Mòmies egípcies i el secret de la vida eterna al Caixa Fòrum
Visita a l'exposició de mòmies al Caixa Fòrum L'episodi d'avui es trasllada directament al Caixa Fòrum de Tarragona per realitzar una visita guiada per l'exposició "Mòmies egípcies: el secret de la vida eterna". Acompanyats per l'Anna Catà, responsable d'Àurega Serveis Culturals, i en Carles Marquès, explorem la complexa relació dels egipcis amb la mort i la seva obsessió per la preservació del cos. Fonaments mitològics i el procés de mumificació La mostra s'inicia amb la base mitològica que sustentava la creença en la vida després de la mort: • La figura d'Osiris com a punt de partida cap al món dels morts. • La necessitat de conservar diversos elements: el cos físic, el nom, l'ombra i l'ànima (dividida en el ka, la força vital, i el ba, l'esperit). • El procés detallat de mumificació, que durava uns 70 dies, durant els quals s'extreien els òrgans (guardats en vasos canopis) i es tractava el cos amb sal i resines. Peça clau: El camí cap al més enllà L'exposició destaca per mostrar peces originals procedents del Rijksmuseum van Oudheden (Leiden). Un dels aspectes més rellevants és la decisió de no desembolicar les mòmies per garantir-ne la conservació, utilitzant estudis radiològics i escàners per analitzar-ne l'interior sense ser invasius. "Si desemboliquem les mòmies, es perd informació i es fan malbé. Gràcies a la tecnologia, podem veure des de l'esquelet fins a la disposició dels amulets sense tocar-les." L'aixovar funerari i la vida quotidiana eterna Un dels espais més fascinants és la recreació d'una cambra sepulcral, on s'exposen els objectes que havien d'acompanyar el difunt: • Els uixe調tis o oixèptis: Petites estatuetes que feien la funció de criats màgics per treballar en lloc del difunt a l'altra vida. • Els sarcòfags en forma de nines russes: Sistema de protecció múltiple (com el del sacerdot Ankh-Hor) on una caixa s'encaixava dins de l'altra. • Les mòmies d'animals: Des de gats fins a cocodrils, algunes de les quals han resultat ser "falses" (sense restes orgàniques a l'interior), fruit de l'alta demanda d'ofrenes a l'època. El llegat de Champollion L'exposició també ret homenatge a la història de l'egiptologia amb una joia bibliogràfica: una llibreta manuscrita de Jean-François Champollion del 1806. Aquest document testimonia la passió primerenca de l'home que acabaria desxifrant els jeroglífics gràcies a la Pedra de Rosetta.

