Tots els episodis

62744 episodis disponibles

episodis

27457-27480 de 62744

Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
26'
Entrevista a Victòria Forns sobre Tarragona 2017 i Gestió Municipal
Els Jocs Mediterranis Tarragona 2017 Adaptació i Austeritat • Victòria Forns destaca que la decisió d'allotjar els esportistes en un complex hoteler a Salou és una mesura raonable i necessària davant la conjuntura econòmica actual. • S'ha descartat la construcció d'una Vila Mediterrània pròpia per evitar inversions sense un retorn econòmic o social clar, especialment davant la manca de demanda en el mercat immobiliari actual. • Es valora molt positivament l'oferta hotelera existent al territori, que permet aprofitar les infraestructures de qualitat de les subseus. "Totes les inversions han de tenir un retorn econòmic i social. En aquest moment no hi hauria cap promotor capaç de tirar endavant els habitatges sense garanties que el mercat els absorbeixi." Pressupostos i Relacions Institucionals Suport de la Generalitat de Catalunya • La portaveu defensa la implicació del govern de la Generalitat, destacant una partida de 300.000 euros pel 2014 i la cooperació constant a través de reunions paritàries mensuals. • Es critica durament l'incompliment del govern de l'Estat en matèria d'infraestructures i el deute acumulat, que obliga a la Generalitat a destinar gran part del seu pressupost al pagament d'obres del passat (herència del tripartit). Gestió i Eficiència a l'Ajuntament de Tarragona L'Agrupació d'Interès Econòmic (AIE) • S'anuncia l'aprovació d'un nou model de gestió que agrupa cinc empreses municipals (Mitjans de Comunicació, Desenvolupament Econòmic, Habitatge, Transports i Aparcaments). • Aquesta mesura busca l'eficiència i l'estalvi, amb una reducció de càrrecs de confiança i gerències que suposarà un estalvi de 300.000 euros en altes direccions. • Es pretén garantir el manteniment dels serveis bàsics i la seguretat dels llocs de treball mitjançant una central de compres conjunta. Polítiques Socials i Tercer Sector Atenció a la Discapacitat i Dependència • Forns expressa la seva preocupació per la retallada de recursos de l'Estat en la Llei de la Dependència, que deixa la càrrega principal (fins al 80%) a la Generalitat. • El grup municipal ha exigit un increment del 62% en les ajudes a les entitats d'iniciativa social del tercer sector per al pressupost de 2014.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
5'
El Gran Recapte d'Aliments a Tarragona: Objectius i Logística
El Gran Recapte d'Aliments a Tarragona Aquest cap de setmana se celebra el Gran Recapte, una campanya d'intensificació de la tasca anual del Banc d'Aliments per recollir productes no pereceders. Joan Vila, representant de l'entitat a la demarcació de Tarragona, detalla l'organització d'enguany. Organització i Punts de Recollida L'edició d'aquest any destaca per un creixement exponencial en la seva logística: - S'han habilitat quasi 300 punts de recollida a les comarques de Tarragona, doblant els 150 de l'any passat. - La campanya compta amb la col·laboració de pràcticament totes les cadenes de supermercats (Mercadona, Lidl, Carrefour, Suma, Consum, Bonpreu, El Dia i Caprabo). - A nivell de tota Catalunya, es mobilitzen més de 20.000 voluntaris. Productes de primera necessitat Tot i que es recullen aliments de tota mena que no caduquin, el Banc d'Aliments posa l'èmfasi en aquells productes on el mancament és més crític: 1. Llet: El producte més necessari a tots els bancs d'aliments. 2. Oli: Tant d'oliva com de girassol (aquest últim molt valorat per la seva relació cost-eficiència). 3. Conserves de peix: Essencials per l'aportació de proteïnes. 4. Arròs i pasta: Tot i ser habituals, segueixen sent pilars de la distribució. Logística i Expectatives La recollida es centralitza als magatzems de Reus, on es classifiquen els productes abans de ser enviats a les entitats que els distribueixen durant tot l'any a les famílies necessitades. "L'any passat vam recollir 205 tones; aquest any esperem acostar-nos a les 300 gràcies al major nombre de punts de recollida." L'entitat confirma que ja té coberta la xarxa de voluntaris necessària, assegurant l'èxit operatiu de la jornada.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
5'
El Petit Dalí i la màgia de la imaginació al Teatre Tarragona
L'espectacle: Un viatge al món dels somnis de Dalí Aquest cap de setmana, el Teatre Tarragona acull una de les propostes familiars més visuals i fascinants de la temporada: El Petit Dalí. L'obra, dirigida artísticament per Lluís Joanet, és una adaptació del llibre d'Anna Obiols i Subí, El Petit Dalí i el camí cap als somnis. Punts clau de la proposta artística Protagonista: La història se centra en el Salvi, un nen amb una imaginació desbordant que acaba convertint-se en el geni surrealista que tots coneixem. Posada en escena: L'escenari evoluciona d'un espai buit fins a omplir-se de l'imaginari dalinià en 3D, incloent-hi referents icònics com: Els rellotges tous. L'elefant amb potes de cigonya. El cargol i altres criatures fantàstiques. Format: És un espectacle molt dinàmic d'una hora de durada que combina teatre, cançons i titelles. Valors i personatges Lluís Joanet destaca especialment la figura del Senyor Calaixos, una marioneta de fil que actua com a bibliotecari i guia emocional del Salvi. Aquest personatge és clau per transmetre el missatge central de l'obra: "El que és important és la seva imaginació; el seu tresor és la seva capacitat de crear i somiar." L'obra està plena de picades d'ullet per als adults, convertint-la en una experiència enriquidora per a totes les edats, tot i que es recomana especialment per a nens a partir de 4 anys.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
7'
Adelina López presenta 'Impressions del Mediterrani'
L'essència del mar al Teatre Magatzem L'artista Adelina López presenta la seva nova exposició pictòrica titulada "Impressions del Mediterrani", una mostra que es pot visitar al vestíbul del Teatre Magatzem de la Cooperativa Obrera de Tarragona. L'exposició, d'estil figuratiu però amb una càrrega personal molt forta en l'ús del color, recull una selecció d'unes 13 o 14 obres centrades principalment en els paisatges de la Costa Brava. Trajectòria i estil artístic Inicis tardans: L'Adelina va començar a pintar fa aproximadament 12 anys, arran de la seva jubilació i el trasllat des de Barcelona al Rourell. Tècnica: Treballa principalment amb espàtula i aplica els colors directament sobre la tela, partint de fotografies pròpies que li serveixen de guió. El color com a expressió: Encara que les formes són reconeixibles, l'artista reivindica la llibertat cromàtica: "Els colors meus no tenen relació amb el que és veritat; són els meus colors i és com jo ho veig." Peces destacades i materials La natura com a centre: L'exposició se centra en el mar, les roques i els paisatges naturals, defugint el retrat humà. Obra singular: Destaca un tapís realitzat sobre una roba de lli antiga (lienzo), teixida pel seu besavi, que representa el Cap de Creus. Cromatisme: La mostra explora des dels blaus marins i cel fins a tonalitats violetes i verdes. L'exposició és de curta durada, per la qual cosa només romandrà oberta al públic fins al 22 de desembre.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
15'
Festa de l'Oli Siurana a Tarragona: Novetats i Qualitat
La Festa de l'Oli a la Rambla Nova El President del Consell Regulador de la DOP Siurana, Francesc Prats, presenta la 13a edició de la Festa de l'Oli a Tarragona. L'esdeveniment compta amb la participació de 22 entitats que apropen l'oli nou directament al consumidor. Novetats de l'edició Sessions de tast: S'han programat sessions d'iniciació al tast per a no experts tant dissabte com diumenge. Sortejos duplicats: A diferència d'altres anys, es faran rifes de lots d'oli ambdós dies del cap de setmana. Esmorzar popular: El dissabte al matí se celebrarà el tradicional esmorzar amb la col·laboració del Gremi de Pagesos. Qualitat i normativa del sector Francesc Prats destaca la importància de la nova normativa europea que regula l'ús dels setrills als restaurants. Segons el president: "No li diria prohibició, sinó una normativa que informarà el consumidor d'un dels seus drets principals: saber què té sobre la taula." Arguments clau sobre el producte: Garantia DOP: El segell garanteix el control total del lloc de producció, elaboració i envasat. Economia domèstica: La diferència de preu entre un oli convencional i un verge extra és mínima (uns 10 euros l'any per persona). Salut i maridatge: Es promou l'oli com un producte de salut i s'impulsa la Mostra Gastronòmica on diversos restaurants de la ciutat inclouen l'oli Siurana a les seves cartes fins al 8 de desembre.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
12'
Setmana Cultural de la comunitat extremenya a Tarragona
Celebració de la Setmana Cultural Extremenya Entrevista a Dolores Mojío, presidenta del Centro Social Extremeño de Tarragona, per presentar el programa d'actes de la seva Setmana Cultural. L'esdeveniment s'inicia amb la participació institucional i una exposició sobre l'elaboració artística de l'ovella merina, la llana i els formatges típics de la regió. Activitats destacades del calendari Conferències i Tradicions: La periodista Cristina Caballero oferirà una xerrada sobre els conqueridors extremenys. Gastronomia: Celebració del dia del soci amb sopars de germanor i el concurs de plats típics (dolços i salats), on destaquen la caldereta de cordero, els repápalos i les perrunillas. Cultura i Espectacles: Actuacions del grup de teatre del centre (sainetes), la coral i el grup de Jotes extremenyes. Història i Comunitat a Tarragona La Dolores repassa la trajectòria de l'entitat, fundada fa 28 anys. Destaca el fenomen migratori cap a Tarragona, especialment des del poble de Nogales (Badajoz), que compta amb una presència molt significativa a la ciutat. "Si no fos pel centre, no tindríem la unió amb tota Extremadura que tenim ara." Col·laboració Regional i Futur L'entitat forma part de la Federació de Cases Regionals, col·laborant amb centres d'Andalusia, Astúries, Galícia i Aragó en activitats conjuntes com festivals de nadales o excursions. Malgrat la manca de relleu juvenil, el centre es manté actiu amb quatre generacions de la mateixa família participant en les tradicions.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
15'
L'Helena Rodríguez i l'experiència a la Great Ethiopian Run
Crònica d'una experiència única a Etiòpia L'atleta tarragonina Helena Rodríguez comparteix la seva participació en la Great Ethiopian Run, la cursa més multitudinària d'Àfrica amb més de 37.000 participants. L'experiència no només va ser esportiva, sinó també vital, marcada per l'aclimatació a l'alçada i el contrast social del país. Preparació i adaptació a l'alçada Entrenament a 2.500 metres: L'Helena va viatjar dies abans per adaptar-se a l'altitud extrema, entrenant amb joves promeses olímpiques etiops. Impacte físic: L'atleta descriu la sensació d'ofegament inicial i com el cos es va adaptant progressivament, un aprenentatge clau per a qualsevol fundista. Trobades d'elit: Va tenir l'oportunitat de conèixer mites de l'atletisme com Haile Gebrselassie i Gebre Gebremariam. La cursa: Adrenalina i festa popular La competició a Addis Abeba es descriu com una gran celebració col·lectiva on la marca cronomètrica queda en segon pla: "La vivència que jo vaig tenir era com fer puenting durant 10 quilòmetres d'aquella adrenalina." Ambient: Càntics ètnics, balls i un suport constant del públic local. Contrastos: La duresa del recorregut i la pobresa visible a la ciutat es combinaven amb el somriure i l'agraïment dels nens en xocar la mà als corredors estrangers. El repte de l'Oxfam Intermón Trailwalker Com a organitzadora, l'Helena també promou la propera edició de la Trailwalker (abril de 2014), una marxa solidària de 100 quilòmetres per la Via Verda de Girona. Recaudació de fons: Cada equip (4 marxadors i 2 de suport) ha d'aconseguir un mínim de 1.500 euros per a projectes de cooperació. Impacte social: Els fons es destinen especialment a infraestructures d'aigua a Etiòpia per evitar que dones i nenes hagin de caminar hores carregant bidons de 20 quilos, permetent-los l'accés a l'escola i al cultiu.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
12'
Èxit de 'T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré' a Tarragona
Entrevista amb Jordi Llordella sobre el musical de Broadway L'actor Jordi Llordella ens acosta els detalls de la reestrena del musical T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré, una obra que ha exhaurit les entrades al Teatre Tarragona. Sota la direcció de l'Elisenda Roca, aquesta producció adapta el clàssic de Broadway a la realitat contemporània. Els pilars de l'espectacle Identificació i catarsi: L'obra connecta amb el públic a través de la caricaturització de situacions quotidianes en parella, oferint un espai de riure i evasió en temps de crisi. Agilitat narrativa: A diferència d'altres musicals, l'estructura es basa en esquetxos independents, cosa que aporta frescor i evita la sensació de lentitud. Música en directe: Compta amb un piano i un violí que, segons l'actor, aconsegueixen sonar com una orquestra completa. Característiques de la producció "El text i la música estan realment molt ben integrats, van a la mateixa direcció d'una forma molt clara." L'elenc està format per quatre actors (Mercè Martínez, Montse Rius, Ivan Lavanda i el propi Llordella) que interpreten prop de 30 personatges, fet que exigeix una gran rapidesa en els canvis de vestuari fora de l'escenari. L'obra recorre les diferents etapes de l'amor: des de la primera cita fins a la vellesa, passant pel matrimoni, els fills i el divorci. Després de la gira, el musical tornarà a fer temporada al Teatre Goya de Barcelona a partir del febrer.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
22'
Agartha: L'Essència del Flamenc Mediterrani i la seva Tècnica
El Món de l'Agartha: Més que Música, un Estil de Vida En aquesta conversa amb la Sara Sambola i l'Aleix Bové, integrants del grup Agartha, s'explora la profunditat del flamenc i la seva evolució des de la rumba cap a palos més seriosos. El grup destaca que el flamenc no és només un gènere musical, sinó tot un entorn vital que el defineix. La Dualitat entre Tècnica i Sentiment Un dels punts clau de l'entrevista és la dificultat de la guitarra flamenca i la veu. Els artistes defineixen l'equilibri necessari per interpretar aquest gènere: El paper de la guitarra: Requereix un gran virtuosisme i agilitat, però sempre al servei del cantaor. Com diu l'Aleix, cal dedicar-hi tota una vida. La veu i el sentiment: Tot i que la tècnica és important, el flamenc es basa en la capacitat de transmetre. "Si no tens sempre el mínim de 50% de sentiment en el que estàs fent, per molta tècnica que hi posis, no et sonarà." Creació i Repertori: El Concepte de Melange Agartha no es limita a fer versions estàndard, sinó que opta per la creació de peces a partir d'estructures existents o composicions pròpies. Durant l'episodi interpreten "Amanecí", una peça que és un melange influenciat per: La cantant francesa Françoise Hardy. Poemes de Juan Ramón Jiménez. L'estructura pròpia del flamenc i el rap. El Flamenc a Reus i el Territori Els músics comenten la situació del flamenc a la zona de Tarragona, destacant que a Reus hi ha una bona cantera gràcies a la vitalitat dels seus barris. Tot i la manca de locals fixos per a concerts diaris, celebren iniciatives com les tertúlies flamenques (com Tres por medio) per mantenir viva l'afició i l'aprenentatge compartit. Finalment, valoren positivament la seva participació en el Festival de l'ARPA, destacant la simbiosi entre la bona gastronomia dels restaurants i la proximitat amb el públic.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
7'
Oficis i nissagues de la Marina Mercant a Tarragona
Memòria marítima de Tarragona: Oficis i nissagues El llibre de Josep Maria Sanet, titulat Patrons i Pilots de la Marina Mercant de Tarragona, ofereix una anàlisi profunda de la vida marítima durant el primer terç del segle XIX. L'obra no només defineix els oficis de la mar, sovint desconeguts per al gran públic, sinó que se centra en el factor humà i la continuïtat de les tradicions familiars. Estructura i contingut de l'estudi L'eix central de la investigació és la recopilació de dades sobre més de cent professionals i 18 nissagues familiars vinculades directament al port de Tarragona. Famílies destacades: Es mencionen cognoms encara presents a la ciutat, com els Mallol, Ricomau o Melendres. Evolució dels oficis: Malgrat el pas del temps, molts càrrecs com pilots, patrons i contramestres no han desaparegut, sinó que han adaptat la seva nomenclatura a la modernitat. El context històric i la transició tecnològica L'estudi s'atura l'any 1833, una data clau que marca la frontera entre dues èpoques: L'era de la vela: Caracteritzada per esperes de setmanes per descarregar mercaderies amb mitjans precaris, però amb una gran quantitat de vaixells al port. L'arribada del vapor: Un canvi radical que va augmentar la capacitat de càrrega i la rapidesa gràcies a la introducció de les primeres grues. El valor documental de l'Arxiu del Port L'Arxiu del Port de Tarragona conserva documentació des del 1790 (Port Modern). Tanmateix, l'autor ha hagut de superar reptes significatius a causa de diversos buits documentals causats per conflictes bèl·lics: "Ens trobem amb el buit documental que va generà la Guerra del Francès, en la qual van ser cremats molts arxius i documents." També existeixen mancances de dades durant la Guerra Civil i en períodes de canvis en la gestió administrativa entre la Junta d'Obres, l'Ajuntament i la Diputació.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
14'
Festa Solidària per l'Escola Solc a Tarragona
Festa Solidària pel Projecte Educatiu de l'Escola Solc L'entrevista presenta la festa solidària que se celebrarà aquest diumenge al Recinte Firal de Tarragona. El Serapi Colombo, mestre de l'Escola Solc, explica els detalls d'aquest esdeveniment que s'engloba dins de la celebració de la setmana de la discapacitat. Objectius de l'Esdeveniment L'acte té una doble finalitat vital per a la fundació: * Recaptació de fons: Destinats a finançar teràpies assistides amb animals (equinoteràpia i teràpia amb gossos) i millores en la infraestructura de l'escola. * Visibilització: Donar a conèixer la tasca de la cooperativa i el col·lectiu amb discapacitat intel·lectual a tota la ciutadania. Activitats Destacades La jornada serà extensa, des de les 12 del migdia fins a les 20:00 hores, i inclourà: * Música en directe: Actuacions en format acústic de grups locals com Paco en la Luna, Son de la Chama, Fetitxe 13, Vergüenza Ajena i Extracto de Lúpulo. * Calendari Solidari 2014: Presentació d'un calendari on músics tarragonins (com Els Pets o Bongo Botrako) han col·laborat posant amb els alumnes. * Lleure i gastronomia: Passejades amb ponis, inflables, xaranga i degustacions culinàries. "Volem donar a conèixer a la ciutadania que som un col·lectiu que forma part del carrer i de Tarragona; si no ens coneixeu, no ens valoreu prou." Sobre la Cooperativa Solc Es destaca que l'Escola Solc és una cooperativa amb més de 30 anys d'història que ofereix serveis integrals: 1. Escola d'educació especial: Per a alumnes de 3 a 21 anys. 2. Servei de Teràpia Ocupacional (STO): Per a usuaris adults. 3. Club Esportiu: Amb gairebé 20 anys d'activitat fomentant l'esport adaptat.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
11'
Jornada de l'Emprenedor a Tarragona amb JCI
Detalls de la Jornada de l'Emprenedor L'entrevista presenta la Jornada de l'Emprenedor de Catalunya, organitzada per la Jove Cambra Internacional (JCI), que tindrà lloc aquest divendres a Tarragona. L'objectiu principal és coordinar els diversos agents que treballen en l'àmbit de l'emprenedoria per sumar esforços i oferir una visió conjunta. Activitats del Matí i Tarda La jornada es divideix en un programa intensiu al Palau de Congressos (de 9:00h a 18:00h) amb diversos espais: Zona de Formació: Cursos especialitzats per a emprenedors. Zona Àgora / Speakers Corner: Un espai inspirat en el Hyde Park de Londres on s'exposaran casos d'èxit i de fracàs en xerrades breus de 10-15 minuts. Simpòsium de la Triple Èlix: Una taula rodona que reunirà agents governamentals, universitats i sectors econòmics per analitzar l'estat de l'emprenedoria a Catalunya. Sessió Plenària: Comptarà amb la participació del grup musical Els Catarres, que explicaran la seva experiència emprenedora en el món de la música. Guardons de l'Emprenedor Català A la nit, la celebració es trasllada al Tinglado 4 del Moll de Costa, on s'entregaran els premis en 12 categories diferents, com ara: Millor pla d'empresa. Jove més destacat en medicina, voluntariat o àmbit acadèmic. Millor jove creatiu de l'any. "Ser jove avui implica emprendre o emprendre; no podem fer cap altra cosa per canviar el món." El Futur de l'Entitat L'Òscar Ejosa, president de JCI Catalunya, destaca que existeix la proposta d'estendre aquest fòrum a nivell de la Unió Europea per lluitar contra l'atur juvenil. A més, s'ha confirmat que l'entitat mantindrà les seves accions socials solidàries, com la campanya de recollida de joguines per Nadal.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
17'
Cloenda del Festival Teatre Màgic amb el Mag Gerard i Jandro
Balanç del Festival Internacional Teatre Màgic L'entrevista comença amb el Mag Gerard, director del festival, qui fa un repàs d'aquesta setena edició a Tarragona i la Canonja. Destaca l'èxit de propostes innovadores com el maridatge de vins i màgia amb la il·lusionista Amélie i la gran acollida de públic en la majoria d'espectacles. Punts clau de l'edició: Diversitat de disciplines: S'ha combinat la màgia amb titelles, ombres xineses i humor per a tots els públics. Consolidació internacional: El festival ha aparegut a publicacions de prestigi com Magic Magazine (EUA). Màgia solidària: Part de la recaptació es destina a l'ONG Voluntaris a Dombu de Tarragona. Evolució tecnològica: Gerard explica que la màgia s'ha adaptat als temps moderns, canviant el conill del barret per trucs amb iPads o iPhones. "Les persones intel·ligents mai busquen un secret a la màgia perquè saben que darrere hi ha un secret; simplement en gaudeixen." L'espectacle de cloenda: Jandro TV La segona part de l'entrevista compta amb Jandro, conegut col·laborador d'El Hormiguero, que presenta el seu xou unipersonal al Teatre Tarragona: Estrena a Catalunya: Es tracta d'una exclusiva mundial adaptada al territori català. Elements sorprenents: Inclou un piano de 5 metres portat dels Estats Units (rèplica del de la pel·lícula Big) que es toca amb els peus. Interacció i motivació: Jandro parla sobre el seu llibre La oreja verde, basat en una xerrada TED, que se centra en la creativitat i la motivació per vèncer les pors. ** anecdotes amb estrelles: El mag comparteix com artistes de la talla de Denzel Washington o Will Smith** es queden fascinats i intenten descobrir els seus secrets literalment fora de càmeres.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
7'
Lliurament dels II Premis IMET d'Educació a Tarragona
Resum de la Jornada de premis S'ha celebrat la segona edició dels Premis IMET d'Educació Josep Vives i Siurana, organitzats per l'Ajuntament de Tarragona amb el patrocini de Repsol. Aquesta edició ha destacat per un gran èxit de participació, gairebé duplicant el nombre de projectes respecte a l'any anterior, amb un total de 25 experiències presentades per 18 centres educatius. Projectes Guardonats per Categories Primer Cicle d'Educació Infantil: La Llar d’Infants del Miracle ha estat premiada pel projecte "La Biblioteca Escolar com a base de lectura compartida en família". L'objectiu és fomentar el vincle entre l'escola i la llar mitjançant el préstec de llibres perquè els infants llegeixin amb els seus familiars. Segon Cicle d'Educació Infantil: L'Escola Saavedra ha guanyat amb la iniciativa "Fem de Poetes". Coincidint amb el centenari del centre i de l'autora Joana Raspall, han treballat la poesia mitjançant formats visuals i recitals a l'Antiga Audiència. Educació Primària: El Col·legi Mare de Déu del Carme s'ha endut el guardó pel projecte "Cacera del Tresor: l'arquitectura a Tàrraco". Una proposta basada en les TIC on els alumnes han d'investigar i processar informació digital sobre el passat romà de la ciutat. Valor i Impacte dels Premis "Tot i que no haguéssim guanyat, tot el que sigui innovar a l'escola és molt positiu." Els centres coincideixen que aquests reconeixements són una eina clau per a la motivació de l'alumnat i el reconeixement de la tasca docent. Cada centre guanyador rep una dotació de 1.200 euros per continuar impulsant la innovació educativa.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
10'
Luisa González guanya el Premi José María Pereda
Luisa González i l'èxit de Per a Elisa L'escriptora tarragonina Luisa González ha estat guardonada amb el prestigiós Premi de Novel·la José María de Pereda, atorgat pel Govern de Cantàbria. La seva obra, titulada Per a Elisa, ha destacat entre 35 propostes per la seva "gran intensitat" i un estil que captiva el lector. Una trama entre el somni i la realitat La novel·la ens submergeix en una atmosfera onírica i plena de misteri. Els punts clau de l'obra inclouen: L'ambientació: Un paratge solitari amb una casa i un llac on es retira un home jubilat per complir el seu somni de soledat. L'element fantàstic: La desaparició d'una dona i l'aparició d'una sirena lletja però seductora, que trenca els mites de la mitologia clàssica. Dualitat emocional: L'autora descriu l'obra com una barreja de tensió, crueltat i tendresa, comparant-la amb la complexitat de la vida mateixa. Reflexions sobre el gènere i la societat Durant l'entrevista, González reflexiona sobre els rols de sexe i la càrrega cultural que reben les persones des de la seva naixença. Qüestiona la distinció entre allò biològic i allò cultural, traslladant aquestes inquietuds als seus personatges, on la sensibilitat i la duresa no estan lligades estrictament a ser home o dona. Publicació i reconeixement L'autora destaca que el valor real del premi resideix en el prestigi del jurat (amb noms com Juan Manuel de Prada) i l'oportunitat de publicar en un mercat difícil: "Per a un escriptor no pot haver-hi res més important que publicar en els temps que corren." Es preveu que la novel·la surti a la venda durant la primavera, amb una distribució a nivell nacional.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
20'
Balanç de neteja pública i control de plagues a Tarragona
Gestió de plagues i neteja a la ciutat El regidor de Neteja Pública i Esports, Joan Saneuges, presenta el balanç de les campanyes de control de plagues i recollida de residus. El canvi principal ha estat la transició d'un model reactiu a un de preventiu, que ha permès dur a terme unes 8.000 intervencions al subsol, amb una reducció significativa de les queixes ciutadanes. Control de rates i paneroles L'estratègia de control d'insectes i rosegadors s'ha basat en: Tecnologia de sensors: Ús de sistemes que radiografien el subsol per crear mapes temàtics i detectar punts calents. Mètodes mecànics: Per a les rates, s'utilitza un sistema de punxons que detecta moviment i calor, evitant la dependència exclusiva dels verins. Col·laboració amb Ematsa: L'empresa d'aigües gestiona ara el clavegueram pel seu coneixement profund de les xarxes subterrànies. "Hem passat d'actuar reactivament a fer prevenció; les xifres d'actuacions són molt més indicatives aquest any." Gestió de la població de coloms Es calcula una població d'uns 120.000 a 130.000 coloms. Les accions per controlar-los inclouen: Instal·lació de colomers pedagògics per substituir ous reals per ous de plàstic o punxar-los. Aplicació de gels repulsius en edificis emblemàtics i zones sensibles. Retirada anual d'uns 35.000 exemplars per mantenir la població estable. Recollida d'oli i reciclatge orgànic S'ha iniciat una campanya per evitar que l'oli usat acabi al clavegueram, ja que alimenta les plagues i contamina l'aigua: Distribució de pots: Repartiment de recipients d'un litre a escoles i centres de jubilats. Nous contenidors: Instal·lació de 120 contenidors d'oli a la via pública. Reciclatge d'orgànica: Crida a reduir els impropis (residus que no toquen). Saneuges recorda que si es fa bé, l'Ajuntament rep un benefici econòmic; si es fa malament, es paga una penalització.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
16'
Presentació de la Guia Gourmand 2014 amb Fèlix Llovell
Guia Gourmand 2014: Referent de la Gastronomia i Hoteleria En aquesta edició, el periodista gastronòmic Fèlix Llovell presenta la 23a edició de la Guia Gourmand, una eina indispensable per conèixer l'estat actual dels restaurants i hotels a Catalunya, Andorra i altres punts d'interès. L'obra recull uns 600 establiments, amb una renovació constant que implica la visita directa d'un centenar d'hotels i 150 restaurants cada any. Premis i Reconeixements 2014 Durant la presentació oficial a Constantí, es van lliurar les distincions als millors establiments de l'any: Celler de l'any: Celler Cooperatiu de Gandesa, destacant per la seva arquitectura modernista i la qualitat dels seus vins. Restaurant de les comarques de Tarragona: Mas Folch (Constantí). Hotel de l'any: Guitart Monterrey (Lloret de Mar), reconegut per la seva transformació a 5 estrelles. Altres guardonats: El restaurant Mezzaluna (Andorra) i el restaurant Freu (Costa Brava). Evolució del Sector i Tendències Llovell analitza com la crisi ha provocat el tancament de llocs emblemàtics com Can Fabes, però també ha permès l'aparició de noves propostes com Compartir a Cadaqués. Es destaca un retorn a la cuina tradicional i el creixement del moviment Producte de proximitat o quilòmetre zero. "La gastronomia catalana avui en dia ja no té res a envejar a la francesa; estem a l'altura de qualsevol cuina important del món." Informació i Accessibilitat La guia es diferencia d'altres com la Michelin o Repsol per l'exhaustivitat de les seves fitxes, incloent detalls sobre el xef, el sommelier, preus de menús i serveis específics com wifi o piscina tipus spa. Està disponible en llibreries (Arola Editors) i es pot consultar de forma íntegra i gratuïta online.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
17'
Quartet Versus: De Suïssa al Teatre Metropol de Tarragona
Entrevista amb el Quartet Versus El Quartet Versus visita els estudis de Tarragona Ràdio per presentar el seu proper concert al Teatre Metropol. Durant la conversa, els membres del grup (Josep Uriol, Sara Beth Guerra, Guillermo Navarro i Carlos Vallès) expliquen la seva trajectòria internacional i el seu vincle amb Catalunya. Formació i Trajectòria a Europa Els integrants expliquen com es van conèixer i consolidar com a formació professional: * Estudis a Basilea: La major part del quartet s'ha format a la Universitat de Basilea (Suïssa), referent en música de cambra. * Influències: Han rebut classes de Rainer Schmidt, del prestigiós Quartet Hagen, i mantenen una estreta relació amb el Quartet Casals. * Diferències culturals: Destaquen que al centre d'Europa la música clàssica es respira des de la infància, amb una oferta de concerts de cambra molt superior a la de ciutats més grans d'aquí. Projectes Solidaris i Propers Concerts Més enllà dels escenaris convencionals, el quartet aposta per la funció social de la música: * Música als hospitals: Iniciaran un projecte solidari a l'Hospital de Sant Joan de Reus per apropar l'experiència musical a persones que no poden desplaçar-se als teatres. * Gira de tardor: Després de passar per Reus i Madrid, el quartet actua a Tarragona i tancarà la gira aquest diumenge al Cure (Sala Excelsior). Repertori i Connexió amb el Públic El grup pretén trencar la barrera de la música clàssica mitjançant la passió i la qualitat: "El que volem és que el públic ho visqui juntament amb nosaltres. Oferim un repertori ple d'emocions, colors i contrastos." Interpretaran peces de Beethoven i Ravel, buscant una connexió directa i honesta amb l'audiència dalt de l'escenari.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
22'
La URV contra la violència de gènere: Rock i protocols
Contra la violència de gènere: La URV en acció La Universitat Rovira i Virgili (URV) ha organitzat unes jornades centrades en l'erradicació de la violència de gènere, destacant la presentació del documental Podria ser ella. Aquest projecte audiovisual, dirigit per Isabel Salgado, utilitza la música i els testimonis de grups legendaris del rock com Barricada, Boicot i Reincidentes per sensibilitzar, especialment el públic més jove. Eines i projectes acadèmics de suport Durant les jornades s'han presentat iniciatives clau que refermen el compromís de la institució amb la igualtat: Protocol d'actuació: Un nou mecanisme intern de la URV per prevenir i actuar davant l'assetjament sexual o psicològic dins la comunitat universitària. Projecte EPOGENDER: Una recerca europea centrada en l'harmonització de les ordres de protecció a la Unió Europea, garantint que la seguretat de la víctima es mantingui quan canvia de país. Projecte GAP Work: Iniciativa destinada a formar professionals que treballen amb adolescents per detectar i prevenir actituds masclistes. "La millor revolució que es pot fer és la que fem els grups de rock, on les nostres armes són unes guitarres." Compromís institucional i formatiu Imma Pastor, directora de l'Observatori per la Igualtat, ha subratllat que la universitat no només actua com a centre de reflexió, sinó que té la responsabilitat de formar futurs professionals compromesos amb la igualtat real i l'eliminació de qualsevol forma de discriminació o violència en l'àmbit laboral i social.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
21'
El futur museu arqueològic de la Boella a la Canonja
Projecte del Centre d'Interpretació de la Boella L'alcalde de la Canonja detalla els plans per convertir el Mas de l'Abeurador en el futur centre d'interpretació del jaciment de la Boella. Aquesta iniciativa s'emmarca en un pla director a set anys vista amb una inversió total estimada de 4 milions d'euros. Infraestructures i Turisme Rehabilitació del Mas: L'Ajuntament ja ha adquirit la finca d'una hectàrea, que es troba en excel·lent estat de conservació i podria acollir una part del museu en pocs mesos. Circuit Arqueològic: Es preveu la creació d'un passeig que connecti el museu amb les zones d'excavació activament protegides. Potencial Turístic: El projecte aspira a atreure entre 50.000 i 60.000 visitants anuals, complementant l'oferta de PortAventura i el turisme de platja de la zona. "L'òbvi és que les restes estiguin a prop del jaciment per fer la intervenció que convingui." Finançament i Acords amb Tarragona El projecte requerirà la implicació d'altres administracions com el Ministeri de Cultura (mitjançant l'1% cultural) i la Generalitat. Paral·lelament, es discuteix el procés de segregació de la Canonja respecte a Tarragona: Impostos Industrials: Acord progressiu per recuperar el 100% dels impostos de la química l'any 2026. Serveis Compartits: Es mantenen acords en transport (EMT) i recollida d'escombraries fins a l'extinció dels contractes vigents. Seguretat: Consolidació de la Guàrdia Municipal pròpia, que ja compta amb vuit agents.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
10'
La llengua catalana a la Gran Bretanya i a Internet
Anàlisi de la situació del català des de l'estranger En aquesta conversa amb la Marina Massagué, enviada especial a la Universitat d'Oxford, s'aborden diversos temes relacionats amb la promoció i percepció de la cultura catalana al Regne Unit i l'impacte de la imatge digital de Barcelona en l'aprenentatge de la llengua. Congrés de la Anglo-Catalan Society Recentment s'ha celebrat a Manchester la trobada anual de la Anglo-Catalan Society, una associació de catalanòfils que reuneix estudiosos natius i estrangers. Els punts clau han estat: La visió externa: Com els anglesos interpreten autors com Mercè Rodoreda o Maria-Mercè Marçal des d'una vessant més universal. La constatació que obres molt locals, com La plaça del Diamant, tenen un ressò global. Sociolingüística i la imatge de Barcelona a la xarxa La Marina ha presentat una recerca sobre la imatge sociolingüística de Barcelona a internet, extreient conclusions preocupants i esperançadores alhora: Dificultats per aprendre català: Hi ha una mancança de cursos intensius privats a Barcelona comparat amb l'oferta de castellà. El discurs de les acadèmies: Moltes escoles d'espanyol i webs turístiques projecten la idea que el català "no és necessari" per raons purament comercials. La visió dels residents estrangers: Curiosament, els blocs personals de residents estrangers (expats) sovint s'alineen amb el discurs institucional de la Generalitat i l'Institut Ramon Llull. "No he trobat ni un sol testimoni en 27 blocs analitzats que digui que no és necessari aprendre català; al contrari, diuen que és útil i que hi ha un abans i un després en la seva integració." Pròximes cites acadèmiques Finalment, s'ha anunciat l'organització del 16è Fòrum d'Estudis Ibèrics a Oxford per al mes de març. L'eix central serà la diversitat lingüística i cultural de la península, utilitzant l'anglès com a llengua vehicular per atraure investigadors d'arreu del món.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
6'
La URV contra la violència de gènere: Recerca i protocols
Compromís institucional de la URV contra la violència de gènere La Universitat Rovira i Virgili (URV) se suma de manera oficial a la commemoració del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones. Aquest compromís s'ha materialitzat en una jornada d'actes destinats tant a la comunitat universitària com a la societat en general, destacant la importància de la universitat com a agent de canvi i coneixement. Accions i Protocols Interns Un dels punts clau de la jornada és la presentació del protocol d'actuació contra l'assetjament vigent a la universitat. Els aspectes més rellevants són: Consens institucional: El protocol ha estat acordat per tota la comunitat universitària. Compromís històric: Aquesta eina s'emmarca dins dels plans d'igualtat que la URV implementa des de l'any 2007. Exemple laboral: Es pretén que el protocol serveixi d'exemple per a altres organitzacions i empreses en l'erradicació de la violència en l'àmbit laboral. Recerca Científica i Projectes Europeus La universitat contribueix a la lluita contra aquesta xacra a través de la recerca científica, liderant o participant en projectes d'àmbit internacional: Projecte DAFNE (Ordre de protecció): Dirigit per la professora Laura Román, se centra en l'ordre de protecció europea per a les víctimes de violència de gènere. Projecte GAP Work: Centrat en les manifestacions de la violència en l'àmbit juvenil. "La universitat cada vegada és més conscient que la violència és un fenomen a estudiar i que s'han de posar les eines i els mecanismes per erradicar-la a base de conèixer com fer-ho." Actes Culturals i de Difusió A més de la vessant acadèmica i institucional, la jornada inclou: La projecció d'un documental d'Isabel Segura que analitza la violència a través de la música. Un concert del grup Iones Meeting al Campus Catalunya per cloure l'esdeveniment.
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
18'
Debat sobre l'obligatorietat del casc per a ciclistes urba
Polèmica per l'ús obligatori del casc a la ciutat L'Albert García exposa una visió crítica davant les propostes de fer el casc obligatori per a ciclistes en entorns urbans com Barcelona o Tarragona. Segons l'entrevistat, aquesta mesura no respon a una necessitat real de seguretat, sinó que podria actuar com una barrera per a l'ús de la bicicleta. Els punts clau de la discussió inclouen: Baixa sinistralitat: S'argumenta que el nombre de morts per accident de bicicleta a la ciutat és molt baix en comparació amb altres activitats quotidianes. Comparativa amb altres riscos: Es fa la comparació irònica que, si seguim aquesta lògica, caldria obligar als vianants a portar salvavides als passejos marítims per evitar ofegaments. Diferenciació d'usos: Es distingeix clarament entre el ciclisme esportiu o de risc (on el casc és voluntari i recomanable) i el ciclisme urbà de transport o lleure. Impacte en el foment de la bicicleta: Es cita l'exemple d'Alemanya i la fira més gran del món de bicicletes, on figures polítiques com Angela Merkel han defensat que el casc no hagi de ser obligatori per no desincentivar-ne l'ús. Eficàcia i desincentivació L'entrevistat subratlla que un casc de bicicleta és, en molts casos, un "tros de plàstic" que no ofereix una protecció real davant d'impactes amb vehicles motoritzats. A més, s'alerta que els pocs països que han implementat l'obligatorietat han vist com el nombre d'usuaris que van en bici dequeia dràsticament. "El casc és una protecció que no és suficient per salvaguardar la majoria d'accidents... és una sobreprotecció que a l'obligar-lo, els pocs països que ho han fet han aconseguit que es deixi de fer servir la bicicleta."
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
8 de gen. del 2014
17'
La lluita contra la violència masclista a Tarragona
Anàlisi de la Violència Masclista i Recursos d'Ajuda L'entrevista amb Lídia Bargas, coordinadora de l'Institut Català de les Dones a Tarragona, aborda la realitat de la violència de gènere en el marc del Dia Internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones. S'analitzen les dades actuals, els reptes educatius i els mecanismes de suport disponibles. Dades i Realitat Actual Encara que les víctimes mortals han disminuït respecte a l'any anterior (passant de 12 a 3 a Catalunya), les xifres de denúncies i atencions continuen sent colpidores: * S'han registrat més de 9.000 denúncies a tot Catalunya. * A la demarcació de Tarragona, 1.283 dones han estat ateses pels serveis especialitzats. * Existeix una preocupació per la disminució de denúncies vinculada a la crisi econòmica, ja que moltes dones ajornen la separació per dependència financera. El Repte de la Prevenció en els Joves Es detecta una preocupant reproducció de rals de dominació i submissió entre el jovent. Per combatre-ho, s'ha impulsat el programa "Estimar no fa mal", que treballa de forma transversal: * Involucra departaments de Benestar Social, Ensenyament i Joventut. * Posa el focus en el control digital (com l'ús inadequat de WhatsApp) i les microviolències. * Proposa la introducció de la coeducació en el currículum escolar. Recursos i Protocol d'Actuació L'entrevista destaca que el primer pas és el més difícil, especialment en casos de violència psicològica on la víctima pot haver normalitzat el maltractament. Els recursos clau són: * Telèfon 900 900 120: Gratuït, confidencial, actiu 24 hores i amb atenció en 124 llengües. * Xarxa de CIAD: Punts d'informació i atenció a les dones que ofereixen assessorament jurídic i psicològic. * Serveis d'Intervenció Especialitzada (SIE): Per a la recuperació integral de la dona i els seus fills. "L'entorn de la dona el que ha de fer és ajudar-la a que ella interioritzi el que li està passant i que vagi a denunciar."