Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2012 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2012. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1224 episodis
RSS

episodis

301-312 de 1223
  • 30'

    Tercer fil i futur de la química a Tarragona

    El projecte del tercer fil i la seva urgència L'entrevista se centra en la recent visita de la ministra de Foment, Anna Pastor, i el seu compromís amb l'adjudicació del tercer fil ferroviari per a l'any 2013. Joan Pedrerol, president de l'AEQT, valora positivament aquest pas com una solució ràpida a la manca de connexió amb Europa. Detalls tècnics i logística • El projecte consisteix a instal·lar un tercer raïl dins de la via actual d'ample ibèric per permetre la circulació de trens amb ample europeu. • Es preveu que el tram Castellbisbal-Tarragona estigui operatiu el 2015. • Les mercaderies i els passatgers conviuran, prioritzant aquests últims durant el dia i desplaçant el gruix del transport industrial a la nit. Impacte econòmic i competitivitat La connexió ferroviària és vista com una eina indispensable per a la supervivència i el creixement de la indústria local: • Exportació: Permet a les multinacionals (com Bayer o BASF) mantenir els seus centres a Tarragona integrats en la xarxa europea. • Port de Tarragona: Captació de tràfic de vaixells que actualment descarreguen al nord d'Europa. • Inversions: El compromís ministerial dóna llum verda a projectes com la nova terminal intermodal de BASF. "Estar connectats amb Europa és afavorir el teixit industrial del territori. Sense aquesta connexió, les multinacionals deixarien de créixer aquí." Situació de Repsol i el sector el 2012 Pedrerol analitza la realitat de Repsol en un context de crisi global marcada per una baixa demanda interna: Inversions en eficiència • Repsol manté una inversió anual de 55 milions d'euros per millorar l'eficiència energètica i la seguretat. • S'està executant un pla especial al litoral de 130 milions d'euros per renovar pantans, canonades i estructures marines. Perspectiva d'infraestructures • Crítica a la lentitud de l'A-27, una autovia que porta 20 anys en espera. • Visió realista del Corredor del Mediterrani definitiu: no s'espera abans de 15 o 20 anys. Mesures econòmiques L'entrevistat defensa que l'austeritat per si sola no és la solució. Calen mesures que reactivin l'economia i inversions estratègiques per garantir un futur a mitjà i llarg termini.

  • 13'

    Renovació de Rubén Pérez amb el Nàstic de Tarragona

    Renovació oficial de Rubén Pérez L'emissora Tarragona Ràdio ha ofert una edició especial del programa 'El Futbolí' per transmetre en directe la roda de premsa de renovació del porter Rubén Pérez. El jugador continuarà vinculat a l'entitat grana durant les properes dues temporades més una d'opcional. Detalls de la negociació Segons han explicat tant el president Josep Maria Andreu com el mateix jugador, el procés no va estar exempt de complicacions inicials: Malentesos inicials: Es va produir una falta de comunicació durant les vacances del jugador que gairebé fa trencar les negociacions. Resolució ràpida: Una trucada personal del president i una reunió de tot just 15 minuts van servir per segellar l'acord definitiu. Compromís amb la ciutat: Rubén Pérez ha destacat que la seva vinculació emocional amb Tarragona i la seva escola de futbol han estat claus per rebutjar altres ofertes de Segona A. "Jo volia seguir en aquest club que és el que m'ho ha donat tot." Futur i projecte esportiu El club té plans a llarg termini per al porter, contemplant fins i tot la seva continuïtat a l'entitat com a entrenador de porters un cop es retiri. Pel que fa a l'actualitat de la plantilla: Pla d'ascens: L'objectiu clar per a la nova temporada és retornar l'afició les alegries amb l'ascens de categoria. Cas Mayrata: El director esportiu, José Sicard, ha confirmat que el central és la següent prioritat i té un termini de 24 hores per acceptar l'oferta de renovació. Alternatives: Tot i que Rubén Pérez era la prioritat absoluta, el club ja tenia lligats dos precontractes amb altres porters per si la negociació fallava.

  • 21'

    Entrevista a Jordi Tiñena: Literatura i Poders

    L'Església de les Relacions de Poder L'escriptor tarragoní Jordi Tiñena visita Tarragona Ràdio per presentar la seva darrera novel·la, El gos suïcida, i reflexionar sobre el seu procés creatiu i el panorama editorial actual. L'autor explora com la literatura pot ser un vehicle per analitzar les jerarquies socials i l'abús dels privilegiats sobre els més febles. Claus de 'El gos suïcida' Ambientació: Situada a la Provença francesa (La Cadière-d'Azur), un espai que l'autor coneix personalment de la seva joventut. Temàtica central: L'obra funciona com una metàfora de la societat, centrada en el xoc entre dos personatges oposats: L'un, posseïdor del poder i mancat d'escrúpols. L'altre, una víctima lligada a principis morals que el fan vulnerable. El gos: Un element simbòlic que acompanya la trama i planteja l'estranyesa d'una tendència autodestructiva en un animal. "La novel·la és una maqueta del comportament de les relacions de poder a la societat." Tècniques Narratives i Estil Tiñena diferencia clarament entre les seves darreres obres : El gos suïcida: De factura més clàssica, lineal i centrada en el diàleg entre personatges. Peix de gat: Una obra més experimental i exigent per al lector, ambientada al barri del Serrallo de Tarragona, que utilitza un trencament del temps cronològic i una tipografia no convencional. L'autor confessa que el seu procés no és planificat: escriu per plaer, descobrint el camí a mesura que avança davant l'ordinador. El Futur Digital i la Indústria Editorial Tiñena es mostra crític amb la caducitat dels llibres físics a les llibreries (que sovint no superen els 3 o 4 mesos de vida). Per evitar que les seves obres morin, està apostant per la digitalització i l'autoedició en plataformes com Amazon, traduint ell mateix les seves novel·les al castellà per dotar-les d'una "segona vida" permanent.

  • 16'

    Crisi i descens de vendes al sector automòbil a Tarragona (2012)

    La situació crítica del sector automobilístic a Tarragona L'entrevista amb Emili Baltran, secretari general d'ASTAVE, posa de manifest la complexa situació que viu el sector de l'automòbil a la província de Tarragona durant el primer semestre del 2012. Les dades confirmen una continuïtat en la tendència negativa iniciada amb la crisi del 2008. Indicadors clau del descens Caiguda dràstica de vendes: De les 23.000 unitats venudes l'any 2005, s'ha passat a només 8.000 unitats el 2011, una xifra que es preveu que es repeteixi o fins i tot empitjori aquest 2012. Perfil de compra: El client actual busca majoritàriament vehicles de baix cost (entre 9.000 i 11.000 euros), un contrast significatiu amb els pressupostos de fa 5 anys. Envelliment del parc: El nombre de vehicles amb més de 10 anys ha augmentat un 40%, amb les conseqüències negatives que això comporta per a la seguretat viària i el medi ambient. Barreres a la recuperació Segons Baltran, el principal obstacle no és només la falta d'interès, sinó factors estructurals: Falta de finançament: El tancament de l'aixeta creditícia per part dels bancs impedeix que operacions viables es concretin. Absència d'ajuts públics: El sector reclama la tornada de plans d'incentius (com l'antic Pla Prever) per reactivar el mercat. Manteniment sota mínims: Fins i tot els tallers de reparació pateixen, ja que els usuaris allarguen els períodes de manteniment i eviten reparar petits cops per estalviar. Impacte en l'ocupació L'impacte social és alarmant, amb una pèrdua del 34% dels llocs de treball especialitzats des del 2008. "El sector ha perdut pràcticament un de cada tres treballadors; estem davant la pèrdua de personal perfectament format i tecnificat."

  • 16'

    El Consorci per a la Normalització Lingüística a Tarragona

    Realitat i Reptes del Consorci per a la Normalització Lingüística Santi Pallàs, president del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) a Tarragona, analitza la situació actual de la institució en un context de canvi social i econòmic. L'entitat, que abasta comarques com el Tarragonès, el Baix Penedès, l'Alt Camp i la Conca de Barberà, es troba en una etapa de transició marcada per la davallada de la immigració i la necessitat d'adaptar-se a nous perfils d'alumnat. Canvi en el Perfil de la Demanda Tot i la crisi, Pallàs destaca que la necessitat d'ensenyar català és més vigent que mai. L'estratègia del Consorci s'està reorientant: * Prioritat als nouvinguts: Es manté el focus en les persones que acaben d'arribar, tot i que el volum ha disminuït. * Millora del nivell: Hi ha una demanda creixent de persones que ja entenen la llengua però volen parlar-la o escriure-la correctament, incloent-hi aquells que no van ser escolaritzats en català. * Valor laboral: El coneixement del català es promociona com un valor afegit essencial per a la recerca de feina i la cohesió social. Gestió de Recursos i Voluntariat Malgrat les dificultats pressupostàries, s'ha aconseguit mantenir una oferta d'unes 5.000 places anuals. Això és possible gràcies a: 1. La col·laboració d'administracions com el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) i els ajuntaments. 2. L'estructura de personal centrada en el professorat, amb càrrecs directius i polítics que treballen de forma altruista. 3. L'èxit del programa de Voluntariat per la llengua (parelles lingüístiques), que fomenta l'ús social de forma gratuïta. L'Ús Social: L'Assignatura Pendent L'entrevista posa èmfasi en el paper dels catalanoparlants en l'aprenentatge dels altres. Pallàs remarca la importància de no canviar de llengua per defecte: "Si la gent canvia de llengua, encara que t'entenguin, el que fas és impedir que aquelles persones que volen aprendre el català ho puguin fer." Es destaca la influència positiva de figures públiques que usen el català amb normalitat, com Andrés Iniesta o Pep Guardiola, per prestigiar la llengua en tots els àmbits.

  • 22'

    Impacte del copagament i l'euro per recepta a les farmàcies

    Situació crítica a les oficines de farmàcia de Tarragona Anna Sánchez, recentment nomenada presidenta del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona, analitza el panorama "complex i complicat" que viu el sector. Els professionals s'enfronten a una sobrecàrrega de treball degut a la implantació simultània de dues mesures imposades per les administracions: La taxa de l'euro per recepta (Generalitat de Catalunya). El copagament sanitari basat en la renda (Govern Central). Gestió dels topalls i col·lapse informàtic La digitalització d'aquestes taxes ha generat dificultats tècniques significatives. Sánchez destaca que implementar un comptador informàtic per controlar els topalls anuals i mensuals és un repte que els polítics sovint subestimen. "Posar un comptador informàticament és molt més complex del que un polític es pot imaginar." Principals reptes per al farmacèutic Esforç d'informació: Molts ciutadans arriben a la farmàcia sense haver rebut comunicació oficial de l'administració, convertint el farmacèutic en l'únic punt d'informació sobre què han de pagar. Esgotament psicològic: El col·lectiu està patint un desgast degut a la constant necessitat de resoldre dubtes i gestionar la burocràcia a peu de mostrador. Incertesa en el cobrament: A Catalunya, actualment s'informa del deute del copagament però no es cobra al moment per falta d'adaptació dels sistemes, el que generarà un cobrament acumulat en el futur. Crítica a les polítiques de curt termini Sánchez es mostra crítica amb la possible eliminació de la taxa de l'euro per recepta pocs mesos després de la seva estrena, qualificant-ho d'incongruent. Denuncia la pèrdua de temps i la inversió econòmica en programari que haurien resultat inútils. Així mateix, lamenta la demagògia al voltant de la llista de medicaments desfinançats i aposta per polítiques d'adherència terapèutica i seguiment del pacient per estalviar costos de manera real i sostenible.

  • 11'

    Mulla’t 2012: Solidaritat per l'Esclerosi Múltiple a Tarragona

    Èxit de participació i solidaritat territorial La campanya Mulla’t 2012 marca un punt d'inflexió a la demarcació de Tarragona, assolint la xifra rècord de 193 piscines adherides. Aquest projecte solidari té com a objectiu principal recaptar fons i sensibilitzar la societat sobre l'esclerosi múltiple, una malaltia que afecta més de 400 persones a la província. Vies de col·laboració La coordinadora de la Fundació Esclerosi Múltiple (FEM), Sefa Bové, detalla les diverses maneres en què la ciutadania pot aportar el seu gra de sorra: Participació física: Anar a les piscines el diumenge 8 de juliol per banyar-se simbòlicament. Compra de marxandatge: Adquisició de material exclusiu com tovalloles, samarretes de tirants (molt populars a la zona), bosses i gorres amb dissenys especials de Kukuxumusu. Participació digital: A través del web i la iniciativa "El meu gra de sorra" per a aquells que no es poden desplaçar. Destinació dels fons i suport al pacient Els ingressos obtinguts es gestionen de la següent manera: 1. Un 50% es destina a la recerca científica per trobar nous tractaments. 2. L'altre 50% finança el manteniment dels hospitals de dia, com el situat a Reus, on s'ofereix assistència gratuïta i multidisciplinària. "Tots junts podem fer molta senya i és el que estem fent a dia d'avui." El paper dels voluntaris i municipis Bové subratlla que l'operatiu és possible gràcies a la feina dels voluntaris i al compromís dels ajuntaments. Menció especial mereix la piscina de Constantí, que destaca per ser la segona que més recapta a tot l'Estat, només per darrere de Breda.

  • 14'

    Les festes de barri a Tarragona davant la crisi

    Resistència festiva i cohesió social als barris Malgrat el context de retallades pressupostàries, que han suposat una disminució de les aportacions municipals d'entre el 50% i el 70%, els barris de Tarragona mantenen les seves festes majors. Antoni Peco, president de la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona (FAVT), destaca que aquestes celebracions no són un luxe, sinó una eina fonamental per a la cohesió social i el veïnatge. Noves fórmules de finançament i col·laboració L'entrevista subratlla com el teixit veïnal està assumint el lideratge per salvar les festes: Aportacions voluntàries: En barris com la Floresta, més de la meitat de les famílies han fet aportacions econòmiques directes per fer possible el programa d'actes. Suma d'esforços: S'estan consolidant experiències de festes conjuntes entre diversos barris (com a la zona de Ponent) per maximitzar l'eficiència dels recursos. Objectius educatius: Es prioritzen els actes amb valor social (homenatges a la gent gran, jocs infantils i l'esplai) per sobre de despeses supèrflues com focs artificials o grans concerts cars. "No es tracta de malbaratar diners; fer activitats que ajuden a cohesionar i que tenen un projecte educatiu darrere és ara més necessari que mai per la crisi." La lluita pels drets públics Com a portaveu de la Plataforma en Defensa dels Drets Públics, Peco també aborda la precarietat actual derivada de les noves taxes : Euro per recepta i copagament: Crítica severa al repagament de medicaments que afecta especialment els pensionistes. Mobilitzacions: Anunci de trobades i recollida de signatures contra les retallades en sanitat, ensenyament i dependència, amb una cita clau el 18 de juliol a Camp Clar.

  • 13'

    Concert de jazz d'Andrea Motis al Castell de Tamarit

    Música al Castell: Una experiència singular davant del mar En aquesta entrevista, el senyor Joan de Deixeus, president del resort Tamarit Park, detalla l'organització de la vuitena edició del concert d'estiu al prestigiós Castell de Tamarit. L'esdeveniment, que tindrà lloc el dimecres 25 de juliol a les 22:00 h, comptarà amb l'actuació estel·lar de la jove trompetista i cantant Andrea Motis, acompanyada de Joan Chamorro i el seu quartet. L'objectiu de la iniciativa L'organització busca consolidar una marca pròpia dins de l'estiu musical de la zona, oferint una proposta d'alta qualitat tant per als clients del complex turístic com per al públic de Tarragona. Els punts clau de la proposta són: Entorn privilegiat: El pati del castell es descriu com un espai amb una personalitat única, situat directament sobre el mar Mediterrani. Poder de convocatòria: L'aforament està limitat a unes 300 persones, fet que garanteix una experiència íntima i exclusiva. Excel·lència musical: L'aposta pel jazz d'Andrea Motis respon a la voluntat d'oferir el millor talent local als visitants, especialment als nòrdics, grans aficionats al gènere. Visió de futur i logística Es planteja la possibilitat que aquest format evolucioni cap a un festival més ambiciós, similar als que es fan a la Costa Brava (com Cap Roig o Perelada), per potenciar el prestigi de la regió. "Volem que el públic conegui el que es pot fer quan es té una mica de bona voluntat." Finalment, es destaca que el preu de l'entrada és molt assequible (15 euros) per incentivar la participació cultural, tot i que cal realitzar una reserva prèvia telefònica a causa de l'èxit de convocatòria i la limitació d'espai.

  • 28'

    Novetats i mesures del curs escolar 2012-2013 a Tarragona

    Planificació del nou curs escolar Mari Àngels González, directora dels serveis territorials d'Ensenyament, desgrana les principals afectacions del Real Decreto Wert i la seva implementació a la demarcació de Tarragona, posant èmfasi en l'equilibri entre l'estalvi pressupostari i el manteniment de la qualitat pedagògica. Canvis en les ràtios i horaris docents L'increment d'alumnes per classe s'ha aplicat de manera prudent, centrant-se en els cursos d'accés (P3, 1r d'ESO, Batxillerat i FP): • A P3, la quarta part dels grups tindran 27 alumnes, mentre que més de la meitat es mantindran per sota dels 25. • A l'ESO, els increments d'alumnes fins a 30-35 dependran de la demanda i les especificitats dels centres. • Respecte al professorat, s'aplica l'augment d'una hora lectiva addicional, el que comportarà una lleugera reducció d'efectius docents per centre. Organització i substitucions Una de les mesures més complexes és la gestió de les substitucions de curta durada: "Els 10 primers dies lectius de qualsevol substitució vagin a càrrec dels recursos de cada centre i no a càrrec de recursos externs." L'administració aplicarà el sentit comú segons el tamany del centre per evitar que les plantilles quedin escanyades si hi ha baixes simultànies. Novetats a la ciutat de Tarragona Jornada compactada i infraestructures • Gairebé tots els instituts de la ciutat (a excepció de l'Institut Tarragona) adoptaran la jornada continuada de matí per millorar el rendiment intel·lectual i facilitar la coordinació interna. • L'escola La Rabassada veurà millorada la seva situació amb un nou mòdul prefabricat mentre se soluciona el conflicte històric dels terrenys municipals. • L'Institut Tarragona començarà les obres d'adequació de la planta superior per poder oferir Batxillerat el curs 2013-2014. Tancament de l'Olga Xirinacs Després del cessament de l'activitat de l'escola, la meitat dels alumnes s'han integrat a l'escola Tarragona, mentre que la resta s'ha repartit entre 14 centres de la ciutat, garantint majoritàriament la primera o segona opció de les famílies. Taxes i finançament • S'introdueixen taxes moderades a les Escoles Oficials d'Idiomes (EOI) i als Cicles Formatius de Grau Superior. • En les llars d'infants, l'objectiu del departament és caminar cap a un model de copagament al 50% entre administracions i famílies per garantir la sostenibilitat del servei.

  • 16'

    ElComprador.cat: El supermercat online pioner de Tarragona

    Un nou concepte de compra online a Tarragona L'empresari Álvaro Díez presenta elcomprador.cat, una plataforma innovadora nascuda a Tarragona que redefineix l'experiència d'anar al supermercat. Aquesta eina no és només una botiga virtual, sinó un comparador en temps real que selecciona automàticament els preus més baixos entre les principals cadenes de distribució. Característiques principals del servei Comparativa automàtica: El sistema analitza més de 27.000 referències de supermercats com El Corte Inglés, Carrefour, Caprabo, Eroski i Mercadona per trobar el preu més econòmic per a cada producte de la llista. Producte de proximitat i frescos: A més dels hipermercats, integren productes de valor afegit com carn, fruita i pa ecològic de proveïdors locals de Tarragona. Logística pròpia: L'empresa s'encarrega de fer la compra física i de l'entrega a domicili amb personal propi per garantir la màxima puntualitat i qualitat. Estalvi de temps: Després d'una primera configuració, una compra familiar es pot completar en només 10 o 15 minuts. Valor afegit i innovació "Ens podem considerar com un comprador professional: no només comprem el més econòmic, sinó que busquem les caducitats més àmplies i que el packaging estigui en perfecte estat." El servei destaca per la seva actualització diària de preus i estoc, assegurant que el client sempre es beneficiï de les ofertes vigents. Actualment, el projecte opera a tota la comarca del Tarragonès, des de Torredembarra fins a Salou i Vila-seca, amb la voluntat de trencar la desconfiança inicial cap al comerç electrònic d'alimentació mitjançant un servei proper i personalitzat.

  • 21'

    La Cooperativa Obrera Tarraconense i el Teatre el Magatzem

    La Cooperativa com a motor cultural de Tarragona El Dioniso de la Varga, president de la Cooperativa Obrera Tarraconense (COT), i el Xavi Plana, programador del Teatre el Magatzem, expliquen el procés de transformació de l'entitat per obrir-se a tota la ciutat com un centre cultural multidisciplinar. Després d'una etapa de crisi institucional, la nova direcció ha estabilitzat els comptes i ha millorat les infraestructures, incloent-hi la reforma de la sala d'actes i l'obertura del Bar de la Cantonada. Estratègies i col·laboracions La clau d'aquesta nova etapa és la creació d'una xarxa de col·laboracions amb entitats i empreses per eixamplar l'oferta cultural. Destaquen punts clau com: Cessió d'espais: Arran de l'ensorrament d'un edifici al carrer Cavallers, la cooperativa ha ofert les seves sales al Conservatori de Música. Convenis estratègics: Acords amb l'Escola de Lletres (que ara té la seu a la COT), l'Aula de Músics i el Festival de Màgia. Generació de públic: L'objectiu és fidelitzar l'audiència mitjançant una programació estable dividida en tres cicles (tardor, hivern i primavera). Serveis i activitats formatives L'entitat promociona la seva Aula d'Arts Escèniques, on actors com el Carles Bigorra i el Marc Chornet imparteixen cursos. S'ha destacat especialment: El curs d'improvisació teatral dirigit per Jaume Viella (del 25 al 28 de juliol). La creació d'una sala d'exposicions permanent al vestíbul del teatre per a artistes plàstics. Campanya per captar nous socis, amb descomptes i la creació d'un futur carnet d'identificació. "Volem que la cooperativa sigui un lloc no només pels socis, sinó que estigui obert a totes les persones de la ciutat." Perspectives de futur Per a la temporada 2012-2013, es preveu el projecte Magatzem de les Lletres (en col·laboració amb la Casa de les Lletres) i una reestructuració de l'Aula de Teatre per potenciar les produccions pròpies. Malgrat la situació de crisi econòmica general, els responsables es mostren optimistes gràcies a la gestió eficient de recursos i el suport de patrocinadors com l'Ajuntament de Tarragona i la Mútua Catalana.