Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2012 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2012. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1224 episodis
RSS

episodis

1153-1164 de 1223
  • 9'

    Nova edició de la Fira Fora Estocs a Tarragona

    Detalls de la Fira Fora Estocs a la Rambla Nova Tarragona Ràdio presenta la nova edició de la Fira Fora Estocs, una iniciativa comercial que arriba a la seva cinquena edició (la tercera sota l'organització actual) i que se celebra a la Rambla Nova. L'esdeveniment comença aquest divendres a les 17:00 h i s'allargarà durant tot el cap de setmana fins diumenge al vespre. Novetats i millores d'aquesta edició Joan Blázquez, president de la T de Tarragona, destaca diversos canvis fruït de les enquestes realitzades als comerciants: Ampliació d'horaris: Es comptarà amb il·luminació artificial per allargar l'activitat fins a les 20:00 h, i el diumenge la fira estarà oberta durant tot el dia. Sector de l'automoció: S'incorpora l'exposició de vehicles nous i darreres novetats al tram del Balcó del Mediterrani. Entreteniment infantil: S'ha instal·lat una zona d'atraccions per a nens; els comerços repartiran vals de descompte per a aquestes activitats. Autofinançament: Davant la manca de subvencions, la fira es manté gràcies a l'esforç dels expositors i la incorporació del sector automobilístic. Objectius i situació del sector L'objectiu principal és la liquidació de l'estoc d'hivern, especialment en el sector tèxtil, que ha patit una campanya difícil a causa de la crisi i la falta de fred fins a dates recents. "No solament és qüestió de vendre i de treure l'estoc, sinó que de donar-se a conèixer també." Segons Blázquez, la fira permet aglutinar l'oferta comercial de Tarragona, que sovint està molt dispersa geogràficament, oferint una experiència similar a la de ciutats veïnes com Reus però amb la varietat pròpia del comerç tarragoní.

  • 5'

    Taller d'iniciació a la lluita escènica i l'esgrima

    Iniciativa Formativa al Teatre Magatzem El proper dissabte 3 de març, el Teatre Magatzem de la Cooperativa Obrera de Tarragona acollirà un taller intensiu centrat en les arts escèniques, concretament en disciplines poc habituals com la lluita escènica i l'esgrima. Detalls del taller i continguts L'activitat serà impartida per Héctor de la Salut, especialista actualment en actiu a PortAventura, i s'estructura en dues parts clarament diferenciades durant vuit hores intensives: Matí (10:00 - 14:00h): Lluita escènica. Es treballaran les distàncies de seguretat, cops de puny i puntades de peu de forma fictícia. L'objectiu és aprendre a vendre l'acció dramàtica sense rebre mal. Tarda (16:00 - 20:00h): Esgrima escènica. Una modalitat molt visual i difícil de trobar en l'oferta formativa actual, ideal per a recreacions històriques o d'aventures. Requisits per als participants Edat: A partir de 16 anys. Experiència: No es requereix experiència prèvia en interpretació. Condició física: Tot i ser iniciació, requereix un cert esforç físic i agilitat. Material: Cal portar roba còmoda d'esport. L'instructor proporcionarà les espases. "És tot fictici. Si no respecten les pautes, podem prendre mal, per això ensenyarem les distàncies de seguretat per no fer-nos mal."

  • 47'

    Noves directrius i debat pel Concurs de Castells de Tarragona 2012

    Anàlisi del Nou Format del Concurs de Castells L'episodi se centra en les novetats del Concurs de Castells de Tarragona, destacant el pas a un format de dos dies (6 i 7 d'octubre) i l'ampliació a 30 colles participants. Aquest canvi respon a una voluntat de retornar a l'esperit original del concurs, fent-lo més inclusiu i assegurant que Tarragona exerceixi la seva capitalitat castellera. El Debat sobre el Rànquing i la Classificació Un dels punts més controvertits és el canvi en el sistema de puntuació i rànquing: • Es comptabilitzen les millors actuacions des de l'1 de setembre de l'any anterior. • Alguns periodistes, com el Carles Esteve, consideren que això pot generar una involució ja que el rànquing pot quedar "pervertit" per resultats de la temporada passada que no reflecteixen l'estat actual de la colla. • L'organització defensa que aquest criteri és més equitatiu perquè valora la feina de les colles que fan castells importants a final de temporada (com per Santa Úrsula o Tot Sants). El Repte de la Diada de Dissabte L'èxit de l'edició dependrà de la capacitat de seduir les colles i el públic per a la jornada de dissabte: • Es busca que les colles que actuen dissabte surtin amb la mateixa motivació que les de diumenge. • Es discuteix la paradoxa que algunes colles prefereixin actuar dissabte per gaudir de rondes en solitari i menys pressió competitiva. • L'ambient de dissabte es preveu més festiu i menys tens que el de les colles de gamma extra. Gestió d'Entrades i Finançament Es confirma que el preu de l'entrada augmentarà per sobre dels 4 euros habituals: • L'objectiu és donar valor a l'espectacle i evitar que la plaça hagi de dependre exclusivament de fons públics. • Es vol arribar a un model de finançament del 50% públic i 50% privat/recursos propis. • Es treballa en fórmules d'entrades combinades per als dos dies per evitar els problemes d'aforament del 2010. "L'èxit del concurs serà que les colles de dissabte surtin de plaça dient que d'aquí a dos anys volen tornar-hi a mort." La Biennal de Castells La creació de la Biennal de Castells busca que la marca del concurs no mori el dia que s'entreguen els premis. Es proposa un paraigua d'activitats culturals, acadèmiques (amb la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili) i periodístiques durant tot l'any.

  • 29'

    Fogons de Tàrraco: Receptes i Gastronomia Romana

    Presentació de l'Obra i Orígens Els autors Coia Valls i Julio Ricardo Trigo presenten el seu nou llibre, Fogons de Tàrraco, una obra que neix com un projecte paral·lel a la documentació de la novel·la El somni de Tàrraco. El llibre no és només un receptari, sinó un estudi de la cultura culinària romana adaptat als gustos actuals. Estructura i Contingut del Llibre L'obra destaca per la seva organització peculiar: • Els menús estan associats als personatges de la novel·la segons la seva personalitat o condició social. • Inclou aportacions i menús professionals del restaurant Còcula de l'Hotel Urbis de Tarragona. • Conté nombroses anècdotes històriques i curiositats sobre els excessos de personatges com l'emperador Albí o Massimí. Conceptes Clau de la Cuina Romana Els autors exploren els ingredients fonamentals que defineixen la gastronomia de l'època: - Condiments i Espècies: L'ús massiu de la mel, el comí i el contrast entre dolç i salat. - Adaptació de Receptes: El repte de traduir el receptari clàssic d'Apici a la cuina moderna, substituint ingredients difícils de trobar. - Begudes: La distinció entre el vi (beguda de nobles, sovint rebaixada amb aigua per la seva densitat) i la cervesa (consumida pel poble). Exemples de Plats i Experimentació Durant l'entrevista es comenten diverses receptes com les llenties amb castanyes, dàtils amb mel i sal, o el moretum (una mena de paté de formatge d'ovella amb herbes). La locutora fins i tot porta un coc de peres elaborat seguint la recepta autèntica sense llevat, demostrant la densitat i el sabor original d'aquests plats. "La cuina romana és un llibre de curiositat que ens ensenya a educar el paladar amb combinacions que avui ens resulten sorprenents."

  • 10'

    Òscar Cadiach estrena el documental 'Més enllà del Cumba Carna'

    Homenatge al poble xerpa L'alpinista tarragoní Òscar Cadiach presenta el seu darrer treball documental, Més enllà del Cumba Carna, una obra que s'allunya dels cànons clàssics del cinema de muntanya per centrar-se en la figura dels xerpes. La història de Mingma Xerpa La pel·lícula ret homenatge a Mingma Xerpa, el primer sud-asiàtic a completar el repte dels 14 vuit mil. Cadiach destaca diversos aspectes vitals del protagonista: Supervivència: Mingma va començar a carregar pesos de 30 quilos als 12 anys per mantenir la seva família al Nepal. Perspectiva oriental: El film busca reflectir els valors i motivacions d'aquesta ètnia, sovint secundaris en les expedicions occidentals. Trajectòria: Des de les cabanes humils del seu poble fins a l'elit de l'alpinisme mundial. Connexió amb Tarragona i futurs projectes L'estrena mundial té lloc al Port de Tarragona, tancant el cinquè cicle de conferències de muntanya. Cadiach aprofita per reivindicar el territori com a capital de l'escalada en roca a Europa gràcies al seu clima. Pel que fa al seu futur, l'alpinista revela els seus pròxims objectius: Expedició al Nepal: Intentarà fer dos nous cims de 8.000 metres aquest mateix mes de març. La Via Làctea: Un projecte personal de gran envergadura que consisteix en una fita geogràfica d'est a oest projectada des de fa anys. "He volgut que els protagonistes siguin aquest poble xerpa que s'entrega amb els capricis de la societat occidental."

  • 25'

    Mobilitat i Medi Ambient a Tarragona amb Begoña Floria

    Balanç de l'EMT i Pla de Viabilitat La tinent d'alcalde Begoña Floria analitza la situació de l'Empresa Municipal de Transports (EMT) després dels ajustos implementats al gener. Destaca que l'impacte sobre els usuaris ha estat menor del previst, situant-se en un 3,5% davant del 4% inicialment calculat. • Es confirma una reducció del 20% en el cost del servei. • S'han rebut 94 queixes, una xifra lleugerament superior a la mitjana habitual de canvis d'horari. • La plantilla s'ha començat a reduir amb tres conductors menys i reorganitzacions en vigilància i manteniment. "L'impacte ha sigut menor del que esperàvem i l'objectiu de reduir el cost amb el menor impacte possible s'ha assolit amb escreix." Pla de Mobilitat Urbana Sostenible El nou pla estratègic busca resoldre el col·lapse del centre i millorar la qualitat ambiental. Els objectius principals inclouen: Corredors i Vianants • Creació d'itineraris per a vianants, destacant el corredor entre el centre i Sescelades. • Redefinició de la vialitat per evitar que el trànsit de pas creuï el centre de la ciutat. Aparcament i Residents • Implementació de zones de residents per baixar la indisciplina viària. • Millora de l'equilibri entre el vehicle privat i el transport públic. Gestió de la Part Alta Es planteja una solució definitiva per a l'entrada de vehicles al nucli antic. Floria explica que s'ha reduït dràsticament el nombre de targetes d'accés actives al Portal del Roser, passant de gairebé 1.500 a unes 250 que realment s'utilitzen de manera recurrent. Medi Ambient i Litoral Anella Verda i Pont del Diable • L'Ajuntament busca fórmules de concessió administrativa per gestionar l'entorn del Pont del Diable (caseta del guarda, lavabos i vigilància) davant la manca de recursos propis. • S'han senyalitzat 38 quilòmetres d'itineraris circulars. Protecció de la Platja Llarga • Es treballa en un document d'usos del litoral per als 11 km de costa. • S'han iniciat actuacions de baixa inversió (uns 6.000€) per protegir les dunes de la Platja Llarga i evitar que els vehicles hi aparquin a sobre, en col·laboració amb el Departament de Treball.

  • 14'

    EPLEC 2012: Arts Visuals i Experimentació a Tarragona

    El Laboratori Visual i el Festival EPLEC El Laboratori Visual és una associació cultural nascuda el 2005 a Tarragona, formada per un equip multidisciplinari d'artistes, historiadors, gestors i programadors. Aquest any presenten la tercera edició de l'EPLEC, un festival centrat en les arts visuals i experimentals que es desenvolupa del 29 de febrer al 4 de març. Eix temàtic i ubicació El festival té com a centre neuràlgic el carrer Santana (l'anomenat triangle EPLEC), amb activitats al Museu d'Art Modern, la galeria Marta Balanyà i la seu dels Xiquets de Tarragona. El lema d'aquesta edició és: "Tranquils, tot sortirà segons l'imprevist." L'eix conceptual gira al voltant de la disfunció i els projectes inacabats, fent una crítica constructiva a la situació de crisi actual. Activitats Destacades Intervencions a l'espai públic: Projectes en aparadors en desús, grafits de Gàzer i l'acció de "vandalisme domèstic" de Maripili. Convocatòries participatives: Projectes interromputs: Un arxiu de treballs que mai van veure la llum. Pla d'usos pel pàrquing Jaume I: Idees ciutadanes per recuperar aquest espai, des d'horts urbans fins a teatres. Música i Audiovisuals: Un cartell amb més de cinquanta artistes, incloent noms com Pumuki, Lásers o Islandia Nunca Quema, a més de concerts telemàtics via streaming.

  • 22'

    La històrica visita de Salvador Dalí a Tarragona

    Memòria viva d'un esdeveniment surrealista L'episodi explora la recerca documental i l'organització d'una exposició a la Fundació Caixa Tarragona sobre la visita que Salvador Dalí va realitzar a la ciutat l'estiu de 1973. Mitjançant el testimoniatge d'investigadors i protagonistes, es reconstrueix l'impacte d'aquella performance a la ciutat. La recerca de material inèdit L'equip d'investigació de l'Aula de Cinema de la Universitat Rovira i Virgili destaca la importància de la col·laboració ciutadana: * S'ha recuperat material gràfic en Super 8, imatges domèstiques i fotografies d'arxiu totalment inèdites. * S'ha fet una crida per trobar gravacions de so (àudios de l'època) que encara falten per completar el projecte. * El procés culminarà en un documental de 50 minuts en coproducció amb TV3. Protagonistes i anècdotes L'exposició no només se centra en l'artista, sinó en com Tarragona va viure aquell moment: - Salvador Arimany, pastisser, explica la creació de la tartaleta Dalí, un dolç amb crema catalana, nata i una reproducció dels seus icònics bigotis. - Es recorda el nerviosisme de Dalí en pujar a la carrossa en forma d'elefant i el seu famós "discurs realista" a l'apoteosi final. "De Dalí les imatges solen ser sempre les mateixes del NODO; aquesta investigació treu a la llum material domèstic i desconegut." Diferents visions d'un geni L'estudi revela que la ciutat estava dividida entre l'admiració pel geni i la incomprensió d'aquells que veien les seves accions com una simple "pallassada". L'exposició recull aquest contrast d'opinions a través de 30 testimonis clau.

  • 4'

    Manifestació estudiantil a Tarragona contra les retallades

    Protesta multitudinària al centre de Tarragona Prop d'un miler de persones, entre estudiants de secundària, universitaris, professorat i personal de serveis, s'han manifestat pels carrers de Tarragona en una jornada de vaga general educativa. La marxa ha transcorregut des de la Imperial Tàrraco fins a la plaça de la Font, passant per la delegació d'ensenyament de la Generalitat. Incidents i reivindicacions Durant el recorregut, s'han produït accions simbòliques de protesta: * Llançament d'ous amb pintura vermella contra la seu de la delegació d'ensenyament. * Pancartes amb lemes com: > "No són retallades, són privatitzacions" i "Recuperem l'educació pública". * Solidaritat amb el moviment estudiantil valencià davant les recents repressions policials. Accions de piquet i denúncia de censura Des de primera hora del matí, diversos piquets informatius han actuat als campus de la URV (Catalunya i Sescelades), impedint l'accés a les aules i bloquejant la sortida d'autobusos universitaris. El portaveu del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), Vicenç Collado, ha denunciat públicament l'actitud del rectorat: "És una censura clara. La vicerectora està impedint la nostra comunicació amb els estudiants a través del correu intern i ens nega l'ús d'aules per a assemblees." Els representants estudiantils busquen una reunió urgent amb l'equip directiu de la universitat per exigir explicacions sobre el que consideren una actitud de crispació i control dels espais de debat sota la gestió de Maria Bargalló.

  • 20'

    La tasca de la Fundació Privada Mútua Catalana

    Història i Evolució de l’Entitat La Fundació Privada Mútua Catalana neix l’any 2005 en el si de la Mútua Catalana d’Assegurances (originalment Mútua de Seguros de Tarragona). Segons explica el seu president, Joan Josep Marca, la fundació es va constituir inicialment per canalitzar els excedents de la mutualitat cap a fins socials i culturals, amb un focus especial a la ciutat de Tarragona i les comarques del sud de Catalunya. Davant els canvis en el sector financer i assegurador, l'entitat va decidir anticipar-se a la globalització integrant la seva activitat asseguradora amb Fiatc, fet que va permetre dotar la Fundació d'un patrimoni propi sòlid per garantir la seva independència i continuïtat. Objectius i Àmbits d'Actuació Els principals objectius de la Fundació són el foment de la cultura, les arts i la història local. Tot i que el seu àmbit d'actuació s'estén des de Montserrat fins a Peníscola, l'epicentre és la societat tarragonina. Les seves línies de treball inclouen: Suport al món associatiu: Col·laboració amb entitats que pateixen la retallada de subvencions públiques. Recerca històrica: Edició d'obres clau com la Història de Tarragona en sis volums i llibres sobre el setge de 1811. Beques i Educació: Creació de beques amb la URV sobre memòria històrica i la promoció de la cultura catalana a nivell europeu. Cultura popular i arts: Suport a música, teatre i centres d'estudis. Gestió i Futur en Context de Crisi En l'actualitat, la Fundació gestiona un patrimoni d’aproximadament 18 milions d'euros. Amb un model de gestió rigorós, destinen anualment entre 300.000 i 350.000 euros a projectes culturals. "Volem retornar a la societat civil, que tant ens va ajudar en els inicis, els rendiments d'aquest patrimoni." Els patrons, organitzats en comissions (Econòmica, Estratègica i Cultural), subratllen que en temps de crisi la seva funció és més vital que mai, ja que actuen com a pulmó financer per a moltes associacions que han perdut el suport de l'administració pública.

  • 23'

    Tarragona Smart City: Eficiència i Futur Econòmic

    Cap a una Tarragona Intel·ligent i Sostenible L'entrevista amb Javier Villamayor, tinent d'alcalde de Tarragona, desgrana el projecte Smart City com una estratègia per optimitzar els recursos escassos mitjançant la tecnologia. No es tracta només de modernització, sinó d'una resposta a l'increment de la població urbana i a la necessitat d'una gestió eficient de l'aigua, l'energia i la mobilitat. Els Quatre Pilars Estratègics de Tarragona La ciutat ha identificat quatre àmbits d'actuació prioritaris adaptats a la seva realitat: • Mobilitat: Gestió d'un terme municipal extens i dispers mitjançant un Pla de Mobilitat que integra transport públic i aparcaments intel·ligents. • Gestió de l'Aigua: Implementació de la telelectura en temps real a totes les llars i projectes de reutilització, com el jardí vertical de la Tabacalera. • Eficiència Energètica: Conscienciació i ús de materials de construcció que redueixen el consum tèrmic. • Jocs del Mediterrani 2017: Utilització de l'esdeveniment com a catalitzador per a la transformació urbanística i el canvi d'hàbits ciutadans. Finançament i Aliances En un context de crisi, Villamayor destaca que el projecte es basa en microprojectes tangibles i no en grans eslògans buits. El finançament es planteja sovint mitjançant la col·laboració públic-privada, on empreses tecnològiques inverteixen inicialment per compartir posteriorment l'estalvi generat per l'eficiència. "No hi ha una talla única per a les Smart Cities; cada ciutat ha d'adaptar el concepte al seu propi context i reptes." Promoció Econòmica i Projecció Exterior L'estratègia inclou la creació de la marca "Invest in Tarragona", una plataforma digital i un equip de suport per atraure inversors internacionals. Aquest portal oferirà dades demogràfiques i econòmiques en múltiples idiomes (incloent-hi rus i xinès) per posicionar la ciutat més enllà del turisme i el patrimoni històric. Finalment, es subratlla la importància de la col·laboració amb Barcelona, aprofitant el seu lideratge global en el sector per generar una relació de win-win que beneficiï tot el territori català.

  • 13'

    Celebració del Dia d'Andalusia a Tarragona

    Commemoració del 28 de febrer a la ciutat Representants de les principals entitats andaluses de Tarragona han presentat el programa d'actes per celebrar el Dia d'Andalusia. L'emissió destaca la vitalitat d'una comunitat que, tot i la distància geogràfica, manté vius els seus orígens i tradicions a través de la cultura, la música i la convivència. Activitats de l'Agrupació Folklòrica i Cultural Andalusa Amb motiu de la seva 27a quinzena cultural, l'agrupació ha organitzat un calendari extens: Actes institucionals: Brindis amb vi andalús i cant dels himnes a la seu del carrer Sant Josep. Cultura i Art: Exposicions de manualitats, quadres del col·lectiu de dones de Torrenova i tallers del centre penitenciari. Espectacles: Nit flamenca amb Luisa Márquez i festival al Teatre Metropol (amb un preu simbòlic de 3 euros a causa de la crisi). Religió i Tradició: Missa rociera a l'església de Sant Joan i ofrena floral al monolit de Blas Infante. Actualitat de la Casa d'Andalusia de Tarragona L'entitat es troba en un període de transició a causa del trasllat de la seva seu cap al barri de la Granja (carrer Gran Canària). Tot i no tenir local propi operatiu actualment, mantenen les seves cites clau: Lliurament de la insígnia d'or a la regidora Victoria Pelegrín. Actuacions del ballet flamenc Luna de Fuego i xirigotes al Centre Cívic de Torreforta. Celebració del canvi de vara de la Hermana Mayor. "No se sent el mateix que allà baix, però intentem no oblidar que aquest dia ens el vam guanyar a pols en un referèndum que va fer història." Identitat i sentiment El resum de l'episodi posa èmfasi en el sentiment de doble identitat. Es destaca el testimoni de la Núria, catalana de naixement però amb arrels andaluses, que exemplifica l'agermanament entre ambdues terres mitjançant el cant conjunt dels dos himnes.