25 anys de l'Institut de Serveis Socials de Tarragona

Balanç i Evolució dels Serveis Socials L'entrevista amb Victòria Pellegrin, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona, commemora el 25è aniversari de l'Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS). Al llarg d'aquest quart de segle, l'organisme ha passat de gestionar competències diverses (com llars d'infants o promoció econòmica) a una especialització més gran en l'atenció directa i la cohesió social. Canvis en l'Estructura Organitzativa Des de l'any 2007, l'Institut s'ha hagut d'adaptar a la Llei de la Dependència i la Llei de Serveis Socials. Actualment, s'està implementant un nou model d'atenció basat en: • Un servei d'acollida ràpida per fer un cribratge inicial de les demandes. • L'objectiu d'atendre les primeres visites en un termini màxim d'una setmana (o 24 hores en emergències). • Creació d'equips especialitzats en àrees com infància, dona, inclusió social i dependència. Reptes de Finançament i la Crisi Econòmica Un dels punts més crítics discutits és la situació financera i el deute de la Generalitat de Catalunya amb l'Ajuntament: • L'Ajuntament aporta dues terceres parts del pressupost, mentre que la Generalitat n'hauria de cobrir una tercera part. • Es denuncia un deute pendent de la Generalitat de més de 2,4 milions d'euros corresponents al 2011. • Aquesta manca de pagaments genera problemes de tresoreria i retards en el pagament a proveïdors, especialment en el servei d'ajuda a domicili. Increment de la Demanda Social "Amb serveis socials, tan important és el recurs que puguis oferir com la ràpida atenció per evitar que les situacions es cronifiquin." L'impacte de la crisi ha provocat un fort augment de les situacions d'emergència i urgència social. Per respondre a aquest nou escenari, l'Ajuntament ha duplicat les partides destinades a suports d'urgència per a les famílies i manté la xarxa d'habitatges d'acolliment temporal.

25 anys del Col·lectiu de Dones de la Granja

Trajectòria i Missió de l'Entitat El Col·lectiu de Dones de la Granja celebra el seu 25è aniversari consolidat com un referent de dinamisme i convivència al barri. Amb una base sòlida de 160 sòcies, l'entitat va néixer de manera natural com un espai de trobada per a dones que compartien tasques quotidianes i que, amb el pas dels anys, han anat professionalitzant i diversificant les seves activitats. "L'acte més important que es fa en aquest col·lectiu és la convivència, molta convivència." Activitats i Compromís Social L’organització destaca per la seva obertura i adaptabilitat, oferint propostes per a totes les edats, des de dones joves fins a sòcies de 90 anys. Entre les seves línies de treball trobem: Activitat física i benestar: Classes de yoga, pilates i gimnàstica adaptades segons l'edat. Creativitat i formació: Tallers de manualitats, costura, patchwork i pintura. Suport i conscienciació: Xerrades sobre la violència de gènere, col·laboració amb l'Associació de Càncer de Mama i suport actiu a Càritas. Integració: Facilitar l'acollida de dones nouvingudes al barri. Reptes i Futur de l'Associació Malgrat els canvis en el finançament i la reducció de les subvencions, l'entitat ha demostrat una gran resiliència. La junta directiva, presidida per Mari Grima, ha impulsat noves vies d'autofinançament com la venda de loteria, festes i exposicions per mantenir viu el calendari d'activitats. Recentment, han aconseguit la rehabilitació de la seva seu social al carrer Gran Canària, un local que ara està plenament condicionat i que bull d'activitat de dilluns a divendres, convertint-se en un motor social imprescindible per a la vida de les dones de la zona.

Protestes contra les retallades a l'Hospital Joan XXIII

Context de la Mobilització a Tarragona Els treballadors de la funció pública s'han concentrat davant de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona per protestar contra les retallades salarials i socials previstes en els pressupostos de la Generalitat per al 2012. La protesta coincideix amb l'inici del debat parlamentari sobre aquests comptes públics. Reivindicacions dels Sectors Públics Unitat sindical: La concentració aplega diversos sectors com la sanitat, l'ensenyament i el personal de presons. Crítica als pressupostos: Els portaveus consideren que els nous pressupostos són antisocials i que fan recaure la crisi exclusivament sobre els serveis públics. Pèrdua de condicions laborals: Es denuncia la tisorada en complements específics i sous que s'està negociant en meses sectorials sense acords satisfactoris. Cites i Declaracions clau "Aquests pressupostos són bàsicament antisocials i contraris als interessos dels treballadors públics i de la ciutadania en general." — Josep Maria Cartanyà. Properes accions i calendari Manifestació unitària: S'ha convocat una gran manifestació a Tarragona pel proper 28 de gener a les 17:30 a la Rambla Nova (Estàtua dels Despullats). Conflicte a presons: Els treballadors penitenciaris amenacen amb endurir les mesures si no hi ha avenços en la reunió prevista a Barcelona, plantejant una "confrontació total" amb els responsables polítics. Tall de trànsit: Durant el matí de la ràdio, els manifestants han procedit a tallar el carrer Doctor Mallafré per fer visible el seu desacord.

Josep Bargalló i la Transformació del Concurs de Castells

La Nova Etapa del Concurs i la Biennal Castellera L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Josep Bargalló, recentment nomenat comissionat del Concurs de Castells, desglossa la transició d'aquest esdeveniment cap a un model de Biennal. Aquesta proposta, ja aprovada per l'Ajuntament, busca dotar el concurs d'una estructura professionalitzada i de continuïtat. El Rol del Comissionat i la Nova Direcció Bargalló explica que la seva funció és de venda, assessorament i representació institucional, destacant que ho fa sense remuneració. Els punts clau de la nova organització són: • Direcció professionalitzada a càrrec de tècnics municipals (Xavi González i Esther Roca). • Existència permanent de l'òrgan rector per evitar que el concurs "desaparegui" entre edicions. • Representació activa en fòrums internacionals i esdeveniments mediàtics. Proposta d'Ampliació: Dos Dies de Concurs Un dels canvis més rellevants per a l'edició del 2012 és el pas a un format de dues jornades (dissabte i diumenge). Això permetria: • Obrir la participació de 14 a prop de 30 colles. • Incloure colles de gamma mitjana que actualment queden fora del rànquing. • Fomentar aliances i col·laboracions més fortes entre les colles grans i petites. Sostenibilitat Econòmica i Turisme Malgrat la crisi, es preveu mantenir el pressupost del 2010 mitjançant l'optimització de despeses: 1. Reducció de costos superflus: Digitalització del sorteig (streaming) i ús de talent local per a la presentació. 2. Noves vies d'ingressos: Increment del preu de les entrades (de 3€ a uns 10€) i captació de nous espònsors gràcies al reconeixement de la UNESCO. 3. Impacte a la ciutat: Creació de packs turístics, museus oberts i adaptació de l'oferta gastronòmica per convertir el concurs en un motor econòmic de cap de setmana. "Tarragona ha de fer cops de puny a la taula per ser reconeguda com a capitalitat en patrimoni i cultura popular." El Paper dels Mitjans de Comunicació Es busca establir aliances estratègiques amb TV3, TAC12, Catalunya Ràdio i Tarragona Ràdio com a mitjans oficials. L'objectiu és centralitzar la producció tècnica (com el 3D o senyals de vídeo) per garantir una difusió de màxima qualitat a totes les emissores acreditades.

Estratègies turístiques de Tarragona a Fitur 2012

Promoció de la Costa Daurada i les Terres de l'Ebre En el marc de la inauguració de Fitur a Madrid, l'alcalde de Valls i president del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, Albert Batet, analitza els objectius de la demarcació per a l'any 2012. La prioritat absoluta és el mercat estatal, considerat el principal client de la regió, amb la intenció directa d'incrementar la contractació i les visites malgrat el context de crisi econòmica. Competitivitat i model turístic Per fer front a la conjuntura actual, Batet aposta per una qualitat diferenciada que sumi els següents actius: * Productes de sol i platja tradicionals. * Patrimoni cultural i gastronomia local. * Oci i comerç potents. * Gestió integrada entre municipis per optimitzar recursos públics. L'impacte econòmic del sector El turisme es referma com el motor principal de l'economia tarragonina, aportant una xifra significativa a la riquesa del territori: "El turisme representa el 18% del PIB de la demarcació. De cada 100 euros de riquesa que es creen, 18 provenen del sector turístic." Aliances i col·laboració L'entrevista conclou destacant la importància de la col·laboració publicoprivada per assolir acords estratègics (com els mantinguts amb Ryanair o la gestió d'aeroports) i la necessitat de generar ocupació en un matí marcat per una intensa agenda de reunions amb empreses del sector.

Situació i perspectives del sector de la construcció a Tarragona (2012)

Balanç del sector i impacte de la crisi L'anàlisi del sector de la construcció a Tarragona revela que el 2011 va ser un dels pitjors anys de les darreres dècades. Segons els experts, la caiguda no només ha afectat les vendes, sinó també la demanda latent, que s'ha vist frenada principalment pel tancament del mercat financer. • Inestabilitat política: Es critica durament l'anul·lació de la desgravació fiscal durant el 2011, titllant-la de mesura "nefasta". • Manca de crèdit: Les entitats financeres es troben en una situació de "completa anarquia", on el crèdit no arriba ni a promotors ni a particulars. Mesures de recuperació i reptes financers De cara al 2012, es valoren positivament algunes mesures del nou govern central, però amb escepticisme sobre la seva durada: Polítiques Fiscals • La recuperació de la desgravació fiscal per habitatge. • El manteniment de l'IVA superreduït al 4%, tot i que es preveu que sigui una mesura temporal. El paper de la Banca "Les entitats financeres s'estan preocupant exclusivament de recollir diners mitjançant comissions, mentre la porta del crèdit roman tancada." Es denuncia que el sanejament bancari no repercuteix en l'economia real i que les fusions bancàries poden generar posicions de domini perjudicials per al consumidor. L'habitatge a Tarragona i el context urbanístic Un dels problemes específics de la ciutat és l'estat del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM). Tot i estar aprovat, la manca de tràmits tècnics (com el TREFOX) manté paralitzat el desenvolupament a mitjà i llarg termini. • Estoc d'habitatge: S'adverteix que l'habitatge nou s'està exhaurint en zones de primera residència. • Futur dels preus: Es preveu que els preus dels futurs habitatges augmentin significativament a causa dels costos de construcció (petroli, ferro) i d'urbanització del sòl. Perspectives per al 2012 Els representants del sector mostren un optimisme moderat: s'espera un cert moviment en la venda dels pisos ja construïts, però no es preveu la iniciació de noves promocions fins que no hi hagi seguretat laboral i confiança econòmica.

2012-01-17 SICUS + CINTA S. BELLMUNT

Sant Antoni a Tarragona: Tradició i l'Església de Sant Llorenç

La Festivitat de Sant Antoni i la Setmana dels Barbuts L'episodi se centra en la celebració de Sant Antoni Abat, conegut com el patró dels animals, emmarcat dins l'anomenada setmana dels barbuts. Aquesta tradició, que coincideix teòricament amb els dies més freds de l'any a Catalunya, inclou sants com Sant Pau Hermità i Sant Maür. Benedicció d'animals a Tarragona Des de l'església de Sant Llorenç, s'explica com el Gremi de Pagesos organitza la tradicional benedicció. Malgrat la pluja i el fet de ser un dia feiner, diversos ciutadans han portat els seus gossos (i algun gat) per rebre l'aigua beneïda de mans de Mossèn Mercader. • Participació: Majoritàriament gent gran i veïns de la Part Alta. • Animals: Gossos de diferents races com Yorkshire, sovint vestits amb abrics o guarnits amb la senyera. Patrimoni: L'Església de Sant Llorenç Es realitza una visita detallada a l'interior de l'església, seu del Gremi de Pagesos i de les Senyores de la Pietat. Es destaca el següent patrimoni artístic: • Josep Maria Jujol: L'arquitecte modernista va deixar una petjada profunda amb la policromia del sostre i la restauració de passos de Setmana Santa com la Verge de la Pietat i el Sant Sepulcre. • Retaule de Santa Maria Magdalena: Una joia del segle XV que presideix l'altar. • Llànties històriques: Provinents de l'antiquari que tenia peces de Santa Maria del Mar de Barcelona. "És una església petita i acollidora, amb un valor inconmensurable però poc coneguda pels mateixos tarragonins." Debats sobre el futur de la festa Diversos entrevistats expressen la necessitat d'adaptar la tradició als temps moderns per evitar que es perdi: • Calendari: Proposta de traslladar la celebració al cap de setmana per facilitar l'assistència dels treballadors i joves. • Obertura al públic: Voluntat de fer accessible l'església durant tot l'any, potser mitjançant vidrieres que permetin veure l'interior des del carrer. • Tres Toms: Es comenta que la celebració dels cavalls a Tarragona sol ser itinerant i es preveu cap al mes de març.

Congrés Internacional sobre Comunicació i Risc a Tarragona

Congrés Internacional sobre Comunicació i Risc a la URV Tarragona es converteix en la seu del prestigiós congrés bianual organitzat per l'Associació Espanyola d'Investigació de la Comunicació (AE-IC), en col·laboració amb el Departament d'Estudis de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili (URV). L'esdeveniment, que se celebra al Campus Catalunya, se centra en l'anàlisi de com es gestiona i es transmet el concepte de risc en la societat actual. Eixos Temàtics Principals La trobada aborda el risc no només com una situació de crisi puntual, sinó com una forma de comunicació omnipresent. Les línies de recerca inclouen: La visibilitat i ocultació del risc a les institucions. El paper dels mitjans de comunicació en la difusió de crisis i desastres naturals. La gestió de la seguretat enfront de la llibertat individual. L'impacte comunicatiu de l'11S, el canvi climàtic i les crisis financeres. La creació d'espirals de por i incerteses en l'opinió pública. Participació i Ponents de Prestigi El congrés preveu l'assistència d'entre 400 i 500 participants d'arreu del món, destacant: David Altheide: Sociòleg nord-americà i expert en el discurs de la por, encarregat de la lliçó inaugural. Homenatges: Es reconeixerà la trajectòria de figures històriques com Armand Mattelart i Román Gubern. Risc, Territori i Cultura La tria de la temàtica respon a l'experiència del grup de recerca de la URV i la seva vinculació amb la Càtedra URV-Repsol, enfocada en la comunicació del sector petroquímic. "El risc és una forma de comunicació cada cop més omnipresent i cada cop més poderosa." A més de les sessions acadèmiques, s'han programat activitats per mostrar la cultura local, com una exhibició castellera, símbol de la dimensió local i global de la ciutat de Tarragona.

Entrevista a Joan Pedrerol: Repsol i la Indústria Química el 2012

Balanç Econòmic i Perspectives de Repsol a Tarragona Joan Pedrerol, director del complex industrial de Repsol a Tarragona, analitza el tancament de l'any 2011 i les previsions per al 2012. Tot i la davallada del segon semestre de 2011 a causa de la crisi global, els resultats han estat lleugerament positius gràcies a l'eficiència operativa i la integració dels negocis de refineria i química. Gestió del Talents i Plantilla • La plantilla s'ha mantingut estable amb unes 1.500 persones. • S'ha produït un relleu generacional natural: 50 jubilacions substituïdes per 50 joves preparats de la zona. • No es preveuen reduccions de personal per al 2012. Inversions i Projectes d'Infraestructura La companyia centra els seus esforços en tres eixos clau per guanyar competitivitat: 1. Eficiència energètica: Reducció de costos i optimització de processos. 2. Valor afegit: Desenvolupament de productes exclusius com plàstics per a cables d'alta tensió. 3. Logística i infraestructura: - Inversió de 40 milions d'euros en la renovació i ampliació de canonades paral·leles al riu Francolí per millorar l'exportació via port. - Conveni amb Endesa per reforçar la xarxa elèctrica i optimitzar la cogeneració. Compromís Ambiental i Social El Pla de Protecció del Litoral "El risc zero no existeix, però la nostra obligació és minimitzar-lo." En resposta als incidents de contaminació de 2010, Repsol està executant un pla de 130 milions d'euros en quatre anys. Pedrerol destaca que s'està anant per davant del calendari previst, amb 90 milions ja invertits a finals de 2012. Responsabilitat amb el Territori • Cabal ecològic: Valoració molt positiva de l'alliberament d'aigua al riu Gaià. • Universitat i Formació: Manteniment de 65 beques d'estiu i suport a la URV i centres d'FP. • Futur de Tarragona: Compromís obert amb els Jocs del Mediterrani 2017 i el projecte Smart City.

Testimoni del naufragi del Costa Concòrdia

Resum del testimoni de Jordi Tomàs Jordi Tomàs, propietari del restaurant Solric de Tarragona, relata la seva experiència personal i la de la seva dona durant l'enfonsament del creuer Costa Concòrdia a les costes de la Toscana. El seu testimoni posa de manifest la descoordinació i la por viscuda durant el rescat. Les causes i la gestió de l'accident Negligència humana: Es critica durament l'actitud del capità i de la companyia Costa Cruceros. El vaixell seguia una ruta setmanal coneguda i ningú s'explica com va poder xocar contra unes illes per les quals no havia de passar. Desordre en el rescat: Tomàs denuncia que la tripulació i els oficials no van actuar adequadament. Afirma que molts oficials van abandonar el vaixell abans que els passatgers, deixant-los sense guies ni instruccions clares. El moment crític del rescat L'expert experiència més angoixant va ocórrer quan intentaven abandonar el vaixell: Es van quedar atrapats en una llanxa pneumàtica de rescat que es va quedar penjada i gairebé en posició vertical amb 35 persones a l’interior durant més d'una hora. Finalment, van poder sortir caminant pel lateral del casc un cop el vaixell es va inclinar, descendint per una escala de fusta i corda fins a ser recollits per la policia portuària. Conseqüències i reflexions Després de ser traslladats a l'illa de Giglio i posteriorment a Roma, el matrimoni ha tornat a Tarragona amb el sentiment d'haver viscut una situació inexplicable. "L'important i en definitiu és que estem aquí, que has viscut l'experiència i punt." Tot i que han perdut objectes de valor sentimental i joies, el testimoni prioritza el fet d'haver sobreviscut i estar de nou amb la família, malgrat que no descarten emprendre accions legals contra la companyia per la mala gestió de la crisi.

Aprovació dels Pressupostos Municipals de Tarragona 2012

Sessió Extraordinària del Ple de l'Ajuntament de Tarragona L'episodi recull la sessió plenària centrada en el debat i l'aprovació inicial del pressupost general per a l'exercici 2012. L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros inicia el ple amb mostres de condol per la mort de Manuel Fraga i pels tarragonins afectats pel naufragi d'un creuer. Debat sobre Personal i Plantilla Municipal • Es discuteix la modificació de la plantilla i el catàleg de llocs de treball. L'oposició (ICV-EUiA i CiU) critica que les amortitzacions i creacions de places són pedaços sense un organigrama clar. • El regidor d'Hisenda, Pau Pérez, defensa la racionalització de l'estructura i l'amortització de 19 places per adaptar-se a la realitat econòmica. • S'aprova la suspensió del pagament d'hores extres i la modificació de les condicions de treball, tot i les crítiques per la manca de promoció interna. El Pressupost del 2012: Austeritat i Prioritats Socials El punt central del ple és l'exposició dels comptes per al 2012, definits com a pressupostos d'austeritat i resistència: • La despesa corrent es redueix un 4,28%, passant de 127 a 121,5 milions d'euros. • Es garanteix el manteniment de les partides de serveis socials, ensenyament i plans d'ocupació (aquest darrer creix un 10%). • Reducció dràstica del capítol de personal en més de 3,5 milions d'euros sense realitzar acomiadaments directes. Posicionaments de l'Oposició • Arga Sentís (ICV-EUiA): Denuncia que el pressupost té la marca del Partit Popular i critica la falta de participació ciutadana i les retallades en cooperació. • Alejandro Fernández (PP): Justifica l'abstenció per responsabilitat i estabilitat, tot i titllar la gestió socialista de "fracàs polític". Destaca que han imposat condicions com el suport al turisme i la reducció de despeses polítiques. • Victòria Forns (CiU): Vota en contra amb un discurs molt crític, denunciant la manca de lideratge i el sobreendeutament de la ciutat. Proposa un topall salarial per als gerents i critica la pressió fiscal. "Pactaré amb qui sigui perquè aquesta ciutat no perdi oportunitats i no caigui en el col·lapse." — Josep Fèlix Ballesteros, Alcalde de Tarragona. Acords Finals • El pressupost s'aprova amb els vots a favor del PSC i l'abstenció del PP. • S'aprova el diploma de mèrit cultural a títol pòstum per al doctor Javier Dupré Reventós.