Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2011 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2011. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1229 episodis
RSS

episodis

913-924 de 1228
  • 24'

    Entrevista a Alejandro Fernández: Campanya i model de ciutat

    Estratègia de Campanya i Repercussió Mediàtica L'entrevista comença analitzant l'impacte del vídeo viral basat en la cançó de Lady Gaga, que ha servit per donar visibilitat a Alejandro Fernández i a la ciutat de Tarragona en mitjans d'àmbit estatal. Fernández defensa l'ús de l'humor en la política de masses: • L'origen del vídeo és amateur, creat per joves vinculats al partit. • Serveix com a plataforma per parlar de temes seriosos després de captar l'atenció. • Reivindica la necessitat de no prendre's un mateix massa seriosament. "Si una cançó humorística em dóna l'oportunitat de parlar del patrimoni i l'energia de la meva ciutat, benvinguda sigui." Crítica a la Gestió de Josep Fèlix Ballesteros Fernández es mostra molt crític amb el balanç de legislatura de l'actual alcalde. Considera que el discurs oficial és triomfalista i allunyat de la realitat ciutadana: L'atur i les promeses incomplertes • Denuncia que amb 12.000 aturats, no es pot afirmar que la ciutat estigui millor. • Acusa l'alcalde de no rendir comptes sobre el seu programa electoral. • Enumera projectes encallats: la façana marítima, el nou camp de futbol i l'auditori. El model de lideratge L'alcaldable del PP descriu l'etapa de Ballesteros com a "mediocre" i sosté que el seu temps ha passat després de 28 anys vinculat a l'Ajuntament. Proposa una modernització profunda de l'administració, incloent-hi la reducció de regidories i l'optimització d'empreses municipals. Visions de Ciutat i Pactes Post-electorals Referents i Urbanisme Fernández cita models com Alberto Ruiz-Gallardón (per la seva determinació en grans infraestructures) o Rudolph Giuliani (per la gestió de l'espai públic). Lamenta que Tarragona sigui una ciutat "morta" pel que fa a l'oci i la vida al carrer. Condicions per governar De cara a les eleccions del 22 de maig, estableix una línia vermella clara: • La capitalitat provincial de Tarragona és innegociable. • Exigeix la derogació de la Llei de Vegueries per pactar amb qualsevol força. • Augura un escenari electoral de tres grans forces (PSC, PP i CiU) amb distàncies molt estretes.

  • 13'

    30 anys de la recuperació del Carnaval de Tarragona

    Resum de l'entrevista als Boters d'Honor 2011 Amb motiu del 30è aniversari de la recuperació del Carnaval a Tarragona, el programa entrevista Fausto Sánchez i Miguel Ángel Navarro, guardonats amb la distinció de voters d'honor per la seva implicació crucial en la restauració de la festa l'any 1982. Els orígens i la lluita contra la prohibició Els protagonistes recorden com va ser el procés de recuperar una celebració que havia estat prohibida durant la dictadura franquista. Alguns punts clau de la seva experiència inclouen: La dificultat de convèncer les associacions de veïns dels barris, que inicialment els rebien amb escepticisme. La col·laboració amb el Consell Municipal de la Joventut i figures com Yolanda García. El caràcter democràtic i lliure que va voler donar-se a la festa per trencar amb la repressió anterior. L'evolució: de la transgressió a l'espectacle L'entrevista reflexiona sobre com ha canviat el Carnaval en tres dècades. Els entrevistats mostren una visió crítica i una mica nostàlgica: Consideren que s'ha perdut l'esperit transgressor i la crítica social/política original. Actualment la festa té molt de "continent" (disfresses luxoses, grans desfilades) però poc "contingut". Lamenten la influència del model de Rio de Janeiro o Venècia, que prioritza l'espectacle per sobre de la participació popular espontània. "El que identificava el Carnaval, el que va fer que estigués prohibit moltes èpoques... això s'ha perdut totalment." Homenatge als pioners Tot i els problemes de salut d'un i la distància de l'altre, ambdós agraeixen aquest reconeixement oficial per la seva tasca pionera en una Tarragona que, l'any 82, encara no creia que el Carnaval pogués tornar a ser multitudinari.

  • 10'

    Tarraco Viva: Presentació de la 13a edició del festival

    Presentació de la 13a edició del Festival Tarraco Viva El coordinador del festival, Magí Seritjol, ha presentat avui els detalls de la nova edició de Tarraco Viva, el certamen de referència en reconstrucció històrica romana. Enguany, el festival tindrà lloc del 5 al 15 de maig, avançant les seves dates habituals per evitar la coincidència amb el període electoral, un fet que, segons Seritjol, ja passava a l'antiga Roma. Filosofia i Novetats Tot i el canvi de dates, el festival manté intacta la seva filosofia: la divulgació de la història amb el màxim rigor possible. Aquest any es presenten més de 30 novetats i s'arribarà a la xifra de 448 actes. Entre les novetats més destacades trobem: Espai Tàrraco: Un nou projecte per aprofundir en el coneixement de l'antiga ciutat. Exposició "Romano en Vita": Ubicada a la plaça Verdaguer, oferirà una experiència sensorial completa d'una casa i un carrer romans. Recreació del Senat: Una sessió fidel a la realitat històrica per trencar els mites cinematogràfics, situada a la transició entre la República i l'Imperi. Activitats temàtiques: S'inclouran propostes sobre temes específics com la prostitució a Roma. Espais i Accés El 80% de les activitats es realitzaran en espais patrimonials (muralles, amfiteatre, circ, etc.), ja que l'objectiu és que les "pedres parlin". Com a canvi organitzatiu destacat, s'eliminen les invitacions gratuïtes per evitar el malbaratament de places. Ara el sistema es basarà en: Activitat de lliure accés fins a completar l'aforament. Entrades de pagament (1 € o 2 €) per gestionar l'ordre de l'assistència, disponibles online des del 5 d'abril. Promoció Especialitzada i Fidelització El festival ha engegat una gira de promoció anomenada Tarraco Viva en Tour per diverses ciutats com Pamplona, Cambrils, Lleida, Barcelona, Sagunt i Còrdova. Seritjol destaca que la promoció del turisme cultural ha de ser molt específica: "La pesca de turisme cultural no es fa amb xarxa, es fa amb potera. És una pesca selectiva, però que dona uns resultats extraordinaris." L'impacte d'aquesta estratègia és evident amb un grau de fidelització del públic proper al 90%.

  • 18'

    Projecte pedagògic de la tomba d'Antonio Machado

    Homenatge a Antonio Machado: Un projecte de vida i cultura El programa es desplaça a l'IES Campclar de Tarragona per conèixer un projecte pedagògic singular que fa 16 anys que s'organitza. A través d'una unitat mòbil, s'entrevista les professores Maria José Vicente i Maria Rosa Gomà, juntament amb quatre alumnes que participen en aquest intercanvi cultural i literari al voltant de la figura del poeta Antonio Machado. Estructura del Projecte FAN Aquesta iniciativa, anomenada Projecte FAN (Fundación Antonio Machado), es divideix en tres branques principals: - Premi Literari Juvenil Antonio Machado: Un certamen per fomentar la creació entre els joves. - Intercanvi cultural: Col·laboració directa amb l'IES Aristide Maillol de Perpinyà. - Estudi d'obra i vida: Una anàlisi profunda de l'autor que culmina en un recital a la seva tomba a Colliure. L'emoció de la poesia a Colliure La visita a la tomba de Machado es descriu com una experiència transformadora per als alumnes. Les professores destaquen que: * Els joves s'emocionen profundament, arribant sovint a les llàgrimes durant el recital. * Es crea un vincle únic amb els alumnes francesos, compartint llars i experiències diàries. * > "Caminante no hay camino, el IES Campclar siempre caminará contigo." Música i recitació en directe Els alumnes Andrea, Selene, Mònica i Joel expliquen com l'activitat els ha permès conèixer no només l'obra, sinó el vessant humà de l'autor. Com a mostra del seu treball, interpreten en directe el poema "Retrato", amb una base musical composta i interpretada per ells mateixos, unint les dues cultures dels Pirineus.

  • 15'

    30 anys de Gojistes Tarragonins: Patrimoni i Cultura

    Preservació de la Cultura Gogística a Tarragona L'entitat Gojistes Tarragonins celebra el seu 30è aniversari dedicada a la difusió i recuperació del patrimoni cultural i religiós. Durant aquest temps, s'han consolidat com un referent a la ciutat i a l'Arquebisbat de Tarragona, amb una base sòlida de 300 socis. Què són els Gojos? L'entrevistat aclareix conceptes fonamentals sobre aquesta tradició: * Gojos: Són composicions poètiques en vers dedicades a un sant, a la Mare de Déu o a Jesucrist. * Cobles: Quan el tema és civil o no té un component estrictament religiós (com les creades pels Armats de la Sang). Procés de Creació i Edició La creació d'un goig és una tasca col·lectiva que requereix la col·laboració de diversos especialistes per cobrir les seves quatre parts fonamentals: 1. Lletra: Escrita per un poeta. 2. Música: Composta per un músic. 3. Dibuix i Orla: Realitzats per un il·lustrador. 4. Nota històrica: Redactada normalment per la parròquia o entitat que coneix el fet commemorat. "Hem arribat gairebé al número mil del catàleg d'edicions pròpies, el que representa una mitjana de més de 30 edicions anuals durant aquests 30 anys." Projectes Destacats i Futur L'entitat ha participat en moments clau de la vida tarragonina: * Publicació de l'oratori de Pau i Fructuós a la Catedral. * Carpeta de gojos dedicada als passos de la Setmana Santa de Tarragona. * Edició especial per a la Sagrada Família de Barcelona amb motiu del seu 30è aniversari. * Properament, treballen en els gojos pel centenari de la coronació de la Mare de Déu del Claustre. L'ús d'internet ha permès que persones d'arreu del món s'interessin per la seva tasca, facilitant noves comandes i la captació de socis joves malgrat que la mitjana d'edat de l'entitat és alta. La seu social, situada al carrer de la Unió, 24, roman oberta per a consultes i adquisicions del material no exhaurit.

  • 11'

    Medalla d'Or de Tarragona pel 125è aniversari del Nàstic

    El Nàstic rep la Medalla d'Or de la Ciutat En un acte solemne celebrat al Teatre Metropol, l’Ajuntament de Tarragona ha lliurat la Medalla d'Or de la ciutat al Club Gimnàstic de Tarragona amb motiu del seu 125è aniversari. L'esdeveniment ha comptat amb els parlaments de l'alcalde, Fèlix Ballesteros, i del president del club, Josep Maria Andreu. Un llegat històric i social L'alcalde ha destacat el compromís històric de l’entitat amb la ciutat des de la seva fundació el 1886: Vigor cívic: El record dels socis que el 1898 es van oferir com a voluntaris per defensar la ciutat. Catalanitat i resistència: El club va oficialitzar el català com a llengua de l'entitat el 1910 i va mantenir la fidelitat a la senyera durant la dictadura de Primo de Rivera. Referent esportiu: Consolidat com el club poliesportiu més antic de l'Estat espanyol. El sentiment d'un club poliesportiu El president Josep Maria Andreu ha agraït el reconeixement definint el Nàstic com l'expressió visible d'un sentiment que uneix tota la ciutat i comarques. Durant el seu discurs ha repassat els moments clau: L'evolució de la gimnàstica inicial cap a les 17 seccions actuals, destacant la creació de la secció de futbol el 1914. Els èxits esportius, especialment els ascensos a Primera Divisió (1947 i 2006). El reconeixement a figures llegendàries com Natàlia Rodríguez, Gaietà Cornet o Valero Serer. "Parlar de la història del Nàstic és parlar de la història de Tarragona. És un organisme viu que ens identifica." Conclusió de l'acte L'acte ha finalitzat amb una crida a mantenir el "maridatge magnífic" entre el club i la ciutat, celebrant un segle i quart d'il·lusions, esforços i arrelament al territori.

  • 29'

    Celebració del 125è aniversari del Gimnàstic de Tarragona

    La Commemoració del 125è Aniversari del Nàstic L'episodi recull l'acte institucional i popular de celebració dels 125 anys de la fundació del Club Gimnàstic de Tarragona, que va tenir lloc l'1 de març de 2011 a la Rambla Nova. L'esdeveniment serveix per recordar els orígens del club el 1886 i subratlla la seva condició de club poliesportiu més antic de l'Estat. Actes Commemoratius a la Rambla Nova El programa d'actes ha començat amb la participació de la banda municipal i la presència de les autoritats locals i del club: • Descobriment de la placa: S'ha instal·lat una placa de marbre al número 16 de la Rambla Nova, lloc on el club va tenir el seu primer local social. • Inauguració del monòlit: Obra de l'artista Joan Blázquez, aquest monument simbolitza la vinculació del club amb la ciutat, utilitzant la pedra del Mèdol com a referència a la romanitat de Tarragona. • Parlaments oficials: El president del club, Josep Maria Andreu, i l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, han destacat l'orgull de pertinença i la simbiosi absoluta entre la ciutat i l'entitat grana. Reconeixements i Identitat • Medalla d'Or: S'ha anunciat el lliurament de la Medalla d'Or de la ciutat al club per la seva trajectòria i pes en la identitat tarragonina. • Cultura popular: L'acte ha finalitzat amb l'actuació de les quatre colles castelleres de la ciutat (Xiquets de Tarragona, Colla Jove, Xiquets del Serrallo i Sant Pere i Sant Pau), que han alçat pilars de comiat. "El Nàstic forma part del moll de l'os de la nostra identitat; el Nàstic és Tarragona i Tarragona és Nàstic." Les Seccions del Club Es fa un repàs de la vitalitat del club, recordant que més enllà del futbol (S.A.E.), l'entitat manté seccions actives d'atletisme, tennis, bàsquet, tennis taula, gimnàstica rítmica, futbol sala i pilota.

  • 42'

    Carnaval de Tarragona 2011: Sàtira i Actes Populars

    Inici del Carnaval de Tarragona El Carnaval de Tarragona celebra enguany els seus 30 anys de recuperació amb una programació plena de sàtira i participació ciutadana. L'acte central del dia ha estat la presentació del Ninot i la Ninota a la plaça de la Font, que aquest any adopten una temàtica electoral coincidint amb les properes eleccions municipals. Activitats Principals del Cap de Setmana • La Baixada del Pajarito: Una cursa d'andròmines que arriba a la sisena edició. Es caracteritza per la prioritat de la sàtira i la invenció per sobre de la velocitat. - Els participants construeixen els seus propis carretons. - Les inscripcions es mantenen obertes fins a una hora abans de l'inici del dissabte al migdia. - Compta amb la col·laboració del grup La Pípel, una colla d'amics que aporta una visió crítica i una posada en escena espectacular. • Concurs de Disfresses Infantils del Club Maginet: Amb 41 anys d'història, és un dels actes més clàssics. - Premien especialment les disfresses confeccionades a mà. - La participació es divideix en categories segons l'edat (de 0 a 14 anys). • Concurs Olímpic de Llançament de Mòbils: Una iniciativa única al Parc del Francolí. - Neix originalment com una forma lúdica de recollir bateries i mòbils antics. - Hi ha marques que superen els 50 metres de distància. Símbols i Sàtira Política La Ninota s'ha presentat com a candidata a l'alcaldia sota el lema "Bota la Bota". Els vestits de les figures festives han estat d'actualitat gràcies a les referències a la moda de Lady Gaga i la sàtira sobre el cas dels vestits de Francisco Camps. "Farem de Tarragona una ciutat plural, multicultural i, com no, econòmicament inviable." Organització i Premis La majoria d'actes fugen de la competitivitat econòmica per centrar-se en premis simbòlics o gastronòmics, com els premis carnosos (embotits) a la Baixada del Pajarito o els trofeus de l'artista Amadeu Anguera.

  • 15'

    40 anys de Química a Tarragona i l'Any Internacional

    La Química com a motor de Tarragona: Passat, present i futur L'entrevista amb Joan Igual, degà de la Facultat de Química de la Universitat Rovira i Virgili (URV), se centra en la celebració de dues efemèrides clau durant el 2011: l'Any Internacional de la Química i el 40è aniversari dels estudis universitaris d'aquesta disciplina a Tarragona. Objectius de la commemoració L'eix central d'aquesta celebració és millorar l'apreciació pública de la química i obrir la institució a la societat. Joan Igual destaca diversos punts fonamentals: * Visibilitat: Mostrar les contribucions de la química al benestar de la humanitat i al desenvolupament futur. * Sostenibilitat: Difondre la recerca orientada a processos industrials més nets i respectuosos amb el medi ambient. * Vocacions: Fomentar l'interès per la química entre les noves generacions, subratllant que la química és present en gairebé tot el que ens envolta. La connexió Universitat-Empresa Un dels fites més recents és la inauguració del Centre Tecnològic de la Química de Catalunya. Segons el degà, aquest equipament és vital perquè: 1. Actua com a punt de trobada entre la recerca bàsica universitària i l'aplicació industrial. 2. Enforteix el vincle amb el polígon petroquímic de Tarragona, el més important del sud d'Europa. 3. Consolida el projecte de Campus d'Excel·lència Internacional Catalunya Sud. Reconeixement internacional i trajectòria Després de 40 anys d'història, la Facultat de Química s'ha consolidat com un referent europeu. La capitalitat química de Tarragona es referma no només per la seva potència industrial, sinó per l'alta qualificació dels seus professionals. "Tarragona és la capital de la química a Catalunya, i això vol dir ser una de les capitals importants a nivell europeu." Finalment, es destaca el cicle de conferències d'antics alumnes, que ara ocupen càrrecs de direcció i recerca arreu del món, com una prova de l'èxit acadèmic i professional de la facultat.

  • 10'

    2011-02-28

    Balanç de la Llei del Tabac: Impacte al Sector de l'Hostaleria Després de dos mesos d'aplicació de la reforma de la llei del tabac, que prohibeix fumar en espais públics tancats, el sector de la restauració a la província de Tarragona mostra un balanç preocupant i pessimista. Segons Francesc Vives, secretari de l'Associació d'Empresaris d'Hoteleria de la Província de Tarragona, l'impacte econòmic és especialment sever per a determinats perfils de negoci. Els punts crítics de la normativa Impacte desigual: Els més afectats són els bars de petita dimensió, establiments de poble i negocis gestionats per autònoms que ja patien els efectes de la crisi. Inversions perdudes: Molts locals havien realitzat obres de climatització i separació d'espais amb l'anterior llei que ara han quedat totalment obsoletes i sense amortitzar. Rol policial: Existeix un gran malestar pel fet que la llei trasllada la responsabilitat de la sanció a l'hoteler en cas que un client fumi, convertint-lo en una mena de vigilant. Alternatives i propostes de flexibilització L'associació, en col·laboració amb la Federació Espanyola d'Hostaleria i Restauració, busca alternatives inspirades en altres països europeus: "A Holanda s'ha proposat que a partir de les 11 de la nit, quan ja no hi ha menors, es pugui fumar en espais prèviament establerts." Adaptació i terrasses Com a via de refugi per als negocis, s'estan negociant amb els ajuntaments millores en les condicions de les terrasses: Calendari: Facilitar que les concessions d'ocupació pública es puguin allargar durant tot l'any. Climatització: Permetre la instal·lació de sistemes de calefacció (coneguts com a rovellons) per fer les terrasses practicables a l'hivern. Fiscalitat: Rebaixes en les taxes municipals per compensar la pèrdua de clients a l'interior.

  • 16'

    Anàlisi dels Òscars: El triomf d'El discurs del rei

    El discurs del rei i el seu domini als Òscars L'especialista en cinema Esther Ferrer analitza els resultats de la darrera gala dels Òscars, on la pel·lícula El discurs del rei ha estat la gran triomfadora amb quatre estatuetes: millor pel·lícula, millor director (Tom Hooper), millor actor (Colin Firth) i millor guió original. Ferrer descriu el film com una peça "feta d'encàrrec" per a l'Acadèmia, destacant els elements que la feien guanyadora segura: * Una història de superació personal. * La fascinació de la indústria americana per la monarquia britànica. * Una narrativa còmoda i previsible per al gran públic. Les grans absències i les injustícies històriques L'anàlisi posa el focus en diversos títols i professionals que, segons l'especialista, haurien merescut més reconeixement: * Valor de llei: Els germans Coen no han rebut cap premi, malgrat la valoració de la crítica. Se subratlla l'actuació de Jeff Bridges i el debut de la jove Hailee Steinfeld. * The Fighter: Ha dominat les categories de repartiment amb Christian Bale i Melissa Leo, tot i que Ferrer destaca el paper de Geoffrey Rush com a logopeda. * Injustícies de l'Acadèmia: Es recorda que grans directors com Hitchcock, Fellini, Kubrick o Chaplin mai van guanyar l'Òscar al millor director per una obra concreta, rebent només premis honorífics tardans. Altres títols destacats La xarxa social ha quedat en un segon pla, potser per la naturalesa controvertida del seu protagonista real, Mark Zuckerberg. Origen ha obtingut quatre premis tècnics, però Ferrer apunta que les pel·lícules estrenades a l'estiu sovint cauen en l'oblit de l'Acadèmia davant les estrenes de final d'any. En l'apartat de parlar estrangera, En un món millor ha complert les previsions superant alternatives més dures com la grega Canino. "No sempre la gran indústria és justa amb els grans actors i directors; moltes vegades el premi depèn del context polític i de qui tinguis al costat competint."

  • 15'

    Entrevista a Esther Fernández, presidenta de la FAPAC Tarragona

    Situació de la Setmana Blanca i impacte familiar La nova presidenta de la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC) a Tarragona, Esther Fernández, analitza la implementació de la Setmana Blanca. Tot i que inicialment es veia amb bons ulls per motius pedagògics, la FAPAC critica durament la seva execució actual. Es considera una càrrega econòmica excessiva per a les famílies (entre 70 i 130 euros per fill) i un trasbals organitzatiu que sovint acaba amb els nens sols a casa mirant la televisió. Crítica a les retallades en l'educació pública Respecte a les retallades pressupostàries anunciades per la Generalitat, Fernández es mostra contundent: - Desigualtat tecnològica: Aturar el projecte d'ordinadors a les aules crearà centres de primera i de segona. - Infraestructures: Exigeix que les obres ja començades es finalitzin per acabar amb l'ús prolongat de barracons. - Manteniment bàsic: Alerta que moltes escoles ja tenen dificultats per pagar la calefacció o la neteja. "No es poden fer retallades a l'educació perquè ja no tenien pràcticament recursos; l'educació hauria de ser primordial." Immigració i equitat escolar La FAPAC aposta per una distribució equilibrada de l'alumnat immigrant per evitar la creació de guetos. Defensen que la diversitat és enriquidora sempre que s'hi destinin els recursos necessaris, com professors d'acollida i reforços, i critiquen que es mantinguin privilegis a la concertada mentre la pública pateix mancances. El paper del voluntariat i les AMPA Fernández reivindica el paper actiu de les famílies. No volen ser només "treballadors gratuïts" que gestionen menjadors, sinó agents participatius en el projecte educatiu. Destaca la tasca ingent i invisible del voluntariat a les AMPA en benefici de la comunitat.