L'Atemptat i les Primeres Explosions Cap a la mitjanit del 12 de juny de 1987, la ciutat de Tarragona es va veure sacsejada per un parell de fortes explosions al complex petroquímic. L'incident es va originar en un rack (conducció) d'etilè i nafta de l'empresa Empetrol, generant unes flames de grans dimensions visibles des de desenes de quilòmetres, incloent-hi poblacions veïnes com Reus i Salou. Impacte Immediat i Resposta Civil • L'èxode massiu: Milers de ciutadans, presos del pànic i davant l'espectacularitat de les flames, van abandonar la ciutat en cotxe o fins i tot a peu. • Col·lapse de comunicacions: Les línies telefòniques es van saturar i les carreteres principals (N-340 i l'autovia de Salou) van patir embotellaments greus. • Punts crítics: El barri de Torreforta i la Universitat Laboral van ser les zones més afectades per la proximitat al foc, obligant a desallotjaments preventius. El Paper Crucial de la Ràdio Davant l'absència de telèfons mòbils i una coordinació institucional inicialment lenta, les emissores de ràdio (Radio Cadena, Radio Salou, Cataluña Radio) es van convertir en l'únic vehicle d'informació: • Van servir per localitzar familiars que s'havien perdut durant la fugida. • Van emetre missatges de calma per part del Governador Civil, Vicente Valero, assegurant que el fum no era tòxic. • Molts testimonis encara recorden la ràdio com l'eina que els va fer decidir si havien de tornar a casa o seguir fugint. "Va ser com una mena de bateig de foc per a molts periodistes de l'època; la ràdio va ser el vehicle ideal per informar en cas de perill." Investigació i Revindicació Tot i que inicialment es va tractar com un possible accident tècnic, a mesura que avançava la matinada, les autoritats (Josep Maldonado) van trobar indicis de criminalitat. Finalment, l'organització terrorista ETA va reivindicar l'autoria mitjançant la col·locació de diversos artefactes amb temporitzadors, transformant un incident industrial en un dels atemptats més impactants de la història de Tarragona.