideixen que el moment de màxim esplendor de la processó és el pas per la Part Alta, on el recolliment, el silenci i l'estretor dels carrers antics realcen la bellesa de les imatges. També es destaca la importància de la banda infantil de tambors, formada per 35 nens i joves d'entre 6 i 16 anys, que garanteix el relleu generacional de la germandat. "La part alta és el lloc idoni per veure la processó pels seus racons, les ombres i els sons."

  • 13'

    L'elaboració artesana de les Mones de Pasqua a la Pastisseria Conde

    Tradició i artesania a la Pastisseria Conde Josep González, responsable de la Pastisseria Conde de Tarragona, detalla el procés d'elaboració de les mones de Pasqua en un any marcat per la coincidència de calendari entre la Setmana Santa i Sant Jordi. L'establiment aposta per la qualitat extrema de les matèries primeres i la personalització com a eina per diferenciar-se de les grans superfícies. Innovació i personalització en la xocolata Aquest any, la pastisseria ha tingut un èxit rotund amb la figura de l'Ibori, la mascota del Club dels Tarraconins. Per a la seva creació, utilitzen tècniques modernes: * Serigrafia amb mantega de cacau: Permet imprimir imatges i noms directament sobre la xocolata blanca. * Figures personalitzades: Ofereixen la possibilitat d'incloure el nom dels infants o fins i tot fotografies impreses en xocolata. * Personatges d'actualitat: Tot i l'aposta pels símbols locals, no falten clàssics com Bob Esponja, Hello Kitty o Dora l'Exploradora. Qualitat artesana vs. producte industrial González és molt crític amb la venda de mones en supermercats i destaca que el valor del pastisser artesà resideix en el carinyo i el rigor tècnic: * Ingredients nobles: Ús d'ametlla Marcona i les millors cobertures de xocolata belga o francesa. * El procés: Elaboració d'un bon pa de pessic, yema artesana i un control estricte de les corbes de temperatura de la xocolata per garantir el textura cruixent. "Jo aconsello que vagin sempre a un pastisser artesà... el pastís d'alta qualitat s'ha d'anar a buscar a empreses que siguin professionals." El repte de Sant Jordi i la crisi L'entrevista també aborda la situació econòmica i la festivitat de Sant Jordi, que cau en plenes celebracions de Pasqua: 1. Resiliència davant la crisi: La gent manté la tradició i prefereix gastar en un producte artesà per a dates assenyalades. 2. El Pastís de Sant Jordi: Reclamen més promoció institucional i mediàtica per al pastís en forma de llibre, una tradició autòctona que s'ha de potenciar tant com la rosa o el llibre físic. 3. Mides i preus: Les mides han evolucionat cap a formats més petits (de 500g a 1,5kg) a causa dels canvis en les unitats familiars, amb preus que oscil·len entre els 32 i 40 euros per quilo.

  • 27'

    Pregó de la Setmana Santa de Tarragona per Enric Pujol

    Introducció i Context Artístic L'emissió recull el pregó de la Setmana Santa de Tarragona, pronunciat pel periodista Enric Pujol al Saló de Plens de l'Ajuntament. El text és una peça altament poètica que descriu la transformació de la ciutat amb l'arribada de la primavera i la preparació espiritual i física per a les celebracions pasquals. El Silenci i la Processó del Sant Enterrament El pregoner posa un èmfasi especial en el Divendres Sant, descrivint-lo com un moment on la ciutat es converteix en un claustre d'aquietud. • El paper dels Armats de la Sang i el so sec de les seves llances sobre les pedres mil·lenàries. • La descripció sensorial del silenci, la cera que cau sobre l'asfalt i les vestes de vellut. • La importància dels portants dels misteris, que amb el seu esforç fan bategar la tradició tarragonina. "La ciutat l'envolta el silenci, un silenci escruixidor que envernissa les taulaves del barri jueu." El Somni de la Passió a Tarragona Una part central del pregó és el relat d'un somni anacrònic on Enric Pujol situa les darreres 24 hores de la vida de Jesús als carrers de la Part Alta de Tarragona: • El Sant Sopar té lloc a les voltes del Pallol, amb referències gastronòmiques locals com el pa d'àssim amb salsa romesco i vi del Priorat. • L'hort de les oliveres se situa a la zona de Betlluvito i el camí de l'ermita de la Salut. • El judici de Ponç Pilat es trasllada al Pretori (Castell de Pilats), barrejant personatges històrics amb els actuals misteris de les confraries. Reflexió Final i Tradició L'acte clou amb una crida a l'orgull de sentir-se tarragoní i a la responsabilitat de mantenir viva la flama de la tradició. El periodista cita a Salvador Espriu per tancar amb una nota de reflexió sobre la vida, la mort i l'esperança de la Resurrecció.

  • 10'

    L'Aveix i la màgia de 'El nen que volia tenir les mans transparents'

    Introducció a la nova obra de l'Aveix L'escriptor Aveix presenta la seva darrera novel·la, El nen que volia tenir les mans transparents, una obra que combina la cruesa de la realitat amb un punt de vista tendre i esperançador. La història transcorre en una ciutat inventada del centre d'Europa i explora la vida d'aquells nens que s'han vist privats d'una infantesa convencional. Temàtiques principals i trama La novel·la no segueix una estructura simple de bons i dolents, sinó que se centra en un viatge iniciàtic de supervivència i transformació. Els punts clau de la trama inclouen: De pispa a màgic: El protagonista és un nen que viu a les clavegueres (el més pròxim a l'infern) i que té una gran habilitat amb les mans per robar. El seu desig és transcendir aquesta realitat i convertir-se en un il·lusionista. El motor del canvi: El conflicte s'accelera quan el nen roba la cartera a una periodista i troba una fotografia que reflecteix una cara de felicitat, un sentiment que ell vol comprendre i recuperar. Denúncia social: L'autor aprofita el relat per abordar temes punyents com les adopcions il·legals i el tràfic de menors. El concepte de la màgia L'Aveix subratlla que, més enllà dels trucs d'il·lusionisme, l'obra és un homenatge a la màgia de les petites coses: "Són aquests moments màgics els que fan que creiem que val la pena viure: mirar un quadre, una conversa o escoltar una cançó." Perfil de l'autor i trajectòria L'autor destaca pel seu caràcter transversal, barrejant experiències en el món de la dansa, el periodisme, l'antropologia i la poesia. Tot i que reconeix que tenir massa a dir pot ser contraproduent, aquest bagatge li permet oferir una narrativa diferent a la convencional, fugint de línies de treball úniques.

  • 17'

    2011-04-20 FESTIVAL TA RUMBA

    El Festival Tarrumba i l'Homenatge a Gato Pérez L'edició d'enguany de la mostra de rumba, coneguda com a Tarrumba, centra el seu eix principal en la figura mítica de Gato Pérez, coincidint amb el 20è aniversari de la seva mort. La regidora Sandra Coloma destaca la voluntat de consolidar Tarragona com una de les capitals de la rumba catalana, anant més enllà dels concerts per oferir una visió pedagògica i històrica del gènere. Actes Destacats del Programa Sant Jordi (23 d'abril): El grup Sabor de Gràcia oferirà el concert central "20 per Gato" a la Sala Zero, versionant els èxits de l'artista. Vessant acadèmica: El 28 d'abril es presentarà una tesi doctoral sobre la rumba a la Universitat Rovira i Virgili, seguida de tallers de garrotins. Concurs de bandes locals: Es recupera el format competitiu el mateix dia 28 a la Sala Zero, amb la col·laboració de TAC12. El guanyador tindrà l'oportunitat de tocar a la Plaça del Rei durant les festes de Santa Tecla. Jornada central (30 d'abril): Se celebrarà a la plaça de l'Antic Escorxador amb activitats per a tota la família: Tallers infantils amb l'associació Les Tacletes. Paella popular i mercadet rumber. Classes magistrals de percussió, guitarra i piano al Conservatori. Noves Iniciatives i Espais Musicals L'entrevista també avança la creació d'un nou festival per al juny (17-18 de juny) que tancarà el cicle Do It Yourself. Aquest s'ubicarà a l'annex del Nou Estadi, un espai inèdit per a concerts, i comptarà amb artistes com La Pegatina, Kiko Veneno i Los Delinqüentes. "Volem aprofitar els espais al carrer i reivindicar figures que han treballat molt perquè la rumba sigui el que és avui en dia."

  • 16'

    Trànsit i seguretat viària per la Setmana Santa a Tarragona

    Operació especial per la Copa del Rei i Setmana Santa L'entrevista amb Eusebi del Olmo, director regional del Servei Català de Trànsit a Tarragona, aborda la complexa mobilitat prevista per a aquests dies. S'identifiquen dos grans eixos de trànsit: el desplaçament d'aficionats a la final de la Copa del Rei a València i l'inici de les vacances de Setmana Santa. Punts clau de la mobilitat: Final de la Copa del Rei: Es preveu el desplaçament d'uns 20.000 aficionats culers. Preocupa especialment la tornada de matinada per la somnolència i el cansament acumulat. Millores a l'AP-7: Els conductors estrenaran la supressió dels peatges troncals (Vendrell, Tarragona i l'Hospitalet de l'Infant), fet que ha d'augmentar notablement la fluïdesa. Previsions de Setmana Santa: L'operació sortida es concentrarà dijous a la tarda i divendres al matí, mentre que el retorn serà diumenge i dilluns. Preocupació per la sinistralitat a l'N-340 El debat se centra de manera crítica en l'alta mortalitat a l'N-340, concretament a l'alçada de la Móra. Dades alarmants: S'han registrat 7 morts en aquest punt des de principis d'any, una xifra inacceptable per a un tram de menys d'un quilòmetre. Causes: Tot i que s'han detectat factors humans (alcoholèmia positiva o falta de sistemes de seguretat), del Olmo insisteix que la via necessita una conversió urgent en autovia. Mesures: El Ministeri de Foment ha iniciat obres per reforçar la senyalització com a mesura d'urgència. "La Nacional 340 és una via que, per la seva elevada intensitat de vehicles, mereix tenir la consideració d'autovia per reduir radicalment l'accidentalitat." Dades globals i consells de seguretat Malgrat els tràgics accidents a la Móra, les dades globals de la demarcació mostren una reducció substantiva de la mortalitat respecte a l'any anterior (de 18 a 12 víctimes). Per garantir una Setmana Santa segura, es recomana: 1. Revisar el vehicle abans de sortir. 2. Evitar totalment l'alcohol i els menjars copiosos. 3. Utilitzar sempre els sistemes de retenció (cinturó i casc). 4. En cas d'avaria, utilitzar l'armilla reflectant i retirar el cotxe de la calçada.

  • 19'

    2011-04-20 JOAN ÁLVAREZ, DE LA CONGREGACIÓ DE LA SANG

    Gestió de la Processó del Sant Enterrament a Tarragona En aquesta entrevista, Joan Àlvarez, coordinador general de la Processó del Sant Enterrament, detalla l'complexa logística d'un dels actes més emblemàtics de la Setmana Santa tarragonina. El focus principal d'aquest any és la gestió de la incertesa meteorològica i la introducció de noves dinàmiques per millorar l'experiència ciutadana. Logística davant la pluja i el Pla d'Emergència La meteorologia és el factor més crític. L'organització disposa d'un pla d'emergència amb seus de resguard per als passos, com la Catedral i la carpa de la Plaça Verdaguer: Criteri de decisió: Davant el dubte, la prioritat és sortir per respectar l'esforç de mesos de les confraries. Experiència prèvia: Es recorden edicions on la valentia de sortir va permetre completar gran part de la processó malgrat l'amenaça de pluja. Novetats i Acte de Cloenda Tot i que l'estructura es manté consolidada, enguany destaca una novetat principal: Cloenda oberta: El final de la processó, que abans era un acte íntim, es trasllada al centre de la Plaça del Rei. Serà un acte públic amb la participació del Sant Crist de la Sang, la Mare de Déu de la Soledat, corals i la banda de la Unió Musical. Horaris: La recollida començarà a les 16:15 h i la processó de Natzaret a les 20:00 h, un horari on encara hi haurà força llum solar a causa de la data tardana de la celebració. Complexitat del Recorregut i Coordinació El manteniment del ritme (el "secret" de la processó) és vital per evitar talls. S'utilitza el "sistema acordió" per desplegar o replegar les fileres segons la necessitat dels trams: "El punt més complicat és el carrer del Claustre; és el més estret i alguns passos han de fer maniobres extremes o fins i tot doblegar elements com la creu de Jesús de Natzaret." Punts crítics: El carrer del Claustre, la baixada de la Misericòrdia i el col·lapse de públic a la Plaça del Rei, on es treballa amb la Guàrdia Urbana i Protecció Civil per garantir la seguretat dels portants.

  • 8'

    Història i vivències de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona

    Una crònica personal sobre l'hospital "d'allà baix" En aquesta conversa amb el metge i autor Javier Llobé (també referit com a Llué), es presenta el llibre Allà baix, una obra que recull l'evolució de l'Hospital Joan XXIII des de la seva fundació el 1967 fins a l'any 2009. Més que un llibre d'història acadèmica, l'autor el defineix com un recull d'experiències personals i etnogràfiques d'una institució clau per a Tarragona. Origen i singularitats de la institució L'hospital va ser un centre pioner a l'Estat espanyol per diversos motius: Jerarquització de serveis: Va ser el primer hospital general de la Seguretat Social on tot el personal mèdic era de plantilla i treballava a jornada completa. Ubicació geogràfica: El títol del llibre fa referència a l'expressió popular tarragonina "allà baix", ja que el centre es va construir en una zona que en el seu moment estava allunyada del nucli urbà, a diferència d'altres hospitals que solien situar-se en turons. Complexitat mèdica: Es destaca com un dels centres més complexos de Catalunya, amb nombroses especialitats fora de l'àmbit de Barcelona. Estructura i contingut de l'obra El llibre no segueix una cronologia convencional, sinó que utilitza una estructura simbòlica: Està organitzat segons les hores canòniques (prima, tèrtia, sexta, nona), relacionant el pas del temps en un dia amb la història de l'hospital. L'autor hi inclou detalls sensorials, parlant d'olors i sons, i fins i tot d'anècdotes estructurals sobre el moviment de l'edifici als anys 80. "No és un llibre subvencionat per l'oficialitat, sinó un recull personal de detalls, incidències i experiències viscudes." Un llibre per a la identitat tarragonina Llobé subratlla que és un llibre escrit per i per a la gent de Tarragona. L'hospital no és només l'empresa més gran de la província, sinó un lloc on han nascut més de 80.000 tarragonins, fet que crea un lligam emocional i identitari molt fort amb la ciutadania.