Arxiu Sonor Programes 2011
Arxiu Sonor Programes 2011
Programa

Arxiu Sonor Programes 2011

·345 episodis
RSS

episodis

289-300 de 344
  • 29'

    Javier Corcovado i l'univers de Mar Otra Vez

    Exploració de Javier Corcovado i Mar Otra Vez En aquesta edició de Tràfic d'abstraccions, ens submergim a fons en la trajectòria inicial de l'emblemàtic Javier Corcovado, posant un focus especial en la seva etapa amb la banda Mar Otra Vez. El programa combina la reproducció íntegra del seu disc més breu amb la lectura de fragments literaris de l'autor. La Música: Mar Otra Vez El programa repassa les cançons d'aquest projecte post-punk i experimental, caracteritzat per una atmosfera fosca i lletres punyents: • Jonás: Un tema que reinterpreta el mite bíblic des de l'òptica crua de Corcovado. • He matado a mi hermana: Una peça que segueix una línia narrativa inquietant i directa. • Pequeña 2: Malgrat el seu nom, una composició extensa de més de cinc minuts. • De belleza i Obstante: Cançons que mostren la veu tenebrosa i l'estil únic del polifacètic artista. • Miércoles cercano al infierno: Una crònica descarnada sobre la degradació domèstica i l'alcoholisme. La Literatura: El sudor de la pistola trece S'intercalen lectures del llibre de poemes publicat el 1994, El sudor de la pistola trece. Aquest poemari s'estructura en tres eixos temàtics anomenats segons diferents substàncies: 1. Ojos de ginebra 2. Ojos de heroína 3. Ojos de peyote "Un cantante le escupe besos en les palabras a una cantante. La cantante guarda esos besos y el cantante se hunde en ella con ellos." Estètica i Temàtiques El contingut es defineix per un romanticisme punk ple d'elements recurrents com ganivets, pistoles i una visió tràgica de l'amor. Segons el pròleg de José Luis Moreno Ruiz, l'obra de Corcovado és una lluita contra els convencionalismes del rock and roll i una deïficació del tòxic.

  • 30'

    Javier Corcovado: Poesia Psicòpata i Rock Experimental

    Explorant l'Univers de Javier Corcovado Aquest episodi de Tràfic d'Abstraccions a Tarragona Ràdio es submergeix en la figura de Javier Corcovado, un artista polifacètic nascut a Frankfurt el 1963. El programa destaca la seva vessant com a kruner cràpula i la seva música experimental i fosca, analitzant tant les seves lletres com la seva obra literària. La Poètica de la Cruesa El locutor descriu Corcovado com un personatge que ha transitat per "viatges a l'infern", reflectint una realitat dura i decadent en les seves composicions. Es destaca el llibre de poemes El sudor de la pistola 13, on el crític Rafa Cervera el defineix com un "escriptor navalla". • Temàtiques recurrents: L'ús d'imatges sobre navalles, pistoles, desamor i la corrupció dels sentits. • Estil musical: Una barreja que transita entre el punk, el rock experimental i balades tèrboles que recorden a autors com Robe Iniesta. Selecció de Peces Clau Durant el programa s'escolten i comenten diverses cançons emblemàtiques de la seva primera època: El corazón roto en dos mil pedazos: Una metàfora sobre el dolor profund i la traïció. El bicho salvaje: Una representació de la part més animal i primitiva de l'ésser humà. Bar turbulento i Camarera de mediodía: Retrats d'ambients nocturns, decadents i solitaris. "Si me preguntaran que qué hace, contestaré que lo que muy pocos intentan, transmitir mil veces los procesos de descomposición, recomposición y corrupción de los sentidos."

  • 29'

    Parálisis Permanente: L'essència del Post-Punk i l'Afterpunk

    Explorant el llegat de Parálisis Permanente L'episodi d'avui s'endinsa en la fascinant i tràgica història de Parálisis Permanente, un grup que va marcar un abans i un després en la música estatal. Se subratlla la seva singularitat com una excepció dins la Movida Madrileña, destacant la figura central d'Eduardo Benavente. Influències i Estètica Sinistra El programa analitza com la joventut de finals dels 70 i principis dels 80 va viatjar a Londres i Nova York, important els sons del punk i l'afterpunk britànic. • David Bowie: La seva influència és clau, tant musicalment com estètica. S'escolta la versió de Heroes, una adaptació que, segons els interlocutors, està a l'alçada de l'original. • Bauhaus i Joy Division: Es connecta el so del grup amb la corrent més sinistra i gòtica, caracteritzada per línies de baix molt marcades i una energia desbordant en directe. L'Impacte d'Eduardo Benavente i Ana Curra Es recorda a Benavente no només com a cantant, sinó com a productor i multiinstrumentista —una autèntica "bèstia" musical— que va col·laborar amb grups com Alaska y los Pegamoides. El seu accident mortal el 1983 va estroncar una carrera amb un potencial infinit. "Eduardo Benavente és una bèstia... no només compon i toca, sinó que produeix i representa altres músics." Temàtiques: Del Sadomasoquisme a l'Autosuficiència El resum musical inclou temes icònics com: • Autosuficiencia: Considerat un himne generacional que encara sona en locals emblemàtics. • Miedo: Una mostra del "gòtic canyero" que fugia del pop convencional. • Sangre: Inspirada en la pel·lícula Rollerball, explora la violència i l'espectacle. • El Acto: On s'entrellaça l'erotisme fatal, el dolor i el desig de mort sota una òptica sadomasoquista.

  • 30'

    A galopar: Poesia i música amb Paco Ibáñez i Rafael Alberti

    Homenatge a la poesia musicada El programa d'avui de Tràfic d'abstraccions explora el disc 'A galopar', una col·laboració històrica enregistrada en directe al Teatre Alcalá de Madrid l'any 1991. L'obra uneix la veu i els textos de Rafael Alberti amb la sensibilitat musical del cantautor Paco Ibáñez, repassant la tradició literària en castellà des del Segle d'Or fins als poetes contemporanis. Poesia clàssica i moralitat L'episodi dedica una part important a les obres que han definit la literatura clàssica, utilitzant la música per apropar aquests textos al present: • Jorge Manrique: S'interpreten les Coplas por la muerte de su padre, una reflexió profunda sobre el pas del temps, la vida com a camí i la igualtat de tots davant la mort. • Francisco de Quevedo: Es presenta l'obra Don Dinero, una sàtira mordaç que continua vigent sobre el poder corrupte de la riquesa. • Félix María de Samaniego: A través de la faula de La lechera, s'explica la importància de valorar el present davant les falses expectatives del futur. La figura del trobador modern Es fa una anàlisi històrica sobre l'origen de la cançó d'autor. José Agustín Goytisolo reflexiona sobre com els trobadors del segle XII, que s'expressaven en la llengua del poble, són els avantpassats directes dels cantautors actuals. Malgrat la persecució clerical o política, aquests artistes han estat sempre els guardians de la llibertat i l'alegria. "Els trobadors i juglars d'avui dia han mantingut i enriquit aquest ofici... com antics i gastats lluitadors en favor de la alegria i de la llibertat." Poetes del Segle XX La segona part del disc se centra en la lírica més moderna, destacant: • Miguel Hernández: Es recupera el mític Andaluces de Jaén des del concert de l'Olympia de París (1969). • León Felipe: El poema Como tú, un cant a la humilitat simbolitzat en una petita pedra aventurera. • José Agustín Goytisolo: La interpretació de Palabras para Julia, un missatge d'esperança i resiliència. Finalment, el programa clou amb la peça A galopar, on Alberti i Ibáñez uneixen forces en un tancament enèrgic que convida a seguir endavant amb determinació.

  • 30'

    Músiques de la Perifèria als Països Catalans

    Exploració Musical dels Països Catalans Aquest episodi d' El tràfic d'abstraccions proposa un viatge sonor sense fronteres, centrant-se en la perifèria geogràfica i cultural del domini lingüístic català. El programa ofereix una selecció eclèctica que va des del blues del nord fins al pop de les illes i la cançó d'autor valenciana i de la Franja. La Catalunya Nord: Blues i Erotisme El recorregut comença a Perpinyà amb dues propostes contrastades: • Blues de Picolat: Un grup que ret homenatge a la gastronomia local (Boles de Picolat) i que presenta un so de blues clàssic amb lletres quotidianes com "29 camins". • Gerard Jaquet: Col·laborador de Pascal Comalada, que aporta una vessant més agosarada amb el que el locutor descriu com a cant porno a través de la cançó "Dona'm el teu cos". "Dona'm el foc del teu car... dona'm l'amor que ens esmena." L'Escena Balear El programa es desplaça cap a les illes per destacar dos referents clau: • Antònia Font: Amb la seva estètica onírica característica, el grup mallorquí presenta "Dins aquest iglú", una peça que explora la solitud i la introspecció. • Ja T'ho Diré: Representant Menorca, s'escolta el clàssic "Ei Joan". El locutor recorda els inicis de la banda liderada per Cris Juanico abans de la seva reconeguda carrera en solitari. València i la Franja de Ponent La recta final del programa se centra en la cançó d'autor amb identitat territorial: • Miquel Gil: El músic valencià interpreta "L'amor és Déu en barca", una peça basada en la poesia d'Enric Casasses on es reflexiona sobre la por i la vida com a ritual. • Anton Abad: Originari de la Franja, el cantautor i pagès reivindica les seves arrels amb el tema "Sóc de poble", tancant el cercle geogràfic del programa.

  • 29'

    Trajectòria i Llegat de Los Enemigos

    Història i Evolució de Los Enemigos L'episodi repassa la trajectòria musical de la banda madrilenya Los Enemigos, centrant-se en la seva activitat entre els anys vuitanta i principis dels dos mil. Es destaca la figura de José Luis Santiago com a veu i ànima del grup, així com la participació de membres clau com l'Artemio Pérez, el Fino Oyonarte i el Chema Animal Pérez. Col·laboracions i Projectes Paral·lels • Participació en discos homenatge a artistes com Joan Manuel Serrat, Rosendo, Burning o Federico García Lorca. • Col·laboració en la defensa de la llengua asturiana amb el recopilatori Asturiano Muevese. • Composició de bandes sonores per a pel·lícules com Tengo una casa i Se buscan fullmontis. Moments Àlgids i Crisi • El disc La vida mata (1990) va ser el detonant d'un fenomen de fanatisme i identificació del públic molt elevat, comparable al de bandes com Los Suaves. • L'any 1991 va marcar el seu punt àlgid de fama, tot i que va coincidir amb moments tràgics com la mort del seu mànager i inestabilitat amb les discogràfiques (GASA i RCA). L'Etapa de Maduresa i el Directe "No es tracta de qüestió de quantitat de discos venuts, sinó del nivell d'identificació del públic amb el seu grup." El programa analitza el disc en directe Obras Escocidas, que recull temes emblemàtics com Nada i La cuenta atrás. Finalment, es comenta la carrera en solitari del José Luis Santiago amb treballs com Garabatos (2006) i Loco encontrao (2008).

  • 29'

    Homenatge a Umpah-pah i la trajectòria d'Adrià Puntí

    Homenatge al llegat d'Umpah-pah L'episodi d'avui se centra en la commemoració del 20è aniversari del primer concert del grup gironí Umpah-pah. Amb motiu d'aquesta efemèride, s'analitza el disc tribut Més raons de pes (2009), una obra que recull 17 versions de temes clàssics de la banda interpretades per artistes de renom de l'escena independent i pop-rock. Versions i col·laboracions destacades El programa repassa algunes de les peces més emblemàtiques d'aquest disc homenatge: • Love of Lesbian: Interpreten una versió personal de Verge Albina. • Mishima: El grup liderat per David Carabén versiona Els sants innocents. • Mazzoni: El músic empordanès aporta la seva visió de El jardí dels préstecs. • Santa N: Projecte de Mariona Aupí (ex-Fang) i Carlos Ann, que presenten Sed de mal en castellà. • Gossos: Interpreten el clàssic Bevent passat. La figura d'Adrià Puntí Es fa un repàs detallat a la carrera del líder de la banda, Adrià (Josep) Puntí, des dels seus inicis: • Els seus primers passos el 1980 amb Feliciano & The Rocks. • La consolidació com a cervell i ànima d'Umpah-pah amb àlbums com Raons de pes (1991) i Bamboo Avenue (1992). • La seva faceta com a actor a la sèrie de TV3 Laberint d'ombres, on interpretava el personatge de Tronera. • La seva exitosa carrera en solitari amb treballs com Pepalallarga, L'hora del pati i Maria. "Umpah-pah i Adrià Puntí van aportar una frescor inusual i molta personalitat al panorama del rock català dels anys noranta." Context musical gironí L'episodi també posa en valor l'efervescència musical de la zona de Girona i Banyoles durant aquells anys, citant bandes com Kitsch o Fang, que compartien escena i influències amb el grup de Puntí.

  • 29'

    Exploració musical de Yann Tiersen: Directe a París

    Monogràfic sobre el compositor Yann Tiersen Aquest episodi realitza un recorregut detallat per la trajectòria del músic i compositor Yann Tiersen, centrant-se especialment en les seves gravacions en directe i les col·laboracions amb altres artistes de l'escena francesa. El programa analitza l'evolució del seu so des del minimalisme fins a composicions més complexes. Col·laboracions i Peces Clau El contingut destaca la interacció de Tiersen amb veus i grups que complementen el seu estil instrumental característic: • Claire Pichet: La seva veu és protagonista en peces com La Rupture, on s'aprecia la sensibilitat del piano i el toy piano. • Les Têtes Raides: Grup parisenc que aporta un toc de música ska i ritmes ballables a la cançó Le jour d'avant. • Dominique A: Artista referent admirat pel programa, que col·labora en la peça Monochrome. Gravacions de la Cité de la Musique Una part important de l'episodi es dedica al segon disc gravat en directe a la Cité de la Musique de París (febrer de 2002). Es reflexiona sobre la capacitat de Tiersen per transformar les seves obres d'estudi en experiències vibrants en viu. "Era 'La Rupture', composició de Yann Tiersen interpretada a la veu per Claire Pichet." També s'inclouen referències a les versions de la banda sonora d'Amélie, comparant la Vals d'Amélie original amb l'anomenada L'autre valse d'Amélie.

  • 30'

    Trajectòria i Música de Llibert Fortuny

    Retrat d'un Referent del Jazz Català Aquest episodi explora la prolífica carrera musical de Llibert Fortuny, destacant la seva formació acadèmica d'excel·lència i la seva capacitat d'innovació en l'escena del jazz contemporani. Formació i Inicis als Estats Units L'artista va completar els seus estudis als Estats Units amb la prestigiosa qualificació de Suma Cum Laude l'any 2001. Durant la seva estada a l'estranger, va col·laborar amb figures i institucions de renom: • Chicorea i la Greg Hopkins Band. • La Boston Pops Orquestra, sota la direcció de Keith Lockhart. • Professors de la talla de Bill Pierce i Ken Serbenka. Projectes a Catalunya i Barcelona En la seva tornada, Fortuny va dinamitzar la cultura local mitjançant diversos projectes originals: • Llibert Fortuny Quartet: Acompanyat de músics com Albert Bové, David Mengual i Marc Miralta. • Jamboree Jazz Club: Membre actiu de les sessions WTF, un espai d'experimentació i trobada de músics innovadors coordinat per Aurelio Santos. Maduració i Nous Horitzons El podcast detalla l'evolució cap a sons més elèctrics i col·laboracions institucionals: • El projecte Trifàcic, amb Gary Willis i David Gómez, publicant l'àlbum Xamant (2008). • La participació internacional en el Festival Catalandès a Nova York (2009). • Direcció de l'espectacle commutatiu dels 10 anys de L'Auditori, titulat 10 anys, 10 veus. "Llibert Fortuny intenta reunir a l'escenari músics innovadors oberts a l'escena local de Barcelona."

  • 29'

    Homenatge a Gato Pérez i la Rumba Catalana Moderna

    L'univers musical de Gato Pérez Aquest episodi ret un sentit homenatge a la figura de Gato Pérez, considerat un dels pares de la rumba catalana moderna. A través d'una selecció de cançons i anècdotes biogràfiques, s'explora com l'artista va fusionar la rumba tradicional amb elements més contemporanis i cosmopolites, especialment a partir de la seva experimentació l'any 1977. Temes clau de la seva música • Crònica urbana: Les seves lletres són altament descriptives de la Barcelona dels anys 60 i posteriors. • Tolerància i diversitat: Cançons com la dedicada a Jaume parlen de les Rambles com un espai de convivència entre gitanos, jueus, valencians i andalusos. • Melancolia i boèmia: Malgrat el to festiu de la rumba, s'analitza la seva faceta més romàntica i sentimental, reflectint la vida bohèmia de l'època. Versions i llegat El programa destaca la vigència de les seves composicions mitjançant versions interpretades per l'Orquestra Plateria i altres col·laboradors en l'homenatge Gatissimo de l'any 2002. "Set vides té un gat, i tu les tens totes." Salut i trajectòria final Es repassa la seva carrera discogràfica des dels àlbums Cara bruta i Romesco fins al seu darrer treball íntegrament en català, Flaires de Barcelona. El programa recorda com els seus problemes cardíacs el van obligar a canviar el seu estil de vida fins a la seva mort el 1990.

  • 29'

    Tortoise i 'Una dona incòmoda' de Montse Banegas

    Introducció Musical: El Post-rock de Tortoise L'episodi comença presentant la banda sonora de la sessió, a càrrec del grup Tortoise, referents de l'escena de Chicago dels anys 90. Es destaca la seva naturalesa instrumental i la seva capacitat per fusionar estils com el krautrock, el jazz i l'electrònica, especialment en el seu àlbum TNT. Literatura: 'Una dona incòmoda' El focus principal es desplaça cap a la literatura amb la lectura de fragments de la novel·la Una dona incòmoda, de l'autora Montse Banegas (nascuda a Flix el 1974). L'obra es defineix com una novel·la iniciàtica que explora la sensació de no sentir-se bé dins de la pròpia pell. Eixos temàtics de la lectura: • L'adolescència i el ritual de fumar: La protagonista descriu el seu inici amb el tabac als 13 anys com un ritual de maduresa en l'entorn d'un poble. • La figura materna: Es narra la complexa relació amb la seva mare, la Isabel, una estricta professora de matemàtiques que imposava un silenci absolut i que generava un cert "estigma" social per a la filla. • L'esfera paterna: Es presenta un pare que es refugia en el seu garatge realitzant maquetes de batalles bèl·liques a escala, mantenint un caràcter sec però afable. • Dinamisme familiar: La llar es descriu com un espai de contingència afectiva i silenci, on la protagonista se sent l'element que desentona a causa del seu esperit rebel i la seva tendència a intentar desobeir l'autoritat. "Per què he de voler respirar i tenir un cos que no estimo i que demana sense parar son, gana i tristesa?" L'espai conclou recomanant aquesta obra de 2010 per la seva capacitat de retratar una dona que genera conflicte tant al seu voltant com en el seu propi interior.

  • 29'

    BSOS DE CINEMA 2011-02-04

    Exploració de Gabinete Caligari El programa d'avui es submergeix en l'univers musical de Gabinete Caligari, un dels grups més emblemàtics de l'escena espanyola, conegut pel seu estil castís i la seva capacitat de reinvenció. L'Origen del Rock Torero A partir de l'any 1983, la banda va inaugurar un corrent denominat rock torero. Aquest estil fusionava el pop amb elements del folklore espanyol, com el pasodoble, creant una identitat única que els diferenciava d'altres bandes de l'època. • Sons foscos: Malgrat l'èxit comercial posterior, els seus inicis tenien un caire més tenebrós amb temes com Héroes de la URSS. • Sangre Española: Una de les peces clau d'aquesta etapa que explora la identitat i el sentiment nacional des d'una perspectiva artística. L'Escena dels Bars i l'After-Punk El programa rememora l'època de les nits llargues i els esmorzars d'empalmada amb el clàssic El calor del amor en un bar. "Bares, qué lugares tan gratos para conversar, no hay como el calor del amor en un bar." Provocació i Post-Punk S'analitza també la faceta més transgressora del grup, influenciada per l'after-punk: • Estètica i actitut: Imatge provocativa amb lletres que anaven des de referències a les guerres mundials fins a temàtiques de relacions sadomasoquistes. • Cansons emblemàtiques: S'esmenten títols com Golpes, Olor a carne quemada o Cómo perdimos Berlín. • Que Dios reparta suerte: Tema del 1983 que clou el recorregut per l'etapa més purament torera de la banda.