Arxiu Sonor Programes 2011
Arxiu Sonor Programes 2011
Programa

Arxiu Sonor Programes 2011

·345 episodis
RSS

episodis

265-276 de 344
  • 30'

    Efemèrides de Tàrraco, Guerra de Cuba i Curiositats Angleses

    Introducció i Efemèride de Sant Fructuós L'episodi comença amb la commemoració del 21 de gener de l'any 259, data del martiri del bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi a l'amfiteatre de Tarragona. • Es destaca que són els primers màrtirs de la península amb constància escrita. • Les actes del martiri van ser redactades per un testimoni presencial anònim. Monogràfic: La Guerra de Cuba en català Es presenta el llibre de memòries Del Quartel i la Manigua, escrit pel reusenc Josep Carbonell Alcina. Aquesta obra és singular per ser l'únic registre de memòries de la guerra escrit originalment en català. Impressions de la vida militar • El text descriu el sentiment de tristor en separar-se de la família i la crítica al sistema de quintes. • Carbonell denuncia que les famílies benestants podien pagar 2.000 pessetes per evitar el servei a ultramar, mentre que els joves pobres eren enviats a la guerra. Realitat a la "Manigua" • Descripció d'un exèrcit mal alimentat i mal vestit, on la majoria de baixes eren causades per malalties tropicals i el clima, no pas pel combat directe. • Es comenten les tàctiques de guerrilla dels insurrectes i la polèmica figura del General Weyler. Premsa Històrica de fa 100 anys Repàs de les notícies del Diari de Tarragona del 21 de gener de 1911: • Crònica d'un enterrament de l'alta societat (Doña Encarnación Bertran). • Celebració litúrgica a la Catedral en honor a Sant Fructuós. • Estrena de la sarsuela El fin del mundo a l'Ateneo. Curiositat: Per què els anglesos condueixen per l'esquerra? Es discuteixen diverses teories sobre l'origen de la circulació per l'esquerra: "L'ideal seria cavalgar pel costat esquerre per poder defensar-se amb l'espasa a la mà dreta dels que venen de cara." • Evidència arqueològica: Troballes en canteres romanes a Britània mostren marques de carros que ja circulaven per l'esquerra. • Influència de Napoleó: Es creu que Napoleó va imposar la circulació per la dreta a l'Europa continental per tàctica militar o per portar la contrària a l'Església.

  • 59'

    Música de Cobla, Sardanes i Actualitat Cultural

    Retorn a la Ràdio i Crítica Mediàtica Després d'un mes d'absència del programa per motius de salut i vacances, els locutors reprenen l'emissió fent balanç de l'èxit del concert Cobla i Swing al Teatre Metropol de Tarragona. Es destaca la feina de les cobles Sant Jordi Ciutat de Barcelona i Reus Jove. Es realitza una reflexió crítica sobre el paper dels mitjans de comunicació convencionals en la difusió de la cultura popular: • Es critica la falta de rigor d'algunes capçaleres tradicionals que han eliminat seccions de sardanes. • Es posa en valor el creixement de les xarxes socials com una eina professional de promoció. "Les xarxes socials són un camí i no una alternativa per a la difusió de la cultura." La Sardana de l'Any L'episodi se centra en la quinzena eliminatòria del concurs nacional. Atès que no es van poder emetre les dues anteriors, es recuperen les obres però fora de concurs musical però sí per a la seva divulgació. Resultats i Participació • Es fan públics els vots de la catorzena eliminatòria, on la sardana "50 anys fent camí" de Joan Jordi Baumala ha resultat guanyadora amb 252 vots. • Es fomenta la participació dels oients mitjançant un sorteig d'un DVD de la final de Perpinyà entre els que votin per correu o telèfon. Actualitat Musicals i Homenatges Es dedica un espai rellevant a la memòria del compositor Segimont Claveria i Taulats, traspassat recentment als 106 anys d'edat. Es destaca la seva trajectòria a la Cobla Canigó i la seva obra guanyadora del Premi Joaquim Serra. També es discuteix el paper de la cobla en contextos contemporanis i col·laboracions atípiques: • Col·laboració de la Cobla Sant Jordi amb Pascal Comelade. • Fusió de la Cobla Marinada amb la música de Nino Rota. • Presència de la cobla en els Premis Gaudí de cinema. Agenda de Ballades i Cultura Popular Es repassen les properes cites a les comarques de Tarragona i voltants, incloent-hi la Festa de la Calçotada a Valls i la curiosa tradició d'Ascó on s'interpreten sardanes i jotes amb bandes de música locals, trencant la falsa dicotomia entre ambdós gèneres.

  • 29'

    Ecumenisme, Justícia Social i Realitat Missionera

    L'Ecumenisme i la Unitat dels Cristians L'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, reflexiona sobre l'Octavari per la unitat dels cristians i analitza el pensament de Benet XVI a través del llibre Llum del món. • Es destaca la voluntat d'acostament a l'Església Ortodoxa com la més propera doctrinalment. • Es menciona el diàleg amb els anglicans i la possibilitat d'un primat honorari del Papa. • L'objectiu final és superar fronteres i cercar punts de trobada més que de dissidència. L'Anyell de Déu i el Temps Ordinari En el marc del diumenge segon de l'any, es fa una lectura de l'evangeli de Joan, presentant Jesús com l'Anyell de Déu que assumeix el pecat i les fragilitats humanes de forma gratuïta. Reflexions sobre el Bé i el Mal El pare Esteve Sala aborda la percepció de la maldat en la societat, arribant a una conclusió fonamental: "El bé, com a norma general, no fa soroll; el mal, sí." Es recorda que les persones bones i generoses humanitzen el món des de la discreció, en contrast amb l'estridència d'aquells que cerquen només el propi egoisme. Crítica Social i Crisi Econòmica Mossèn Ricard Cabré realitza una dura crítica a la gestió de la crisi econòmica i a les lleis que desprotegeixen els més febles: • Denuncia els desnonaments i el deute perpetu amb els bancs. • Critica un sistema on l'economia no està al servei de la persona. • Destaca la paradoxa del creixement del nombre de milionaris mentre augmenta la pobresa extrema. Realitat Missionera i Educació La Delegació de Missions presenta un informe del Servei Jesuïta a Refugiats que alerta sobre la vulneració del dret a l'educació de 22 milions de nens refugiats. • L'educació es defineix com l'eina de protecció principal en situacions d'emergència. • Es posa el focus en la discriminació de gènere en l'accés a l'escolarització en països com el Sudan o Colòmbia. Formació i Esdeveniments a l'Arxidiòcesi Es convoca a la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) de Madrid 2011, amb una crida a l'acollida de 8.000 joves a Tarragona, i s'anuncien diverses conferències sobre política, cristianisme i setmana santa.

  • 2h 39min

    Balanç del 2011: Projectes Socials, Educatius i Gastronomia

    Resum de l'episodi Aquesta edició de cap de setmana de Tarragona Ràdio realitza un recorregut pels projectes més destacats de l'inici del 2011, centrant-se en la inserció laboral juvenil, la innovació educativa a l'IES Calípolis i la cuina saludable després de les festes. Seccions Principals Inserció Laboral amb la Fundació Casal l'Amic El director Jordi Collado i el responsable de comunicació Javier Zaragoza fan balanç del 2010 i plantegen els nous reptes per al 2011. Destaca el llançament d'un nou dispositiu d'inserció laboral per a joves menors de 25 anys: • Projecte PASOS: Un taller d'aprenentatge en àrees com el comerç, magatzem i restauració. • Empresa d'inserció: L'objectiu de crear una estructura pròpia que generi ocupació real sense dependre exclusivament de l'administració. • Campanya d'Amics: Crida a la societat civil per sumar militants de la causa educativa mitjançant aportacions puntuals o periòdiques. Innovació a l'IES Calípolis (Espai Eines) La directora Boni García i el seu equip presenten projectes que aporten un valor afegit a la formació professional: • Escoles Verdes: Liderat per Marga Mañez, aquest projecte fomenta la gestió de residus químics i biològics als laboratoris i la conscienciació ambiental integral. • Mobilitat Internacional (Erasmus): Lourdes Mas detalla les experiències d'alumnes a Roma i Lió, destacant que la FP també permet pràctiques a l'estranger per millorar competències lingüístiques i professionals. Gastronomia Salutífera amb Francesc Lladó El cuiner del restaurant Quim i Quima proposa retornar a la normalitat amb receptes de verdures per depurar l'organisme: • Consells de cocció: Introduir la verdura sempre amb aigua bullint per tancar el porus i conservar el gust. • Creativitat: Suggeriments per fer amanides de verdura amb vinagretes d'avellanes o romesco. "Hem d'elevar les expectatives dels joves; no es poden conformar amb una feineta, han de pensar on volen estar d'aquí a deu anys."

  • 31'

    Doble Buble: El pop-rock osonenc a 'El disc Rovellat'

    El disc Rovellat i l'homenatge a Ràdio Fòrum En aquesta edició del programa, es commemoren els 25 anys de Tarragona Ràdio (antigament Ràdio Fòrum), recordant els vinils que sonaven en el seu naixement l'any 1986. El nom del programa fa referència tant a la vellesa dels discs com a la plaça del Rovellat, on es trobaven els primers estudis de l'emissora. Doble Buble: Pioners del pop-rock en català El grup protagonista d'avui és Doble Buble, una formació d'Osona que va desafiar les tendències de l'època (com la movida madrileña o el pop britànic) per cantar en la seva llengua nativa. Es destaquen aspectes clau de la seva trajectòria: • Inicis convulsos: L'any 1983, a la final d'un concurs a Barcelona, van rebre una pluja d'objectes per part de seguidors del heavy metal en sentir-los cantar en català. • Reconeixements: Van guanyar el concurs Mogollón Barcelona (1984) i el Premi Juventa (1985). • Èxit radiofònic: El tema Perduts al mig de l'espai va arribar al número u en moltes llistes catalanes i va ser versionat per l'Orquestra Plateria o la Principal de la Bisbal. L'àlbum analitzat: 'Urbi et Orbi' (1985) Es repassa el seu primer llarga durada, incloent anècdotes sobre les lletres, algunes de les quals comptaven amb la col·laboració del prestigiós escriptor Quim Monzó. "Doble Buble va començar una aventura en solitari que els portaria a ser la primera banda de pop-rock catalana que cantava en català." Evolució i llegat Tot i que el grup es va dissoldre originalment el 1989 per problemes amb la discogràfica, han tingut diverses trobades i llançaments posteriors: • Projecte DB (1991): Un intent de continuïtat amb el disc Boomerang. • Reunions i 'Revisitant' (2007): El grup es va reunir per regravar els seus clàssics amb mitjans tècnics moderns, culminant en un concert a Manlleu. L'episodi serveix com a reconeixement a un grup que va obrir camí per a tota la generació posterior del rock català.

  • 30'

    C.C. Catch i la Nostàlgia del Vinil a El Disc Rovellat

    Retorn als Anys 80 amb C.C. Catch En aquesta edició del programa El Disc Rovellat, Joan Maria Bertran ens proposa un viatge musical i emocional cap a la dècada dels 80, centrant-se en la figura de la sexímbol d'aquella època: Caroline Caterina Muller, coneguda mundialment com C.C. Catch. La Trajectòria de l'Artista L'episodi repassa els inicis i l'èxit de l'artista, destacant punts clau de la seva carrera: • La seva transició del grup Optimal a una carrera en solitari fulgurant. • La influència determinant de Dieter Bohlen (membre de Modern Talking) com el seu productor principal. • El llançament del seu primer gran èxit l'any 1985: I Can Lose My Heart Tonight. Evolució Tecnològica i Nostàlgia El presentador reflexiona sobre com ha canviat el consum de la ràdio i la música des de la fundació de Ràdio Fòrum l'any 1984 (actual Tarragona Ràdio). Es fa un èmfasi especial en el valor del format vinil i l'encant de les antigues cintes de caset, contrastant-ho amb la comoditat de les tecnologies actuals com la TDT, l'escolta online i les xarxes socials. Connexió Actual El programa no només mira al passat, sinó que connecta amb la C.C. Catch del 2011, que en aquell moment tenia 46 anys. S'inclou un segment on l'artista dedica unes paraules als seus seguidors: "Moltes gràcies per donar-me suport durant tots aquests anys. Realment aprecio que sigueu allà per a mi i que gaudiu de la meva música." L'episodi finalitza amb la reproducció d'un dels seus temes més emblemàtics: Cause You Are Young (citat com 'Hosts of Mystic Lights' en la referència final).

  • 30'

    Humphrey Bogart i la Crisi del 98 a Reus

    L'Efemèride: Humphrey Bogart L'episodi comença recordant la figura de Humphrey Bogart, mort el 14 de gener de 1957. Es destaquen curiositats sobre la seva vida: • Se llista a la Marina durant la Primera Guerra Mundial. • Pateix una ferida de guerra que li provoca la seva característica forma de parlar. • Guanya un Oscar per la pel·lícula La reina d'Àfrica. Monogràfic: Reus i els Conflictes Colonials Es realitza una anàlisi detallada de com la ciutat de Reus va viure la pèrdua de les colònies de Cuba, Filipines i Puerto Rico a finals del segle XIX: Impacte econòmic i social • Reus exportava teixits, vins i fruits secs a les colònies amb avantatges fiscals. • El sistema de quintes era profundament injust: les famílies benestants podien pagar 2.000 pessetes per redimir els seus fills, mentre els joves de classes baixes eren enviats a la guerra de forma forçosa. • La majoria de les baixes no van ser en combat, sinó per malalties tropicals, mala alimentació i vestimenta inadequada. Actitud de la ciutat i l'Ajuntament • Es realitzaven actes de comiat entregant diners i cigarrets als reclutes. • L'Ajuntament de Reus, de caràcter republicà, va demanar més autonomia per a Catalunya aprofitant el règim concedit a Cuba el 1897, fet que va provocar la declaració de l'estat de guerra a la província. Secció: Avui fa 100 anys (1911) Recull de notícies tarragonines de l'època: • Una subvenció de 15.000 pessetes per a l'empedrat de Tarragona. • Una curiosa notícia sobre una invasió d'un milió de gossos salvatges als Estats Units. • Publicitat de l'època: el remei del Doctor Vogel per al reuma. Curiositats Històriques Es tanca el programa explicant usos sorprenents de l'orina en el passat: "A l'Edat Mitjana s'utilitzava l'orina per blanquejar la roba i com a higiene bucal pel seu contingut en amoníac."

  • 29'

    Aceptar l'aguilló: Resiliència i fe davant el patiment

    Fonaments de la Resiliència i l'Adaptació En aquesta edició del programa Puerta a la Esperanza, s'explora com l'ésser humà pot afrontar les adversitats profundes, anomenades metafòricament aguillons en la carn. Basant-se en l'obra del psiquiatre Pablo Martínez Vila, es defineix la resiliència com la capacitat de recuperar-se després d'un trauma. La metàfora dels arbres de Menorca S'utilitza l'exemple dels arbres de Menorca, que es doblen davant la tramuntana per sobreviure, per il·lustrar un concepte clau: • La flexibilitat és essencial per no trencar-se sota pressió. • La rigidesa ens ancora en un passat idealitzat i dificulta l'adaptació al present. Instruments per a l'Adaptació Per superar situacions de dolor o incapacitat, el programa proposa tres eixos fonamentals basats en l'experiència bíblica de l'Apòstol Pau: Disposició al canvi: La supervivència depèn de la capacitat de transformar la pròpia identitat i acceptar noves realitats, tal com Saulo va passar a ser Pau. Aprenentatge de noves habilitats: Davant d'un aguilló (com una discapacitat), cal aprendre "idiomes nous" (com el Braille o noves formes de comunicació), cosa que requereix una gran humilitat i perseverança. Dependència i confiança: L'acceptació que no sempre podem valer-nos per nosaltres mateixos. És vital establir vincles amb persones significatives, els anomenats Jonatans, que ens ajuden en els moments de vulnerabilitat. "La salvació és gratuïta, però en el discipulat no hi ha rebaixes." El Model Suprem: Jesucrist L'episodi culmina analitzant el patiment de Jesús a la creu com l'aguilló màxim. S'emfatitza que, a Getsemaní, Jesús va mostrar una reacció humana i legítima de voler evitar el dolor, però finalment es va sotmetre a la voluntat divina. Lliçons de Getsemaní • Déu no sempre ens deslliura de l'aguilló (com no va lliurar Jesús de la mort). • No obstant això, Déu sempre proveeix de recursos i fortalesa per lluitar. • La gràcia sobrenatural es fa perfecta en la nostra feblesa, permetent-nos trobar sentit fins i tot en el patiment injust.

  • 29'

    El disc Rovellat: Enric Hernàez i el vinil dels 80

    Retorn als orígens de Tarragona Ràdio El programa El disc Rovellat, conduït per Joan Maria Bertran, enceta una nova temporada dedicada a la recuperació de l'arxiu fonogràfic de l'emissora. En el marc del 25è aniversari de Tarragona Ràdio (originalment Ràdio Fòrum, fundada el 1984), l'espai reivindica el format vinil i la música de les dècades dels 80 i 90. Monogràfic: Enric Hernàez L'episodi d'avui se centra en la figura d'Enric Hernàez i el seu treball de 1985, La tardor a Pequín. El locutor repassa la trajectòria de l'artista i les seves reflexions sobre la supervivència cultural en aquella època. • Format original: Selecció de cançons punxades directament des dels LPs de l'arxiu. • Context històric: Enregistrat als Estudis Gemma de Barcelona el desembre de 1984 sota la producció de Joan Bibiloni. • Selecció musical: S'inclouen temes com La tardor a Pequín, la versió de Caetano Veloso Meu bé, meu mal, i Instant mirall obscena. Trajectòria i Evolució Artística Es detalla l'evolució d'Hernàez durant els anys posteriors: • Publicació de discos com Set PM (1986), Gente (1987) i Arigato (1988), on recupera el so de grup. • Experimentació amb sintetitzadors a L'últim segon d'un gran somni (1990). • Creació de la banda sonora de la pel·lícula Cucaratxes (1993). "Tenia una necessitat d'enregistrar, segurament causada pel pressentiment de la dificultat de seguir existint artísticament en un panorama cultural sense cap tipus de solidesa." Participació de l'audiència El programa convida els oients, tant els nostàlgics com els joves curiosos, a fer peticions de grups nacionals (Sau, Els Pets, Sangtraït) o internacionals a través del correu electrònic oficial per rescatar-los de la fonoteca.

  • 30'

    Havaneres des del Balcó: Tradició Coral i Marinera

    Havaneres des del Balcó a Tarragona Ràdio El programa, presentat per Núria Cartanyà i Xavier Perdina, ofereix una tria musical de gènere mariner i polifònic, destacant la participació de corals de diferents territoris de parla catalana i llatinoamericana. Interpretacions destacades • Coral Crevillentina: S'ha presentat el tema Enterradme en la playa, una peça amb una forta càrrega emocional i un estil clarament polifònic. • L'Estaing (Catalunya Nord): Des de les terres de Perpinyà, aquest grup interpreta la clàssica composició La barca xica, original de Josep Maria Rolans i Rafael Llop. • Grup Trehuaco (Xile): El programa travessa l'oceà per connectar amb la tradició xilena de les havaneres, presentant el tema Vuela suspiro. Temàtiques i Simbolisme "Vull ser el que sempre he somiat: un poeta del mar que ha venut la seva xarxa." Les lletres d'aquesta edició s'estructuren entorn de diversos eixos: • La nostàlgia del mar i la vida del pescador. • El simbolisme de la barca xica com a metàfora de la humilitat i l'ofici. • Els paisatges caribenys de L'Havana, amb referències al cafè, el tabac i la mulata. L'episodi conclou amb un comiat musical que reforça el caràcter setmanal de l'espai, convidant l'audiència a la propera cita dominical.

  • 29'

    Havaneres des del Balcó: Programa 376 a Tarragona Ràdio

    Havaneres i Cançons Marineres de Referència L'edició 376 del programa Havaneres des del Balcó a Tarragona Ràdio ofereix un recull musical que transporta l'oient a través del gènere de l'havanera, combinant peces clàssiques catalanes amb versions internacionals de gran rellevància cultural. Interpretacions destacades i cançó popular • Anna: El programa s'inicia amb la interpretació del grup Aires de Graia de la peça composta per Ezequiel Molina. • La bella Lola: Es presenta una versió extensa d'un dels temes més emblemàtics de la música popular marinera, interpretada per Laura del Yuburi. • Siboney: Un viatge a les arrels llatines amb la cançó de la Ciudad Iberia (1994). Clàssics d'Ortega Monasterio i veus argentines • El grup Boira interpreta Encisadora, una cançó amb ritme de marxa empordanesa creada pel reconegut mestre Ortega Monasterio. Aquesta peça evoca la nostàlgia del mar i el record d'un amor a la cala. • Como la cigarra: S'inclou la composició de l'argentina María Elena Walsh, interpretada per Andreas Tesa en el seu àlbum Españoles de hoy. La lletra ressalta la resiliència i la supervivència. "Tantas veces me mataron, tantas veces me morí, sin embargo estoy aquí, resucitando." Versions internacionals i cloenda tradicional • La Paloma: Des de Brasil, s'ofereix una versió singular de la mítica havanera a càrrec de Cascatinha i Inhana. • El meu avi: Per tancar el programa, s'emet l'himne per excel·lència de les cantades d'havaneres, composició de José Luis Ortega Monasterio. La lletra narra l'epopeia dels mariners de Calella a la guerra de les Antilles i el tràgic destí del vaixell El Català.

  • 30'

    Havaneres des del Balcó a Tarragona Ràdio

    Introducció al Món de l'Havanera L'episodi de Tarragona Ràdio es submergeix en la riquesa cultural de les havaneres, les cançons marineres i les melodies de taverna. El programa, titulat Havaneres des del Balcó, vol connectar l'audiència amb la tradició marítima i l'enyorança pròpia d'aquest gènere musical. Peces Musicals i Relats de Mar Durant la transmissió es presenten diverses composicions clàssiques i narratives que evoquen la vida a alta mar: • La Paloma: Una interpretació del clàssic que explora el sentiment de dolor, la dissensió i el record d'un amor absent. • La Sirena: Basada en els arranjaments de Josep Maria Roland, aquest tema narra la història d'un vell mariner que troba consol en el cant d'una sirena, la qual ell creu que és la reencarnació de la seva dona estimada perduda al mar. • El Pirata Joan Torrelles: Una cançó de Carles Casanovas que descriu les aventures d'un bergantí navegant pels confins blaus de la mar, des de Formentera fins a l'Empordà, amb l'objectiu de trobar la llibertat. "Us prometo que l'avís s'ha convertit en sirena, i als dies de temporal em torna la platja serena." Cloenda i Comiat El programa finalitza amb el tema Mulata, que transporta l'oient a l'Havana amb referències al tabac, el ron i la canya de sucre. Els presentadors, Núria Cartañà i Javier Perdina, s'acomiaden convidant l'audiència a la propera edició setmanal.