Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2012 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2012. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1224 episodis
RSS

episodis

1177-1188 de 1223
  • 10'

    Jornades i exposició de bonsais a Tarragona

    L'art mil·lenari del bonsai a Tarragona El president de l'Associació Tarragona Bonsai, Pere Menós, presenta les noves jornades i l'exposició que s'inaugura al Tinglado 4 del Moll de Costa. Aquest esdeveniment, que ja és un clàssic a la ciutat, va més enllà d'una simple mostra d'arbres, oferint una experiència immersiva en aquesta disciplina d'origen oriental. Detalls de l'esdeveniment i participació internacional Dates: Durant tot el cap de setmana (divendres, dissabte i diumenge). Ubicació: Tinglado 4 del Moll de Costa. Convidat especial: La presència del mestre japonès Takeo Kawabe, qui realitzarà tallers i demostracions en directe. Contingut: S'exposaran entre 60 i 70 exemplars de diversos tipus d'arbres. La filosofia i la tècnica del bonsai Pere Menós explica que el bonsai no és només jardineria, sinó un art tradicional que implica una connexió profunda amb la natura i una filosofia de contemplació. Segons Menós, les característiques essencials per a un bon aficionat són: Dedicació i constància: Especialment pel que fa al reg, que es considera la tècnica més difícil d'aprendre. Estimació per la natura: La capacitat de veure l'arbre com un element que pot passar de generació en generació. Paciència: Tant per treballar des de la llavor com per aplicar tècniques de poda i filferrat. "Cuidar l'arbre és com tota una vida. Crees nexes que amb la jardineria convencional no tens." Consells per a principiants Per a aquells que es vulguin introduir en aquest món, Menós recomana començar amb espècies resistents com els ficus, les oliveres, els magraners o els oms. Per contra, adverteix que les atzalees són molt més delicades a causa de les necessitats específiques de l'aigua i la terra.

  • 12'

    Visita a les obres de la Chartres per l'edifici de l'EOI

    Actualitat de les obres a l'antiga fàbrica Chartres L'Ajuntament de Tarragona ha realitzat una visita institucional a les obres de l'antiga fàbrica de licors Chartres, espai que allotjarà la futura seu de l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI). Segons ha confirmat l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, els treballs avancen segons el calendari previst. Cronologia i detalls del projecte Termini de finalització: Es preveu que les obres acabin en un període de 14 o 15 mesos. Data d'obertura: La previsió és que l'edifici estigui operatiu el maig de 2013 per iniciar les classes el curs 2013-2014. Inversió: El cost total de l'obra és de 6,8 milions d'euros (més IVA), avançats íntegrament per l'Ajuntament. Distribució de l'edifici L'immoble conserva la seva estructura històrica però amb un interior totalment remodelat: * Plantes 1 i 2: Ubicació de les aules i la consergeria. * Planta 3: Zona de la biblioteca i la sala d'actes, destacant un sostre espectacular amb bigues de fusta original. * Accessos: Entrada principal per la Plaça dels Infants i una entrada independent pel carrer del Vapor. "És absolutament inapel·lable que aquesta escola oficial d'idiomes en aquesta ubicació ha de funcionar el maig de l'any vinent." Polèmica amb la Generalitat La visita ha servit per refermar el compromís municipal davant els rumors de trasllat provisional de l'EOI a les Gavarres o retallades en el pressupost per part del Govern Català. La directora de l'EOI, Yolanda Escot, ha recordat que els més de 3.000 alumnes porten 25 anys en una situació precària i que un doble trasllat seria econòmicament i humana inviable.

  • 26'

    Prevenció i tendències del càncer a Tarragona

    Situació actual i Previsions del Càncer En motiu del Dia Mundial del Càncer, el doctor Jaume Galcerán analitza la realitat d'aquesta malaltia a la demarcació de Tarragona, on es preveu la detecció de 4.384 nous casos durant l'any. L'increment de les xifres es deu principalment a tres factors: • L'augment absolut de la població. • L'envelliment demogràfic, ja que el càncer és més incident en edats avançades. • L'impacte dels factors de risc externs com el tabac i la dieta. Tipologies i diferències per gènere S'observa un canvi en els patrons on el càncer de coloni i recta s'ha convertit en el més freqüent en el conjunt de la població. • Dones: El càncer de mama segueix sent el principal. • Homes: El càncer de pròstata lidera les xifres degut al sobrediagnòstic pel test del PSA, mentre que el de pulmó tendeix a estabilitzar-se per la baixada del tabaquisme. Estratègies de Prevenció L'especialista destaca que un estil de vida saludable podria evitar molts diagnòstics: • Prevenció Primària: Eliminar el tabac, reduir el consum de carn vermella i processada, combatre l'obesitat i realitzar almenys 30 minuts d'exercici diari. • Prevenció Secundària: Programes de detecció precoç (mamografies, citologies i tests de sang oculta en femta). "El càncer no és una sola malaltia, són centenars de malalties diferents." El paper de la Investigació i el Tercer Sector La recerca actual se centra en les teràpies personalitzades i en xarxes de col·laboració internacional. Paral·lelament, entitats com la Lliga contra el Càncer realitzen una tasca integral que inclou des de l'educació sanitària fins al suport psicològic i econòmic a les famílies on l'administració pública no arriba.

  • 11'

    Color Fantasy i Nou Ritme regnaran al Carnaval 2013

    Els guanyadors del Carnaval de Tarragona 2012 Després d'una cloenda emocionant a la plaça de la Font, s'han anunciat les comparses guanyadores que tindran l'honor de representar les figures centrals l'any vinent. La comparsa Nou Ritme serà l'encarregada d'organitzar el seguici del rei Carnestoltes, mentre que Color Fantasy, de l'Associació de Veïns de la Granja, portarà la concubina. Entrevista amb Òscar Urgel (Color Fantasy) L'Òscar Urgel ha compartit la seva sorpresa i alegria pel recòndit èxit de la seva comparsa, que amb només nou anys de trajectòria ha aconseguit el màxim reconeixement. Durant la conversa, s'han destacat diversos punts clau: La temàtica guanyadora: Enguany han presentat una proposta basada en la conquesta de l'espai, amb una carrossa central d'astronautes i un cos de ball representant la Via Làctia. Superació de dificultats: La comparsa ha hagut de sobreposar-se a la pèrdua del pare de la coreògrafa i a nombrosos imprevistos logístics (problemes amb teles, silicona o equips de so). Un Carnaval de voluntat: Malgrat la reducció del pressupost municipal, la il·lusió dels participants ha demostrat que el nivell de la festa es manté gràcies a l'esforç altruista. Reptes per al regnat de 2013 El pas de ser una comparsa participant a organitzar el regnat implica una responsabilitat enorme que va més enllà de les desfilades de dissabte i diumenge: Dedicació total: Visites a escoles, entitats i participació en tots els actes oficials durant tota la setmana. Innovació i espectacle: Urgel destaca la voluntat de no ser repetitius i de buscar nous formats per mantenir Tarragona com un referent nacional del Carnaval. Col·laboració inter-comparses: Les colles veteranes ja s'han ofert per assessorar les guanyadores en aquesta nova etapa. "Volem que sigui el millor carnaval de la història; substitueixo els Jocs Olímpics pel Carnaval."

  • 11'

    L'última pirueta: Tragicomèdia sobre la precarietat de l'art

    Resum de l'entrevista sobre l'obra L'última pirueta El director i adaptador Carles Vigorra presenta la nova producció de la companyia Bravium Teatre, basada en un text original de José Luis Alonso de Santos. L'obra es representa aquest divendres al Teatre Magatzem. Una reflexió sobre la crisi i la cultura L'obra ens presenta la història d'un petit circ en situació precària, una metàfora clara de la crisi actual que pateixen el teatre, la música i la dansa. Tot i ser un text de l'any 1986, l'adaptació de Vigorra n'ha potenciat la vigència: Tragicomèdia satírica: Barreja l'humor negre i la ironia amb la tragèdia de viure al límit. Adaptació al català: S'ha realitzat una traducció inèdita al català, eliminant subtrames sentimentals per centrar-se en la crítica social. La pressió institucional: L'aparició d'inspectors d'Hisenda simbolitza la falta de comprensió cap a l'art quan aquest no es percep com un negoci rentable. Personatges i posada en escena L'espectacle no és una exhibició de circ convencional, sinó una obra de text amb personatges grotescos i molt ben definits que encarnen la "pista de la vida": Música en directe: Jordi Carré intervé amb el saxo com a personatge de l'espectacle. Personatges peculiars: Un domador esquifit, una equilibrista cega i un pallasso que arriba buscant fortuna al "pitjor circ del món". "Així vivim: fent cada dia una gran pirueta." L'objectiu final de la producció és que l'espectador rigui de les penes dels personatges, però que també surti del teatre amb una reflexió profunda sobre la importància de la cultura en temps de retallades.

  • 10'

    Memòria del Setge de Tarragona: Fonts Documentals de l'Arxiu

    Presentació de la nova publicació històrica En el marc del bicentenari del setge de Tarragona (1811) durant la Guerra del Francès, els autors Joan Maria Quijada i Neus Sánchez presenten un llibre que recull i transcriu fons documentals inèdits de l'Arxiu Històric Arxidiocesà i de l'Arxiu Capitular de la catedral. Contingut i aportacions del llibre A diferència d'altres obres narratives, aquest treball és un recull tècnic i documental destinat a investigadors i historiadors. Els punts clau inclouen: El Memorial del Canonge Ribes: Un document inèdit i fonamental que ofereix la visió de l'Església sobre l'ocupació francesa i el patiment de la ciutat. Buidatge de llibres d'òbits: S'han analitzat els registres de defuncions de les parròquies de l'arxidiòcesi per identificar les víctimes directes del conflicte. Dades sobre la mortalitat: Tot i que documentalment només es poden constatar uns 300 morts, els autors expliquen que la xifra real podria ser de prop de 5.000 persones, ja que moltes famílies morien senceres i els cadàvers es cremaven per evitar epidèmies sense ser registrats. La tasca de l'Arxiu Els autors destaquen que la funció principal de la institució és la difusió del patrimoni. Per aquest motiu: S'ha realitzat una tasca ingent de transcripció de documents escrits en català i castellà. S'està duent a terme un procés de digitalització per permetre la consulta en línia dels llibres sacramentals (batejos, matrimonis i òbits). Es convida a la ciutadania a perdre la por als arxius i a consultar directament les fonts originals. "Vam decidir que la gent tenia dret a conèixer la història i vam publicar el memorial, tot i que hi faltava el primer fragment."

  • 17'

    Josep Andreu: Reptes d'ERC al Camp de Tarragona

    ERC al Camp de Tarragona: Un canvi de rumb L'alcalde de Montblanc, Josep Andreu, s'ha presentat com a nou president d'Esquerra Republicana (ERC) al Camp de Tarragona. L'entrevista repassa el full de ruta per revertir la pèrdua de vots en les darreres eleccions i reconstruir la confiança ciutadana, especialment en els entorns urbans. Principals Objectius Estratègics Recuperar les ciutats: Andreu assenyala que, tot i mantenir-se en pobles petits de la Conca de Barberà i el Priorat, el partit ha patit una forta davallada a Tarragona, Reus i Valls. L'objectiu prioritari és tornar a obtenir representació directa i pes polític en aquests nuclis. Unitat de l'independentisme: Es critica la dispersió del vot motivada per la fragmentació de partits independentistes, fet que ha permès l'accés del PP a les governances locals. Integració interna: La nova executiva busca incloure totes les sensibilitats del partit després d'unes eleccions internes molt ajustades. El paper del Municipalisme per la Independència Com a vicepresident de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Andreu destaca la importància històrica del municipalisme per forçar canvis polítics estructurals. "Penseu que els canvis transcendentals de la política en els últims segles en aquest país els ha portat el municipalisme; la República va venir per unes eleccions municipals." Properes fites i calendari electoral Març: Finalització dels congressos comarcals (Tarragonès fixat per l'1 de març). Sant Jordi: Assemblea de l'AMI a Montblanc per sumar nous suports. Final d'any: Inici del procés per triar els caps de llista de les principals ciutats per a les municipals.

  • 52'

    Moció sobre el Tercer Fil i model ferroviari a Tarragona

    Resum de la Sessió Plenària sobre Infraestructures Ferroviàries El debat se centra en la proposta del projecte anomenat tercer fil com a solució d'urgència per dotar el Port de Tarragona i la indústria local d'un ample de via europeu (UIC). La moció, presentada conjuntament per diversos grups municipals, busca equilibrar la competitivitat econòmica amb el manteniment del model ferroviari a llarg termini acordat el 2010. Punts Clau de la Moció • Suport al Tercer Fil: S'accepta com una mesura provisional per a la sortida de mercaderies cap a Europa, amb un cost estimat de 50 milions d'euros. • Garantia de Servei: La implementació no ha d'afectar negativament el servei actual de viatgers ni el futur servei de rodalies de Tarragona. • Prioritat de la Reus-Roda: Es reafirma que la solució definitiva és la recuperació de la línia Reus-Roda per treure les mercaderies de la façana marítima. • Corredor Mediterrani: Instar el Govern de l'Estat a mantenir aquesta infraestructura com una prioritat absoluta. Debat sobre la Provisionalitat i el Finançament Existeix una discrepància important encapçalada pel Partit Popular sobre si el projecte serà realment temporal: "Aquest projecte no és provisional... ens estan colant un gol per l'esquadra i el temps ens donarà la raó." • Iniciativa Privada: Es discuteix la possibilitat de finançament privat o mixt per accelerar les obres, tant del tercer fil com de la línia Reus-Roda. • Pla de Rescat: L'alcaldia proposa incloure clàusules de rescat per garantir que, un cop enllestida la variant definitiva, el tercer fil quedi sense efecte a la façana marítima. Conclusions de l'Acord La moció s'ha aprovat amb 19 vots a favor i 7 abstencions. El consistori acorda que la competitivitat del territori (química, logística i turisme) no pot esperar a terminis superiors a la dècada i que cal una solució tècnica immediata que no hipotequi l'alliberament futur de la façana marítima.

  • 22'

    Documental participatiu amb joves de Sant Pere i Sant Pau

    Un relat de carrer fet pels mateixos joves El documental de carrer del barri de Sant Pere i Sant Pau és una iniciativa de la regidoria de joventut de l'Ajuntament de Tarragona. A diferència d'altres produccions, aquest projecte destaca perquè els joves no només són els protagonistes, sinó que han format part de l'equip de gravació i realització, gestionant càmeres, guions i entrevistes. Temàtiques i realitat social El projecte recull més de 30 entrevistes que ofereixen una visió àmplia de la vida al barri. Entre els temes tractats destaquen: * L'ús del temps lliure i la vida a les places. * La percepció d'un barri tranquil però aïllat del centre de Tarragona. * La manca d'espais d'oci nocturn per a la franja d'edat entre els 15 i els 25 anys. * Qüestions d'immigració i gènere. Els protagonistes i la seva visió Els joves participants (Marc, Avex i Kevin) subratllen la importància de les promocions (les places del barri) com els espais on s'han criat. Tot i l'estima pel seu entorn, reivindiquen una millora en el manteniment de les instal·lacions: "Sant Pere i Sant Pau és un barri tranquil, però a vegades falta moviment i espais on els joves puguem estar en condicions." L'art com a reivindicació L'episodi finalitza amb una actuació de freestyle rap en directe, on els joves utilitzen la música com una eina d'expressió i lluita social per demanar millores a l'administració i mostrar l'orgull de pertinença al barri.

  • 3h 48min

    Consens i Debat sobre el Futur de Tarragona al Ple Municipal

    Resum del Ple Municipal de l'Ajuntament de Tarragona Aquesta sessió extraordinària del ple municipal destaca per un elevat grau de consens en temes clau per a la ciutat, tot i les fortes discrepàncies ideològiques en polítiques laborals i nacionals. L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros presideix una jornada marcada per la reclamació del deute de la Generalitat i el futur de les infraestructures ferroviàries. Gestió Econòmica i Fiscalitat Local • Reclamació de deute: S'aprova per unanimitat instar al Govern de la Generalitat a liquidar els 14,3 milions d'euros pendents amb l'Ajuntament, afectant àrees crítiques com els serveis socials i l'educació. • Bonificacions de l'IBI: Acord unànime per estudiar una bonificació del 5% per a aquells ciutadans que domiciliïn o paguin anticipadament l'IBI el 2013, a més de reforçar les ajudes per a famílies vulnerables. • Cànon de l'aigua: Consens per reclamar a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) el manteniment de les compensacions per evitar que els tarragonins paguin un recàrrec del 3% en la seva factura. Infraestructures i Logística • L'autovia A-27: Vot unànime per exigir a l'Estat el pagament de les indemnitzacions pendents per expropiacions i la reparació de danys causats per les obres aturades. • El Projecte del "Tercer Fil": S'aprova amb el suport de PSC, CiU i ICV donar suport a la solució provisional del tercer fil ferroviari per garantir la competitivitat del Port i la química cap a Europa, tot i l'abstenció del PP, que dubta de la seva real provisionalitat. Educació i Drets Socials • Centres Educatius: Es reclama a la Generalitat un calendari d'inversions per als cinc centres escolars en instal·lacions provisionals, així com el manteniment del finançament de les llars d'infants. • Escola Oficial d'Idiomes: Preocupació generalitzada pel futur de l'EOI de Tarragona davant la possible necessitat d'un nou informe de viabilitat per part del govern català. Conflictes Ideològics "Aquesta reforma laboral va en contra dels drets dels treballadors i no reactivarà l'economia." • Reforma Laboral: El plenari rebutja la moció en contra de la reforma laboral del Govern central amb els vots de PP i CiU, defensant que és una mesura necessària per flexibilitzar el mercat. • Pacte Fiscal: Tensió dialèctica per la moció sobre el pacte fiscal. S'aprova una moció esmenada centrada en el deute de l'Estat amb Catalunya, deixant de banda les aspiracions de sobirania fiscal més ambicioses.

  • 19'

    Batxillerat d'Arts Escèniques a l'IES Pons d'Icart

    Monòlegs de Carnaval: Del'aula al carrer L'alumnat del nou Batxillerat d'Arts Escèniques, Música i Dansa de l'IES Pons d'Icart de Tarragona celebra el Carnaval d'una manera molt especial: portant a terme una sèrie de representacions teatrals i musicals pels carrers de la Part Alta de la ciutat. Aquesta activitat, anomenada "Monòlegs de Carnaval", és el resultat del treball realitzat a les aules durant el primer curs d'aquesta nova modalitat formativa. Un projecte interdisciplinari El projecte destaca per la seva transversalitat i la participació de diversos perfils: Interpretació de textos: L'alumnat posa en escena monòlegs d'autors clàssics i contemporanis (com Anton Txékhov o Enric Nolla), sovint amb una càrrega dramàtica que contrasta amb la festivitat del Carnaval. Acompanyament musical: Les actuacions compten amb música en directe, interpretada pels mateixos alumnes o amb el suport del pianista col·laborador Joan Soler. Formació integral: Més enllà de l'actuació, el batxillerat ensenya gestió tècnica, maquillatge, escenografia i ús de la veu. "No és patir, ho estem gaudint. Estem molt emocionats de poder sortir a fer l'actuació en directe i posar en públic el que han après." Connexió amb el món professional La coordinadora Mari Carme Domingo subratlla la importància d'obrir l'aula al món exterior. Per aprofundir en aquesta experiència, l'institut col·labora amb professionals del sector: Josep Maria Tuset: L'actor tarragoní ha ofert xerrades i tallers sobre la realitat de la professió de l'actor. Entitats locals: Col·laboracions amb la companyia 7-6 i l'aula de teatre de la URV. Orientació: Els alumnes es preparen per a futures proves a l'Institut del Teatre o estudis de cinema i conservatoris de música. Recorregut de les actuacions L'espectacle és itinerant per apropar l'art a la ciutadania: * Antiga Audiència (inici). * Casa de la Cultura (Carrer Major). * Museu d'Art Modern (Carrer Santa Anna).

  • 28'

    Josep Andreu: El Tercer Fil i el futur ferroviari del Port de Tarragona

    Balanç del primer any de presidència al Port Josep Andreu repassa els seus primers 12 mesos al front de l'Autoritat Portuària de Tarragona, un període marcat per la necessitat urgent de millorar la connectivitat ferroviària amb Europa. Malgrat un tancament d'any 2011 amb un lleuger descens del 2,5%, el president destaca que la tendència és positiva, ja que aquesta dada es deu a una aturada tècnica programada de Repsol i no a una falta de mercat. El debat sobre el Tercer Fil i el Corredor del Mediterrani L'eix central de l'episodi és la solució per treure les mercaderies en ample de via internacional cap a Europa. Andreu exposa la següent estratègia: Una solució provisional i una de definitiva • El Tercer Fil (provisional): S'entén com un instrument per tenir connexió en només 3 anys. No implica construir noves vies, sinó afegir un riel a les existents per adaptar l'ample. • La línia Reus-Roda (definitiva): El Port defensa la reobertura d'aquesta línia interior com la solució final, però recorda que actualment està desmantellada i requeriria una inversió i temps (uns 10-15 anys) que el sector econòmic no pot esperar. Preocupació pel Corredor Central El president mostra gran preocupació per les declaracions de la ministra de Foment recuperant el Corredor Central (travessant els Pirineus per l'Aragó). Considera que, en un context de falta de diners, això pot restar prioritat i pressupost al Corredor Mediterrani, que és el que realemnt genera el 50% del PIB de l'Estat. "El tercer fil no és un objectiu per si sol, senzillament és una solució alternativa i provisional a tenir la desitjada connexió d'ample europeu." Col·laboració públic-privada i unitat territorial Andreu destaca que hi ha empreses privades disposades a finançar fins al 100% de l'obra del tercer fil (uns 180 milions d'euros). Proposa crear un front comú liderat per l'alcalde de Tarragona i representants polítics i econòmics (AEQT, turisme, Port) per negociar a Madrid amb una proposta de consens. Altres projectes de ciutat Remodelació de Marina Portaco • Es preveu una millora de la façana marítima abans de l'estiu. • Inclou el desmantellament de la grua groga i la peatonalització del moll per fer-lo més agradable per als ciutadans. L'antic edifici de l'Autoritat Portuària S'ha ofert l'immoble com a possible seu dels Jocs del Mediterrani. Això permetria una rehabilitació mínima inicial per donar-li ús i, posteriorment, abordar projectes més ambiciosos una vegada l'edifici ja estigui recuperat.