Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2011 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2011. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1229 episodis
RSS

episodis

901-912 de 1228
  • 10'

    Història i Tradició del Dimarts de Dol a Tarragona

    El Significat del Dimarts de Dol a Tarragona En aquesta conversa amb el gestor cultural Jordi Bertran, s'explora la singularitat del Dimarts de Dol a Tarragona, una celebració que marca el final del Carnaval i l'inici de la Quaresma. A diferència d'altres poblacions on l'enterrament es fa dimecres, Tarragona manté la tradició del dimarts per separar clarament la festa del Dimecres de Cendre. Característiques i Seqüència de l'Acte Rigor Històric: La recuperació de la festa als anys 80 es va basar en les cròniques de Joan Salvat i Bové i Joan Amades. Personatges Clau: Destaquen les ploraneres, figures històriques que ja existien abans de la concepció moderna del Rei Carnestoltes i que antigament eren representades per prostitutes de la ciutat. L'Ús del Foc: La presència del Ball de Diables i el bestiari té arrels documentades que es remunten al segle XIX, vinculades als antics gremis (com els teixidors de lli o els mestres voters). La Sàtira i la Crítica Social "L'estructuració d'aquest Carnaval amb un Rei Carnestoltes és una conya sobre les entrades dels personatges il·lustres a la ciutat." Bertran assenyala que la sàtira era l'eix central de les comparses, tot i que avui dia ha quedat més restringida als testaments del Carnestoltes i la Concubina. Moments Emblemàtics i Perspectives de Futur La Crema: La crema del Ninot i la Ninota a la Plaça de la Font, dins la bota, és el clímax visual de la nit. Veredicte: Pel món de les comparses, el moment més esperat és la lectura del veredicte del concurs. Crítica a la pèrdua d'elements: L'expert lamenta la supressió de la foca aèria i la il·luminació pirotècnica de la façana de l'Ajuntament per motius econòmics, considerant que minoritza la potència de l'acte.

  • 31'

    Entrevista a Josep Andreu: Reptes del Port de Tarragona

    Introducció i Nou Nomenament El nou president de l'Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Andreu, analitza els seus primers dies en el càrrec després de la seva etapa a la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla. S'ha trobat amb una institució ben gestionada pel seu predecessor, Josep Anton Burgasé, i aposta per una línia de continuïtat estratègica. Creixement Econòmic i Mercaderies El port ha tancat el 2010 amb dades positives malgrat el context de crisi global: • S'estima un creixement de l'activitat d'entre el 4,5% i el 4,7%. • Consolidació com el cinquè port d'Espanya en volum total. • Lideratge en el sector de granels líquids i productes energètics, estretament lligat al complex petroquímic local. Sectors Estratègics de Futur • Contenidors: Es preveu passar de 255.000 a 285.000 contenidors el 2011, amb l'objectiu d'arribar a una capacitat de 500.000 gràcies a l'operador DP World. • Càrrega General: Impuls de noves línies com la pasta de paper i la recuperació del sector de l'automòbil. Infraestructures i Connexions Andreu destaca tres inversions clau per als propers anys: el Moll d'Andalusia, el Moll de la Química i l'Estació Intermodal. Aquesta darrera es considera vital tant per al port com per als empresaris del territori. Pel que fa a les connexions externes, el president reclama amb fermesa: L'acabament de l'A-27 per millorar l'accés a l'interior (hinterland). El Corredor Mediterrani per connectar amb l'ample de via europeu. Atesa la lentitud administrativa, s'estan estudiant plans alternatius de col·laboració público-privada per connectar els 80 km que separen el port de la xarxa europea actual. Marina Tarraco i Patrimoni "Volem evitar que l'antiga seu del port sigui un edifici tancat durant anys sense cap ús." • Marina Tarraco: Després de la sentència judicial favorable, es preveu que el grup inversor de Qatar reprengui el procés de compra, aportant estabilitat a les instal·lacions de luxe. • Antiga Seu: S'estan avaluant informes tècnics sobre la seva rehabilitació estructural i el compliment del codi d'edificabilitat. No es descarta cap opció, inclòs l'enderrocment o la reforma per a usos administratius, prioritzant sempre la viabilitat econòmica i el benefici per a la ciutat.

  • 19'

    Gastronomia i te: 'El te i la cocina mediterránea' guanya el premi mundial

    Reconeixement internacional per a la cultura del te tarragonina El llibre 'El te i la cocina mediterránea', publicat per Arola Editors, ha estat guardonat amb el prestigiós premi Gourmand World Cookbook Award 2010 com el millor llibre de te del món. Aquest certamen, celebrat a París en el marc de la Fira Internacional del Llibre de Cuina, és considerat l'equivalent als Oscar de la gastronomia. Els autors tarragonins, David Solé (cuiner del restaurant Barquet) i Paco Lostal (especialista en tes), van superar finalistes de potències amb gran tradició com la Xina, els Estats Units, Holanda i Austràlia. Una simbiosi original entre tradició i innovació L'obra destaca per la seva originalitat, ja que aconsegueix unir dos mons que fins ara havien caminat separats: L'ABC del te: Una guia entenedora per descobrir les varietats bàsiques i evitar la confusió habitual entre qualsevol infusió i el te autèntic. Cuina Mediterrània: Un receptari que integra el te com un ingredient més en plats de peix, carn i verdures, allunyant-se dels receptaris asiàtics o anglesos que sovint no encaixen amb el paladar local. Exemples de cuina amb te Durant l'entrevista, els autors expliquen com el te pot aportar matisos únics als plats: Vinagreta de te fumat: David Solé utilitza la varietat Lapsang Souchong (te negre fumat) per amanir espinacs frescos. Infusions de brou: En lloc d'usar aigua, s'infusiona el te directament en brou de peix per coure llenguado. Arròs cremós amb te: Una nova creació que utilitza una bola d'infusió metàl·lica durant la cocció de l'arròs amb cocotxes de bacallà. "El cafè excita, mentre que el te estimula; i l'estímul és bo per a la salut i el plaer." L'extens univers del te Paco Lostal subratlla que el te és la beguda més consumida al món després de l'aigua. A la seva botiga gestiona més de 160 referències, des de tes blancs antioxidants fins a tes Oolong semifermentats. L'objectiu del llibre és precisament trencar el mite que "Espanya és només un país de cafè" i apropar els beneficis i aromes d'aquesta planta al gran públic.

  • 14'

    Antoni Coll presenta 'Mis seis diarios': 40 anys de periodisme

    Una mirada a la trajectòria d'Antoni Coll El prestigiós periodista Antoni Coll, qui va ser director del Diari de Tarragona durant molts anys, ha presentat el seu llibre de memòries titulat Mis seis diarios. En aquesta obra, Coll fa un repàs emocional i professional a quaranta anys de dedicació al món de la informació. L'evolució del periodisme L'autor reflexiona sobre com ha canviat l'ofici des dels seus inicis fins a l'actualitat: Del franquisme a la democràcia: Recorda l'època en què s'havia d'escriure entre línies a causa dels expedients disciplinaris i la pressió del règim. Canvis tecnològics i logístics: Descriu les redaccions antigues amb màquines d'escriure i departaments estancs, comparant-les amb l'estil de "oficina paisatge" actual. La pèrdua del carrer: Coll lamenta que s'hagi passat del periodisme de carrer (anar a peu per descobrir històries) al periodisme de despatx, dominat per telèfons, ordinadors i caps de premsa. Personatges i vivències clau El llibre està estructurat a través de diàlegs ficticis amb personatges que van marcar cada etapa dels seus sis diaris: Fraga Iribarne en els seus inicis amb la Llei de Premsa. Josep Tarradellas durant la Generalitat provisional. Jordi Pujol durant la seva etapa a Tarragona. Carlos Sentís, qui ha prologat el llibre als seus 99 anys. El futur de la premsa Malgrat els canvis en el suport físic, Coll manté una visió esperançadora sobre l'essència de la professió: "El periodista és aquella persona que mira pel forat del pany el que passa dins d'una habitació i ho explica als demés perquè no poden mirar tots alhora." Segons l'autor, la transmissió d'idees i la confiança en els mitjans persistents seran les claus de la supervivència informativa en l'era digital.

  • 24'

    Patrimoni de Tarragona: Tarraco Viva i Bicentenari de la Guerra del Francès

    Gestió del Patrimoni i l'actualitat de Tarragona En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, l'atans d'alcalde de l'àrea de patrimoni, Rosa Rossell, desgrana les claus de l'agenda cultural i històrica de la ciutat, destacant la consolidació de festivals internacionals i la preservació de restes arqueològiques. Novetats del festival Tarraco Viva El festival de reconstrucció històrica arriba a la seva 13a edició com a referent europeu. Les principals novetats d'enguany inclouen: • Gestió d'entrades: S'eliminen les invitacions per als actes gratuïts per evitar espais buits; l'accés serà per ordre d'arribada fins a completar l'aforament. • Calendari: S'avança a principis de maig (del 5 al 15) a causa de les eleccions. • Activitats destacades: Una gran carpa a la plaça Verdaguer recrearà un carrer romà i una domus. • Promoció nacional: Presentacions a ciutats com Pamplona, Còrdova i Barcelona per atraure un públic especialitzat. Commemoració del Bicentenari de la Guerra del Francès Tarragona recorda el setge de 1811 amb un programa que busca pal·liar l'oblit històric d'aquest episodi tràgic: • Recreacions històriques: Destaquen la representació de la matança a les escales de la Catedral i una batalla marítima al port. • Protecció oficial: L'ajuntament sol·licita la declaració de Lloc Històric d'Interès Nacional per a les escales de la Catedral i la delimitació del Fortí de l'Oliva. • Divulgació: Edició de còmics i contes per a escolars, a més de la publicació de documents inèdits de l'arxiu municipal a la web. "Feia 50 anys que Tarragona no tornava a tenir la mateixa població que abans del setge; pràcticament no quedaven ni les rates." Inversions i Projectes de Futur Rossell detalla l'ús de l'1% cultural i el nou marc de gestió administrativa: • Obres en curs: El Pont del Diable entrarà aviat en fase de visites, i s'iniciaran millores de consolidació a l'Amfiteatre per filtrar aigües que afecten l'església romànica. • Reial Patronat: Es treballa en aquesta fórmula jurídica amb el Ministeri i la Generalitat per gestionar el patrimoni de tota la ciutat, inclosa la Tabacalera. • Projecte UNESCO: Participació en el programa Laboratoris de Ciutats UNESCO amb socis d'Itàlia i Grècia per compartir bones pràctiques en conservació urbana.

  • 16'

    Agenda del Carnaval de Tarragona 2011

    Guia Completa del Carnaval de Tarragona L'agenda del primer cap de setmana de març a Tarragona està protagonitzada per la celebració dels 30 anys del Carnaval, amb un ampli ventall d'activitats per a totes les edats. Actes Destacats de Divendres Carnaval dels Petits: Rueta infantil a la Rambla Nova amb la participació d'escoles, llars d'infants i els cèquits del Rei i la Reina. Gastronomia: Tast popular de la botifarra d'ou al Mercat Central. Espectacles i Concerts: Actuació del clown Django Edwards a la Cooperativa i el gran concert de Rosario Flores i Duende al Recinte Firal. "30 anys havien de donar resposta a aquesta fidelitat que ha fet que el Carnaval sigui tan important i mogui tanta gent." Dissabte: El Dia de l'Artesania Baixada del Pajaritu: Sisena edició de la cursa d'andròmines disfressades per la Baixada de la Peixateria. Rua de l'Artesania: L'acte central amb la participació de 37 comparses i milers de persones recorrent el centre de la ciutat. Circ Cric: Espectacle de Tortell Poltrona al Parc del Francolí. Diumenge: Lluïment i Tradició Concurs de Disfresses Infantils: Organitzat pel Club Maginet a l'Antiga Audiència, dividit en diverses categories per edat. Rua de Lluïment: Desfilada de les millors comparses que finalitza amb l'aparició del Doctor Mistela. Cultura i Ciència: Documentals i tallers de matemàgia al CaixaFòrum. Altres Serveis Donació de Sang: Unitat mòbil instal·lada a la Rambla Nova (davant les Teresianes) durant la tarda de divendres.

  • 31'

    2011-03-04

    Celebració del Carnaval a Tarragona L'episodi d'avui se centra en el desplegament de les festivitats del Carnaval de Tarragona, destacant especialment les activitats dirigides al públic infantil i la coordinació dels grans esdeveniments del cap de setmana. El Tombet del Rei Carnestoltes El programa connecta amb la unitat mòbil per seguir el tombet, la visita tradicional del Rei Carnestoltes i la Concubina a les escoles i llars d'infants de la ciutat. • L'escola Pau del Clos ha estat la primera a rebre la comitiva reial en un ambient festiu. • Els infants han explicat les seves disfresses casolanes fetes amb materials com goma eva, cartolines i bosses de brossa. • La cap d'estudis de l'escola ha detallat com viuen la festa durant tota la setmana, afegint elements a la disfressa cada dia. "És una festa que els agrada molt a les escoles i als nanos. Tenir aquí el Rei i tot el seu sèquit és el punt culminant." Organització i Seguretat de les Rues En una entrevista amb Xavi González, coordinador tècnic de l'àrea de festes, s'han repassat els aspectes logístics de la Rua de l'Artesania (dissabte) i la Rua de Lluïment (diumenge). • Participació: La rua de dissabte comptarà amb 37 comparses i prop de 3.000 participants. • Seguretat: Hi ha un dispositiu de més de 200 persones, incloent Guàrdia Urbana, Protecció Civil i Bombers. • Consells: Es recomana l'ús del transport públic, evitar el vehicle privat al centre i anar ben abrigat. Espectacles Destacats S'ha posat èmfasi en l'agenda cultural que complementa les rues: • Clàssics Duo: L'actriu Cristina Garbo ha presentat l'espectacle de clown que realitza amb el prestigiós Jango Edwards a la Sala El Magatzem. Un recull de 40 anys de carrera basat en la bogeria, el mim i la improvissació. • Concerts: S'ha recordat el concert de Rosario Flores i la tradicional revetlla de Carnaval al Recinte Firal.

  • 17'

    Factoria 2.0: El taller de ràdio dels alumnes de la URV

    Presentació del projecte Factoria 2.0 L'episodi tracta sobre el llançament de Factoria 2.0, una iniciativa conjunta entre la Universitat Rovira i Virgili (URV) i Tarragona Ràdio. Aquest projecte permet a deu estudiants de Periodisme, Comunicació Audiovisual i Publicitat dissenyar i produir el seu propi programa setmanal amb total llibertat creativa, sota la tutorització de la periodista i professora Marta Montegut. Característiques del programa i aprenentatge Metodologia de treball: El programa funciona com una cadena de muntatge on cada alumne aporta una part del contingut, simulant la dinàmica real d'una redacció professional. Continguts: Es tracta d'un magazín cultural amb un to jove i fresc. Inclourà seccions d'entrevistes, actualitat política irònica, cinema, televisió, esports i una forta presència a les xarxes socials. Selecció dels participants: Els alumnes no van ser escollits per les seves notes, sinó mitjançant un test d'actualitat per avaluar el seu coneixement del context periodístic i social. Experiències dels alumnes Els estudiants comparteixen les seves primeres impressions davant el repte: Quim Navalés, el conductor, destaca el gran volum de feina i producció de guions que comporta el programa. L'Anna Arnal i la Núria Jaques veuen el taller com una oportunitat d'explorar el vessant tècnic i decidir el seu futur professional. L'Anna Cendra i la Laia Bové s'encarreguen de la interacció digital i el seguiment dels trending topics a Facebook i Twitter. "Volem que el programa soni molt jove i reculli els interessos de la gent que forma part del taller, donant-li una forma coherent a través de la producció." Horaris i difusió El programa s'emetrà els divendres de 18:00 a 19:00 h a Tarragona Ràdio, amb reemissió els dissabtes. També estarà disponible a la carta en format de podcasts fragmentats per blocs temàtics a la web de l'emissora.

  • 33'

    El Carnaval als barris de Tarragona i la nova xirigota

    El protagonisme dels barris en el Carnaval tarragoní L'episodi d’avui se centra a analitzar com es viu la festa del Carnaval més enllà del centre de la ciutat, destacant el paper fonamental de les associacions de veïns i les comparses locals de barris com Sant Salvador, Sant Pere i Sant Pau i Torreforta. Sant Salvador: Tradició i l'orgull de la Concubina El barri de Sant Salvador destaca per una participació massiva i una trajectòria plena de premis. Punts clau: • Disposen de quatre comparses actives per a un barri relativament petit. • Enguany la Concubina, Míriam Coelho, és membre del grup local Aerodans. • Els assajos es realitzen a les places del barri malgrat el fred, amb una competència sana que busca la superació constant. • El programa inclou un festival infantil, la recepció del seguici i una rua pròpia el dissabte al matí. Sant Pere i Sant Pau: 20 anys de comparsa Manu Barea, president de la Unió de Sant Pere i Sant Pau, explica l'evolució de la seva comparsa, que celebra el 20è aniversari: • La seva prioritat és l'espectacle i fer gaudir el públic més que no pas la competició pels premis. • Organitzen una desfilada dissabte al matí que travessa tot el barri fins al centre cívic, on ofereixen xocolatada i fan un concurs de disfresses popular. Torreforta i els Barris de Ponent Samuel Arbó detalla la potència del Carnaval a Ponent, on s'apleguen unes 12 comparses de diferents zones (la Floresta, l'Albada, Riuclar): • La Rua de Ponent es realitza el dissabte a les 11:30h en un circuit tancat per Torreforta. • La comparsa La Vallaruga també celebra 20 anys d'història, destacant la necessitat d'espais amplis per als assajos coreogràfics. La recuperació de la sàtira: La primera xirigota de Tarragona Com a novetat destacada, Alberto Fernández presenta la creació de la xirigota "Partío Político", un grup de 12 amics que volen recuperar l'esperit crític de la festa. "Un carnaval sense xirigotes no és purament carnaval; cal la sàtira per complementar les plomes i l'espectacle." • Temàtica local: Les lletres parlen de la distància de l'estació de l'AVE, la rivalitat Tarragona-Reus i la crítica als polítics. • Actuacions: Es podran veure a la Rambla Nova (abans de la rua) i en diversos locals de cases regionals. • Objectiu: Obrir el camí per a un futur concurs de xirigotes a la ciutat, a l'estil de Cadis.

  • 17'

    Remuntada èpica del Nàstic a Chapín i sortida del descens

    Anàlisi de la Victòria a Xerès El programa analitza la transcendent victòria del Nàstic de Tarragona al camp del Xerès (1-2), un resultat que permet a l'equip sortir de les posicions de descens en una setmana molt especial, coincidint amb el 125è aniversari de l'entitat. L'estadi de Chapín torna a ser talismà, recordant l'ascens a Primera Divisió de l'any 2006. El Partit: De l'Infern a l'Eufòria La narració i els comentaris dels periodistes Quim Pons i Àlex Pareja destaquen el canvi radical de l'equip durant el matx: Primera part horrorosa: Tant el tècnic com els analistes coincideixen que els primers 45 minuts van ser nefastos. L'equip estava "mort" i podria haver encaixat diversos gols. El gol psicològic: El gol de Barry Powell just abans del descans va ser la clau per mantenir l'equip viu. La represa: Després d'una forta "xerrada de cartilla" de l'entrenador Joan Carles Oliva, el Nàstic va sortir amb una actitud totalment diferent. El gol de la victòria: Felipe Sanchón va culminar la remuntada amb un gran gol per l'escaire al minut 8 de la segona part. Les Claus del Canvi de Dinàmica Segons els interlocutors, aquesta victòria té un valor afegit més enllà dels tres punts: Factor Confiança: És la primera vegada aquesta temporada que l'equip aconsegueix remuntar un marcador advers. Punt d'Inflexió: Serveix perquè els jugadors creguin cegament en el discurs d'Oliva. Resiliència: L'equip va saber patir i aguantar el resultat durant els últims 30 minuts sota la pressió del rival. "Aquesta victòria serveix perquè el jugador s'acabi de creure el discurs que Joan Carles Oliva ha mirat d'aplicar des que va arribar." Anècdotes i Pròxima Jornada L’expedició de Tarragona Ràdio destaca l'eufòria de Rubén Pérez al final del partit i l’anècdota del trasllat en tren d’un quadre de grans dimensions regalat pel Xerès pel 125è aniversari. El Nàstic ja prepara el proper compromís vital contra el Cartagena al Nou Estadi.

  • 54'

    Balanç de l'Estat de la Ciutat de Tarragona: Quatre anys de govern

    Balanço Institucional i Context Històric L'alcalde de Tarragona presenta un balanç global de la seva gestió durant el mandat 2007-2011. Divideix l'evolució de la ciutat en tres etapes: la infantesa (fonaments), l'adolescència (creixement accelerat) i la maduresa, etapa que defineix el període actual basat en l'equilibri i la planificació estratégica. Superació de la Crisi i Gestió Econòmica Tot i la convulsió financera mundial, el govern municipal destaca haver complert el programa de govern amb resultats positius: • Inversió record: Més de 298 milions d'euros en obra pública. • Reducció de l'atur: La taxa de Tarragona (12,9%) es situa 6 punts per sota de la mitjana catalana. • Pressió fiscal: S'ha aconseguit una reducció de la pressió fiscal sobre la renda familiar del 24%. • Avenços socials: Destaca la gratuïtat de l'autobús per a escolars i jubilats, que ja suposa el 34% dels usuaris muniticpals. Planificació Urbanística i Lideratge Territorial Un dels grans èxits destacats és l'aprovació del POUM per unanimitat, eliminant la crispació política i social que existia l'any 2007. Projectes Estratègics i Projecció Exterior Tarragona s'ha consolidat com a capital real del territori mitjançant: • Jocs del Mediterrani 2017: Entesos com un projecte de territori i no només esportiu. • Candidatures culturals: Capital Europea de la Cultura 2016 (full de ruta) i Capital de la Cultura Catalana 2012. • Infraestructures: El compromís per al soterrament de les vies, el corredor mediterrani i la millora de l'estació de ferrocarril. "Apostar per Tarragona és guanyar." Reptes de Futur: El Pla Tarragona 2022 L'alcalde presenta el Pla Tarragona 2022 com el nou full de ruta consensuat amb la societat civil. Reconeix que la maquinària administrativa encara ha de millorar en agilitat (llicències i permisos), però reafirma que la ciutat ha passat de la improvisació a la programació. Finalment, es visualitzen projectes clau per als pròxims quatre anys: la finalització del Mercat Central, el Teatre Tarragona i l'Escola Oficial d'Idiomes, consolidant un model de territori intel·ligent.

  • 15'

    Dijous Gras a Tarragona: Tradició de Carnaval a la Rambla

    celebració del Dijous Gras a la Rambla Nova de Tarragona L'episodi connecta amb la unitat mòbil per viure l'ambient del Dijous Gras, la jornada que dóna inici al vessant més gastronòmic del Carnaval de Tarragona. Malgrat el fred i el cel amenaçador, la tradició es manté viva amb els dos protagonistes culinaris de la festa: la coca de llardons i la botifarra d'ou. La Colla a la Bota i la seva aposta taurina La Colla a la Bota és l'encarregada de repartir les coques de llardons. Enguany han presentat una novetat destacada: Han passat de 30 a 80 participants, superant crisis anteriors gràcies a una proposta innovadora. La temàtica d'aquest any és una paròdia d'una corrida de toros sota el nom de TarracoSorra Plaça. Disposen de 2.000 unitats de coca de llardons a la venda per només un euro. La Botifarra d'Ou: El producte estrella Vicenç Bertran, del Mercat Central, explica les característiques d'aquest embotit artesanal: Sabor suau: Té poc pebre i una textura "melosa" gràcies a l'ou, cosa que la fa molt llèpola. Degustació gratuïta: A diferència de la coca, la botifarra d'ou s'ofereix en petits tastets gratuïts sobre llesques de pa. Consum anual: Tot i ser de Carnaval, la demanda és tan alta que ja se'n fabrica i es ven durant tot l'any. Recomanacions Gastronòmiques Vicenç suggereix que el menú ideal de Dijous Gras ha de ser un àpat copiós: "El Dijous Gras és un dia on s'ha de fer un àpat carregat de substància... una bona truita de botifarres blanca i negra amb una mica de cansalada és el segon plat perfecte." També ha recomanat maridar aquests productes grassos amb vi blanc o cava fresquet per netejar el paladar.