Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2012 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2012. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1224 episodis
RSS

episodis

1009-1020 de 1223
  • 21'

    La lluita de l'escola Olga Xirinacs pel seu projecte educatiu

    Defensa del model pedagògic davant el tancament L'episodi aborda la situació crítica de l'Escola Olga Xirinacs de Tarragona després de l'anunci de tancament i fusió amb l'Escola Tarragona per part de la Generalitat. Els responsables del centre i l'AMPA defensen que no es tracta només de mantenir un edifici, sinó de salvar un projecte educatiu singular que ha rebut diversos reconeixements. Pilars del projecte educatiu La secretària i la cap d'estudis detallen que el seu model es basa en tres eixos fonamentals: Ensenyament-aprenentatge actiu: Ús de mètodes constructivistes en lectoescriptura i matemàtiques manipulatives. Absència de llibres de text: Treball integral mitjançant projectes basats en els interessos dels nens. Implicació total de les famílies: Una relació estreta on els pares participen directament en comissions mixtes i dins les aules. Activitats i innovació pedagògica L'escola destaca per una clara vocació innovadora i comunitària: Tallers interedats: Una tarda a la setmana, els alumnes des de P3 fins a 2n es barregen per fer cuina, dansa, filosofia o ecologia. Projecte lingüístic: Incorporació de l'anglès en àrees com la psicomotricitat i l'educació física. Vessant artística: Ensenyament de violí i violoncel amb el mètode Suzuki i expressió plàstica lliure. La mobilització de l'AMPA Anna Isabel González, presidenta de l'AMPA, explica les accions que estan duent a terme sota el lema "Olga no rendeix": Elaboració d'un dossier sobre la viabilitat econòmica i demogràfica del centre. Campanyes de visibilització amb domassos als balcons i presència a les xarxes socials. Cerca de reunions amb alts càrrecs com la consellera Irene Rigau per evitar la pèrdua de l'ànima del projecte. "L'escola i la família estan al mateix nivell d'implicació; aquest poder fer fa que t'estimis l'escola i t'hi impliquis molt."

  • 10'

    Renovació i funcionament del Senat Tarragoní

    El Senat Tarragoní es renova amb noves cares L'òrgan consultiu de l'alcalde de Tarragona ha iniciat una nova etapa amb la incorporació de 12 nous membres, complint amb la normativa que obliga a renovar, com a mínim, una quarta part de la institució cada tres anys. Aquests canvis busquen aportar aire fresc i mantenir el compromís de l'organisme amb la ciutat. Criteris de selecció i paritat El tinent d'alcalde de Relacions Ciutadanes, Paco Zapater, ha destacat que l'alcalde ha seguit tres eixos fonamentals per a les noves incorporacions: Paritat de gènere: Per primer cop es redreça el desequilibri històric, anomenant sis homes i sis dones. Compromís amb la ciutat: Persones amb una trajectòria vital lligada a Tarragona. Dedicació altruista: Ciutadans que han treballat de forma desinteressada en sectors com l'esport, l'ensenyament, la química o l'associacionisme. Funció i naturalesa de la institució El Senat Tarragoní es defineix com un espai de lliure opinió amb les següents característiques: Independència absoluta: Els senadors no cobren cap remuneració, la qual cosa els permet criticar o aconsellar sense compromisos polítics. Cost zero: Zapater emfatitza que l'organisme no suposa cap despesa rellevant per a les arques municipals. Herència històrica: Inspirat en la tradició romana de Tàrraco, serveix com un mostreig de la societat civil per assessorar l'alcalde. "Són persones independents que poden dir el que vulguin sense tindre cap compromís més que amb la seva consciència i amb la seva ciutat." Properes passes i temes clau La primera sessió amb els nous membres tindrà lloc el 28 de gener. En aquesta reunió es tractaran qüestions estratègiques per al futur del territori: Els Jocs del Mediterrani 2017. El Corredor del Mediterrani. El desenvolupament de les Smart Cities per a l'estalvi de recursos econòmics.

  • 23'

    Futur incert i projecte educatiu de l'Escola Olga Xirinacs

    La lluita per la continuïtat de l'escola Olga Xirinacs L'episodi d'avui se centra en la situació crítica que viu l'Escola Olga Xirinacs de Tarragona després que la Generalitat anunciés el seu tancament i la fusió amb l'Escola Tarragona. El programa recull els testimonis de la secretaria, la cap d'estudis i la presidenta de l'AMPA per comprendre què fa tan singular aquest centre. Un pilar educatiu basat en la innovació El projecte educatiu de l'escola no és convencional, sinó que es fonamenta en una metodologia activa i constructivista. Alguns dels seus punts clau inclouen: • Aprenentatge actiu i experimental: Ús de materials manipulatius per a les matemàtiques, tallers de talleres mixtos (P3 a 2n) i absència de llibres de text, treballant exclusivament per projectes. • Inmersió lingüística i arts: Ofereixen educació física en anglès i promouen activitats com el violí (mètode Suzuki), dansa i expressió plàstica lliure. • Escola Verda: Fort compromís amb el medi ambient i l'ús d'un hort ecològic. La comunitat com a motor del centre Un dels aspectes més destacats és la forta implicació de les famílies. El 100% dels pares formen part de l'AMPA i participen activament en l'educació dels seus fills. "No som una macroescola; hem crescut tots a una, mestres i famílies, creant lligams molt estrets que ens fan sentir com una petita família." Mobilització contra el tancament La presidenta de l'AMPA, Anna Isabel González, detalla les accions que s'estan duent a terme sota el lema "Olga no es rendeix": • Reivindicació visual: Penjada de domassos i pancartes per tota la ciutat. • Acció política: Reunions amb representants de la Generalitat i petició directa a la consellera Irene Rigau. • Objectiu principal: Salvar el projecte educatiu i l'equip directiu, considerat l'ànima del centre, encara que s'hagi de produir una fusió forçosa. El sentiment generalitzat és que perdre aquesta escola significaria la pèrdua d'un laboratori d'innovació pedagògica que ha estat reconegut amb diversos premis en el seu poc temps de vida.

  • 18'

    Nova reordenació i horaris dels autobusos de Tarragona

    L'entrevista amb Mario Cortés, gerent de l'Empresa Municipal de Transports (EMT), detalla la reestructuració del servei d'autobusos a Tarragona que entrarà en vigor el 16 de gener. Aquesta mesura s'emmarca en el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible per reduir el dèficit i optimitzar les freqüències amb menys ús. Principals canvis en les línies La reestructuració es basa en l'absorció de línies amb baixa utilització o duplicitats: * Línia 83 i 11: Desapareixen com a tals; la 11 queda absorbida per la Línia 3, mantenint la cobertura però unificant el nom. * Línia 97: S'unifica amb la Línia 7, que ara arribarà a les Gavarres en determinats viatges. * Línia 19: Queda absorbida per la Línia 1, mantenint el servei a l'Escorpí i Entrepins. * Línia 9: Modifica el recorregut pel passeig Rafael Casanovas per cobrir el buit de la línia 19 i s'estén fins als Aigüemolls del Gaià (terme de Tarragona, a tocar d'Altafulla). Ajust de freqüències i hores ball Es mantenen intactes les freqüències en hores punta (entrades i sortides de la feina, migdia), mentre que es redueixen en les anomenades hores ball: * Matins: De 10:30 h a 12:30 h (excepte dies de mercat). * Tardes: De 18:30 h a 21:00 h. * L'afectació s'estima només en un 4% dels usuaris, que veuran incrementats els temps d'espera entre 5 i 10 minuts. Tarifes i model de futur "L'objectiu és fomentar sobretot l'abonament... premiar l'usuari 'heavy user', el de més ús." Es mantenen els increments de preu aplicats l'1 de gener, prioritzant targetes com la T10 o la 50/30 (la més demandada) per sobre del bitllet senzill. A llarg termini (2013-2015), l'EMT preveu passar d'un model de línies directes barri-centre a un model radial amb un intercanviador central, situat probablement a la Plaça Imperial Tàrraco.

  • 18'

    Anàlisi i perspectives del turisme a Tarragona 2011-2012

    Balanç positiu del sector turístic a Tarragona La regidora i presidenta del Patronat Municipal de Turisme, Patricia Anton, analitza els resultats del 2011, destacant que el turisme s’ha consolidat com un sector clau per fer front a la crisi econòmica. Les dades mostren un creixement de dos punts en l'ocupació hotelera respecte a l'any anterior, assolint un 52% d'ocupació mitjana. Indicadors i procedència del visitant El perfil del turista que visita la ciutat és divers, amb una forta presència del mercat internacional i el de proximitat: Procedències principals: El mercat internacional lidera amb 78.000 visites (destacant els francesos), seguit del català (62.000) i l'espanyol (41.000). Eclosió del mercat rus: S'ha registrat un increment del 18,51% en les visites de turistes russos. Malgrat que només un 3% pernocta a la ciutat, generen una gran riquesa en el sector serveis i el shopping. Nous mercats: S'identifica un creixement emergent en països com Àustria, Hongria, Dinamarca i, especialment, el mercat xinès. Transformació digital i noves tecnologies El Patronat està adaptant la seva estratègia a les noves demandes del consumidor digital: Desenvolupament d'una nova pàgina web (traduïda al rus) i aplicacions mòbils (apps) per a iPhone i Android que substitueixen el suport paper. Instal·lació de pantalles tàctils 24 hores en punts estratègics de la ciutat per oferir informació en temps real sobre gastronomia, comerç i agenda cultural. Estratègia de promoció i Taxa Turística De cara al 2012, Tarragona aposta per una promoció coordinada sota la marca Costa Daurada: Presència en fires: Assistència a esdeveniments clau com Fitur (Madrid), Moscou, Londres i Berlín, prioritzant els contactes professionals. Producte Tarraco Viva: L'ús del patrimoni romà com a reclam principal per captar turisme nacional durant tot l'any. Respecte a la polèmica sobre la taxa turística de la Generalitat, la regidora expressa el seu malestar per la falta de consens: "El que més greu em sap és que no hagin comptat amb la valoració del sector i s'hagi pres una decisió sense consensuar-la amb el territori." Patricia Anton reclama que, si s'aplica, la major part dels ingressos s'haurien de reinvertir directament en el turisme del municipi que els genera.

  • 5'

    Protesta i bloqueig dels funcionaris de presons a Tarragona

    Vaga i bloqueig al centre penitenciari de Tarragona Des de primera hora del matí, un centenar de funcionaris de presons mantenen un bloqueig total als accessos del centre penitenciari de Tarragona i han tallat l'avinguda República Argentina. La protesta, a la qual s'han sumat efectius de la presó de Lleida, impedeix tant l'entrada com la sortida del personal, afectant greument el funcionament ordinari de la institució. Impacte a l'interior del centre La situació a l'interior és excepcional a causa de la manca de personal pel relleu de torns fallit: * Només hi ha dos funcionaris de vigilància del torn de nit a l'interior. * Els interns romanen a les seves cel·les i no han pogut sortir per realitzar activitats. * S'ha procedit a l'entrega d'esmorzars i medicació de forma individualitzada. * Es nega la sortida als patis per falta de garanties de seguretat tant per als treballadors com per als presos. Motius del conflicte laboral Segons el representant sindical Àngel Urbano, la protesta neix del desacord amb la Secretaria de Serveis Penitenciaris de la Generalitat: * Retallades econòmiques: Denuncien una reducció dels complements variables que pretenen equiparar-los a altres cossos com Bombers o Mossos d'Esquadra. * Condicions laborals: Denuncien la pèrdua de dies festius i de conveni. * Negociacions infructuoses: Els sindicats descriuen una situació de desgast després de dos dies de tancament a Barcelona sense arribar a un acord assumible. "És inassumible que vulguin retallar per aquí... és com si fos un robatori pels treballadors dels centres penitenciaris." La protesta es mantindrà, com a mínim, fins que es reprenguin les negociacions a Barcelona.

  • 4'

    Protestes de presons i crim a l'Hospitalet de l'Infant

    Actualitat informativa: Successos i reivindicacions laborals L'informatiu d'avui recull dues notícies d'impacte a la demarcació de Tarragona: el tràgic succés de l'Hospitalet de l'Infant i la jornada de mobilitzacions del sector penitenciari. Crim a l'Hospitalet de l'Infant L'autor confés del doble homicidi a l'Hospitalet de l'Infant declara avui davant el jutge. Els detalls que han transcendit dibuixen un escenari tràgic: * Motiu del crim: Tot apunta a un cas de gelosia després que el detingut sabés que la seva excompanya havia iniciat una nova relació. * Víctimes: L'agressor va apunyalar la nova parella de la dona i, posteriorment, una segona persona de 62 anys que va intentar intervenir. Les víctimes eren família (sogre i gendre). Vaga i talls de trànsit a la presó de Tarragona Des de les 6:30 del matí, els funcionaris de presons s'han manifestat tallant l'Avinguda República Argentina de Tarragona. Les principals reivindicacions són: * Retallades salarials: Els treballadors denuncien una pèrdua dràstica de poder adquisitiu i drets laborals que qualifiquen d'"espoli". * Seguretat precària: Es queixen de la manca de personal, amb ràtios de 3 funcionaris per cada 150 interns, el que compromet la seguretat del centre. * Càrregues contra la direcció: Els sindicats acusen el Director General del mitjà penitenciari de nepotisme i de mantenir una postura inamovible en la negociació. "Això no és una negociació, això és un espoli; ens prenen les quatre coses que tenim." Es preveu que la protesta es mantingui fins a les 11:00 h, moment en què s'haurien de reprendre les converses a Barcelona.

  • 25'

    Pressupostos i futur de Tarragona: Entrevista amb Alejandro Fernández

    Negociacions pels Pressupostos Municipals 2012 L'entrevista se centra en el posicionament del Partit Popular (PP) de Tarragona davant el plenari de pressupostos. Alejandro Fernández confirma que la intenció del seu grup és l'abstenció per evitar el bloqueig de la ciutat, tot i que encara falten per concretar alguns detalls amb l'equip de govern del PSC. Condicions i Principis Polítics • El PP rebutja el "sí" per una qüestió de principis, acusant l'alcalde Ballesteros de mentir sobre l'estat real dels comptes municipals durant la campanya electoral. • Exigeixen una contenció dràstica de la despesa en protocols, representació i subvencions supèrflues. • Es prioritza la dinamització de la cultura i el turisme com a motors de generació d'ocupació, demanant que no s'apliquin retallades en aquestes partides actives. Gestió Administrativa i Empreses Municipals Fernández defensa una reestructuració profunda de l'administració per fer-la viable cap a l'any 2015: Reducció de Plantilla i Eficiència • Considera l'anunciada reducció del 20% de l'estructura administrativa com una mesura necessària a causa de la manca de fons. • Critica la contractació de prop de 270 persones en el passat mandat, titllant-la d'actuació imprudent. Externalització i Fusions • L'aposta del PP passa per l'esternalització de serveis com la grua municipal i la fusió d'empreses de transport, aparcaments i mobilitat. "S'ha demostrat que tot el que gestiona l'administració pública genera pèrdues, no genera mai beneficis." Balanç dels Primers Sis Mesos de Mandat El portaveu defineix la situació actual com d'emergència nacional i local, justificant la seua política de geometria variable per permetre la governabilitat malgrat les diferències ideològiques. Política Nacional: Rajoy i la Demarcació de Tarragona Com a diputat al Congrés de Madrid, Fernández justifica la pujada de l'IRPF decidida per Mariano Rajoy per l'aparició d'un dèficit ocult del 8% deixat pel govern socialista. Per al futur de Tarragona, marca com a prioritats: • La finalització de les obres de la A-27 (tram Tarragona-Valls). • L'acabament de la T-11. • Evitar promeses irreals sobre la façana marítima en el context econòmic actual.

  • 9'

    La Marató de Nova York a la Sala Trono

    Retorn de La Marató de Nova York a Tarragona L'actor Albert Triola detalla l'inici de la temporada d'hivern a la Sala Trono amb la reposició de La Marató de Nova York, una producció pròpia que protagonitza juntament amb Joan Negrié. L'obra, escrita per l'italià Edoardo Erba i dirigida per Juan Carlos Martel, destaca per la seva singularitat física i narrativa. Característiques de l'obra Exigència física extrema: Els dos actors passen l'hora sencera que dura la funció corrent i saltant a l'escenari sense pausa. Temàtica: La conversa entre dos amics que entrenen per a una marató serveix com a metàfora de la vida, tractant temes quotidians com les relacions, el futbol i les pors personals. El gir narratiu: Tot i començar com una comèdia amb un to col·loquial, l'obra evoluciona cap a un final misteriós i pertorbador que convida a la reflexió profunda del públic. L'experiència a la Sala Trono L'Albert subratlla que la proximitat de la Sala Trono intensifica l'experiència teatral: "La gent està allà gairebé corrent amb nosaltres i veient l'esforç, veient la suor a un metre, i això és molt interessant." Funcions i dates L'espectacle es podrà veure durant dos caps de setmana consecutius de gener: 1. Divendres i dissabtes a les 21:00h. 2. Diumenges a les 19:00h. L'obra ha estat un èxit previ al Teatre Villarroel de Barcelona i retorna a Tarragona per satisfer la demanda del públic que es va quedar sense entrada en la gira anterior.

  • 12'

    10 anys d'art al Centre Penitenciari de Tarragona

    L'entrevista a Misericòrdia Benevent, sotsdirectora de Tractament del Centre Penitenciari de Tarragona, celebra el desè aniversari d'una iniciativa cultural singular: la mostra d'art realitzada per interns, que s'inaugura al Pati del Palau de la Diputació de Tarragona. Una dècada de creativitat i reinserció L'exposició commemora 10 anys de trajectòria, oferint una retrospectiva de les millors instal·lacions corals i algunes peces inèdites. L'objectiu principal d'aquests tallers és la reutilització de materials de desfeta com plàstics, metall i caixes de fruita per donar-los una nova vida mitjançant la imaginació. El valor dels tallers interns El centre funciona com una petita comunitat on la rutina i els hàbits laborals són fonamentals. S'ofereixen diverses disciplines per al creixement personal dels interns: * Tallers artístics: Ceràmica, pintura, fusteria i enquadernació. * Tallers productius: Treball remunerat per fomentar la responsabilitat i aprendre conductes laborals. * Llibertat creativa: Tot i la privació de llibertat de moviment, es potencia la llibertat de pensament i expressió. Connexió amb la societat La mostra és una oportunitat perquè la feina feta dins dels murs de la presó tingui una repercussió directa a la ciutat. La sotsdirectora convida la ciutadania a mirar l'exposició amb ulls crítics i sense prejudicis, valorant la qualitat de les obres com qualsevol altra mostra d'art. "Volem que la mirada de l'espectador sigui tan crítica com ho seria amb una altra obra d'un autor consagrat."

  • 13'

    Presentació de 'El dolor ajeno' d'Eudald Xalabarder

    Memòria històrica de la tuberculosi a Catalunya El doctor Eudald Xalabarder, qui fou metge cap de l'obra antituberculosa de La Caixa, presenta la seva novel·la "El dolor ajeno". Aquesta obra, escrita fa 30 anys però publicada recentment per coincidir amb el centenari del sanatori de Torrebonica, recull la realitat humana i clínica de mitjan segle XX. Aspectes clau del llibre i la malaltia: Relats basats en fets reals: Tot i que els noms han estat modificats per preservar la intimitat, el 85% del contingut reflecteix històries verídiques viscudes al sanatori. L'estigma social: Antigament, la tuberculosi era una malaltia infamant associada a la pobresa o al "mal viure", un prejudici que les institucions mèdiques van haver de combatre. Vida al sanatori: A diferència dels hospitals convencionals, els sanatoris implicaven una convivència forçada durant mesos o anys, generant dinàmiques humanes complexes. Evolució mèdica: El llibre documenta el pas de la cirurgia agressiva cap a l'ús de medicaments eficaços que van acabar fent innecessaris aquests centres de llarga estada. El llegat de Torrebonica El sanatori, situat entre Sabadell i Terrassa, va ser un centre pioner impulsat inicialment pel Patronat de Catalunya contra la Tuberculosi (1904) i salvat posteriorment pel mecenatge de Francesc Moragas i La Caixa. L'autor destaca que, tot i haver desaparegut com a sanatori el 1972, la seva tasca va ser fonamental per erradicar una patologia que encara avui afecta greument regions del Tercer Món. "Un sanatori es diferencia d'un hospital en què l'estada no era de setmanes, sinó de mesos o d'anys; era un lloc de convivència forçada."

  • 9'

    Inauguració del nou Centre Cultural del Seminari de Tarragona

    El nou espai cultural de Tarragona L'episodi detalla l'obertura del Centre Cultural del Seminari, ara anomenat Centre Terraconense, un projecte que culmina la seva primera fase de restauració. Aquest espai ha estat concebut per l'arquebisbat com un punt de trobada que combina la tasca pastoral amb activitats culturals, socials i empresarials obertes a tota la ciutadania. Detalls de la inauguració i activitats Data oficial: La inauguració tindrà lloc el 25 de gener, amb la presència del sotsecretari del Pontifici Consell de la Nova Evangelització, Octavio Ruiz Arenas. Portes obertes: Del 19 al 27 de gener, el centre oferirà visites guiades gratuïtes en horari de 9:00h a 20:00h. Equipaments: La primera fase inclou els estudis de l'Institut de Ciències Religioses, aules de lloguer, una llibreria, una cafeteria i el claustre restaurat. Patrimoni i futur del projecte L'edifici és un testimoni històric que uneix la muralla romana (segle III aC), la capella de Sant Pau (segle XIII) i l'arquitectura del segle XIX amb instal·lacions del segle XXI. Segons la directora, Marisa Jiménez, la segona fase de les obres ja ha començat: "La segona fase albergarà la biblioteca amb més de 100.000 volums i incunables que seran una de les grans joies per a la ciutat." Es preveu que tot el conjunt estigui plenament operatiu a finals de l'any 2012, consolidant-se com un referent viu i dinàmic a la part alta de Tarragona.