Arxiu Sonor 2013 El Matí de Tarragona Ràdio
Arxiu Sonor 2013 El Matí de Tarragona Ràdio
Programa

Arxiu Sonor 2013 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2013

·735 episodis
RSS

episodis

109-120 de 734
  • 15'

    Primer aniversari de MónNatura Delta de l'Ebre

    L'episodi se centra en la celebració del primer aniversari de MónNatura Delta, un equipament de la Fundació Catalunya-La Pedrera situat a l'espai de la Tancada. L'objectiu de la jornada és posar en valor l'essència, les tradicions i la riquesa biològica del Delta de l'Ebre. La Biodiversitat a la Tancada Mariano Cebolla, gestor mediambiental, destaca la importància de la zona per a la reproducció d'aus. Gràcies a la recuperació ambiental de les antigues salines, s'han aconseguit fites rellevants: - Retorn d'espècies com la gavina capblanca (Larus genei), que ara presenta una colònia estable de 170 parelles. - Presència de la gavina corça, una espècie molt protegida. - Observació directa de xatracs (comú i menut) i limícoles que aprofiten les làmines d'aigua poc profundes. Gestió i Conservació L'expert subratlla que la supervivència d'aquestes aus no depèn només del Delta, sinó de la gestió global de les rutes migratòries. Tot i això, espais com la Tancada són vitals perquè ofereixen: - Tranquil·litat i absència d'activitat humana invasiva. - Aliments rics en nutrients provinents dels canals i el riu. - Un entorn idoni pel festeig, la nidificació i l'alimentació dels polls. "L'educació ambiental és el que volem oferir a tothom des del MónNatura Delta per garantir la preservació d'aquest entorn." Activitats i Participació L'aniversari inclourà una jornada de portes obertes amb activitats pedagògiques i gastronòmiques. Durant el programa, una oient (Anna Castelló) guanya una entrada doble mitjançant un concurs sobre les aus autòctones esmentades.

  • 12'

    MónNatura Delta de l'Ebre: Una immersió en la tradició

    Descobrint l'essència del Delta de l'Ebre MónNatura Delta de l'Ebre, un equipament gestionat per la Fundació Catalunya La Pedrera, celebra el seu primer aniversari amb l'objectiu de posar en valor la riquesa natural i cultural d'aquest entorn únic. L'espai se centra en tres eixos temàtics principals: la pesca tradicional, la sal i els ocells. Les arts de pesca i navegació tradicional Ramon de Polet, pescador de la zona, detalla les particularitats de la vida al Delta abans de l'expansió del cultiu de l'arròs: Barques de perxar: Embarcacions típiques de les llacunes, de fons pla i sense quilla, que s'impulsen amb un pal anomenat perxa (similar a les gòndoles però més rústic). Arts de pesca: Es mantenen mètodes tradicionals altament regulats per preservar l'ecosistema, com: El Rall: Una xarxa circular difícil de llançar que requereix molta tècnica. El Busó: Una caixa de malla utilitzada per a la captura de l'angula. Ganguil i Tresmall: Altres mètodes de xarxa per a peixos de gran qualitat. "Aquí la pesca no és professional, sinó que per als pescadors de la zona és una mica com la meca; hem d'anar-hi un cop a la vida per tradició." Celebració del primer aniversari Aquest proper diumenge es durà a terme una jornada de portes obertes amb activitats que transportaran els visitants a principis del segle passat: Recreació històrica: Personatges de l'època, jocs tradicionals (la morra, les birles) i un mestre saliner. Gastronomia: Demostració culinària a càrrec de l'Associació de Dones de la Cava, incloent plats com el xapadillo o l'arròs amb col i fesols. Observació: Ús del mirador de 360 graus per a l'avistament d'aus i de les pràctiques de pesca a la llacuna de la Tancada.

  • 16'

    Epilèpsia infantil amb la doctora Maria José Mas

    Comprensió de l'epilèpsia en la infància En aquesta sessió informativa, la doctora Maria José Mas, neuròloga pediàtrica, explica detalladament què és l'epilèpsia i per què és especialment prevalent en els nens. L'epilèpsia es defineix com una irritabilitat especial de les neurones que altera el ritme normal de l'activitat cerebral, provocant crisis que varien segons la zona del cervell afectada. Causes i naturalesa de la malaltia L'epilèpsia és, en essència, un problema de connexió sinàptica. Segons la doctora Mas, les causes principals inclouen: Factors genètics: Predisposició hereditària a patir crisis. Causes lesionals: Danys cerebrals previs, tumors o traumatismes (més freqüents en adults). Desenvolupament cerebral: El cervell infantil, en estar creixent i creant constants connexions, és molt més vulnerable a aquestes descàrregues elèctriques. "L'epilèpsia consisteix en una irritabilitat especial de les neurones que afavoreixen que es desmarquin del marcapàs normal de la seva activitat." Tipus de crisis i diagnòstic No totes les crisis són iguals. Es poden manifestar com a convulsions motrius, dificultats en la parla o visions anòmales. Un tipus comú en nens són les absències, on el pacient experimenta un bloqueig breu de l'activitat. Per a un diagnòstic formal, cal que es produeixin almenys dues crisis repetides en un interval de 24 hores. Com actuar davant d'una crisi (Primers Auxilis) La doctora posa èmfasi en mantenir la calma i seguir uns passos concrets per protegir el pacient: Protegir el cap: Posar un objecte tou (coixí, abric) a sota per evitar impactes. No immobilitzar: No s'ha d'intentar aturar la convulsió de forma forçada. Posició de seguretat: Un cop acabada la crisi, posar la persona de costat (preferiblement l'esquerre por convencions mèdiques i anatòmiques). No introduir res a la boca: És un mite perillós que pot obstruir la respiració o causar lesions al rescatador. Pronòstic i recerca actual L'epilèpsia infantil sol ser benigna en el 70% dels casos, desapareixent amb l'edat i el tractament farmacològic adequat sense deixar seqüeles intel·lectuals. Actualment, la recerca es centra en la genètica i en desxifrar el mecanisme molecular exacte del "curtcircuit" cerebral, un camp que encara guarda molts misteris per a la ciència moderna.

  • 47'

    Docència i Recerca a l'IPHES: Formant el Futur de l'Evolució Humana

    L'IPHES com a Centre de Formació Mundial L'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) es fonamenta en tres pilars essencials: la recerca, la socialització i, especialment, la docència. Aquest episodi se centra en l'oferta acadèmica que converteix Tarragona en un pol d'atracció per a estudiants d'arreu del món. Tecnologia d'Avantguarda en l'Aprenentatge L'institut utilitza eines d'última generació per a la formació dels seus alumnes: • Rèpliques d'alta precisió: Permeten als estudiants mesurar i analitzar cranis fòssils com si fossin originals. • Escàner 3D: Permet digitalitzar fòssils de llocs llunyans (com Etiòpia) per manipular-los virtualment sense que la peça original hagi de viatjar. • Arqueologia Experimental: Una assignatura on es combinen conceptes teòrics amb la pràctica, com l'ús de simuladors de túnel de vent per estudiar l'aerodinàmica de projectils de sílex. Una Xarxa de Socis Internacionals A través del programa Erasmus Mundus, l'IPHES col·labora amb institucions de prestigi com: • El Museu d'Història Natural de París. • La Universitat de Ferrara (Itàlia). • Museus a Indonèsia, Corea i les Filipines. "L'IPHES i la URV són només una porta d'entrada a una xarxa mundial d'estudi de l'evolució humana." L'Experiència de l'Alumnat El programa recull els testimonis de doctorands i estudiants de màster que destaquen l'ambient de proximitat i la col·laboració interdisciplinària: • Boris Santander (Xile): Centrat en la tafonomia al desert d'Atacama. • Anna Rufà (Catalunya): Especialitzada en l'anàlisi de petites preses com conills i aus. • Elena Asarajan (Armènia): Qui destaca la manca d'estudis d'arqueologia profunda al seu país i la riquesa cultural de la seva estada. Actualitat i Publicacions Es destaca la publicació de nous llibres per part d'investigadors del centre, com La gran migració de Jordi Agustí i L'evolució sense sentit (coescrit amb Eudald Carbonell), que reflexionen sobre el passat i futur de l'espècie humana.

  • 43'

    Evoluciona a l'IPHES: Arquitectura i Recerca

    Introducció a la Nova Seu de l'IPHES L'episodi d'avui d'Evoluciona es trasllada a l'edifici de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) a Tarragona per explorar les seves noves instal·lacions, inaugurades oficialment amb la presència de les màximes autoritats del país. El Coneixement com a Eina d'Adaptació En una conversa amb Eudald Carbonell, director del centre, es reflexiona sobre la importància de la recerca científica per al futur de la humanitat: • La complexitat social i la fragilitat com a mecanismes d'estabilitat davant del col·lapse. • La necessitat de generar una consciència crítica d'espècie. • El paper fonamental de la tecnologia com a base de l'estructura social. Característiques de l'Edifici i Finançament El gerent, Carles Prats, detalla el procés de construcció d'aquest edifici singular de 3.000 metres quadrats: • Inversió d'aproximadament 6 milions d'euros, cofinançats per fons FEDER, la Generalitat, l'Ajuntament i la URV. • Una estructura modular i funcional dividida en tres plantes: laboratoris (baixa), administració i aules (primera) i zona de recerca diàfana (segona). Recorregut Tècnic pel Centre Acompanyats pels arquitectes Joan Batet i Xavier Romaní, es descobreixen els secrets arquitectònics del projecte: • Llum natural: L'edifici està dissenyat per minimitzar l'ús de llum artificial mitjançant grans obertures i lames protectores. • Versatilitat: Ús de formigó prefabricat per crear sales diàfanes sense pilars que permeten canviar l'ús dels espais segons les necessitats científiques. • Sostenibilitat: Ventilació creuada i eficiència energètica com a pilars del disseny. Laboratoris i Patrimoni Durant el recorregut es visiten espais clau on els investigadors treballen amb més de 500.000 registres fòssils: • Sala de Col·leccions: La "caixa forta" de l'institut, amb fòssils d'Atapuerca i el Camp dels Ninots. • Laboratori de Restauració: On es realitza la neteja i consolidació de les peces que arriben del jaciment. • Zona d'Investigadors: Un espai comú per potenciar les sinergies entre especialistes de diferents disciplines. "El coneixement és la base de la nostra forma d'adaptació dels humans, de la nostra espècie."

  • 44'

    Línia Directa amb l'Alcalde: El futur d'IKEA i projectes de ciutat

    Balanç de l'Actualitat i Esports L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, inicia la sessió destacant el bon moment esportiu del Nàstic de Tarragona, subratllant que la gestió econòmica i social del club és excel·lent malgrat les preocupacions dels aficionats per l'alt preu de les entrades. Urbanisme, Manteniment i Mobilitat S'han atès diversis consultes ciutadanes sobre l'estat dels carrers i camins: • Millora del Camí de l'Àngel i reclamacions per la senyalització al camí del Nàstic. • Instal·lació de coixins berlinesos al carrer Rera Sant Domènec per reduir la velocitat sense afectar les ambulàncies. • Reordenació dels aparcaments a la Vall de l'Arrabassada i la nova gestió del Parc del Francolí per part d'una empresa d'inserció social. Grans Projectes i Infraestructures L'arribada d'IKEA L'alcalde confirma que la previsió d'obertura d'IKEA es manté per a l'agost del 2015. Aquest projecte suposarà: • Una inversió d'urbanització de 21 milions d'euros. • La creació d'entre 400 i 500 llocs de treball (directes i indirectes). Equipaments Culturals i Socials • Centre d'Art Contemporani: Es garanteix la continuïtat del projecte malgrat el deute de la Generalitat, buscant fórmules de gestió més austeres. • Sabinosa i Ciutat Residencial: Es planteja la descatalogació d'edificis per permetre usos turístics i l'obertura del perímetre per a ús ciutadà. • Banc d'Espanya: Es projecta com a centre d'interpretació de la Tarragona romana. Justícia i Seguretat L'alcalde expressa la seva preocupació pel col·lapse dels jutjats i demana la represa del projecte del Fòrum de la Justícia. També s'anuncia la implementació de càmeres als autobusos municipals per detectar infraccions i comportaments incívics que dificulten la mobilitat. "Tenir alegries en aquest temps tan difícil no és fàcil, i la gestió del Nàstic està sent un motor d'il·lusió per a la ciutat."

  • 47'

    Explorant el Neolític: dels nòmades als primers ramaders

    Introducció a la Revolució Neolítica L'episodi d'avui d'Evoluciona ens submergeix en el període del Neolític, una etapa transformadora en la història de l'Homo sapiens. Aquest canvi d'era va suposar la transició d'una vida nòmada basada en la caça i la recol·lecció cap a la formació de poblats estables, l'agricultura i la ramaderia. Els Jaciments Claus a Catalunya L'estudi arqueològic a les nostres terres ha revelat dades fonamentals a través de dos jaciments principals gestionats per l'IPES: • El Cavet (Cambrils): Un jaciment litoral que confirma l'arribada del neolític per via marítima fa uns 6.700 anys. • Cova de la Font Major (L'Espluga de Francolí): Una cavitat que mostra com el neolític es va expandir cap a l'interior. "El Neolític és quan ens convertim en sedentaris i adoptem l'agricultura com a modus de vida, deixant de dependre de l'atzar de la caça." L'Arqueobotànica: Llavors, Carbons i Pol·len Des del laboratori d'arqueobotànica, diversos investigadors expliquen com analitzen les restes vegetals per reconstruir el passat: • Antracologia (estudi del carbó i fusta): L'Etel Ayué detalla com l'estructura cel·lular del carbó permet identificar espècies com roures o alzines i conèixer el combustible usat. • Palinologia (estudi del pol·len): L'Isabel Expósito i el Julián Arzuaga descriuen com el pol·len fòssil ajuda a reconstruir el paisatge i el clima d'èpoques remotes gràcies a la seva gran resistència. Clima i Innovació Tecnològica El Francesc Burjacs analitza la relació entre el canvi climàtic i el progrés humà. Durant el neolític, l'estabilitat del clima temperat va facilitar les collites, però la posterior escassetat de pluges va obligar l'ésser humà a inventar la irrigació i les canalitzacions d'aigua. Actualitat Arqueològica i Socialització Finalment, es destaquen tres notícies clau de la recerca actual de l'IPES: 1. La troballa d'una dent de llet a Orce d'1,4 milions d'anys, la resta humana més antiga d'Europa occidental. 2. La descoberta de la primera peça d'art moble a Extremadura (Cova de Maltravieso). 3. El projecte internacional a Mèxic que confirma la presència de poblacions humanes fa 25.000 anys.

  • 35'

    El Camp dels Ninots: La Pompeia del Pliocè a Catalunya

    El Camp dels Ninots: Un jaciment excepcional L'episodi explora la riquesa paleontològica del jaciment del Camp dels Ninots a Caldes de Malavella, considerat una càpsula del temps de fa 3,5 milions d'anys. La seva importància rau en la conservació d'esquelets complets en connexió anatòmica gràcies a l'entorn d'un antic llac volcànic. Troballes i ecosistema • S'han recuperat restes de rinocerons, tapirs i bòvids en un estat de preservació únic a Europa. • La presència de tapirs indica un antic clima subtropical a la zona, amb selves de laurisilva similars a les actuals illes Canàries. • La mort dels animals s'atribueix a una hipòtesi de catàstrofe natural per emanacions de gasos tòxics (CO2) del volcà, un fenomen semblant al del llac Nyos al Camerun. Metodologia i recerca científica L'equip de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) aplica tècniques avançades per a la reconstrucció paleoambiental: • Palinologia: Estudi dels pòlens preservats en els sediments. • Fitòlits: Anàlisi dels minerals de les plantes per determinar la dieta dels herbívors. • Restauració: Un procés laboriós que dura tot l'any per consolidar les peces extretes durant les campanyes de maig. "És una instantània del passat, una fotografia de fa 3 milions d'anys que ens permet conèixer l'evolució climàtica del continent." La Bioarqueologia i el futur de la disciplina La segona part del podcast se centra en la bioarqueologia, definida com el conjunt de disciplines que estudien restes orgàniques (animals i vegetals) dels jaciments per entendre la relació entre humans i el seu entorn. • Es destaca l'ús d'isòtops per reconstruir temperatures i dietes. • Es presenta la propera reunió científica OICOS, que tindrà lloc a Tarragona per fomentar l'intercanvi entre investigadors sèniors i estudiants.

  • 20'

    Debat sobre polítiques d'habitatge i desnonaments

    Debat sobre la crisi d'habitatge i la gestió cultural a Tarragona En aquesta tertúlia, representants de diverses formacions polítiques analitzen la greu situació dels desnonaments i l'ús social dels habitatges buits, centrant-se en el context de la ciutat de Tarragona i el cas de l'espai ocupat Cal Pobre. El deute històric i el canvi social Els interlocutors reflexionen sobre com ha evolucionat la percepció de la ciutadania respecte a l'habitatge: Es critica el passat on es demanava agilitzar la llei de desnonaments per protegir l'arrendador, mentre que ara la societat reclama la dació en pagament. Es denuncia la creació d'una bombolla immobiliària alimentada per un despifarrada de crèdit bancari sense garanties reals de cobrament. S'analitza la responsabilitat dels bancs rescatats amb diners públics, exigint que aquest rescat repercuteixi en solucions per a les famílies. "Si t'estic salvant el cul (al banc) i estic fent que no caiguis en la bancarrota, tu el que no pots fer és anar a per la gent." Legislació i habitatges buits El debat se centra en la necessitat urgent de noves lleis adaptades a la realitat actual: Segona Oportunitat: Implementació de lleis que permetin a les famílies insolvents superar la situació, seguint models europeus. Lloguer Social: Fomentar que les entitats bancàries ofereixin lloguers assequibles en comptes de mantenir pisos buits. Mecanismes de congelació: Paralitzar deutes i interessos durant els períodes de crisi severa. El cas de Cal Pobre i la Part Alta Es discuteix el desallotjament de Cal Pobre, una casa ocupada amb activitats culturals proactives. Els tertulians coincideixen que l'estat dels immobles a la Part Alta de Tarragona és preocupant: S'aposta per l'expropiació o sancions a grans propietaris que mantenen edificis abandonats. Es valora positivament el manteniment que fan els col·lectius ocupants en lloc de deixar que els edificis es degradin. Es denuncia que bancs rescatats (com Bankia) eliminin projectes culturals que donen vida a la ciutat.

  • 44'

    Jaciment del Camp dels Ninots: La Pompeia del Pliocè

    Descobriment i Singularitat del Camp dels Ninots El jaciment del Camp dels Ninots, situat a Caldes de Malavella, és considerat per la comunitat científica com la Pompeia del Pliocè. Aquest indret, que fa 3,5 milions d'anys era un llac d'origen volcànic (un maar), ha permès una conservació excepcional de fauna i flora. Hipòtesis sobre la Mort i Preservació Els investigadors del IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) plantegen que la mort dels animals va ser sobtada i catastròfica: • Les emanacions de gasos tòxics (CO2) del volcà podrien haver matat els animals de forma fulminant. • Els cossos van quedar submergits en aigües estancades i fons argilosos. • La preservació és tan perfecta que s'han trobat esquelets en connexió anatòmica (articulats) i fins i tot emprentes vegetals. "Qualsevol cosa que va caure dins d'aquest llac s'ha pogut preservar gràcies a les mineralitzacions de les seves aigües." La Fauna i el Clima Subtropical L'estudi de les restes fòssils permet reconstruir un ecosistema radicalment diferent de l'actual: • Espècies principals: S'han recuperat rinoceronts, bòvids i, especialment, tapirs. • Indicadors climàtics: El tapir és clau, ja que indica un clima subtropical i boscos de laurisilva (similars als de les Canàries), en una Europa on encara no hi havia l'estacionalitat marcada actual. • Microvertebrats: A més de grans mamífers, el jaciment és ric en rèptils, amfibis (granotes) i una vintena de tortugues perfectament conservades. Bioarqueologia i Divulgació Científica L'episodi també aborda la importància de la bioarqueologia i les noves tecnologies en la recerca: • Disciplines implicades: S'estudien pòlens (palinologia), carbons (antracologia) i fitòlits per conèixer la dieta dels animals i el paisatge. • Anàlisi isotòpica: L'ús de tècniques atòmiques permet determinar temperatures i dietes de fa milions d'anys. • Xarxes i Socialització: L'IPHES aposta per la difusió a través de blogs i xarxes socials per apropar la ciència a la societat, amb conferències internacionals a llocs com Mèxic i congressos com la reunió OICOS.

  • 19'

    La situació de la gent gran davant la crisi

    Impacte de la crisi econòmica en la gent gran L'episodi analitza com la crisi de 2013 afecta profundament la gent gran, que s'ha convertit en el pal de paller de moltes famílies. Tot i estar jubilats, reben l'impacte d'impostos i problemes externs: Suport familiar: Molts avis han de fer-se càrrec de les hipoteques dels fills i de les necessitats de nets a l'atur. Reforma laboral: La devaluació dels salaris dels familiars fa que aquests depenguin més de les pensions dels avis. Perda de poder adquisitiu i pensions Es denuncia una pèrdua real de poder adquisitiu a causa de les retallades i la inflació: El govern ha aplicat pujades mínimes (1% o 1,5%) que no compensen la pèrdua acumulada del 1,9% del 2012. Existeix una campanya impulsada pels sindicats perquè els jubilats facin recursos oficials contra la congelació de les pensions. La pensió mitjana a Tarragona se situa al voltant dels 816 euros, però el 70% dels pensionistes cobren menys de 800 euros bruts. Serveis socials i llei de dependència Es fa una crida crítica a les administracions per la precarietat de certs serveis: "Hi ha gent gran esperant que els paguin la dependència sis mesos després de tenir la notificació oficial; els diuen que cobraran d'aquí a un any. Això és injust." Emergència energètica: Molts avis acudeixen a les llars de jubilats per aprofitar la calefacció perquè no poden pagar la factura a casa. Copagament farmacèutic: S'alerta que, sovint, si no es reclama, l'administració no retorna l'excés dels imports dels medicaments. Activitats i vida activa A malgrat l'austeritat, el Consell Municipal de la Gent Gran manté un programa actiu per al 2013: Exposicions de pintura, tallers de memòria i grups de teatre i corals. Xerrades sobre salut, seguretat viària i alimentació saludable. Tecnologia: Nou acord amb Nintendo per instal·lar consoles a les llars, fomentant l'agilitat física i la interacció amb els nets. Voluntariat: Es destaca el paper clau que tindrà la gent gran com a voluntaris en els propers Jocs Mediterranis.

  • 39'

    Evolució humana, cervell i recerca a l'IPHES

    La nova seu de l'IPHES i la recerca transdisciplinar L'episodi es realitza des de la nova seu de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), un centre d'avantguarda que integra disciplines com l'arqueologia molecular, la paleobotànica i l'antropologia. El seu director, Eudald Carbonell, subratlla que la ciència és un ecosistema fràgil que requereix una inversió constant, tant pública com privada, per evitar la destrucció del coneixement que costa dècades construir. Reptes de la humanització i el futur de l'espècie Carbonell reflexiona sobre el concepte d'humanització, un procés encara en curs on la tecnologia actua com a eina per assolir una major consciència social. Es presenta el concepte de l'homo ex novo, una síntesi entre l'evolució biològica i la tecnològica. Simposi sobre la lateralitat cerebral La investigadora Marina Lozano detalla el congrés internacional on participen experts d'Europa i els Estats Units per analitzar com s'organitza el cervell en dos hemisferis. • L'hemisferi esquerre controla funcions com la parla. • S'estudien trastorns com la dislèxia o l'esquizofrènia quan falla la interconnexió. • L'estudi del desgast dental en fòssils de fa 500.000 anys demostra que la manualitat dretana ja existia en els nostres avantpassats. Arqueologia de la ment i primatologia Marina Mosquera explora la cognició a través de l'observació de ximpanzés a la Fundació Mona i l'estudi de la tecnologia cognitiva. • Es busca el moment en què emergeixen capacitats com el simbolisme i el llenguatge. • L'estudi amb primats permet comparar si ells també presenten lateralitat manual o si és un tret propi de l'evolució humana més complexa. Actualitat i futurs continguts La responsable de comunicació, Cinta Bellmunt, destaca l'impacte de les troballes als Pirineus que retrotrauen la presència humana a la zona fins als 200.000 anys. En el pròxim episodi s'aprofundirà en el món dels macromamífers i el cas del mamut de la Boella.