Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2012 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2012. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1224 episodis
RSS

episodis

73-84 de 1223
  • 9'

    Jornades del Cordè: Gastronomia a Horta de Sant Joan

    Cuina Tradicional i Recerca Històrica a l'Hotel Restaurant Miralles En el marc de les IV Jornades Gastronòmiques del Cordè de la Terra Alta, Tarragona Ràdio entrevista directament a Salvador Miralles, el responsable del reconegut Hotel Restaurant Miralles situat a Horta de Sant Joan. Durant la conversa, es destaca la importància de valorar els productes de proximitat i les receptes heretades. El Menú Especial de les Jornades El restaurant proposa una oferta gastronòmica tancada que inclou: - Primer plat: Tomàquet semidolç amb albergínia a baixa temperatura i formatge cremós d'ovella. - Segon plat: Cordè cruixent sense feina, que consisteix en carn de cordé desossada i cuita al forn fins a quedar cruixent, acompanyat de puré de moniato i ceba al vi. - Postres: Esponja de llet d'ovella amb mel, romaní i carquinyolis. - Maridatge: Vins de la DO Terra Alta. Plats Estrella i Recuperació de Tradicions Salvador Miralles explica la seva filosofia de cuina basada en la recuperació de receptes històriques i la criança pròpia d'animals. Destaquen: El Crestor: Una recepta recuperada que data de l'any 1289. Prové de la cabra blanca capada, la pell de la qual s'usava antigament per fabricar els bots de vi i oli. "El crestor ve de cabrit capat... és un plat de casa nostra, fa molts anys que dia rere dia ve moltíssima gent per provar-lo." Xurís de Cabra: Un embotit tradicional de la Terra Alta que barreja carn de cabra amb cansalada de porc, antigament utilitzat com a moneda de canvi entre pastors i pagesos. Concurs i Participació L'espai finalitza amb un concurs telefònic on un oient, en Marc, guanya un àpat per a dues persones en encertar els noms dels plats estrella del restaurant, posant en rellevància la curiosa proposta del cordè sense feina.

  • 15'

    El Magatzem de les Lletres i nova sala d'exposicions

    El Teatre Magatzem es transforma en centre literari i artístic El Teatre Magatzem de Tarragona inicia una nova etapa amb la creació del Magatzem de les Lletres, un projecte que neix amb la voluntat de recuperar l'esperit de la desapareguda Tardor Literària. En una entrevista amb Xavi Plana (programador) i Dionisio de la Varga (president), s'explica que la iniciativa pretén ser una "trinxera cultural" per salvaguardar i potenciar els continguts vinculats al món de les lletres. Programació i multidisciplinarietat El cicle inclou una programació variada que combina diferents disciplines: - Recitals i col·loquis: Com l'acte inaugural "Quatre poetes per superar la crisi" a càrrec d'Edat Manyer. - Espectacles familiars: Contes d'arreu amb Ingrid Ventura. - Música i poesia: L'espectacle multidisciplinar de Conrad Setó i Josep Urbano. - Commemoracions: Una xerrada sobre els 125 anys de l'Esperanto en col·laboració amb el grup esperantista local. Inauguració de la nova sala d'exposicions Aprofitant l'inici del cicle, la cooperativa ha reformat el vestíbul del teatre per convertir-lo en una sala d'exposicions permanent. L'objectiu és oferir un aparador als artistes novells de la ciutat que tenen dificultats per accedir als circuits comercials. "Volem potenciar tots aquells artistes que en els seus inicis tenen problemes per poder mostrar el seu treball a la ciutat." L'exposició 'Orígens' de Rosario Jiménez Sánchez L'artista Rosario Jiménez Sánchez és l'encarregada d'estrenar aquest nou espai amb la mostra Orígens. La seva obra es caracteritza per: - L'ús de la pintura a l'oli basada en la fotografia. - Temàtica centrada en rostres, somriures i escenes naturals. - Una forta influència dels paisatges i colors d'Àfrica i Àsia. L'exposició estarà disponible fins a finals de desembre i es podrà visitar diàriament de 18:00 h a 20:00 h.

  • 25'

    La lluita contra els desnonaments a Tarragona

    La problemàtica dels desnonaments i la PAH L'episodi compta amb la participació de Joan Bel, portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) a la demarcació de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Es discuteix la crítica situació de moltes famílies que s'enfronten a la pèrdua de la seva llar i el paper de la plataforma en el seu suport i assessorament. Els protocols i el procés d'execució • Bel desmitifica que els desnonaments siguin d'un dia per l'altre; és un procés que sol durar uns dos anys. • Les etapes inclouen l'impagament, l'execució hipotecària, la subhasta i, finalment, el llançament. • Es recalca que la por i la vergonya sovint fan que les famílies pateixin en silenci fins que la situació és crítica. Propostes legislatives i la ILP La PAH defensa fermament la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que es vol presentar al Congrés amb més de 500.000 signatures. Els punts clau són: 1. Dació en pagament amb caràcter retroactiu per a deutors de bona fe. 2. Aturada dels desnonaments (estop desnonaments). 3. Creació d'un parc de lloguer social que no superi el 30% dels ingressos familiars. Acció social i judicial • Es menciona la desobediència civil pacífica per aturar desnonaments in situ a barris com Sant Salvador. • Els jutges expressen la seva frustració per estar "lligats de peus i mans" per una normativa rígida que no els permet valorar casos d'humanitat. "Donar les claus no és el final; l'entitat es queda el pis però el deute persisteix si no s'aconsegueix la dació en pagament." El futur de les hipoteques Bel critica el discurs bancari que afirma que la dació encarirà les hipoteques, argumentant que els interessos i diferencials ja estan pujant sense control i que s'ha fomentat una especulació desmesurada amb habitatges sobretasats.

  • 16'

    Nova Associació d'Antics Regidors de Tarragona

    Presentació de l'Associació d'Antics Regidors S'ha constituït una nova entitat a Tarragona que aplega exregidors i exconsellers de l'Ajuntament des de la restauració de la democràcia (1979). Els representants de l'associació, Manolo López Pasca (president) i Lluís Maria Pagès (tresorer), acompanyats pel regidor Paco Zapater, n'han explicat els fonaments. Objectius i Naturalesa L'entitat neix amb una voluntat de servei a la ciutat, basant-se en tres pilars fonamentals: Experiència: El bagatge acumulat per les 98 persones que han passat pel plenari municipal. Independència: La llibertat que dóna el fet de no estar en la primera línia política actual. Estimació per Tarragona: El compromís compartit amb el futur de la ciutat. "Som una espècie de Consell d'Estat local per poder oferir consell, opinió i col·laboració quan l'Ajuntament ho requereixi." Caràcter i Finançament L'associació destaca per ser una entitat estrictament privada i apartidista. Entre els seus trets principals figuren: Sense ànim de lucre: No dependran de subvencions públiques i es finançaran exclusivament amb una quota de 30 euros anuals dels seus socis. Transversalitat: Està oberta a exregidors de tots els colors polítics i també a regidors independents. Activitat Cultural: Ja preparen projectes com conferències sobre municipalisme, col·laboracions amb entitats tarragonines com la de Sant Fructuós, i presentacions de llibres o exposicions d'art. Finalment, els fundadors han subratllat que el municipalisme actua com un coherent social i que la seva intenció és retornar a la societat una part de l'experiència adquirida durant els darrers 33 anys de transformació de la ciutat.

  • 22'

    Entrevista a UGT i CCOO pel 14N: Motius de la Vaga General

    Preparatius i Expectatives de la Vaga General del 14N En aquesta entrevista, els líders sindicals de la província de Tarragona, Jordi Salvador (UGT) i Jaume Prós (CCOO), analitzen la convocatòria de la vaga general del 14 de novembre. Els representants preveuen una jornada multitudinària i històrica, especialment pel que fa a la manifestació de la tarda a Tarragona. Una Vaga Social i Europea Els interlocutors emfatitzen que no es tracta d'una protesta exclusivament sindical, sinó d'un moviment amb un ampli suport social: Convocatòria europea: La vaga s'emmarca en una jornada de lluita contra les polítiques d'austeritat a tot Europa, iniciada a Portugal. Suport de diversos sectors: A més dels assalariats, s'espera la participació d'autònoms, petits comerciants i entitats civils. Impacte electoral: Tot i coincidir amb la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya, els sindicats consideren que és una oportunitat perquè els partits es posicionin clarament davant la crisi. Crítica a les Polítiques d'Austeritat Els líders sindicals denuncien que les mesures aplicades fins ara només han generat més atur i misèria. Consideren que la reforma laboral ha fracassat en el seu objectiu de crear ocupació. "No hi ha una sola gota, hi ha moltíssimes gotes... difícil serà trobar motius per no fer la vaga." Els punts clau de la seva crítica inclouen: L'atur desbocat: Amb prop de 100.000 aturats a la demarcació de Tarragona i 6 milions a l'Estat. El retrocés social: Retallades en sanitat, ensenyament i la llei de dependència. El deute: Critiquen que s'estigui prioritzant el pagament d'un deute privat bancari per sobre de les necessitats de la ciutadania. Alternatives i Propostes Sindicatals Front a la política de retallades, proposen un canvi radical de model: Reforma fiscal profunda: Perquè les grans empreses i fortunes cotitzin de manera justa. Lluita contra el frau fiscal: Especialment davant el fracàs de l'amnistia fiscal. Inversió pública i banca pública: Per reactivar el consum i permetre que el crèdit arribi a les empreses reals. Finalment, es fa referència a la situació dels desnonaments, qualificada de "vergonya", subratllant que l'entrada d'aquest tema en l'agenda política és fruit directe de la pressió popular.

  • 19'

    L'Espai de Trobada de Camp Clar i els Plans Integrals

    Balanç i Futur de l'Espai de Trobada de Camp Clar El responsable del Pla Integral de Camp Clar (Tarragona), Carlos Castell, detalla l'activitat de l'Espai de Trobada, un edifici de 2.000 m² situat darrere de la comissaria dels Mossos d'Esquadra. Aquest centre ha esdevingut un eix de dinamització per als barris de Ponent. Activitats i serveis actuals L'edifici ja funciona a ple rendiment en diversos àmbits des de mitjans de setembre: * Escola de Música: S'han traslladat les aules descentralitzades des dels col·legis a espais sonoritzats i adequats, fet que ha provocat un augment significatiu de la matrícula. * Servei Municipal d'Ocupació (SMO): S'imparteixen cursos de gastronomia creativa gràcies a les cuines equipades de les instal·lacions. * Telecentre: Servei d'accés a les tecnologies per a la ciutadania. * Eficiència Energètica: L'edifici s'ha dissenyat sota paràmetres de sostenibilitat, amb sistemes intel·ligents de llum i climatització per impulsió d'aire. Obertura a la col·laboració privada Actualment, l'ocupació de l'edifici és del 40%, i l'Ajuntament busca empreses privades per utilitzar els espais restants per a conferències o activitats compatibles. "Volem que s'ocupi del tot; no podem tenir un centre a mitges." Estat dels Plans Integrals a Tarragona Pla de Camp Clar i de la Part Alta Camp Clar: El pla es dona per finalitzat amb una inversió de 15 milions d'euros (50% Generalitat, 50% Ajuntament). S'ha destacat la tasca de "cosir el barri" i el teixit social creat (AMPA, associació de comerciants). Part Alta: El projecte està aturat per la manca de finançament de la Generalitat, que deu uns 7 milions d'euros al consistori. Obres emblemàtiques com el Beateri de Sant Domènec i la Plaça del Pallol romanen pendents. Projectes futurs L'Ajuntament prioritza el barri de Sant Salvador per a un futur pla integral, atesa l'experiència positiva d'aquest model de transformació urbana i social.

  • 9'

    Jornades del Cordè a la Casa Ecològica

    Gastronomia i Tradició a la Terra Alta En el marc de les quartes jornades gastronòmiques del Cordè, el programa visita el municipi de la Fatarella per conèixer la proposta del restaurant La Casa Ecològica. Aquest establiment destaca per la seva arquitectura integrada en l'entorn i la seva eficiència energètica. El Menú del Cordè Ramon Gironès, responsable de restauració, detalla l'oferta gastronòmica dissenyada per a l'ocasió: Entrants: Picadetes de bacallà i ganyims (tonyina salada) marinats amb oli d'oliva de la DO Terra Alta. Primer plat: Maniatèlia de bolets amb formatge de cabra caramel·litzat. Segon plat: L'emblemàtica espatlla de corder al forn, coneguda a la comarca com a lo ternasco. Postres: Crema catalana, mel i mató o la tradicional coca d'avellana (una coca seca típica del poble). Cuina Casolana i Identitat El restaurant es defineix per una cuina de sempre i casolana, on destaquen plats amb molta acceptació com la truita en suc (truita de patates guisada amb picada i caldo) o les sardines amb suc. "La coca d'avellana és una coca seca prima... és molt golaç: si comences a menjar no pararies mai." Concurs Radiofònic L'episodi clou amb un concurs on la Glòria Fabregat guanya un menú per a dues persones en encertar l'origen etimològic del nom de la Fatarella, que prové de la paraula àrab per a torre.

  • 19'

    La suspensió de la Marató de Nova York pel temporal Sandy

    L'experiència d'atletes tarragonins a Nova York En Vicenç, un corredor popular del Club Atletisme Tarragona, explica la seva experiència personal després de viatjar a Nova York per participar en la marató que, finalment, va ser suspesa per l'alcalde Michael Bloomberg a causa dels efectes devastadors de l'huracà Sandy. Crònica d'una cancel·lació inesperada Els atletes van arribar el divendres des de Barcelona i van rebre la notícia de la suspensió 36 hores abans de la prova, quan ja havien recollit el dorsal a l'expo del corredor. La decisió va ser fruit de la pressió social i mediàtica, ja que molts sectors consideraven immoral celebrar una festa esportiva mentre part de la ciutat no tenia electricitat ni aigua potable. Malgrat que l'organització comercial (New York Roadrunners) volia seguir endavant, la proximitat de les eleccions presidencials va forçar un canvi de postura de l'ajuntament. La Marató Pirata i el sentiment català Tot i l'anul·lació oficial, milers de corredors es van aplegar de manera espontània a Central Park per córrer pel seu compte: Es va organitzar el que es va conèixer com la Marató Pirata, on els esportistes van completar els 42 km o mitges maratons com a acte de solidaritat i descompressió. En Vicenç destaca la nombrosa presència d'estelades i banderes catalanes, fruit de les trobades organitzades prèviament per l'Assemblea Nacional Catalana a la ciutat. Reptes logístics i esportius "La marató és la distància a la que tothom hi ha d'arribar tard o d'hora; per a nosaltres era l'estrena a la ciutat i una fita mítica." L'anul·lació planteja ara diversos interrogants: 1. Compensació econòmica: La inscripció va costar prop de 270 dòlars, i encara no està clar si el dorsal es retornarà o serà vàlid per a l'edició de l'any vinent. 2. Preparació física: Els atletes portaven 16 setmanes d'entrenament rigorós que ara miren d'aprofitar per a la propera Marató de Tarragona. 3. Clima polític: L'entrevista també recull l'ambient viscut a Times Square durant el seguiment dels resultats electorals entre Obama i Romney.

  • 17'

    Jornades Tarragona 1800: El setge i la societat

    Recuperació de la memòria històrica de Tarragona L'associació Projecte Tarragona 1800 organitza unes jornades de nou dies amb una quarantena d'activitats per commemorar el setge de la ciutat i posar en relleu el papel de la societat civil de l'època. Segons el vicepresident de l'entitat, Paco Tobar, l'objectiu és anar més enllà del vessant militar per entendre com vivien els tarragonins fa 200 anys. Eixos principals de les jornades Recerca Històrica: Investigació en arxius de Toledo i el Regne Unit per documentar la bandera de les milícies urbanes i la participació britànica. Actes Culturals: Conferències, exposicions filatèliques i presentacions de llibres contemporanis als fets del 1811. Recreació i Wargames: Jocs d'estratègia històrica i la futura presentació d'uniformes de les milícies urbanes. Rutes Guiades: Visites al cementiri per conèixer figures clau com Reding i Joan Smith, a més de recorreguts pel portal del Roser. L'impacte demogràfic del setge L'entrevista destaca la magnitud de la tragèdia viscuda entre 1811 i 1813: "Tarragona tenia aproximadament uns 60.000 habitants el 1810. El 1812, després dels setges i saquets, n'hi ha 300." Projectes de futur L'associació aspira a consolidar una recreació històrica de gran format amb artilleria i cavalleria, seguint el model de ciutats com Girona, tot i que actualment se centren en accions realistes adaptades a la situació econòmica actual. Es reivindica el 1815 com l'any zero del renaixement de la ciutat.

  • 23'

    La Restauració de l'Orgue de la Catedral de Tarragona

    El Retorn d'un Patrimoni Musical Únic L'organista Jordi Vergés detalla el complex procés de restauració i reconstrucció de l'orgue de la Catedral de Tarragona. Aquest projecte, que ha durat gairebé dues dècades, no només busca recuperar un instrument, sinó elevar el nivell de qualitat musical i cultural de la ciutat. Connexió amb la Tradició Flamenca La manca de documentació i partitures originals de l'antic orgue va portar els experts a buscar una connexió històrica amb Holanda: • El nou instrument prové de la regió de Lindbergh (Heijen). • S'ha dissenyat com un instrument neobarroc, seguint l'estela dels mestres flamencs que van influir en la primera generació d'organistes catalans del segle XVI. • Les peces més grans ja han arribat a Tarragona, incloent tubs que superen els 6 metres d'alçada. Complexitat Tècnica i Interpretació Vergés explica que l'orgue és el "rei dels instruments" per la seva dificultat extrema: • Requereix una coordinació total entre mans i peus (pedaler). • L'instrument consta de tres teclats manuals que controlen diferents cossos sonors: l'orgue major, l'orgue de dalt i la cadireta. • Funciona exclusivament amb vent, teclats i tubs, mantenint un sistema manual per si falla el compressor elèctric. Mecenatge i Inauguració El projecte ha estat possible gràcies a l'impuls inicial de famílies mecenes de Tarragona (com els Costa-Pallajà i els Ferrer-Amalé) i el posterior suport d'institucions públiques. "L'orgue, des de fa segles, sempre ha representat un focus de cultura musical al voltant del qual hi ha hagut grans compositors com Bach." Es preveu que la benedicció i el concert inaugural tinguin lloc durant la Pasqua de l'any vinent, convertint-se en un nou pol d'atracció cultural i turística per a la ciutat.

  • 11'

    Jornades del Corder a la Terra Alta: Restaurant La Fontcalda

    Descripció de les Jornades Gastronòmiques L'episodi se centra en la promoció de les Jornades del Corder a la Terra Alta, una iniciativa on fins a 15 restaurants de la comarca ofereixen menús especials amb el xai com a protagonista. En aquesta ocasió, es destaca el Santuari de la Fontcalda, un emplaçament emblemàtic situat prop de Gandesa. El Menú del Restaurant La Fontcalda L'Elisabet Balimanya, responsable de l'establiment, detalla una proposta basada en la cuina casolana i de brasa: Entrants de la tardor: Torrades amb all i tomàquet sucats, acompanyades d'una plàtera d'embotits artesans de Gandesa (xurisme, botifarra negra i de carn). Plat de temporada: Canelons farcits de bolets (rovellons i fredolics) amb beixamel. Plat principal: Espatlla de corder al forn amb cebetes, patates i bolets. Postres i vins: Mel i mató amb nous, maridat amb vins de la comarca com el Vinyadeto de Batea i vi dolç (mistela) de Gandesa. Entorn Natural i Concurs L'entorn de la Fontcalda és descrit com un paratge de gran valor paisatgístic, ideal per a famílies i ciclistes que recorren la Via Verda. "La Terra Alta, el paisatge, la terra en si mateixa, és el valor que tenen en alça i de retruc els productes que en surten." Durant el programa, es realitza un concurs telefònic on la Maria, una oient habitual de la zona, guanya un menú per a dues persones en respondre correctament que l'aigua de la font medicinal del santuari brolla a 28 graus. Es recorda que, a causa de la baixa ocupació a l'hivern, el restaurant obre regularment a partir de Setmana Santa.

  • 16'

    Problemàtica i art dels aborígens australians

    La realitat silenciada del poble aborigen En Paco, director del Grup Entropia, exposa la crua realitat dels aborígens australians, un poble històricament desplaçat i silenciat. Tot i que l'any 1967 van ser reconeguts oficialment com a ciutadans, la realitat socioeconòmica continua sent precària: Expropiació de terres: Les grans empreses mineres (or i plata) no retornen els territoris ancestrals. Manca d'oportunitats: Només un 1% de la població té estudis universitaris. Les generacions robades: Es recorda el trauma dels nens separats dels seus pares per ser "civilitzats" en centres on sovint acabaven com a servents. "S'intenta explicar la problemàtica de les obreixes... la realitat és que les grans empreses industrials i mineres no retornen les seves terres." L'art com a eina de sensibilització L'exposició organitzada pel grup a Tarragona no és només una mostra d'art, sinó un crit de denúncia i conscienciació. A través de mapes i obres multidisciplinars, els artistes busquen visualitzar l'apartheid que encara pateixen en moltes zones del seu país d'origen. Un cicle de conferències acadèmiques La mostra es complementa amb diverses xerrades a càrrec d'experts de la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB): Història mil·lenària: La doctora Susan Bailin repassa els 100.000 anys d'història des de l'arribada d'Àsia. Cultura i tradició: Conferències sobre l'oralitat, l'escriptura i la cultura material indígena. Testimonis directes: Relats d'arqueòlegs i periodistes que han conviscut amb famílies aborígens. El Grup Entropia i el seu compromís Fundat el 2007, aquest col·lectiu format per 25 artistes i professionals de l'educació treballa sense ànim de lucre per incidir en la sensibilitat popular sobre temes com l'ecologia, la demografia i la immigració, malgrat la manca de patrocinis públics o privats.