Arxiu Sonor Programes 2011
Arxiu Sonor Programes 2011
Programa

Arxiu Sonor Programes 2011

·345 episodis
RSS

episodis

241-252 de 344
  • 59'

    Actualitat Sardanista: Concursos, Dones Compositores i Nous Projectes de Cobla

    Panorama de la Sardana Contemporània L'episodi d'avui reivindica la vitalitat i capacitat renovadora del món de la sardana, refutant les visions que la presenten com una tradició estàtica o imposada. Es destaca la coexistència de sectors conservadors amb iniciatives innovadores que inclouen fusions amb el jazz, el folk o la música clàssica. Concurs "La Sardana de l'Any" Es presenta la segona eliminatòria de semifinals de la 22a edició. • S'escolten les peces Sant Grau d'Atossa de Xavier Forcada i L'encís del Ripollès de Josep Coll. • Es recorda que la final tindrà lloc el 28 de maig a Granollers. • S'anuncia el guanyador de la primera semifinal: la sardana Per Lionel Roig de Joaquim Soms. Jornades sobre Cobles Orquestres a Torroella Es fa un repàs a les jornades de reflexió organitzades pel Museu de la Mediterrània (Can Quintana). Aquestes sessions han tingut com a objectiu: • Dignificar l'ofici del músic de cobla orquestra. • Debatre els reptes de futur del sector amb figures com Martí Camós i Anna Costal. • Presentar un projecte de recerca audiovisual coordinat per Jordi Molina sobre personatges històrics del gènere. La Dona en la Composició Sardanista Amb motiu de l'8 de març, es destaca el vuitè concert a Tiana dedicat exclusivament a dones autores. • Es presenten 14 sardanes, amb un focus especial en les noves generacions (autores d'entre 14 i 26 anys). • Destaca l'estrena de peces de joves com Rosa Maria Ramírez, Ana Bat i Aurora Vicentini. Innovació i Reconeixements L'episodi recull diversos premis i nous projectes: • Destacada presència de la cobla en els Premis Enderrock 2011, amb col·laboracions de la Cobla Sant Jordi amb Roger Mas. • El nou projecte de la Cobla Flama de Farners, sota la direcció de Jordi Molina, que fusiona la cobla amb instruments tradicionals com l'acordió diatònic o la viola de roda. "No estem parlant de quelcom monolític i uniforme... la sardana és una tradició que es reinventa per animar aplecs i festes."

  • 29'

    Champollion, la Nouvelle Vague i el naufragi de Moby Dick

    Jean-François Champollion i els Jeroglífics L'episodi d'avui commemora la mort de l'egiptòleg francès Jean-François Champollion el 4 de març de 1832. Champollion va ser la figura clau que va aconseguir desxifrar el sistema d'escriptura de l'antic Egipte després de segles de misteri. • Llegat intel·lectual: Políglota des de jove, dominava llengües com l'àrab, l'hebreu i el copte. • La fita de 1822: Va identificar els noms de faraons en textos jeroglífics, establint les bases de l'egiptologia moderna. • Salut fràgil: Va morir amb només 41 anys a causa d'un atac de cor, després d'un viatge esgotador a Egipte. Monogràfic: La Nouvelle Vague Es repassa el moviment cinematogràfic francès que va revolucionar la indústria a finals dels anys 50. Orígens i Característiques • L'expressió va ser encunyada per la periodista Françoise Giraud l'any 1957. • Es caracteritza per la llibertat creativa, pressupostos baixos i el distanciament de la tradició acadèmica. • Autors clau: Jean-Luc Godard, François Truffaut i Claude Chabrol, molts d'ells provinents de la revista Cahiers du Cinéma. Cinema d'Autor i Societat • Temàtiques provocatives com els abusos, l'erotisme i el desencant vital. • Vinculació amb Tarragona: Es menciona que André Malraux, ministre de Cultura francès, va rodar escenes de la pel·lícula Serra de Terucl a la ciutat de Tarragona durant la Guerra Civil. Història Local i Curiositats • Tarragona fa 100 anys: Crònica d'una sessió municipal de 1911 on es discuteixen obres a la Rambla i subvencions per a la Volta a Catalunya. • Fons Monetari Internacional: Origen de l'FMI a Bretton Woods (1944) per evitar devaluacions monetàries com les de la Gran Depressió. • El vaixell Two Brothers: Descobriment de les restes del balaner capitanejat per George Pollard, el naufragi del qual va inspirar Herman Melville per escriure la novel·la Moby Dick.

  • 30'

    Peregrinació de l’Arcenbisbat a Turquia: Fe i Diàleg

    Missió i Objectius del Viatge a Turquia L'Arcenbisbat de Tarragona ha realitzat una visita estratègica a la República de Turquia amb el propòsit de potenciar el diàleg interreligiós i promocionar el nou centre tarragoní al Seminari. Les connexions històriques són profundes: • Sant Pau i Santa Tecla (patrona de Tarragona) tenen les seves arrels a l'actual territori turc (Tars i Iconi). • Es busca establir un pont entre l'Església d'Orient i l'Occident, seguint el llegat de Sant Frutuós. Reptes de la Comunitat Cristiana Local La situació dels cristians a Turquia es descriu com una de supervivència. Amb una població majoritàriament musulmana (98%), les petites comunitats cristianes viuen la seva fe de manera gairebé invisible: • Manca de llocs de culte públics: En ciutats com Ankara, les esglésies sovint es limiten als recintes de les ambaixades. • Càritas i solidaritat: Malgrat ser una minoria, mantenen centres de suport on ajuden tant a refugiats (procedents de l'Iraq) com a la població musulmana local. Patrimoni Històric i Cultura El viatge ha inclòs visites a espais emblemàtics que mostren l'antiga potència de la cultura cristiana a l'Imperi Bizantí, com Santa Sofia. També s'ha explorat el patrimoni otomà i la seva música militar (Mekter Takimi). "Vaig anar a Turquia no a donar lliçons, sinó a aprendre, a escoltar, a dialogar i a tendir ponts." Reflexió sobre l'Evangelització L'Arcenbisbe Jaume Pujol subratlla que evangelitzar no és imposar, sinó proposar i compartir un tresor des del respecte a la llibertat de consciència. En un món dominat pel relativisme, es defensa la necessitat d'una nova evangelització que respongui a les preguntes últimes de l'existència humana.

  • 30'

    Els Bars i el seu àlbum debut al Disc Rovellat

    El Disc Rovellat: Un viatge musical als anys 80 i 90 En aquesta vuitena edició del programa Disc Rovellat, presentat per Joan Maria Bertran a Tarragona Ràdio, es recuperen els sons del passat a través del format vinil. L'episodi se centra en el grup Els Bars, una formació emblemàtica del panorama català que va saber fusionar el rock, el blues i el country. Història i Formació dels Bars • El grup es va començar a forjar l'any 1987, tot i que el seu primer llarga durada no va veure la llum fins al 1989. • La formació original incloïa músics com Montse Llaràs, Jordi Coma, Jordi Garrós, Javier Tomàs, Toni Moya, Agustí Caixac i Javier Rubio. • Tot i que van començar fent versions de rock and roll, de seguida van trobar la seva identitat amb el rhythm and blues i balades amb aires de country. Anàlisi del primer disc (1989) El programa repassa les cançons clau d'aquest primer àlbum, editat per la companyia Disc Medi i gravat als estudis Sonocentro. • La transició de veus: En els inicis, Jordi Coma tenia un pes important en la veu, però progressivament la Montse Llaràs va esdevenir la imatge i la veu representativa del grup. • Temes destacats: S'escolten cançons com "Ramon", "Quan ens veiem", "Bar Tancat" i la versió de "Quan el blues va tenir un fill". • La relació amb la ràdio: El grup va dedicar un tema a la ràdio com a mitjà fonamental per a la difusió del rock català de l'època. "Amb 7 discos a l'esquena i 15 anys de trajectòria, els Bars són un grup de rock blues dels més consolidats en el panorama musical català." Llegat i actualitat L'any 1999 va ser un punt d'inflexió per a la banda amb la marxa de diversos integrants, incloent-hi el compositor principal, Jordi Garrós. El presentador destaca la dificultat de trobar informació actualitzada del grup a la xarxa, fet que fa encara més necessària la tasca de recuperació de la seva memòria a través de programes com aquest.

  • 1h

    L'actualitat sardanista: Concurs 2.0 i el centenari de Rafael Ferrer

    Revitalització i crítica de la cultura tradicional L'episodi comença amb una reflexió sobre el llibre de Ferran Riera, A la plaça fan ballades, que analitza la història de les músiques tradicionals. Es debat la seva tesi sobre el possible monopoli institucional de la sardana en detriment d'altres danses com la jota, i es defensa la vitalitat de la xarxa d'entitats sardanistes de Catalunya. Competicions i reconeixements • El concurs de La Sardana de l'Any entra en la fase de semifinals amb 71 composicions noves de l'any 2010. • La Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona opta als Premis de la Música de la SGAE en la categoria de millor àlbum de jazz amb el seu treball amb Joan Albert Amargós i Lluís Vidal. Innovació en el món de les colles Destaca la creació del Concurs de Colles 2.0 a Valls, una iniciativa que utilitza les xarxes socials (Facebook i Twitter) per organitzar colles heterogènies i fomentar el bon rotllo i l'originalitat per sobre de la tècnica. Cultura i Educació Es detalla la polèmica per la possible supressió del programa Sardana a l'Escola a les comarques gironines a causa de les retallades, tot i que finalment la Generalitat n'ha garantit la continuïtat per als 8.000 nens inscrits. Efemèrides i Gravacions Es commemora el centenari de Rafael Ferrer i Fitó, amb la publicació d'un nou disc que recull la seva obra sardanista, tot i la crítica per l'omissió de l'introit de flabiol en algunes peces. "Si hi ha moltíssimes activitats sardanistes és perquè hi ha ben viva una gran xarxa d'entitats que les impulsen."

  • 29'

    Moisès de Miquel Àngel, Enrico Caruso i l'Arqueologia del Joc

    Enrico Caruso: Una Llegenda de l'Òpera L'episodi comença amb l'efemèride del naixement del tenor italià Enrico Caruso (25 de febrer de 1873). Es destaca el seu paper com a pioner en la indústria discogràfica: • Va ser el primer vocalista a realitzar enregistraments sonors massius. • El seu disc Vesti la giubba va ser el primer a vendre un milió d'exemplars. • Es comenta la seva gran popularitat a l'inici del segle XX, comparant-la amb els fenòmens fan actuals. El Monogràfic: El Moisès de Miquel Àngel Història i Context del Projecte El Manel Magí explica la tortuosa creació del monument funerari del Papa Juli II. El projecte original era una obra colossal amb més de 40 escultures, però va derivar en el que Miquel Àngel anomenaria la tragèdia de la seva vida. • Conflictes i retards: El Papa va prioritzar la construcció de la Basílica de Sant Pere i va obligar l'artista a pintar la Capella Sixtina, un encàrrec que ell no volia. • Evolució del monument: Durant 37 anys, el projecte es va anar reduint fins a la versió actual a l'església de Sant Pietro in Vincoli. Anàlisi Escultòrica i Simbologia Es detallen aspectes tècnics i llegendaris de l'escultura del Moisès: • La Terribilità: L'estàtua expressa una ira continguda o tensió psicològica extrema. • L'error de les banyes: Es revela que les banyes al cap de Moisès provenen d'un error de traducció de la Vulgata de Sant Jeroni, que va confondre raigs de llum amb banyes. • > "Per què no parles?": Segons la llegenda, Miquel Àngel va colpejar l'estàtua amb un martell per la seva excessiva perfecció realista. Curiositats: L'Arqueologia del Joc Es comenta una investigació a Mohenjo-Daro (Pakistan) que demostra que el joc era central fa 4.000 anys. Un 10% de les restes arqueològiques són daus i peces, cosa que indica l'existència d'espais socials dedicats a l'oci. Tarragona fa 100 anys: La Falta Pantaló A la secció històrica, es llegeix una notícia de 1911 sobre la polèmica de la falda pantaló. L'article defensa el dret de les dones a vestir amb llibertat davant les escridassades i insults d'un públic masclista.

  • 29'

    Persecució religiosa, missions a Haití i realitat a Guatemala

    Introducció i l'Esperit del Deixeble L'episodi comença amb una reflexió sobre el seguiment de Jesús basat en el Sermó de la Muntanya. Es destaca que ser deixeble no implica perfecció absoluta d'entrada, sinó un esforç constant i personal per seguir el seu camí, adaptat a les capacitats de cadascú i amb l'ajuda de la fe. Persecució i Llibertat Religiosa Monsenyor Jaume Pujol reflexiona sobre els greus atacs terroristes contra comunitats cristianes a països com l'Iraq, Egipte i Nigèria. • Es diferencia clarament entre els veritables musulmans i els grups radicals. • Es fa una crida als governs per garantir la llibertat religiosa i la vida. • La resposta cristiana davant la violència ha de ser el perdó i l'amor, recordant la llarga història del martiri des de Sant Fructuós fins a l'actualitat. La Presència de Déu en un Món Laicista El pare Esteve Sala analitza la situació de la fe en les societats occidentals riques: • Observa un ambient de laïcisme i autosuficiència on sembla que es prescindeixi de Déu. • Adverteix que la pèrdua de la noció de la divinitat pot portar a l'augment de la violència, les drogues i el desamor. • > "Quan el ser humà perd la noció de Déu, queda a mercè del propi ser humà." Crònica Missionera: Haití i Camerun Es repassen les tasques de reconstrucció i formació en terres de missió: • Haití: Les Filles de la Caritat treballen incansablement en la reconstrucció de l'escola Joan Pau II a Puerto Príncipe, destruïda pel terratrèmol, per atendre més de 800 alumnes. • Camerun: Es destaca la importància de la pastoral bíblica a l'Àfrica a partir de l'exhortació Verbum Domini. Testimoni des de Guatemala Una entrevista en profunditat amb membres del Comitè de Solidaritat Óscar Romero revela la dura realitat de l'ètnia quiché: • La germana Maruca i els joves Noé i María Emérita expliquen les dificultats d'accés a l'educació i la marginació històrica. • Es recorda la figura de Monseñor Gerardi, assassinat per la seva defensa de la pau, la justícia i la dignitat del poble maia.

  • 59'

    50 anys de la Colla Rosa de Reus i l'actualitat sardanista

    L'impacte de la crisi en la cultura popular L'episodi comença amb una reflexió profunda sobre les retallades pressupostàries que afecten les subvencions públiques en el món de la sardana. Es denuncia especialment la supressió de les ajudes per a l'ensenyament de sardanes a les escoles de les comarques gironines, un projecte que beneficiava uns 8.000 alumnes. "Es tracta d'allò de la xocolata del lloro; poques escoles o hospitals es podrien pagar amb el que es destina a les sardanes." 50è Aniversari de la Colla Sardanista Rosa de Reus L'entrevista central és amb Joan Bové, membre d'una entitat històrica que celebra mig segle de vida. Tot i que van néixer com una colla de competició, la seva evolució els ha portat a ser un motor organitzatiu clau. Actes destacats de la celebració • Exposició Fotogràfica: Una mostra de 150 fotografies al Centre de la Imatge Mas Iglesias que recull l'evolució de l'Aplec del Baix Camp. • Concert de Cloenda: Espectacle amb la Cobla Marinada interpretant la música de Nino Rota al Teatre Fortuny. • Fita històrica: L'entitat celebra aquest any el seu aplec número 100, sumant totes les modalitats organitzades. Filosofia de l'entitat Joan Bové defensa que la sardana no ha d'estar aïllada, sinó que s'ha d'entendre com una part integral de la cultura catalana, compartint espai amb altres danses com la jota. L'entitat ha estat pionera a Reus en mantenir la part cívica de la Festa Major en moments difícils. Notícies del món de la cobla i traspassos El programa ret homenatge a figures rellevants que han deixat la seva petjada en la música catalana: • Jordi Barre: Es destaca la seva tasca de defensa de la llengua a la Catalunya Nord. • Miquel Tudelà: Recordat com a intèrpret de fiscorn i compositor. • Josep Gispert: Es comenta la seva retirada després de 28 anys com a tenora solista de la Principal de la Bisbal. • Martirià Font: Es tanca el bloc amb la història de la sardana Nit de Reis, escrita l'any 1959.

  • 30'

    El Disc Rovellat: Èxits d'or catalans de 1987

    Retrospectiva Musical de la Cançó Catalana En aquesta edició del programa El Disc Rovellat, conduït per Joan Maria Bertran, es ret homenatge a la producció discogràfica catalana de l’any 1987. Coincidint amb el 25è aniversari de Tarragona Ràdio, s'han recuperat joies musicals en el seu format original de vinil per analitzar un any clau en l'expansió de la música en català tant a escala nacional com internacional. Els Premis Èxits d'Or 1987 El programa destaca la importància del recopilatori Èxits d'Or Catalans 1987, impulsat per la Xarxa Cultural i el Departament de Cultura de la Generalitat. Segons s'explica a l'episodi: • Es van publicar gairebé 1.154 temes repartits en 150 discos i cassets. • El disc presentat recull els temes que més van agradar a la ciutadania. • L'objectiu era potenciar la presència de la llengua catalana als mitjans de comunicació. Artistes i Peces Clau Durant l'emissió es fa un repàs per diferents estils, des del pop-rock fins a la cançó d'autor: • Maria Josep Vilarroia: Amb el tema Chau Venècia, obre el programa amb sonoritats pròpies de la dècada dels 80. • Tomeu Penya: L'artista mallorquí és definit com l'únic "supervivent" actiu de la llista en el moment de l'emissió amb el seu cèlebre tema Plou. • Engai Engai: Representants del pop-rock de l'època amb la cançó Són glasses. • Detectors: Un grup molt vinculat a la història de l'emissora (antiga Ràdio Fòrum). • Joan Amèric i Joan Soler Boronat: Aporten el vessant més intimista i de cantautor al recopilatori. "Aquesta recopilació incorpora totes les tendències musicals que la cançó catalana ha produït amb el suport de les companyies discogràfiques."

  • 30'

    Independència de Gàmbia, Revolucions Àrabs i el Llegat d'Edison

    Inici i Context: Efemèrides de Gàmbia El programa comença recordant la independència de Gàmbia el 18 de febrer de 1965. S'analitza la curiosa geografia del país, envoltat pel Senegal, i el breu experiment de la confederació de Senegàmbia entre 1982 i 1989. També es reflexiona sobre el procés de descolonització a l'Àfrica i el paper de la Xina com a nova potència mundial davant del Japó. Monogràfic: La Primavera Àrab i la Democràcia Anàlisi de les Revoltes i Causes El tema central és l'onada de protestes als països àrabs (Tunísia, Egipte, Iemen, Líbia). Es discuteixen els factors clau que han desencadenat aquestes revolucions: • L'encariment dels aliments bàsics fins a un 40%. • L'alta taxa d'atur juvenil, que arriba al 35% en països com Tunísia o el Iemen. • Una població extremadament jove (el 68% dels àrabs té menys de 30 anys). • La manca de llibertats sota règims presidencialistes mantinguts per Occident. Dades i Desenvolupament Humà Es comparen diversos indicadors com l'Índex de Desenvolupament Humà (IDH), les taxes d'alfabetització i l'esperança de vida, comparant-ho amb la realitat espanyola per donar context al nivell de frustració d'una joventut formada però sense oportunitats. Història Local i Curiositats Tarragona fa 100 anys Es recupera una notícia del Diario de Tarragona de 1911 sobre un mètode de detecció de culpables a Bengala mitjançant la prova de l'arròs: un sistema basat en la inhibició de la saliva per la por. La Figura de Thomas Alva Edison Es repassa la trajectòria d'Edison, descrit com un inventor prolífic però també com un personatge polèmic o pirata que va saber aprofitar idees d'altres per patentar invents com el fonògraf o la bombeta. "Un rapinyaire que va vampirejant idees de tot arreu i eliminant els rivals que no li interessaven." Notícies i Conclusió: El Patrimoni de Cartago Finalment, es denuncia la destrucció i urbanització il·legal sobre les ruïnes de l'antiga Cartago a Tunísia, un desastre arqueològic permès per la corrupció del règim de Ben Ali que ara surt a la llum.

  • 30'

    Qui són els baptistes? Doctrina i presència a Tarragona

    Introducció al Cristianisme Baptista L'episodi d'avui de Porta a l'Esperança, el programa de l'Església Protestant de Tarragona, s'endinsa en la identitat del col·lectiu baptista. Els locutors expliquen que són un grup de creients cristians que segueixen les ensenyances del Nou Testament i practiquen el baptisme per immersió. Fonaments Doctrinals Els punts clau de la seva fe es basen en la tradició apostòlica i la reforma protestant, destacant tres pilars: • Sola Scriptura: La Bíblia com a única autoritat. • Sola Fide: La salvació només a través de la fe, sense mèrits propis. • Sola Gratia: Crist com l'únic camí de redempció. "L'autoritat de les nostres esglésies radica en el fet que el nostre credo és el mateix que el de les esglésies del Nou Testament." Compromís Social i Drets Humans Un aspecte fonamental és la defensa de la llibertat de consciència i la separació entre Església i Estat. Els baptistes consideren que el seu deure no és només espiritual, sinó també social: • Promoció de la justícia social i el benestar humà. • Manteniment d'obres socials com centres per a ex-toxicòmans, llars d'avis i ajuda humanitària internacional. • Defensa de la dignitat de la persona com a criatura de Déu. Estructura i Vida de l'Església L'església es defineix com una assemblea de creients on hi ha igualtat de dignitat entre tots els membres. Es destaca que la conversió interior ha de traduir-se en un testimoni exemplar en la vida quotidiana, anant més enllà de la reunió dominical. L'objectiu final és la transformació de l'individu per poder beneir la societat.

  • 30'

    El Disc Rovellat: Santi Vendrell i Maria Josep Vilarroia

    Homenatge als precursors del Rock Català En aquesta edició del programa El Disc Rovellat, conduït per Joan Maria Bertran, es ret un homenatge especial a dos artistes que van marcar els inicis de Tarragona Ràdio (antiga Ràdio Fòrum) a finals dels anys 80. El programa posa en valor el coratge d'aquests músics per cantar en català en una època en què encara no s'havia produït l'explosió comercial del rock català. Els Protagonistes i els seus Àlbums El fil conductor de l'episodi és l'alternança de dos discos emblemàtics recuperats en el seu format original de vinil: • Santi Vendrell: Es repassa el seu treball Mediterrània (1988), editat per la discogràfica PDI. • Maria Josep Vilarroia: Es recupera el seu àlbum Via Lliure (1989), destacant la seva veu femenina en l'escena de l'època. Trajectòries i Actualitat L'espai no només reprodueix la música, sinó que investiga què se n'ha fet d'aquests artistes: • Santi Vendrell: Es confirma que segueix actiu. El locutor explica que l'han localitzat a través de les xarxes socials i que resideix a Girona. S'anuncia un proper sopar-concert de l'artista a Platja d'Aro. • Maria Josep Vilarroia: Representa el misteri del programa, ja que no s'ha trobat cap rastre actual de la seva activitat, suggerint que va abandonar el panorama musical fa anys. "Valia la pena i ara s'ha de reconèixer aquell esforç que van fer de cantar en català... ells van obrir el camí del que després es va anomenar rock català." Repertori Musical Escoltat Durant el programa sonen peces clau com: 1. Mediterrània i Gemma (Santi Vendrell). 2. Princesa de Bar i Obra els Ulls (Maria Josep Vilarroia). 3. Retalls i Joan o Laura com a tancament.