Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2011 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2011. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1229 episodis
RSS

episodis

757-768 de 1228
  • 19'

    Silva Editorial i les novetats per Sant Jordi

    Presentació de les novetats de Silva Editorial En aquest especial de Sant Jordi a Tarragona Ràdio, el director de Silva Editorial, Manolo Rivera, presenta la collita literària d'aquest any, que inclou un total de 17 novetats. Rivera destaca que, tot i els orígens poètics de l'editorial, el catàleg s'ha diversificat notablement: 8 títols de divulgació. 5 títols de narrativa. 3 llibres de poesia. 1 llibre infantil. L'editorial aposta per la proximitat i el talent local, tot i que també s'obre a autors de fora amb temàtiques universals com la resiliència, la filosofia o els viatges existencials. Un tomb per la història amb "Intercolumnios" L'episodi compta amb la participació del periodista Carles Gossalvez, autor del llibre Intercolumnios: Històries de Tarragona. Aquesta obra recull 14 relats reals de la ciutat narrats amb un estil periodístic, directe i sintètic. Entre les curiositats que s'hi poden trobar, destaquen: L'estada d'emperadors romans i la infantesa de Ferran el Catòlic a la ciutat. La vinculació de la família d'Antoni Gaudí amb la Part Alta. Relats sobre la cova urbana i personatges internacionals com l'actor Ernest Vilches. "Tarragona té tanta història per divulgar que es podria fer un llibre, dos i tres." El paper de l'edició local i independent Manolo Rivera reflexiona sobre la dificultat de competir amb els grans grups editorials com Planeta o Edicions 62. Tot i així, defensa el valor de les editorials locals per la seva capacitat de donar dignitat a les veus del territori i crear un producte sostenible. De cara al futur, l'editorial planteja reforçar la seva presència digital per obrir-se a nous mercats sense dependre exclusivament de les subvencions o de la superproducció de llibres.

  • 21'

    Narrativa Tarragonina: Tinyena i Valls Calçada al Sant Jordi 2011

    Diàleg literari amb autors tarragonins En aquest especial de Sant Jordi a Tarragona Ràdio, s'entrevisten dos destacats autors de la ciutat, Jordi Tinyena i Francesc Valls Calçada, que presenten les seves noves propostes narratives editades per Arola Editors. Jordi Tinyena: El retorn amb 'Peix de gat' Després de cinc anys de silenci editorial en el camp de la narrativa, Tinyena torna amb Peix de gat, una obra que explora nous horitzons: Origen del títol: Prové d'un dietari sobre la Tarragona sota les bombes, referint-se al peix sense valor comercial que es donava als gats. Context: Ambientada al barri del Serrallo durant la postguerra, l'obra reflecteix la "grisó i pobresa" d'aquella època. Estil innovador: L'autor incorpora la variant dialectal tarragonina i el valencià, a més d'utilitzar una tècnica de múltiples veus i fragments narratius que s'entrellacen sense diàlegs clàssics. Presentació digital: Fugint dels actes protocol·laris, Tinyena aposta per una presentació virtual a YouTube amb un vídeo que inclou imatges històriques de la ciutat. Francesc Valls Calçada: L'aventura global a 'El domador de pusses' Tot i haver publicat poesia recentment, Valls Calçada presenta una novel·la que tenia guardada al calaix des de fa quatre anys: Temàtica: És una obra d'abast global que transcorre per ciutats com Barcelona, Tarragona, París, Dublín, Buenos Aires i el Caire. Gèneres: Combina el misteri, l'aventura i l'erotisme, incloent-hi personatges complexos com una dona maltractada que esdevé espia i un home perseguit per una organització fosca en el context de la rigidesa moral de principis del segle XX. Debat sobre el panorama editorial i la proximitat Els dos autors reflexionen sobre els reptes de publicar fora del nucli de Barcelona: Editorials independents: Destaquen el paper vital de segells com Arola, Cossetània o Pagès per mantenir el teixit literari davant la concentració dels grans grups editorials. El mite de l'autor local: Critiquen la barrera invisible que sovint dificulta que obres de qualitat fetes a Tarragona o Lleida tinguin el mateix ressò als mitjans nacionals que les produccions de la capital. "La proximitat tornarà a ser un valor a tenir en compte en una literatura nacional."

  • 25'

    Sant Jordi 2011: L'impacte de la Setmana Santa en el món editorial

    La coincidència de Sant Jordi amb la Setmana Santa L'edició del 2011 presenta una singularitat de calendari poc habitual: la diada de Sant Jordi cau en ple Dissabte Sant. Els editors analitzen com aquest fet altera la normalitat comercial: • Transvasament de públic: Es preveu una davallada de vendes a l'àrea metropolitana de Barcelona per la fugida de població. • Oportunitat turística: Localitats receptores de turisme com Tarragona, la Costa Daurada, els Pirineus i Salou podrien obtenir resultats superiors a un any convencional. • Logística: Les editorials han hagut de reforçar la distribució en zones amb poca infraestructura de llibreries però amb gran afluència estiuenca o de vacances (ex. Puigcerdà). Novetats de Cossetània Edicions Jordi Ferrer, director de Cossetània, destaca l'estratègia de l'editorial de ser un referent en temàtiques específiques des de fora de Barcelona: Àrees de referència • Cuina: Noves propostes de l'autora estrella A.B. Ramey. • Turisme i Natura: Presenten la primera col·lecció de guies de turisme de ciutats en català, un producte fins ara gairebé inexistent al mercat. • Excursionisme: Guies d'itineraris pels Pirineus i rutes locals. • Esports i Narrativa: Llibres sobre el Barça i figures locals com Berni Álvarez. "Volem ser una editorial que, des del Camp de Tarragona, editi productes per a tot el país gràcies a la tecnologia i la logística actual." L'aposta d'Arola Editors Alfred Arola posa l'accent en la recuperació de la narrativa local i el valor dels autors del territori: • Narrativa tarragonina: Redisseny de la col·lecció La Miloca amb autors com Jordi Tiñena. • Llibres temàtics i de regal: Obres sobre la fauna (el llop), dracs escultòrics a Barcelona i la història dels càtars. • Públic infantil i juvenil: Consolidació de personatges com la fada Xiela i noves col·leccions juvenils. El panorama del sector: Digitalització i Butxaca L'episodi també aborda l'estat actual de la indústria: • Llibre electrònic: El creixement és constant però més lent de l'esperat a causa de la crisi econòmica i la irrupció de les tablets. • Llibre de butxaca: Es destaca com una eina per arribar a nous punts de venda com quioscos i gasolineres, especialment durant la campanya d'estiu. • Estacionalitat: Les editorials reparteixen la seva producció anual en tres eixos: Sant Jordi (40%), Nadal (40%) i Estiu (20%).

  • 18'

    Recorregut pel patrimoni de la Setmana Santa de Tarragona

    Patrimoni i Tradició a la Plaça Verdaguer En aquest programa especial de Tarragona Ràdio, s'explora la riquesa artística i cultural de la Setmana Santa tarragonina des d'una carpa instal·lada a la plaça Verdaguer. El doctor Josep Maria Sabaté Bosch, cronista oficial de la ciutat i de la Setmana Santa, realitza una visita guiada detallada pels deu misteris (passos) exposats, destacant la importància de conservar aquest llegat durant tot l'any. Els Passos de la Confraria de Pescadors i Marejans El recorregut s'inicia amb els passos vinculats al barri del Serrallo, on destaca la forta tradició marinera: La Presa de Jesús: Un pas de la Confraria de Pescadors amb una peanya (trono) ricament ornamentada. Creat després de la Guerra Civil, destaca pel seu pes i realisme. El Descendiment de la Creu: Un conjunt que va trigar més de 50 anys a completar-se totalment a causa de limitacions econòmiques, finalitzat l'any anterior. El Sant Enterrament: Obra de l'escultor Salvador Martorell. Són figures de cap i pota (vestides), on el focus artístic recau en les mans, peus i rostres. El Sant Sopar: Un pas modern que utilitza fibra de vidre per alleugerir el pes de les seves 13 figures. Com a curiositat, l'apòstol Judas Iscariot té la cara del propi Josep Maria Sabaté. Confraries, Història i Noves Tecnologies El cronista detalla les particularitats d'altres agrupacions i l'evolució dels seus passos: L'Ecce Homo: Una germandat que ha tingut diversos passos al llarg de la seva història buscant l'ideal. El pas actual ha estat restaurat recentment amb pa d'or. Retorn del Calvari: Pertanyent a la confraria de Sant Magí Màrtir de Barcelona. Representa els tarragonins que van haver d'emigrar a Barcelona però que mantenen el "cordó umbilical" amb la ciutat tornant per Divendres Sant. Associació de la Salle: Presenten dos passos que separen l'escena de l'hort: Vetlleu i Pregueu i l'Oració de l'Hort. Tradicionalment, els alumnes d'aquesta escola han participat activament en les processons des de fa més d'un segle. La Borriqueta: L'entrada de Jesús a Jerusalem, un pas que destaca per la seva humilitat i que protagonitza la processó dels infants el Diumenge de Rams. "A Tarragona tenim un patrimoni artístic i cultural de la Setmana Santa al qual no li hem donat mai la importància suficient." El futur Espai de la Setmana Santa Sabaté Bosch subratlla la necessitat d'un espai permanent (com el projectat a la Rambla Vella) perquè aquest patrimoni deixi de ser magatzem en esglésies i pugui ser visitat pels turistes i escoles durant tot l'any, integrant-se en l'oferta cultural de la Tarragona romana i medieval.

  • 28'

    Projecte del Nou Museu de la Setmana Santa a Tarragona

    Futur de la Setmana Santa i el nou projecte museístic En aquesta trobada especial amb l'alcalde de Tarragona i els representants de les principals confraries, s'analitza l'èxit de la carpa de la Plaça Verdaguer i es detallen els plans per al futur Espai de la Setmana Santa. L'Espai de la Setmana Santa: Un projecte compartit L'alcalde confirma que el projecte definitiu estarà llest a la tardor i que les obres podrien començar el 2012, amb la inauguració prevista per al 2013. Els punts clau són: • Serà un centre itinerant que connectarà diverses esglésies de la Part Alta amb un edifici central obert tot l'any. • No és només un lloc de magatzematge, sinó un espai de difusió cultural i catequètica. • Permetrà que confraries sense seu pròpia, com els Pescadors o Marejans, puguin exposar el seu patrimoni amb dignitat. • Es busca situar Tarragona com un referent de la Setmana Santa a nivell estatal i mediterrani. "L'Espai de la Setmana Santa estarà obert tot l'any i permetrà que el patrimoni llueixi més enllà dels dies de processó." La Carpa de la Plaça Verdaguer i activitats actuals • Es valora molt positivament l'experiència de la carpa per tercer any consecutiu com un embrió del futur museu. • Les entitats destaquen una alta participació en els actes ja celebrats, com el Via Crucis i els concerts de música sacra. • S'introdueixen novetats com el trasllat solemne de passos del Gremi de Marejans el Dijous Sant a la nit. Previsions meteorològiques • L'alcalde comparteix dades de l'agència de meteorologia: es preveu pluja pel dijous i divendres al matí, però es manté l'optimisme per a la Processó del Sant Enterrament de divendres a la tarda. • La incertesa pel temps és el principal neguit dels presidents, atès l'esforç d'invertir tot un any de preparació en un sol dia.

  • 10'

    Sant Jordi a Tarragona: Previsions i reptes del sector

    Perspectives per a la Diada de Sant Jordi El president del Gremi de Llibreters de Tarragona, Pitu Rovira, analitza la situació del sector davant d'una diada marcada per la meteorologia incerta i la coincidència amb el calendari religiós. L'impacte de la Setmana Santa L'element més destacat d'aquest any és que la Setmana Santa cau en les mateixes dates que Sant Jordi. Segons Rovira, això planteja diversos escenaris: Trasllat de públic: Es preveu que el consum es pugui desplaçar de lloc o concentrar-se en hores específiques pel fet de ser Dissabte de Glòria. Dinàmica de venda: A diferència d'un dia laborable on l'afluència és constant, en un festiu el comportament del comprador canvia, tot i que la venda s'ha anat avançant durant tota la setmana a causa de les vacances escolars. Logística: L'únic canvi real ha estat l'horari de muntatge de les parades a la Rambla Nova, que s'ha hagut de fer a la matinada (cap a les 5 o 6) per no interferir amb les processons de Divendres Sant. Previsions econòmiques i consum Malgrat la situació de crisi de consum, el sector es mostra moderadament optimista: L'objectiu principal és igualar les xifres de negoci de l'any passat, cosa que es consideraria un èxit total. Sant Jordi representa per a una llibreria estable el volum de vendes equivalent a tres o quatre setmanes d'un mes fluix com maig o novembre. Sobre les dades que situen Tarragona com un dels llocs on més es llegeix de Catalunya, Rovira es mostra prudent i sorprès a l'espera de conèixer la metodologia de l'estudi. Recomanacions i llibres destacats Tot i que els llibreters no són amics dels rànquings, es preveuen alguns èxits clars: "L'home de la maleta" de Ramon Solsona (Premi Sant Jordi). Èxits consolidats com els de Xavier Bosch. Aposta pels autors locals de les terres tarragonines. "Sant Jordi és anar a les llibreries i triar i remenar; el mercat treu un allau de novetats potser excessiva."

  • 27'

    La parla dels gitanos de la Part Alta de Tarragona

    Introducció al Projecte de Recerca d'Europa Editors L'episodi presenta un projecte d'investigació pioner a Catalunya dut a terme per un equip de la Universitat Rovira i Virgili (URV). L'objectiu principal és recollir i documentar la parla pròpia de la comunitat gitana que resideix a la Part Alta de Tarragona, un llegat lingüístic que combina el català tradicional amb elements del romanó. Objectius i Metodologia de l'Estudi El professor Pere Navarro i l'estudiant de recerca Emili Llames detallen com s'articularà el treball de camp: • Realització d'enquestes i entrevistes personals amb membres de la comunitat. • Observació de la parla quotidiana, des del matí fins a la nit. • Estudi dels elements caló (romanó) que encara perviuen en el seu vocabulari. • Creació d'un format accessible per a tots els públics, defugint d'un estil purament acadèmic. Identitat, Tradició i Llengua Paquito Ferreres, president del Consell de Comunitats Gitanes, destaca la importància del projecte per a la visibilitat del seu poble: • Els gitanos de Tarragona se senten profundament tarragonins i consideren la seva parla com a patrimoni de la ciutat. • Es manté un català amb formes arcaiques o paraules molt locals com beijoques o fasols. • Existeix el desig de trencar estereotips i mostrar la convivència històrica entre "paio-gitanos" a la Part Alta. "Els gitanos se senten com si fossin patrimoni de la humanitat, porten Tarragona a la sang." El Component Sonor i Futur de l'Obra Una novetat rellevant és que el llibre inclourà un suport sonor (CD) amb textos recollits durant les entrevistes, permetent que el lector també pugui escoltar les entonacions i expressions autèntiques. Malgrat que alguns secrets lingüístics es mantindran dins la comunitat per conservar la seva "gràcia", el treball pretén ser la referència més completa sobre el gitano català de la zona sud.

  • 10'

    Berni Álvarez: la trajectòria d'un referent del bàsquet

    La biografia d'un mite del bàsquet tarragoní El periodista Octavi Saumell presenta el seu nou llibre sobre Berni Álvarez, una obra escrita en primera persona que repassa la carrera de qui ha estat un dels pocs esportistes de Tarragona en arribar a l'elit estatal del bàsquet. El llibre no és només una crònica esportiva, sinó un retrat de la seva vessant humana i un referent per a les noves generacions. Detalls de l'elaboració i contingut Procés participatiu: L'autor ha realitzat 9 entrevistes amb un total de 404 minuts de gravació per donar forma a les 160 pàgines del llibre. Estructura: El relat és narrat pel propi Berni, incloent curiositats personals i material gràfic inèdit cedit per la seva família. Col·laboracions: Cada capítol inclou articles d'opinió de persones clau en les diferents etapes de la seva vida, des d'expresidents del CBT fins a antics companys. Un reconeixement necessari Saumell destaca que Tarragona necessita explotar més el gènere de les biografies d'esportistes locals per donar-los el reconeixement que mereixen. Segons l'autor: "Més que un homenatge, és un reconeixement per deixar per escrit un referent per a tots els joves i mostrar com, des del treball i la constància, es pot arribar al més alt." El futur de Berni i nous projectes El llibre també recull l'inici de l'etapa d'Álvarez com a entrenador, una faceta on l'autor preveu un gran èxit, vaticinant que acabarà dirigint algun equip a l'ACB. Per la seva part, Saumell no descarta continuar escrivint sobre altres figures de l'esport de la demarcació després d'aquesta experiència tan enriquidora.

  • 17'

    Olga Xirinacs: reflexió poètica i la taronja a terra

    Olgar Xirinacs presenta La taronja a terra L'escriptora tarragonina Olga Xirinacs reflexiona sobre la seva darrera obra poètica, La taronja a terra, utilitzant la imatge d'una taronja caiguda al claustre de la catedral com a símbol de la seva pròpia maduresa. L'autora reivindica el seu paper com a cronista de la vida diària i defensa el dret de l'escriptor a evolucionar i experimentar amb el llenguatge. El compromís amb la literatura i el sector editorial Durant la conversa, Xirinacs aborda diversos temes crítics sobre l'estat de la cultura actual: El pes de l'obra completa: L'autora confessa haver patit una "paralització literària" després de publicar la seva Poesia completa, sentint que ja ho havia dit tot fins que el seu editor la va empènyer a escriure de nou. Crítica al centralisme barceloní: Denuncia la invisibilitat dels autors de les "terres del sud" davant el domini cultural de Barcelona i Girona. Afirma amb ironia: > "De Barcelona a avall no existim pràcticament." Invisibilitat mediàtica: Lamenta la falta de crítics solvents i el poc ressò que les institucions i els mitjans donen a les editorials petites i als autors veterans que no formen part de les "capelletes" o grups de poder cultural. L'art com a font de joia i comunicació Xirinacs destaca que escriure és, per a ella, un acte de gran alegria que busca connectar amb el lector. A més de la poesia, l'autora manté una relació diària amb el seu públic a través del seu blog, on combina la literatura amb el dibuix i el col·lage, una faceta artística menys coneguda que l'ajuda a mantenir la ment activa.

  • 21'

    2011-04-18

    Perspectives positives per a la campanya turística 2011 El director de l'aeroport de Reus, Vicenç Pallarès, ha analitzat el començament de la temporada de Setmana Santa, destacant un increment en l'activitat en comparació amb l'any anterior. L'aeroport es presenta com una infraestructura clau per a la Costa Daurada, estant totalment preparat per gestionar l'augment de tràfic gràcies a les recents inversions en terminals i aparcaments. Dades clau de la Setmana Santa Total de vols: Hi ha programats 368 vols fins al 25 d'abril. Volum de passatgers: S'espera que passin per les instal·lacions entre 60.000 i 70.000 persones. Ocupació: Les xifres actuals superen el 90% d'ocupació mitjana. Dies punta: Els dies amb més activitat seran el dimecres i el dissabte, amb unes 42 operacions diàries. Estructura del tràfic i companyies L'operació està liderada principalment per Ryanair, que absorbeix el 70% del tràfic. La resta es reparteix entre vols xàrter i programes especials: * Vols austríacs: Una operativa especial per a jubilats que porta uns 10.000 passatgers i ajuda a la desestacionalització. * Noves rutes: Destaquen les noves connexions amb Palerm i Venècia, reforçant el mercat italià. * Nords d'Europa: Es mantenen vols setmanals a Hèlsinki i Berna. Qualitat i serveis a l'usuari Pallarès ha destacat que la valoració dels usuaris és molt alta (4 sobre 5) i que l'operador Thomas Cook ha situat Reus entre els 10 millors aeroports del món en qualitat de servei. A més, el restaurant de l'aeroport ha estat reconegut amb el certificat AMED per la seva aposta per la dieta mediterrània. "La capacitat de l'aeroport de Reus, tant operativa per a aeronaus com per a passatgers, està molt ben adequada per als pròxims 8, 9 o 10 anys."

  • 26'

    Ajustos i futur de la sanitat pública a Tarragona

    Gestió de la crisi sanitària i reajustaments pressupostaris El doctor Josep Marcadé, director territorial del Departament de Salut a Tarragona, analitza la situació crítica de la sanitat catalana davant les retallades anunciades. L'objectiu principal és aconseguir un ajust de prop de 1.000 milions d'euros a tot Catalunya sense comprometre la qualitat assistencial. Eixos principals de l'ajust Segons Marcadé, l'estratègia es divideix en quatre pilars fonamentals: • Inversions: Queden totalment congelades durant aquest exercici per falta de capacitat financera. • Farmàcia: Es busca reduir la despesa mitjançant l'ús de genèrics, la implementació d'unidosis i evitant l'acumulació innecessària de medicaments. • Administració: Reducció de fins al 30% en càrrecs directius i despeses de representació per simplificar la burocràcia. • Activitat assistencial: Millora de l'eficiència en els circuits (evitar duplicitat de proves) i eliminació de l'activitat addicional fora de jornada. Impacte als hospitals de referència El debat se centra especialment en l'Hospital Joan XXIII i l'Hospital de Santa Tecla. Marcadé desmenteix parcialment les xifres d'una retallada del 16% al Joan XXIII, qualificant-la de proposta inicial de l'ICS que s'ha de matisar. Admet, però, que hi ha un infrafinançament crònic i que l'hospital no ha assolit les millores previstes en el pla director de 2004. "No hi ha voluntat de privatització; és una qüestió d'ajustar-se als diners que tenim a causa d'un infrafinançament crònic per part del govern central." Conseqüències per als pacients i professionals • Llistes d'espera: Es reconeix que l'eliminació de les peonades (hores extres) provocarà un allargament inevitable de les llistes, tot i que es prioritzaran les patologies greus com el càncer. • Personal: No es tocaran les places de personal fix, però els contractes de substitució i eventuals estan en risc segons les necessitats de cada centre. • Tancament de serveis: Marcadé assegura que no hi haurà grans tancaments de quiròfans o llits més enllà de l'adequació habitual en caps de setmana o períodes de vacances com Setmana Santa. Crítica a la comunicació El director territorial admet errors en la comunicació del Departament, utilitzant una metàfora culinària: "Haguéssim pogut cuinar el plat a la cuina, tancats, i després treure'l al menjador ja més servit perquè la gent l'entengués millor."

  • 18'

    L'Anella Verda de Tarragona: inventari i senyalització de camins

    Desenvolupament de l'Anella Verda de Tarragona El projecte de l'Anella Verda es troba en una fase avançada de la seva execució, aproximadament al 75% del seu recorregut. L'objectiu principal és crear una xarxa de mobilitat «dolça» i no motoritzada que envolti la ciutat, connectant espais naturals i punts d'interès patrimonial. Inventari i Senyalització L'equip dirigit pel geògraf Rafael López Monné ha aconseguit resultats sorprenents en la fase de documentació: - S'ha realitzat un inventari de 140 quilòmetres de camins i 90 senders diferents, superant amb escreix les dades prèvies. - S'està implementant la senyalització horitzontal (marques de pintura groga) i, pròximament, la vertical (banderoles amb el nom històric de cada camí). - El projecte vol recuperar el camí com a patrimoni cultural, reivindicant-ne l'ús tradicional i la seva importància històrica. Estat del territori i reptes Malgrat la riquesa del terme municipal, l'entrevista destaca alguns problemes greus derivats de les darreres dècades: - La fragmentació del territori per infraestructures lineals (autopistes, gasoductes) que tallen les connexions tradicionals. - Un endarreriment estructural d'uns 20 anys en polítiques de mobilitat alternativa respecte a altres àrees metropolitanes. - La necessitat de «cuidar i amorosir» el paisatge per millorar el benestar emocional dels ciutadans. "Un territori bonic i cuidat ens transmet valors positius i ens ajuda a ser més feliços." Connexió amb el patrimoni i la natura El projecte preveu una proposta circular que uneixi el riu Francolí amb el riu Gaià, tornant pel litoral tarragoní. S'està treballant en la col·laboració amb el sector privat, especialment a la zona de Llevant i els càmpings, per garantir el dret de pas respectant la propietat i l'entorn natural de zones emblemàtiques com el Bosc de la Marquesa.