Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2011 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2011. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1229 episodis
RSS

episodis

1033-1044 de 1228
  • 14'

    Concert Solidari d'Oxfam Intermón per Tanzània

    Ajuda humanitària i solidaritat a Tarragona En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, l'Albert Lancet d'Oxfam Intermón desgrana els detalls del concert solidari de gospel que tindrà lloc a la ciutat i analitza els programes de desenvolupament que l'entitat duu a terme a Tanzània. El programa de desenvolupament a Tanzània L'entitat no només treballa en projectes aïllats, sinó en un programa integral que ja es troba en el seu segon any d'execució. Els punts clau inclouen: Seguretat alimentària: S'han creat bancs de cereals en 14 comunitats per permetre l'emmagatzematge segur i la venda d'excedents en moments de millor preu. Diversificació de cultius: Foment de la producció de girassol per a l'obtenció d'oli, un producte resistent al canvi climàtic. Millora sanitària: Construcció de galliners separats de les vivendes per evitar la transmissió de malalties entre animals i humans. Impacte: Més de 56.000 persones es beneficien directament d'aquestes iniciatives. Esdeveniments i recaptació Per finançar aquestes tasques, s'organitza un concert amb el grup Gospel Sentits de Badalona: Data i lloc: Diumenge a les 19:00h a l'Auditori de Caixa Tarragona. Objectiu: Continuar el suport iniciat amb altres actes, com l'espectacle de màgia del Mag Gerard. Context global: Haití i la Taxa Robin Hood Lancet també reflexiona sobre la situació crítica a Haití un any després del terratrèmol, on Oxfam reparteix diàriament mig milió de litres d'aigua. "A Haití estem davant la catàstrofe més gran a la qual ens hem enfrontat mai; hi ha un desgovern que dificulta l'ajuda, però ens hi quedarem molts anys més." Finalment, es destaca la campanya internacional per implementar la Taxa Robin Hood, un impost del 0,05% sobre transaccions financeres especulatives que podria recaptar fons suficients per erradicar la fam al món.

  • 26'

    Patrimoni, promoció turística i l'actualitat de Tarragona

    El Patrimoni com a motor de Tarragona L'entrevista amb Rosa Rossell, tinent d'alcalde de Patrimoni, destaca la importància de la Tàrraco Romana com a eix central de la promoció a Fitur. La ciutat busca consolidar-se com un referent turístic a través de la seva herència històrica. Projectes i Festivals Destacats • El festival Tàrraco Viva es consolida com el certamen de reconstrucció romana més important d'Europa. • S'anuncien col·laboracions amb la Fundació "la Caixa" per a una gran exposició sobre el món romà a la plaça Verdaguer el mes de maig. • Enguany, el festival s'avançarà al 6 de maig per no coincidir amb les eleccions municipals. Memòria Històrica i Bicentenari La regidora ha detallat les actuacions per recuperar la memòria de la Guerra Civil: • Obertura de refugis antiaeris sota el jardí de Casa Canals. • Inauguració d'un monument al Camí de l'Oliva per homenatjar els afusellats. • Presentació del programa per al Bicentenari de la Guerra del Francès (1811-2011), que inclourà conferències del doctor Sánchez Cervelló i documentals de Mario Pons. Restauració de Monuments i Gestió Administrativa Es fa un balanç de l'estat de les obres a la ciutat: • Les obres de la muralla, a la baixada del Roser, es preveu que finalitzin al març, sempre que les pluges no ho impedeixin. • Intervencions a l'Amfiteatre per sanejar les foses i millorar la visibilitat amb el trasllat de la guixeta. • S'anuncia que el conveni per al Consorci de la Tabacalera i la gestió de Tàrraco ja ha estat signat per l'Ajuntament i la Generalitat, a l'espera de la signatura del Ministeri de Cultura. "Som el festival de reconstrucció romana més important en aquests moments d'Europa." Actualitat Política Municipal Rossell també s'ha referit a les informacions sobre una possible candidatura alternativa dins d'Esquerra Republicana per a les eleccions municipals. Ha defensat el caràcter assembleari del partit i ha remès qualsevol decisió a la votació interna dels militants.

  • 8'

    Impacte de Repsol i previsions turístiques a la Costa Daurada

    Valoració de l'anunci d'inversions de Repsol Eugènia Arbó, representant de l'associació hotelera Salou-Cambrils-La Pineda, valora positivament el compromís de Repsol d'invertir 130 milions d'euros per evitar nous vessaments. Destaca principalment: La celeritat en la resposta de l'empresa i la presència del seu màxim responsable per donar explicacions. La importància que els ajuntaments de la Costa Daurada Central hagin participat en les reunions de seguretat. La necessitat d'establir un timing d'inversions clar abans que comenci la temporada a l'abril, per garantir la tranquil·litat del sector. "No podem arribar al mes d'abril i dir que encara no s'ha fet res." Impacte en el sector i turoperadors Tot i que els vessaments s'han produït al gener, existeix una preocupació real sobre la imatge del destí. Arbó assenyala que: Els turoperadors coneixen les incidències de primera mà a través dels seus delegats a la zona. L'equilibri entre la indústria i el turisme és delicat i requereix que les administracions actuïn com a garantistes. Balanç i previsions per a la temporada 2011 El sector presenta dades d'ocupació estables però amb canvis en els hàbits de consum a causa de la crisi: Estadístiques: L'ocupació s'ha mantingut al voltant del 67%, tot i que s'ha arribat als 7 milions de pernoctacions gràcies a un gran esforç comercial. Mercats: El mercat rus creix amb força (14%), mentre que el britànic (38%) podria baixar per la competència d'altres destins. El mercat nacional és el 50% del total. Despesa complementària: S'ha detectat una disminució de la facturació en restauració i oci (entre un 15% i un 20%), ja que les famílies retallen el pressupost per a extres com gelats o aperitius. Infraestructures: Aeroport de Reus Finalment, es destaca el paper de l'aeroport de Reus com a motor econòmic. A diferència de Girona, el 60% del tràfic de Reus es queda directament al territori, per la qual cosa captar nous operadors a fires com Fitur és clau per al flux turístic i la segona residència.

  • 10'

    La Gran Festa de la Calçotada de Valls 2022

    Presentació de la Festa de la Calçotada a Valls El proper diumenge, 23 de gener, Valls celebra la seva emblemàtica Gran Festa de la Calçotada. En aquesta edició, l'esdeveniment s'ha avançat una setmana per evitar la coincidència amb les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, que tenen lloc cada deu anys. Rafael Castells, responsable de l'organització, destaca que la ciutat ja es troba engalanada amb il·luminacions especials, creant un ambient pre-festiu únic. Activitats i competicions principals La jornada compta amb una estructura tradicional que atrau milers de visitants: Concursos Gastronòmics: A la Plaça del Blat se celebraran els concursos de cultivadors de calçots i de salsa de calçotada. Demostracions de Cocció: A la Plaça de l'Oli es podrà veure com es couen els calçots a la graella, amb la seva característica "fumera blanca". Concurs de Menjar Calçots: L'activitat més popular on 20 participants competeixen per veure qui en consumeix més en 45 minuts (actualment amb llista d'espera). Cercavila de la Calçotada: Un recorregut pel nucli històric amb gegants, nans, carros calçotaires i música. Impacte econòmic i previsions de temporada La festa marca el tret de sortida oficial de la temporada alta de calçotades, que s'allarga fins a l'abril. Les dades clau inclouen: Afluència: S'esperen entre 30.000 i 40.000 visitants només durant el diumenge. Consum: L'organització preveu moure més de 100.000 unitats de calçots durant la jornada. Economia: S'estima un impacte d'uns 14-15 milions d'euros a la comarca de l'Alt Camp durant tota la temporada, amb uns 400.000 visitants totals. "La qualitat està més que assegurada... la climatologia ha ajudat que hi hagi un calçot amb una sanitat i una verdor de fulles que poques temporades es veuen." Promoció internacional i logística L'esdeveniment s'ha consolidat com un actiu turístic de primer ordre, atraient públic del sud de França (amb promocions específiques a Tolosa i Narbona) i de la resta d'Espanya gràcies a l'AVE. L'organització recomana deixar el vehicle als aparcaments habilitats als afores i gaudir de tota la festa a peu, ja que els punts clau estan molt propers entre si.

  • 17'

    Crisi i reptes dels marxants de la Rambla de Tarragona

    Situació Crítica al Mercadet de Tarragona L'episodi analitza la situació econòmica extremadament complicada que viuen els venedors del mercadet de la Rambla Nova de Tarragona. Els entrevistats, representants de l'associació de marxants, coincideixen que la crisi actual és la més greu que han viscut en dècades, superant les recessions del 1982 i 1992. Punts Clau de la Crisi Caiguda dràstica de les vendes: Els marxants asseguren que, en moltes ocasions, els ingressos no cobreixen ni els impostos ni les despeses d'autònoms. Canvi en el model de consum: S'observa una degradació del tipus de gènere, amb un augment de la roba usada que perjudica la imatge global del mercat. Competència ferotge: Els grans hipermercats ofereixen preus per sota del cost en productes clau com el calçat infantil (Hanna Montana, Bob Esponja), impossibilitant la competència directa. Pressió fiscal: Reclamen a l'Administració local una rebaixa o congelació de taxes, citant l'exemple de Reus on s'han aplicat descomptes del 10%. Polèmica amb el Comerç Local Els marxants expressen el seu malestar per unes declaracions recents al Diari de Tarragona on se'ls titllava de "denigrants" per estar ubicats a la Rambla: "No pot fer aquestes declaracions... portem 50 anys a la ciutat i sempre hem estat dins de Tarragona, no som forasters." El Trasllat de Corsini a la Rambla Es recorda que el mercat es troba de forma provisional a la Rambla Nova des de fa quatre anys a causa de les obres del Mercat Central i la instal·lació de la carpa a la plaça Corsini. Aquest trasllat ha generat opinions dividides sobre l'impacte en el comerç de l'entorn.

  • 23'

    Actualitat i futur del Club Natació Tàraco

    Situació actual de l'entitat El president del Club Natació Tàraco, Josep Maria Clavé, analitza el moment actual d'una institució amb gran solera a Tarragona. Després d'un primer any de mandat que defineix com a intens, el club s'enfronta al repte d'estabilitzar la seva situació econòmica i social en un context de forta competència. Gestió del nombre de socis i economia • El club compta actualment amb uns 2.000 socis, xifra que s'ha vist reduïda en els darrers anys a causa de l'obertura de piscines municipals. • L'objectiu ideal per garantir la viabilitat i poder fer inversions és arribar als 2.500 socis. • S'estan aplicant estratègies comercials com la matrícula gratuïta i descomptes per portar nous membres. Projectes d'instal·lacions i serveis Millores i noves modalitats S'han realitzat inversions importants en la renovació de calderes per garantir la temperatura de l'aigua i es preveu ampliar l'oferta esportiva: • Consolidació de la natació: Tot i oferir judo, aikido, ioga o spinning, la natació de competició continua sent l'eix central. • Projecte de Pàdel: Es negocia amb l'Ajuntament per instal·lar pistes de pàdel en terrenys adjacents al futur pàrquing de Torroja. • Aparcament: La manca de places a la part alta és un inconvenient crític. El club confia que l'ampliació del pàrquing municipal inclogui avantatges per als seus socis. Vida social i competició El planter i els referents El club aposta per l'esport de base amb una escola que aplega més de 300 nens. Es busca que l'aprenentatge sigui divertit però també exigent. "Quan un pare castiga el seu fill dient-li: 'avui no aniràs a nedar', vol dir que estem fent bé les coses perquè el nen desitja venir al club." Pel que fa a la competició, destaquen figures com l'Eduard Galdeano, amb esperances posades en els Jocs Olímpics de Londres, i joves promeses com l'Héctor Espressati i el Biela Arilla.

  • 4'

    SALA 8 I MIG

    Estrenes destacades a la Sala 8 i mig Aquesta setmana, l'Esther Ferrer ens proposa una selecció de cinema d'alta qualitat, destacant especialment l'arribada del cinema coreà a les sales comercials. La peça central és Poetry, del director Lee Chang-dong, una obra premiada al Festival de Venècia (Millor Guió) i projectada a Sant Sebastià. Poetry: La bellesa davant la tragèdia La trama segueix una anciana que cuida el seu net i decideix apuntar-se a un curs de poesia. Aquest procés de redescobriment personal es veu truncat per una realitat devastadora: * El seu net està implicat en una violació múltiple. * La protagonista inicia un descens als inferns emocional. * L'actuació de la protagonista, considerada la "dama del cinema coreà", és qualificada d'increïble. "És una pel·lícula carregada d'imatges que ens quedaran gravades" Altres recomanacions i cinema a Tarragona Cinema Català Es destaca l'estrena de Blog, de la directora Helena Trapé, una producció catalana que mereix tota l'atenció de l'espectador per la seva qualitat. La crítica: De dioses y hombres L'Esther també recomana fixar-se en la cartellera de les sales convencials per trobar joies com De dioses y hombres de Xavier Beauvois. Basada en fets reals a l'Atlas (Argèlia, 1995). Narra la resistència pacífica d'una comunitat de monjos davant l'amenaça integrista. Formalment impecable, recrea passatges simbòlics com el Sant Sopar. Es podrà veure en sessió de nit a la Sala 7.

  • 4'

    Germà Bel i el model d'infraestructures radial

    Inversions en infraestructures i model territorial El catedràtic d'Economia de la Universitat de Barcelona, Germà Bel, ha presentat a Tarragona les tesis del seu nou llibre, Espanya, Capital París. La seva anàlisi se centra en com l'Estat espanyol ha consolidat durant segles un model radial de rutes i inversions que prioritza Madrid en detriment de zones amb més volum de mercaderies i activitat econòmica. Crítica al Corredor Mediterrani i la xarxa ferroviària Segons Bel, hi ha una clara falta de prioritats en la política ferroviària: L'Estat aposta pel manteniment d'un eix central que passa per Madrid, ignorant la viabilitat econòmica del Corredor del Mediterrani. Es denuncien inversions en trams d'alta velocitat amb baixa demanda (com el cas d'Orense), mentre que amb aquests mateixos recursos es podria finançar el ferrocarril del corredor mediterrani. Respecte a la mobilitat local, Bel es mostra escèptic amb el projecte del tramvia al Camp de Tarragona, qualificant-lo de poc viable i proposant com a alternativa la integració dels sistemes de rodalies. "En 6.500 milions d'euros s'arregla tot el ferrocarril del corredor mediterrani pel qual no hi ha diners." El model aeroportuari i el futur de Reus L'economista també ha posat el focus en la gestió dels aeroports, destacant les deficiències del sistema actual: Gestió Individual: Aeroports com el de Reus o Girona necessiten una gestió pròpia per ser competitius i poder fixar les seves pròpies tarifes. Competència deslleial: El model actual afavoreix que els grans aeroports (Madrid i Barcelona) tinguin facilitats per oferir taxes baixes, desplaçant les companyies low-cost cap als centres principals. L'efecte Ryanair: Espanya és l'únic país on aquesta companyia opera als aeroports principals a causa de la manca de flexibilitat del sistema de tarificació centralitzat.

  • 30'

    Gastronomia a Tarragona: Riquesa, Associacionisme i Qualitat

    Panorama actual de la restauració a Tarragona L'episodi analitza l'estat de la gastronomia tarragonina a través dels representants de les principals associacions del sector. Es destaca que la ciutat viu un bon moment gastronòmic, tot i que encara queda molt camí per recórrer en comparació amb altres referents regionals. L'auge de l'associacionisme Un dels punts clau de la discussió és el canvi de paradigma en el sector: els restauradors han passat de veure's com a competència a col·laborar com a socis. • Tarragona Essència: Un col·lectiu transversal que agrupa restaurants de tota la ciutat sota criteris estrics de qualitat i proximitat. • Associació de Restauradors de la Part Alta (ARPA): Centrada en potenciar la riquesa activa del barri històric. • ARCS (Serrallo): Dedicada a la promoció del barri mariner i productes com el romesco. L'aposta per la Qualitat i l'Autocrítica L'associació Tarragona Essència ha implementat un sistema pioner d'autoavaluació externa mitjançant mystery shoppers (clients anònims) per garantir estàndards d'excel·lència. "No entenem que un restaurant no canviï la carta; s'ha de treballar amb producte de temporada i peix fresc de Tarragona." Reptes i Futur per al 2011 Els restauradors identifiquen diversos obstacles que cal superar per consolidar Tarragona com a destinació gastronòmica de primer ordre: • Infraestructures: Millorar l'aparcament i els accessos a la Part Alta i el Serrallo. • Turisme: Atraure el públic de Barcelona, que tradicionalment es desplaça cap al nord (Girona) i no cap al sud. • Comunicació: Fer que el tarragoní se senti orgullós de la seva oferta i la conegui millor. • Calendarització: Crear esdeveniments vinculats a les quatre estacions i productes de temporada com la cigala, el peix blau o el romesco.

  • 14'

    Pla de Competitivitat Turística de la Tàrraco Romana a Fitur

    Tarragona i la seva estratègia a la Fira Internacional de Turisme En el marc de Fitur a Madrid, el gerent del Pla de Competitivitat Turística de la Tàrraco Romana, Quim Queralt, ha detallat les línies mestres de la promoció de Tarragona. L'eix central és el patrimoni mundial de la UNESCO, compartit amb els municipis de Constantí, Altafulla i Roda de Berà. Principals línies d'actuació i futur proper Després d'un primer any de feina interna i planificació, el pla començarà a ser visible per al públic a partir de la Setmana Santa de 2011. Les accions més destacades inclouen: Digitalització i informació: Llançament del projecte Tarracotíquet per a la venda d'entrades online i instal·lació de pantalles tàctils d'informació turística. Pla de senyalització: Unificació i millora de la senyalística dels monuments romans per fer-la homogènia i facilitar la mobilitat del turista. Recuperació de la Via Augusta: Creació d'una ruta per a senderisme i BTT que connecti els municipis del Pla a través de camins històrics, evitant les zones urbanitzades o l'autopista. Turisme de creuers: Treball a llarg termini per posicionar Tarragona com un port de referència cultural, complementari a Barcelona, buscant sinergies amb altres ciutats de llegat romà com Nàpols o Roma. Promoció de Tarracociva Un dels pilars de la promoció a Fitur és el festival Tarracociva. S'ha anunciat una nova estratègia per atraure visitants de ciutats amb vincles patrimonials: Presentacions a l'exterior: Pamplona, Còrdova i Sagunt. Presentacions a Catalunya: Barcelona, Lleida, Reus i la mateixa Tarragona per a prescriptors oficials. "De vegades, la promoció també consisteix en això, en recordar que existeixes."

  • 20'

    Nous espais de memòria històrica a Tarragona

    Recuperació del patrimoni de la Guerra Civil El director del Museu d'Història de Tarragona, el senyor Lluís Valar, presenta la inauguració de dos nous espais emblemàtics dedicats a la memòria històrica de la ciutat: un refugi antiaeri i un monument als afusellats. El refugi antiaeri de Casa Canals Es tracta d'un espai de titularitat pública situat sota els jardins de la Casa Canals, amb les següents característiques: Dimensions i origen: Té uns 58 metres quadrats i reaprofita antigues cisternes del segle XVIII. Museïtzació emocional: L'objectiu no és només mostrar l'espai, sinó generar emocions recreant les condicions de foscor i angoixa de l'època. Troballes arqueològiques: Durant la neteja s'han recuperat objectes personals molt emotius com una bala (canica) de joc d'un infant, monedes de coure i ampolles de medicaments. Capacitat històrica: Tot i ser petit, en l'època es calculava que podia encabir fins a 285 persones, xifra que denota l'amuntegament extrem que patien els ciutadans. El monument del Camí de l'Oliva Aquest espai ret homenatge a les persones afusellades en aquest sector durant i després de la guerra. Simbologia: Consisteix en un mur amb forats quadrats que recorden les víctimes i inclou una frase del projecte guanyador sobre la necessitat de no oblidar els fets passats. Espai de dol: El Camí de l'Oliva era un lloc tràgicament conegut per les execucions, convertint-se en un símbol de l'horror viscut entre 1936 i 1940. "Cal no oblidar els mons que no coneixem." Gestió i futur de la memòria històrica Ruta guiada: A partir de finals de febrer, el Museu integrarà aquests espais en una ruta de la memòria que inclourà el Pretori (antiga presó de Pilats) i el cementiri. Continuïtat institucional: Valar es mostra optimista respecte al manteniment de les polítiques del Memorial Democràtic malgrat els canvis de govern, destacant que la recuperació de la memòria és un valor compartit per tot l'arc democràtic.

  • 8'

    2011-01-19 INFO ACAS

    Presentació de l'Associació Cívica d'Atenció Social (ACAS) L'entrevista presenta oficialment l'ACAS, una nova entitat amb seu al barri de Bona Vista (Tarragona) que neix amb l'objectiu principal de promoure la cultura de la prevenció de la salut. L'associació està formada per un grup heterogeni de voluntaris, des de professionals sanitaris jubilats fins a gent jove, que volen compartir la seva experiència amb la ciutadania. Objectius i funcions principals L'activitat de l'associació se centra en diversos eixos clau per millorar el benestar de la població: Prevenció i informació: Captar grups de risc que no acudeixen a revisions mèdiques, com és el cas de les dones d'entre 50 i 65 anys per a controls ginecològics. Acompanyament i voluntariat: Potenciar la solidaritat per evitar que les persones se sentin soles davant la malaltia. Xerrades i col·loquis informatius: Realitzar sessions dinàmiques sobre temes com l'osteoporosi o l'autoexploració de mama. Orientació sanitària: Guiar la població sobre a quins serveis públics d'atenció han d'adreçar-se segons les seves necessitats. Dinàmica de funcionament L'entitat aposta per un format de col·loqui, on els assistents puguin resoldre aquells petits dubtes quotidians que sovint s'obliden de preguntar a la consulta del metge. "Volem que la gent tingui la tranquil·litat de preguntar coses que, tot i semblar petites, els preocupen." Tot i tenir la seu fixada al carrer 6 de Bona Vista, l'ACAS té voluntat de projecció territorial i preveu desplaçar-se a centres cívics o altres barris del Camp de Tarragona si se'ls demana col·laboració.