Arqueologia del paisatge: tecnologia i medi ambient
Investigadors de l'ICAC pel món En aquesta edició de Toquem Pedra, s'entrevista l'Anna Ejarque i l'Hèctor Orengo, dos investigadors formats a l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) que actualment desenvolupen la seva carrera a universitats de prestigi a Arizona i Nottingham. Malgrat la distància física, mantenen una estreta col·laboració en projectes que busquen entendre com els humans hem transformat el nostre entorn durant els darrers mil·lennis. Projectes destacats: València i l'Empordà Els investigadors detallen el seu treball en zones litorals mediterrànies, com l'Albufera de València i els Aiguamolls de l'Empordà, mitjançant el projecte Terramar: • L'impacte de la migració: S'estudia com les colonitzacions històriques han alterat el paisatge, portant nous conreus i ramaderia. • Transformació radical: S'ha demostrat que zones que avui són camps de conreu o àrees urbanitzades havien estat llacunes salines o grans boscos de roures i alzines. Tecnologia d'avantguarda en l'arqueologia L'Hèctor Orengo explica l'ús de sofisticats sistemes que situen l'arqueologia a la vanguarda tecnològica: • Imatges multiespectrals via satèl·lit: Permeten detectar estructures soterrades (camins, terrasses) invisibles a l'ull humà. • Sistemes LIDAR: Un làser aerotransportat que crea mapes topogràfics de gran precisió, permetent fins i tot "eliminar" digitalment el bosc per veure què hi ha sota el terreny. La ciència del pol·len i el paleoambient L'Anna Ejarque analitza la part biològica a partir de l'estudi del pol·len i altres microorganismes depositats en el sediment: "Quan les comunitats humanes viatgen, els seus paisatges viatgen també amb elles; porten a la maleta els seus conreus, animals i pràctiques." • Reconstrucció històrica: Una partícula de pol·len de fa 5.000 anys manté la mateixa estructura que una actual, permetent recrear la vegetació exacta d'aquella època. El repte de la recerca i el retorn del talent L'episodi clou amb una reflexió sobre la fuga de cervells. Tots dos investigadors són productes del sistema de recerca català però treballen a l'estranger degut a la millor disponibilitat de fons i estructures postdoctorals. Tot i la distància, subratllen que la seva feina serveix per crear polítiques de protecció ambiental i conscienciar sobre la fragilitat dels nostres paisatges culturals.

