Fans de Tarragona
Fans de Tarragona
Programa

Fans de Tarragona

Fans de Tarragona és el nou programa musical de Tarragona Ràdio. Està dirigit per la Sílvia García i aquí hi tindran veu tots els grups musicals de la demarcació, a més de les formacions que arribin a Tarragona durant l’any. En definitiva, un repàs global a l’agenda musical tarragonina: perquè ningú no digui que Tarragona no es mou!

Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 11:00 - 12:00, 18:00 - 19:00 ·2398 episodis
RSS

episodis

577-588 de 2389
  • 20'

    Presentació del nou disc festiu de La Cosina

    Resum del contingut 1. Lletres i imaginari del tema Alça el got El text comença amb fragments de la cançó “Alça el got”, amb una atmosfera de festa popular, memòria i brindis compartit: Brindar i compartir: beure “per la nit i el vent”, “pel record, per les ferides, pels que has estimat”. Lluita i resistència quotidiana: “per cada espina, un combat”, metàfores de pedres a la sabata i camps llaurats. Memòria i homenatge: deixar “un glop pels que han marxat” i abraçar fort el llegat. "Maleeix a qui trepitja i agraeix el got de vi" Aquest lema es converteix en un crit festiu i de complicitat col·lectiva, que després donarà lloc fins i tot a merxandatge. 2. Presentació del disc i concert a Lo Submarino (Reus) La locutora anuncia que aquest cap de setmana a Lo Submarino de Reus: Es fa la presentació del nou disc “Estem de primera” de La Cosina. Es preveu una “festa pirata”, molt en la línia del seu univers mariner i canalla. Horaris i lloc: Dissabte, portes a les 22.00 h i concert a 22.30 h (dos quarts d’onze). A la sala 1, carrer Granollers, 11. Entrades: Anticipada: 10 €. Taquilla: 15 €. Venda a través de la web losubmarino.com. La idea central: un directe pensat com una gran celebració, coherent amb l’energia del disc. 3. La Clara (La Cosina) parla del procés de gravació Entrevista telefònica amb la Clara, veu de La Cosina, sobre el nou treball “Estem de primera”: Gravació llarga però satisfactòria: Procés intens i allargat en el temps. Costa decidir quan un disc està acabat, però el grup es mostra molt content del resultat. Nou cançons rodones i festives: Cançons pensades per ser ballades i celebrades. Algunes lletres inclouen missatges i “ensenyança” a partir d’històries quotidianes. Missatge vital positiu: Molta energia, festa i coses positives, com a resposta al món complex actual. Defensa d’una “calma amb sentit comú”: fer les coses amb cap i ritme propi, no viure només per produir. "No som persones que hem vingut a la vida a produir, a produir, a produir; hem vingut a fer altres coses." 4. Cançó “Que esperin” i reivindicació de la calma Es presenta la cançó “Que esperin”, que encarna aquesta filosofia: Crítica al ritme frenètic actual i reivindicació de fer les coses a foc lent. Referència als cigrons de tota la vida, cuinats a poc a poc, en contraposició als productes ràpids de pot. Valoració dels plats de la iaia i de la cuina tradicional com a metàfora d’una vida més pausada i conscient. La peça esdevé un himne a la vida tranquil·la, a la sobretaula i al gaudi compartit. 5. Composició, cançons i evolució del grup La conversa entra en detalls creatius del disc: Cap cançó descartada: tot el material treballat ha trobat lloc al disc. “Taula parada”: Última cançó que va entrar al disc. Connecta el nou treball amb el primer disc “Iu hores vinguin”. Va néixer pràcticament en una tarda a partir d’una melodia del Joan. Evolució respecte al primer disc: Al debut no sabien encara “per on navegaven”: eren grup nou i encara es coneixien damunt l’escenari. En aquest segon disc ja saben què funciona en directe i què els agrada, i han gravat pensant en l’escenari. La Clara destaca que el disc és molt traslladable al directe, gairebé “agafar el disc i posar-lo a escena”. 6. Sonoritat artesana i força del directe La Cosina reivindica una manera de fer totalment artesanal: Tot el que sona al disc ha estat tocat per ells: No hi ha programacions ni bases d’ordinador. Instruments reals i energia humana com a nucli del so. Això fa que el directe sigui molt fidel al disc, però amb encara més potència i presència escènica. A l’escenari hi ha molta actitud i proximitat amb el públic: Interpel·len constantment l’audiència. Busquen que el concert sigui una experiència col·lectiva. "Som un grup molt artesà... si marxa l’electricitat, ens quedem tocant igual." 7. Col·laboradors, invitats i novetats al directe Es comenten les col·laboracions del disc i del directe: Possibles aparicions espontànies de col·laboradors com Zebrinait o Poli Pisador (no confirmades al 100%). Confirmats per al directe a Lo Submarino: Vicenç: productor del disc i del directe, als teclats i veus. Roser Serrano: tenora i violí, incorporació nova al grup en directe. Al disc no hi ha tenores ni violins; la seva incorporació al directe és una decisió posterior, pensada com un experiment especial per aquesta presentació. 8. Col·laboracions discogràfiques i “territori pirata” La Clara i la locutora repassen col·laboracions del disc: Participacions de grups com Pony Pisador, Zebrinait i altres bandes amigues. La cançó “El Salgot” queda descrita com molt “de terra pirata”, amb tot l’imaginari de rom i festa corsària. Una altra peça destacada és “Quan sigui el ball ballaner”, que neix com un pasdoble i acaba convertida en una cançó de ballaruga de festa major. Aquestes col·laboracions reforcen la imatge de La Cosina com a grup de festa major, taverna i port pirata. 9. El repte de fer cançó pròpia en una escena urbana La Clara reflexiona sobre la realitat del mercat musical actual: L’escena està molt enfocada cap a la música urbana, cosa que dificulta l’entrada de propostes com la seva. La Cosina aposta exclusivament per cançó pròpia, sense versions, fet que encara fa més difícil obrir-se camí. Malgrat això, tenen molt clar que defensen el seu projecte i que volen mostrar el que saben fer: Festa amb instruments reals. Identitat pròpia i cohesió de repertori. 10. Experiència de directe i material per al públic Sobre el concert i el que viurà el públic: Han preparat un set d’una hora i quart, concentrant: El millor del que els ha funcionat en dos anys i escaig de trajectòria. Cançons dels dos discs, sense oblidar el primer treball. Pel que fa a suports i producte físic: Encara no hi ha disc físic; es pot escoltar el nou treball a plataformes digitals. Estan preparant samarretes molt destacades: Especialment les de la cançó “El Salgot”, amb la frase: > "Maleeix el qui trepitja i agraeix el got de vi" Esperen tenir el merchandising ja disponible per al concert; si no, per dates properes. De cara al futur, no descarten editar el disc físicament quan comencin a girar més en el circuit de festes majors. 11. Properes dates i crida a programar-los Es llisten pròximes actuacions: Gener: Concert a la sala Alíria (o Sala Elefant / Elio Gaval) a Barcelona (la locutora el destaca com un bolo “molt potent”). Data a L’Eslàvia de les Borges Blanques, sala-restaurant molt mítica (finals de gener). Març: Concert a la zona del Pallars. La locutora fa una crida directa a Tarragona ciutat perquè els contractin: "Amics de Tarragona, contracteu-los... que la cosina és de casa, és de la família." La Clara respon que, a Tarragona, hi actuaran tan bon punt algú els programi, mostrant total predisposició. 12. Presentació de la banda: qui és La Cosina? Al tram final, la Clara recorda la formació del grup que pujarà a l’escenari de Lo Submarino: Clara: veu principal i ànima comunicativa del projecte. Ivan Ferrando (Reus): guitarres diverses i veus. Dídac Prat (Segarra): baix. Dídac Mariner (l’Aixa): bateria. Vicenç Iriella (Reus): teclats i veus, també productor. Roser Serrano: tenora i violí, procedent de Castelló d’Empúries però vinculada a la Riera de Gaià. Es tanca el programa re-escoltant “Alça el got” i acomiadant-se fins l’endemà. En conjunt, el text retrata un grup festiu, artesà i molt proper, que combina música de taverna, imaginari pirata, memòria, humor i crítica al ritme frenètic de la vida moderna, i que presenta un segon disc dissenyat per triomfar sobretot en directe.

  • 48'

    Festival Ànima Jove i nits ‘Cuqui’ a Tarragona

    Resum general del podcast L’episodi combina cultura audiovisual i oci nocturn al Camp de Tarragona. A la primera part, el programa Fans de Tarragona entrevista l’equip del Festival Internacional de Curtmetratges d’Animació Ànima Jove d’Altafulla; a la segona part, conversa amb el DJ Toni Bermon i el DJ Sam López sobre les festes Cuqui i l’arribada de la drag L’Escándalo a la Sala Zero. 1. Festival Internacional de Curtmetratges d’Animació Ànima Jove 1.1. Presentació del festival i context • El festival Ànima Jove celebra la seva 3a edició el 29 i 30 de novembre a La Violeta d’Altafulla. • És descrit com l’únic festival exclusiu de curtmetratges d’animació a la província de Tarragona, i vol esdevenir un referent al territori. • Han rebut més de 200 curtmetratges de 26 països i n’han seleccionat una quarantena per a la programació oficial. "Tenim un festival exclusivament d'animació, de curtmetratges d'animació, aquí a la província de Tarragona... fem-ne bandera." 1.2. Estructura i seccions del festival El director Joan Rubinat i la productora Belinda Bonan expliquen les seccions: • Ficció internacional i ficció nacional – Abans era una sola secció; aquest any es divideix per donar més visibilitat al talent local i al global. – Inclou peces molt diverses en gèneres, tècniques i estils. • Ficció estudiant – Per a primeres obres d’escoles i estudiants d’animació. – Vol ser un espai de debut per a nous talents. • Documental – Curtmetratges d’animació de caire documental, que fan servir l’animació per explicar històries reals o temàtiques socials. • Panorama – Recull els grans guanyadors de l’any: - Curtmetratges premiats als Òscars, César, Annecy (NSI), etc. - Inclou el Goya 2025 (Cafuné) i el *guanyador de l’Òscar 2025 en animació curta. • Secció infantil (diumenge matí) – Programació pensada per a infants i famílies. – Entrada gratuïta. – Enfocada a mostrar que l’animació infantil pot ser de gran qualitat i no només comercial. • Fem ànima (nova secció) "La idea del Fem ànima bàsicament ve de que, per mitjà del cinema, obrim conversa." – Secció temàtica i social, amb curtmetratges que aborden problemes socials poc visibilitzats. – En aquesta edició se centra en la violència masclista, coincidint amb el 25N. – Es projecten dos curts: Sopa fría (portuguès) i Mille Pétales (francès). – Després hi ha un col·loqui obert amb professionals de diferents àmbits i el públic. – L’entrada és gratuïta, però cal reserva prèvia per aforament limitat. • Animejam (Anima Jam) (concurs de microcurts) – Nova iniciativa: concurs de microcurtmetratges d’animació en 72 hores. – Es fa dies abans del festival per no solapar-se amb les projeccions. – Han participat 7 equips (de 2 a 5 persones), majoritàriament gent jove. – Condicions: - Durada entre 20 segons i 1 minut. - Incloure un objecte sorpresa: una joguina. - Lliure elecció de tècnica d’animació. – Objectiu: fomentar el treball en equip i viure l’experiència completa de crear un curt i veure’l en un festival. – Els curts es projecten diumenge a la tarda i el públic vota el guanyador (votació popular). – Premi: 150 € + menció especial de l’Hotel Gran Claustre d’Altafulla (xec regal). 1.3. Filosofia del festival i paper de l’animació Idees clau que destaquen Joan i Belinda: • L’animació no és només per a nens – No és només la pel·lícula de Pixar de Nadal. – És un llenguatge capaç de tractar històries profundes i temes sensibles (violència masclista, memòria, trauma, etc.). "L'animació no és només per nens petits... s'utilitza el llenguatge del curtmetratge i l'animació per explicar històries sensibles que, d'una altra manera, serien difícils de pair." • Responsabilitat social de la cultura – Consideren que el cinema i la cultura tenen la missió de moure consciències i promover transformació social. • Accés per a tothom – Busquen que el festival sigui obert i entenedor, fugint d’un excés d’abstracció. – Volen que qualsevol oient i qualsevol públic pugui entendre les històries i emocionar-se, sense sentir-se exclòs. • Diversitat de gèneres, estils i cultures – Programació pensada com un “tastet del món de l’animació”: - Peces més senzilles i d’altres més arriscades. - Curtmetratges de més de 26 països. – Destaquen el valor de veure realitats diferents que comparteixen un llenguatge universal. 1.4. Entrades, preus i accessibilitat • Entrades i abonaments – Venda i reserves a través de: www.festivalanimejove.cat. – Preus: - 5 € per cada bloc/secció (matí o tarda). - 10 € per l’abonament complet que dona accés a totes les sessions. – Seccions gratuïtes: - Secció infantil (diumenge matí, per a famílies). - Fem ànima (amb reserva prèvia per aforament limitat). • Facilitats per a famílies – En col·laboració amb la Regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament d’Altafulla i l’entitat Viu i Eure, el festival ofereix una ludoteca. – Les famílies poden deixar la canalla a la ludoteca mentre assisteixen a projeccions per a majors de 16 anys. 1.5. Equip organitzador i creixement del projecte • El festival neix de l’Associació Ànima Jove. • Equip nucli: – 3 persones treballant-hi durant mesos (direcció, producció i organització general). • Voluntariat: – Han fet una crida de voluntaris i comptaran amb 7 voluntaris durant el cap de setmana. • Visió de futur: – Consideren que encara no han arribat al festival que volen ser, però aposten per créixer lentament i consolidar cada pas. – Objectiu: que Altafulla sigui punt de trobada per l’animació i que el festival sigui referència per tot Tarragona i la província. 2. Nits ‘Cuqui’, DJ i cultura queer a Tarragona 2.1. Entrada de Toni Bermon i to de la secció A la segona part, el programa gira cap a l’oci nocturn, l’ambient festiu i la cultura LGTBIQ+ a Tarragona. • Entra als Estudis de Tarragona Ràdio el DJ i animador Toni Bermon, molt vinculat a les festes Cuqui (marca de festes queer i de petardeo a Tarragona). • El to és molt desenfadat, còmic i ple d’inside jokes, amb cançons enganxoses i bromes constants sobre maquillatge, festa i sexe segur. 2.2. La nit de Tarragona segons DJs i oci nocturn Intervé el DJ Sam López, presentat com un dels “Pokémon legendaris” de la nit de Tarragona: • Visió de la nit actual: - Sam comenta que veu molta gent a discoteques que no balla ni s’ho passa realment bé, com si la nit s’hagués tornat més passiva. - En canvi, a festes com Cuqui la gent “ho dona tot” i balla de veritat. "Nits com la Cuqui són nits on realment tu vius la nit de veritat." • Herència i ofici de DJ: - Sam porta 25 anys de trajectòria. - Destaca la importància de la psicologia de pista: - Llegir la pista, aixecar el cap, veure què necessita la gent. - No limitar-se a posar sempre el mateix repertori, sinó adaptar-se per “aixecar la massa”. "Per mi, ara mateix, dels millors que jo veig en psicologia de pista és el Toni." • Es rememoren festes anteriors: – Tardeos, festes de Halloween, festivals al carrer (com a Reus) i col·laboracions amb personatges com Leticia Sabater. 2.3. Identitat de marca de les festes ‘Cuqui’ Les festes Cuqui es descriuen com: • Festa totalment orientada al públic: – Segons Sam, la clau és que “ho fan tot perquè la gent s’ho passi bé”, no per lluïment personal. • Elevadíssim nivell de posada en escena: – Toni explica que si la festa comença a les 23 h o mitjanit, ells comencen a preparar-se a les 18 h. – Entre 6 i 7 hores de: - Maquillatge, perruqueria, vestuari, caracteritzacions extremes. - Un camerí ple d’artistes: "el camerino de los locos". • Estil musical i d’ambient: – Combinen petardeo, èxits pop, temes queer i clàssics festius que tothom canta. – L’objectiu és que cada cançó superi l’anterior en energia i eufòria. 2.4. Drag Race i l’arribada de L’Escándalo a Tarragona Toni introdueix el fenomen televisiu Drag Race (versió espanyola a Atresplayer), i el vincula amb la festa del dissabte a la Sala Zero: • Què és Drag Race? – Un talent show on diverses drag queens competeixen combinant: - Champions League de les perruques, Masterchef del contouring, performance, lip sync, humor i drama. – Es presenten com un camp de batalla de purpurina amb “shade” i llengua esmolada. "És com la Champions League de les perruques, el Masterchef del contouring... el camp de batalla de purpurina per excel·lència." • Funció social i cultural: – Toni destaca que Drag Race és: - Una gran celebració queer. - Una manera de veure la feina real d’una drag queen (maquillatge, looks, lip sync). - Un programa que ajuda a normalitzar i visibilitzar la cultura LGTBIQ+ a tot l’Estat. • Perfil de L’Escándalo: – Drag queen que ha participat a Drag Race España. – Nascuda a Castelló, però desenvolupant carrera a Barcelona. – Es defineix com un “señor friki”, barreja d’elegància clàssica drag i referències a videojocs, infància i fantasia. – Vol trencar prejudicis sobre les drags barcelonines i reivindicar el seu origen de barri. • Actuació a Tarragona: – L’Escándalo actua a la Sala Zero aquest dissabte a les 00:00. – Toni insisteix que les entrades d’early bird ja estan esgotades i que cal comprar les següents tandes abans que s’acabin. 2.5. ‘PEC’: educació sexual en clau pop Una de les peces centrals de la conversa és la cançó “PEC” de L’Escándalo: "Benvinguts a classes de salut sexual..." (lletra de la cançó) • “PEC” com a peça pedagògica: – Cançó que parla del PEC (preservatiu) i l’ús del “sombrero” com a metàfora del condó. – Toni i la presentadora destaquen la seva importància com a eina d’educació sexual, sobretot entre joves que a vegades banalitzen o obliden la protecció. • Missatge central: – Protegir-se és clau, encara que hi hagi relacions esporàdiques o festes: – "Protegiu-vos tots, que hem de durar molts anys i hem de fer moltes coses encara". • Es juga també amb el contrast entre el “PEC” clàssic de refresc (Pec Naranja, Pec Cristal) i el concepte modern del PEC com a símbol de sexe segur. 2.6. Calendari de festes: ‘Escándalo’, ‘Cuqui Noir’ i Cap d’Any Toni aprofita per anunciar el calendari de festes Cuqui a la Sala Zero: • 1) “Escándalo” – Festa amb L’Escándalo – Dissabte proper a les 00:00 h, Sala Zero. – Artistes: - L’Escándalo (drag convidada). - Acompanyament musical: Vallatela Versace (drag, “madre de todo el dragquinismo de la província”) i Toni Bermon a cabina, fins a les 6 del matí. • 2) Cuqui Noir (13 de desembre) – Festa temàtica més electrònica, amb el col·lectiu Banana Láser. – S’anuncia com una nit d’electrònica fina i molt ballable. • 3) Prefi d’Any Cuqui (27 de desembre) – La tradicional festa de pre-cap d’any de Cuqui. – Artistes convidats: - Vallatela Versace. - Zafiro d’Or. - Les Baldis (Alo i Pècia). - DJ Enca. - I el mateix Toni Bermon. 2.7. Tancament: energia, humor i complicitat • La conversa es tanca amb molta complicitat entre Toni i la presentadora: bromes sobre l’edat, les botes altes, el mal de peus i la resistència fins al matí. • Es remarca que les festes Cuqui busquen sempre ser una “festa de la cultura i de la llibertat”, de la mateixa manera que Ànima Jove vol ser una festa de la cultura i el cinema d’animació. • Es deixa caure la idea de tornar a la ràdio al desembre per aprofundir en la Cuqui Noir i el prefi d’any, i per seguir connectant Tarragona Ràdio, l’oci i la cultura al territori.

  • 4'

    Concert de música brasilera a la Capsa de Música

    Resum del contingut Entrevista breu dins del programa Fans de Tarragona anunciant un concert de música brasilera aquest diumenge dia 30 a la Capsa de Música. L’entrevistador parla amb Andrés Bastiani, músic convidat, que actuarà en format trio en un escenari que defineixen com una “joieta” tant a nivell tècnic com humà. "Será un concierto preciosísimo para grabar y todo" Participants del concert Andrés Bastiani: músic entrevistat, vinculat habitualment a la Sala del Mar i a projectes amb l’Ajuntament de Torredembarra. Xavi Pie: saxofonista (saxo soprano), amb qui Bastiani ja té un altre projecte de música brasilera en homenatge a Singuinha. Diamela del Pozo: cantant cubana, amb una veu molt particular i encantadora, formada també en música brasilera. Característiques del concert Repertori centrat en música brasilera, escollit de manera molt consensuada entre els tres músics. Els intèrprets hi afegeixen el seu propi toc personal i les seves arrelitos musicals. El concert es preveu intimista, càlid i molt enregistrable per la seva qualitat. Informació pràctica Lloc: Capsa de Música. Dia: diumenge 30. Hora: 19:00 h (7 de la tarda). Preu entrada anticipada: 6 €. Preu a taquilla: 8 €. Es recomana reservar entrada perquè les localitats volen ràpid. To de la conversa Ambient proper i distès, amb bromes sobre la pronunciació de noms brasilers. Reconeixement explícit al bon tracte humà i a la qualitat de la Capsa de Música com a espai escènic. Invitació final a què els músics visitin més endavant l’estudi de ràdio “amb més tranquil·litat”.

  • 19'

    Nina Kahlo: música, llibertat i heroïnes de mil primaveres

    Resum del contingut 1. Presentació del projecte Nina Kahlo S’entrevista Paula Reboll (també coneguda com Paula Sutil), que presenta el seu nou projecte musical Nina Kahlo al programa Fans de Tarragona de Tarragona Ràdio. El projecte neix com una proposta en solitari però amb banda, amb la voluntat de: Fer música en català. Pujar a l’escenari amb dones. Expressar una nova etapa de llibertat personal i artística. "Ara sóc lliure, per fi, i ara puc fer el que em dóna la gana. I em sento molt Frida Kahlo en aquest sentit." 2. L’origen del nom i referent de Frida Kahlo El nom Nina Kahlo és un homenatge conscient a Frida Kahlo: Pel que representa com a dona i com a símbol de llibertat. Per la idea de ser-ne una mena de filla o hereva artística: les hereves, les filles de Frida Kahlo. El projecte vol trencar estereotips i convertir-se en un veritable himne de llibertat. 3. Procés vital i renaixement personal Paula explica un procés de creixement personal molt dur: El 2020 es trenca una etapa marcada per un maltracte molt fort. A partir d’aquí inicia un camí de teràpia i ajuda psicològica que li permet reconstruir-se. Contrasta el seu passat amb el present: Abans: persona amb baixa autoestima, que es veia ridícula i amb molta por de l’escenari. Ara: artista que defensa el seu projecte, viu de la música (sobretot de versions a l’escenari) i se sent orgullosa del camí fet. "Jo era una persona que em creia super poca cosa... i el fet de pujar-me a l’escenari per mi era una cosa impensable." "És que ja he triomfat a la vida. Ja està, jo què més vull?" 4. El disc: selecció de temes i gravació El disc de Nina Kahlo es comença a gestar cap al gener del 2023. Estructura: 10 temes formen el disc final. S’han descartat 15 cançons més, algunes de les quals podrien sobreviure al directe. Hi ha un component conceptual: 8 cançons expliquen una història/emoció conjunta. 2 temes queden fora del concepte però són igualment necessaris per al projecte. Experiència d’estudi: Enregistrament amb el productor Ramon Berlanga. Connexió recomanada per la guitarrista Mireia, que també toca amb Nina Kahlo. El productor aporta idees de patrons, arranjaments i detalls musicals, donant un toc més xulo als temes. 5. La cançó “Heroïnes de mil primaveres” 5.1. Fragments de lletra destacats La lletra (que apareix al principi i al final del document) té un to clarament empoderador i poètic: Imatges de força i resistència: “Som flames vives a les nits serenes” “No més silenci, no més traceres” Crida a l’acció i a l’autonomia: “Desperta, pren del món, és per tu” “No demanem, ara reclamem” Reconeguda genealogia femenina: “Som heroïnes de mil primaveres” “El cel ressona... la veu de les nostres àvies” "Som heroïnes de mil primaveres. El vent ens crida i el foc ens guia." 5.2. Significat i dedicatòria La cançó és un homenatge a les dones que van lluitar abans: Especialment àvies i besàvies, que van obrir camí perquè avui hi hagi més privilegis i drets. El mot “Prenda” és clau a la cançó: Ve de l’expressió afectuosa de la seva àvia: “Prenda meva”. El títol i tornades com “Desperta, prenda, el món és per tu” vinculen la memòria familiar amb el missatge feminista i generacional. Paula sentia que no podia no fer aquest tema: Pel seu compromís amb projectes enfocats a les dones. Hauria estat una falta de respecte a aquesta genealogia femenina no dedicar-los-hi una cançó. 5.3. Relació amb la seva àvia Encara no ha ensenyat la cançó a l’àvia (la prenda), perquè li costa i considera que potser ella no ho acaba d’entendre. La conductora li proposa que la música pot fer miracles i que aquesta paraula pot ser una espurna emocional per a totes dues. Paula es compromet a portar-li el tema perquè el pugui escoltar. 6. Recepció del públic i impuls per publicar La cançó neix també de la resposta del públic en directe: En un concert d’estiu amb el projecte anterior (Oniria), el tema es va tocar i diverses persones van preguntar on podien trobar la cançó. Això la va empènyer a entrar a estudi i gravar-la ja. L’experiència de sentir la banda tocant els seus temes la fa emocionar-se i agrair el camí recorregut. 7. Futur del projecte: singles, disc i videoclips Properes estrenes: Gener: sortirà una nova cançó i Paula/Nina Kahlo tornarà al programa per presentar-la. Març (8 de març): estrena prevista d’un videoclip per Heroïnes de mil primaveres, coincidint amb el Dia Internacional de les Dones. El videoclip: S’havia de publicar abans, però hi ha hagut problemes de gravació i permisos. Vol comptar amb la participació de moltes dones, reflectint el missatge col·lectiu del tema. 8. Somnis, humor i complicitat a l’entrevista El to de la conversa és proper i còmplice, ple d’humor i suport emocional. Es parla de somnis grans però juganers: Obrir concerts de grups com Locas Graces. Compartir escenàries imaginàries amb artistes com Shakira o Aitana Ocanya. La presentadora destaca contínuament la bona fama de Paula entre amistats i entorn musical: Se la valora com a treballadora, bona persona i lluitadora. "Cada vegada que es parla o surt la veu o el nom de la Paula et deixen pels núvols." 9. Tancament i connexió amb l’audiència L’entrevista es tanca amb: El compromís de tornar a Tarragona Ràdio per explicar els nous capítols de Nina Kahlo. La idea que el projecte s’ha de “vestir” per al directe, amb banda de noies i una posada en escena molt pensada. La reemissió del fragment de la cançó, reforçant el seu missatge d’empoderament i de crida a despertar. "Desperta, prenda, el món és per tu." 10. Idea clau del text Tot el contingut gira al voltant de: La transformació personal de Paula en Nina Kahlo. La voluntat de fer una música pròpia, en català i feminista, que honori les dones que la van precedir. Un missatge central: la glòria perduda es pot despertar i el món és també per a elles, per a nosaltres. Llistat breu d’idees principals Nina Kahlo és el nou projecte de Paula Reboll, en català i amb banda de dones. Inspiració i homenatge a Frida Kahlo com a símbol de llibertat i trencament d’estereotips. El disc: 10 temes, vuit conceptuals i dos fora del concepte però essencials. Fort creixement personal després d’una etapa de maltracte i baixa autoestima. La cançó “Heroïnes de mil primaveres” és un homenatge a àvies i besàvies i a la lluita de les dones. El terme “Prenda” connecta la memòria de la seva àvia amb l’empoderament col·lectiu. Gravat amb el productor Ramon Berlanga, amb aportacions creatives a arranjaments i sons. El públic en directe ha impulsat la decisió de gravar i publicar el tema. Al gener sortirà un nou single, i al 8 de març un videoclip col·lectiu de dones. El projecte s’encamina cap al directe amb banda i escenografia pensada, mantenint un to d’agraïment, humor i somni artístic.

  • 23'

    Tarragona, Patrimoni Mundial i música local

    Resum general del Podcast En aquest episodi de Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio, el programa combina memòria històrica, patrimoni mundial i música feta a la ciutat. La conversa gira sobretot al voltant del 25è aniversari de la declaració de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, amb el testimoni en primera persona de Maria Mercè Martorell, i es complementa amb cançons dedicades a la ciutat i amb activitat cultural de l’Ateneu de Tarragona. Declaració de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat Record del moment històric (any 2000) • Es destaca que Tarragona és Patrimoni de la Humanitat des de 30 de novembre de l’any 2000. • La convidada central és Maria Mercè Martorell, que formava part de l’equip que va fer possible la candidatura de la ciutat davant la UNESCO. • S’explica el context de la sessió del Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO, celebrada a Cairns (Austràlia), on es van aprovar diverses candidatures. "Tarragona ja és patrimoni de la humanitat" – declaració en directe als micròfons de Tarragona Ràdio des d’Austràlia. Procés a la UNESCO • Abans d’arribar a l’assemblea, la candidatura passa per dues crives tècniques: - ICOMOS (braç tècnic per als béns culturals). - Bureau del Centre del Patrimoni Mundial. • L’assemblea es fa en ciutats que ja tenen béns declarats Patrimoni Mundial; en aquest cas, a Cairns, per: - La Gran Barrera de Corall. - La reserva de boscos humits (Wet Tropics), ambdues declaracions de tipus natural. • Els idiomes de treball del Centre del Patrimoni Mundial són castellà, francès i anglès; com que era a Austràlia, la sessió es fa en anglès. • L’Estat espanyol presentava cinc candidatures; per ordre d’antiguitat de tramitació, Tarragona és la primera a defensar-se. Intervenció clau i votació • L’informe i presentació de la candidatura de Tarragona va anar a càrrec de Henry Cleere, president d’ICOMOS i encarregat de la visita d’inspecció a la ciutat (gener del 2000). • Durant la seva exposició, va projectar fotografies fetes per ell mateix als monuments tarragonins. La imatge final projectada, molt recordada per Maria Mercè, va ser el Pont del Diable. • La candidatura rep cap vot negatiu i, a més, diverses intervencions de suport explícit: - Es remarca que feia anys que Tarragona hauria d’haver estat declarada. - Es valora com una de les millors candidatures que es van aprovar aquella sessió. • L’emoció és molt intensa entre la delegació tarragonina; mentre se segueixen aprovant altres candidatures (com el Palmerar d’Elx, la Corunya de Lugo, etc.), l’equip surt a comunicar la notícia. Impacte immediat a Tarragona • Es recorda que el diari local tenia la rotativa parada a les 4 de la matinada, preparant dues portades: - Una per si NO hi havia declaració. - Una altra amb el titular "Ja som patrimoni". • La primera trucada és a l’alcalde de Tarragona; la segona, al diari per activar la portada bona; després, trucades a la família. La delegació de Tarragona a Cairns Qui hi va assistir en nom de Tarragona Maria Mercè detalla amb precisió l’equip desplaçat a Austràlia en representació de la ciutat i les institucions: • Ajuntament de Tarragona: - Maria Mercè Martorell, tinenta d’alcalde de Patrimoni (qui encapçala la delegació). - Albert Ballvé (esmentat també com Albert Bellver en altres fragments), en representació de l’alcalde i de Convergència i Unió. - Secretari general de l’Ajuntament, Pont Mataró. - Assessor de patrimoni d’alcaldia, Ricardo Mar. • Ministeri de Cultura (Estat espanyol): - Representant de la Direcció de Patrimoni de l’Estat: Lluís Lacuesta. • Ministeri d’Afers Exteriors: - Representant diplomàtic, atès que es tracta d’una trobada internacional. • Generalitat de Catalunya: - Delegat Feliu Font de Rubinat. - Ramon Tena. Funcionament de la sessió • Els representants dels ministeris se situen en primera línia a la sala, ja que són qui intervenen oficialment quan es revisa cada candidatura estatal. • La delegació de Tarragona es manté una mica més enrere, i s’acosta quan toca la seva candidatura, per aclarir dubtes tècnics si cal. • Es remarca la combinació de protocol internacional i emoció personal i col·lectiva. Tarragona, “museu a l’aire lliure” i orgull de ciutat Reflexions sobre la ciutat • Jordi i Sílvia remarquen que Tarragona és un museu a l’aire lliure, ple de patrimoni romà i d’una bellesa excepcional. • Es critica amb afecte que alguns tarragonins no cuiden prou la ciutat, i es llança un "toc d’atenció" col·lectiu: "Tarragona no és una ciutat bruta, és una ciutat embrutada". • Es comenta breument que l’Ajuntament de Tarragona està fent esforços en temes de neteja i millora de l’espai públic, però es remarca que la responsabilitat és de tothom. Música i imatge de Tarragona • El programa es presenta com una edició especial dedicada a la música feta des de Tarragona i al Patrimoni de la Humanitat, amb videoclips i cançons relacionades. • De fons, al canal de YouTube, es veuen imatges de la ciutat vinculades al videoclip "Relaxa’t i viu, des de la Tarragona imperial": - Paisatges urbans. - Elements del patrimoni. - Platges i entorn de la ciutat. Música: “Imperial Tarraco” i memòria festiva Cançó “Imperial Tarraco” • Sonen fragments de la cançó "Imperial Tarraco", que exalça la ciutat amb un to emotiu i nostàlgic. • La lletra descriu Tarragona com: - "la de ciclòpees muralles". - "bell rosari de platges". - "asomado en tu balcón" (balcó al mar, associable al Balcó del Mediterrani). • S’hi recorda el passat de capital del gran Imperi Romà (Tàrraco) i el prestigi que conserva avui com a ciutat de la Costa Daurada. On era Jordi el dia de la declaració? • Pregunta directa de la Sílvia: com va viure Jordi Català aquell moment? • Jordi explica que el dia de la declaració estava actuant amb el grup Fan Fan Show en una festa de Nadal del Port de Tarragona: - L’acte tenia lloc en un tinglado del Port de Tarragona. - Hi havia un arbre de Nadal immens dins de l’aigua, a les Escales Reials, il·luminat. • Durant el sopar, amb presència de l’alcalde Nadal i altres autoritats del Port de Tarragona, l’alcalde puja a l’escenari i anuncia: "A partir d’aquest moment, la ciutat de Tarragona és patrimoni mundial de la humanitat per a l’UNESCO". • Per Jordi, és un moment festiu i històric alhora, viscut en directe mentre animava la vetllada musical. Declaracions de l’alcalde Joan Miquel Nadal • Tarragona Ràdio recupera també l’àudio de les declaracions de l’aleshores alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal: Subratlla que la declaració és una fita importantíssima per a la ciutat. Destaca que acaben el segle XX de manera immillorable i confia que el segle XXI sigui molt bo. Remarca que Tarragona entra a formar part d’un grup selecte de ciutats diferents, que "marquen distància". • Nadal agraeix l’esforç de tota la ciutat i convida a gaudir de la fita abans d’afrontar nous reptes. Ateneu de Tarragona, poesia i activitats culturals Tarda de contes, històries, poesia i música • En el tram final del programa, s’aprofita per donar difusió a l’agenda de l’Ateneu de Tarragona. • Activitat destacada: - Data: dissabte 29. - Hora: a partir de dos quarts de set de la tarda (18:30 h), es recomana arribar una mica abans. - Format: tarda de contes, històries, poesia i música per a adults. • Característiques de l’activitat: - Oberta a tothom: pot participar qualsevol persona que vulgui explicar un conte, recitar poesia o simplement escoltar. - L’Ateneu disposa de llibres editats de poetes locals perquè qui ho desitgi pugui llegir poemes del fons propi. Col·lectiu Poètic “Indret” • Jordi explica que l’activitat també servirà per refer o rellançar el col·lectiu poètic “Indret”: - Creat l’any 1986. - Vinculat a l’Ateneu de Tarragona. - Ara es vol reactivar com a espai de creació i trobada poètica. Poesia “Muralles de Tarragona” • Jordi interpreta en directe una versió poetitzada de la cançó "Muralles de Tarragona": “Claror de l’albada, raig de llun i sol, flabó que il·lumina un cel sobre el mar, verdosos conreus per les valls i muntanyes, fortins que ens retornen els temps ja passats...” • La lletra exalta les muralles de la Part Alta com a: - Fortalesa d’un imperi. - Esguard de noble història de la tàrraco romana. - Símbol d’una Tarragona estimada amb gran passió. • La Sílvia celebra la interpretació i la qualifica de “preciós”. Loteria, humor i tancament del programa Loteria de Nadal de l’Ateneu • En clau distesa, la Sílvia pregunta a Jordi quin número tocarà a la loteria de Nadal. • Jordi respon amb el número de l’Ateneu de Tarragona: 70.107 – "loteria de l’Ateneu de Tarragona". • Es fa broma que és un número “cap i cua” i que "tocarà segur". Cloenda • La Sílvia agraeix reiteradament la participació de Jordi i l’espai compartit. • Es juga amb la imatge d’"anar damunt d’un ruc" com a sortida simbòlica del programa, tot i que la Sílvia es queda una estona més en antena. • El programa es tanca amb fragments d’una altra peça musical de caire mariner i festiu (referències a la Mare de Déu del Carme, mariners, fred, barretina, etc.), mantenint el to popular i local. Idees clau del Podcast • Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat és el fil conductor del programa, amb testimoni directe des de l’equip que va portar la candidatura a la UNESCO. • Es combina memòria històrica (any 2000) amb emoció col·lectiva: recuperació d’àudios originals de Tarragona Ràdio i de l’alcalde Joan Miquel Nadal. • La música ("Imperial Tarraco", "Muralles de Tarragona", cançons marineres) serveix com a vehicle de nostàlgia, orgull i identitat tarragonina. • L’Ateneu de Tarragona es presenta com un nucli cultural actiu, amb especial èmfasi en la poesia i en la reactivació del Col·lectiu Poètic Indret. • El to del programa combina orgull de ciutat, record emocionat i humor proper, amb una clara voluntat de reforçar el vincle amb els oients i amb els Fans de Tarragona.

  • 29'

    “Infinita primavera”: procés creatiu i joc sonor

    Resum general Entrevista a Sílvio, compositor i productor, acompanyat del seu pare Candy, des dels micròfons de Tarragona Ràdio, per parlar del seu disc “Infinita primavera”. La conversa gira sobretot al voltant de: • El procés creatiu i tècnic del disc (síntesi granular, gravadores de caset, textures sonores) • La relació artística i familiar amb el pare i altres músics col·laboradors • La por a publicar i a ser etiquetat com a artista • La gestació llarga del projecte (composició fa dos anys, problemes amb distribució) • Nous llançaments imminents (single “Sóc un museu”, 5 de desembre) L’entrevista intercala explicacions tècniques de producció musical amb reflexions molt personals sobre la creació, la identitat i la manera d’entendre l’art. Presentació del convidat i del disc Arribada de Sílvio i aparició del pare (Candy) Des de ben aviat, la conductora presenta Sílvio com a compositor, productor i “home-orquestra”. Ell arriba acompanyat del seu pare, Candy, que: • Ha mesclat gran part de l’àlbum durant l’estiu • També canta en la cançó que dona nom al disc, tot i que per un “error burocràtic” el seu nom no apareix als crèdits, cosa que estan intentant corregir “Potser és la cançó més bonica de l’àlbum.” La presència del pare converteix l’entrevista en una mena de conversa familiar sobre música, herència i complicitats creatives. Disseny del disc i síntesi granular Portada: dibuix i desdibuix La presentadora associa la portada del disc amb una imatge que es dibuixa i es desdibuixa constantment, amb molt “gra” visual. Sílvio confirma que era la intenció: • Textura “granular” en la portada com a metàfora del so de l’àlbum • Joc visual de presència/absència, com ell mateix “experimentant i desdibuixant-se” dins la música Què és la síntesi granular? Sílvio explica amb detall el concepte clau del disc: • La síntesi granular és una tècnica de síntesi d’àudio • Consisteix a trencar un so en milers de fragments microscòpics (grans) • Aquests fragments es poden distribuir en l’espai estèreo (dreta/esquerra) i en el temps • Permet crear instruments nous a partir de sons ja existents “Si agafes una guitarra i la transformes en un sintetitzador granular, tens un sintetitzador que sona com una guitarra, però no és una guitarra.” Això dona lloc a: • Delays, textures i capes sonores molt orgàniques • Sons que estan “entre dos mons”: coneguts però estranys alhora La conductora ho tradueix a una imatge propera: sentir com una guitarra “se’t mou” d’una orella a l’altra, però dividida en microfragments. Experimentació amb qualsevol so Sílvio remata la idea amb humor: • Afirma que es pot convertir “qualsevol cosa” en instrument, fins i tot un soroll banal • La gràcia és jugar amb el material existent i portar-lo a un altre lloc sonor L’origen musical: família, obsessions i precarietat El pare i la primera guitarra Candy explica com va començar: • El seu germà gran, Luis, va aconseguir la primera guitarra de la família • La guitarra “corria per la casa” i ell la va acabar fent servir Sílvio afegeix: • Mai el van forçar a tocar; simplement veia el pare tocant i escoltava • Un dia li va dir: “Papa, ensenya’m” i d’aquí va néixer una obsessió musical “La música és la millor de les obsessions.” Creativitat i diners Sílvio exposa una teoria molt clara sobre art i recursos econòmics: • Com menys diners tens, més creatiu has de ser per fer música • Quan no es pot comprar un recurs, cal inventar-lo • Això el col·loca en un espai de descobriment constant i li dona una sensació d’“avantatge brutal” “Em sento capaç de qualsevol cosa, tot i que no tinc el capital per fer qualsevol cosa.” Aquesta filosofia explica en gran part el caràcter artesanal i experimental del disc. Els músics del disc i el directe Instruments i col·laboradors La majoria d’instruments del disc els toca el mateix Sílvio, però destaca diversos músics clau: • Karim Habib – guitarrista de Tarragona, el seu guitarrista principal • Lito Wakame – cantautor de Reus, present en moltes cançons • Christian Papió – bateria de la Sénia, molt enèrgic • David Cuenca – baixista • Candy – pare de Sílvio, que també hi canta i participa en la mescla El projecte neix del “laboratori de Sílvio”, però es completa amb aquests col·laboradors. Adaptació al directe Per portar el disc a l’escenari, han hagut de fer canvis: • El bateria viu ara al nord i el baixista a Holanda → problemes de distància • Substitució del bateria pel Roger, d’Itaca Band, a qui qualifica de “tremendo” • Encara estan a la recerca d’un nou baixista per consolidar el directe La idea és que el directe sigui una extensió del laboratori, sumant músics quan calgui. Trucs sonors: caset, velocitat i tonalitat Referències a Queen i veus processades La conductora associa una de les cançons (la número 5 del disc) amb Queen i “The Show Must Go On”, especialment per: • Els cors i la textura de les veus • L’entrada dramàtica del tema Sílvio explica que, tot i no haver-se inspirat directament en Queen, hi ha un procés clau darrere d’aquest so. La gravadora de caset del pare Sílvio revela un dels “secrets de cuina” de l’àlbum: • Ha utilitzat una gravadora de caset antiga del grup del seu pare • L’aparell estava brut, polsegós, amb restes de pintura, mig oblidat en un traster • La va restaurar i la fa servir per bolcar veus, sintetitzadors i altres instruments La clau està en el selector de velocitat de la cinta magnètica: • Redueix la velocitat per fer que el so soni més lent i “gros” • Això genera les veus harmonitzades i els efectes de profunditat que es perceben en algunes cançons “A la tonalitat en què la cinta decideixi que estaré, hi componc una cançó.” En una peça concreta, va: • Gravar una harmonia de veus • Esborrar els acords originals • Volcar només les veus a la cinta • Ralentir la cinta i compondre la cançó sencera en la nova tonalitat imposada pel caset Això exemplifica la seva manera de treballar amb limitacions tècniques convertides en estímul creatiu. Cançons conceptuals i interpretacions obertes Una peça “estranya i conceptual” Parlen d’una cançó del disc amb un títol molt llarg i força singular. Sílvio diu: • És una peça tan estranya i conceptual que necessitava un títol explicatiu • Si no, “ningú enxamparia de què va” La conductora i l’artista comparteixen interpretacions: • A ella li sona a mar i balenes, com estar sota l’aigua amb un munt de sons fragmentaris • També hi percep un metrònom o claqueta, com si s’estigués “ajustant el temps” Sílvio no vol revelar del tot el significat i celebra que cada persona en tregui una història diferent. “També sóc això”: identitat i por a publicar Una altra cançó amb títol suggerent, “També sóc això”, serveix per parlar de la por a publicar: • Feia anys que Sílvio no publicava i temia quedar etiquetat per la seva música • Li feia por que la gent digués: “El Sílvio és això, fa aquest gènere, és aquesta persona” “La conclusió va ser que fos el que fos, jo també era això.” Aquest tema condensa la idea que: • L’artista és moltes coses alhora i, al mateix temps, no és cap etiqueta fixa • Publicar és deixar que els altres t’interpretin, encara que no t’hi reconeguis completament Publicar, deixar anar i el temps del disc Satisfacció i renúncia a la perfecció Parlant d’“Infinita primavera” com a conjunt: • Sílvio diu que està molt satisfet amb el disc • Ha renunciat a la idea de perfecció: el treball “mai s’acaba del tot” • Decideix donar-lo per bo i assumir que, un cop publicat, ja no és seu “Una vegada ho he publicat, ja no és la meva música, és la música de tothom.” Algunes cançons són molt personals, i li costava acceptar que qualsevol persona hi pogués accedir. Però ho viu com una necessitat per avançar. Un disc “vintage” per l’autor: gravat fa dos anys La conductora es sorprèn en saber que: • El disc es va compondre, gravar i mesclar fa dos anys • Es va masteritzar fa un any • I només fa poc que s’ha publicat per problemes amb: - Perfils de distribuïdores - Recuperar el seu nom d’artista - Un cert “enrenou” administratiu Ara, però, la situació està resolta i el pròxim llançament espera que sigui més fluid. Sílvio ho veu com una foto fixa del que era ell fa dos anys: “Com que aquest Sílvio ja no existeix, quedeu-vos-el i consumiu-lo com vulgueu.” Publicar és per ell “treure’s el disc de sobre” i obrir pas a noves etapes. El procés creatiu: el millor moment Gaudir mentre es crea Sílvio insisteix que la part més gratificant de ser artista és: • El procés, no el producte final • El moment en què estan passant coses noves a l’estudi “El procés és la millor part. Amb diferència.” Com a compositor, productor i enginyer de so, destaca dues coses: • Les sorpreses creatives: quan surt una idea que no esperava i el sorprèn a ell mateix • Les expectatives que això genera: ganes de seguir desenvolupant aquella idea Idees descartades i potencial disc múltiple Explica que sovint: • Escolta diverses vegades un fragment que li entusiasma • Es seu al sofà i el repeteix només amb la música, imaginant totes les possibilitats • De vegades decideix no fer-hi res i deixa aquella idea al calaix, sense publicar-la La conductora li suggereix que podria haver fet un disc triple o quàdruple amb totes aquestes idees acumulades, però ell respon que: • Prefereix descartar que anar sumant indiscriminadament • El fet de descartar també li fa bé creativament Cançó títol: “Infinita primavera” Escolta i comentari emocional Cap al tram final, decideixen escoltar “Infinita primavera”, la cançó on també participa Candy i que dona nom al disc. Durant l’escolta i el comentari posterior, emergeixen alguns punts clau: • La peça és descrita com una “muntanya russa” emocional • Alterna moments dolços i bonics amb passatges que “fan una mica de mal” • Hi ha frases molt potents sobre: - La injustícia i la possibilitat de “morir sols” - El valor de saber que l’altra persona hi és - La dificultat d’escriure el que realment es vol dir “Escriure no és mai fàcil.” Imatges poètiques reals Una de les imatges que més agrada a la presentadora és la de les ulleres plenes de petons, que impedeixen veure més enllà. Candy la qualifica de imatge real i molt bonica, quasi domèstica: • Quan es fan petons amb la seva dona, les ulleres queden tacades de petons • La poesia, diu, sovint és traslladar un tros de realitat a un lloc inesperat “A vegades la poesia és traslladar un toc de realitat a un lloc que no li pertoca i llavors fas poesia.” La conversa deriva en com l’amor i les petites tonteries quotidianes alimenten les lletres i l’inspiració. Gent formal vs gent “cabra” Sílvio apunta que: • La formalitat és gairebé un crim per a la innovació • Darrere de la gent massa formal “no se sap qui s’hi amaga”, i això pot ser perillós Reivindica, amb humor, la “gent cabra”, espontània i poc formal, com a motor de creativitat. Outro: “Així és com t’estimo” i tancament Un minut i mig de so com a declaració d’amor El disc es tanca amb una peça breu, “Així és com t’estimo”, d’un minut i mig: • La conductora diu que “si pestanyeges, te la perds” • Sílvio explica que no li agrada parlar d’amor de forma literal a les lletres Per això prefereix: • Utilitzar la música com a definició d’amor • Deixar un fragment sonor que expressi “així és com t’estimo” sense paraules explícites • És la seva tia qui ho presenta amb la frase: “Així és com t’estimo” Invitació a tornar i referència a Tarragona Ràdio La conductora convida Sílvio i el seu pare a: • Tornar als Estudis de Tarragona Ràdio, a la seva programació • Fer-hi, per exemple, un videoclip o una sessió especial Fixen de manera mig humorística una possible data a l’agenda, vigilant que no coincideixi amb un partit del Nàstic de Tarragona. La conversa es tanca amb agraïments i un to de complicitat i proximitat amb els oients de Fans de Tarragona. Nous projectes: “Sóc un museu” (5 de desembre) Single extra i esperit nadalenc Enmig de la xerrada, Sílvio avança una sorpresa per al 5 de desembre: • Publicarà una cançó extra vinculada a l’àlbum, com a regal per a tothom • Es tracta d’un single titulat “Sóc un museu” • Té una col·laboració amb Laia Cocó, ballarina de la seva ciutat que també canta i fa fotografia Es defineix com una persona molt nadalenca, i tot plegat s’emmarca en un esperit de regal musical de Nadal. Continuïtat estilística Pel que fa al so d’aquest nou tema: • Manté la línia de “Infinita primavera” • Continua jugant amb les veus i les textures • No busca un canvi radical, sinó aprofundir en la línia sonora actual “Cap aquí va la meva música. Ara, jo també sóc això.” La idea és no tornar a trigar dos anys en un nou llançament, sinó accelerar el cicle creatiu i públic. Idees clau del podcast • Disc com a laboratori: “Infinita primavera” és el resultat d’un procés intens d’experimentació amb síntesi granular, cintes de caset i recursos limitats. • Relació pare-fill: la música com a herència familiar, amb el pare participant tant en la part tècnica (mescla) com artística (veus) i aportant experiència i humor. • Por a ser etiquetat: Sílvio lluita contra la idea de quedar reduït a un gènere o una imatge fixa, i entén cada disc com una “fotografia” d’un jo que ja ha canviat. • Procés vs producte: El moment de crear és el centre del seu plaer artístic; un cop el disc està acabat, per ell ja és “un llibre llegit”. • Poesia del quotidià: Petons a les ulleres, tonteries i petites escenes domèstiques es converteixen en imatges poètiques dins les cançons. • Mirada al futur: Tot i els entrebancs amb la publicació d’aquest àlbum, ja hi ha nous temes en camí, com el single “Sóc un museu”, mantenint viu el flux creatiu.

  • 11'

    Retrovisor musical: 25 anys del Sona 9 i primer Calçofest

    Resum del contingut 1. Introducció del programa El fragment pertany al programa Fans de Tarragona, amb la secció del retrovisor musical conduïda pel Jordi Sobranyes junt amb la Sílvia. S’inicia setmana i secció parlant d’un cap de setmana ple de concerts i festes, destacant-ne dues: la celebració dels 25 anys del concurs Sona 9 i el primer Calçofest a Valls. 2. Festa dels 25 anys del concurs Sona 9 L’acte se celebra a la sala Antiga Fàbrica Damm de Barcelona, amb 26 exconcursants del Sona 9. Es destaca la participació de grups de les comarques de l’entorn: El cantautor Eloi Durant. Els Gadagang, de Cambrils, que tornaven als escenaris després de molts anys. Gadagang i record del concurs Els Gadagang van participar al Sona 9 l’any 2002 i es van fer coneguts amb la cançó “Si et cou és que pica”. El grup explica que: El Sona 9 va ser clau per a la seva trajectòria: els va permetre tocar als principals festivals catalans de principis dels 2000. El projecte va durar 5 o 6 anys, però els records i vincles creats continuen vius. Han tornat només per una cançó, per la il·lusió de participar en aquest 25è aniversari. Es rememora una actuació a la Plaça Major de Montblanc, a la prèvia del Senglar Rock, quan tot just començaven i “només tenien 3 o 4 cançons”. El grup combinava: Música en directe Amb elements de comèdia i teatre de carrer, com ara cascos de soldador i màscares per donar un to escènic i diferent. Presència de Georgina Llaurador L’actriu rausenca Georgina Llaurador és entre el públic i es declara especialment fan de Gadagang. Se la cita directament: "He vingut aquí a la celebració dels 20 anys del Sona Nou a veure tots aquests grups, però sobretot, sobretot a veure Gadagang." 3. Canvi de festa: primer Calçofest a Valls El relat salta després a una altra celebració: el primer festival Calçofest a Valls. Dades destacades: 10.000 persones assisteixen a l’esdeveniment. Es fa en una carpa de 5.000 m² situada a la zona del Fornàs. Actuació de Maria Jacobs La ballenca Maria Jacobs és l’encarregada d’obrir el festival. El festival compta amb grups com: Ginestà, Els Catarres, Figa Flawas, The Tyets (esmentats com “detillets”), Buhos i La Fúmiga. Entrevista breu a Maria Jacobs, que explica: Que feia temps que no veia tanta gent en un concert a Valls. Que ha estat possiblement l’última presentació del disc actual. Que ha interpretat: Els nous singles “Heartbreaker” i “Bombolla”. Un repàs dels discs “Invisible” i “Et porto escrit”, més algunes versions. Informa que tornarà a Valls la setmana següent per actuar a l’encesa de llums de Nadal. Es remarca que, tot i que seguirà traient cançons i discos, cada vegada serà més difícil veure-la en directe, ja que reduirà la presència a escenari. 4. Homenatge a un músic desaparegut En el tram final de la secció, el Jordi esmenta Josep, que havia estat baixista dels Trulls. Es recorda que va morir fa 4 anys, i el programa li dedica un petit homenatge musical i de record per a família i amics. La secció acaba amb: Un comiat del Jordi a la Sílvia i als Oients del programa Fans de Tarragona i de Ja Tardes Cap de Setmana. L’emissió d’una cançó emotiva, amb lletres que parlen de vida, amor i llibertat, com a tancament i homenatge. 5. Idees clau Celebració dels 25 anys del Sona 9, amb protagonisme per a Gadagang i el record dels seus inicis al concurs. Reconeixement a la importància del Sona 9 com a plataforma per impulsar grups emergents als principals festivals catalans. Estrena del Calçofest a Valls, amb gran afluència i una programació musical potent. Maria Jacobs com a peça central del Calçofest, en un moment de transició en la seva carrera (menys directes, però nous llançaments discogràfics). Homenatge emotiu al baixista Josep dels Trulls, amb una cançó final que subratlla els valors d’amor, vida i llibertat.

  • 50'

    Tarragona patrimoni i nova veu musical

    Visió general del programa En aquest episodi de Fans de Tarragona a la Sintonia de Tarragona Ràdio, el fil conductor és doble: • Record i celebració dels 25 anys de Tarragona com a Patrimoni Mundial de la Humanitat de la UNESCO • Presentació d’un nou projecte musical femení, lliure i empoderador: Nina Calo Al llarg del programa s’entrellacen memòria històrica de ciutat, orgull tarragoní, vida cultural local i música feta des de Tarragona, amb un marcat accent en el paper de les dones i en la idea de llibertat personal. 1. Obertura i marc del dia L’espai arrenca des dels Estudis de Tarragona Ràdio, situats a l’Avinguda Roma (Codi Postal 43005), amb la presentadora donant la benvinguda als oients de Fans de Tarragona. 1.1. Referència al 25 de novembre • Es fa referència al 25 de novembre, dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones. • La locutora expressa el desig que la paraula “violència” desaparegui dels diccionaris. "Espero i desitjo que alguna vegada aquesta paraula, al costat de moltes altres més, desapareguin del diccionari." Aquest to inicial connecta després amb la temàtica d’empoderament femení que apareixerà en el projecte musical de Nina Calo. 2. Tarragona, ciutat estimada però “embrutada” 2.1. Xarxa amb en Jordi Freixa (Jordi Català) • Entra a l’estudi Jordi Freixa, conegut també com Jordi Català, que es reivindica com a català i tarragoní. • A YouTube, el programa mostra imatges d’un videoclip titulat “Relaxa’t i viu des de la Tarragona imperial”, amb paisatges de la ciutat. 2.2. Tarragona, bellesa i responsabilitat ciutadana • Es remarca la bellesa de Tarragona, “Tarragona imperial”, però s’hi afegeix una crítica: "Tarragona no és una ciutat bruta, és una ciutat embrutada." • Es fa una crida a la responsabilitat col·lectiva: no només l’Ajuntament de Tarragona ha de vetllar per la neteja, sinó també tota la ciutadania. Aquesta reflexió serveix de pont cap al tema central: Tarragona, Patrimoni Mundial de la Humanitat. 3. 25 anys de Tarragona Patrimoni de la Humanitat (UNESCO) 3.1. Presentació de Maria Mercè Martorell • Es connecta per telèfon amb Maria Mercè Martorell, peça clau de l’equip que va aconseguir que Tarragona fos declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO. • Es recorda el moment de la trucada a Tarragona Ràdio anunciant la declaració, fa 25 anys. 3.2. El procés de declaració a la UNESCO Maria Mercè explica amb detall el procediment tècnic i polític: • La candidatura passa per dues crives prèvies: - ICOMOS (òrgan tècnic per als béns culturals) - Altres instàncies del Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO • L’assemblea on es decideix es fa a Cairns (Austràlia), en un indret amb altres béns declarats: - Gran Barrera de Coral - Reserva dels Boscos Units (Wet Tropics) • Els idiomes de treball del Centre per al Patrimoni Mundial són espanyol, francès i anglès. A Austràlia la sessió es fa en anglès. • Espanya presenta cinc candidatures aquell any; Tarragona és la primera per ordre d’antiguitat de tramitació. 3.3. El moment de la declaració • L’inspector d’ICOMOS, Henry Cleere, havia visitat Tarragona el gener del 2000: - Fa la presentació de la candidatura a l’assemblea - Projecta fotografies dels monuments, culminant amb una imatge del Pont del Diable. "Va quedar projectat el Pont del Diable i llavors a partir d'aquí van haver-hi una sèrie d'intervencions..." • Cap vot negatiu: - L’aprovació s’entenia com a tal mentre no hi hagués vots en contra. - Tarragona no només no en té cap, sinó que rep intervencions explícites de suport positiu. - Alguns països remarquen que feia anys que Tarragona hauria d’haver estat declarada i que és una de les millors candidatures d’aquella sessió. 3.4. La delegació tarragonina a Austràlia Maria Mercè detalla qui era present a Cairns: • Maria Mercè Martorell – tinenta d’alcalde de Patrimoni, cap de delegació. • Albert Ballver – en representació de l’alcalde (Convergència i Unió). • Toni Masberó – secretari general de l’Ajuntament de Tarragona. • Ricardo Mar – assessor de patrimoni d’alcaldia. • Dos representants dels ministeris de l’Estat espanyol: - Ministeri de Cultura – Direcció de Patrimoni de l’Estat (Lluís Lapuente). - Ministeri d’Assumptes Exteriors – pel caràcter internacional de la trobada. • Durant les sessions: - Els representants dels ministeris se situen en primera línia i intervenen si cal. - La delegació tarragonina s’apropa segons la candidatura tractada, preparada per aclarir dubtes. 3.5. L’emoció i la premsa tarragonina • Data clau: 30 de novembre de 2000. • Rotativa del diari local aturada fins a les 4 del matí, amb dues portades possibles: - “No” - “Ja som patrimoni” • Un cop aprovada la declaració, s’envia la notícia per poder imprimir la portada de “Ja som patrimoni”. • Ordre de trucades de Maria Mercè: - Primer a l’Alcalde de Tarragona. - Després al diari, mitjançant el periodista Albert B. - I finalment a casa, per trucar la mare i compartir l’alegria. 3.6. Tarragona, “museu a l’aire lliure” • Al debat amb Jordi Català es qualifica Tarragona com a “museu a l’aire lliure”, pel seu patrimoni romà i el conjunt monumental: muralles, amfiteatre, aqüeducte (Pont del Diable), etc. • Es remarca que la condició de Patrimoni de la Humanitat reforça aquest estatus i la projecció internacional de la ciutat. 3.7. Agraïment i comiat de Maria Mercè • El programa agraeix profundament la tasca de Maria Mercè i li avança que la convidaran a parlar d’altres temes relacionats amb el patrimoni. • La convidada expressa que sempre és “un plaer i un honor” participar al programa. 4. Tarragona imperial: música i memòria de ciutat 4.1. “Imperial Tarraco” a l’antena • Després de la trucada, el programa fa sonar la peça “Imperial Tarraco” de Francisco Garrido, un himne a la ciutat: "Imperial Tarraco, la de ciclopeas murallas…" "Gran imperio romano, fuiste tú la capital…" • La cançó reforça la imatge de Tàrraco romana amb muralles monumentals, platges i prestigi històric. 4.2. Àudio d’arxiu de Tarragona Ràdio (any 2000) La presentadora recupera un document sonor d’arxiu de Tarragona Ràdio de fa 25 anys, amb la crònica en directe des d’Austràlia de la mateixa Maria Mercè: "Tarragona ja és patrimoni de la humanitat. Avui, dijous, a les 12.38 minuts, hora local d'aquí de Kers... Tarragona ha sigut declarada patrimoni de la humanitat..." • Es llisten membres de la delegació i representants institucionals (Ajuntament, ministeris, Generalitat). • Es descriu la sessió com a “realment única” i la ratificació “absolutament sense cap problema”, amb molts recolzaments. 4.3. Com ho va viure Jordi Català? La presentadora gira la mirada a l’estudi i pregunta a Jordi Català: "Com va viure en Jordi Català aquest moment?" Ell explica: • Aquell vespre estava actuant amb el grup Fan Fan Show a la festa de Nadal del Port de Tarragona, a un tinglado del Port de Tarragona. • Hi havia un arbre de Nadal immens dins de l’aigua a les Escales Reials, il·luminat, un muntatge espectacular. • Enmig de la festa, l’alcalde Joan Miquel Nadal puja a l’escenari i anuncia: "A partir d'aquest moment, la ciutat de Tarragona és patrimoni mundial de la humanitat per a l'UNESCO." 4.4. Declaracions de l’alcalde Joan Miquel Nadal S’escolta també l’àudio de les paraules de l’aleshores Alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal: • Agraeix la col·laboració de tothom i remarca: "Això és una fita importantíssima... Entrem dintre d'un sector de ciutats que són diferents i que marquen la distància." • Destaca que acabem el segle XX “molt bé” i desitja un nou segle ple d’èxits per a la ciutat. • Anima a gaudir d’aquesta fita abans d’afrontar nous reptes. 4.5. Anècdotes de l’any 2000 • Es comenta que l’any 2000 van passar moltes coses (inclosos canvis econòmics com l’euro, mencionats amb to irònic). • L’ambient és de nostàlgia i orgull compartit. 5. Ateneu de Tarragona, poesia i muralles 5.1. Activitats culturals de l’Ateneu de Tarragona Cap al tram mitjà del programa, canvia el focus cap a la vida cultural present: • Es parla de l’Ateneu de Tarragona, destacant que cada dia hi passen coses (activitat constant). • S’anuncia una activitat per a dissabte a dos quarts de set de la tarda: - “Tarda de contes, històries, poesia i música per a adults”. - Es recomana arribar una mica abans. 5.2. Poesia en directe sobre les muralles de Tarragona La presentadora canvia la música i dona pas a un moment poètic en directe amb Jordi: • Jordi recita/canta un text sobre les muralles de Tarragona, en forma de poema-cançó: "Muralles de Tarragona, fortalesa d'un imperi, sou esguard de noble història de la tàrrecorromana. Muralles, qui us contempla s'encoratja…" • És una versió poetitzada de la cançó “Muralles de Tarragona”, adaptada per Jordi. • La presentadora en destaca la bellesa i emoció, en coherència amb el to de tot el programa. 5.3. Participació oberta i col·lectiu poètic • Es remarca que a la tarda de contes i poesia hi pot participar qualsevol persona: - Gent que vulgui explicar contes, recitar poesia o simplement escoltar. - L’Ateneu disposa de llibres de poetes propis perquè la gent pugui llegir-los. • Es menciona el col·lectiu Poètic Indret: - Fundat el 1986. - Vinculat a l’Ateneu de Tarragona. - Ara es vol “refer” i reactivar aquesta tradició poètica. 5.4. Loteria de l’Ateneu • Es dona també el número de loteria de Nadal de l’Ateneu de Tarragona: 70.107 – “Capicua, tocarà!” • Tot plegat es tracta amb complicitat i humor, reforçant el vincle de comunitat. 6. Falques institucionals i publicitat local Al mig i cap al darrer tram del programa s’encaixen diverses falques publicitàries i institucionals, típique de la Falca publicitària a la Freqüència Modulada (FM): • Diputació de Tarragona – Pla Impuls Dipte: - Suport als ajuntaments de la demarcació. - Simplificació de tràmits, eines i recursos per impulsar projectes municipals. - Lema: “Solucions per al teu ajuntament que milloren el teu dia a dia.” • Tanatori Municipal de Tarragona: - Anuncia una reforma de 3,2 milions d’euros en instal·lacions i serveis. - Millores en atenció a famílies i eficiència energètica. - Obres previstes fins al segon trimestre de 2026. • Tarragona Ràdio – Publicitat 2025: - Oferta per a empreses interessades a fer publicitat a la 96.7 FM i a tarragonaradio.cat. - Promoció “Nou Comerç”: 7 dies de publicitat des de 80 € + IVA. - Descomptes en contractes anuals i posada en valor d’una audiència de “Som 40.000” oients. Aquestes falques situen la ràdio com a servei públic local i plataforma per a negocis del Camp de Tarragona. 7. Presentació de Nina Calo: música, dones i llibertat La segona gran columna temàtica del programa és la presentació en primícia d’un nou projecte musical. 7.1. Qui és Nina Calo? • Es presenta Paula Rebollo, coneguda fins ara com a Paula Sutil i com a part del projecte Oniria. • Ara enceta un nou camí artístic en solitari amb banda sota el nom de Nina Calo. "Vull anar en solitari, però en banda, però en solitari. Vull fer música en català, anar amb noies a l'escenari, però ser jo, Nina Kahlo." • El nom és un homenatge velat a Frida Kahlo: - Admira la seva capacitat de trencar estereotips. - La veu com un himne de llibertat. - Paula diu que ara se sent lliure i identificada amb aquesta energia. 7.2. Gènesi del projecte • La idea de Nina Calo s’està gestant des de fa uns dos anys. • El disc comença a prendre forma a principis de 2023 (gener). • Metes clares: - Música en català. - Banda formada per dones a l’escenari. - Una identitat artística pròpia, potent i lliure. 7.3. Història personal i empoderament Paula comparteix una part molt íntima de la seva trajectòria vital: • Explica que entre abans del 2020 i el 2020 va viure un procés de maltractament molt dur. • El 2020 suposa un trencament i inici de reconstrucció personal, coincidint en el temps amb la pandèmia però no degut a ella. • Inicia un intens treball terapèutic i psicològic, que la porta a: - Reforçar la seva autoestima. - Deixar enrere la imatge de “persona ridícula i poca cosa” que tenia d’ella mateixa. - Passar de feines precàries (súper, càmping) a viure de la música i l’escenari. "Jo ja he triomfat a la vida. Ja està, jo què més vull?" • Aquesta història personal connecta profundament amb el 25 de novembre i el missatge contra la violència de gènere del principi del programa. 7.4. El procés creatiu del disc • El disc conté 10 temes, però Paula n’havia compost uns 25: - Ha descartat 15 cançons, amb dubtes de si totes les eleccions han estat encertades. - Deixa la porta oberta a recuperar peces en directe que no han entrat al disc. • El disc és conceptual: - 8 cançons formen un relat emocional continu. - 2 cançons addicionals queden fora d’aquesta trama, però són importants per temàtica (una d’elles és Heroïnes de mil primaveres). 7.5. Producció i col·laboradors • Productor: Ramon Berlanga. - Paula hi arriba recomanada per la Mireia, guitarrista que toca amb ella. - En destaca: - Professionalització (treballa per grans segells com Universal). - Gusta la seva manera d’entendre la música i les referències que li proposa (com Avi Roux). • El productor fa aportacions artístiques i d’arranjaments: - Canvis de patrons rítmics. - Propostes d’estructura. - Enriquiment general del so, sense trair l’essència de les cançons. 7.6. El single “Heroïnes de mil primaveres” La cançó que s’estrena al programa és “Heroïnes de mil primaveres”, signada ja com a Nina Calo. 7.6.1. Missatge i dedicatòria • És un homenatge a les dones que van lluitar pels drets i llibertats de les generacions actuals. • Està especialment connectada a les àvies i besàvies: - El mot “prenda” del refrany (“Desperta, prenda, el món és per tu”) ve del llenguatge afectuós de la seva àvia. - El tema vol fer de pont d’agraïment intergeneracional. • Per a Paula, era impossible no fer una cançó així, tenint en compte la seva implicació en projectes de dones i feminisme. 7.6.2. Creació i recepció • La cançó té aproximadament un any de vida. • Es va tocar per primera vegada en directe en un concert al Mas Nou sota el nom d’Oniria, en un moment de transició cap a Nina Calo. • La resposta del públic va ser tan forta (missatges demanant la cançó, preguntant on escoltar-la) que Paula decideix prioritzar-ne la gravació i llançament. "Ens van escriure diverses persones demanant-nos aquest tema, i vaig dir: l'atrec ja." 7.6.3. Relació amb la seva àvia • Encara no ha ensenyat formalment el tema a la seva àvia (“la prenda”), perquè és difícil que n’entengui tot el context. • La presentadora la convida a portar-li la cançó, confiant en el poder emocional de la música. Paula accepta el repte i diu que ho farà. 7.7. Calendari de llançaments de Nina Calo Nina Calo avança el seu full de ruta discogràfic: • Gener: nou single. • Març: un altre llançament. • Maig: publicació del disc complet. 7.8. Videoclip i 8 de març • Estava previst estrenar avui un videoclip per Heroïnes de mil primaveres, però problemes de gravació i permisos han obligat a ajornar-lo. • Nou objectiu: treure el videoclip el 8 de març, Dia Internacional de les Dones: - Un vídeo amb molta participació de dones. - Ideat per visualitzar i celebrar aquestes “heroïnes de mil primaveres”. 7.9. Somnis, humor i referents • Entre riures i complicitat, es deixen volar somnis com: - Obrir concerts d’Oques Grasses. - Compartir cartell amb artistes com Aitana. • Paula, però, insisteix que ja se sent afortunada vivint de la música, més enllà de grans fites comercials. 7.10. Preparatius dels directes • Nina Calo ja té clar el concepte escènic (escenografia, banda, estètica), però cal: - Acabar la gravació del disc. - Assajar tots els temes amb la banda de noies. • Quan el directe estigui llest, promet tornar als micròfons de Tarragona Ràdio per explicar-ho i presentar-ho. 8. Cloenda musical: reafirmació del missatge 8.1. Reprise de “Heroïnes de mil primaveres” • El programa fa sonar un altre cop “Heroïnes de mil primaveres” sencera o gairebé sencera, insistint en: "Desperta, prenda, el món és per tu." • Es reforça el to d’empoderament, esperança i gratitud envers les dones que han obert camí. 8.2. Recomanació final: La Cosina a Reus Per tancar, es dona pas a una altra mostra de música en català amb arrel i cant de taverna: • Presentació del nou disc de La Cosina, “Estem de primera”. • Concert de presentació a Lo Submarino de Reus: - Dissabte 29. - Obertura de portes a les 22:00. - Concert a dos quarts d’onze (22:30), a la sala 1. • Es destaca que el disc compta amb col·laboracions de: - Pony Pisador. - Seventy Seven (Severy Night). - Cançons com “Quan sigui el ball ballaré” amb Les Anxovetes (o Antignes) i Germà Negra, “Pel Camí del Pedregà”, “Jardí de Maig”, etc. • Es fa sonar la cançó amb tornada de taverna “El mot de vi / El bon sabi”, que celebra: "Pren el got, alça la vista i mira qui tens al teu costat... Veu pel record, per les ferides..." Tanca així un programa que combina orgull patrimonial, memòria col·lectiva, poesia, cultura local i noves veus femenines compromeses. Conceptes clau destacats Patrimoni i ciutat • Tarragona, Patrimoni de la Humanitat (UNESCO) • Pont del Diable • Muralles de Tarragona • Museu a l’aire lliure • Port de Tarragona, Escales Reials, Tinglados del Port Cultura i entitats • Tarragona Ràdio – Fans de Tarragona • Ateneu de Tarragona • Col·lectiu Poètic Indret • Diputació de Tarragona, Tanatori Municipal de Tarragona Música i artistes • Nina Calo (Paula Rebollo / Paula Sutil / Oniria) • Heroïnes de mil primaveres (single) • Ramon Berlanga (productor) • Jordi Català (Jordi Freixa) – Muralles de Tarragona (versió poètica) • Francisco Garrido – Imperial Tarraco • La Cosina, Pony Pisador, Severy Night, col·laboracions diverses Eixos temàtics • Empoderament femení i memòria de les dones • Violència de gènere i superació personal • Identitat tarragonina i orgull patrimonial • Cultura de proximitat i participació ciutadana • Música en català i projecte artístic independent

  • 49'

    Infinita primavera, música i creativitat

    Resum general del Podcast En aquest episodi de Fans de Tarragona a la sintonia de Tarragona Ràdio, el programa barreja el format de magazín musical amb proximitat amb l’audiència, crònica de concerts i una entrevista en profunditat sobre la creació d’un nou disc. L’episodi es pot dividir en tres grans blocs: Trucada sorpresa a una oient històrica per felicitar-la pels 50 anys, amb to molt familiar i distès. Retrovisor musical amb en Jordi Sobranyes, dedicat a: La festa dels 25 anys del concurs Sona 9 (amb protagonisme dels Gadagang i altres artistes). El nou festival Calçofest a Valls, amb actuació de Maria Jacobs i altres grups destacats de l’escena catalana. Un homenatge final al músic vallenc Josep Romeu “Toñín”. Entrevista llarga amb el compositor i productor Sílvio Álvarez sobre el seu nou àlbum “Infinit de primavera”: Procés creatiu, tècniques de producció (especialment la síntesi granular i l’ús de cinta de caset). Relació artística i personal amb el seu pare Candy, que participa al disc. Reflexions sobre la identitat artística, la por a publicar i el valor del procés creatiu. Anunci d’un single nou “Sóc un museu” per al 5 de desembre. El programa combina música en directe (talls de cançons), relats de concerts, converses tècniques sobre producció musical i reflexions personals sobre l’ofici de fer cançons. El to és molt proper, íntim i humorístic, però alhora profund quan parla de creativitat, perfeccionisme i vulnerabilitat artística. Bloc 1 – Obertura i trucada d’aniversari a una oient Trucada sorpresa a la Imma (0 – 410 s aprox.) • La presentadora inicia el programa situant-lo en el temps (24 de novembre de 2025) i recordant que són a Tarragona Ràdio. • Explica que fa temps que no fa trucades en directe i decideix recuperar aquesta secció espontània per un motiu especial: felicitar una oient molt fidel, la Imma. • Fan una trucada sorpresa en directe: - Primer no agafa el telèfon i a l’estudi especulen que pot estar encara de celebració. - Finalment respon i la presentadora li revela que està en emissió en directe. - Comenten que la Imma és oient des de fa molts anys i que fa 50 anys (“rodonets”) que acaba de celebrar. Conversa familiar sobre la celebració • Parlen de: - El dinar de família que s’ha allargat, amb molta gent, alguns vinguts de fora. - L’organització de la família: falten encara els parents de Barcelona, que vindran aprofitant el pont de desembre (dies 6–8). - El nombre de familiars que s’hi afegeixen (parlen d’uns 12 més quan vinguin nebots, germana, etc.). • Hi ha humor sobre els canvis de data d’aniversari de la Maria: - Sempre ho havia celebrat l’11, però oficialment consta l’1. - Ella diu que ara té “tres aniversaris”: el dia 1, el dia 11 i fins i tot un altre possible. • La presentadora i la Imma juguen amb la idea que “l’important és celebrar-ho” tants cops com calgui. Petició musical i dedicatòria • Abans d’acomiadar-se, la presentadora li demana a la Imma una cançó preferida: - Ella demana “La morocha”. - La presentadora diu que amb internet tot és possible i li posa el tema. "La morotxa, però no la tendré, no?" "Tenim internet ara mateix que fas un xic i la canvies." • Es tanca el bloc amb la cançó sonant i una dedicatòria d’aniversari molt afectuosa a la Imma, símbol de la proximitat entre Fans de Tarragona i els seus oients. Bloc 2 – Retrovisor musical amb Jordi Sobranyes Presentació de la secció (566 – 594 s) • La presentadora dona pas al “retrovisor musical” dels dilluns, amb Jordi Sobranyes. • Avança els temes del dia: - Festa 25 anys del concurs Sona 9. - Primer festival Calçofest a Valls. - Altres esdeveniments recents (com un sopar/festa de 25 anys, etc.). 2.1 Festa 25 anys del concurs Sona 9 (594 – 804 s aprox.) • Jordi explica que aquest és el retrovisor musical número 297. • Detalls de la celebració: - Festa del 25è aniversari del concurs Sona 9. - L’acte es fa el dijous anterior a la Sala Antiga Fàbrica Damm de Barcelona. - Hi participen 26 exconcursants. • Destaca la participació d’artistes de les comarques tarragonines: - El cantautor Eloi Durant. - Els cambrilencs Gadagang, que tornen puntualment als escenaris. • Explicació de la història de Gadagang: - Van participar al Sona 9 l’any 2002. - La cançó “Si et cau és que pica” esdevé molt coneguda. - El grup va existir uns 5–6 anys, tocant als principals festivals catalans de principis dels 2000. “Nosaltres vam fer el Sonenou tocant a la Plaça Major de Montblanc… la gent del Senglar Rock, del Sona 9, felicitant-nos… què ha passat aquí?” • Entrevista a Jordi Martí (Gadagang): - Aclareix que no tornen com a grup de manera estable, només per aquesta ocasió. - Explica que el Sona 9 va ser clau per la seva trajectòria. - Recorda l’actuació a la Plaça Major de Montblanc en el marc del Senglar Rock. - Comenten l’element escènic: cascos de soldador, màscares, posada en escena amb humor, combinant teatre de carrer i música. • Testimoni de Georgina Llaurador, actriu de Reus: - Declara que ha vingut a la festa sobretot per veure Gadagang. - Canten el fragment de “Si et cau és que pica”, que sona també al programa. 2.2 Calçofest a Valls i Maria Jacobs (891 – 1017 s aprox.) • Jordi canvia de festa i presenta el primer festival Calçofest a Valls. • Dades del festival: - Se celebra a la zona del Fornàs de Valls. - 10.000 persones omplen una carpa de 5.000 m². • Cartell del festival: - Obrint el festival: Maria Jacobs, cantant vallenca. - Altres formacions: Ginestà, Els Catarres, Figa Flawas, The Tyets, Buhos, La Fúmiga, etc. • Mini entrevista a Maria Jacobs: - Molt contenta d’haver presentat per última vegada el disc, com a tancament d’etapa. - Repassa el repertori: - Singles “Heartbreaker” i “Bombolla”. - Cançons dels discos “Invisible” i “El porto escrit”. - Algunes versions. - Explica que cada cop és més difícil veure-la en concert; reduirà actuacions però no deixarà de publicar música. “He presentat els últims singles de Heartbreaker i Bombolla, i hem fet un repàs del disc Invisible, del disc El porto escrit, una mica de tot. I versions.” • Anunci: actuarà a l’encesa de llums de Nadal de Valls la setmana següent, en un format més petit però simbòlic. 2.3 Homenatge a Josep Romeu “Toñín” (1036 – 1066 s aprox.) • Jordi tanca el retrovisor musical amb un record a Josep Romeu “Toñín”, músic de Valls i baixista del grup Els Trulls. • Es menciona que va morir fa 4 anys, i li dediquen un record afectuós per a ell, família i amics. • Amb aquesta dedicatòria, finalitza la secció i la presentadora torna al fil del programa principal. Bloc 3 – Entrevista a Sílvio Álvarez i el disc “Infinit de primavera” 3.1 Presentació de l’entrevista i dels convidats (1066 – 1429 s aprox.) • La presentadora introdueix el següent tema: - “Com és d’infinita la teva primavera?” – pregunta que dona peu a parlar del nou àlbum “Infinit de primavera” del Sílvio Álvarez. • Presenta el Sílvio com a: - Compositor, productor, amb “etcètera, etcètera” per remarcar que fa moltes coses. • Sorpresa: el Sílvio no ve sol, sinó amb el seu pare Candy: - La presentadora volia sorprendre el Sílvio, però al final és ell qui la sorprèn portant el pare. - Es revela que Candy ha participat en el disc: - Ha fet gran part de la mescla de l’àlbum durant l’estiu. - Ha cantat en una de les cançons, la que dona títol a l’àlbum (“Infinit de primavera”). “Ha estat mesclant l’àlbum amb mi tot l’estiu… i vaig tenir la sort que cantés en una de les cançons, la que dona nom a l’àlbum.” • Expliquen un error burocràtic: - En la publicació digital del disc no apareix el nom de Candy com a col·laborador a la cançó. - Diuen que ja estan en procés de corregir-ho. • La presentadora associa la presència/absència del pare amb la portada del disc: - Parla d’un dibuix que s’“esborrona”, es desdibuixa. - El Sílvio confirma que és una imatge intencionadament granulada. 3.2 Explicació tècnica: la síntesi granular (1476 – 1564 s aprox.) Què és la síntesi granular? • El Sílvio introdueix el concepte de síntesi granular com a eix sonor del disc: “L’àlbum està ple d’un concepte que es diu síntesi granular.” • Explicació simple que dóna ell mateix: - És una forma de síntesi d’àudio que trenca l’àudio en milers de fragments microscòpics (grans). - A partir d’aquests fragments, el productor pot: - Distribuir-los en l’espai estèreo (dreta-esquerra). - Crear textures, efectes de delay i nous instruments. • Exemple que posa: - Si agafes una guitarra, la graves i la passes per un sintetitzador granular, obtens un nou so híbrid: - Sona com una guitarra, perquè ve d’allà. - Però ja no és una guitarra estricta, sinó una mena de sintetitzador orgànic. “Tens un sintetitzador que sona com una guitarra, però no és una guitarra… és un so que ja coneixes, però és estrany, està entre dos mons.” • Remarca que pot jugar amb qualsevol so, fins i tot en broma diu: - “Ens podem tirar un pet i podem transformar-lo en un sintetitzador”. 3.3 Vincles familiars i inici musical (1575 – 1642 s aprox.) • El pare Candy entra també a la conversa: - Explica que el seu germà gran, Lluís, va ser qui va aconseguir la primera guitarra a casa. - La guitarra “corria per la casa” i tothom hi tenia accés. • El Sílvio recorda com va començar: - De petit veia el pare tocar. - Un dia li diu: “Papa, ensenya’m a tocar una mica la guitarra”. - Destaca que el pare mai el va forçar; la motivació va sortir d’ell. - A partir d’aquí, ho descriu com una obsessió positiva per la música. “Un dia vaig pensar: sí, sóc jo el que toca. I a partir d’aquí la resta va ser una obsessió.” 3.4 Creativitat amb pocs recursos: pobresa i enginy (1648 – 1696 s aprox.) • El Sílvio defensa una teoria personal: “Com més pobre ets, més creatiu has de ser per poder fer música.” • Argumenta que: - No tenir diners obliga a inventar recursos: - Quan no es pot comprar un instrument o un efecte, cal crear-lo o simular-lo. - Això el situa en una posició de descobriment constant i li dona la sensació d’un “avantatge brutal”. • Considera que aquest límit econòmic pot ser motor d’innovació, tot i que reconeix que també hi ha gent amb molts diners que fa música interessant. 3.5 Músics col·laboradors i banda en directe (1696 – 1799 s aprox.) • Tot i que el disc té una forta empremta personal, no està fet només per ell: • Col·laboradors destacats al disc: - Karim Habib: guitarrista, viu a Tarragona, considerat “increïble”. - Lito Wakame: cantautor de Reus, participa en diversos temes. - Christian Papió: bateria d’un poble del sud (l’Escènia), descrit com “un nervi de la terra”. - David Cuenca: baixista. - Candy: pare del Sílvio, que canta i mescla. • Formació en directe i canvis: - L’objectiu és que aquests músics formessin part de la banda de directe per presentar l’àlbum. - Però hi ha condicionants de distància geogràfica: - El bateria viu al nord. - El baixista viu a Holanda. - Han hagut de cercar substituts: - Per la bateria, fitxa el Roger, bateria d’Ítaca Band (anomenat “Ità Caban” de forma col·loquial). - Encara estan pendents de trobar un baixista definitiu. 3.6 Procés de gravació experimental amb casset (1829 – 1901 s aprox.) • Parlen d’una cançó concreta del disc (pista 5) que a la presentadora li recorda Queen (“The Show Must Go On”), per la sensació de veus ralentejades. • El Sílvio explica un dels trucs de producció de l’àlbum: - Recupera una gravadora de caset antiga del grup del seu pare, guardada i mig destruïda en un traster. - La restaura i la utilitza per bolcar veus i sintetitzadors. - La gravadora té un selector de velocitat, així pot fer: - Reduir la velocitat de la cinta magnètica. - Fer que la veu soni més lenta i més greu (més “grossa”). • Explica el mètode d’aquesta cançó: - Primer grava una harmonia de veus amb acords. - Després esborra els acords i només conserva les veus. - Les passa a la cinta de caset. - Canvia la velocitat i accepta la nova tonalitat que resulti. - A partir d’això, composa una cançó nova sobre la tonalitat que “decideix” la cinta. “Vaig a reduir la velocitat i llavors, a la tonalitat a la que la cinta decideixi que estaré, composo una cançó. I va sortir això.” 3.7 Títols llargs, cançons conceptuals i interpretacions obertes (1958 – 2121 s aprox.) • La presentadora comenta que hi ha una cançó amb títol molt llarg, que fins i tot li tapa part de la cara al cartell que té a l’estudi. • El Sílvio defensa el títol llarg perquè la cançó és estranya i conceptual i necessitava un text que la definís una mica. • Li agrada que cada persona la interpreti diferent: - La presentadora hi ha vist amor i imatges de balenes sota el mar, sons filtrats sota l’aigua i ecos de documentals. - El Sílvio escolta vuiat aquestes lectures i no vol imposar una interpretació. • Parlen d’una altra cançó amb un títol suggerent: “També sóc això”: - Resumeix la seva lluita amb la por a publicar: - No volia que el definissin com “el Sílvio és això” o “aquest gènere”. - Temia quedar encasellat en una identitat fixa. - La conclusió que recull la cançó és: sigui el que sigui que la gent vegi, ell també és això. “La qüestió és que, fos el que fos, jo també era això. Tot, no, eres tot. I no alhora.” • Hi ha també reflexió sobre el canvi constant: - L’“infinit de primavera” actual podria donar pas a una futura “tardor d’estiu” o el que vingui; no vol quedar-se encallat en una sola estació estilística. 3.8 Temps de producció, perfeccionisme i alliberament (2152 – 2253 s aprox.) • El disc consta de 9 cançons. • El Sílvio reconeix que: - Està molt satisfet amb el resultat. - No busca la perfecció absoluta, perquè considera que no s’hi arriba i que és paralitzant. - Accepta que una obra no s’acaba mai, simplement “es deixa d’intervenir-hi” i es publica. • Dificultat personal: - Li costava publicar perquè sentia que, un cop fora, la música ja no li pertanyia. - Algunes cançons són molt personals i li incomoda pensar que les pugui escoltar “qualsevol”. “Una vegada ho he publicat ja no és la meva música, ja és la música de tothom… i hi ha coses d’aquest àlbum que per mi són tan personals…” • Temporalitat del projecte: - Va composar i gravar el disc fa dos anys. - La mescla i masterització es van acabar fa un any. - La publicació s’ha endarrerit per problemes amb distribuïdores i perfils, incloent la recuperació del seu nom artístic. • Ara, però, diu que està alliberat: aquest “Sílvio de fa dos anys” ja no existeix i l’àlbum queda com una fotografia d’un moment vital. 3.9 Nou single “Sóc un museu” i col·laboració amb Laia Cucó (2253 – 2370 s aprox.) • La presentadora li pregunta si segueix composant i si hi haurà novetats. • El Sílvio anuncia una sorpresa per al 5 de desembre: - Un single nou relacionat amb l’àlbum, com un regal per a tothom. - El tema es titula “Sóc un museu”. - Inclou la col·laboració de Laia Cucó, artista de la seva ciutat: - Ballarina. - Cantant amb una veu espectacular. - També fotògrafa. “És un single que es diu Sóc un museu… i us el regalo, aquest 5 de desembre.” • Musicalment, continua en la mateixa línia de joc amb les veus i textures, coherent amb l’“Infinit de primavera”. 3.10 El valor del procés creatiu i l’art de descartar (2392 – 2468 s aprox.) • El Sílvio subratlla que la millor part de fer música és el procés, no el resultat final: - El moment de descobrir una idea inesperada mentre compon. - Les expectatives que es generen quan troba una combinació de sons que li agrada molt. “El procés és la millor part. Amb diferència.” • Sovint, quan troba una secció que l’emociona: - L’escolta repetidament al sofà. - Imagina totes les possibles direccions que podria prendre la peça. - A vegades decideix no fer res més amb allò i simplement ho deixa guardat. • Confessa que és més de descartar que d’acumular: - Prefereix eliminar idees que no el convencen que no pas convertir-ho tot en cançons. - Això s’oposa a la temptació de fer un “triple” o “quàdruple” disc acumulant esbossos. 3.11 Escolta de “Infinit de primavera” i comentari de l’outro (2486 – final) Cançó “Infinit de primavera” • Escolten la cançó que dona nom a l’àlbum, on canta també Candy. • La presentadora la descriu com una muntanya russa emocional: - Frases i passatges dolços i bonics. - Alternats amb versos que fan mal, més foscos. • Imatge potent de la lletra: “Les teves ulleres plenes de petons” – La presentadora la llegeix com una metàfora bonica i real: quan estàs tan a sobre de l’altre, tot queda tacat de petons i no veus res més. • El Sílvio vincula aquesta imatge amb la seva parella Cristina i explica que sovint la poesia neix de traslladar una escena quotidiana a un altre context. Outro “Així és com t’estimo” • Parlen de l’outro final del disc, d’un minut i mig, molt breu i eteri: - El títol és “Així és com t’estimo”. - No és una cançó convencional amb lletra clara, sinó un fragment sonor. “Et vaig deixar aquest fragment de so per definir com t’estimo.” • El Sílvio diu que no li agrada ser massa literal parlant d’amor en les lletres; per això prefereix deixar que la música expressi el sentiment. 3.12 Tancament i invitació a tornar al programa • La presentadora els convida a tornar un altre dia a Tarragona Ràdio, potser per presentar un videoclip o nous projectes. • Bromejen amb l’agenda del 5 de desembre a les 18:10, lligant-ho a la sortida del nou single. • Comiat cordial: - “Gràcies a tots dos. Un plaer.” - El programa plega coincidint amb el butlletí horari de les 7. Temes principals tractats 1. Proximitat amb l’oient • Trucada en directe a una oient fidel (Imma) per felicitar-la pels 50 anys. • Conversa sobre família, aniversaris, ponts i celebracions, amb to casolà i participatiu. 2. Escena musical catalana i comarques de Tarragona • 25 anys del Sona 9 i el paper de grups com Gadagang. • Recuperació de memòries de concerts a la Plaça Major de Montblanc i el Senglar Rock. • El Calçofest de Valls com a nou festival massiu, amb 10.000 assistents. • Projecció de figures actuals com Maria Jacobs. • Homenatge a músics del territori com Josep Romeu “Toñín”. 3. Creació musical, producció i tecnologia • Explicació detallada de la síntesi granular i com transformar àudio en textures. • Ús creatiu de cintes de caset antigues per alterar tonalitats i velocitats. • Integració de sons híbrids (entre instruments reals i sintetitzats). 4. Identitat artística i vulnerabilitat • Por a ser encasellat en un estil o etiqueta. • Dificultat per publicar obres molt personals. • Acceptació que la música, un cop publicada, ja no és de l’autor sinó del públic. 5. Procés creatiu vs. resultat • El procés (composar, experimentar, descobrir sons) és la part més gratificant. • El valor de descartar idees i no voler-ho publicar tot. • El disc com a “fotografia d’un moment” més que no pas un punt d’arribada definitiu. 6. Relació intergeneracional en la música • Vincle artístic pare-fill (Candy – Sílvio): - Herència de la guitarra i del grup antic. - Treball conjunt en mescla i veu. • Reutilització de material antic (gravadora de caset) com a pont entre generacions. Tags (paraules clau) • Tarragona Ràdio • Fans de Tarragona • Sílvio Álvarez • Infinit de primavera • Retrovisor musical • Jordi Sobranyes • Sona 9 • Gadagang • Si et cau és que pica • Georgina Llaurador • Calçofest • Valls • Maria Jacobs • Música catalana • Síntesi granular • Producció musical • Gravadora de caset • Creativitat • Identitat artística • Procés creatiu • Josep Romeu Toñín • Concerts • Single Sóc un museu • Laia Cucó • Candy (pare del Sílvio) • Aniversari oients • Imma • Pont de desembre • Festival de música Seccions amb temps (en segons) 1. Obertura i trucada d’aniversari a la Imma Benvinguda i introducció del programa Inici: 0 Final: 29 Títol: Obertura del programa i presentació del dia Resum: La presentadora dóna la benvinguda a la sintonia de Tarragona Ràdio, situa el programa en el temps (24/11/2025) i avança que hi haurà “bons protagonistes”, tot anunciant una trucada especial. Trucada sorpresa a la Imma (no respon a la primera) Inici: 29 Final: 62 Títol: Trucada sorpresa a una oient històrica Resum: S’inicia la trucada a la Imma, una de les oients més antigues. A l’estudi comenten en directe si estarà encara de celebració i juguen amb la incertesa perquè no agafa el telèfon immediatament. La Imma entra en antena i es revela la sorpresa Inici: 62 Final: 115 Títol: Imma en directe i felicitació pels 50 anys Resum: La Imma respon finalment. La presentadora li diu que és en directe a la ràdio. Parlen del fet que fa temps que no fan aquestes sorpreses i revelen que la Imma celebra els 50 anys. Conversa sobre el dinar de família i la celebració Inici: 115 Final: 210 Títol: Dinar familiar, aniversari rodó i plans de celebració Resum: Expliquen que la Imma ha fet un dinar de família que s’allarga. Parlen de quanta gent hi ha, d’amics i família, i del bon ambient. Es remarca que la Imma té “una bona colla” d’amics i familiars. Pont de desembre i arribada de la família de Barcelona Inici: 210 Final: 275 Títol: Plans amb la família de Barcelona i el pont Resum: Parlen dels familiars de Barcelona que no han pogut venir però que aprofitaran el pont de desembre (dies 6 i 8) per visitar-los. Es fa broma sobre com el pont “cau malament” aquell any, però potser l’any següent permetrà més dies seguits. Comentaris sobre múltiples dates d’aniversari i humor Inici: 275 Final: 343 Títol: Tres aniversaris i l’important és celebrar Resum: Conversa amb la Maria sobre el canvi oficial de la seva data de naixement (de l’11 a l’1). Bromeja que té “tres aniversaris”. La presentadora destaca que l’important és celebrar-ho, reforçant el to festiu i familiar. Petició de cançó i dedicatòria Inici: 343 Final: 386 Títol: La Imma tria “La morocha” Resum: Abans d’acomiadar-se, la presentadora demana a la Imma la seva cançó preferida. Ella escull “La morocha”. La presentadora diu que la poden trobar fàcilment per internet i li dedica el tema com a regal d’aniversari. Emissió de la cançó “La morocha” Inici: 386 Final: 514 Títol: Música: “La morocha” per a la Imma Resum: S’emet la cançó “La morocha” completa o gairebé completa, com a dedicatòria a la Imma. El bloc tanca la part més íntima i festiva de la primera secció. 2. Retrovisor musical amb Jordi Sobranyes Transició: record a la Imma i introducció del retrovisor Inici: 514 Final: 566 Títol: De l’aniversari al retrovisor musical Resum: La presentadora tanca el bloc de la Imma, felicita de nou i introdueix que espera l’arribada del Sílvio Álvarez. Mentrestant, dona pas al retrovisor musical dels dilluns amb el Jordi Sobranyes. Presentació del retrovisor i connexió amb Jordi Sobranyes Inici: 566 Final: 594 Títol: Presentació del retrovisor musical #297 Resum: Es connecta amb Jordi Sobranyes, que anuncia que el retrovisor número 297 estarà dedicat principalment a la festa dels 25 anys del Sona 9 i al primer Calçofest. Crònica de la festa del 25è aniversari del Sona 9 Inici: 594 Final: 642 Títol: 25 anys del concurs Sona 9 Resum: Jordi explica la celebració del 25è aniversari del Sona 9 a l’Antiga Fàbrica Damm de Barcelona, amb la participació de 26 exconcursants, entre ells Eloi Durant i els cambrilencs Gadagang, que tornen puntualment als escenaris. Entrevista a Jordi Martí (Gadagang) i record a Montblanc Inici: 642 Final: 733 Títol: Gadagang: retorn puntual i records del 2002 Resum: Es recullen declaracions de Jordi Martí, de Gadagang, que explica que el retorn és només per la festa, recorda com el Sona 9 va impulsar la seva carrera i rememora el concert a la Plaça Major de Montblanc l’estiu de 2002, a la prèvia del Senglar Rock. Element teatral i testimoni de Georgina Llaurador Inici: 733 Final: 804 Títol: Escenografia de Gadagang i “Si et cau és que pica” Resum: Es parla de la posada en escena de Gadagang (cascos de soldador, màscares). S’escolta l’actriu Georgina Llaurador declarant que ha vingut especialment per veure’ls i es recupera el clàssic “Si et cau és que pica”, que sona al programa. Presentació del Calçofest de Valls Inici: 891 Final: 930 Títol: Calçofest: primer gran festival a Valls Resum: Jordi passa a parlar del primer Calçofest de Valls, celebrat a la zona del Fornàs, amb 10.000 persones en una carpa de 5.000 m². Presenta breument el cartell i destaca el paper de Maria Jacobs obrint el festival. Entrevista a Maria Jacobs sobre el concert Inici: 930 Final: 984 Títol: Maria Jacobs: tancament d’etapa discogràfica Resum: La Maria comenta que està molt contenta del concert, on ha presentat per última vegada el seu disc, repassant temes de “Invisible” i “El porto escrit”, a més de “Heartbreaker”, “Bombolla” i algunes versions. Explica que a partir d’ara li costarà més fer concerts, però que no deixa de fer música. Anunci de l’encesa de llums de Nadal i tancament del retrovisor Inici: 984 Final: 1017 Títol: Encesa de llums de Nadal i agenda de la Maria Jacobs Resum: Es destaca que la setmana següent Maria Jacobs actuarà a l’encesa de llums de Nadal de Valls. Jordi avança que tancarà el retrovisor amb un record a Josep Romeu “Toñín” i s’acomiada fins la setmana següent. Homenatge a Josep Romeu “Toñín” Inici: 1017 Final: 1066 Títol: Record a Josep Romeu “Toñín” Resum: Es dedica un espai final del retrovisor al músic vallenc Josep Romeu “Toñín”, antic baixista d’Els Trulls, mort fa quatre anys. Es fa una dedicatòria emotiva a la seva memòria, família i amics. 3. Entrevista a Sílvio Álvarez i el disc “Infinit de primavera” Transició i introducció a “Infinit de primavera” Inici: 1066 Final: 1386 Títol: Presentació de Sílvio Álvarez i “Infinit de primavera” Resum: Tancat el retrovisor, la presentadora obre el bloc preguntant “com és d’infinita la teva primavera” i avança que el disc té nou cançons. Sona un fragment musical introductori mentre prepara l’entrada del convidat. Arribada del Sílvio i el seu pare Candy a l’estudi Inici: 1386 Final: 1429 Títol: Sílvio i Candy: una arribada amb sorpresa Resum: Es presenta Sílvio Álvarez com a compositor i productor, i s’explica que ha vingut acompanyat del seu pare Candy, que també forma part del disc. La presentadora confessa que volia sorprendre el Sílvio, però és ell qui la sorprèn portant el pare. Paper de Candy en el disc i error en els crèdits Inici: 1429 Final: 1476 Títol: Mescles, veu i un error burocràtic Resum: El Sílvio explica que el seu pare ha fet gran part de la mescla de l’àlbum i que canta a la cançó “Infinit de primavera”. Revela que, per un error burocràtic, el seu nom no surt als crèdits digitals, però que estan treballant per arreglar-ho. Portada del disc i concepte del “desdibuix” Inici: 1476 Final: 1495 Títol: Portada granular i identitat desdibuixada Resum: La presentadora relaciona la manera com el Sílvio apareix i desapareix (a nivell artístic) amb la portada “desdibuixada” del disc. El Sílvio confirma que la portada és granular i que això està lligat al concepte de síntesi granular que recorre l’àlbum. Explicació de la síntesi granular Inici: 1495 Final: 1564 Títol: Què és la síntesi granular? Resum: El Sílvio explica el concepte de síntesi granular: fragmentació microscòpica de l’àudio per crear noves textures i instruments, distribuint els fragments en l’espai estèreo. Posa l’exemple d’una guitarra transformada en sintetitzador granular, que sona entre dos mons. Entrada de Candy i orígens musicals familiars Inici: 1575 Final: 1642 Títol: La primera guitarra a casa i l’obsessió del Sílvio Resum: Candy explica com el seu germà Lluís va portar la primera guitarra a casa i com tots hi van anar aprenent. El Sílvio recorda que mai va ser forçat, sinó que un dia va demanar que li ensenyessin. A partir d’aleshores, la música es converteix en la seva obsessió. Pobresa, creativitat i enginy musical Inici: 1648 Final: 1696 Títol: Fer música amb pocs recursos Resum: El Sílvio exposa la seva teoria que, quan tens pocs diners, has de ser més creatiu per fer música. Això el porta a inventar recursos i li dona una sensació de descobriment permanent i d’avantatge, tot i no tenir gran capital. Músics col·laboradors i banda per al directe Inici: 1696 Final: 1799 Títol: De l’estudi a l’escenari: la banda del Sílvio Resum: S’enumeren els músics que han participat al disc (Karim Habib, Lito Wakame, Christian Papió, David Cuenca i Candy). Es comenta la dificultat de reunir-los per la distància i la necessitat de buscar nous components per la banda en directe, com el bateria Roger d’Ítaca Band. Cançó pista 5 i experiment amb la gravadora de caset Inici: 1799 Final: 1901 Títol: Ralentir veus amb cinta magnètica Resum: A partir d’una associació amb Queen, el Sílvio explica com ha utilitzat una gravadora de caset antiga del grup del seu pare per gravar veus i sintetitzadors. Redueix la velocitat de la cinta per obtenir veus més profundes i, a partir de la tonalitat resultant, compon la cançó. Títol llarg, interpretacions obertes i metàfores marines Inici: 1958 Final: 2071 Títol: Cançons conceptuals i lectures personals Resum: Debaten sobre una cançó amb títol molt llarg i conceptual. La presentadora confessa que hi veu imatges de fons marí i balenes, sons difosos sota l’aigua. El Sílvio celebra que cadascú en tregui la seva pròpia història i teoria. “També sóc això” i la por a ser definit Inici: 2071 Final: 2130 Títol: Identitat artística i por a l’etiqueta Resum: Parlen de la cançó “També sóc això”, que sorgeix de la por del Sílvio a ser encasellat. No volia que el definissin per un únic so o estil, i la cançó és la seva manera d’acceptar que qualsevol imatge que la gent tingui d’ell també forma part del que és. 9 cançons, satisfacció i renúncia a la perfecció Inici: 2152 Final: 2217 Títol: Un disc mai és perfecte, només es deixa d’intervenir-hi Resum: Es confirma que l’àlbum té nou cançons. El Sílvio es declara satisfet però allunyat de la idea de perfecció. Diu que no li agrada pensar que una obra està totalment acabada, perquè sempre es podria retocar; arriba un moment en què cal donar-la per feta. Temporalitat del projecte i pèrdua de propietat emocional Inici: 2217 Final: 2253 Títol: El Sílvio de fa dos anys i la música que ja no és seva Resum: Explica que va gravar i compondre el disc fa dos anys, el va masteritzar fa un any, i els retards de publicació han fet que ara senti que aquell “jo” ja no existeix. Ara considera que l’àlbum ja no és seu, sinó de qui el vulgui escoltar. Anunci del single “Sóc un museu” i col·laboració amb Laia Cucó Inici: 2253 Final: 2370 Títol: Nou single per Nadal: “Sóc un museu” Resum: El Sílvio avança que el 5 de desembre publicarà un single extra vinculat a l’àlbum, titulat “Sóc un museu”, com a regal per a tothom. La cançó és una col·laboració amb Laia Cucó, ballarina, cantant i fotògrafa, i manté la línia d’experimentació amb les veus. Procés creatiu, expectatives i art de descartar Inici: 2392 Final: 2468 Títol: El plaer d’estar fent i no de tenir fet Resum: El Sílvio defensa que la part més gratificant és compondre i experimentar, no necessàriament publicar. Sovint es queda escoltant en bucle fragments nous, imaginant què pot fer-hi, i moltes vegades decideix no convertir-los en cançó. Prefereix descartar que acumular. Escolta de “Infinit de primavera” i comentari líric Inici: 2486 Final: 2840 Títol: Escolta i anàlisi d’“Infinit de primavera” Resum: S’escolta la cançó “Infinit de primavera”, on participa Candy. La presentadora la descriu com una muntanya russa entre dolçor i dolor. Destaquen especialment la imatge de les ulleres plenes de petons, que el Sílvio associa a moments reals amb la seva parella Cristina, exemplificant com la poesia sorgeix de gestos quotidians. Outro “Així és com t’estimo” com a definició sonora de l’amor Inici: 2840 Final: 2894 Títol: Un fragment de so per dir “t’estimo” Resum: Parlen de l’outro breu del disc, “Així és com t’estimo”, d’un minut i mig. El Sílvio diu que no li agrada parlar d’amor de forma literal a les lletres, i que aquest fragment de so és la manera com vol descriure l’amor, deixant que la música ho expressi. Reflexió final sobre formalitat i tonteries Inici: 2894 Final: 2924 Títol: Contra la formalitat i a favor de la bogeria creativa Resum: El Sílvio afirma que la formalitat és enemiga de la innovació i que darrere la gent massa formal s’hi pot amagar qualsevol cosa. Reivindica “estar una mica cabra” com a actitud creativa i vital, oposada a l’encaixonament. Invitació a tornar al programa i tancament Inici: 2924 Final: 2976 Títol: Invitació a futures visites i comiat Resum: La presentadora convida el Sílvio i el Candy a tornar a Tarragona Ràdio, potser amb un videoclip nou. Bromejen amb el 5 de desembre a les 18:10 com a cita potencial. S’acomiaden cordialment i el programa tanca just abans del butlletí de les 7. Interlocutors principals • Presentadora del programa Fans de Tarragona (Sílvia) • Imma – oient fidel, protagonista de la trucada d’aniversari • Maria – familiar de la Imma, apareix breument a la trucada • Jordi Sobranyes – responsable del retrovisor musical • Jordi Martí – membre de Gadagang • Georgina Llaurador – actriu de Reus, fan de Gadagang • Maria Jacobs – cantant vallenca • Sílvio Álvarez – compositor i productor, convidat principal • Candy – pare del Sílvio, músic i tècnic implicat al disc

  • 24'

    25 anys del Sona9 i records tarragonins

    Resum general del Podcast En aquest episodi, des dels Estudis de Tarragona Ràdio, la Sílvia i en Jordi Sobranyes dediquen la secció a celebrar els 25 anys del Sona9, el concurs de maquetes i propostes musicals que ha esdevingut un referent per a grups emergents de tot el país. El focus se centra especialment en grups i artistes vinculats a Tarragona i comarques que han passat pel concurs. Es combinen fragments d’entrevistes enregistrades amb músics i protagonistes històrics del Sona9 amb els comentaris en directe a l’estudi. El to és nostàlgic, molt còmplice i ple d’anècdotes sobre concerts, maquetes, gravacions i trajectòries personals. 1. Introducció i context del programa Presentació a l’estudi • La Sílvia obre el programa amb una entradeta més poètica i intimista, i tot seguit dona pas a Jordi Sobranyes “en vivo i en directe”. • Es comenta, en clau d’humor, la nominació de la Sílvia als Premis Art com a millor periodista musical, i com això li genera nervis i insomni. "No me'n posis nerviosa, que porto dos o tres dies que no puc dormir bé." Presentació del tema del dia • El tema central: els 25 anys del Sona9, un concurs que va començar el maig de 2001 com a concurs de maquetes i que ara és un aparador de propostes musicals emergents. • Es destaca que hi haurà una festa del 25è aniversari a l’antiga Fàbrica Damm de Barcelona, on es reuniran molts ex-concursants. • Es menciona una llista llarga de noms participants a la festa (Anímic, Bigué, Vicky Mel, Capboc, Clarenbald, Dan Peralbo, Eloi Durant, Núria Durant, Est o Est, Gada Gang –de Cambrils–, Gataca, Gavina MP3...). El programa decideix centrar-se en grups i artistes de les comarques de Tarragona que han passat pel Sona9. 2. La Tarambanda: pioners tarragonins al Sona9 (2001) Recordant el preliminar de Tarragona • Primer focus: La Tarambanda, un dels grups participants a la primera edició del Sona9 (2001). • Van actuar al primer preliminar fet a Tarragona, el 20 de juny de 2001 a la Vaqueria. • Aquella nit també hi tocaven: - Els 3 - Set de Bar - Ariel Santa Maria i la banda del Pere Mata Testimoni de Toni Martínez (guitarrista) Toni Martínez rememora aquella època: • Situa clarament l’any: 2001, primera edició del Sona9. • Ho defineix com una experiència superemocionant perquè eren molt joves i era la primera vegada que arribaven “tan lluny”. • Explica que tot semblava pujar com l’escuma: - Els anaven molt bé les prèvies. - Tenien fans i fanes que els seguien a tot arreu. "Va ser una època molt bonica." Claus de l’èxit de La Tarambanda Toni destaca dos elements clau: • Les bones cançons de l’Eduard Soler (cançons pop, melòdiques i enganxoses, amb lletres molt ben treballades). • L’encant i magnetisme de l’Anna Cosell com a cantant. "Aquests dos elements van fer que ho féssim cada vegada més bé i que anéssim arribant cap a aquesta final del Sona9." La final a Vic i el repertori • Van arribar a la final a Vic, en una nit freda i amb poc públic, però amb les persones “que havien de ser-hi”. • Formació de La Tarambanda a la final: - Anna Cosell – veu (de la Secuita) - Eduard Soler – baix - Toni Martínez – guitarra (de Valls) - Jaume Martínez – teclats (ara als Fenyrray) - Dani Catena – bateria (ara amb Els Catarres, de Tarragona) - Oriol Oliver – guitarra • Cançons que recorda del repertori: - Tempesta (la més popular entre el públic) - Fira - Improvisant - Ferola Gravació i llegat • La maqueta de La Tarambanda es va gravar als estudis Tívoli amb Jesús Rovira (Lax’n’Busto), en una època en què enregistrar pel teu compte era molt difícil i calia anar a un estudi professional. • Toni remarca que la producció de Jesús Rovira va ser molt bona i que en van aprendre molt. "Queda el record, queden unes bones cançons." • Amb la maduresa, Toni pensa que gaudirien encara més avui una experiència així, perquè ara s’expressen millor musicalment i emocionalment. • Assegura que tots els membres del grup porten aquella nit dins com un record boníssim. Escolta de “Tempesta” • El programa fa sonar fragments de Tempesta de La Tarambanda, utilitzant-la com a banda sonora nostàlgica d’aquests records. 3. Ariel Santa Maria i la banda del Pere Mata: l’home-espectacle Participació al Sona9 a la Vaqueria • El programa dona pas a Ariel Santa Maria, personatge icònic i excèntric, que recorda la seva participació al Sona9 amb la banda del Pere Mata a la Vaqueria de Tarragona. • Ariel explica amb to desimbolt que aquell dia anava “molt borratxo, molt drogat”, però igualment ho recorda prou bé. • Comenta que havia intentat tocar moltes vegades a la Vaqueria amb altres formacions (com Flanges), però que no hi havia manera que els contractessin fins que amb “els serenòs” s’hi van poder colar. Reportatge previ i televisió • Recorda que va presentar la instància a la revista Enderrock i que Pep Blai els va fer un reportatge: - Tot un dia filmant al local d’assaig. - Gravació a casa del “Cristo”, membre de la banda. • Aquell concert preliminar a Tarragona coincidia amb La Tarambanda, els 3 i Set de Bar. La famosa guitarra trencada • Ariel narra la seva obsessió per xafar una guitarra en directe davant les càmeres de TV3 i Canal 33 perquè quedés ben registrat. • El problema: la fusta del terra i de les parets de la Vaqueria feia difícil rebentar-la com calia; buscava pedra o totxo per fer més efecte escènic. "Volia que es vegués bé com se’n fa una guitarra. Però nen, no hi havia manera de xafar-la." Nervis, errors i bon humor • Explica que la banda estava molt nerviosa perquè semblava un esdeveniment molt important. • Recorda errors durant l’actuació (com començar una cançó en un to equivocat) i com repetien temes, però sempre amb molta rialla i sentit de l’humor. • Menciona col·laboracions com l’Agnès Montferrer fent cors. Reflexió sobre el “Rockstar” i tocar de peus a terra • Ariel recorda una bronca del “Martínez” (Toni Martínez de La Tarambanda) perquè considerava una tonteria la idea de voler ser rockstar. "Aquí no pots ser l’Alice Cooper ni pots ser un Marilyn Manson, perquè aquí estem a la terra de la botifarra i l’escudella." • Aquesta frase resumeix molt bé la idea de posar els peus a terra en el context musical català. Continuïtat artística i política • Ariel comenta que creu que aquell any van guanyar “els Sapo”, un grup de Girona que considera molt bo. • Recorda que arran de la seva aparició al Sona9 se’l va començar a considerar “el crac del Sona9”, especialment arran de l’emissió del concert al Canal 33. • Actualment (2025), explica que: - Li queda pràcticament només el Canyi com a company habitual. - La resta de membres s’han jubilat, tenen canalla, etc. - Està gravant un nou disc “Gaudim Reus”, com a segona part de Cançons de RTV. • Sobre política, diu que si algun dia es torna a presentar a eleccions a Reus seria per ser alcalde amb majoria absoluta, no per ser només regidor. Invitació a Tarragona Ràdio • Després del seu testimoni, Sílvia comenta amb Jordi que Ariel està convidadíssim a venir a Tarragona Ràdio quan vulgui. • Recorda que l’últim cop que hi van parlar va ser per una cançó de l’estiu i que fa temps que el té “despistat”. • El programa fa sonar un fragment de música d’Ariel Santa Maria. 4. L’Angelot i Les Ànimes: la prèvia de Lleida (River Café) El preliminar de Lleida (2001) • Jordi explica que, en aquella mateixa primera edició del Sona9 (2001), una setmana abans del preliminar de Tarragona, hi va haver el preliminar de Lleida al River Café (13 de juny de 2001). • Allà hi van actuar: - Busquenbaix - Fly - L’Angelot i Les Ànimes (de Vilella) Records de l’Angelot i Les Ànimes • Un membre del grup (baixista Pere Aguadé) recorda: • Un ambient de nervis, expectació i ganes de participar i guanyar. • La formació del concert: - Pep Boada – veu (l’Angelot, qui canta Les Ànimes) - Tom Salvat – bateria - Jaume Ramon Salvany – guitarra - Pere Aguadé – baix • Havien acabat de gravar una maqueta amb Jesús Rovira (Lax’n’Busto), repetint així el patró de grup emergent que passa per un productor de referència. • Cançons destacades de l’època: - Sense estels - Compte temps - Superstar Evolució del grup • Explica que el projecte continua en actiu, tot i els canvis: • El nucli actual manté bateria i baix de l’etapa de rock dur (rock “dur” / “rock i ar”), i s’hi han anat incorporant músics més joves. • Han passat 4 o 5 cantants pel grup. • L’actual cantant és Bàrbara Flores, una noia de Valls que hi és des de 2012. • El nou guitarrista, molt jove (vint-i-pocs anys), s’hi ha incorporat darrerament, tot i que ha patit una lesió seriosa en un concert (li va caure una torre de llums al damunt, que el va deixar de baixa). • L’últim concert que recorda és a la Vilella Alta. 5. Eloi Durant: un guanyador recent del Sona9 (2023) Guanyador del Sona9 • El programa incorpora la veu de Eloi Durant, artista de Tarragona que va guanyar el Sona9 l’any 2023. • Eloi descriu l’experiència com a molt recent i molt divertida, marcada per la dinàmica de proves successives: "És com anar fent un caminet de proves, com un repte diferent." • Destaca que el Sona9 té la particularitat de no ser només tocar en directe, sinó també participar en proves creatives (com musicar poemes), cosa que el fa diferent d’altres concursos. Cançons i proves del concurs • Eloi explica que el va acompanyar Pau Vinyals, el productor musical amb qui treballa habitualment. • Una de les proves consistia a musicar un poema. Ell va fer: - Anell del cercle (poema musicat) • A la final, recorda haver interpretat: - Pluja - Llum - I fins a un total de cinc cançons. Després de guanyar el Sona9 • L’any 2025 Eloi explica que ha estat reposant, posant coses a lloc i fent música nova. • El Sona9 li ha permès: - Fer un primer disc, gravar-lo i girar-lo. - Viure moltes experiències que ara l’han ajudat a plantejar-se quin tipus d’artista vol ser i quin ritme de treball vol seguir. "El primer disc va ser molt ràpid i ara estic anant una mica més a poc a poc." 6. Pep Blai: la mirada del presentador i jurat El paper als inicis del Sona9 • El darrer testimoni és el de Pep Blai, que als primers Sona9 no hi participava com a músic, sinó com a presentador i membre del jurat, juntament amb Lluís Andrau i Albert Puig. • La seva feina era pujar a l’escenari i obrir els concerts amb el clàssic: “Comencem el concurs!”. Bon rotllo i esperit de descoberta Pep Blai subratlla diversos elements clau dels inicis del Sona9: • Hi havia una gran connexió entre el jurat i els músics, tot plegat amb molta naturalitat. • El concurs va néixer com una iniciativa gairebé autofinançada, amb un cert esperit de “anem a provar a veure què passa”. "Ens basàvem amb el bon rotllo i amb les ganes de descobrir gent diferent." • Era una època d’experimentació: - El públic hi anava amb curiositat. - Els grups venien d’arreu del territori. Impuls al català i a totes les comarques • Un punt important que remarca Pep Blai és l’impacte del Sona9 en la normalització lingüística: Molts grups que cantaven en castellà o anglès es presentaven al concurs en català i, a partir d’aquí, continuaven fent música en català. • També destaca com el Sona9 va dignificar totes les comarques: "La gent de Tarragona, la gent de Reus, la gent de Valls es van sentir en igualtat de condicions... igual que qualsevol grup de Barcelona." • El jurat premiava sobretot la personalitat i les idees pròpies, per sobre de la tècnica pura: "Ens semblava molt més important potenciar algú que té bones idees i que té ganes i personalitat, molt més que la tècnica per ella mateixa." Això feia que tothom sentís que podia tenir opcions reals de guanyar, alimentant la il·lusió. Trajectòria professional de Pep Blai • Explica que, gràcies a la feina en televisió (3XL.9 i programes musicals al Canal 33), avui és professor de català a 3r i 4t d’ESO, on utilitza molta música, sèries i documentals per ensenyar. • Aquesta feina li dona estabilitat i temps per escriure llibres, que és la fase on es troba actualment. • Recorda amb afecte el programa 3XL.9 i la manera de treballar: - Anaven amb una furgoneta arreu del país. - Feien reportatges als pobles i a les cases dels grups, en lloc de fer-los venir a Barcelona. - Donaven protagonisme tant als grups com a personatges com Ariel Santa Maria. La televisió va començar a descobrir Ariel Santa Maria arran del Sona9, i després se’l va seguir quan es va presentar a eleccions, etc. El “crac del Sona9” • Pep Blai menciona un personatge recurrent als concerts: Jordi Sobranyes, que assistia a tots els Sona9 i va merèixer el títol de “el crac del Sona9”. • Això lliga amb el present, perquè Jordi és ara el col·laborador setmanal que porta la secció musical al programa de la Sílvia. 7. Tancament: festa del 25è aniversari • En el tram final, la Sílvia recorda que normalment en Jordi Sobranyes hi intervé amb píndoles gravades, però que aquest cop és en directe per anunciar una cita important. • Repetint-ho gairebé com un eslògan, deixen clar el missatge clau: Dijous hi ha la festa del Sona9, 25è aniversari, a l’antiga Fàbrica Damm de Barcelona, a partir de les 7 de la tarda. • S’anuncia que hi actuaran, entre d’altres, Gada Gang (de Cambrils). • El programa es tanca amb comiat cordial entre Sílvia i Jordi, i recordant la continuïtat del programa fins al cap de setmana següent. Idees clau del Podcast • 25 anys del Sona9: recorregut històric del concurs des de 2001 fins a 2025. • Protagonisme tarragoní: La Tarambanda, Ariel Santa Maria, Eloi Durant, l’Angelot i Les Ànimes, Gada Gang. • Paper dels mitjans (TV3, Canal 33, Enderrock, programes com 3XL.9) en la difusió de grups emergents. • Impacte cultural i lingüístic: impuls al català en la música i igualtat d’oportunitats per a totes les comarques. • Trajectòries personals: del concurs al present – músics que continuen, que han canviat de formació o que han trobat altres feines vinculades a la cultura. • Festa del 25è aniversari: retrobada d’ex-concursants i celebració d’un quart de segle de música emergent.

  • 11'

    Retrovisor musical: exposicions, concerts i vermuts

    Resum del contingut Introducció del programa S’obre el fragment amb una reflexió sobre els “primers dies” (sovint dilluns, però cadascú té el seu) i el canvi de rutines. S’activa la secció retrovisor musical amb la participació del col·laborador Jordi Sogranyes, que presenta tres píndoles sobre concerts i esdeveniments recents. 1. Exposició fotogràfica de Clàudia Wynn Es parla de la fotògrafa Clàudia Wynn, que cobreix molts concerts del Festival Accents. Ha inaugurat al Bar Campus de Reus l’exposició fotogràfica L’Accents en imatges, oberta fins al 20 de novembre. L’artista explica que és la seva primera exposició pròpia i que el lloc li fa especial il·lusió perquè hi va passar l’adolescència. "Estic molt contenta perquè a més a més és la meva primera exposició... m’omple d’orgull i estic supercontenta, molt emocionada." Fa dos anys que forma part de l’equip del festival, però fa quatre anys que hi col·labora, i uns nou anys que fa fotos de concerts. Va començar amb el grup La Casa Azul, ha fotografiat festivals i diferents grups i, dins del Festival Accents, ha retratat diversos músics. Es recorda el primer concert seu dins del festival: Renaldo & Clara a Altafulla, i se’n punxa la cançó La finestra. 2. Concert de Julivert al Morell (Festival Accents) Es fa una “clucada d’ull” musical amb Renaldo & Clara i després es passa a la segona píndola. Es destaca l’actuació de Julivert de Torroja del Priorat en el marc del Festival Accents. El concert, previst a la Plaça de la Font, es va traslladar al Pavelló del Morell per la previsió de pluja. Julivert hi va presentar el disc Atamarit en un ambient de festa major: Referències a Sant Martí, vestits nous, llum de la lluna i convidats que omplen el pavelló. Esment de grups i colles com l’esbart de Tarragona. S’escolten fragments de cançons amb ritme festiu i vermut de festa major, amb lletres que parlen de ballar, cantar i “la mà de morter pica a tot drap”. L’equip recorda amb afecte els membres del grup (com Jordi Sunyer i Sergi Clofent) i els agraeix la seva energia. 3. Actuació dels Somiatruites a Reus A la tercera píndola, es comenta una de les primeres actuacions del grup Somiatruites. Van tocar diumenge a l’hora del vermut, al bar La Mulaceta dels Amics de Reus. La banda, liderada per Aniol Canyissà, va interpretar grans èxits internacionals de rock and roll. També van versionar una peça de Txarango, aportant un toc de fusió i proximitat. Tancament de la secció Jordi s’acomiada de la presentadora Sílvia i dels oients dels Fans de Tarragona i del programa Ja tardes cap de setmana. Es tanca la secció de retrovisor musical amb música de fons i una última cançó. En conjunt, el fragment és un repàs vibrant i proper a la vida cultural recent del territori: - fotografia musical, - concerts de proximitat, - i vermuts festius que combinen tradició i modernitat.

  • 50'

    Premis ARC, Zona Nou i Nostàlgia Cubana

    Resum general Programa Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio centrat en tres blocs principals: Crònica dels Premis ARC 2025 al Teatre Tarragona Celebració dels 25 anys del programa Zona Nou a l'antiga fàbrica Estrella Damm Entrevista a Neuén Tayel sobre el disc Nostàlgia Cubana i el concert al Santuari de Montserrat de Montferri El to del programa combina crònica musical, reconeixement al talent local i reflexió cultural i social a través de la música. 1. Premis ARC 2025 al Teatre Tarragona 1.1. Context i obertura del programa • Esment inicial del dia i del programa Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio (20 de novembre de 2025). • La conductora explica que no aprofundiran en l’efemèride històrica del dia, sinó que celebraran: - El que va passar ahir al Teatre Tarragona (gala dels Premis ARC 2025). - La festa pels 25 anys del Zona Nou a l’antiga fàbrica Estrella Damm, que s’està celebrant el mateix dia. "Nosaltres el que volem celebrar avui, per una banda és el que va passar ahir al Teatre Tarragona, i per l'altra el que està succeint avui mateix..." 1.2. La gala dels Premis ARC 2025 • S’introdueix un tall d’àudio de l’inici oficial de la 23a edició dels Premis ARC, amb un discurs d’obertura molt enfocat a: - Celebrar la música en directe - Reivindicar el talent i la passió dels professionals que mantenen viu el sector musical. • Presentadora: Mar Grifoll (artista multidisciplinària de les Terres de l’Ebre), que la conductora descriu com a: - Molt eloqüent - Divertida - Àgil - Amb un to inclusiu i natural. "Una dona que no només trepitja l'escenari, l'ocupa, el transforma i, si cal, s'hi queda a viure." 1.3. Música en directe a la gala • La gala compta amb actuacions en directe: - Kelly i Zaya (sonen de fons al programa). - Big Black Rhino, que tanquen la gala i impressionen especialment la conductora per la potència de la veu de la cantant. "La veu que té la cantant dels Big Black Rhino ens va colpir a tots." 1.4. Guanyadors destacats dels Premis ARC La conductora repassa els principals premis (no estrictament en l’ordre de la gala): • Artista o grup emergent: Esbetlana • Millor gira d’artista o grup de jazz, música clàssica o tradicional: Judit Neddermann i Pau Figueres • Millor gira d’artista o grup: Alia Cali • Millor gira d’artista o grup per a públic familiar: Xiula • Millor gira de grup de versions o tribut: Salvando los Piratas Rumba Version • Millor gira d’orquestra o grup de ball: Orquestra Saturno • Millor gira internacional d’artista o grup: Juanjo Escalada i Ruth Van • Millor programació de festa major: Festa Major de Santa Tecla (Tarragona), celebrada eufòricament al programa. • Millor programació de festival o cicle de concerts de mitjà i gran format: Festival Empremtes • Millor programació de festival o cicle de concerts de petit format: Festival Racóndit • Millor programació d’espais musicals o sala de concerts: New Fizz de Barcelona. 1.5. Nominació de Sílvia García i premi a Nando Cruz • Categoria: Millor periodista o programa musical. Nominats: - Zona en català de Ràdio Silenci - Sílvia García de Tarragona Ràdio (conductora del programa) - Nando Cruz - Les Golfes de Gelida • El discurs de presentació del premi reivindica el paper del periodisme musical com a eina crítica i contextualitzadora: "El periodisme musical no és només acompanyar la música, és qüestionar-la, contextualitzar-la i fer-la créixer... En un món de titulars ràpids, el periodisme musical és resistència." • Guanyador: Nando Cruz. Es fa un breu perfil biogràfic: - Nascut a Barcelona (1968). - Periodista musical en actiu des de finals dels 80. - Ha treballat a televisions (Sputnik, Música Moderna – BTV), ràdios (Ràdio Ciutat Vella, iCat), revistes (Popular 1, Rockdelux, Factory) i mitjans digitals (L'Altaveu / Latiba.cat, Time Out Barcelona, Crític, etc.). • Tot i no guanyar, la conductora expressa admiració i respecte pel premiat i li envia felicitacions sinceres. 1.6. Reconeixement a Sílvia García i al teixit musical • Es recupera un fragment del discurs de Sandra Ramos (presidenta de l’Associació organitzadora) a l’escenari, molt centrat en els “obrers i obreres de la música”: "Els que sabem el que és assajar cada dissabte... muntar, assajar, esperar que es faci l'hora del bolo i tornar a casa a les 6 del matí per... arribar als 100 euros després d'haver pagat els impostos." Punts clau del discurs: • Reconeixement al treball precari de músics, orquestres i grups de versions. • Defensa de les sales de concerts i la necessitat de mantenir circuits de música en directe. • Agraïment per les nominacions a sales del territori: - Sala Zero (Tarragona) - La Submarina de Reus • Missatge final d’afecte a Sílvia García: "Sílvia García, per nosaltres, sempre seràs la nostra guanyadora... Ets la millor i t'estimem molt en aquesta ciutat." • La conductora ho viu com un moment molt emotiu i inesperat, agraeix públicament el suport rebut i explica: La proposta de nominació li arriba per un missatge de veu de Sergio Solís, a qui agraeix profundament. Va viure la gala amb molts nervis, més del que és habitual en ella. Se sent molt recolzada pels grups i amics del sector musical que hi eren presents. "M'he posat més nerviosa que mai... però vaig rebre molt recolzament abans, durant i després." 1.7. Tancament del bloc Premis ARC • Recordatori de la potència en directe de Big Black Rhino, que tanquen musicalment la gala. • Desig que els Premis ARC tornin a celebrar-se a Tarragona l’any vinent i que Fans de Tarragona en pugui tornar a parlar amb algun nou motiu d’alegria. • Reflexió final: "Què seria de nosaltres... sense la música en directe, sense un bon concert, sense un bon festival?" 2. Festa 25 anys del Zona Nou 2.1. Presentació de l’esdeveniment • Es canvia de tema per parlar de la festa dels 25 anys del Zona Nou, que se celebra: Dia: dijous 20 de novembre Hora: a partir de les 19 h Lloc: antiga fàbrica Estrella Damm (Barcelona) • Títol de l’esdeveniment: La banda sonora del Zona Nou. 2.2. Format del concert • Concepte: 25 artistes, 25 cançons, 25 anys de Zona Nou. • Alguns dels artistes esmentats: Anímic Vicky Mey Chloe Rimbau Dan Peralbo Eloi Duran Núria Duran Sos Gadegang Gabina MP3 Joina Macedònia Mamaduixa Main Nyandú • La conductora felicita efusivament el programa Zona Nou pel seu 25è aniversari. 2.3. Focus en Eloi Duran • S’escolta una cançó d’Eloi Duran i se’n destaca: Guanyador del Zona Nou 2023. Guanyador del Port Autors 2023, concurs vinculat a Tarragona, on el programa el va conèixer. • Es presenta el seu disc El Bon Nen: Àlbum conceptual que narra el viatge d’un infant cap a l’adultesa. Explora llums i foscos del camí vital. "El disc narra el viatge d'un infant cap a l'adultesa i retrata tota la llum i tota la foscor que ha trobat en el camí." • Es remarca que Eloi Duran serà un dels protagonistes del concert dels 25 anys del Zona Nou. • Consell pràctic a l’oient: Si algú surt de Tarragona per anar-hi, potser arribarà a la mitja part. Si ja és a Barcelona, que en gaudeixi i, si pot, que expliqui després al programa com ha anat la festa. 3. Neuén Tayel i el projecte “Nostàlgia Cubana” 3.1. Introducció a l’entrevista • El programa entra en bloc entrevista amb Neuén Tayel (la conductora va jugant amb variants del nom i li demana disculpes). • Motiu principal: Presentació del disc Nostàlgia Cubana. Concert de presentació dins els actes del centenari de l’inici de la construcció del Santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri. • Dades de l’esdeveniment: Data: dissabte 22 de novembre Hora: 12:00 h (migdia) Lloc: Santuari de Montserrat, a Montferri Entrada: gratuïta Amb qui: Neuén Tayel + Cobla La Principal de la Bisbal. 3.2. Origen del projecte “Nostàlgia Cubana” • Neuén Tayel explica, amb un català barrejat amb castellà, la motivació profunda del projecte: Després d’anys vivint a Catalunya, coneixent paisatges, història i, sobretot, la gent, li neix un sentiment de retribució per la sort de viure aquí. Vol crear un “univers sonor” que uneixi: • Música cubana i llatinoamericana • Música catalana (especialment via la cobla i la sardana) "Va anar creixent en mi un sentiment de voler retribuir d'alguna manera la sort de ser aquí... crear un món sonor que pogués unir la nostra cultura i la música catalana." • Defineix el resultat com una mena de “cobla nova”: "Así como un día surgió la bossa nova, pues ahora pienso que estamos en presencia de la cobla nova: una cobla que obre a altres cultures." 3.3. Composició i treball amb la Principal de la Bisbal • Les peces de Nostàlgia Cubana són composades específicament per a cobla. • Elements clau del procés creatiu: Aprenentatge sobre els instruments tradicionals (flabiol, tible, tenora, etc.). Reconèixer que són instruments singulars i molt especials del país. Treballar estretament amb La Principal de la Bisbal per aconseguir una “comunió” sonora entre els llenguatges cubà i català. "La cobla són instruments tradicionals molt singulars... representa molt bé el que és Catalunya... la sonoritat del poble català." • Neuén Tayel prové també del món del jazz i la improvisació, cosa que fa que les peces siguin llargues, amb espais d’improvisació, sovint al piano. 3.4. Temes del disc “Nostàlgia Cubana” • El disc conté sis composicions, totes amb una forta càrrega emocional i simbòlica: “Tarragona”: peça d’uns 12 minuts dedicada a la ciutat, que la conductora celebra com un homenatge ampliable a tota la província. “A mi Moreneta”: peça devocional dedicada a la Mare de Déu; serà la cançó final del concert i una ofrena musical a la protectora del poble català. “Viva Palestina Libre”: tema amb fort contingut polític i humanitari. “La vida és linda” Altres títols com Amparo i Mi Morenita apareixen de passada. 3.5. “Viva Palestina Libre”: música i consciència • Neuén explica el procés emocional d’aquesta peça: La música va néixer abans del títol i durant temps no trobava un nom que realment la representés. Mentre tant, arribaven notícies sobre la situació a Palestina que el van colpir profundament. Finalment, sentir que el títol havia de ser “Viva Palestina Libre” li va suposar un gran alleujament personal i de consciència. "Fue un alivio sentir que esta música tenía que llamarse Viva Palestina Libre... un alivio para mi sentir y para mi conciencia como trabajador de la cultura." • Reflexions associades: La música vol aportar un gra de sorra en forma de solidaritat i crida a la pau. Neuén relaciona aquesta lluita amb altres causes: • “Viva Cuba Libre” (lluita històrica cubana). • Situació del poble mapuche i la seva reivindicació de terra i identitat. • Paral·lelisme amb la lluita per la identitat a Catalunya. "A pesar de toda esta tristeza, también está el equilibrio de la solidaridad que esto despertó." 3.6. El concert a Montferri • El concert és part dels actes del centenari del Santuari de Montserrat de Montferri (14–22 de novembre). • Característiques del concert: Interpretació en directe de Nostàlgia Cubana amb la cobla completa (uns 11 músics). Adaptació del repertori del disc a un format pensat pel públic, creant espais perquè el públic pugui assimilar i gaudir d’un projecte tan nou. El concert es planteja com un esdeveniment únic, gairebé un naixement d’aquesta proposta de cobla nova. "Solo se nace una vez... y compartir este momento es important." • Relació amb Montferri: Tant Neuén com Mircea (col·laboradora) coneixen bé el lloc i hi van sovint. Destaquen el caràcter màgic del santuari i del paisatge, a qualsevol hora del dia. Hi ha implicació de: • Ajuntament de Montferri • Diputació de Tarragona • Associació del Santuari Tot plegat fa possible que un projecte tan especial es materialitzi en un espai emblemàtic de Tarragona. 3.7. Missatge cultural i social del projecte • Neuén defineix Nostàlgia Cubana com una música solidària i oberta: Vol ser obertura cultural entre pobles. Es converteix en un encanteri d’esperança i de solidaritat, en favor d’un món més tranquil i en pau. "Necesitamos cierta apertura cultural... una música que se abre como un encanto de esperanza, un canto de solidaridad." • Afirma que és el primer treball que barreja música cubana amb sardana de manera tan estructural: "Es la primera vez que se hace la mezcla de la música cubana con la sardana... el primer trabajo de esta naturaleza." 4. Altres projectes de Neuén Tayel 4.1. Disc “Corazón ilusionado” • Paral·lelament a Nostàlgia Cubana, Neuén acaba de publicar un altre disc: Títol: Corazón ilusionado Data aproximada de sortida: 15 de novembre (totes les plataformes digitals). Caràcter: molt íntim i intimista, però ple de preguntes i reflexions entorn de l’amor en el sentit més ampli. • La conductora fa sonar la peça inicial del disc, amb una lletra molt directa i crítica: "Madre de todas las madres, esa es la primera composición que abre el disc... Dime de dónde viene la guerra, maldita guerra." • Es destaquen alguns títols del disc: El jardiner i la flor El secreto de amar Coloquio de amor Cada vez que me acuerdo de ti Enamorado de l'amor Corazón ilusionado La llave Peça dedicada a la maternitat i la paternitat que interpel·la directament mares i pares. • La conductora reflexiona sobre la complexitat de ser mare o pare, i com cada criatura té un “llibre d’instruccions” propi, vinculant-ho a la música de Neuén. 4.2. Producció musical i obra pedagògica • Neuén comenta que ja ha fet uns 38 discos al llarg de la seva trajectòria. • A nivell pedagògic, treballa amb l’Escola de Música Lautaro als Pallaresos: S’han creat dos quaderns de partitures nous: Adolescencia 1 i Adolescencia 2. Cada quadern té 25 peces pensades per als estudiants de l’escola. Les peces acompanyen l’alumnat que ha crescut des de petits fins a l’etapa d’adolescència (alguns ja a batxillerat o acabant-lo). "Son piezas que él compuso para que ellos avanzaran dentro de la música y que ahora s’han recopilat en dos quaderns." 4.3. Escola de Música Lautaro • Es recorda la informació pràctica: Nom: Escola de Música Lautaro Lloc: Els Pallaresos Telèfon: 635 842 839 També es pot trobar informació via pàgina web i, si cal, trucant a Tarragona Ràdio perquè facilitin el contacte. • La conductora proposa tornar a convidar Neuén i Mircea un altre dia per: Fer un “segon capítol” sobre Corazón ilusionado. Explicar amb més calma el funcionament de l’escola. Comentar com ha anat el concert a Montferri. 5. Falques publicitàries i missatges de servei Durant el programa s’emeten diverses falques publicitàries i informatives, que formen part de la dinàmica habitual de Tarragona Ràdio: • EMATSA: obres de millora de la xarxa de clavegueram a Tarragona i la Canonja, amb tècniques poc invasives (sense obrir rases) per reduir molèsties i millorar l’eficiència ambiental. • Port de Tarragona – Moll de Costa: difusió del seu paper com a “Rambla de la Cultura a la vora del mar”, amb museus, exposicions, activitats d’oci i esport, i gastronomia marinera a El Serrallo. • Obramat: recurs centralitzat per a professionals de la construcció i la reforma. • Tanatori Municipal de Tarragona: anunci de reforma important (3,2 M€) de les instal·lacions, amb millora d’atenció a famílies i eficiència energètica (finalització prevista segon trimestre 2026). • Tarragona Ràdio – Publicitat 2025: promoció de tarifes adaptades, campanya Nou Comerç (7 dies des de 80 € + IVA) i descomptes en contractes anuals. Recordatori: “Tarragona Ràdio. Som 40.000.” Aquests espais reforcen el vincle del programa amb el territori, fent visibles empreses i institucions locals. 6. Tancament del programa • Es recorda, de nou, el concert de Nostàlgia Cubana: Dissabte 22, 12 h, Santuari de Montserrat de Montferri, entrada gratuïta. • La conductora:** Recomana vivament el disc Nostàlgia Cubana i el nou treball Corazón ilusionado. Expressa entusiasme per tornar a parlar amb Neuén Tayel en el futur. Es prepara per tancar el programa, indicant que queden pocs minuts d’emissió. Sensació final: un programa molt arrelat a Tarragona, que celebra la música en directe, el talent local i nacional, i utilitza la música com a espai de reflexió social i emocional.