Arxiu Sonor Programes 2011
Arxiu Sonor Programes 2011
Programa

Arxiu Sonor Programes 2011

·345 episodis
RSS

episodis

229-240 de 344
  • 30'

    Havaneres des del balcó: Records de joventut i mar

    Una Antologia de l'Havanera i el Cant Popular El programa 380 d'Havaneres des del balcó, emès des de Tarragona Ràdio, presenta una selecció musical que uneix la tradició catalana amb influències internacionals i llatinoamericanes. Peces Destacades i Orígens • La Golondrina (La Bolondrina): Una interpretació d'Andrè Rieu en ritme d'havanera. El programa destaca la versió brasilera de Mitillo Rodríguez de l'any 1968, que narra la melancolia d'una ocell que vola solitària, símbol d'un amor perdut i un caminant sense rumb. • Temàtica Religiosa i Popular: S'inclou un fragment dedicat a la Verge de Guadalupe (Salve, Morena), establint un pont entre el cant espiritual i el ritme popular mariner. • Records Llunyans: El programa recupera la composició de Joan Frigola, una peça carregada de nostàlgia que evoca la joventut, l'esperit d'un amor pur i les imatges de la Serra de Marina. El Grup Mestre d'Aixa i la Vida Mariner L'episodi ret homenatge a la feina de la mar amb el grup Mestre d'Aixa interpretant Cala Mongó (de Ramon Carreras): • Descriu el paisatge de penya-segats i les barques plenes de pescadors. • Ressalta la figura de les gavines com a testimonis de la tornada a port. "A Cala Mongó, record de pau i de lloc... un bocí de paradís." Versions Instrumentals Finalment, s'analitza l'obra de Sebastián Iradier a través d'una versió instrumental de La Paloma, a càrrec de Mario Martí, tancant el programa amb aquest clàssic universal del gènere.

  • 31'

    Havaneres des del Balcó: La Cançó de l'Indiano i Més

    Exploració del Món de l'Havanera Aquest episodi del programa Ella me habló en la bahía, concretament l'edició número 379 d'aquest espai de Tarragona Ràdio, ens convida a un viatge sonor a través del gènere de l'havanera. El recorregut comença amb una mirada nostàlgica a grups ja inexistents i s'endinsa en noves interpretacions contemporànies. Peces Destacades i Composicions • La Cançó de l'Indiano: Una peça de Prats, Más i Bosa Coma que obre l'espai. Es destaca per la seva relació amb la nostàlgia del mar i la figura de l'indiano. • Sobre las olas del mar: Interpretació coral que evoca la vida del mariner, la bruma i les passions perdudes a la distància. • Noves Veus i Estils: S'explora el gènere des d'una perspectiva més personal amb la veu solista d'Albert Bueno, provinent de Perpinyà, que aporta la seva pròpia composició titulada Habanera. Fusió i Modernitat El programa tanca amb una proposta innovadora que barreja l'havanera amb altres ritmes: "Una versió així de diferent, Habanera Tanguillo de Manolo Carrasco, del seu treball Al-Andalus (2001)." • Aquesta peça, anomenada Habanera con conmigo, demostra la plasticitat del gènere i la seva capacitat d'evolucionar cap a territoris propers al flamenc i el tanguillo. • Es fa referència a la cultura caribenya amb mencions a la Havana, els guajiros, el tabac i el ron, tancant el cercle de la tradició marinera.

  • 30'

    Havaneres des del Balcó: Cant i Homenatge a Castor Pérez

    Un Recorregut per la Tradició Marinera L'episodi 378 del programa Habaneras des del Balcó, emès des de Tarragona Ràdio, ofereix una selecció musical que connecta la tradició catalana amb les arrels castellanes i asturianes. El programa destaca per la seva varietat interpretativa, passant des de formacions de duets fins a versions corals de gran format. Homenatge a Castor Pérez Un dels punts més emotius de l'edició és el record a Castor Pérez, una figura cabdal en la recerca i difusió de l'havanera a Catalunya. Durant la secció dedicada a ell, es subratlla la seva tasca com a: • Investigador del gènere, amb viatges constants a Cuba per estudiar el ritme directament de la font. • Músic excepcional, destacant la seva habilitat amb la guitarra, la qual es deia que "cantava" per si sola. • Compositor i col·laborador, recordant peces amb el grup L'Empordanet i el seu vincle amb la seva filla, Sílvia Pérez Cruz. Actuacions Destacades Dins del repertori musical, el programa presenta una àmplia gamma d'artistes: • Grup Altamar: Obre el programa amb un estil clàssic mariner. • María Salgado: Aporta una veu íntima i sensual des de Valladolid, interpretant Ascua de hielo amb música d'Eliseo Parra. • Versió Coral: Es presenta una interpretació de l'havanera Asturianina, aportant una sonoritat col·lectiva i potent. • Grup Ben Fort: Interpreta l'emblemàtica peça Vestida de nit, amb lletra de Glòria Cruz i música de Castor Pérez. Cloenda de les Illes El programa finalitza el seu recorregut musical a Menorca amb el grup La Rosa des Vents, interpretant el tema Sa meva barca, de Miquel Casanovas i Guillem Coll, refermant el vincle coral i instrumental de les Balears amb el cant de taverna.

  • 30'

    Havaneres i Cants de Mar: Programa 377 a Tarragona Ràdio

    Havaneres i Tradició Musical El programa número 377 de Con el viento en libertad, emès des de Tarragona Ràdio, presenta una selecció acurada de peces musicals vinculades al mar, l'enyorança i la tradició de l'havanera. L'episodi combina interpretacions de grups clàssics amb homenatges a figures rellevants de la cultura musical aragonesa i catalana. Interpretacions destacades i cançó de mar • El recorregut musical s'inicia amb la peça La barca xica, una obra de Rafael Llop i Josep Maria Roland interpretada pel grup Veus de l'Estany, seguida de la versió del grup Xarxa de la cançó La cabina de Frédéric Xarxa. • Es recupera la memòria d'antics grups com el grup Terraferme de Seròs, amb la seva interpretació de La flor de l'Empordà, recordant la seva trajectòria malgrat que la formació ja no existeix. Homenatges i Adaptacions Literàries • Es destaca una peça íntima basada en un poema d'Alfonsina Storni, musicat per Belloso i interpretat per l'argentina Miriam Penela en el seu disc de 1999 Con voz de mina. • Un dels moments més emotius és l'homenatge a José Antonio Labordeta, recordant la seva estreta vinculació amb Catalunya (concretament amb Altafulla). S'emet la seva Habanera baturra, una peça que barreja el ritme caribeny amb la retranca i l'esperit d'Aragó. "Vaya manera, y vaya sol, cómo se mueven los de Aragón." Llegat Literari i Polifonia • La literatura catalana té el seu espai amb la peça La Caterina del Café de la Marina, inspirada en l'obra de Josep Maria de Sagarra i musicada per Narcís Lagares. • El programa tanca amb una vessant més acadèmica mitjançant la Coral Polifònica de Alcorcón, que ofereix una execució polifònica de la coneguda havenera Las cuatro palomas.

  • 59'

    Dones a la cobla, el concurs Sardana de l'Any i tecnologia

    Evolució del paper de la dona en el món de la cobla L'episodi d'avui destaca la creixent i necessària presència femenina en l'àmbit de la música tradicional. Tot i que històricament les orquestres i cobles eren espais masculins, la tendència està canviant radicalment: • Dones instrumentistes: La seva presència a les cobles joves és ja normal i, en molts casos, majoritària. • Noves compositores: Es posa en relleu l'recent "esclat" de dones compositores, exemplificat en el concert del Dia de la Dona a Tiana, on es van presentar obres de 15 autores diferents. • Barreres generacionals: S'explica que la menor presència en cobles veteranes és fruit de la joventut de les noves promocions de músics i no d'una exclusió deliberada. Concurs de la Sardana de l'Any i actualitat musical El programa avança en la 22a edició del certamen nacional, celebrant la tercera eliminatòria de semifinals: • S'escolta la peça Fidelitat sardanista d'Albert Font, interpretada per la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona. • Es recorda la figura de Josep Maria Vilà i Gandol, destacat deixeble de Juli Garret, escoltant la seva obra En Pere Gallerí. • S'anuncia l'activitat internacional del tible, amb el músic Xavier Pinyol, que viatja a Anglaterra per integrar aquest instrument en una orquestra. Agenda i cultura tradicional Es repassen les cites imprescindibles del calendari sardanista i de dansa: • Valls: Cloenda del Campionat de Catalunya de Colles Sardanistes i el curiós concurs de colles 2.0 (infantil). • Agenda local: Inauguració de la plaça de l'Esbar Santa Tecla i exposicions fotogràfiques a Reus pel 50è aniversari de la colla Rosa de Reus. • Centre de Dansa: Impuls al centre de promoció de la dansa tradicional a Rubí. Curiositats: El projecte tecnològic SARDANA Un dels punts més singulars és l'entrevista sobre el projecte europeu de fibra òptica anomenat SARDANA (Advanced Ring-based Passive Dense Access Network Architecture): "Vam triar el nom de Sardana perquè el projecte es basa en una estructura d'anell, com la dansa, i és una xarxa oberta on la gent s'hi pot afegir lliurement." Secció de xafarderies Es tanca amb anècdotes divertides sobre músics, com l'error de coordinació en un aplec on una cobla va rebre onze còpies del mateix instrument en lloc de les particel·les de tota la formació.

  • 1h 1min

    Factoria 2.0: Entrevista a Bongo Botraco i actualitat cultural

    Actualitat Política i Social L'episodi comença amb una anàlisi de la situació a Líbia, on les revoltes contra el règim de Gadhafi continuen marcant l'agenda internacional entre bombardejos i la resistència dels rebels. En l'àmbit estatal, es critica el debat entre Zapatero i Rajoy sobre les mesures energètiques i el preu del petroli. Novetats Musicals i Festivalaires La secció cultural presenta una proposta per renovar les cançons de Carnaval, suggerint grups com Doctor Calypso o La Pegatina per substituir els clàssics de sempre. També es repassen els llançaments més esperats de l'any: • Manel: 10 milles per veure una bona armadura. • Mazónic: Fins que la mort ens separi. • El retorn de grups internacionals com The Strokes, REM i The Pains of Being Pure at Heart. • La febre per les entrades de Sopa de Cabra al Palau Sant Jordi. Entrevista amb Bongo Botraco El plat fort del programa és la visita del grup tarragoní Bongo Botraco, que presenta el seu disc Todos los días sale el sol. Orígens i Filosofia "Vam decidir un bon dia transportar aquest sentiment i aquesta forma de comunicació del carrer als escenaris." Els membres del grup, l'Uri i el Natxo, expliquen com han passat de tocar a les places de Tarragona a l'èxit massiu del tema "Todos los días sale el sol (Chipirón)". Destaquen la seva aposta per la descàrrega gratuïta a internet i una música que barreja rumba, reggae, ska i punk. Tendències Digitals i Televisió Les col·laboradores analitzen els temes virals a les xarxes socials: • El nou personatge viral de Xile que imita a Shakira. • L'arribada d'Angry Birds a Facebook. • El fitxatge de Kiko Rivera per Twitter. En l'àmbit televisiu, es discuteix el nou sistema de TV3 per mesurar la qualitat dels programes més enllà de l'audiència (share) i es fa una crítica paròdica de sèries com El Barco i Ángel o demonio. Nova Secció d'Esports i Agenda S'estrena una secció sobre l'altra cara de l'esport amb una entrevista a Gorka Bertran, l'speaker del club de bàsquet ADT, que explica el seu paper animant l'espectacle. Finalment, es repassa l'agenda per al cap de setmana a Tarragona.

  • 29'

    Quaresma i la rehabilitació del Seminari de Tarragona

    Introducció a la Quaresma i la Lluita Interior L'episodi s'inicia amb una reflexió sobre el primer diumenge de Quaresma i l'Evangeli de Sant Mateu. Es detalla la naturalesa del mal, diferenciant entre el mal intern (egoisme, enveja) i l'extern (injustícia, violència). La Penitència com a Entrenament Monsenyor Jaume Pujol explica que la Quaresma no és un temps de tristesa, sinó un "entrenament espiritual". Compara el sacrifici cristià amb l'esforç dels atletes: • El dejuni serveix per a mortificar el cos i preparar l'esperit. • L'almoina és la traducció de l'amor en gestos concrets. • La pregària és el diàleg necessari amb Déu. "Els meus sacrificis consistien a domar la meva voluntat... a retenir una paraula de rèplica, a prestar petits serveis sense fer-los valer." — Teresa de Lisieux El Projecte de Rehabilitació del Seminari L'eix central del programa és la presentació de les obres de rehabilitació de l'edifici del Seminari de Tarragona (1883). Un projecte ambiciós amb un pressupost de 10 milions d'euros. Un Centre Cultural i Pastoral de Referència L'objectiu és convertir l'edifici en un centre de primera categoria obert a la ciutadania, que inclourà: • Una biblioteca monumental amb més de 100.000 volums i incunables. • Espais per al diàleg interreligiós i l'estudi del cristianisme primitiu. • Sales per a congressos, concerts i activitats empresarials. Comentari Bíblic: Les Temptacions de Jesús Mossèn Joan Magí analitza el passatge de les temptacions al desert. Subratlla que Jesús venç el diable utilitzant l'Escriptura, recordant que "l'home no viu només de pa". Es destaca la llibertat humana i la força de la gràcia per sobre del pecat.

  • 30'

    El Disc Rovellat: El debut dels Lax'n'Busto (1989)

    Introducció al programa En aquesta edició d'El Disc Rovellat, Joan Maria Bertran ens convida a fer un viatge en el temps per recuperar una de les joies de l'arxiu de vinils de Tarragona Ràdio: l'àlbum de debut dels Lax'n'Busto, publicat l'any 1989. El programa celebra el 25è aniversari de l'emissora tornant als orígens del grup del Vendrell. Analitzant el disc 'Vass de Punoque' Aquest primer llarga durada va marcar l'inici d'una de les bandes més emblemàtiques del rock català. Durant l'episodi, s'escolten i comenten diversos temes: • Tinc fam de tu: El gran èxit que va obrir les portes al grup. • Quan vindràs: Una de les peces menys conegudes però segona en l'ordre de l'àlbum. • Passejant per l'habitació: Un senzill molt desitjat pel públic d'aquella època. • Quatre Cates: Una cançó fresca que reflecteix l'estiu i la rebel·lia escolar. • No sé pas com: Considerada un autèntic himne per a molts seguidors. Curiositats i context històric El locutor destaca detalls interessants extrets directament de la contraportada i l'insert del vinil: • Agraïments curiosos: El grup agraïa irònicament a l'exèrcit espanyol per pagar unes "vacances" (el servei militar) a Pemi Rovirosa. • Inicis paral·lels: Els Lax'n'Busto van començar el 1986, el mateix any que es va fundar l'emissora (aleshores anomenada Ràdio Fòrum). • Èxit comercial: El grup va arribar a obtenir un disc d'or amb el temps, venent més de 40.000 còpies. "Aquesta cançó va triomfar durant mesos i mesos i encara triomfa a hores d'ara a qualsevol lloc on es posi." Polèmica i tancament L'episodi conclou amb la cançó Carme Flavià, una peça exclusiva de l'edició original en vinil. Aquesta cançó va ser objecte d'una demanda judicial per part de la professora esmentada en el títol, fet que va obligar a retirar-la de totes les edicions posteriors i de les versions en CD. Per tant, escoltar-la en aquest programa és una oportunitat única gràcies al format vinil de l'arxiu.

  • 29'

    La Nouvelle Vague, Bagdad el 1917 i l'enigma de Babel

    Efemerides i Història Militar L'episodi comença recordant l'11 de març de 1917, una data clau de la Primera Guerra Mundial en què les tropes britàniques, liderades pel general Frederick Stanley Maude, van prendre la ciutat de Bagdad. S'analitza la situació de l'època a Mesopotàmia: • La disparitat de forces entre els 95.000 soldats anglesos i els 18.000 otomans. • L'acollida entusiasta de la població local (jueus, cristians, perses) que patia el saqueig turc. • La posterior creació de l'estat artificial de l'Iraq, font de conflictes actuals. Monogràfic: La Nouvelle Vague (Segona Part) Es continua l'exploració del moviment cinematogràfic francès dels anys 60, centrant-se en la seva revolució tècnica i creativa: Innovació en el sistema de producció • L'ús de càmeres lleugeres (8 i 16 mm) i escenaris reals urbans per reduir costos. • La simplificació tècnica: il·luminació natural, so directe i el famós pla seqüència. • La incorporació del jazz com a element narratiu essencial. Influències i el concepte de "Director Autor" • La forta influència del neorealisme italià de Roberto Rossellini. • La defensa de la política dels autors, on el director és el creador absolut de l'obra, inspirant-se en figures com Alfred Hitchcock o John Ford. • El llegat del moviment en cineastes contemporanis com Martin Scorsese, Quentin Tarantino o Lars von Trier. Curiositats i Arqueologia L'alçada real de la Torre de Babel Es presenta un estudi de l'historiador Juan Luis Montero que qüestiona les mides tradicionals de la mítica torre. Segons les limitacions dels materials de l'època (adob i tutxana), la construcció no faria 90 metres, sinó uns 60 metres, per evitar col·lapsar sota el seu propi pes. Successos de fa 100 anys Recull de premsa del Diari de Tarragona de 1911, destacant curiositats sobre la recaudació de tabac de l'Estat i l'anàlisi d'un anunci de menjar infantil (Mellin's Food) que utilitzava il·lustracions en lloc de fotografies. Notícies d'Actualitat Històrica • L'enigma d'Alexandre el Gran: Es discuteix la hipòtesi de l'escriptor Valerio Manfredi sobre la possible localització de la tomba del conqueridor a Alexandria. • L'últim soldat americà: La mort de Woodruff Buckles, darrer supervivent nord-americà de la Gran Guerra. • Xamanisme i prehistòria: Un estudi suggereix que pintures rupestres a Conca podrien representar bolets al·lucinògens, vinculant l'ús de substàncies al xamanisme d'ara fa 6.000 anys.

  • 29'

    El Campanar: Viatge a Turquia, Càritas i Missioners

    Reflexió sobre l'Evangeli de Sant Mateu El programa enceta amb una anàlisi del passatge bíblic sobre la importància de les paraules de Jesús (el cel i la terra passaran, però les meves paraules no). Es fa una crida a l'examen de consciència dins les comunitats cristianes per distingir entre la fe real i les falses seguretats. Crònica del Viatge a Turquia Monsenyor Jaume Pujol Balcells, Arquebisbe de Tarragona, relata el seu pelegrinatge pels escenaris de les primeres comunitats cristianes: • Istanbul (Constantinoble): Visita a Santa Sofia i pregària del Credo a Santa Irene. • Antioquia: Visita a la cova de Sant Pere i contacte amb les petites comunitats cristianes actuals que viuen en un entorn majoritàriament musulmà. • Tars: Visita al lloc de naixement de Sant Pau i celebració de l'Eucaristia a l'església-museu de Sant Pau. "M'he sentit com mai, hereu de la fe d'aquells homes i dones que van saber proposar la bona nova de Jesús." Càritas Diocesana i l'Atenció Social Entrevista a Francesc Roig, director de Càritas Tarragona, sobre el balanç de l'any 2010: • Nou perfil de pobresa: Augment de famílies autòctones i joves (20-40 anys) aturats. • Projecte 'Cafè i Caliu': Un espai d'acollida per a persones sense sostre a la casa de Sant Auguri. • Centre de Distribució d'Aliments (CDA): Un nou model per canalitzar l'ajuda alimentària de manera digna i coordinada amb serveis socials. Salut i Missió Internacional • Dia Internacional del Malalt: Reflexió de mossèn Ricard Cabré sobre la fragilitat humana i la denúncia de la desigualtat farmacèutica envers el tercer món. • Jornada d'Hispanoamèrica: Es destaca que el 70% dels missioners de l'estat treballen a l'Amèrica Llatina i es demana un relleu generacional de joves per continuar aquesta tasca.

  • 59'

    Factoria 2.0: Actualitat, Cultura i Cinema

    Estrena de Factoria 2.0 L'episodi inaugural del programa Factoria 2.0 a Tarragona Ràdio, conduït per Quim Navales i Maria Santiago, ofereix un repàs exhaustiu de l'actualitat política, la cultura local i el món de l'espectacle. Actualitat Política i Social Es discuteixen diversos temes clau del panorama internacional i nacional: • La situació a Líbia i el règim de Gaddafi en el marc de la Primavera Àrab. • Les noves mesures de restricció de velocitat a 110 km/h a les autopistes espanyoles per estalviar carburant. • Els preparatius per a les eleccions municipals i la situació de salut d'Esperanza Aguirre i Uxue Barcos. Cultura i Arts Escèniques Entrevista amb Xema Trujillo "Jo ja volia dues coses a la vida: cantar xofla i anar a la lluna." L'actor i director presenta la seva obra Nomeables de Felipe V a la Sala Trono. Destaca la seva experiència com a creador independent (Juan Palomismo) i reflexiona sobre la duresa de la professió i el paper d'Internet en la cultura. Orígens del Carnaval Un reportatge etnològic amb Salvador Palomar explora les arrels de la festa: • El pas del caos de l'hivern cap a la fertilitat de la primavera. • La funció de la màscara com a element de desinhibició i inversió de rols. • La tradició gastronòmica del dijous gras i el consum de porc. Pantalla i Xarxes Socials Comparativa de Gales Cinematogràfiques Es realitza una crítica àcida sobre la realització televisiva dels grans premis: • Globus d'Or: Elogis a Ricky Gervais pel seu humor punyent. • Premis Goya: Marcats per la polèmica de la Llei Sinde i l'èxit de Pa Negre. • Oscars: Considerada una de les gales més avorrides, amb una crítica negativa a la presentació de James Franco. Impacte a la Xarxa Discussió sobre els trending topics de la setmana, incloent el fenomen de Justin Bieber, el nou vídeo de Lady Gaga i la repercussió a Twitter del candidat Alejandro Fernández a Tarragona.

  • 30'

    El Disc Rovellat: Wendy James i Transvision Vamp

    Monogràfic sobre Transvision Vamp i Wendy James En aquesta edició del programa El Disc Rovellat a Tarragona Ràdio, conduït per Joan Maria Bertran, fem un viatge emocional i musical als anys 80 i principis dels 90. L'episodi es dedica íntegrament a explorar la discografia de Transvision Vamp, una banda britànica referent del power pop i el rock alternatiu. Els Èxits de Finals dels 80 El programa destaca la figura de la seva vocalista, la transgressora Wendy James, i repassa els dos àlbums que van marcar l'època daurada del grup: • Pop Art (1988): El seu primer llarga durada, del qual s'han punxat joies com Trash City i el gran èxit I Want Your Love. • Velveteen (1989): L'àlbum que va consolidar el seu so i la seva presència a les llistes d'èxits internacionals. Contrast Musical Joan Maria Bertran remarca la versatilitat de la banda, que no només dominava la força del rock, sinó que també tenia una faceta més íntima: "També tenien una vessant més tranquil·la... ens podien oferir temes tranquils, més assossegats, com aquest Sister Moon." Selecció de Cançons • Trash City: L'energia desbordant que obre el seu primer disc. • I Want Your Love: El clàssic comercial per excel·lència de la banda. • Sister Moon: Una peça que demostra el seu vessant més melòdic i pausat. • The Only One: Una altra de les composicions que defineixen el so característic del grup.