Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2012 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2012. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1224 episodis
RSS

episodis

877-888 de 1223
  • 26'

    Balanç de mandat i futur del Tercer Fil a Tarragona

    El Tercer Fil i el Corredor Mediterrani L'entrevista comença abordant la recent reunió entre el Ministeri de Foment i l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT). Alejandro Fernández manté una postura crítica malgrat els compromisos del govern d'Espanya: • El diputat reitera la seva oposició al projecte tal com està plantejat, argumentant que el pas de mercaderies per les platges de Tarragona hipoteca el futur disseny de la ciutat. • Malgrat la discrepància amb la ministra Ana Pastor (del seu propi partit), Fernández reivindica la seva autonomia política i conviccions personals. • Afirma que la implantació del Tercer Fil suposa l'ajornament definitiu del projecte de la façana marítima. "Les conviccions en política no te les poden marcar ni a Frankfurt, ni a Barcelona, ni a Madrid. Són qüestions personals i de manera d'entendre la teva ciutat." Balanç del primer any de mandat municipal Fernández valora el primer any del govern de Josep Fèlix Ballesteros (PSC), caracteritzat per la manca de majoria absoluta i la crisi econòmica: • Descriu l'equip de govern com a desorientat i amb dificultats per adaptar-se a la nova realitat política de pactes. • Critica la gestió en l'àmbit cultural (Tarraco Viva, Concurs de Castells) i la paràlisi en el desplegament del Pla General. • Defensa l'actitud del Partit Popular com a oposició constructiva que ha permès aprovar pressupostos per evitar la paràlisi de la ciutat, a diferència de la postura de Convergència i Unió. Futur polític: Estabilitat i possibles pactes L'entrevista finalitza explorant la possibilitat d'un acord de govern estable entre el PSC i el PP: • Fernández confirma l'existència de converses informals per dotar la ciutat de major agilitat i determinació en l'acció de govern. • Reivindica la legitimitat de demanar l'alcaldia en algun període del mandat, basant-se en el creixement electoral del seu partit. • Garanteix que no presentarà una moció de censura, prioritzant l'estabilitat de les institucions en l'actual context de crisi.

  • 14'

    Presentació de la 2a edició del Festival Minipop

    El Festival Minipop es professionalitza En aquesta entrevista es presenta la segona edició del Festival Minipop, organitzat per l'associació Tacletes. L'esdeveniment neix amb la filosofia de crear un espai on tant adults com nens puguin gaudir de la música pop en directe en un horari adaptat a les famílies, trencant la barrera que sovint imposa la maternitat i la paternitat per accedir a l'oci nocturn. Ubicacions i novetats El festival s'expandeix en espai i temps durant el cap de setmana: * Dissabte: Al Passeig de les Palmeres, oferint vistes emblemàtiques al mar i a l'amfiteatre. * Diumenge: Al barri del Serrallo, sota la Pèrgola, incloent sortides gratuïtes amb el vaixell Tarragona Blau. * S'incorpora una zona d'emprenedores per mostrar el talent de mares locals i una zona específica per a nadons. Programació musical destacada El cartell combina noms consolidats amb bandes emergents: * Bet: Actuació especial d'una artista molt vinculada al projecte. * Renaldo i Clara: Una aposta pel talent emergent que comença a sonar amb força. * Quart Primera i Joan Colomo: Presentació de nous treballs discogràfics. * DJ Lopo i Guillem Ilkiway: Sessions pensades perquè pares i fills ballin conjuntament. Tallers i activitats familiars La coordiandora de tallers, Sílvia Iturria, destaca que les activitats estan pensades per a la participació conjunta de tota la família: * Creació d'instruments amb materials reciclats a càrrec de l'il·lustrador Gallo. * Tallers tèxtils, d'origami, de cal·ligrafia i de teatre interactiu. * Tots els talleristes són, majoritàriament, professionals de Tarragona per tal d'impulsar el talent local. "Jo no vull pas la veritat, vull ser feliç."

  • 9'

    Tortell Poltrona i la reflexió vital de 'Grimègies'

    En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, el cèlebre pallasso Tortell Poltrona (Jaume Mateu) presenta el seu espectacle Grimègies al Teatre Metropol. L'entrevista aprofundeix en la figura del pallasso com a mirall de la societat i en la seva faceta més solidària amb Pallassos sense Fronteres. L'espectacle: Grimègies Origen del nom: El terme prové d'una paraula recuperada pel pintor Isidre Nonell que feia referència a la disbauxa, evolucionant cap a la bogeria o secrets explicats a cau d'orella. Temàtica profunda: L'obra és una reflexió des del punt de vista del pallasso sobre la vida i la mort. Poltrona utilitza l'humor per canalitzar les pors humanes. Format: Es tracta d'un solo teatral on el personatge es troba amb un "viatge" assignat des del naixement. L'ofici de pallasso i l'evolució El pallasso al teatre vs. al circ: L'artista explica que la caixa escènica d'un teatre (a la italiana) canvia la relació amb l'espectador respecte a la pista rodona del circ, on el públic t'envolta. Un procés viu: Poltrona defineix l'espectacle com un work in progress. L'humor del pallasso es depura amb els anys i les milers de funcions, adaptant-se fins i tot a la climatologia o al tipus de públic. Compromís social i activitat Projecte solidari: Com a fundador de Pallassos sense Fronteres, l'artista viatja a París per coordinar la xarxa internacional, que realitza més de 3.000 funcions anuals en camps de refugiats, com els de Líbia o Tunísia. Circ Cric: Manté una activitat frenètica amb visites escolars al seu centre al Montseny. "El pallasso ha de fer riure de les pors que tenim per poder-les vèncer."

  • 18'

    Josep Maria Soler i el futur de la medicina a Tarragona

    Balanç de vuit anys al capdavant de l'Acadèmia El doctor Josep Maria Soler Poblet finalitza el seu mandat de vuit anys com a president de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques a Tarragona. Durant aquest període, la institució ha dut a terme una intensa activitat centrada en la formació continuada, amb resultats destacables: Realització de més de 320 unitats didàctiques i conferències. Implementació de màsters especialitzats en col·laboració amb la universitat, oberts a metges, infermeres i fisioterapeutes. Concessió de beques de recerca per fomentar la qualitat i el progrés de la professió. La importància vital de la formació continuada El doctor emfatitza que la medicina és una disciplina que exigeix un aprenentatge constant. La tecnologia, la farmacologia i els mètodes de diagnòstic evolucionen diàriament, convertint la formació en un imperatiu ètic i moral per garantir la millor atenció a la societat. "No es pot considerar la professió mèdica sense la formació continuada. El metge té l'obligació d'estar preparat dia a dia." Crisi, sostenibilitat i gestió sanitària Soler reflexiona sobre l'impacte de la crisi econòmica i les retallades en el sector salut: Sostenibilitat: Admet que el sistema s'ha vist compromès per haver ofert serveis per sobre de les possibilitats reals del país. Ètica professional: Malgrat les retallades salarials, cap metge s'ha donat de baixa de l'Acadèmia per motius econòmics, demostrant el seu compromís amb el coneixement. Gestió: Reivindica la necessitat que els professionals (metges i infermeres) participin directament en la presa de decisions i la gestió, ja que cada recepta o prova té una repercussió econòmica i assistencial directa. Mapa sanitari de Tarragona i infraestructures L'entrevista analitza la relació entre els principals centres hospitalaris de la ciutat: Hospital Joan XXIII: Reiterat com l'hospital universitari de referència, tot i haver patit mancances de gestió per part de directius aliens al territori. Hospital de Santa Tecla: Definit com l'hospital històric amb el qual cal trobar sinergies i col·laboració. Infraestructures: Soler aposta per millorar els centres actuals i fomentar la cooperació entre ells en lloc d'esperar la construcció de nous macro-hospitals que podrien paralitzar el sistema.

  • 20'

    Crisi i futur del periodisme a Tarragona

    La crisi del sector periodístic al Camp de Tarragona L'entrevista amb Ignasi Soler, president de la demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, analitza la situació crítica que viu el sector de la comunicació. La combinació d'una economia feble i la caiguda lliure del mercat publicitari està posant en risc el dret a la informació del territori. Impacte real i pèrdua de llocs de feina El pes de la crisi ha estat especialment dur a les comarques tarragonines, on el sector ja era estructuralment feble: Tancament de mitjans: S'han citat casos significatius com Ona Valls, Onda Rambla, Canal Català de Tarragona i l'edició de Tarragona del diari El Punt. Reducció de plantilles: Mitjans com el Diari de Tarragona, Canal Reus o l'ACN han patit retallades severes. Xifres alarmants: Es calcula la pèrdua d'uns 30 llocs de feina directes en l'últim any i mig, tot i que Soler estima que la xifra real podria ser el doble si es compten productores i empreses de comunicació externes. El periodisme com a servei públic essencial Soler reivindica que la informació no és una mercaderia qualsevol, sinó un servei públic fonamental per a la democràcia: "No podem viure sense mitjans de comunicació. Si desapareixen els mitjans locals, com sabrem què fa l'alcalde o qui són els candidats?" El perill del col·lapse: Sense mitjans propis, el territori perd la capacitat de debatre temes crucials com infraestructures o polítiques locals, quedant a mans de la informació que arriba de Barcelona o Madrid. La perversió del model: El sistema basat exclusivament en la publicitat ha col·lapsat. Soler critica que s'hagi venut la idea de la gratuïtat de la informació, quan produir periodisme de qualitat és un procés car i que requereix professionals amb criteri. Propostes per al futur El Col·legi de Periodistes proposa una taula de diàleg urgent que inclogui l'administració, els partits polítics i els empresaris per definir un nou model de viabilitat. Es demana que els mitjans públics no es vegin com un luxe i que es busquin fórmules com la consorciació entre ajuntaments per garantir la supervivència de les emissores i televisions locals.

  • 51'

    El retorn del Nàstic a Primera: Temporada 2005-2006

    La Crònica d'un Ascens Històric Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio commemora la gesta de la temporada 2005-2006, la qual va culminar amb el retorn del Gimnàstic de Tarragona a la Primera Divisió espanyola després de més de mig segle d'absència. A través de les narracions originals i entrevistes, es repassa una trajectòria plena de superació, des d'un inici dubitós fins a la glòria absoluta. Un Inici Complicat i la Reacció • La temporada va començar amb incertesa després de derrotes dures contra el Tenerife (3-1) i un contundent 0-4 a casa contra l'Sporting de Gijón. • El punt d'inflexió va arribar a l'estadi José Zorrilla contra el Valladolid, on l'equip va mostrar per primer cop el seu gran potencial competitiu. • El lideratge de jugadors com Ismael Irurzun, Diego Torres i Antoni Pinilla va ser clau per redreçar el rumb tant a la Lliga com a la Copa del Rei. Superació davant l'Adversitat: Les Lesions L'equip va haver de sobreposar-se a una plaga de lesions de llarga durada de jugadors fonamentals: • Manolo Martínez es va trencar els auriculars al camp de l'Elx en una escena dramàtica. • Marco i Alfonso Vera també van causar baixa, posant a prova la profunditat de la plantilla de Luis César Sampedro. Serial de Fitxatges i la Porteria "Aquesta frase a mi m'impacta i em molesta... m'enfada que digui que com ha d'entrenar demà en aquest camp de merda." Amb aquestes paraules, el tècnic descrivia la tensa marxa del porter Juanjo Valencia, que va marxar el darrer dia del mercat d'hivern. Això va provocar l'arribada sorpresa de Rubén Pérez, qui acabaria sent una peça clau en el tram final. L'Èxtasi de la Marea Grana • El desplaçament històric a Lleida amb més de 6.000 aficionats va marcar una fita en la comunió entre l'equip i la ciutat. • La victòria a Castàlia amb el crit de "Illa, illa, illa, Pinilla meravilla" va apropar el somni de la lliga de les estrelles. • Finalment, el 3 de juny de 2006 a Xerès, el Nàstic va segellar matemàticament l'ascens, deslligant l'eufòria total a la Font del Centenari i a tot Tarragona.

  • 16'

    Nou Concurs de Botiguers a Tarragona Ràdio

    Impuls al comerç local de Tarragona Tarragona Ràdio, en col·laboració amb diverses associacions de comerciants, ha posat en marxa un nou concurs diari amb l'objectiu de dinamitzar i donar visibilitat a les botigues dels barris i del centre de la ciutat. La iniciativa busca pal·liar els efectes de la crisi actual mitjançant la fidelització de la clientela i la promoció de la proximitat. Punts clau de la campanya: Col·laboració institucional: Participen la Unió de Botigues de Sant Pere i Sant Pau, la Unió de Comerciants de Torreforta i comerços del centre de Tarragona. Estratègia de dinamització: Es pretén que la ràdio sigui el nexe d'unió entre el botiguer i el client, obligant als guanyadors a desplaçar-se físicament als establiments per recollir els premis. Diversitat de premis: Durant 20 dies es repartiran obsequis que van des de serveis de salut, com neteges dentals, fins a sessions de fotografia, roba o coques de Sant Joan. Gran premi final: Tots els participants de la campanya entraran en el sorteig d'un cap de setmana de relax en un hotel amb spa. "Tarragona Ràdio vol ser la ràdio del comerç de Tarragona; tots junts podem tenir més notorietat." Primer lliurament: Salut Dental En l'estrena del concurs, s'ha destacat la tasca de la Clínica Dental Netadent, ubicada al barri de La Granja, un negoci amb més de 12 anys d'experiència. El premi del dia, una revisió i neteja dental, ha estat adjudicat mitjançant un sorteig en directe entre els oients que han respost correctament a les preguntes sobre l'establiment.

  • 17'

    Tarragona acull la Trobada d'Escriptors per la Terra

    Una cruïlla de literatura i compromís ambiental Tarragona es converteix en l'epicentre mundial de la paraula i l'ecologia amb la celebració del cinquè Encuentro d'Escritores por la Tierra, una iniciativa liderada per Àngel Juárez, president del Centre d'Iniciatives Ecològiques Mediterrània i la Fundació Mare Terra. Origen i Filosofia de la Red Internacional Aquesta xarxa va néixer fa més de sis anys a Nicaragua d'una conversa amb l'històric Ernesto Cardenal, amb l'objectiu de: * Denunciar la degradació d'ecosistemes vitals arreu del món. * Sensibilitzar la societat i pressionar governs i organismes internacionals. * Plantejar alternatives reals a la crisi social i econòmica, que Juárez defineix com a estafa encoberta. Actes i Figures de Relleu La trobada aplega més de 200 personalitats d'arreu del món, incloent: - Escriptors: Ana María Matute, Manuel Vicent i Federico Mayor Zaragoza. - Cantautors i activistes: Patxi Andión, membres de la delegació de Mèxic i de Cuba. - Activitats destacades: S'organitzen debats sobre turisme sostenible, arqueologia, el canvi climàtic i una exposició impactant sobre la esclavitud infantil i els nens soldat a Sierra Leona. "La paraula la tenim com un arma súper poderosa de denúncia contra les pors i les injustícies." Unió amb els Premis Ones Mediterrània Enguany, per optimitzar esforços logístics, la trobada coincideix amb la XVIII edició dels Premis Ones Mediterrània. Aquest certamen, de gran prestigi internacional, reconeixerà la tasca de: 1. La Fundación Nuevo Periodismo Iberoamericano pel seu impuls al periodisme ambiental. 2. L'empresa tarragonina Cator per la seva responsabilitat social i ambiental. 3. Projectes de conservació de la natura a Portugal i infraestructures solidàries a Etiòpia. La cita culminarà amb la lectura del Manifest de Tarragona al Teatre Metropol, reivindicant un món més just i sostenible.

  • 13'

    Decena edició de la festa 'Posa't la gorra' d'AFANOC

    Suport als infants amb càncer i les seves famílies L'Associació de Nens amb Càncer de Catalunya (AFANOC) celebra la 10a edició de la seva festa anual a Port Aventura amb l'objectiu de recaptar fons i sensibilitzar la societat sobre la realitat del càncer infantil. L'esdeveniment, que tindrà lloc a la plaça de la Xina del parc, combina activitats lúdiques amb la reivindicació social. Funcionament i participació Per participar en la jornada i accedir al parc, és imprescindible adquirir la gorra solidària, que inclou el tiquet d'entrada: La venda d'entrades es fa exclusivament de forma anticipada. Es pot comprar a la seu d'AFANOC, a botigues col·laboradores o consultar els punts de venda a la seva pàgina web. L'estructura de la festa inclou tallers, actuacions musicals i la lectura d'un manifest. L'atenció integral d'AFANOC L'entitat ofereix una xarxa de suport que va més enllà de l'assistència mèdica, centrant-se en la qualitat de vida: Suport psicològic i psicopedagògic: Tant per a l'infant malalt com per als seus germans, sovint els "grans oblidats". Assessorament burocràtic: Ajuda en la gestió de tràmits administratius i ajudes econòmiques per a desplaçaments. Sensibilització: Xerrades a escoles i personal sanitari per humanitzar el tractament. "Volem que ningú es trobi amb les mancances que nosaltres vam patir fa 10 o 20 anys." La Casa dels Xuclis: Un llar lluny de casa Un dels projectes estrella és la Casa dels Xuclis, una casa d'acollida a Barcelona per a famílies desplaçades que han de fer tractaments de llarga durada als hospitals de referència (Vall d'Hebron i Sant Joan de Déu): Compta amb 25 apartaments privats i zones comunes (cuina, biblioteca). El servei és totalment gratuït per a les famílies. L'objectiu actual és garantir el seu manteniment i potenciar la investigació psicosocial sobre com l'entorn influeix en la curació. Finalment, l'entrevista destaca com fenòmens televisius com Polseres Vermelles han ajudat a trencar el tabú del càncer infantil, mostrant una realitat on, tot i la duresa, també hi ha espai per a l'alegria i les ganes de viure.

  • 24'

    Balanç del primer any de mandat amb Victòria Forns (CiU)

    Balanç del primer any de mandat municipal Victòria Forns, portaveu de Convergència i Unió (CiU) a l'Ajuntament de Tarragona, analitza el primer any del mandat sota l'alcaldia de Josep Fèlix Ballesteros. Forns descriu un consistori en una situació "estranya" amb un govern en minoria (12 regidors) recolzat puntualment pel Partit Popular. Economia i fiscalitat municipal Forns ratifica el vot contrari del seu grup als pressupostos i a l'augment d'impostos per diversos motius: • Manca de diàleg: Crítica la falta de consens i de reunions a la Junta de Portaveus per debatre les finances. • Pressió fiscal excessiva: Considera que la pujada d'impostos no reflecteix la realitat econòmica dels ciutadans i empresaris locals. • Prioritats pressupostàries: CiU lamenta la baixa inversió en reactivació econòmica, polígons industrials i turisme (on denuncia que el pressupost pràcticament només cobreix sous). • Gestió interna: Proposa una simplificació de l'estructura municipal, la fusió d'empreses públiques i la renegociació de contractes de serveis per estalviar. Relació amb la Generalitat i el govern de l'Estat L'entrevista aborda la complexa situació financera de les administracions superiors: • Deute de la Generalitat: Forns reconeix els 14,5 milions d'euros que el govern català deu a Tarragona, però atribueix la situació a l'herència del tripartit. • Pla de proveïdors: CiU va votar a favor del pla de finançament imposat pel govern de Rajoy per permetre que les empreses proveïdores de l'Ajuntament puguin cobrar factures pendents. • Injustícia financera: Denuncia que Catalunya pateix un dèficit fiscal que obliga a retallades més severes malgrat haver fet els deures abans que altres comunitats. Política municipal i lideratge intern Sobre l'estabilitat política fins al 2015 i el canvi en la direcció local de CDC: • Consens: Es mostra oberta a acords de ciutat per qüestions estratègiques, prioritzant la ciutat per sobre dels partits. • Lideratge: Forns es reafirma en el seu lideratge davant els rumors de divisió interna, assegurant que se sent "absolutament forta" i celebrant l'arribada de Joan Besora com a nou president local del partit. Projectes Estratègics i Infraestructures La portaveu defineix els eixos clau per al futur immediat: • Tarragona 2017: Els Jocs del Mediterrani han de servir per reclamar equipaments i infraestructures vitals. • Tercer Fil: Defensa aferrissadament el tercer carril ferroviari per a la sortida de mercaderies del Port, demanant al PP de Tarragona que rectifiqui i se sumi al consens territorial. "Hem de posar pel davant sempre la ciutat, per davant dels nostres partits."

  • 7'

    Últimes funcions de Parlour Song a la Sala Trono

    L'obra de Jez Butterworth tanca temporada L'actor Joan Negrier explica els detalls de les darreres representacions de l'obra Parlour Song (traduïda com a 'Part l'Ursong' a la conversa) a la Sala Trono. Aquesta producció pròpia és una col·laboració amb el Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER) i suposa l'estrena d'aquest autor contemporani a l'Estat. Un triangle amorós atípic L'espectacle es defineix com una comèdia negra o àcida que explora la fragilitat de les relacions personals: Influències: El text té fortes reminiscències de l'estil de Harold Pinter, especialment en l'ús del subtext i les coses que es diuen sense paraules. Trama: La història d'un home que intenta, de forma desesperada i impossible, posar-se en forma per recuperar l'amor de la seva dona. Simbolisme: Tot i que no hi ha una acció trepidant, hi ha una gran tensió latent, descrita com una "olla a pressió" que pot esclatar en qualsevol moment. Equip i producció Repartiment: Format per Josep Julien, Victòria Pagès i el mateix Joan Negrier. Direcció: A càrrec de Magda Puyo, destacant la unió de talent tarragoní amb professionals de prestigi. Coproducció: Negrier remarca la importància d'unir esforços econòmics entre centres de la província de Tarragona en moments de crisi. "Les coses canvien, sempre ha sigut així i sempre ho serà... no hi ha res a fer." Clausura de la Sala Trono Aquest cap de setmana serà especial, ja que no només s'acaben les funcions de l'obra, sinó que la sala tanca les seves portes fins a la tardor. S'han programat quatre funcions finals (divendres, dissabte tarda/nit i diumenge) amb la voluntat de convertir cada representació en una festa de comiat de la temporada.

  • 9'

    La pantomima romana tanca el festival Tarraco Viva

    L'acte de cloenda de Tarraco Viva El festival romà de Tarragona, Tarraco Viva, arriba al seu punt àlgid aquest cap de setmana. L'acte final tindrà lloc diumenge a la tarda a l'Auditori August del Palau de Congressos amb l'espectacle titulat «Ic, evita, felicites, la pantomina romana». Aquesta proposta és fruit del treball de l'Aula de Teatre de la Universitat Rovira i Virgili (URV) sota la direcció de Joan Pasqual. Característiques de l'espectacle L'obra es defineix com un exercici de reconstrucció històrica que recupera gèneres teatrals populars considerats antigament com a "menors". L'espectacle destaca per: Una barreja de dansa, pantomima, farsa i música en directe. Un format de variatès d'època amb un to festiu i alegre. La participació de 40 persones en escena, incloent actors, músics i ballarins. Un laboratori de recerca que l'Aula de Teatre desenvolupa conjuntament amb el festival des de fa 13 anys. Col·laboracions i elements culturals La producció compta amb una xarxa de col·laboradors locals que aporten rigor i riquesa a la posada en escena: Zones Àlata: Suport tècnic i artístic en el laboratori de teatre clàssic. Ball de Bastons de l'Esbart Santa Tecla: Recreació de les danses pírriques, danses guerreres d'origen grec que els romans van adoptar i que són l'antecedent directe del ball de bastons actual. Grup Ludi: Responsables de la música romana reconstruïda. Némesis: Col·laboració en el disseny i fidelitat del vestuari. "El que més pot sorprendre és el treball dels actors. És una comèdia fresca, visual i amb molt de moviment, ideal per a una cloenda." Detalls de l'esdeveniment i valoració L'espectacle s'iniciarà a les 18:00h del diumenge 27 i és d'entrada lliure fins a completar l'aforament de més de 1.000 localitats. Joan Pasqual subratlla la importància del festival com un actiu cultural, econòmic i social fonamental per a la ciutat de Tarragona, remarcant el seu gran prestigi internacional.