Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2013 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2013. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1252 episodis
RSS

episodis

613-624 de 1251
  • 9'

    Primer Festival Casteller: El ball de gralles a Tarragona

    Reivindicació de la música tradicional en el món casteller L'entrevista presenta el primer Festival Casteller, una iniciativa dels Xiquets de Tarragona i la Biennal de Castells per posar en valor la figura dels grallers i timbalers. L'Oriol Olivell, cap de gralles, acompanyat per l'Adriana i la Mireia, expliquen que l'objectiu és consolidar un acte propi dins les festes de Sant Magí que demostri que la gralla té un paper fonamental més enllà de l'acompanyament del castell. Detalls de l'esdeveniment i repertori El festival tindrà lloc aquest dissabte a les 23:30 h a la Plaça del Rei i s'estructura en tres parts: Actuació de colles convidades: Participaran els grups de grallers més premiats en l'última edició del Concurs de Castells (Xiquets de Reus, Colla Vella dels Xiquets de Valls i Castellers de Sant Cugat). Fusió musical: Els amfitrions presentaran un repertori innovador que adapta cançons actuals (rumbes) al so de la gralla per apropar l'instrument al públic jove. Final de festa: L'actuació del grup Sonat i una sessió de DJ per tancar la nit. L'evolució de l'instrument Durant la conversa s'ha destacat la millora tècnica del grup, especialment en l'afinació i la incorporació de diferents tipus d'instruments per enriquir la sonoritat: "Quan les gralles sonen bé i segueixen bé el castell, la gent també s'hi fixa. Ningú s'imagina un castell sense gralles." S'han mencionat les diferències entre la gralla seca (més tradicional), la gralla dolça (amb claus per a més notes) i la gralla baixa (per a registres greus), aquesta última clau per als arranjaments actuals que presentaran.

  • 13'

    La tasca de l'Associació Protectora d'Animals de Tarragona

    La labor vital de l'Associació Protectora L'entrevista amb la Carmela Pinyol, membre de la Junta de la Protectora d'Animals de Tarragona, posa de relleu la feina constant i necessària d'aquesta entitat per garantir el benestar dels animals abandonats a la ciutat. Objectius i realitat actual L'associació té com a missió principal recollir, alimentar i oferir atenció veterinària als animals que han estat abandonats, tot i que l'objectiu ideal seria la desaparició d'aquestes instal·lacions per falta de necessitat. Actualment: - Acollen uns 220-230 animals en total. - Disposen d'aproximadament 170 gossos i 50 gats. - Les entrades anuals ronden les 400 unitats, xifra que s'equilibra amb les sortides. Reflexions sobre l'adopció i la prevenció L'adopció és un pilar fonamental per evitar la saturació. Pinyol destaca que molts abandonaments es produeixen per una falta de consciència inicial dels propietaris sobre el que implica conviure amb un animal: - Un animal no és una joguina i requereix educació específica. - És fonamental escollir l'animal adequat segons l'estil de vida i l'habitatge (pis vs. terreny). - Es nota una tendència positiva on la gent, a causa de la crisi, s'apropa més a les protectores en lloc de comprar. Col·laboració internacional i finançament La Protectora sobreviu gràcies a l'esforç dels seus socis i a les xarxes externes: - > "Si no fos per les adopcions d'Alemanya, la balança quedaria molt desequilibrada." - El finançament es basa principalment en quotes de socis i donacions puntuals, ja que les subvencions han patit retallades. Reivindicacions polítiques L'entitat reclama una implicació real de l'administració que vagi més enllà de l'ajuda econòmica. Denuncien que la llei de protecció d'animals actual és obsoleta i que existeix una gran dificultat i desinterès institucional a l'hora de tramitar denúncies per maltractament o abandonament.

  • 18'

    Sant Magí 2013: Tradició, aigua i castells a Tarragona

    Presentació de les Festes de Sant Magí L'entrevista amb Xavier González, del Departament de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona, detalla la programació de les festes de Sant Magí. Tot i ser considerada sovint la "festa petita", González remarca que la ciutat té dues festes majors amb personalitat pròpia i una intensitat organitzativa similar. Estructura i Novetats del Programa El calendari festiu inclou 170 actes repartits en sis dies, amb una forta implicació de les entitats locals. Entre les principals novetats i canvis d'aquest any destaquen: La Ruixadeta: Una versió infantil de la tradicional Remullada, que es trasllada a la tarda del dia 17 a la Plaça de les Cols per facilitar la participació familiar. Festival Casteller: Un ball de gralles organitzat pels Xiquets de Tarragona per donar protagonisme i valor a la música tradicional que acompanya els castells. Les Metgetes: La presentació d'un nou dolç típic de la festa creat per la Pastisseria Conde. Actes Tradicionals i Cultura L'espinada dorsal de la festa continua sent la tradició vinculada a l'aigua i la devoció al sant: L'arribada de l'aigua: Enguany es celebren 20 anys de la recuperació de la baixada amb carros i cavalls des de la Brufaganya. Diada Castellera: El dia 19, la Plaça de les Cols es converteix en el centre del món casteller amb l'actuació de les quatre colles locals. Oferta Musical i Escènica: El cartell inclou artistes de renom com Julio Iglesias, el Duo Dinámico i Manel, a més del clàssic Llac dels Cignes amb el Ballet de Moscou. Organització i Pressupost El pressupost es manté estable al voltant dels 77.000 euros, optimitzant els recursos gràcies a la col·laboració ciutadana. Com a eina de difusió, es potencia l'ús de l'aplicació mòbil gratuïta per consultar l'agenda i rebre notificacions en temps real. "El que dóna valor, el que dóna diferència i valor afegit a la festa, són les aportacions ciutadanes i de les entitats."

  • 20'

    Tarragona Història Viva: Reconstrucció a l'Amfiteatre

    Vila Monus: Un viatge a la vigília dels jocs romans El programa descobreix l'experiència de Tarragona Història Viva, una iniciativa que transforma els monuments de l'antiga Tàrraco en escenaris actius de divulgació. Concretament, se centra en l'espectacle Vigília Monus, realitzat pel grup de reconstrucció històrica Némesis a l'amfiteatre romà. Estructura de la Visita La reconstrucció es planteja com una visita guiada nocturna conduïda per tres personatges clau que traslladen l'espectador a la nit anterior als grans jocs: La Flamínica: Una sacerdotesa que explica el funcionament social de l'amfiteatre, la seva arquitectura estratègica vora la Via Augusta i la jerarquia de les graderies (Lex Julia Theatralis). La Venàtrix: Una caçadora que detalla les venationes (caceres de feres) i mostra l'equipament i les tècniques per lluitar contra animals exòtics. El Gladiador: Representat per figures com el secutor, permet conèixer les armadures, les armes i la realitat d'aquests combatents de la tarda. Curiositats de l'Època Durant el relat s'esmenten aspectes fascinants de la quotidianitat romana: El negoci dels jocs: L'existència de paradetes de menjar, beguda i souvenirs (figuretes de fang de gladiadors). Creences i màgia: El valor curatiu que s'atribuïa a la sang de gladiador per tractar l'epilèpsia. Execucions públiques: El paper de les damnatios al migdia, on s'executaven criminals o cristians com a part de l'entreteniment. Recepció del Públic El reportatge recull testimonis de visitants locals i internacionals (Califòrnia, Escòcia, Irlanda) que destaquen: "L'espectacle és rigorós i els actors s'ho prenen molt seriosament; és una forma d'aprendre història molt més enllà de les visites panoràmiques habituals."

  • 10'

    Festes de Sant Roc: Tradició al carrer Cos del Bou

    Les Festes de Sant Roc a Tarragona L'episodi se centra en la celebració de les Festes de Sant Roc, les més antigues de la ciutat de Tarragona, que tenen lloc al tradicional carrer Cos del Bou. A través d'una entrevista amb la Dioni Somolinos, presidenta de l'Associació de Veïns, s'explora el valor de mantenir vives unes tradicions que sumen ja 169 anys d'història. Punts clau i organització Resiliència veïnal: Malgrat la manca de recursos econòmics i la situació personal difícil de la presidenta, el barri tira endavant les festes gràcies a la venda de càntirs, coques i la gestió de les barres. El repte del relleu generacional: Es discuteix la dificultat de fer entendre a la gent jove el valor dels actes tradicionals enfront de l'oci purament nocturn. Actes destacats: La Cercavila de dissabte. L'entrega de la bandera de Sant Roc. L'arribada de l'aigua de Sant Roc el dia 15. El pregó a càrrec del senyor Sabater. Significat social de la festa "Si hi ha alegria, les penes les olvides... les festes ajuden molt en temps on no hi ha feina ni diners." Les festes serveixen com un mecanisme de cohesió per al barri i per a tota la ciutat, unint esforços entre veïns històrics i nous residents per mantenir l'ornamentació i l'esperit festiu malgrat les obres i les dificultats econòmiques.

  • 17'

    Situació i balanç de l'hostaleria a Tarragona el 2013

    Balanç de la temporada turística a Tarragona L'entrevista amb Xavier Jornet, president de l'Associació d'Hotels de Tarragona, ofereix una visió detallada de la situació del sector durant l'estiu del 2013. La temporada es defineix com una etapa de continuïtat i estabilitat respecte a l'any anterior, tot i l'entorn econòmic complex. Dades d'ocupació i perfil del visitant L'ocupació hotelera s'ha mantingut en xifres positives durant el juliol, mentre que altres sectors han patit lleugers canvis: Hotels: Ocupació d'entre el 70% i el 75%, amb pics del 90% en certs establiments. Càmpings: Han experimentat un lleuger descens, tot i que representen el major volum de llits a la ciutat. Turisme Nacional: Continua sent el principal (35%), però amb una clara tendència a la baixa a causa de la crisi, reduint-se la durada de les estades. Turisme Rus: És el mercat que més creix, passant d'un 8% a un 15%, igualant pràcticament el mercat francès. Estratègies de futur i col·laboració Jornet destaca la importància de no competir per preus, sinó per qualitat i servei: "Si volem anar a treballar per preu, ens equivoquem. Hem de millorar la qualitat i els serveis per mantenir l'activitat econòmica i els llocs de treball." Reptes i sinergies: Anticipació en les reserves: Enguany s'ha trencat la tendència de l'últim minut, amb una mitjana d'anticipació de 15 dies. Paquets turístics: Es treballa amb l'Ajuntament per empaquetar activitats de la ciutat (Història Viva, Ciutat de Castells) i que els hotels funcionin com a punts de venda directes. Desestacionalització: L'objectiu és reduir el descens significatiu d'ocupació que es produeix a partir de l'octubre.

  • 11'

    CASA: Accions Solidàries i Ajuda Directa a l'Àfrica

    CASA: Una ONG d'Ajuda Directa i Transparent El col·lectiu CASA (Col·lectiu d'Accions Solidàries amb Àfrica) neix de la voluntat de diverses persones per oferir una alternativa a les grans ONGs tradicionals. Segons el seu fundador, Sergi Puig, l'objectiu principal és evitar les despeses de gestió excessives i garantir que l'ajuda arribi de forma íntegra i directa als beneficiaris sobre el terreny. Projectes Destacats L'organització centra els seus esforços en diverses iniciatives clau a països com Ruanda i Etiòpia: Recolzar una vida: Projecte a Ruanda que busca apadrinament i finançament per a nens amb problemes de mobilitat que necessiten cirurgies, pròtesis o rehabilitació. Tallers de Somriures: Una iniciativa de cost zero on interns del centre La Ginesta (persones amb discapacitat intel·lectual) fabriquen titelles que l'ONG porta a nens africans, fomentant l'autoestima d'ambdós col·lectius. Infraestructures bàsiques: Construcció d'una escola a la zona remota de Mataba i la creació d'un pou d'aigua a Etiòpia amb el suport de l'Ajuntament d'Altafulla. Operació ELSA: Inspirada en la resistència d'una nena amb hidrocefàlia, consisteix a subministrar llet en pols i aliments a diversos orfenats del continent. Filosofia i Participació L'entitat es defineix per la seva proximitat, comptant actualment amb uns 25 socis, la majoria amics i col·laboradors directes. La seva metodologia es basa en aprofitar infraestructures ja existents i implicar la societat civil de diverses maneres: Transport solidari: Turistes que viatgen a l'Àfrica poden contactar amb l'ONG per cedir espai a les seves maletes i portar material humanitari a punts concrets de la seva ruta. Implicació personal: Es fomenta que els col·laboradors viatgin per veure amb els seus propis ulls el resultat de les seves aportacions. "Volíem fer, des de les nostres individualitats, ajudes concretes i molt directes a l'Àfrica."

  • 17'

    Breaking Bad i els Premis TCA 2013 a Tarragona Ràdio

    Actualitat i Crítica de Sèries amb Helena Gabaldà En aquesta edició especial d'estiu del programa Dictes en Sèrie, l'estratègia es concentra a repassar el panorama actual de la ficció televisiva, posant el focus en els guanyadors dels TCA Awards 2013 i l'esperat retorn de Breaking Bad. Els Premis de la Crítica (TCA Awards 2013) S'han donat a conèixer els guardons de la Television Critics Association, on un jurat de més de 200 periodistes ha reconegut el millor de la temporada: Millor programa de l'any: Breaking Bad. Millor sèrie de drama: Game of Thrones. Millor sèrie de comèdia: Empat entre The Big Bang Theory i Parks and Recreation. Millor estrena: The Americans. Reconeixements individuals: Tatiana Maslany (Orphan Black) en drama i Louis C.K. en comèdia. El fenomen Breaking Bad i el seu desenllaç El tema central és la tornada de la segona part de la cinquena i última temporada de Breaking Bad l'11 d'agost. Després de dividir la temporada per motius comercials, només queden vuit capítols per tancar la història de Walter White. "Estem davant la que probablement sigui considerada una de les millors sèries de la dècada." Punts clau de la sèrie: Evolució del personatge: Es destaca la metamorfosi radical de Walter White, des d'un professor de química amb càncer fins a un productor de droga despietat. Dilema moral: La sèrie juga amb l'empatia de l'espectador vers un criminal que inicialment actua per necessitat familiar. Qualitat tècnica: Una fotografia acurada, un guió lliure de tòpics i interpretacions magistrals, especialment la de Bryan Cranston. El final: Es preveu un desenllaç tràgic i imprevisible, confirmant que el creador, Vince Gilligan, va plorar en escriure l'últim episodi. Finalment, s'anuncia que la sèrie acabarà definitivament el 29 de setembre i es comenta el futur spin-off basat en l'advocat Saul Goodman.

  • 14'

    Les Matxetes de Sant Magí: El nou dolç de Tarragona

    Presentació de les Matxetes de Sant Magí En el marc de les festivitats de Sant Magí a Tarragona, neix un nou producte gastronòmic artesà: les matxetes. Aquest dolç és el resultat de la col·laboració entre l'associació Projecte Tarragona 1800 i un grup de pastissers artesans de la ciutat, amb l'objectiu de dotar la festivitat d'un referent dolç propi, similar al braç de Santa Tecla. Origen i Simbologia La idea sorgeix per commemorar el bicentenari de la Guerra del Francès. El nom i la forma del dolç fan referència a la llegenda de la matxeta (o metxa): - Representa la metxa d'una bomba que no va arribar a esclatar, deixant intacta l'església de Sant Magí durant la retirada de les tropes franceses. - Té una forma allargada, acabada en punta (simulant una fletxa o metxa cremada) i unes ratlles que recorden les voltes de la corda. Característiques i Ingredients Josep González, de la Pastisseria Conde, explica que s'ha buscat un producte de quilòmetre zero i llarga durada sense additius químics: - Ingredients principals: Mantega, farina, sucre, vi ranci i el producte estrella, l'avellana de Constantí (torrada i en pols). - Textura: Similar a un mantecado o una galeta que s'esmicolen, però amb la consistència necessària per aguantar un parell de setmanes en òptimes condicions. - Sabor: Equilibrat i no excessivament dolç, pensat per convidar a repetir. Comercialització i Difusió "No solament és vendre la pasteta, sinó donar a conèixer aquesta llegenda i la ciutat de Tarragona." Les matxetes es vendran en capsetes de 16 unitats (amb un preu estimat d'entre 6 i 7 euros) que inclouran un fulletó explicatiu amb la llegenda de Sant Magí. Es podran trobar durant tot l'any a diverses pastisseries artesanes de la ciutat com Conde, Palau, Trill, Sant Romà, l'Arpa de Bassó i Geneva. La presentació oficial tindrà lloc el proper dimarts a les 19:30 h al Pati de Jaume I, on s'oferirà una degustació maridada amb vins dolços del territori.

  • 17'

    La Cindriada 2013: 12 hores de festa i síndria a Tarragona

    Detalls de la Cindriada 2013 L'entrevista amb Jordi Vinyoles, president de People Entertainment, detalla l'ambiciosa programació per a la nova edició de la Cindriada a Tarragona. Aquest esdeveniment, que tradicionalment consistia en un concert i repartiment de síndria, es transforma enguany en una jornada de 12 hores ininterrompudes de cultura, gastronomia i diversió. Novetats Principals i Programació L'esdeveniment tindrà lloc el dissabte 17 d'agost amb un programa extens: Espais i Escenaris: L'escenari principal s'ubicarà davant la Catedral de Tarragona, aprofitant la façana per a una il·luminació espectacular. La Remulladeta: Una de les grans novetats per a la canalla a la Plaça de les Cols, que es cobrirà amb 200 m² de gespa artificial i ruixadors d'aigua. Watermelon Pool: Una piscina d'entreteniment situada a les escales de la Catedral on, per un preu mòdic, es podrà fer caure algú a l'aigua fent diana. Gastronomia: A part dels 1.200 talls de síndria tradicional, s'oferirà el granitzat de síndria amb Chartreuse. Música i Cercaviles La part musical serà el motor de la nit: A les 23:00h, dues cercaviles amb els Batucats del Bolet (des de la Plaça de la Font) i una banda de hits (des del Balcó del Mediterrani) convergiran a la Part Alta. A les 00:00h, començarà el repartiment de síndria i el concert de La Colònia, un grup que barreja aires balcànics i cabaret. La festa tancarà a les 05:00h amb la sessió dels DJ Cris&Petes. Finançament i Micromecenatge Per sufragar els costos, l'organització ha optat per un model híbrid: Crowdfunding: Han obert un projecte a Verkami amb l'objectiu d'assolir 1.000 euros. Recompenses: Els mecenes poden obtenir des d'accés premium (sense cues) fins a veure el seu nom projectat a la façana de la Catedral per aportacions d'entre 2 i 20 euros. Intercanvi: Moltes col·laboracions amb empreses locals (com Indústria de la Goma o els pagesos de Valls) es fan mitjançant el bescanvi de serveis o productes en lloc de diners en efectiu. "Volem que el ciutadà tingui un rol molt més actiu, trencant amb la rutina de l'estiu d'una manera refrescant i diferent."

  • 15'

    Millores en la mobilitat i nova línia 23 de l'EMT

    Projecte de millora de la mobilitat a Tarragona El gerent de l'Empresa Municipal de Transports (EMT), Mario Cortés, detalla les recents actuacions estratègiques per optimitzar el servei d'autobusos urbans. L'objectiu principal és fer el transport públic més atractiu i eficient per als ciutadans, adaptant-se a les demandes històriques de diversos barris. La nova Línia 23 i la connexió amb l'Hospital La gran novetat és la posada en marxa de la línia 23, que neix per substituir part del recorregut de l'antiga línia 2, la qual resultava poc eficient per la seva llarga durada. Estalvi de temps: El trajecte des de l'estació de Renfe fins a l'Hospital Joan XXIII s'ha reduït de 40 minuts a només 20 minuts. Recorregut: Connecta la Part Baixa, el carrer Gasòmetre i l'hospital de forma directa. Freqüència: S'estableix una freqüència de pas de 40 minuts. Intermodalitat i servei a l'estació de Renfe S'ha realitzat una reordenació profunda de l'entorn de l'estació de trens per millorar la fluïdesa del trànsit: * Cadència de busos: Amb la combinació de les línies 21, 41 i 23, hi haurà un autobús cada 10 minuts sortint de l'estació. * Aparcaments de cortesia: S'ha habilitat una zona d'aparcament de 2 minuts per a la càrrega i descàrrega de passatgers davant del Palau de Fires. * Taxis: S'ha resituat la parada per optimitzar l'espai viari. Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) De cara al futur fins al 2017, el gerent destaca el foment de la bicicleta com a node clau de transport: 1. Connexió de carrils: Unir els trams existents que actualment estan aïllats per connectar la perifèria amb la universitat. 2. Seguretat: Instal·lació de més de 100 aparcaments antivandàlics. 3. Zones 30: Ús d'aquestes vies per facilitar la circulació segura de ciclistes. "Volem que el Pla de Mobilitat sigui realista; no un document per guardar en un armari, sinó per poder-lo executar pràcticament en la seva totalitat."

  • 14'

    Firagost de Valls: 59a Fira del Camp Català

    Firagost: L'Aparador del Món Agrari a Valls El Firagost arriba a la seva 59a edició consolidat com el certamen de referència per a l'agricultura i la ramaderia a Catalunya. Rafel Castells, secretari de la Cambra de Comerç de Valls, detalla una fira que s'estén al llarg d'un quilòmetre i mig i que destaca pel seu caràcter gratuït i obert a tot el públic. Activitats i Concursos Tradicionals La fira no és només una exposició comercial, sinó un esdeveniment festiu amb activitats singulars: Concurs de Portadors de Saques d'Avellanes: Una prova de gran duresa amb saques de 58 quilos. Concurs de Beure en Porró: Un clàssic que valora l'estil i la resistència dels participants. Arrossegament de Cavalleries: Una tradició que suma ja 34 edicions. Actuació Castellera: El dimecres a la nit amb la Colla Vella i la Colla Jove dels Xiquets de Valls. Un Bon Any per a l'Agricultura En el marc de les jornades tècniques (sobre canvi climàtic i la PAC), es destaca que aquest és un excel·lent any agrícola. "És un bon any agrícola: hi ha hagut una bona collita de cereal, s’espera bona producció de raïm, oli i avellanes gràcies a les pluges." Innovació i Logística Aquesta edició estrena una revista digital (disponible a Google Play i App Store) per consultar el programa. Per als visitants, l'organització ha habilitat esplanades d'aparcament a les entrades de la ciutat per facilitar l'accés a les més de 70.000 persones previstes.