Fans de Tarragona
Fans de Tarragona
Programa

Fans de Tarragona

Fans de Tarragona és el nou programa musical de Tarragona Ràdio. Està dirigit per la Sílvia García i aquí hi tindran veu tots els grups musicals de la demarcació, a més de les formacions que arribin a Tarragona durant l’any. En definitiva, un repàs global a l’agenda musical tarragonina: perquè ningú no digui que Tarragona no es mou!

Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 11:00 - 12:00, 18:00 - 19:00 ·2398 episodis
RSS

episodis

589-600 de 2389
  • 5'

    Premis Arc 2025 i agenda musical a Tarragona

    Resum del contingut Presentació del programa El fragment pertany al programa Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio, amb una obertura molt entusiasta: "Doncs sí, som molt fans de Tarragona." Es contextualitza el cap de setmana amb moltes activitats culturals i musicals a la ciutat i voltants. Calcio Fest Valls 2025 Es destaca el Calcio Fest Valls 2025 com un dels esdeveniments estrella. S’hi mencionen diversos grups i artistes que hi actuaran: Figaflowers The Tyets (els tiets) Buhos La Fúmiga Els Catarres L’inestar Les que faltaven Maria Jacobs La conductora mostra especial interès per parlar amb Maria Jacobs, arran del seu possible comiat de la creació musical: S’explica que Maria havia anunciat a xarxes que deixava de banda la música, sobretot la part de crear i composar. Es manté l’esperança que continuï vinculada almenys a concerts o altres projectes. Premis Arc 2025 al Teatre Tarragona Es remarca que avui se celebren els Premis Arc 2025 al Teatre Tarragona, fet descrit com una cita important per la ciutat. Es llegeixen diverses nominacions en diferents categories: Artista o grup emergent Betlana Pitxorines Gabina MP3 Wineta Millor gira d’artista o grup de jazz / música clàssica Belén Bandera Judit Neddermann i Pau Figueres Canvas Quintet Gravo Millor gira d’artista o grup Lia Kali Figaflowers Buhos La Fúmiga Millor gira per a públic familiar La Menuda Madame Lamier La Colla Pirata L’Agència Secreta Xiu-la Millor gira de grup de versions o tributs Pirata Room Versions ABBA The New Experience Cold Day La reina del pop – tribut a l’Oreja de Van Gogh Millor gira d’orquestra o grup de ball Samba Show Mediterrània Orquestra Saturno Vancouver Orquestra Millor gira internacional d’artista o grup El Pony Pisador Maruja Limón L’Escolaramba (l’Escaramba) Mancha Escalari La Rue Pan Millor programació de festa major Es destaquen les Santa Tecla de Tarragona com a candidates. La presentadora fa un apunt clarament personal: "Ho sento molt pels altres, que segur que són fantàstiques, però em quedo amb Santa Tecla." Millor programació d’espai musical o sala de concerts New Fizz (Barcelona) Submarino (Reus) Sala Zero (Tarragona) Cafè del Teatre (Lleida) Altres categories Es comenta que també hi ha: Millor programació de festival o cicle de concerts de mitjà i gran format Millor programació de festival Millor periodista o programa musical, on el propi espai s’hi inclou, amb to de complicitat amb els oients: "aquí estem nosaltres, però no ho diguis gaire fort". Tancament i música El fragment es tanca acomiadant el "moment de glòria" del programa. Es posa música de Figaflowers ("a la fresca") i després s’anuncia que aniran amb Raulina amb salsa. Part de la lletra que sona parla de desamor i vulnerabilitat emocional: "Podia viure sense tu, però m’adono que no vull..." Idees clau Promoció de la cultura musical catalana: es posen en valor festivals, sales de concerts i artistes emergents. Centralitat de Tarragona: el Teatre Tarragona i les Santa Tecla apareixen com a referents culturals. To proper i còmplice amb els oients, barrejant informació d’agenda, opinió personal i música en directe.

  • 31'

    Nostàlgia cubana i cobla: un pont sonor

    Context del programa En aquest episodi de Tarragona Ràdio, dins del programa Fans de Tarragona, la locutora conversa amb el compositor Nehuen (pianista i autor del projecte) i Mirza Sierra (codirectora del festival de músiques del món als Pallaresos i de l'Escola de Música Lautaro). L’eix central és la presentació del disc i concert Nostàlgia Cubana, una proposta que fusiona música cubana i llatinoamericana amb la cobla catalana, en col·laboració amb La Principal de la Bisbal i amb un focus molt especial en Tarragona i Montferri. Nostàlgia Cubana i el concert a Montferri Centenari del Santuari i marc del concert • El concert s’emmarca en el centenari de l’inici de la construcció del Santuari de la Mare de Déu de Montserrat a Montferri. • Dins d’un cicle d’actes del 14 al 22 de novembre, aquest concert és l’acte de cloenda. • Data i hora: dissabte 22 de novembre, a les 12 h del migdia. • Lloc: Santuari de la Mare de Déu de Montserrat, a Montferri. • Entrada: totalment gratuïta, oberta a tothom. "Podeu viure una experiència… jo crec que única, ara per ara" El projecte “Nostàlgia Cubana” Idea central del disc i del concert: • Crear un “univers sonor” que uneixi: - Música cubana i llatinoamericana - Música catalana a través de la cobla • Nehuen ho defineix com una mena de “cobla nova”, com en el seu dia va ser la bossa nova: "Penso que estem en presència de la cobla nova: una cobla que obre a altres cultures" Motivació personal de Nehuen: • Porta anys vivint a Catalunya i, a mesura que n’ha conegut història, paisatges i gent, ha sentit la necessitat de “retribuir la sort de ser aquí” amb música. • El disc neix com un gest d’agraïment i de reconeixement a la cultura catalana. La fusió: cobla, música cubana i jazz Composició i treball amb La Principal de la Bisbal • Totes les peces del disc han estat compostes expressament per a cobla. • No són arranjaments d’obres prèvies: “ho vaig fer de nou, totalment nou per a la cobla”. • Per a Nehuen ha estat un procés d’aprenentatge: - Descoberta de la singularitat dels instruments de cobla (flabiol, tenora, tible…) - Adaptació de l’univers rítmic i harmònic cubà a aquesta sonoritat tradicional catalana. "La cobla són instruments tradicionals molt singulars… representa molt bé la sonoritat del poble català" • Al concert hi serà tota la cobla: 11 músics de La Principal de la Bisbal. Influència del jazz i estructura de les peces • Nehuen prové també del món del jazz: - Les peces incorporen improvisació, especialment al piano. - Això explica que algunes composicions tinguin durades llargues (prop de 10–12 minuts). • Al disc i al concert hi participen també músics cubans: - Un percussionista cubà aporta tota la percussió afro-cubana, creant una mescla rítmica molt rica. "Es crea una mistura, una mezcla molt interessant… i em sento molt content de poder, al fi, retribuir amb música" L’experiència en directe a Montferri • Del disc al concert hi ha un treball de repensar l’espectacle de cara al públic: - Ritme del programa - Espais perquè el públic pugui assimilar un projecte tan nou • El Santuari de Montferri aporta una càrrega simbòlica i estètica molt forta: - Un espai “màgic” a qualsevol hora, segons Mirza - L’arquitectura, la imatge de la Moreneta i l’obra de Jujol multipliquen la força del concert "Si la terra tingués un so, podria ser la cobla" Peces destacades de “Nostàlgia Cubana” “Tarragona” • Peça de gairebé 12 minuts dedicada a Tarragona. • Vol ser un homenatge ampli: - No només a la ciutat, sinó també a la província i el territori. • Musicalment, hi apareixen: - Textures i matisos que evoquen paisatges i vivències - Fusió molt clara entre cobla, ritmes cubans i improvisació de jazz Altres peces del disc • “Amparo” • “Mi Morenita / Mi Moreneta” – que tanca el concert com una “petita ofrena musical a la protectora del poble català”. • “Viva Palestina Libre” – peça amb un fort contingut emocional i polític. • “La vida es linda” Nehuen confirma que moltes altres idees s’han quedat fora del disc, però les sis peces triades condensen el nucli emocional i conceptual del projecte. Música i compromís: “Viva Palestina Libre” Naixement de la peça • La música va néixer abans que el títol: - La peça ja estava composta i fins i tot gravada sense nom definitiu. - Cap títol provisional aconseguia representar el que volia expressar. • En paral·lel, arribaven notícies dures del conflicte a Palestina, que el van commoure profundament. "Un dia va ser un alleujament sentir que aquesta música s’havia de dir Viva Palestina Libre" Sentit i lectura política • El títol es converteix en: - Un alleujament personal i de consciència com a treballador de la cultura. - Un petit “granet de sorra” dins la solidaritat global amb Palestina. • Nehuen destaca el doble moviment: - Horror pel que passa - Emoció per la solidaritat internacional que el conflicte està despertant "No sé què em sensibilitzava més, si el que estava passant o la solidaritat en tot el món que això va despertant" Paral·lelismes històrics • La locutora recorda el crit “Viva Cuba libre”, molt viu a Cuba durant anys. • Nehuen hi afegeix altres lluites: - Maputxes (drets a la terra i a la identitat cultural) - Certes paral·lelismes amb Catalunya pel que fa a la identitat i la llengua "Això té alguna cosa en comú amb Cuba, amb Palestina, amb els maputxes… i també, d’una altra manera, amb Catalunya" La música esdevé així un vehicle de reflexió i de solidaritat internacional. El procés creatiu de Nehuen Composar des de la solitud i l’experiència • La composició és descrita com un treball de solitud: - Espai per reviure experiències emocionals i sentimentals. - A partir d’aquí, la tècnica i la formació permeten traduir vivències en música. "Hi ha un treball tècnic… que permet traduir en música tots aquests sentiments i vivències" • Fonts d’inspiració: - Persones conegudes al llarg dels anys - Vivència de Tarragona i Catalunya - Estades a Cuba i contacte profund amb la seva música i cultura Textures i matisos • Les peces són llargues i plenes de textures musicals: - Capes de ritmes afro-cubans, harmonies de jazz i melodies de cobla - Canvis de climes que permeten al públic entrar en un viatge emocional Escola de Música Lautaro i vida pedagògica Escola als Pallaresos • Nehuen i Mirza codirigeixen una escola de música als Pallaresos: - Escola de Música Lautaro. • Hi ha una petita escola que ja ha tingut ocasió de tocar dins del santuari de Montferri en col·laboracions prèvies. • L’escola treballa una línia pedagògica pròpia, fruit de la trajectòria de Nehuen. Peces per a alumnes i materials didàctics • Nehuen ha anat componint peces pensades perquè els alumnes avancin musicalment. • Ara aquestes peces s’han recollit en dos quaderns que s’utilitzen a l’escola. • Alguns alumnes han crescut amb aquest material: - Van començar de petits i ara són adolescents, batxillerat o ja l’han acabat. La conversa queda pendent de continuar en un segon capítol, on volen parlar més detalladament de: • El balanç del concert de Montferri. • El projecte educatiu complet de l’Escola de Música Lautaro. “Corazón ilusionado”: el nou disc intimista Un altre projecte discogràfic en paral·lel • Nehuen revela que ja ha publicat 38 discos al llarg de la seva carrera. • El mateix dissabte de la setmana de l’entrevista ha sortit un nou disc a plataformes: - Títol: “Corazón ilusionado” - Caràcter: molt intimista, ple de preguntes i reflexions sobre l’amor. "És un disc… molt íntim, però també ple de preguntes, de reflexions sobre l’amor en el sentit més ampli de la paraula" Cançons i temàtica Al disc hi trobem peces com: • Madre de todas las madres – obre el disc, amb una forta càrrega emocional. • Padre de todos los padres • Hija de todas las hijas • Flor de todas las flores, mujer • El jardinero y la flor • El secreto de amar • Coloquio de amor • Cada vez que me acuerdo de ti • Enamorado de amor • Corazón ilusionado • La llave La locutora destaca especialment la mirada sobre la maternitat i la paternitat, i com cada criatura necessita el seu propi “manual d’instruccions”, posant l’accent en la singularitat de cada persona. Informació pràctica i tancament Dades clau del concert • Què: Concert de presentació del disc “Nostàlgia Cubana”. • Qui: - Compositor i pianista Nehuen - La Principal de la Bisbal (cobla completa – 11 músics) - Col·laboració de Mirza Sierra en l’àmbit organitzatiu i pedagògic • Quan: dissabte 22 de novembre, 12 h. • On: Santuari de la Mare de Déu de Montserrat, Montferri. • Entrada: gratuïta. "És única perquè tots els dies no tenim la possibilitat de presentar una cosa una mica nova… només se neix una vegada" Escola de Música Lautaro • Nom: Escola de Música Lautaro. • Ubicació: Pallaresos. • Contacte: - Telèfon: 635 842 839. - També es pot trobar informació a internet o contactant amb Tarragona Ràdio. La conversa es tanca amb el compromís de tornar a la ràdio per explicar: • Com ha anat el concert de Montferri. • L’evolució dels projectes pedagògics i discogràfics de Nehuen i Mirza. L’entrevista acaba, simbòlicament, tal com ho farà el concert: amb la peça “Mi Moreneta” com a ofrena musical a la Moreneta i al poble català.

  • 19'

    Entrevista a Derivas, tribut a Héroes del Silencio

    Resum del contingut 1. Introducció i to del fragment El text barreja fragments narratius/poètics amb una entrevista radiofònica centrada en el grup tribut Derivas, que versiona Héroes del Silencio. També hi apareix la promoció d’un concert a la Sala Zero de Tarragona i un tram final amb lletra de cançó. 2. Derivas: orígens i evolució del grup Derivas és un grup tribut a Héroes del Silencio, especialment focalitzat en la seva etapa de màxim èxit, al voltant del 1991. El projecte neix cap al 2008–2009, tot i que Diego (cantant actual) s’hi incorpora més tard, després que la formació inicial es reestructuri. Diego provenia d’un altre grup anomenat Septiembre, d’on li ve el seu nom artístic. El grup aposta per: Una estètica molt concreta de l’època de major projecció internacional de Héroes del Silencio. Un so i imatge fidels a aquella etapa, que consideren la millor del grup original a nivell de gira i vendes. "Consideramos que es la época en la que al final vendieron más discos y por ese motivo creemos que lo mejor es estar en ese punto." 3. Relació amb Tarragona i la Sala Zero Diego explica que té molt de carinyo per Tarragona, on va viure sis anys. Mostra entusiasme per tornar a tocar a la Sala Zero, que considera gairebé part de la família de Derivas i una sala clau en el seu creixement. L’entrevistador remarca que la Sala Zero és un referent a la província de Tarragona, i Diego coincideix que és "la millor" sala de la zona. Dades del concert anunciat: - Lloc: Sala Zero (carrer Magí, 12). - Dia: dissabte. - Hora: - Obertura de portes: 20:00 h. - Inici concert: 20:30 h (dos quarts de nou). - Entrades: - A través de salazero.com. - En punts de venda físics (botigues de discos i música esmentades). - Es destaca que la Sala Zero celebra el 25è aniversari. 4. L’experiència sobre l’escenari i la interpretació Diego descriu com cada concert és diferent, fins i tot amb les mateixes cançons: Cada actuació depèn del moment vital i emocional del músic. Això fa que una mateixa peça soni amb matisos diferents: tonalitat, intensitat, passió. Reconeix que en etapes més "rebels" o enfadades amb el sistema, la seva interpretació transmetia més ràbia o contundència. Ara, en una etapa més estable (família, felicitat personal), la seva manera de cantar resulta més optimista. "Al final somos personas, tenemos sentimientos y en cada momento de tu etapa de tu vida puedes transmitir una cosa u otra." També es compara amb Enrique Bunbury: - Recorden que, en alguns moments, Bunbury semblava "renyar" el públic. - Diego reconeix que va fer seu aquest to d’exigència i d’energia, i que això l’ha portat a viure de la música. 5. Cançons que encara emocionen: "Flor venenosa" Diego destaca "Flor venenosa" com una de les cançons que encara li posa la pell de gallina: Hi ha una frase clau: "vender una madre por otra copa". Aquesta línia li recorda quan, de jove (uns 20 anys), sortia de festa, bevia i portava una vida que la seva mare no aprovava. Avui dia, la seva mare i el seu pare van als concerts; en aquesta cançó, Diego la mira directament des de l’escenari, especialment en grans cites (Madrid, sales grans). Sent que ara fa "gairebé el mateix" (música, concerts, ambient rock), però amb equilibri i responsabilitat. Sobre el contingut de la cançó: - "Flor venenosa" parla de drogues i consum. - Diego puntualitza que no vol fomentar-ho, però reconeix que forma part d’una realitat present en molts joves. 6. Somnis complerts i sales emblemàtiques Diego comparteix anècdotes personals de superació i somni musical: De jove, admirava grups com AC/DC, Led Zeppelin, The Doors, que veia com a inalsabables. Amb 18 anys, una parella li regala un concert tribut a AC/DC a la sala La Riviera / Las Matas (sala gran), i ell pensa decidit: "Jo algun dia hauré de tocar aquí". Amb el temps, acaba tocant-hi moltes vegades amb Derivas, fins al punt de perdre el compte. També han actuat a la sala annexa al WiZink Center / Movistar Arena (Madrid), compartint espai amb grans noms, aconseguint sold out i vivint una experiència molt professional (bon so, instal·lacions, camerinos amb firmes d’artistes famosos). Un altre moment significatiu: - Explica que va anar a veure Enrique Bunbury (gira Flamingos, cap al 2002–2003) a la sala La Mirona (Girona) amb amics, molt emocionats. - Cinc o sis anys després, ell mateix estava tocant al mateix escenari, cosa que li fa prendre consciència del camí recorregut. 7. Clau de la continuïtat: equip i públic Diego reflexiona sobre per què Derivas continua tan fort després de tants anys: Una part essencial és el públic: Sense Oients i assistents als concerts, cadascú hauria tirat per altres camins. L’altra part és l’equip humà consolidat: Menciona els companys: Al Navarro, Rafa Sirio, Álvaro Fernández i Vítor Orión. No només són companys de feina, sinó bons amics amb un objectiu comú: Gaudir de la música. Tocar amb bons instruments. Trepitjar bones sales de concerts. També destaca el component emocional i generacional de la música: Li emociona veure pares amb els seus fills amb samarretes de Héroes del Silencio o de Derivas. Quan li dóna una pua a un nen de 7–10 anys que el mira com un ídol, sent que aquest és el motor real de seguir. "La música lo bueno que tiene es que expande la libertad dentro de nuestro cerebro. Y eso es algo que deberíamos de conseguir que siempre esté." 8. Promoció final i tancament L’entrevistador convida explícitament el públic a assistir al concert de dissabte a la Sala Zero, sense revelar tots els detalls de l’espectacle per mantenir la sorpresa. Es recorden de nou: Horaris (portes i inici). Venda d’entrades online i física. El 25è aniversari de la Sala Zero, amb felicitació inclosa. Es tanca l’entrevista amb agraïments, desig de tornar a parlar aviat i menció que Derivas seguiran publicant nous videoclips (com un de "Maldito duende" que l’entrevistador havia descobert fa poc). El fragment conclou amb la lletra d’una cançó en castellà, de to introspectiu i somiador, que actua com a tancament musical. 9. Idees clau Derivas és un grup tribut consolidat, amb molts anys de trajectòria i una relació especial amb Tarragona i la Sala Zero. Diego viu la música com una transformació personal i vital, passant de la rebel·lia jove a una etapa de maduresa més optimista. La seva connexió amb Héroes del Silencio i Enrique Bunbury és profunda, gairebé de referent vital i professional. La música s’entén com a espai de llibertat, de comunitat i de transmissió entre generacions. El concert anunciat és presentat com una celebració compartida: del grup, de la Sala Zero i del públic que els segueix.

  • 23'

    Pau, música i comunitat a l’Ateneu

    Josep Maria Ferran és el vocal de les Humanitats de l'Ateneu de Tarragona, Fundador del Coopel per la Pau i col·laborador de la Unesco

  • 50'

    Pau, cultura i festivals: de Còpel per la Pau al Calçofest

    Visió general del programa En aquest episodi de Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio, el programa combina memòria musical tarragonina, activisme per la pau, dinamització cultural i grans festivals de música catalana. S’hi barregen tres fils principals: La història musical local al voltant del grup Fan Fan Show i la cantant Maria Moss. La presentació del projecte Còpel per la Pau, amb el seu fundador Josep Maria Ferran i Torrent, i el treball de l’Ateneu de Tarragona en pau, llengua i integració. L’actualitat de concerts i festivals: el CalçoFest a Valls (amb Figaflauers, The Tyets, La Fúmiga, Buhos, Els Catarres, Ginestà, etc.) i el concert de Derivas, tribut a Héroes del Silencio, a la Sala Zero. El to del programa és proper i distès, però amb moments de reflexió profunda sobre la guerra, la pau interior i la responsabilitat col·lectiva, combinats amb agenda cultural i musical molt dinàmica. 1. Introducció i marc antimilitarista Missatge inicial sobre la guerra (0–85 s) • La locutora obre el programa amb un to crític envers la “guerra absurda”, que associa als interessos econòmics i a la venda d’armes. "Fins que no s'acabi aquesta absurda guerra que només per vendre, jo crec que armes, la creen per això." • Defensa que els milions gastats en armament haurien d’anar a necessitats socials: habitatge, fam, precarietat. • S’anuncia l’estructura del programa: record d’una entrevista sobre el CalçoFest a Valls i conversa amb el grup Derivas (tribut a Héroes del Silencio) a la Sala Zero. Idea clau: El programa s’ancora des del principi en una mirada pacífista i crítica amb la indústria armamentística, que enllaçarà després amb el projecte Còpel per la Pau. 2. Història musical local: Fan Fan Show i Maria Moss Recordant el grup Fan Fan Show (193–495 s) • El Jordi Freixa / Jordi Català continua la seva secció sobre música del nou mil·lenni a Tarragona. • Presenta l’evolució del grup Fan Fan i Claudinet cap a Fan Fan Show, dins el fil de grups que es “reformen” (la setmana anterior havien parlat dels Espejos). • Es fa un repàs de membres destacats de Fan Fan Show: - Magí Morranes (bateria) - Joan Munyits (baix) - Joan Llorenç (percussió) - Xavier Giner (teclat) - Jordi Català (guitarra) - Míriam Valls (neboda del Jordi, veu principal en gran part del treball) Maria Moss: de pobilla a èxit internacional (253–360 s) • S’explica que en una de les etapes de Fan Fan Show hi va cantar una jove que després ha triomfat a Londres: Maria Hernández, coneguda artísticament com Maria Moss. • Dades destacades: - Va ser pubilla de l’Ateneu. - Va cantar una temporada amb Fan Fan Show abans de marxar a Londres. - Actualment prepara un nou treball discogràfic. • S’escolta un fragment d’una cançó seva en anglès, i el Jordi remarca que “se l’entén” quan canta, a diferència d’altres cantants en anglès. "Encara que canti en anglès, el que canta se l'entén." El disc “Vols ballar?” i la música per ballar (403–495 s) • Es recupera una peça més de marxeta: “Big Boogie”, del CD “Vols ballar?” de Fan Fan Show. • Aquest treball es concep com a disc pensat per ballar, preludi de futurs projectes. • Es comenta en to distès que encara el tenen en CD físic, fent broma sobre com els formats digitals han desplaçat el CD. Idees clau: Reivindicació de la escena musical tarragonina i dels seus músics. Orgull de veure una artista local, Maria Moss, que passa de l’Ateneu i els grups locals a triomfar internacionalment. 3. Còpel per la Pau: pau interior, respiració i activisme Presentació de Josep Maria Ferran i del Còpel per la Pau (513–610 s) • S’introdueix l’himne del Còpel per la Pau, que serveix de pas a l’entrevista amb el fundador: - Josep Maria Ferran i Torrent, presentat mig en broma com si “Còpel per la Pau” fos un cognom més. • El convidat explica els orígens i trajectòria del projecte: - 1989: activitats radiofòniques a Ràdio Fòrum, Tarragona Ràdio i Ràdio Sant Pere i Sant Pau. - Participació a la campanya “Tarragona, Capital de la Cultura” i al camí cap a Tàrraco Patrimoni de la Humanitat (1998). - Any 2000: entrada a la xarxa d’entitats associades UNESCO. - 2001: entrada a la Federació Catalana de Voluntariat Social. - 2012: presentació del projecte a la Universitat Rovira i Virgili (URV) de la mà d’Arcadi Oliveres. Filosofia del Còpel per la Pau (583–679 s) • Objectiu central: “construir la pau” començant per la pau interior. • Metodologia i idees principals: - La pau comença pel silenci: aprendre a controlar-lo. - Respiració com a eina per regular ansietat i estat psicològic, especialment útil per a infants i situacions quotidianes (com anar al dentista). - Metàfora de la ment com un mòbil: fa fotos, vídeos, ràdio; cal controlar la ment i no que ella ens domini. "La ment humana és un mòbil... hem de controlar la nostra ment, no la ment controla a nosaltres." • Activitats: - Gires per pobles amb el Concert per la Pau del Jordi Català. - Taules rodones i actes a l’Ateneu de Tarragona, sempre al voltant de la pau. - Actes simbòlics com el del 23 d’octubre a la Subdelegació del Govern, en silenci, per fer visible la causa. De la pau interior a la pau col·lectiva (695–743 s, 880–902 s) • Davant la pregunta de la locutora sobre per què la pau costa tant i què “passa amb l’ésser humà”, Josep Maria respon: - Hi ha “interessos creats” que alimenten la guerra i el conflicte. - Però el que sí depèn de cadascú és construir la seva pau interior i, des d’aquí, sumar-se a manifestacions, actes a la Rambla Nova, silencis i gestos de solidaritat. • Tesi central: - Controlant la ràbia i les emocions a través de la respiració i el silenci, reduïm la violència i l’agressivitat. "Si controlem la ràbia, que la podem controlar, llavors ja estem construint la pau." • Es destaca la importància de la música com a eina per construir la pau, amb el paper del Jordi Català. Projecció internacional i relació amb la UNESCO (928–1078 s, 988–1057 s) • El Josep Maria explica que el Còpel per la Pau ja ha portat el seu missatge a: - Catalunya - Andorra - Madrid (Centre Català de Madrid, amb actuació en català) • Plans de futur: - Viatge previst a París, seu de la UNESCO, cap als anys 2026 o 2027, per presentar el projecte i “descobrir l’edifici de la UNESCO”. - Fa informes mensuals de les activitats que envia a la UNESCO, com qui “posa un ciri a un sant” esperant que algú ho vegi i ho valori. - Han rebut almenys una resposta de la Secretaria del programa Europa-Amèrica, animant-los a seguir. Idees clau de la secció: La pau s’entén com una competència personal i col·lectiva, que comença per la gestió de les emocions. El projecte Còpel per la Pau combina pedagogia, música i activisme amb una vocació local i internacional (UNESCO). 4. Ateneu de Tarragona: llengua, integració i cultura Voluntariat per la llengua i nouvinguts (770–837 s) • El Jordi presenta Josep Maria també com a radiofonista (a Ràdio Falset) i com a vocal d’Humanitats de l’Ateneu de Tarragona, destacant la seva “feina immillorable”. • Josep Maria descriu el projecte de Voluntariat per la llengua a l’Ateneu: - Van sol·licitar-ho al CPNL (Consorci per a la Normalització Lingüística). - L’Ateneu rep persones que aprenen català (gramàtica i expressió oral a les classes del CPNL). - A l’Ateneu, els alumnes: • fan entrevistes • practiquen català oral • prenen apunts i després ho retornen a classe • Objectius: - Integració lingüística i social dels nouvinguts (Equador, Veneçuela, Mèxic, etc.). - Donar-los a conèixer la ciutat de Tarragona, el seu patrimoni de la humanitat i el teixit cultural i social. - Presentar l’Ateneu com un referent de ciutat on es poden sentir acollits i ajudats. "Veuen que aquí ja s'ha de saber català i castellà, doncs aprenen el català, i nosaltres els animem." L’Ateneu com a centre de fraternitat i convivència (837–864 s) • El Jordi resumeix el paper del Josep Maria: - Treball per la fraternitat, la pau i la integració a través de l’Ateneu. • La locutora i el Jordi deixen la porta oberta perquè el Josep Maria torni al programa tantes vegades com vulgui. Idees clau: L’Ateneu de Tarragona es mostra com un nucli actiu de cultura, acollida i llengua. El Còpel per la Pau no és només teoria: es vincula a pràctiques concretes d’integració i convivència. 5. L’himne “Imagina” i crida final a la pau L’himne del Còpel per la Pau (1142–1200 s) • Es presenta i s’escolta “Imagina”, definit com “himne internacional del Còpel per la Pau”. • El tema és utilitzat com a moment de connexió emocional amb el missatge de la pau i la respiració conscient. Missatge final de Josep Maria sobre la pau (1200–1226 s) • Després de la cançó, la locutora convida els oients a “imaginar la pau” i respirar de forma conscient. "Imagineu, tothom que està escoltant, imaginem la pau, respirem i diguem amb desig. Estirem cap endavant." • Es lamenta que qui podria aturar les guerres no ho fa per “interessos”, reforçant el vincle entre pau interior i denúncia dels poders. Idea clau: La secció tanca amb una crida col·lectiva a la pau basada en una acció aparentment simple (respirar, imaginar, desitjar), però amb una càrrega simbòlica forta. 6. Ateneu de Tarragona: presentació de la novel·la “Quimet, el noi que volia ser gran” i loteria Presentació literària a l’Ateneu (1226–1301 s) • Es canvia de registre per anunciar la programació cultural de l’Ateneu per al cap de setmana: Dissabte, 20.00 h: presentació de la novel·la “Quimet, el noi que volia ser gran” de Fermí Carré. L’acte havia estat ajornat per un “petit ensurt” de l’autor, ja resolt. La presentació anirà a càrrec del Jordi Freixa. En acabar, hi haurà petit refrigeri, venda de llibres i signatura personalitzada. • Per ambientar la presentació, el Jordi tria una cançó d’època vinculada a la infantesa als anys 50–60, que seria la banda sonora del nen protagonista i de la generació de l’autor. Record nostàlgic: Maginet l’Invisible Locutor (1301–1415 s) • El Jordi i la locutora recorden el personatge radiofònic “Maginet el travieso, Invisible Locutor”, molt popular a la ràdio d’aquells anys. • Escolten o citen un fragment d’un sketch musical pedagògic (les taules de multiplicar, “siete por siete…”), evocant el so del disc antic i la seva gràcia. "Siete por siete, cuarenta y nueve… y el que no lo sabe es que tonto es." • El to és plenament nostàlgic i humorístic, reforçant la connexió entre literatura, memòria generacional i ràdio. Loteria de Nadal de l’Ateneu (1443–1472 s) • Com ja és tradicional, es presenta el número de la loteria de l’Ateneu de Tarragona, vinculat a la seva simfonia “damunt d’un ruc”: - Número: 70.107. - Es pot comprar a caressa Magí, número 4 (seu de l’Ateneu). • S’anima la gent a acostar-se a l’Ateneu tant per la loteria com per conèixer totes les activitats que hi fan. Idees clau: L’Ateneu es reivindica com a espai viu de cultura (literatura, memòria, música). L’ambient és proper, amb un punt de complicitat generacional i tradició (presentació de llibres, loteria, música d’abans). 7. CalçoFest de Valls: gran festival de música catalana Presentació del festival i cartell (1594–1710 s, 2157–2200 s) • Es presenta el CalçoFest 2025 a Valls (inicialment dit a “l’Hort del Carme”, però després corregit a l’esplanada del Fornàs). • Cartell destacadíssim amb alguns dels grups més potents de l’escena catalana actual: - Figaflauers - The Tyets - La Fúmiga - Buhos - Els Catarres - Ginestà - Les que Faltaven - Maria Jacobs - DJ Trapella • Data i horari: - 22 de novembre - Obertura de portes: 16.30 h - Inici concerts: 17.00 h - Lloc definitiu: Esplanada del Fornàs, al costat dels Mossos d’Esquadra. Entrevista amb Edu Ortega, coorganitzador (1610–2138 s) • Convidat: Edu Ortega, vinculat a Sala RedStar de Valls i Bum Bum Produccions, un dels responsables del festival. Organització i gènesi del CalçoFest • El festival neix d’anys de muntar barra i concerts el dia de la gran Calçotada de Valls (últim diumenge de gener), en col·laboració amb la Cambra de Comerç de Valls. • A partir d’aquesta experiència, s’acaba configurant la idea de fer un gran festival de música propi. • La preparació concreta del CalçoFest arrenca pocs mesos abans (primera reunió amb l’Ajuntament cap al juliol, menys d’un any de treball intens). Elecció de grups i implicació dels artistes • Figaflauers van ser els primers a ser pensats pel festival, com a grup “de casa” i quasi imprescindibles en un esdeveniment que es diu CalçoFest i en una ciutat que viu la Calçotada com a identitat. • La resta de grups (The Tyets, Buhos, Els Catarres, etc.) s’hi van sumar amb molta bona predisposició; segons Edu, tots s’hi van posar de cara i van veure el festival com una gran idea. • El fet que el festival sigui al novembre, un cop acabades les grans gires d’estiu, facilita que tots tinguessin la data lliure. Afluència de públic i canvi de recinte • Entrades a la venda des del 4 d’agost: - En les primeres 24 hores: 2.500 entrades venudes. - En el moment de l’entrevista: 8.700 entrades aproximadament. • L’èxit obliga a canviar d’ubicació: - Inicialment previst a l’Hort del Carme. - En superar les 6.000 persones, es trasllada a l’esplanada del Fornàs, espai molt més ampli. Sistema de polseres i logística • S’utilitzarà el sistema de polsera cashless, com als grans festivals: - La polsera serveix per entrar i sortir i per pagar dins del recinte. - Recàrrega via codi QR, tòtems o caseta de personal (efectiu o targeta). • Les entrades es poden adquirir a: - interticket.es - O a través de la web del festival, amb enllaç directe a la venda. • Els preus han anat pujant escaladament a mesura que avançava la venda, però Edu indica que el preu actual ja és fix i només pujaria en cas de venda a taquilla (que potser ni caldrà, pel ritme de venda). Suport institucional i context calçotaire • El CalçoFest compta amb el suport de: - Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya - Diputació de Tarragona - Ajuntament de Valls - Cambra de Comerç de Valls - Indicació Geogràfica Protegida Calçot de Valls • Es destaca la relació del festival amb la tradicional Gran Festa de la Calçotada de Valls, prevista per al diumenge 25 de gener (la locutora la cita per anar “lligant caps”). • Abans del concert hi haurà calçotada popular a l’aparcament de la cooperativa agrícola. La Fúmiga i caràcter especial del concert • Edu subratlla que aquest serà un dels últims concerts de La Fúmiga abans de la seva aturada anunciada per al 2026. • Probablement és l’última ocasió de veure’ls a Catalunya en aquesta etapa (tot i que no ho afirma al 100 %). Idees clau: El CalçoFest es posiciona com un gran festival de referència a Valls, vinculat a la cultura del calçot i a la música catalana d’actualitat. Es combina professionalització (producció, polseres, gran logística) amb un fort arrelament local i suport institucional. 8. Derivas: homenatge a Héroes del Silencio a la Sala Zero Introducció a Derivas i l’escena tribut (2272–2392 s) • La locutora presenta Derivas com “el major homenatge a Héroes del Silencio”. • S’anuncia el concert a la Sala Zero (Tarragona), amb data dissabte a les 20.30 h (la locutora diu “dos quarts de nou”). • Es destaca la relació especial del grup amb la ciutat i amb la Sala Zero, que ja els ha acollit diverses vegades. Entrevista amb Diego, veu de Derivas (2392–2840 s) • Convidat: Diego, cantant del grup, anomenat en to afectuós “el nostre Enrique Bunbury particular”. Vincles amb Tarragona i la Sala Zero • Diego confessa tenir molt de carinyo per Tarragona, on va viure sis anys. • Considera la Sala Zero com una de les sales on el grup va començar a créixer: - Escenari amb més públic. - Reptes escènics més grans. - Necessitat de millorar l’show i la interacció amb el públic. Orígens de Derivas i enfocament estètic • Derivas neix cap al 2008–2009: - Diego s’hi incorpora més tard; abans formava part d’un altre grup, Septiembre, on composava. - El grup es va reestructurar i es va orientar cap a una estètica molt concreta d’Héroes del Silencio. • Clau distintiva: es centren sobretot en l’època de màxim èxit d’Héroes, al voltant de 1991, quan feien gires mundials i van vendre més discos. "Considerem que és l'època en què van triomfar al 100%... i per això donem aquest punt." • Tot i això, el repertori inclou també cançons d’altres discos, no només del període triat. Interpretació emocional i vivència personal • Diego explica que cada concert és nou, encara que repeteixin cançons: - L’estat emocional del moment influeix molt en la interpretació. - Algunes vegades el to podia semblar “enfadat”; ell ho vincula a etapes de la seva vida amb més ràbia o descontent amb el sistema. • Posa l’exemple d’una cançó amb la frase “vender una madre por otra copa”: - Li recorda la seva joventut, quan sortia molt de festa i la seva mare no aprovava la seva manera de viure. - Ara, en canvi, els seus pares van als concerts i ell mira la mare directament quan canta aquesta frase, donant-li un sentit emocionant i reconciliador. "Quan canto aquesta cançó la miro a ella directament... ara està als concerts i això em fa molta il·lusió." • Diego subratlla que gràcies a Héroes del Silencio i a aquesta trajectòria, ara es dedica 100 % a la música i és feliç. Projectes audiovisuals • Es comenta el videoclip “Maldito duende – Derivas tributo HDS”, que la locutora descobreix ara tot i que ja fa temps que és publicat. • Diego avança que gravaran més contingut audiovisual aquesta temporada. Idees clau: Derivas representa un tribut molt acurat i emocional a Héroes del Silencio, centrat en la seva època daurada. El vincle amb Tarragona i la Sala Zero és fort, i el concert es planteja com una trobada amb una comunitat de fans fidel. 9. Tancament i agenda musical futura Resta d’agenda de concerts (2928–2981 s) • La locutora tanca el programa fent un avanç de concerts que vindran les properes setmanes (finals de novembre): - La Gripe i tu (divendres 28 de novembre). - Javi de Sagittar amb el projecte U-Rock (concert dissabte 29 de novembre). - Riders d’Eagle (diumenge 30 de novembre). • Anuncia que el programa de desembre s’explicarà més endavant. Recordatori final del CalçoFest (2981 s fins al final) • Torna a recordar el CalçoFest a Valls, a l’esplanada del Fornàs, amb el llistat complet de grups i la insistència que queden poques entrades. • Reitera que és una oportunitat única de veure Figaflauers, The Tyets, Buhos, La Fúmiga, Els Catarres, Ginestà, Les que Faltaven, Maria Jacobs i DJ Trapella tots junts. Tancament general: El programa acaba combinant activisme per la pau, orgull cultural tarragoní i celebració de la música en directe. Des del Còpel per la Pau i la respiració conscient fins al CalçoFest i els tributs a Héroes del Silencio, es dibuixa una ciutat i un entorn que aposta per la cultura, la convivència i la festa com a motors de comunitat.

  • 23'

    L'aventura musical de Marcuus Brawon en la presentació internacional del seu senzill

    Resum general Entrevista a Marcos Bram al programa Fans de Tarragona de Tarragona Ràdio, on explica l’aventura de presentar el seu tema Watsis en una gira de 24 hores per quatre països / quatre ciutats i acabar-la amb un concert al Bar 12 Topos de Tarragona. L’entrevista se centra sobretot en: La logística i el caos controlat d’una gira tan curta però intensa. Anecdotes de viatge (trens equivocats, horaris ajustats, idioma, guitarres llogades…). La dimensió emocional: amistat, suport familiar i il·lusió pels inicis de la seva carrera. 1. Context: retorn de Marcos Bram a Tarragona Ràdio Retrobar-se al programa • La presentadora, Sílvia, dona la benvinguda a Marcos Bram als Estudis de Tarragona Ràdio. • Recorden la primera visita de Marcos al programa, quan va venir just abans de marxar de gira: - Va ser un dimecres, i ell marxava l’endemà dijous. - La sensació era d’“autèntica bogeria” perquè tot estava encadenat en qüestió d’hores. • Sílvia confessa que està una mica nerviosa de tornar-lo a tenir al programa, perquè sap que porta moltes històries i que probablement faltarà temps per explicar-ho tot. “És que amb el Marcus Brown el vam conèixer… i d’aquí a dos dies marxes, però si ja estàs sortint per la porta!” 2. L’inici del viatge: de Barcelona a Alemanya Vol de matinada i arribada a Düsseldorf • Marcos surt dijous, des de l’aeroport de Barcelona, a les 6:10 del matí. - Arriba a Düsseldorf cap a les 8:00 – 8:30. - Comenta que va mig adormit, però que havia d’agafar el vol tan d’hora per tema de preus: els vols més tardans eren molt més cars. • Aprofita el fet d’arribar aviat per: - Conèixer una mica la ciutat. - Gaudir de la tranquil·litat abans de la tempesta de la gira. “Arribes aviat i pots veure la ciutat, fer de turisme i gaudir una mica de la calma abans de la bogeria.” Primer trajecte en tren i l’error cap a Colònia • Des de Düsseldorf, ha d’anar en tren cap a Hagen, la primera ciutat on s’instal·larà. • Problema principal: la barrera de l’idioma amb l’alemany i la confusió amb els trens. - Creu que ha agafat el tren correcte. - Ho confirma amb gent del vagó en anglès: li diuen que sí. • Després de uns 40 minuts de trajecte, veu a la pantalla del tren la parada “Köln/Colònia” i s’adona que alguna cosa no quadra: - Havia d’haver fet un transbordament feia uns 25–30 minuts. - S’havia passat de llarg i anava cap a la zona de frontera amb Holanda i Bèlgica. “Veig Colònia i dic: això em sona… però jo aquí no hi havia d’anar.” • Manté la calma, baixa a l’estació de Colònia, comprova la ruta amb el mòbil i corregeix el trajecte. Arribada a Hagen i la guitarra “encogida” • Finalment arriba a Hagen i pot instal·lar-se amb una mica de marge. • Una part clau de la logística era la guitarra: - No la porta des de casa per evitar problemes amb l’avió. - L’han llogat allà. • Quan la va a buscar: - S’imagina una guitarra “normal i gran”. - Es troba amb una guitarra molt petita, gairebé com un ukelele. - La situació és còmica, sobretot perquè ell fa dos metres d’alçada, i la guitarra li queda minúscula. “Per un tio de dos metros que soc jo… se’m veia una mica petita la guitarra.” • Tot i això, aprofita el dia per: - Adaptar-se a la ciutat. - Desconnectar de les setmanes prèvies de feina i planificació. - Deixar que “la feina feta la reculli l’univers”. 3. El dia D: gira de 24 hores per tres països 3.1. Hagen (Alemanya): primer vídeo a corre-cuita • Divendres és el dia clau de la gira. • Marcos i el seu amic Sergio (que fa de càmera i suport logístic) es lleven a les 7:00. - Surten de l’hostal amb tot el material de gravació. - Tenen el primer tren cap a la següent ciutat a les 8:20 aproximadament. • Des de l’allotjament fins al centre i l’estació hi ha uns 25 minuts corrent. - Han de trobar un lloc al centre de Hagen per tocar i gravar. - El temps és tan ajustat que només poden fer 2–3 preses com a màxim. • Escullen un lloc cèntric i agradable de la ciutat per gravar el primer vídeo. Reacció de la gent a Hagen • Quan Marcos comença a tocar amb la guitarra petita, de cop comença a aparèixer gent al voltant: - Alguns pensen que pot ser un programa de ràdio o televisió. - Veuen “un xavalet que no parla alemany” cantant en anglès al mig de la plaça. • Això li genera nervis inicials, però també és part del “gajes del oficio”: - Accepta la situació i continua tocant. - Aconsegueixen el vídeo que necessiten. • Se’n van corrent de nou fins a l’estació per agafar el següent tren. 3.2. Gestió del temps i estrès a l’estació • Arriben a l’estació amb la idea que el tren surt a les 8:20. - Calculen que tenen una mica de marge, però es troben amb el repte dels bitllets i de la senyalització en alemany. • Fan cua per comprar el bitllet, els queden pocs minuts. - Marcos decideix demanar informació a un empleat de l’estació. - L’home li diu que no calia fer cua: es poden comprar els bitllets directament dins del tren. “Què feu fent cua? El bitllet el podeu agafar al tren mateix.” • Reacció immediata: sortir corrent cap al tren amb el Sergio, pujar-hi a temps i continuar la ruta. 3.3. Segona parada: Lieja (Bèlgica) • El tren els porta des de Hagen fins a Lieja (Liège), ja a Bèlgica, la segona destinació i segon país. • Aquí el temps encara és més ajustat que a la primera parada: - Només disposen de uns 45 minuts entre l’arribada i la sortida del següent tren. • Pensant en la logística, decideixen no allunyar-se gaire de l’estació: - Fan uns 100 metres fora de l’estació. - Això ja permet “comptar” el país: han tocat a terra belga. Gravació a l’estació de Lieja • Graven el vídeo a prop de l’estació Liège-Guillemins: - Marcos destaca que és una estació molt bonica i molt estètica, amb un arc arquitectònic molt característic. - Pensa que donarà un resultat visualment potent al vídeo. • Fan la gravació ràpidament i tornen cap dins per agafar el següent tren. “Almenys quedarà xulo per al vídeo, l’estació és molt bonica.” 3.4. Tercera parada: Maastricht (Països Baixos) • La tercera ciutat de la gira és Maastricht, als Països Baixos. • Aquí finalment compten amb una mica més de temps: - Aproximadament una hora i vint minuts. - Això els permet respirar una mica, caminar una mica més i buscar localitzacions. Contingut per xarxes i vídeo principal • A Maastricht: - Aprofiten per gravar material addicional per a xarxes socials. - Fan fotos, petits clips, contingut making-of. • El vídeo principal de Maastricht es grava en un pont abatible sobre el riu: - És un pont que s’aixeca i baixa quan passen embarcacions. - Ells aprofiten l’interval en què el pont està a l’alçada de vianants per tocar i gravar la cançó. “Va ser molt xulo perquè és un pont que es plega quan passen les embarcacions; vam aprofitar aquell moment per gravar.” • Marcos comenta que està fent una minisèrie de quatre capítols a xarxes socials sobre aquesta gira “en 24 hores”, i que un dels vídeos surt el mateix dia de l’entrevista. 4. El retorn cap a casa i el concert a Tarragona Separació de camins amb el Sergio • Un cop acabada la part “europea” de la gira, toca tornar. • A l’últim tram: - Sergio i Marcos se separen. - Sergio va cap a un altre aeroport, ja que marxa directament a Portugal (està d’Erasmus). - Marcos agafa un tren cap a Amsterdam per prendre el vol de tornada. Vol Amsterdam – Barcelona i arribada justa • Des d’Amsterdam, Marcos agafa l’avió cap a Barcelona. • L’avió arriba amb uns 20 minuts de retard: - Això li genera una nova onada de nervis perquè té por de no arribar a temps al concert. “Jo anava pensant: buà, és que no arribo al show… ja està, no hi arribo.” • Finalment, tot i el retard, Marcos arriba a Barcelona a temps per poder anar a Tarragona i fer el concert al Bar 12 Topos. “Quan ha de ser, ha de ser. Sembla que els déus es posin d’acord i tot es conjumini.” El concert al Bar 12 Topos • El Bar 12 Topos és el punt final i emocional de la gira: - Marcos envia una abraçada especial als responsables del bar, especialment al Javi, que li va donar l’oportunitat. - Aquest concert a Tarragona funciona com una presentació de la gira i de la cançó davant de la seva gent. • A l’arribada al bar, l’esperen família, amics i coneguts: - La primera abraçada és per a la seva mare. - També hi ha amics de pas que entren al bar i es troben el concert. “Va ser un concert molt, molt, molt bonic.” • Sílvia comenta que no va poder assistir al concert, però pregunta si algú el va gravar. - Marcos diu que té vídeos, però aquell dia el correu electrònic no funciona bé i no els pot enviar a l’emissora en directe. 5. Mirada al futur: més música i noves visites Gira boja avui, calma demà • Sílvia valora la bogeria preciosa que ha estat presentar Watsis en quatre països en un sol dia. • Proposa que la propera vegada ho facin amb més calma: - “Quatre dies, quatre països” en lloc de concentrar-ho tot en 24 hores. “Això és una taquicàrdia… almenys la propera vegada una mica més de calma, perquè puguis respirar.” Projectes musicals de Marcos Bram • Marcos deixa clar que aquesta gira és només l’inici d’una etapa molt xula per ell: - Hi haurà més música. - Continuarà publicant cançons i vídeos. • Sílvia el convida a tornar al programa amb més tranquil·litat: - Per poder ensenyar vídeos de la gira. - Per explicar les sorpreses que van preparar per al concert del Bar 12 Topos (que queden pendents en aquesta entrevista). “Això acaba de començar… hi haurà moltíssima més música.” • L’entrevista es tanca amb agraïments mutus i amb la porta oberta a noves visites a Tarragona Ràdio. 6. Elements emocionals i temes de fons 6.1. Amistat i confiança • Sergio, l’amic que fa de càmera, és una figura clau: - Marcos el defineix com un amic molt proper que ha confiat en ell des del segon 1. - Destaca com d’important és, en els inicis, tenir gent que hi creu des del començament. “Als inicis, les persones que hi confien des del segon 1, les tinc guardades al cor.” 6.2. Ganes, risc i aprenentatge • El viatge mostra diversos temes de fons: - La determinació d’aprofitar oportunitats tot i les dificultats. - La capacitat de mantenir la calma davant problemes (trens equivocats, retards, idiomes). - La idea que de vegades cal “llançar-se a la bogeria” per fer realitat un projecte artístic. 6.3. Arrelament a Tarragona • Tot i la gira europea, la culminació emocional és a Tarragona: - El concert al Bar 12 Topos. - La rebuda de la família i els amics. - El relat es tanca de nou als Estudis de Tarragona Ràdio, tancant el cercle entre la sortida i el retorn. 7. Estructura sonora del programa Encara que el focus principal és l’entrevista, es perceben alguns elements de format de ràdio: • Indicatius i talls musicals al principi i al final (fragments en anglès i salutacions tipus “Fins demà!”, “Bona nit!”). • Possibles cortinetes entre blocs, tot i que el tall transcrit se centra sobretot en la conversa amb Marcos Bram. Aquests elements ajuden a situar l’entrevista dins de la graella de programació de Fans de Tarragona com una secció dinàmica i propera. Temes principals tractats • Gira musical exprés en 24 hores per tres països europeus. • Logística de viatge: vols, trens, transbords i temps ajustats. • Anècdotes de trajecte: error cap a Colònia, estacions, cues innecessàries. • Gravació de vídeos musicals per a xarxes socials en diverses ciutats. • Suport d’amics i família als inicis d’una carrera musical. • Concert final al Bar 12 Topos de Tarragona com a culminació emocional. • Projectes futurs: més música i continguts audiovisuals de Marcos Bram. Tags Tarragona Ràdio Fans de Tarragona Marcos Bram Watsis gira musical viatge en tren Düsseldorf Hagen Lieja Maastricht Amsterdam Bar 12 Topos música en directe videoclip xarxes socials inici de carrera musical amistat família Tarragona concert Seccions de l’episodi { "start_second": 111, "end_second": 175, "section_title": "Presentació de Marcos Bram i record de la primera visita", "section_summary": "Sílvia dona la benvinguda a Marcos Bram als estudis de Tarragona Ràdio, recorden la seva primera aparició al programa just abans de marxar de gira i situen el context d’aquesta entrevista com el relat del que va passar en aquell viatge boig." } { "start_second": 175, "end_second": 250, "section_title": "Sortida de Barcelona i arribada a Düsseldorf", "section_summary": "Marcos explica el vol de matinada des de Barcelona fins a Düsseldorf, els motius per agafar un vol tan d’hora (preu i aprofitar el dia) i com això li permet arribar aviat, fer una mica de turisme i gaudir de la calma abans de la gira intensa." } { "start_second": 250, "end_second": 423, "section_title": "El primer error: tren equivocat camí de Hagen", "section_summary": "Relat detallat del trajecte en tren des de Düsseldorf, la dificultat amb l’idioma alemany, la falsa seguretat d’haver agafat el tren correcte, el descobriment que va cap a Colònia en lloc de fer transbordament, la seva reacció per corregir la ruta i l’estrès de tenir la planificació mil·limetrada." } { "start_second": 423, "end_second": 523, "section_title": "Arribada a Hagen i la guitarra massa petita", "section_summary": "Marcos descriu com finalment arriba a Hagen, lloga la guitarra allà per evitar riscos en el transport aeri i es troba amb una guitarra molt més petita del que esperava, gairebé com un ukelele, cosa que genera una escena còmica tenint en compte la seva alçada. També aprofita per relaxar-se i desconnectar després de la planificació." } { "start_second": 523, "end_second": 605, "section_title": "Comença el dia D: preparació amb el seu amic Sergio", "section_summary": "Ja en el divendres, Marcos explica que es lleva d’hora amb el seu amic Sergio, que fa de càmera. Surt de l’hostal amb tot el material, destaca la importància de Sergio com a amic que ha confiat en ell des del primer moment i posa en valor el suport en els inicis d’un projecte musical." } { "start_second": 605, "end_second": 714, "section_title": "Gravació del primer vídeo a Hagen i reacció del públic", "section_summary": "Relaten la cursa des de l’apartament fins al centre de Hagen per trobar un lloc on gravar el primer vídeo, el poc marge per repetir preses i com, en començar a tocar amb la guitarra petita, la gent comença a agrupar-se pensant que pot ser un programa de ràdio o televisió. Marcos explica els nervis d’actuar davant de gent que no entén l’idioma però que observa amb curiositat." } { "start_second": 714, "end_second": 845, "section_title": "Cursa cap a l’estació i descobriment dels bitllets al tren", "section_summary": "Després de gravar el vídeo, tornen corrent a l’estació amb l’objectiu d’agafar el tren següent. Fan cua per comprar els bitllets amb el temps molt just fins que un treballador els diu que els poden comprar directament al tren, cosa que provoca una nova corredissa per pujar a temps i continuar la gira." } { "start_second": 845, "end_second": 947, "section_title": "Segona parada: gravació exprés a l’estació de Lieja", "section_summary": "Ja a Lieja, Bèlgica, Marcos explica que només tenen uns 45 minuts entre trens. Decideixen no allunyar-se gaire, fan uns 100 metres fora de l’estació i graven ràpidament el vídeo perquè ja compti com a actuació en el segon país. Destaca la bellesa arquitectònica de l’estació Liège-Guillemins i com això donarà força visual al vídeo." } { "start_second": 947, "end_second": 1042, "section_title": "Tercera parada: Maastricht i el pont abatible", "section_summary": "Arribats a Maastricht, als Països Baixos, disposen d’una mica més de temps (aproximadament una hora i vint) per gravar. Fan contingut per a xarxes socials i el vídeo principal sobre un pont abatible que s’aixeca i baixa amb el pas de les embarcacions, aprofitant l’instant en què el pont és transitable per tocar la cançó. Marcos comenta que aquesta experiència forma part d’una minisèrie de quatre capítols sobre la gira en 24 hores." } { "start_second": 1042, "end_second": 1118, "section_title": "Retorn cap a Tarragona i nervis pel retard de l’avió", "section_summary": "En acabar la gira per les tres ciutats, Marcos i Sergio se separen: Sergio marxa cap a un altre aeroport camí de Portugal (on fa l’Erasmus) i Marcos viatja cap a Amsterdam per agafar el vol a Barcelona. L’avió arriba amb retard d’uns 20 minuts, cosa que li genera molta angoixa per por de no arribar al concert, però finalment tot quadra i pot arribar a temps a Tarragona." } { "start_second": 1118, "end_second": 1204, "section_title": "Concert al Bar 12 Topos i rebuda familiar", "section_summary": "Marcos descriu l’arribada al Bar 12 Topos, on el rep la seva família i els amics. La primera abraçada és per a la seva mare. Explica que el concert va ser molt especial i emotiu. Sílvia comenta que no hi va poder ser i pregunta si algú el va gravar; Marcos confirma que té vídeos, però aquell dia el correu falla i no els poden mostrar al programa." } { "start_second": 1204, "end_second": 1228, "section_title": "Reflexió final i promesa de més música", "section_summary": "Sílvia fa broma sobre la ‘taquicàrdia’ que suposa una gira de quatre països en un dia i proposa que la propera sigui amb més calma (quatre dies, quatre països). Marcos assegura que això és només l’inici d’una etapa molt bonica, anuncia que hi haurà molta més música i que li encantaria tornar al programa per presentar noves cançons i ensenyar els vídeos i sorpreses que van quedar pendents d’explicar." }],"interlocutors":["Sílvia (locutora)","Marcos Bram"],"tags":["Tarragona Ràdio","Fans de Tarragona","Marcos Bram","Watsis","gira musical","viatge en tren","Düsseldorf","Hagen","Lieja","Maastricht","Amsterdam","Bar 12 Topos","música en directe","videoclip","xarxes socials","inici de carrera musical","amistat","família","Tarragona","concert"]}**Note**: The JSON content is provided in a markdown code block using the `GPTInsights` format. To use this data programmatically, extract the JSON object from the code block. Other Formats TS Schema EpisodeSection { start_second: number; end_second: number; section_title: string; section_summary: string; } GPTInsights { title: string; summary: string; interlocutors: string[]; tags: string[]; sections: EpisodeSection[]; }**Example (valid for the schema):**json {

  • 50'

    Gira exprés i 25 anys del Sona 9

    1. Introducció del programa El programa Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio obre la setmana presentant dos blocs principals: • Entrevista amb Marcos Brown, músic que ha fet una "gira" internacional en 24 hores per presentar el seu primer senzill What Dis. • Especial 25 anys del Sona 9, amb el periodista musical Jordi Sogranyes, repassant la història del concurs i la participació de grups del Camp de Tarragona. 2. L’aventura de 24 hores de Marcos Brown 2.1. Context i punt de partida • Marcos Brown torna als Estudis de Tarragona Ràdio per explicar la seva aventura de presentar el senzill What Dis en tres ciutats europees en 24 hores. • El projecte neix com una bogeria molt planificada al mil·límetre, amb final de ruta a Tarragona, concretament al Bar 12 Topos. "Això acaba de començar i realment és un inici d'una etapa molt xula" (Marcos Brown) 2.2. Vol barat i primer caos amb trens a Alemanya • Dijous de matinada surt amb avió de Barcelona (6:10 h) cap a Düsseldorf, aprofitant els vols més barats encara que siguin molt d’hora. • Arribat a Alemanya, ha d’anar en tren cap a Hagen, però: Té problemes amb l’idioma ("jo i l'alemany no som molt amics"). Pensava que anava al tren correcte, però es desvia cap a la zona de Colònia, direcció frontera amb Holanda/Bèlgica. • Quan veu al panell “Colònia”, comprova el trajecte amb el mòbil i descobreix que s’ha passat d’estació: Baixa a corre-cuita. Fa canvi de tren i finalment arriba a Hagen. • A Hagen: Recull una guitarra llogada (més tipus ukelele que guitarra gran). S’hi està el dijous per adaptar-se a la ciutat, fer una mica de turisme i desconnectar de l’estrès de la preparació. 2.3. Divendres: la gira en 24 hores per tres països 2.3.1. Primera parada: Hagen (Alemanya) • Divendres a les 7 del matí, Marcos i el seu amic Sergio (càmera i acompanyant) surten de l’hostal carregats amb equip de gravació. • Objectiu: gravar un vídeo tocant el tema al centre de la ciutat abans d’agafar el tren. • Característiques del rodatge: Uns 25 minuts corrent fins al centre des de l’allotjament. Escullen un punt cèntric per gravar. La gent comença a agrupar-se al voltant, intrigada per aquell noi cantant en anglès amb guitarra petita, com si fos un programa de ràdio o televisió. • Fan poques preses (2–3 màxim) per falta de temps: no hi ha marge per repetir. • Després tornen corrent cap a l’estació per agafar el tren següent. 2.3.2. Segona parada: Lieja (Bèlgica) • Surten de Hagen amb tren cap a Lieja (Liège), segon país de la ruta. • A Lieja el temps és encara més ajustat: Només uns 45 minuts entre l’arribada del tren i la sortida del següent. Decideixen gravar molt a prop de l’estació (100 metres) perquè igualment “compta com a país”. • Escenari escollit: L’estació Liège-Guillemins, un espai molt estètic amb una arquitectura d’arcs espectaculars. Graven ràpidament el vídeo, tornen a l’interior de l’estació i pugen al següent tren a temps. 2.3.3. Tercera parada: Maastricht (Països Baixos) • Tercera parada: Maastricht, ja a Holanda. • Aquí disposen d’una mica més de marge (uns 80 minuts aproximadament), que permet: Gravacions per a xarxes socials. Tria més acurada d’escenaris. • Pels vídeos de la minigira (sèrie de quatre capítols a xarxes sobre la gira en 24 hores), enregistren: Escenes en un pont llevadís que s’obre i tanca per deixar passar embarcacions. Aprofiten els moments en què el pont és abaixat per gravar la cançó. 2.4. Tornada i concert a Tarragona • Des de Maastricht: En Sergio marxa a un altre aeroport (va cap a Portugal, on fa un Erasmus). Marcos agafa un tren cap a Amsterdam i des d’allà avió cap a Barcelona. • L’avió surt amb uns 20 minuts de retard, que li genera nova angoixa per l’horari del concert final. • Tot i els retards, arriba a temps a Barcelona i després a Tarragona per actuar al Bar 12 Topos: L’esperen família, amics i seguidors. Primera abraçada: a la seva mare. El concert es descriu com “molt, molt bonic” i molt especial. • Hi ha vídeos del concert, però aquell dia hi ha problemes tècnics amb el correu electrònic i no els poden ensenyar al programa. • Marcos anuncia que: Publicarà més vídeos de la gira i del tema What Dis. Té previst treure més música i que això només és el començament d’una nova etapa artística. 3. Especial 25 anys del Sona 9 amb Jordi Sogranyes 3.1. Introducció i festa del 25è aniversari • En el segon bloc entra en directe Jordi Sogranyes, col·laborador habitual del programa i responsable de la secció de píndoles del retrovisor musical. • Motiu de la seva presència en directe: Celebrar els 25 anys del Sona 9. Anunciar la festa del 25è aniversari del concurs: Lloc: antiga Fàbrica Damm de Barcelona. Dia: dijous de la mateixa setmana del programa. Hora: a partir de les 19 h. • Hi participaran molts exconcursants, entre d’altres: Anímic, Gadegan (de Cambrils), Eloi Durán (de Tarragona) i més noms destacats de l’escena catalana. 3.2. Primera generació: Tarambanda i el primer preliminar a Tarragona 3.2.1. El record de Tarambanda • Es recupera la memòria del primer preliminar del Sona 9 a Tarragona (20 de juny de 2001), a la Sala Metropol / Macaria de la ciutat. • Hi van actuar: Tarambanda Els Tres Set de Bar Ariel Santa Maria i la banda del Pere Mata • Testimoni de Toni Martínez (guitarrista de Tarambanda): Situa la participació el 2001, a la primera edició del Sona 9. Ho recorda com una etapa molt emocionant i plena d’energia juvenil. Expliquen que tenien una colla de fans que els seguia arreu, cosa que feia que els concerts fossin molt vius. • Claus del seu “èxit” intern al concurs, segons en Toni: Bones cançons pop de l’Eduard Soler, amb melodies enganxoses i lletres ben treballades. El magnetisme escènic d’Anna Cosell, la cantant. "La gent ens engrescava a nosaltres, nosaltres ens engrescàvem entre nosaltres" (Toni Martínez) 3.2.2. La final a Vic i el llegat • Tarambanda arriba a la final del Sona 9 a Vic, en una nit freda i amb poc públic però “amb tota la gent que hi havia de ser”. • Formació de Tarambanda en aquella etapa: Anna Cosell – veu Eduard Soler – baix i compositor Jaume Martínez – teclats (després als Feny array) Dani Catena – bateria (després amb Els Catarres) i procedent de Tarragona Oriol Oliver – guitarra • Repertori aproximat de la final: Tempesta (tema icònic del grup) Fira Improvisant Farola • Gravació i memòria física: Van enregistrar una maqueta als estudis Tívoli amb en Jesús Rovira (Lax’n’Busto). El material circula en CD en algunes cases de fans; no és un catàleg fàcilment accessible. • Reflexió de Toni Martínez amb els anys: Creu que avui, amb més maduresa, haurien gaudit encara més de l’experiència. Considera aquella nit i aquella època com un record molt bonic i compartit per tots els membres. 3.3. Ariel Santa Maria i la banda del Pere Mata: espectacle i autoparòdia • S’escolten declaracions d’Ariel Santa Maria, que recorda la seva participació al Sona 9 d’una manera molt caricaturesca i plena d’humor. • Punts destacats del seu relat: Admet irònicament que anava “molt borratxo, molt drogat” però que encara així ho recorda. Va ser la primera vegada que va tocar la bateria en directe amb la banda del Pere Mata. Es queixa que amb altres bandes no hi havia manera de quallar i que al Sona 9 “es van colar”. • Anècdotes del concert: Volia trencar una guitarra de manera espectacular davant les càmeres de TV3 i Canal 33, però el terra i la paret de fusta no li permetien fer-ho amb facilitat. Explica com ell i la banda estaven molt nerviosos, però també molt “passats de voltes”, en un esperit molt rockstar. Recorda errors en directe (una cançó començada en un altre to) que van haver de repetir. • Impacte mediàtic: El programa del Sona 9 es va emetre al Canal 33, i Ariel va gravar aquella emissió en vídeo (VHS), amb intenció de digitalitzar-la i pujar-la a YouTube. D’aquí li va arribar el sobrenom de “el crac del Sona 9”. • Situació actual d’Ariel: Continua fent música, tot i que pràcticament només li queda un membre a la banda (el Canyi). Treballa en un nou disc titulat “Gaudim Reus”, continuació del seu univers de cançons satíriques i locals. Manté la idea que, si torna a la política municipal, ho farà per optar directament a l’alcaldia i a la majoria absoluta. 3.4. Busquenbaix / Ànimes i l’escena de Ponent • Es recorda el preliminar del Sona 9 a Lleida, al River Café, el 13 de juny de 2001. • Allà hi van actuar: Busquenbaix Fly Angelot Les Ànimes, banda de la Vilella (Priorat). • Testimoni de membres de les Ànimes: Recorden nervis, expectació i ganes de participar i guanyar. Venien d’haver gravat una maqueta amb Jesús Rovira (Lax’n’Busto), on hi havia temes com Sense estels, Compte temps i Superstar. Amb els anys han tingut diferents etapes i molts canvis de cantant (4 o 5), però continuen actius en format de rock. La cantant actual és Bàrbara Flores, de Valls. Expliquen també una mala experiència recent: en un concert a Figueres a un membre li cau la torre de llums al damunt i el grup ha de frenar l’activitat un temps. 3.5. La victòria d’Eloi Durán (2023) • Es dona veu a Eloi Durán, artista tarragoní guanyador del Sona 9 2023. • Records del concurs: Destaca que el Sona 9 no és només tocar en directe; hi ha proves creatives que el fan diferent d’altres concursos. Una de les proves era musicar un poema: ell va musicar el poema “El cercle”. A la final recorda haver interpretat cançons com Pluja i Llum, entre d’altres (un total d’unes 5 peces). • Equip i producció: Va participar amb el productor Pau Vinyals, amb qui treballa habitualment i amb qui va produir i portar al directe les peces presentades. • Després de guanyar: El premi li permet fer un disc, gravar-lo i girar-lo. El 2025 el dedica a recol·locar coses a lloc, descansar i fer nova música amb més calma. Reflexiona sobre quin tipus d’artista vol ser, quin ritme de treball vol tenir i com funcionen les coses a la indústria. Eloi explica que el primer disc va ser molt ràpid, i que ara prefereix anar "una mica més a poc a poc" perquè el procés sigui més coherent amb qui és. 3.6. Pep Blay: jurat, memòria del Sona 9 i pedagogia • Intervé Pep Blay, periodista i escriptor, que va formar part del jurat del Sona 9 des de la Televisió de Catalunya. • Records principals: El Sona 9 va començar com una aposta molt improvisada i de butxaca, amb molta il·lusió i incertesa sobre com funcionaria. Hi havia una gran connexió entre jurat i músics, i es vivia com una aventura compartida. • Filosofia del jurat: Es premiava sobretot la personalitat de la proposta, més que la tècnica. Es volia ajudar grups de tot el territori: Tarragona, Reus, Valls, Ponent, Girona… El concurs va permetre que bandes de comarques es sentissin en igualtat de condicions respecte els grups de Barcelona per donar-se a conèixer. • Records concrets: Diu que Tarambanda va fer molt bon paper i que era un grup original que hauria merescut continuar més anys. Considera Ariel Santa Maria un dels grans descobriments com a “home espectacle” del Sona 9. El programa 3XL.9 (Canal 33) cobria tota aquesta escena, amb reportatges arreu del país. Destaca la figura de Jordi Sogranyes com a “caràcter del Sona 9”, ja que anava a tots els concerts i se li va reconèixer aquesta fidelitat. • Situació actual de Pep Blay: Ara és professor de català a 3r i 4t d’ESO i utilitza molta música i material audiovisual per ensenyar. Això li dóna estabilitat per dedicar temps a escriure llibres, després d’una etapa com a guionista del programa 3XL.9 i d’altres projectes. 3.7. Tancament de l’especial i invitació a la festa • Sílvia comenta que habitualment rep les píndoles de Jordi Sogranyes en format gravat, però que avui l’ha tingut en directe per aquest especial. • Es tanca recordant: La festa del 25è aniversari del Sona 9 a l’antiga Fàbrica Damm. El concert dels Gadegan, entre altres propostes, com a part del cartell. • Jordi marxa dient que volia ser-hi per anunciar aquest esdeveniment, i s’acomiaden fins la setmana següent. 4. Idees clau del podcast 4.1. Sobre la gira de Marcos Brown • Gira relampag de presentació d’un senzill en tres països en 24 hores. • Combinació de planificació extrema i caos real (errors de tren, retards d’avió, presses constants). • Ús estratègic de vídeos per a xarxes socials per donar visibilitat al projecte. • Final emocionant a Tarragona, amb el concert al Bar 12 Topos i la presència de família i amics. 4.2. Sobre el Sona 9 • El Sona 9 ha estat durant 25 anys un motor de descobriment de noves propostes musicals catalanes. • Ha jugat un paper clau per a grups i artistes del Camp de Tarragona (Tarambanda, Ànimes, Eloi Durán, Ariel Santa Maria...). • El concurs ha funcionat com a espai d’igualtat territorial, permetent a bandes de fora de Barcelona tenir visibilitat i opcions reals. • Ha generat un ecosistema de memòries, anècdotes i trajectòries que segueixen vives avui en dia, tant en la música com en la pedagogia i la divulgació cultural. 5. Glossari intern de noms i conceptes destacats del programa (No és el glossari proporcionat, sinó un petit recull dels noms que apareixen al podcast) 5.1. Persones • Marcos Brown – Músic, protagonista de la gira en 24 hores amb el senzill What Dis. • Sílvia – Presentadora del programa Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio. • Jordi Sogranyes – Periodista musical, col·laborador fix del programa, especialista en el Sona 9. • Sergio – Amic i càmera de Marcos Brown durant la gira. • Toni Martínez – Guitarrista de Tarambanda. • Anna Cosell – Cantant de Tarambanda. • Eduard Soler – Baixista i compositor de Tarambanda. • Dani Catena – Bateria (Tarambanda, després Els Catarres). • Ariel Santa Maria – Músic, showman i ex-candidat polític, protagonista d’episodis mítics al Sona 9. • Pep Blay – Periodista, jurat del Sona 9, guionista de TV i actual professor. • Eloi Durán – Cantautor tarragoní, guanyador del Sona 9 2023. • Pau Vinyals – Productor musical i col·laborador d’Eloi Durán. 5.2. Grups i espais • Tarambanda – Grup pop de Valls, participants destacats a la primera edició del Sona 9. • Les Ànimes – Banda de rock de la Vilella. • Gadegan – Grup de Cambrils, participants i actuants a la festa del 25è aniversari. • Bar 12 Topos – Local on finalitza la gira de Marcos Brown a Tarragona. • Antiga Fàbrica Damm – Espai de Barcelona on se celebra la festa dels 25 anys del Sona 9. 6. Estructura temporal dels continguts A continuació, un esquema dels grans blocs del podcast amb els seus temps: • 0–46 s – Indicatiu del programa i entrada a Fans de Tarragona. • 46–145 s – Presentació general del programa: Marcos Brown + Especial Sona 9. • 145–258 s – Música d’entrada i transició cap a l’entrevista amb Marcos Brown. • 258–1386 s – Bloc Marcos Brown: viatge, anècdotes, trens, gravacions i concert al Bar 12 Topos. • 1420–1544 s – Tema musical i tancament del bloc de Marcos Brown. • 1544–1602 s – Indicatiu de Fans de Tarragona i entrada al bloc Sona 9. • 1575–1629 s – Presentació de Jordi Sogranyes i context del 25è aniversari del Sona 9. • 1695–1965 s – Tarambanda: testimoni de Toni Martínez i record de la final a Vic. • 1997–2287 s – Ariel Santa Maria: anècdotes, guitarra trencada, Canal 33 i situació actual. • 2306–2474 s – Les Ànimes: records del preliminar de Lleida i evolució del grup. • 2474–2642 s – Eloi Durán: experiència com a guanyador del Sona 9 2023. • 2642–2952 s – Pep Blay: mirada global al Sona 9, filosofia del jurat i impacte territorial. • 2952–2973 s – Tancament amb Jordi Sogranyes i recordatori de la festa del 25è aniversari.

  • 24'

    Olga Pés: Snakes, pantalles i Bhakti a Salou

    Estrena i temes centrals Estrena de “Snakes” d’Olga Pés a Tarragona Ràdio, amb reflexió crítica sobre les drogues digitals (mòbil, pantalles, scroll infinit) i el seu disseny addictiu. Escolta conscient: reivindicació del vinil i el CD, de les pauses i de la qualitat sonora davant la compressió de l’MP3 i plataformes com Spotify. Impacte en joves i educació: pèrdua de concentració, menys exposició a instruments reals i a l’ona sonora “rica” que estimula el cervell. Crear en l’era de la saturació: publicar molt vs. angoixa per l’excés d’informació; Bandcamp com a plataforma justa i de millor so. Esdeveniment a Salou (23/11): trobada de benestar i moviment conscient amb ioga, pilates, dansa, Bhakti i concert de mantras d’Olga Pés al Pavelló Salou Centre. “Words, words of despair… Communicate already dragged through your cyber-eyes?” Estrena de “Snakes” i crítica a les pantalles “Snakes” parla, amb to optimista però realista, de l’addicció contemporània a les pantalles i a l’scroll. Parla del disseny intencionalment addictiu de les plataformes: no depèn només de la voluntat individual, sinó de “poders molt per damunt nostre”. Videoclip d’animació fet per la pròpia artista a YouTube: consum artístic conscient i reposat, en contraposició al “jutjar amb 10 segons” al mòbil. Escolta conscient i qualitat de so Vinil, CD i pausa Repunt del vinil i defensa de CD com a ritual: escoltar àlbums sencers, pauses entre cançons i conducció/passeig amb un sol disc, sense distraccions. Reivindicació de la pausa i del ritme lent: tornar a gaudir de la música fora de la hiperacceleració digital. Onda sonora rica vs. compressió El format importa: una ona sonora rica manté el cervell “il·luminat”. Crítica a la compressió (MP3, plataformes de streaming) per pèrdua de detalls que són salut i estímul cognitiu. Valor dels instruments reals i de la vibració física com a experiència sonora plena. Educació i concentració Als Estudis de Tarragona Ràdio s’apunta que molts alumnes mostren dificultat de concentració. Preocupació perquè infants descobreixen la música en versions comprimides i no a través d’experiències acústiques riques i formatives. Crear en un món saturat d’informació Olga Pés publica molt i ho assumeix: encara que hi hagi saturació, “deixo la perla al mar” perquè algú la trobarà. Bones notícies: venda de quatre àlbums en un dia a Bandcamp; plataforma que remunera millor i manté el fitxer sense comprimir. Consell a adolescents i artistes introvertits: publica igualment, no et comparis; la música no és una competició, tot suma. Esdeveniment a Salou: “Respira, ets aquí, ara” (23/11) On: Pavelló Salou Centre (Salou). Quan: 23 de novembre, 8:00–12:00. Què: ioga, pilates, dansa, moviment autèntic i concert de Bhakti (mantra) d’Olga Pés per tancar la trobada. Obert a tothom, també persones amb mobilitat reduïda. Preu: 10 € (benèfic). Organitza: Ajuntament de Salou. Inscripcions: Instagram de Mindfulness Salou. Crides finals i videoclip Crida a subscriure’s al YouTube d’Olga Pés i a donar-li suport amb likes i comparticions. El videoclip de “Snakes” és artesania pura d’animació. La protagonista és simbòlica (no és l’Olga), i representa sobretot la generació jove davant la pressió de les pantalles. Context d’emissió Conversa des de Tarragona i a Tarragona Ràdio, amb referència als Estudis de Tarragona Ràdio i a l’impacte local en l’audiència tarragonina.

  • 24'

    Sodi estrena "Temps afegit" amb el Nàstic

    Context i idees clau Sodi presenta el videoclip de la seva cançó “Temps afegit” al partit del Nàstic al Nou Estadi Costa Daurada, en una acció que busca fer ciutat, arribar a nova audiència i consolidar el seu so de directe en estudi. L’entrevista té lloc a Tarragona Ràdio i repassa el procés creatiu, la gravació del videoclip al camp, el significat de la lletra i els plans imminents de la banda. "Estrenar el videoclip al Nàstic no és una forma petita de fer-ho." Temes principals Estrena al Nou Estadi Costa Daurada • Presentació del videoclip a la megafonia i al videomarcador del camp del Nàstic. • Objectiu: que el públic conegui la cançó i la canti al camp; aprofitar l’esdeveniment per captar nou públic. Gravació del videoclip al camp • Rodatge al camp del Nàstic, amb el recinte “tancat” per la banda i alguna sessió d’entrenament de fons. • Treball en impro i suport logístic del club; gravació intensa en una matinal. So i energia: de l’escenari a l’estudi • Cançó amb canvis de ritme i cruïlla entre pop i rock; voluntat de traslladar l’energia del directe a l’enregistrament. • Sessió a Reus amb Xavier Barrero i producció de Nacho Pasqual; ús de dos amplificadors “nevera” i molts pedals per experimentar. • El pont sorgeix a l’estudi: textures estranyes de guitarra “com una balena” i joc de palanca amb el productor. "Buscàvem traduir el directe potent i encapsular-lo en una gravació." Lletra i metàfora futbolística • L’Evan escriu la lletra des de la ironia: converses que s’allarguen en festes o situacions quotidianes. • El futbol apareix com a metàfora: buscar “l’àrbitre” que et “salvi” d’una interacció eterna; s’hi integren imatges com la “vermella” i el xiulet final. • El concepte “temps afegit” és ampli: pot ser un examen, una espera, o qualsevol sobretemps vital. "Per primer cop a la vida, busco amb la mirada l’àrbitre." Comunitat, ciutat i identitat • L’estrena amb el Nàstic és un gest per Tarragona: fer ciutat i connectar amb l’afició. • Orgull local i complicitat amb el club; desig de portar sort al Nàstic. Merch i activació • Bufanda edició limitada amb colors de Tarragona; venda via Rambla (enllaç a l’Instagram del grup). • Sorteig de 5 bufandes a Instagram després de l’estrena. Plans immediats i a mig termini • Alliberar nous singles quan baixi el “soufflé” de “Temps afegit”. • Mirada posada en un disc de llarga durada i gira amb nova posada en escena. • Contractació via Rambla Management (rambla.cat – Domi García i Nacho Pasqual). Influències i generacions • Projecte intergeneracional: arrels clàssiques (Beatles i altres) i impuls juvenil. • Complicitat familiar i “banda sonora” de cotxe; conversa musical constant dins el grup. Logística d’estrena i seguiment • Horaris del partit i sincronització de llançament; el videoclip es publicarà a xarxes després de l’estrena al camp. • Compte d’Instagram del grup: “Sodi barra baixa oficial”. Per què importa • Consolidació d’un projecte emergent que trasllada el seu impacte en directe a un relat audiovisual potent. • Excel·lent cas d’estudi de col·laboració cultural-esportiva per enfortir identitat local i ampliar audiències. • Narrativa lírica amb metàfora futbolística que connecta amb el context de l’estrena i amb experiències quotidianes.

  • 50'

    Sodi i el Nàstic: ‘Temps afegit’ + Olga Pes ‘Snakes’

    Resum general del programa Emissió de Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio des dels Estudis de Tarragona Ràdio, amb dues peces centrals: l’estrena del nou single de Sodi, “Temps afegit”, i la presentació de “Snakes” d’Olga Pes, amb una conversa profunda sobre addicció digital i consum conscient de música. Sodi – “Temps afegit” i el Nàstic Punts clau • Estrena del videoclip al Nou Estadi Costa Daurada durant el partit del Nàstic (14:15), amb la banda present al camp i el vídeo al videomarcador. • Connexió amb la ciutat: el projecte fa ciutat i porta Tarragona al centre de l’acció cultural i esportiva. • Procés creatiu i so: enregistrament a Reus amb el productor Nacho Pasqual i el tècnic Xavier Barrero; aposta per reflectir el directe amb dues guitarres i amplificadors potents, moments d’experimentació (un pont amb textures “balena” de guitarra i jocs de pedals). • Lletra i concepte: escrita des de la ironía, retrata converses que s’allarguen i la recerca de “sortida” mitjançant una metàfora futbolística (targeta vermella, xiulet final, “temps afegit”). • Merch i comunitat: presenten una bufanda de tirada limitada amb els colors de Tarragona (a través de Rambla); anunci de sorteig de 5 bufandes després de l’estrena del videoclip. • Full de ruta: nous singles en camí i disc de llarga durada; gira el 2025; contractació via Rambla Management (rambla.cat). "Busco amb la mirada l’àrbitre demanant pit" "Fa ciutat" Olga Pes – “Snakes” i salut digital Punts clau • Tema i missatge: “Snakes” aborda les pantalles i el mòbil com a “drogues legals” dissenyades per enganxar; proposta de consum conscient i més lent d’art. • Plataformes i so: defensa veure videoclips amb calma (YouTube) i escoltar formats amb àudio no comprimit; recomana Bandcamp per la seva justícia amb l’artista i fidelitat sonora. • Formats físics: reivindi­ca CD/vinil i l’“ona sonora rica” que manté el cervell estimulat; contraposa la pèrdua de qualitat en MP3/streaming. • Crida a joves creadors: publicar sense por ni comparacions socials; deixar “perles” que algun dia algú trobarà. • Mindfulness Salou (23/11, Pavelló Salou Centre): de 8:00 a 12:00 amb ioga, pilates i moviment conscient; concert de Bhakti (mantra) per tancar; activitat benèfica (10 €) i apta per a tothom. Info a Instagram de Mindfulness Salou. "Snakes parla d’això d’una manera optimista, però realista" "No depèn només de la teva força de voluntat; hi ha poders per damunt nostre que dissenyen perquè t’hi enganxis" Dades i enllaços útils • Sodi: “Temps afegit” – videoclip al Nou Estadi Costa Daurada (partit del Nàstic); bufandes limitades via Rambla; contacte a rambla.cat (Rambla Management). • Olga Pes: “Snakes” disponible a YouTube (demana subscripcions) i àlbums a Bandcamp. • Programa: Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio (de dilluns a divendres, 18:00–19:00).

  • 9'

    Parc Sur a la Sala Zero: comiat del tercer disc

    Context del programa i del concert Entrevista a Javi (Parc Sur) a Tarragona Ràdio per anunciar el concert de dissabte a la Sala Zero. Horaris: 21:00 h (portes: 20:30 h). Entrades: anticipades disponibles. El grup va actuar fa poc a Reus i a Tarragona a principis d’any. Estat i novetats del grup Any de gran creixement per a la banda: “flipant” i molt positiu. En plena gira de comiat del seu tercer disc: Si molesto os vais. Nou single provocador, “Bukele o bukaque”, que és un “regal” i no formarà part del pròxim disc. El quart disc s’encamina cap a un to més personal i intimista (“una mica més llorica”), amb lletres de dins cap enfora; tot i això, hi haurà cançons molt Parc Sur. Moments del directe i connexió amb el públic Cançó destacada: “Tu nombre es una puerta por cerrar”, que el públic canta en directe. Ambient emocional amb llum dels mòbils al lloc dels antics mechers. "Para mí es una movida mágica" (sobre sentir el públic cantar les seves cançons). Calendari i perspectives Possible llarga absència de Tarragona mentre enregistren el nou disc: podrien no tornar fins 2027-2028. Compromís de tornar a l’emissora per presentar el nou treball cançó a cançó quan estigui llest.

  • 8'

    Miquel Gil: mig segle de música i concert a Constantí

    Context Qui: Miquel Gil, cantant i viatger musical amb gairebé 50 anys de trajectòria. On: Entrevista a Tarragona Ràdio; concert al Casino de Constantí dins del Festival Accents. Quan: Dissabte, 20.00 h (entrades anticipades disponibles). L’endemà, actuació a la Selva. Format: Duet i cançons despullades fins a l’essència. Idees clau Trajectòria: Inicis el 1973 (primer disc el 1975). Prop de mig segle a l’escenari: una vida dedicada a la música. Vocació i ofici: La música com a vocació i “vici” que es manté a un altre ritme i amb nous pressupostos, però sempre viva: assaig, nervis, escenari. Crear no s’esgota: Encara hi ha històries per explicar. Som “fills de qui som” i del context; la innovació és evolució, no generació espontània. Evolució en espiral: Canvi continu, sense tornar mai exactament al mateix punt; els codis canvien, l’ànima roman. Cultura i sentit: L’art i la cultura són intangibles que donen sentit; no tot són diners. Formats íntims: El duet permet arribar a llocs petits i públics diversos, amb caliu i proximitat (“cantar a la cara”), compensant la manca de “coloraines” amb emoció. "No, no és un comiat." "Mai tornes exactament al mateix lloc." "No tots són calés en aquesta vida." El directe: essència i emoció Del so ple d’orfebreria digital a la gama de grisos: despullar les cançons per quedar-se amb l’essència. Objectiu: emocionar i compartir una hora i escaig de gaudi compartit amb el públic. Properes cites Constantí: Dissabte, 20.00 h, Casino de Constantí, dins del Festival Accents. Entrades anticipades disponibles. La Selva: Actuació l’endemà, també en format duet. Per què val la pena Un artista amb mig segle d’ofici, que aposta per la proximitat, el relat i la veritat sonora. Una ocasió per viure les cançons en format íntim i essencial.