Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2013 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2013. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1252 episodis
RSS

episodis

901-912 de 1251
  • 8'

    Concert solidari a Bonavista per a la recollida d'aliments

    Concert Solidari a Bonavista La Nova Unió de Botiguers i Comerciants de Bonavista, encapçalada pel seu president Lluís Cabrera, organitza un esdeveniment benèfic el proper dissabte al Teatre Municipal del Centre Cívic. L'objectiu principal és la recollida d'aliments per ajudar les famílies més vulnerables del barri. Detalls de l'esdeveniment Entrada: Gratuïta, però és indispensable aportar aliments no tinguin data de caducitat propera. Horari: De les 17:00 h fins a les 21:30 h aproximadament. Ubicació: Carrer 22, al costat del parc (Bonavista). Aliments recomanats Es demanen productes de primera necessitat, prioritzant aquells que actualment manquen a les reserves del barri: * Llegums (garrofons, mongetes, llenties). * Arròs i pasta. * Oli i tomàquet fregit en bric. Actuacions i participació El concert comptarà amb una gran varietat d'estils musicals i grups locals: * Grup Tangana: Percussió africana. * Abre que paso: Rock. * Como suena: Rumba i fusió. * Racing de Bonavista: Es presentarà el nou club de futbol del barri per celebrar el seu ascens. "Continuarem fins que es pugui amb aquestes iniciatives per ajudar a les famílies que es troben en una situació més vulnerable."

  • 11'

    Nou espai al Museu del Port: Colom i Miquel Ballester

    Inauguració del nou espai dedicat a l'Atlàntic El Museu del Port de Tarragona estrena un nou àmbit dins la seva col·lecció permanent centrat en les figures de Cristòfor Colom i el tarragoní Miquel Ballester. Aquest nou espai amplia el discurs del Port Medieval, que fins ara es focalitzava en el Mediterrani, per obrir-se cap a les rutes de l'Atlàntic. Miquel Ballester: L'amic tarragoní de Colom La figura central d'aquesta novetat és Miquel Ballester, un personatge clau però fins ara poc conegut a la seva ciutat natal: Va ser un amic personal i íntim de Cristòfor Colom. Va exercir com a marmessor i tutor del testament de Diego Colom, fill de l'almirall. És reconegut històricament, especialment a Amèrica, com el primer productor de sucre a l'illa de l'Espanyola (1505). Elements destacats de l'exposició La mostra s'ha pogut realitzar gràcies a les investigacions de l'historiador Ernest Vallhonrat i diverses donacions familiars: Escultura de l'amistat: Una reproducció que simbolitza el vincle entre Colom i Ballester, basada en la visió de Vallhonrat d'una abraçada fraternal. Model de caravel·la: Un mig buc d'una nau colombina de més de dos metres d'eslora, donat per la família Rigondot de Villaberdet. La canya de sucre: S'explica el comerç de l'anomenat "or blanc" i s'exhibeix una maqueta d'un enginy (premsa de tracció humana) per extreure la melassa. "Miquel Ballester va ser el primer a extreure sucre de les canyes a l'illa de l'Espanyola el 1505; un personatge molt reconegut a Amèrica però desconegut aquí." Un museu viu i dinàmic Segons la coordinadora Mercè Toldrà, l'objectiu és que el museu sigui un ens viu que s'actualitzi constantment amb noves recerques per oferir motius als visitants per tornar-hi. La inauguració oficial tindrà lloc aquest dimecres a les 19:00 h.

  • 18'

    Premis a la Recerca en Enginyeria a Tarragona

    Reconeixement al talent jove en l'àmbit tecnològic Recentment, el Col·legi d'Enginyers Industrials de Tarragona, dins del marc del Fòrum Trix, ha lliurat els premis als millors treballs de recerca de batxillerat i crèdits de síntesi. Aquest certamen, que ja arriba a la seva sisena edició, ha comptat amb la participació de 110 projectes, posant en rellevància la qualitat educativa i la vocació tecnològica dels joves de la província. Projectes guanyadors i innovació Els estudiants premiats han presentat propostes que combinen la teoria amb solucions pràctiques i visionàries: Telefèric Urbà per a Tarragona: Un projecte de Josep Alexandre per modernitzar la ciutat connectant el Miracle amb el Serrallo, facilitant el turisme i la mobilitat. Conversió de motocicleta a elèctrica: Dídac Alama ha transformat un ciclomotor de combustió en elèctric, destacant la viabilitat tècnica però també les barreres burocràtiques i el cost de les bateries. Aerodinàmica i Túnels de Vent: Arnau Rodríguez ha construït un túnel de vent basat en plantilles de la NASA per analitzar la sustentació dels avions i la resistència dels fluids. Braç Robòtic: Desenvolupat per Hassan Esmani, el qual obeeix ordres mitjançant un ratolí d'ordinador. L'enginyeria com a motor de futur El president del Col·legi, Lluís Maestre, i el responsable del Centre de Recursos Pedagògics, Javier Granell, han subratllat la importància de l'esforç i la formació industrial. En paraules de Maestre: "Tot el que aprengueu ho posareu dintre el vostre cervell i això no us ho pot robar ningú. És l'únic que no perdreu mai." S'ha reflexionat sobre la necessitat d'apostar per un model industrial fort per evitar la fuga de talent cap a l'estranger i per garantir una ràpida recuperació econòmica en temps de crisi.

  • 12'

    Jornada Europea sobre Emprenedoria i Creixement a Tarragona

    Reflexions sobre el Futur Econòmic i l'Emprenedoria L'entrevista amb Anna Estrada, coordinadora executiva del CIDOB, se centra en la primera jornada europea organitzada per aquesta institució a Tarragona. L'esdeveniment s'emmarca en l'Estratègia 2020 de la Unió Europea, que busca un creixement eficient i sostenible. Eixos Principals de la Jornada El debat no es limita només a la creació d'empreses, sinó que connecta l'emprenedoria amb sectors estratègics clau: Energia i Indústria: El desenvolupament de polítiques energètiques comunes per a la competitivitat. Transport i Infraestructures: La importància de les connexions per facilitar el creixement entre estats membres. El Paper del CIDOB i la Col·laboració Institucional El CIDOB actua com un think tank que fa de pont entre tres pilars fonamentals: Àmbit Acadèmic: Aporta la recerca i el pensament expert. Àmbit Empresarial: Representat per grans sectors com el portuari, químic i turístic de Tarragona. Àmbit Institucional: Amb la participació de representants de la Comissió Europea, la Generalitat i el Ministeri d'Afers Exteriors. "L'objectiu és buscar alternatives a l'actual model de creixement i posar les eines necessàries perquè els joves puguin crear el seu propi negoci sense traves." Concurs de Figures Rellevants S'ha destacat la presència de Daniel Calleja, el funcionari espanyol de més alt rang a la Comissió Europea i expert en la llei d'emprenedoria. Les conclusions extretes d'aquestes taules de debat s'enviaran directament a la Comissió Europea per influir en la futura presa de decisions.

  • 20'

    Protecció solar i salut de la pell amb el Dr. Vives

    L'impacte del sol a la pell: prevenció i riscos En aquesta sessió divulgativa amb el Doctor Josep Maria Vives i la Doctora Teresa Maria Argemí del Centre Mèdic Rambla Nova, s'analitza la complexa relació entre l'exposició solar i la salut cutània. S'emfatitza que, tot i que el sol té beneficis per a malalties òssies o l'estat anímic, el seu excés sense protecció és el principal causant de patologies greus. Conceptes clau sobre la radiació Noves radiacions: Ja no només ens preocupa l'ultraviolada, sinó que estudis recents apunten a la radiació dispersa i la infraroja com a possibles agents d'alteració cutània. Memòria de la pell: El futur de la nostra pell es decideix en els primers 20 anys de vida. Les cremades durant la infància i l'adolescència són crítiques per al desenvolupament de tumors en l'edat adulta. Grups de risc i factors externs Fàrmacs fotosensibilitzants: Molts medicaments comuns (diürètics per a la tensió, antiinflamatoris en crema) poden reaccionar negativament amb el sol i provocar lesions. Tipus de pell: L'especialista destaca que existeixen sis fototipus, i cadascun requereix una estratègia de protecció diferent. Geografia i entorn: L'altitud i la possible disminució de la capa d'ozó influeixen directament en la intensitat de la radiació rebuda. Consells pràctics per a una exposició segura "La protecció física (samarreta, gorra, barret) sempre és superior a la química (cremes)." Evitar les hores crítiques: No exposar-se entre les 12:00h i les 17:00h. Protecció diària: Ús de fotoprotectors cada dia per sortir al carrer, no només a la platja. Vigilància de lesions: Cal prestar atenció a qualsevol ferida que no cura o a pigues que canvien de forma, color o diàmetre (regla ABCD). Atenció als nens: Ús de filtres alts (+50), ulleres de sol homologades i evitar l'exposició directa abans dels 6 mesos.

  • 12'

    Anàlisi crítica d'Hijo de Caín: L'òpera prima de Jesús Monllaó

    Una òpera prima amb força i maduresa L'expert en cinema David Serra analitza profundament Hijo de Caín, el primer llargmetratge del director Jesús Monllaó. Malgrat la seva implicació personal en el projecte, Serra intenta mantenir l'objectivitat per destacar una obra que considera extraordinària i que fuig de la feblesa habitual de les primeres produccions. Punts clau de la producció Direcció i Estil: Monllaó aconsegueix traslladar el seu univers personal dels curtmetratges al format llarg, mantenint una tensió narrativa constant que atrapa l'expectador. Interpretacions Magistrals: Es destaca la feina d'un José Coronado "superlatiu", acompanyat de grans actuacions de David Solans, Mercè Rovira i fins i tot els actors secundaris més joves. Ritme i Muntatge: La pel·lícula es descriu com a molt fluida, amb un metratge ajustat (uns 90 minuts) que no allarga innecessàriament la trama. Qualitat Tècnica i Localitzacions Un dels aspectes més lloats és el treball de Jordi Branzuela en la fotografia, que dota la pel·lícula d'una textura peculiar i mediterrània. "No és una pel·lícula feta per als turistes; el territori es veu per sí mateix a través de la natura dels personatges." Les localitzacions a Tarragona i la província s'utilitzen com a eines narratives interiors, fugint de la "postal panoràmica" i creant una atmosfera que, segons Serra, recorda en certs moments l'estil de David Lynch per la seva intensitat emocional en els espais tancats. Un final colpidor El resum de la crítica posa èmfasi en l'intens desenllaç. No es tracta només d'un gir de guió, sinó d'una commoció final que és la conseqüència lògica de tota la trama anterior. Serra conclou que Monllaó ha entrat directament a la "primera divisió" de narradors cinematogràfics.

  • 1h 45min

    Sessió Plenària de Tarragona: Mercat, EOI i Habitatge

    Resum del Consell Plenari de l'Ajuntament de Tarragona Aquesta sessió ordinària ha estat marcada pel debat tècnic i polític sobre les grans infraestructures de la ciutat i mesures d'alt contingut social. Els interlocutors han discutit des de la gestió del personal fins a la fiscalitat de l'habitatge i l'ordenació del comerç local. Infraestructures Clau: Escola Oficial d'Idiomes i Mercat Central • Escola Oficial d'Idiomes (EOI): S'ha aprovat la modificació del projecte de l'edifici de la Chartreuse. El debat s'ha centrat en el finançament avançat per l'Ajuntament i la gestió de la Generalitat. • Mercat Central: S'ha aprovat un modificat de 1,6 milions d'euros a causa de l'aparició d'esquerdes en edificis adjacents. L'oposició ha qüestionat si aquests costos haurien de ser assumits per les assegurances de responsabilitat civil dels tècnics o la constructora en lloc de les arques públiques. Debat sobre Habitatge i Pobresa • Recàrrec de l'IBI en pisos buits: Iniciativa per Catalunya ha proposat un recàrrec del 50% per a habitatges desocupats, especialment de bancs. La proposta ha estat rebutjada per manca de concreció reglamentària i discrepàncies ideològiques sobre el dret a la propietat. • Renda Garantida de Ciutadania: S'ha aprovat una moció de suport a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per garantir ingressos mínims de 664 euros a famílies sense recursos, tot i les crítiques del Partit Popular sobre el caràcter no condicional d'aquesta ajuda. Ordenació Comercial i Gestió Administrativa • S'ha aprovat la creació d'un pla d'usos comercials per protegir l'equilibri de l'oferta als carrers de la ciutat. • S'ha debatut l'acceptació de diverses bonificacions de l'ICIO per a la rehabilitació de façanes i l'adscripció de finques a l'Institut Municipal de Serveis Socials. "No podem permetre que l'Ajuntament assumeixi costos que podrien derivar d'errors tècnics en les obres del Mercat."

  • 21'

    Mòmies d'Egipte: El camí cap a l'eternitat al CaixaFòrum

    L'exposició: Mòmies d'Egipte: el secret de la vida eterna El comissari de l'exposició, Christian Greco, presenta una mostra excepcional al CaixaFòrum Tarragona amb peces procedents del Rijksmuseum van Oudheden (Museu d'Antiguitats de Leiden, Països Baixos), una de les col·leccions d'egiptologia més importants del món. L'exposició explora la visió de la mort i el pas al més enllà a l'antic Egipte, amb un focus especial en la tecnologia i la investigació arqueològica. Peces destacades i descobertes L'exposició inclou elements únics que s'exhibeixen per primer cop fora de Leiden: * L'estàtua del general i rei Horemeb: Una peça que no tenia inscripcions amb el seu nom però que, gràcies a les excavacions realitzades a Saqqara, s'ha pogut identificar en el seu context original. * El sarcòfag d'Anchor: Una masterpiece o peça mestra amb una iconografia complexa que representa el cicle del cosmos, invocant la deessa Nut per convertir el difunt en déu. * El papir de Pakerer: Document que il·lustra el procés funerari i els rituals de trànsit. Innovació tecnològica i recerca Gràcies a l'ús de tomografies (TAC) i raigs X, els investigadors han pogut analitzar les mòmies sense treure'ls els embolcalls originals de lli. Això ha permès: 1. Descobrir malalties que patien les persones en vida. 2. Localitzar amulets amagats entre les benes. 3. Observar variacions en el procés de mumificació, com restes de cervell desinfectat amb resina en lloc de ser extret. 4. Identificar mòmies d'animals simbòliques, com un falcó que només contenia una ploma per representar l'animal sencer. Una obsessió per la vida, no per la mort Greco subratlla que els egipcis no estaven obsessionats amb la mort, sinó amb preservar la vida. El procés de mumificació servia per mantenir els diversos elements de la personalitat: * El cos físic. * El ka (la força vital). * El ba (l'ànima). * El nom (essencial per a la immortalitat). "El que volien els antics egipcis era que es recordés el seu nom. Si la gent va a veure aquesta exposició i repeteix el nom d'Anchor, estem complint el desig d'aquesta persona de ser recordada."

  • 22'

    Activitats i novetats de Tarraco Viva a l'Amfiteatre

    En el marc del festival Tarraco Viva, s'han presentat diverses iniciatives que vinculen la recerca científica amb la divulgació històrica. Els protagonistes d'aquesta sessió han estat l'arqueòloga Imma Teixell, el director de l'Associació Cultural Sant Fructuós, Andreu Muñoz, i la gerent del grup de reconstrucció Némesis, Reis Fabregat. Recerca i Divulgació a l'Amfiteatre Es presenta el projecte Amphiteatrum Memoria Martirum et Ecclesiae, fruit de les intervencions arqueològiques realitzades entre 2009 i 2012. Aquesta iniciativa destaca per la seva col·laboració multidisciplinària entre l'Ajuntament de Tarragona, l'ICAC i l'Arquebisbat. Els elements clau són: Un llibre especialitzat: Combina el rigor científic amb un enfocament pedagògic, incloent imatges reconstructives en aquarel·la. Exposició museogràfica: Ubicada dins del propi monument, amb plafons informatius i un audiovisual en tres idiomes. Representació històrica: Una adaptació de la Passió de Sant Fructuós en llatí, basada en les actes judicials originals. Seminari científic: Una jornada al CaixaForum on els especialistes apropen l'arqueologia a la societat. Reconstrucció Històrica amb Némesis El grup Némesis aporta una visió centrada en la vida civil i el paper de la dona a la península Ibèrica durant la fi de la República. Les seves propostes inclouen: Navigium Isidis: Una recreació dels rituals orientals de protecció als navegants, que estableix paral·lelismes amb tradicions posteriors. Fàbola Clodiana: Una reconstrucció d'un episodi històric sobre la dona de Juli Cèsar, que barreja anècdotes socials amb implicacions polítiques de gran calat. "L'esposa del Cèsar no només ha de ser honesta, sinó que sobretot ho ha de semblar."

  • 29'

    Tarraco a Taula: Gastronomia i Reconstrucció Romana

    Exploració de l'Arqueogastronomia a Tarragona L'episodi se centra en el festival Tarraco a Taula, una iniciativa gastronòmica integrada dins del festival de reconstrucció històrica Tarraco Viva. A través de les veus de restauradors locals, s'explora l'esforç d'investigació darrere de cada plat per recrear els sabors de fa dos mil anys. Els Sabors del Món Antic • El garum es defineix com un element clau: una salsa de vísceres de peix fermentades que servia com a potenciador del sabor, similar al kétchup modern, però amb un perfil molt més salat i intens. • La cuina romana destaca per l'ús de l'agredolç, combinant mel, vinagre i reduccions de vi (defrutum). • Les espècies com el comí, el coriandre i el pebre eren símbols d'opulència, ja que el seu alt cost les feia més valuoses que l'or. Begudes i Complements Autèntics • Es presenten vins elaborats en ànfores de pedra, buscant mètodes de vinificació ecològics que recordin els processos originals. • S'introdueixen cerveses artesanes aromatitzades amb mel i farigola, a més de pa ecològic basat en receptes romanes. El Repte de la Interpretació Els cuiners expliquen que no es tracta d'una còpia exacta, sinó d'una interpretació arqueogastronòmica: "Si avui en dia féssim realment la cuina que se feia abans, segurament seríem tots a la UCI." Per seguretat, s'eviten ingredients històrics que avui sabem que són tòxics (com la ligusta) i s'han d'excloure productes que no existien llavors a Europa, com la tomàquet o la patata.

  • 18'

    Tarraco Viva: Aprenentatge i Recreació de la Tàrraco Romana

    El Joc com a Eina Educativa Joana Virgili, directora del Camp d'Aprenentatge, explica com el festival utilitza el joc lúdic per ensenyar la història als nens de cicle inicial fins a batxillerat. Amb més de 400 monitors i 177 racons de jocs, es recuperen activitats tradicionals romanes documentades en fonts primàries. "Els jocs es mantenen; els nens han estat nens a totes les èpoques i nosaltres els recuperem a través de mosaics i textos clàssics." Eixos Temàtics de l'Aprenentatge Tarragona Romana: El paquet principal d'activitats. Diversitat Històrica: També es treballen les èpoques medieval, marítima, industrial i urbana. Metodologia: Els infants porten un carnet per completar diferents tipologies de jocs (imitació, moviment, sort) per guanyar una recompensa final. Projecte Fènix i la Reconstitució Històrica Júlia Saritxol detalla les novetats de l'agrupació Projecte Fènix, destacant la recreació de la fundació de la colònia, un acte que explica el títol honorífic atorgat per Juli Cèsar. Les activitats es basen en un estricte rigor històric i inclouen des de la vida militar fins a sessions del senat. La Novetat: "Vine, Veu i Viu" Una de les grans apostes d'aquesta 15a edició és la possibilitat que el públic passi de ser espectador a participant actiu: Integració: El públic pot apuntar-se a grups de reconstrucció. Formació: Reben una explicació prèvia sobre els materials i un assaig. Rols: Possibilitat de viure l'experiència de ser un gladiador, un senador o un legionari per un dia. Col·laboracions: Entitats com Nèmesis, Legió Germànica i Ars Dimicandi faciliten aquesta interacció.

  • 19'

    Registre Tècnic de Subtitulació ST' 501

    Descripció de la Sessió Aquest document recull un registre tècnic sistemàtic centrat en el procés de Sous-titrage (subtitulació) sota el codi de referència ST' 501. El text presenta una seqüència temporal detallada on s'identifiquen les marques d'activitat de subtitulació en diversos intervals. Punts Clau del Registre Freqüència d'Activitat: Es detecta una activitat constant de subtitulació durant els primers 12 minuts, amb una presència especialment densa fins al segon 329. Intermitència Tècnica: El registre mostra diversos períodes de silenci documental o absència de marques (com per exemple entre els segons 359-389 i 509-539), cosa que suggereix pauses en el contingut parlat o seccions purament instrumentals. Finalització del Procés: L'activitat registrada s'estén fins al segon 1169, marcant el límit de la secció de treball sota aquest protocol. "Sous-titrage ST' 501" L'anàlisi de les dades permet concloure que es tracta d'una tasca de monitorització o sincronització de subtítols per a un contingut audiovisual on el codi ST' 501 actua com a identificador del flux de treball o del canal de dades.