62472 episodis disponibles
Freqüència Eurovisiva és el programa de referència per a tots els amants de la música i d’Eurovisió a Catalunya. Presentat per Sebastián Ospina, Míriam Martínez, Antonio Altuna, Toni Soriano i Xavi Luque, arriba a Tarragona Ràdio amb l’objectiu de fer-te vibrar amb l’esperit eurovisiu com mai abans.
Introducció Entrevista a l’artista Eric López arran de la nominació del seu videoclip a un festival internacional a Nova York i presentació del seu nou senzill El Extranjero. Es parla del rodatge del videoclip, del tractament de la mort i el desamor en la cançó, del significat del premi i de les referències i influències musicals de l’artista. 1. El videoclip i la seva estètica Localització i direcció • El videoclip de la cançó, inclosa al disc “Corre, muchacho”, està dirigit per Juan Pérez Fajardo i Iris. • Es va rodar al cementiri de Saragossa, especialment a la part vella, que l’Eric descriu com “superbonica” tot i ser un cementiri. “Dintre del que pot semblar maco o no un cementiri, la veritat és que el de Saragossa, sobretot la part vella, és superbonic.” • L’entrevistadora recorda detalls com la presència d’un mossèn (interpretat per Sergio Vieto), que ja havia aparegut en un altre vídeo, i el defineix com un “actorazo”. Temàtica visual i simbolisme • El videoclip gira al voltant d’un enterrament en què apareixen diverses vídues del mateix difunt. • Hi ha una posada en escena molt dinàmica: l’Eric es mou ràpid entre les diferents vídues i hi ha un joc visual de descobriment i sorpresa. • Es comenta que inicialment havien de sortir dues noies més, però a última hora van fallar per motius de feina; al final, per l’espai reduït entre tomba i tomba, va resultar gairebé positiu que no hi fossin. 2. Mort, desamor i normalització del tabú La mort com a part de la vida • L’entrevistadora destaca que el tema de la mort sovint és un tabú, “una cosa que no es vol tocar ni saber”, i que el videoclip l’aborda des d’un sentiment lligat a la cançó. • L’Eric hi està d’acord i parla de “normalitzar” la mort: “La mort és part de la vida.” • Menciona un documental sobre Mèxic on, al cap de tres anys, desenterren el mort, el netegen i recol·loquen els ossos, com a exemple de com altres cultures viuen la mort d’una forma menys amagada. Desamor i dramatització amorosa • La cançó que acompanya el videoclip parla d’una situació de desamor i desengaño. • L’Eric reflexiona sobre com, quan s’acaba una relació, moltes vegades es diu: “Me voy a morir, no puedo vivir…” • El missatge que vol transmetre és que, malgrat el drama inicial, “la vida continua”: - Ningú “es mor” realment d’amor. - El dolor passa amb el temps. • El videoclip incorpora una doble traïció emocional: a més del trencament sentimental, les vídues descobreixen que el difunt no havia estat fidel a cap d’elles. “Si no prou t’han trencat el cor, descobreixes que aquella persona que tu estàs enterrant no et devia la fidelitat que pensaves.” • Al final, les vídues marxen i continuen la seva vida, reforçant la idea que tot segueix endavant malgrat el desengany. 3. Nominació a Nova York i significat del premi El festival Night Flight i la nominació • El videoclip ha estat nominat com a millor videoclip en un festival vinculat a la plataforma Night Flight a Brooklyn, Nova York. • L’Eric explica que: - No poden assistir-hi físicament per compromisos laborals i concerts (és mestre i músic, té tres concerts aquella setmana). - Han sabut de la nominació mentre ell estava fent classe i rep un correu electrònic oficial. - Després reben les fulles de laurel (els laurel leaves) com a símbol de la nominació, per poder-ho difondre a xarxes. Com es va presentar el videoclip • La presentació a concursos la gestionen el mànager de l’Eric i l’Iris. • Han presentat el vídeo a diversos concursos: - Alguns ja estan en fase final, tot i que encara no poden anunciar res. Importància del reconeixement • L’Eric recalca que la nominació és sobretot un reconeixement per a l’equip: - Menciona Iris, Juan, Sara, Marta, Luna, Adeline, Sergio Vieto, el seu germà Aleix (música) i Miqui Fortesa. “És un reconeixement per la música i pels que van fer possible que el vídeo tirés endavant.” • Assegura que, tot i ser molt competitiu, el fet de ser nominat i finalista ja li és suficient: - Ho considera un pas important en el seu currículum. - És un record inesborrable del rodatge i de la feina compartida. El tipus de festival i la plataforma • L’entrevistadora comenta que Night Flight està especialitzada en: - Documentals musicals - Pel·lícules de terror - Films de culte i contingut per a públics més sibars. • L’Eric afegeix que: - És una plataforma de culte, amb molts anys a Nova York. - Estaria al nivell d’un “Netflix” però especialitzat en cinema de terror i de culte. - El festival no és mainstream (no són els Grammy ni els grans premis de la música), però té molt de reconeixement dins l’escena americana. El premi en si i com el viuran • El premi inclou: - Una quantitat econòmica (“Bé, uns dinerets”) per seguir gravant videoclips. - La producció d’un videoclip als Estats Units amb un equip professional. • Tot i no poder-hi anar, podran veure la gala en directe: - L’equip de comunicació de Night Flight parla amb l’Iris i els facilitarà l’accés a l’streaming. - Difondran a les xarxes socials informació sobre els vídeos finalistes i el desenvolupament del festival. • La gala se celebrarà el 13 de novembre a Brooklyn. 4. El nou senzill “El Extranjero” Presentació de la cançó • L’entrevistadora aprofita la presència d’Eric per complir una promesa anterior: escoltar i comentar el seu nou senzill, “El Extranjero”. • Es fa sonar un fragment de la cançó, on apareixen idees com: - Una barca al port que espera. - Marxar sense pensar en la tornada. - Sentir-se en casa a Amèrica i a Àfrica. - Rebuig als nacionalismes, a la “pàtria” i la “bandera”. “Los nacionalismos qué miedo me dan / ni patria ni bandera / ni raza ni condición / ni límites ni fronteras.” Temàtica: identitat, migració i pertinença • L’Eric explica que se sent molt identificat amb el tema de l’“estrangeria”: - La necessitat de marxar fora a buscar-se la vida. - El fet de treballar i desenvolupar la seva carrera principalment a l’exterior. • Apunta que fa moltes més entrevistes al continent americà que no pas a Espanya o Europa. • Relaciona la cançó amb la seva història familiar, marcada també per l’emigració. • La lletra expressa: - Sentir-se estranger allà on va. - Sentir-se estrany també a la pròpia terra, malgrat estimar-la. “Me siento también extraño en mi tierra, aunque la quiera de verdad.” Influència d’Enrique Bunbury • L’entrevistadora detecta un “puntet” vocal que li recorda a Enrique Bunbury i l’etapa d’Héroes del Silencio. • L’Eric reconeix aquesta influència: - Durant l’etapa amb el seu projecte No Apto, la comparació amb Bunbury era constant. - De jove, l’impactà molt escoltar “Entre dos tierras” i l’“allau” d’Héroes del Silencio. - Comenta que, tot i que li agradaven molt Héroes, ha seguit més de prop la carrera en solitari d’Enrique Bunbury. • Explica una anècdota dels seus viatges a Mèxic: - Allà és molt habitual que en bars i locals soni Enrique Bunbury, mentre que a Espanya això gairebé no li passa. - A Llatinoamèrica Bunbury és una figura molt respectada i massiva. Relació amb altres referents musicals • En la conversa s’esmenten altres cançons i artistes que formen part de l’ADN musical d’Eric: - “Oscuro”, “Bachata Rosa”, “Tu falta de querer”… • L’entrevistadora interpreta “El Extranjero” també com una mena de petit homenatge a aquests referents, a través de girs vocals, maneres d’allargar les notes, etc. 5. Present i futur discogràfic d’Eric López L’àlbum “Perro Verde” • S’explica que encara queden tres temes per publicar del projecte “Perro Verde”. • L’entrevistadora remarca que aquest treball encara ha de donar moltes alegries i que cal que els mitjans “espavilin” per donar-li més ressò. Nou disc en camí • L’Eric revela que: - Ja ha començat a gravar el pròxim disc. - El divendres anterior a l’entrevista ha entrat a estudi, i hi estarà tota la setmana següent. • Bromeja amb l’entrevistadora que no el truqui fins que surti de l’estudi, tot i que ella li diu que l’esperaran per comentar les noves cançons. Proper llançament: “Veneno en la piel” • Anuncia que el proper senzill que sortirà del projecte Perro Verde serà una versió de: “Veneno en la piel” de Radio Futura. • Es preveu que aquest llançament coincideixi aproximadament amb el dia 14 del mes, molt a prop de la data de la gala a Brooklyn. • L’entrevistadora s’entusiasma amb el títol i diu que la vol ja, evidenciant expectació per aquesta nova versió. 6. Tancament de l’entrevista • L’entrevistadora felicita l’Eric “per la banda que toca”: la nominació, el videoclip, el nou senzill i el futur disc. • Expressa el desig que s’emporti el premi a casa i diu que ja “toca fusta” i envia bona energia perquè passi. “Per nosaltres ja has guanyat.” • Acorden tornar a parlar quan l’Eric surti de l’estudi i tingui noves cançons a punt. • L’entrevista es tanca tornant a escoltar “El Extranjero”, reforçant el protagonisme d’aquest nou senzill en el moment actual de la carrera d’Eric López.
Visió general Programa de Tarragona Ràdio (Fans de Tarragona) amb dues peces centrals: entrevista a Eric López per la nominació del videoclip de “Nadie muere de amor” als premis de la plataforma Night Flight a Brooklyn (Nova York), i xerrada amb Luis Piedraíta sobre el seu nou espectacle “Apocalípticamente Correcto” al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. "El fet d’entrar ja nominat és un regal; guanyar ja és secundari." — Eric López Eric López: nominació, videoclip i novetats Nominació a Night Flight i logística • Nominació internacional del videoclip “Nadie muere de amor” als premis Night Flight (gala: 13 de novembre, Brooklyn, Nova York). • L’equip vol seguir la gala en directe via la plataforma i xarxes. • Eric no hi viatja per agenda (mestre + concerts aquella setmana). El videoclip i el seu llenguatge • Direcció: Juan Pérez Fajardo i Iris; rodatge al cementiri de Saragossa (zona antiga, “superbonica”). • Idea clau: normalitzar la mort a través del relat del desamor; tres (i més) “vídues” descobreixen el gir de la infidelitat. • Reconixement coral a l’equip tècnic i musical; és “un premi per a tothom”. Premi i significat • El guardó inclouria pressupost per a nous vídeos i una producció professional als EUA. • Per a Eric, la nominació ja és una fita (top 10 mundial i projecció a Brooklyn). Nova música: “El Extranjero” i properes passes • S’estrena i comenta el senzill “El Extranjero”: identitat, pertinença i estrangeria. • Influències reconegudes (ecos d’Enrique Bunbury). • Continua el projecte Perro Verde (versions); el proper single surt el dia 14 (“Venero en la piel” de Radio Futura). • Entra a estudi la setmana vinent per al proper disc. Luis Piedraíta: “Apocalípticamente Correcto” a Tarragona Data, lloc i to de l’espectacle • Diumenge, 19:00, al Palau Firal i de Congressos de Tarragona (c. Arquitecte Rubira II). • Entrades a luispedraita.com (Agenda > Tarragona). • Ritme de 5 rialles per minut: humor intel·ligent, tendre i gamberro. Temes i eixos creatius • Paradoxa del títol: barreja de por i esperança com a motors humans. • Reflexió sobre la llibertat i les “atadures” que implica voler ser absolutament lliure. • Monòlegs quotidians: llets vegetals, autocaravanes, destí, zodíac i supersticions. Final màgic i altres projectes • Clou amb un dels millors jocs de màgia de la seva carrera (sorpresa final). • Cursos a aprendemagia.com per iniciar-se amb jocs potents i senzills (baralla estàndard). Serveis i agenda local Esports – Sempre Nàstic • Prèvia Real Murcia – Nàstic (jornada 11): dissabte 8 de novembre, 21:00. • Retransmissió a Tarragona Ràdio (96.7 i 101.0 FM), al web i a les Aplicacions mòbil. • Interacció d’audiència via X, Instagram i WhatsApp (Sempre Nàstic). Novetats musicals locals • Maria Fort estrena “On ets” (amb videoclip); entrevista pendent. • Agenda cap de setmana: propostes a sales locals (Sala Zero, Marina Rossell, Blau Mood, Baruja Limón, etc.). Recordatoris clau • Comprar entrades per a Luis Piedraíta amb antelació (alta demanda de platea). • Fer “pinya” perquè Eric López s’enduga el premi a Brooklyn. • Segueix la programació de Fans de Tarragona i la graella a Tarragona Ràdio.
Panorama general de l’episodi Programa complet d’Arran de Mar emès des de Tarragona Ràdio, amb connexions a diverses emissores locals i un recorregut informatiu per tota la costa catalana. L’episodi combina actualitat marítima i territorial, divulgació científica sobre el mar, mites i llegendes, esports nàutics, agenda cultural i una secció d’humor. 1. Benvinguda, tertúlia inicial i actualitat de la costa Introducció del programa i equip • Presentació des dels estudis de Tarragona Ràdio i salutació a l’equip tècnic i als corresponsals de diverses ràdios locals. • Ambient distès amb comentaris sobre la llum de l’estudi i la imatge de la presentadora. • Primera digressió sobre el nou disc de Rosalía i la polèmica per una cançó amb l’Escolania de Montserrat cantada en castellà: • Es debat si la “culpa” és de Rosalía o de l’Escolania per haver acceptat el projecte. • S’apunta la necessitat de decidir des de l’entitat si vol cantar només en català. Vida local i festes • Vilanova i la Geltrú: inici de la Fira de Novembre: • 65.000 m² d’estands a l’aire lliure. • Oferta molt variada per passejar, comprar i tastar productes. • Altres municipis (Arenys, Tiana, etc.) també viuen festes majors; es genera el típic debat de “on anem el cap de setmana”. Bloc informatiu per territoris de costa Costa Brava 25 anys de la Càtedra d’Estudis Marítims (UdG – Palamós) • Acte de celebració a l’Espai Peix de Palamós. • Càtedra creada el 2000 per la Universitat de Girona i l’Ajuntament de Palamós, amb el Museu de la Pesca. • Finalitat: fomentar i divulgar la recerca marítima amb enfocaments molt diversos: biologia, ecologia, tecnologia economia, meteorologia, geografia història, filologia i gastronomia. • Projectes destacats: Millora del sector pesquer. Col·lecció de llibres “Quaderns Blaus”. Cicle Pesca i Ciència per difondre recerca marina. Suport a activitats del Museu de la Pesca. Participació a la taula de cogestió marítima del Baix Empordà. Paper clau en la gestió sostenible de la gamba de Palamós. • Reconeixements: 2012: Gamba d’Or de l’Associació de Restaurants de la Badia. 2013: Cofrare d’Honor al director històric, Joan Lluís Alegret. • Direcció actual a càrrec de Francesc Fuster. Mamífers marins morts a la platja de Pals • Es localitza un dofí de 80 kg mort a la platja. • El CRAM trasllada l’animal a la UAB per fer-ne la necropsia. • La Fundació CRAM treballa 365 dies/any per encàrrec de la Generalitat en fauna marina amenaçada. • Dues setmanes abans, s’hi havia trobat un catxalot mort amb tres talls al llom, probablement causats per una hèlix. • Per l’estat de descomposició del catxalot no es fa autòpsia, però sí recollida de mostres. • S’explica la vulnerabilitat de dofins i balenes al trànsit marítim i com sovint pateixen col·lisions. Delta de l’Ebre i Terres de l’Ebre Projecte unificat de protecció del Delta de l’Ebre • Es posa en marxa amb més guardes (malecó/camí elevat) des de la Punta de la Banya fins al Fangar. • Document pactat entre Taula de Consens, Generalitat i Estat espanyol. • Jordi Sargatal (Secretari de Transició Ecològica) subratlla: Complexitat de protegir un espai tan dinàmic com el Delta. Importància d’obres ja en marxa i de les futures per consolidar el Delta davant l’augment del nivell del mar. Guarda dels Alfacs: defensa davant la pujada del mar • Explicació tècnica de Miquel Alonso (Territori i Transició Ecològica): A punt de finalitzar fases 1 i 2 de la Guarda dels Alfacs. Infraestructura verda (camí/malecó) de 1,20 m d’alçada fora del domini públic marítim-terrestre. Dissenyada per suportar el nivell del mar estimat per al 2100. 15 km de longitud (de la Ràpita al Trabucador), 10 km ja executats. Falta completar trams i segellats, especialment la zona de bombes. • Objectiu clau: impermeabilitzar la Badia dels Alfacs perquè, encara que pugi el mar, no hi entri aigua. • Es preveu enllestir-la l’any vinent i convertir-la en carril bici. Alcanar: enderroc de cases en zones de risc per aiguats • L’Ajuntament d’Alcanar vol resoldre en un any els primers enderrocs de cases situades en barrancs, molt exposades a riuades. • Alcalde Joan Roig: Parla d’una mesura radical però necessària, vinculada tant al canvi climàtic com a irresponsabilitats urbanístiques del passat. De moment afecta unes 10 cases de l’urbanització Les Cases de l’Estona, però podrien ser moltes més. Es contracten taxadors per valorar habitatges i negociar amb veïns. La Generalitat es compromet a aportar recursos per comprar les cases i reubicar els veïns en llocs més segurs. • Es planteja també la renaturalització parcial del càmping dels Alfacs: El propietari accepta “sacrificar” part del càmping per poder mantenir el negoci a llarg termini en condicions més segures. Taula tècnica dels aiguats i mesures contra catàstrofes climàtiques • Mesures prioritàries: Enderroc d’habitatges en zones de risc. Construcció de basses de laminació per reduir la força de l’aigua en zones urbanes. • Es destaca que és una iniciativa pionera a l’Estat espanyol, nascuda després de patir cinc grans episodis climàtics en pocs anys. • Roger Sauquet (director tècnic) defensa que: Les mesures que no requereixen canvis normatius es poden executar en un termini relativament curt. La realitat urbanística d’Alcanar és similar a altres zones del país que també van construir en lleres i zones inundables. Garraf i Costa Daurada: restauració marina i grans inversions Exposició “Un Mediterrani viu” i biòtop de Torredembarra • Arriba a Vilanova i la Geltrú l’exposició immersiva Un Mediterrani viu sobre el biòtop de Torredembarra. • Es descriu el biòtop com el primer gran escull artificial submergit del món: 40.000 tones de roca calcària. Forma de piràmide sobre una superfície equivalent a un camp de futbol. Alçada de 20 m (de 34 m a 13 m de fondària). Visitables fent snorkel o submarinisme. • En només dos anys s’hi ha registrat: Gran diversitat d’espècies marines. Presència de peix lluna que hi acudeix a desparasitar-se (un comportament poc documentat al món). • Irene Gonzalo (Natural Art Reef) explica: El biòtop és el primer prototip gran format d’escull artificial que fan després de diversos projectes petits. L’entitat fa el seguiment científic de l’evolució ecològica de l’estructura. L’exposició vol apropar al públic un entorn submarí desconegut però molt proper a la ciutadania. • Joan Melero (Fundació Pinae) ho defineix com: “Una història d’art, de ciència, una aventura, una història de resiliència, de continuïtat, de treball i sobretot de sostenibilitat i de recuperació i regeneració marina.” • L’exposició al plató gran de Neàpolis: Ofereix una experiència sensorial i interactiva. Està pensada també per a escoles. Posa en valor la necessitat de protegir el litoral mediterrani. Inversions al Port de Tarragona i al Port de Barcelona • El ministre de Transports, Óscar Puente, anuncia un gran paquet inversor 2025–2029: ### Port de Tarragona • 304 M€ d’inversió total per part de l’Estat a través de l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT): - 231 M€ en infraestructures i millora d’instal·lacions. - 31 M€ en sostenibilitat. - 29 M€ en accessos viaris i ferroviaris. - 8 M€ en seguretat. - 5 M€ en projectes de Port Ciutat. • Projectes destacats: - Ampliació del moll de Balears. - Desenvolupament urbanístic de la Zona d’Activitats Logístiques. ### Port de Barcelona • Rebrà 1.226 M€ fins al 2029. • 859 M€ orientats a ampliar i millorar infraestructures i instal·lacions. • Es remarca que Catalunya serà el territori amb més volum d’inversió portuària en aquest període. Fira Tarragona-Marida (Passeig de les Palmeres i Rambla Nova) • Presentació de la Fira Tarragona-Marida, que se celebrarà del 14 al 16 de novembre al Passeig de les Palmeres i el primer tram de la Rambla Nova. • Fira gastronòmica i vinícola que connecta vi, patrimoni i dieta mediterrània. • Activitats principals: • Cuina en directe i podcast en viu. • Esmorzars i dinars populars. • Activitats familiars i música. • Tastets del Mercat Central i vins de la Denominació d’Origen Tarragona (DO) i altres DO de la demarcació. • Xefs convidats: Arnau París, Ada Parellada, Vicent Guimarà, Pep Moreno, Alberto Hernández, entre d’altres. • Escenaris temàtics: - Dieta Mediterrània: showcookings i podcasts. - Escenari Mercats: música i presentació de llibres. - Escenari UNESCO: espectacles familiars. • Fira vinculada a tres efemèrides: - 25è aniversari de Tarraco com a Patrimoni Mundial. - Distinció de Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia 2025. - 15è aniversari de la dieta mediterrània com a patrimoni immaterial de la humanitat. 2. Cultura, gastronomia i tradicions al Maresme Festival Calamarenys (Arenys de Mar) • Tanca la 30a edició del Calamarenys amb: • Recreació de la subhasta tradicional del peix al pati del Calissai. • Protagonitzada per Josep Masdeu i Martí Cadallans. • Masdeu, antic subhastador de la confraria d’Arenys (fins 1988), explica el funcionament: • Subhasta a la baixa: es comença amb un preu alt i es va baixant ràpid. • Abans es feia en pessetes i duros; ara, en euros. • Peix presentat en paneres d’1 kg (calamars, lluços, rogers, gambeta blanca...). • Primer es farà una demostració històrica i després una subhasta real del peix aportat per Peixos Germans Cadallans. • Es busca combinar nostàlgia i divulgació amb un format atractiu per a grans i petits. E-book “Llegendes del Maresme per tot l’any” • El Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme publica un nou e-book sobre llegendes de la comarca. • Característiques principals: • Més d’una desena d’històries lligades a municipis, paisatge, festes i personatges màgics. • Llibre disponible en dues versions, inclosa lectura fàcil. • Textos d’Anna Penya i il·lustracions de Jaume Blanc. • Elements clau: • El Maresme com a territori de contrastos i escenaris naturals (mar, ermites, boscos, castells, masies...) que han generat moltes llegendes. • Personatges guia: la “iaia del Maresme” (mil·lenària i millennial) i el seu amic Picotet, un picot negre. • Objectius: • Apropar les llegendes de bruixes i éssers fantàstics. • Relacionar-les amb festes majors i celebracions locals. • Contextualitzar espais emblemàtics com el Castell de Burriac o la Creu de Canet. • Proposar rutes i experiències al llarg de l’any, al ritme del calendari festiu i natural del Maresme. 3. El temps i el trànsit: avisos per al cap de setmana Predicció marítima i de vent (Lluís Mi Pérez) • Situació variable i esvalotada a tota la costa catalana. • Divendres tarda: • Vent de sud a la Costa Brava i de ponent a Barcelona i Costa Daurada. • Vent no gaire intens → maró moderat però aigua tèrbola per pluges i torrentades recents. • Dissabte: • Maró a forta maró a bona part del litoral a la tarda. • A la Costa Brava i algunes milles mar endins, maragassa amb onades >3 m. • Causa: entrada forta de tramuntana. • Zona del Cap de Salou cap al sud: vent de mistral amb ganes. • Es recomana precaució per als usuaris de mar i costa. Estat del trànsit (Servei Català de Trànsit) • Des de la central del Servei Català de Trànsit, la Sílvia de Lamo informa: • A les Terres de Tarragona no hi ha incidències greus en aquell moment. • Ja s’està en plena operació sortida de cap de setmana amb punts de congestió principalment a l’àrea metropolitana. • Consells per circular amb vent fort: • Moderar la velocitat. • Mantenir bé la trajectòria i agafar amb fermesa el volant. • Respectar molt les distàncies de seguretat, especialment en avançaments. 4. El nostre mar amb Boris Weissman: satèl·lits, clima i pesca Copernicus: observar el mar des del cel La secció “El nostre mar” amb el biòleg marí Boris Weissman es dedica aquesta vegada a l’observació del mar amb satèl·lits, especialment el sistema europeu Copernicus. Què és Copernicus i per què és important? • Copernicus és el sistema europeu d’observació de la Terra, amb un conjunt de satèl·lits anomenats Sentinel, cadascun especialitzat en diferents paràmetres. • Permet veure i mesurar el que passa als oceans i al planeta des de l’espai. • La gran fortalesa: • Dades obertes i gratuïtes per al públic. • Es poden consultar des de qualsevol ordinador, en temps real i també sèries històriques. Què mesuren els satèl·lits sobre el mar? • Temperatura de la superfície marina: • Clau per detectar i seguir onades de calor marines, episodis de setmanes amb temperatures anòmalament altes. • Aquestes onades causen mortandats massives i canvis en els ecosistemes. • El monitoratge permet anticipar impactes i planificar respostes. • Transparència i color de l’aigua: • Indiquen la quantitat de partícules en suspensió i la penetració de la llum. • Afecta a la fotosíntesi del fitoplàncton, la posidònia i les algues. • Una pèrdua de transparència redueix la producció de matèria orgànica i d’oxigen. • Es recorda que dues de cada tres inspiracions que fem provenen de l’oxigen generat al mar. • Nivell de verdor/fitoplàncton (equivalent marí a l’NDVI terrestre): • Permet controlar els blooms de fitoplàncton. • És un indicador indirecte de la productivitat i del futur de la pesca. • Seguiment d’espais marins protegits: • S’observa l’evolució de reserves marines i àrees protegides. • Ajuda a fer gestió preventiva (detectar regressions, impactes, etc.). • Alertes climàtiques i fenòmens extrems: • Des de l’espai es monitoritzen sequeres, incendis, inundacions... • Tot i ser fenòmens terrestres, tenen impacte directe sobre el litoral (aportacions de sediments, contaminació, canvis d’hàbitat). • La informació anticipada dóna temps de reacció per gestionar riscos al litoral i al mar. Beneficis per a la pesca i la gestió marina • Copernicus permet: • Preveure zones d’alta productivitat (fitoplàncton) i, per tant, futures zones de bona pesca. • Millorar la planificació de temporades i zones de pesca. • Possibilitar una pesca més selectiva i sostenible, evitant anar “a cegues”. • Es planteja el debat ètic: • Aquesta informació pot afavorir sobreexplotació, si es fa servir malament. • Però, ben gestionada per administracions i confraries, pot ser eina clau per una explotació racional i sostenible. Complementar satèl·lits i treball de camp • Boris insisteix que l’observació des de l’espai no substitueix el treball in situ: • Cal fer validació (“ground truthing”): bussejadors, sondatges, mostrejos per confirmar el que indiquen els sensors. • Només així les dades satel·litals guanyen fiabilitat i es poden interpretar correctament. • Dependència tecnològica: • Basar-ho tot només en satèl·lits pot generar dependència i vulnerabilitat. • És important “seguir posant els peus a l’aigua” per mantenir la connexió directa amb el medi. Context geopolític i progrés del programa • Es comenta que als EUA s’han restringit dades d’alguns sistemes (com la NOAA) i això ha creat un buit informatiu. • Aquest buit ha reforçat el paper del sistema europeu Copernicus, que ha “saltat a la fama” per la seva obertura de dades. • Programa Sentinel: • Sis satèl·lits operatius, amb llançaments iniciats cap al 2015–2016 per l’Agència Espacial Europea. • Sentinel-6A llançat el 2020; Sentinel-6B previst per al novembre de 2025. • El programa de llançaments està previst, com a mínim, fins a 2027. • Cada Sentinel té una especialització pròpia (altura de la superfície, color, temperatura, etc.), i la superposició de dades dona una imatge molt potent del sistema Terra-oceà. Formació i recursos oberts • Boris ha explorat les webs de Copernicus i destaca: • L’existència de cursos en línia com Marine Data for Mediterranean Sea, adreçats a: - Investigadors. - Pescadors i gestors de pesqueres. - Formadors i divulgadors. • Objectiu: ensenyar a interpretar mapes i imatges i a aplicar-los a la pràctica. • També recomana els recursos de EUMETSAT, l’agència europea de satèl·lits meteorològics, com una altra font enorme de productes marins i climàtics. • Reflexió final: la informació és abundant però cal filtrar-la i “traduir-la” perquè sigui útil per a gestors, pescadors i ciutadania. 5. Esports nàutics: Copa d’Espanya d’ILCA 4 a Vilanova Resultats esportius i condicions de regata Entrevista a Tete Sabaté, director esportiu del Club Nàutic Vilanova, sobre la Copa d’Espanya d’ILCA 4. • Participació: • Uns 140 vaixells procedents de clubs de tot l’Estat. • Cada federació autonòmica tenia places limitades, assignades segons llicències i proves selectives. • Això feia que hi anessin els millors regatistes en forma. • Condicions meteorològiques: • Divendres i dissabte: es completen totes les proves previstes, però amb vent suau (6–8 nusos). Navegable però menys espectacular per als qui prefereixen més vent. • Diumenge: entra una ponentada forta, que deixa un sabor de boca excel·lent als participants. • Combinació de dies de molt poc vent i d’altres amb vent fort → campionat més just i exigent, que premia la polivalència. • Resultats destacats: • Comunitat Valenciana: considerada la gran guanyadora global, aconseguint el títol de campió absolut a través d’una regatista. • Catalunya: bon paper amb Liker Mújica, que obté: - 1r Sub-18 masculí. - 2n absolut. • També hi ha un gallec al podi. • Es confirma el pes tradicional de les federacions de Llevant (Catalunya, País Valencià, Múrcia, Andalusia, Balears) en classes juvenils. Experiència del club i dels regatistes locals • El Club Nàutic Vilanova assumeix la Copa com una prova de foc organitzativa: • Més de 30 persones implicades entre mar i terra. • Organització complexa: jornades llargues i variables segons la meteorologia. • Resultat: molta satisfacció interna i felicitacions de federacions i equips participants. • Regatistes locals: • Una regatista vilanovina (“la Vaquero”) entra al grup Or però pateix una desqualificació en una prova que la penalitza a la classificació final. • Tot i això, valoració molt positiva: - És el primer any que la flota del club navega en ILCA 4. - Primer campionat estatal en aquesta classe. - Experiència “brutal”, i a més “a casa”. • Projecció de futur: • L’èxit organitzatiu anima el club a assumir més campionats d’alt nivell en uns anys. • Ja tenen confirmats per a la temporada següent: - Campionat de Catalunya de Catamarans. - Campionat de Catalunya per equips d’Optimist. • En creuers: - Continuaran organitzant les 100 Milles, una de les regates amb més participació del litoral català. - La regata Columbretes entra en un circuit de tripulacions de 3, conjuntament amb el Nàutic de Palma i el Club Nàutic de Moraira. • Es negocia amb la Federació de Pesca la possible acollida d’un Campionat de Catalunya de Curricà o similar. • Aspecte esportiu intern: • La temporada 25–26 ja està en marxa. • Objectiu: arribar forts al període de campionats de Catalunya (març–maig). • Si els resultats són bons, els regatistes podran formar part de la selecció catalana als campionats estatals. 6. Mites i llegendes: Desert d’Alfama i Delta de l’Ebre Secció amb l’escriptor Joan de Déu Prats dedicada a mites i llegendes del nostre mar, centrada aquesta vegada en el Desert d’Alfama i l’entorn del golf de Sant Jordi. La propera secció es dedicarà específicament al Delta de l’Ebre. 6.1. El Desert d’Alfama: geografia i història • Situació: • Tram de costa entre l’Hospitalet de l’Infant i l’entrada al Delta de l’Ebre, aproximadament fins a l’Ampolla. • Zona coneguda tradicionalment com a “desert” pel seu caràcter àrid, ventós i poc productiu. • Clima i vent: • Vent del nord molt fort anomenat mestral (no tramuntana). • Terres eixutes però amb zones de bosc. • Ara hi passa l’autopista, amb rètols de perill pel vent, que pot desestabilitzar vehicles. • Fenomen singular marí: la Torre Visca: - Com una mena de fibló/meteotsunami local. - A la tarda el mar es torna de color verd, bufa un vent sec molt fort. - Al fons es veuen llamps i mànegues d’aigua. - Perillós per als pescadors. • Població i fronteres antigues: • Abans era frontera natural entre el Comtat de Barcelona i Al-Àndalus. • Al-Àndalus tenia centres importants com Còrdova, Saragossa, Tortosa (Tortuja) i Lleida (Làrida). • Avui hi ha sobretot l’Ametlla de Mar (la Cala) i l’Ampolla, antic barri de pescadors del Perelló. • L’Ametlla de Mar, segons la llegenda, fou fundada per mariners del Grau de València que buscaven una cala protegida on el vent bufés de terra a mar. • Perillositat històrica: • Zona amb pobles arrasats per pirates, similars als del Carib, que van provocar l’abandonament de llogarets. • Avui també acull una central nuclear i restes de l’antiga almadrava de la zona. 6.2. Llegenda del vell marí (foca monjo) • El vell marí és el nom tradicional de la foca monjo mediterrània, un animal de fins a 300 kg. • Històricament perseguit per l’oli i la pell, avui gairebé extingit a la nostra costa. • Llegenda: • El déu Posidó agafa el cavallet de mar (hipocamp), l’animal més humil del mar, i el converteix en aquest “torpede” gegant per protegir les costes del Desert d’Alfama. • A prop de l’Hospitalet hi ha la cova del llop marí, que segons la tradició era habitada per un monstre marí. • Pescadors del segle XIX decideixen caçar el “monstre” i finalment maten una foca monjo que s’hi refugiava. • Es diu que el fantasma de la foca encara ronda la cova. • Possible origen del nom foca monjo: • Podria relacionar-se amb l’Orde de Sant Jordi d’Alfama, cavallers-monjos que vigilaven aquella costa. 6.3. Les almadraves i les tonyines • Almadrava ve de l’àrab andalusí i vol dir “indret on es colpeja”. • Era el sistema tradicional de captura de tonyines: • Xarxes submarines formant un laberint que guiava els bancs fins a la “cambra de la mort”. • Allà, els mariners estiraven les xarxes i mataven les tonyines amb ganxos, tenyint el mar de sang. • Dalí va pintar escenes d’almadrava. • L’arraix era el capità de l’almadrava (també paraula d’origen àrab). • La tonyina és aquí símbol de fertilitat i abundància del mar: • Diuen que un infant nascut en època de tonyina, o que veu una tonyina, tindrà bona sort. • Avui l’Ametlla de Mar és centre important de flota tonyinaire i fins i tot ofereix experiències de banyar-se amb tonyines en gàbies marines. 6.4. Dips: els gossos vampir de Pratdip • Pratdip, al Baix Camp, és famós pels dips, gossos-llop vampírics. • A l’església (1602) i edificis del poble hi ha representacions antigues d’aquests animals. • Llegenda: • Els dips atacaven ramats a la nit i els deixaven sense sang. • Es vincula el seu origen a la cort de Violant d’Hongria, esposa de Jaume I, i a cavallers que podrien haver portat la “malura vampírica” des de l’Europa central. • Es diu que els dips no poden moure el coll, caminen rectes, com el baró Orlok (Dràcula). • Actualment, el poble està ple de rètols i imatges de dips, convertits en icona turística local. 6.5. Cocales: corbs templers a Miravet • A l’interior, a prop del riu Ebre, s’alça Miravet, amb un gran meandre i el famós castell templer. • L’orde del Temple, poderosa a la zona (des d’on es planejaren conquistes com Mallorca o València), fou perseguida i dissolta. • Miravet resistí un any de setge a les tropes reials. • Llegenda de les cocales: • Alguns templers, en morir, es convertirien en corbs (cocales) que sobrevolen encara el meandre. • En nits fosques, els vols dels corbs serien l’esperit dels cavallers que encara vigilen el castell. 6.6. Golf de Sant Jordi: vaixells enfonsats i fantasmes • El golf de Sant Jordi engloba tot el Desert d’Alfama i la punta del Delta de l’Ebre. • Durant la Primera Guerra Mundial: • Els submarins alemanys no podien torpedinar vaixells dins d’aigües territorials espanyoles. • Moltes mercants franceses feien ruta directa delta–Tarragona passant per aigües internacionals del golf de Sant Jordi. • Allà eren atacades pels submarins (els “taurons del Kaiser”). • Avui el fons del golf és ple de vaixells enfonsats, anomenats “ganxos” pels pescadors perquè hi esgarrapen les xarxes. • Els habitants de l’Ampolla van salvar mariners d’un d’aquests torpedinaments; com a reconeixement, França els va dedicar una estàtua commemorativa. • Llegenda: • Els fantasmes dels nàufrags continuen sortint de l’aigua i acostant-se a la costa, sobretot en nits de lluna plena. • Avís irònic: cal anar amb compte en triar platja a l’estiu. 6.7. Ebedòntia: ciutat perduda i miratges al Delta • Geògrafs antics grecs, com Estrabó, mencionen diverses ciutats de la costa ibèrica, algunes encara no localitzades arqueològicament. • Una d’aquestes seria Ebedòntia, que alguns situen a l’actual zona de l’Ampolla. • A la punta de la Banya (Delta de l’Ebre) es formen sovint miratges sobre sorra i mar. • En determinats dies, la refracció faria aparèixer una ciutat amb columnes i edificis clàssics en la línia de l’horitzó. • La llegenda diu que és l’eco visual de l’antiga Ebedòntia. • La propera secció de mites i llegendes aprofundirà en el Delta de l’Ebre (punta de la Banya, Fangar, badia dels Alfacs...). 7. Xiringuito de la Laura Rovira: humor i bodes Secció d’humor i costums socials on la Laura Rovira parla de bodes amb to desenfadat. 7.1. Inici lúdic: acudits i música nupcial • S’obre la secció amb la cançó “Blanca y radiante va la novia” com a broma temàtica. • La Laura confessa que l’endemà va de boda i que ha oblidat preparar la playlist; la tècnica, Sílvia, hi posa clàssics de bodes. • Explica dos acudits dolents (joc de paraules amb Iron Man / I don’t know i amb shampoo / Pantene), que provoquen rialles a l’estudi. 7.2. Tipologies de convidats a una boda La Laura enumera, amb humor, diversos “arquetips” de convidat, preguntant a la Marina en quin s’hi reconeix: • Solter/a d’or: • Persona soltera molt comentada a la família i al grup, especialment en bodes i festes de Nadal. • “Tirar canyes”: • Qui aprofita la boda per lligar, sota el tòpic “d’una boda, en surt una altra”. • Es recorda que les grans bodes (300 invitats) són terrenys fèrtils per a aquest comportament. • Lloró/llorona: • Persona que plora des del primer moment de la cerimònia. • Pot ser per emoció real o per sensibilitat accentuada (potenciada per l’alcohol). • Fotògraf/a no oficial: • Convidat que fa més fotos que el fotògraf contractat. • Es qüestiona quantes d’aquestes fotos es miraran realment en el futur. • Es comenta la moda de crear perfils d’Instagram de la boda o codis QR per compartir fotos en directe. • La “pròxima”: • Sovint dona a qui tothom diu que serà la propera a casar-se. • Es vincula amb el tradicional ram de la núvia: - Avui es manté el llançament, però també és habitual regalar el ram a una persona especial (mare, amiga propera, etc.). • Hater anti-bodorri: • Persones que no suporten les bodes (més que l’amor, allò que odien són els bodorrios massius, protocols, jocs, etc.). • “Barra lliure”: • Perfil compartit per gairebé tothom: aprofitar al màxim la barra lliure, pensant en el que ha costat el cobert. • Capitana de taula: • Figura de moda: convidada encarregada d’animar la seva taula quan sona certa música o s’activen dinàmiques. • La Marina critica que això converteixi la boda en un “cau” o esplai amb dinàmiques forçades. • La Laura ho viu amb entusiasme: ella l’endemà serà capitana de taula i ho troba divertit. 7.3. El gran meló: quant cal regalar en una boda? • Es debat el “mite del cobert”: • Creença estesa que el convidat ha de pagar com a mínim el cost del cobert amb el seu regal. • La Laura qüestiona aquesta “obligació moral”: ser convidat no hauria d’implicar necessàriament pagar el dinar. • Es recorda que legalment i moralment no hi ha obligació de donar diners, només si es vol fer un detall. • Es critica el cost desorbitat de moltes bodes modernes, amb una mitjana d’uns 20.000 € per celebració (equivalent a un cotxe nou). • Es comparen models: • Bodes tradicionals amb llista de regals (electrodomèstics, coberteries...) versus l’actual tendència del sobre amb diners. • La Marina explica la seva “boda ideal” d’uns amics: - Signatura de papers un dia i posterior festa informal al mas, sense protocols, invitats vestits com volguessin. - Sense compte ni exigència de regal; es va fer un regal col·lectiu voluntari. • Es conclou que, malgrat els regals, una boda sol “sortir a pagar” als nuvis. 7.4. Tradicions clàssiques de boda La Laura repassa, amb to mig informatiu mig irònic, diverses tradicions i el seu sentit: • Comiat de solter/a: • Avui més orientat a passar-s’ho bé que a “acomiadar-se” realment de la solteria, ja que moltes parelles conviuen des de fa anys. • Creix la tendència a fer comiats conjunts si la colla d’amics és compartida. • Arribada esglaonada dels nuvis: • Tradició que el nòvio arribi primer i la núvia després, com a entrada solemne. • Originalment vinculada al pare com a “cap de família” que “entrega” la núvia. • Es debat si avui té sentit mantenir aquest simbolisme patriarcal. • No veure’s abans de la cerimònia: • Antiga creença que dóna mala sort si els nuvis es veuen vestits abans de l’altar. • Encara molt present; la Laura creu que la seva amiga ho seguirà. • Més enllà de la superstició, es manté pel valor de la sorpresa i la il·lusió. • Llançament de l’arròs: • Simbolitza fertilitat i prosperitat. • Avui sovint substituït per pètals de rosa, confeti o altres elements. • Hi ha qui demana explícitament no tirar arròs per motius pràctics o per no “invocar” fills. • “Algo nuevo, algo viejo, algo prestado y algo azul”: • Tradició anglosaxona adoptada aquí, adreçada sobretot a la núvia: - Alguna cosa nova: esperança i promesa de futur feliç. - Alguna cosa vella: connexió amb la família i el passat. - Alguna cosa prestada: transmissió de la felicitat matrimonial d’algú que ja ho és. - Alguna cosa blava: simbolitza fidelitat i puresa. • Anell i vena de l’amor: • L’anell es porta al dit anul·lar perquè a la Roma antiga creien que hi passava la vena amoris, que connectava directament amb el cor. • Avui se sap que no és anatòmicament cert, però la idea perdura. • A Espanya: - En general es porta a la mà dreta. - A Catalunya i País Valencià, la tradició el situa a la mà esquerra (com confirma la Sílvia a l’estudi). 7.5. Wedding planner: feina somiada (per un dia) • La Laura confessa que li faria il·lusió ser wedding planner per un dia: • Amb pinganillo, coordinant entrades, focs artificials, àpats i músiques. • Il·lustra la feina amb exemples humorístics (controlar embolics al lavabo, avisar quan surt l’arròs...). • Admet però que seria molt dur fer-ho cada cap de setmana, sobretot a l’estiu. • Tanca la secció desitjant ànims als convidats (més que als nuvis) i prometent explicar com li ha anat el paper de capitana de taula. 8. Agenda del cap de setmana a la costa catalana 8.1. Costa Brava Festa Major i activitats marineres (explica Sergi): • Festa Major d’hivern de l’Armentera (Sant Martí): • Activitats diversos dies del cap de setmana. • 51è Aplec de Sant Martí a Sant Martí d’Empúries (l’Escala): • Una de les últimes ballades de sardanes de la temporada. • Música amb la cobla Principal de Banyoles. • Tallers i sortides: • Llençà: taller de salaó d’anxoves a l’Espai Gastromar. • Roses: passejada entre dolmens, menhirs i barraques de pedra seca. • Montgrí – Estartit: sortida per observar grans mamífers terrestres al massís. • Palamós: showcooking de cuina marinera dissabte al vespre. • Setmana de la Ciència: • Castelló d’Empúries: visita guiada a l’Ecomuseu de la Farinera dins de la Setmana de la Ciència. 8.2. Terres de l’Ebre i Delta de l’Ebre Resum de Cel: • Jornada “Tasta la cultura de l’Ebre” (Santa Bàrbara): • Experiència sobre el conreu de l’olivera i l’elaboració de l’oli d’oliva. • Posada en valor de l’oli com a motor econòmic i cultural de la plana del Montsià i el Baix Ebre. • Caminada de famílies TEAF (Roquetes): • Per visibilitzar el trastorn de l’espectre alcohòlic fetal. • Espectacle “La màgia de Gènere” (Lira Ampostina): • Espectacle de màgia còmica amb Gènere, amb referències a aparicions en programes televisius. • 20a Festa de la Clotxa i de l’Oli de la Ribera d’Ebre (Flix): • Degustació de clotxes (pa buit farcit de verdures escalivades i arengada o botifarra), plat típic de pagesos. • Recreació històrica del Setge de Tortosa: • A càrrec dels Miquelets de Catalunya. • Es reviu un dels episodis més durs de la Guerra de Successió. • 21es Jornades micològiques de les Terres de l’Ebre (Museu de les Terres de l’Ebre, Amposta): • Tallers i activitats per conèixer els bolets del territori. • Festes Majors de Ginestar (Sant Martí): • Balls, àpats populars, activitats infantils i esportives. 8.3. Garraf A càrrec de Carles: • Fira de Novembre de Vilanova i la Geltrú: • Més de 180 estands en diversos carrers. • Eix temàtic: ferrocarril i aposta ferroviària de la ciutat. • Espai Temps de Vi a la plaça de les Neus: - Protagonisme per als vins del Massís del Garraf, en col·laboració amb Node Garraf. - Tast de vins i caves combinats amb productes de restauradors locals i mariners. • Activitats familiars: • Concentrades a la plaça del Mercat, amb escenari i actuacions contínues. • A l’interior del Mercat del Centre, l’Aula Gastronòmica ofereix activitats culinàries. 8.4. Maresme Resum d’Oriol: • Havaneres i cançons de taverna a Calella: • 3r Ava Cafè amb el grup Els Faroners a la sala Mozart. • Setmana de la Ciència al Museu de Minerologia d’Arenys de Mar: • Jornades de portes obertes. • Taller de pintures rupestres. • Tast de vins i xocolata. • Biblioteca d’Arenys: • Club de lectura de còmic juvenil (“Monstruos del espacio” de Craig Thompson). • Taller d’escriptura amb Gemma Tomàs. • Ball i swing a l’Ateneu Arenyenc: • Concert i ballada de swing amb Black Jazz Swing. • Fira de brocanters a Arenys (plaça del Calissai) organitzada per Crisàlida. • Ruta guiada al cementiri de Sinera (Cementiri d’Arenys): • “La petjada del passat”, activitat teatralitzada a càrrec d’Omoteatris. • Cinema infantil al Seràfics: projecció d’“Anem a caçar un os”. • Mataró: • Gran trobada de bestiari festiu pel 16è aniversari del Godrac i 1r de la Draca, amb la Víbria i altres figures. • Festa Major de Sant Martí a Tiana i Arenys de Munt: • Programa molt extens de més de 100 activitats a Tiana (concerts, gegants, foc, gastronomia, etc.). 8.5. Tarragona i entorn • Es destaca que Tarragona tindrà: • Cap de setmana amb concerts a la Sala Zero. • Preparatius intensos per a la Fira Tarragona-Marida (ja descrita abans) al Passeig de les Palmeres i Rambla Nova. 9. Butlletí informatiu local (Tarragona) Cap a mitja segona hora, s’emet un Butlletí informatiu de Tarragona Ràdio amb temes destacats: 9.1. Nou Museu d’Art Modern de Tarragona • Diputació de Tarragona, Ajuntament de Tarragona i Generalitat acorden traslladar el Museu d’Art Modern de Tarragona al Palau del Passeig de Sant Antoni. • El nou espai doblarà la superfície de l’emplaçament actual al carrer Sant Anna. • Data orientativa de posada en funcionament: entorn de 2030. • Declaracions de la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó: • Vol que el museu se situï “al nivell del Reina Sofía o l’MNAC” en termes d’art contemporani. • El museu acollirà la col·lecció Fòrum Digital de fotografia. • Es pretén crear un gran referent museístic per al Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i Baix Penedès. • L’impuls coincideix amb el 50è aniversari del museu. 9.2. Servei de neteja i conflicte laboral • El comitè de treballadors del servei de neteja rebutja que se’ls vulgui responsabilitzar de la imatge de contenidors plens de brossa. • Joan Reinalda (UGT, Serveis Públics) defensa que: • La plantilla fa la seva feina i no és la causa del servei deficient. • El servei està format per uns 300 treballadors. • Afronten el nou projecte de neteja amb esperança, però rebutgen ser el “cap de turc”. 9.3. Esports: Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) • Declaracions del nou tècnic del Gimnàstic de Tarragona (Nàstic), Cristóbal Parralo: • Reconeix poc temps per implementar idees noves. • Demana un Nàstic ambiciós, que surti a buscar la victòria. • Prioritza actitud, entrega, sacrifici i lluita per la samarreta. • Proper partit: dissabte a les 21 h al camp del Múrcia, al Nou Estadi Costa Daurada. 10. Altres falques i espais publicitaris Al llarg del programa s’emet diverses falques que contextualitzen la vida econòmica i institucional de Tarragona: • Obres de clavegueram a Tarragona i la Canonja, impulsades per Ematsa, amb nova tècnica sense rasa per minimitzar molèsties i millorar qualitat ambiental. • Campanya d’Obramat sobre solucions de calefacció per a l’hivern. • Promoció oficial de la Fira Tarragona-Marida i dels mercats municipals (gestió d’Espimsa implícita pel web mercatsdetarragona.cat). • Presentació de l’ICIQ (Institut Català d’Investigació Química), al campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili (URV), com a referent en: • processos químics sostenibles • química per a la salut • descarbonització • Falca del Moll de Costa del Port de Tarragona com a “Rambla de la Cultura”, amb museus, teatre, activitats, gastronomia marinera a El Serrallo. • Oferta publicitària de Tarragona Ràdio per a negocis locals, amb la campanya “Som 40.000”. 11. Tancament del programa • La presentadora recorda l’horari d’Arran de Mar (de dilluns a divendres, de 16 a 18 h) al Podcast TGN Ràdio i en directe. • Es tanca el programa desitjant bon cap de setmana i citant a retrobar-se dilluns. Idees clau transversals • Mar i territori: l’episodi manté una línia clara de vinculació entre mar, litoral i vida quotidiana (pesca, ports, urbanisme, canvi climàtic). • Sostenibilitat i canvi climàtic: • Protecció del Delta de l’Ebre. • Restauració marina al biòtop de Torredembarra. • Observació climàtica amb Copernicus. • Patrimoni cultural i immaterial: • Mites i llegendes del Desert d’Alfama i l’Ebre. • Tradicions de bodes i festes. • E-book de Llegendes del Maresme. • Identitat local: • Fira de Vilanova, Calamarenys, Festes de Sant Martí, nova etapa del Museu d’Art Modern de Tarragona. • Enfortiment del vincle entre Tarragona Ràdio i la vida cultural i econòmica de la ciutat.
Panorama general Programa de la Ràdio veïnal (favt) a Tarragona Ràdio centrat en: nou contracte de neteja i incivisme, conflicte a les Cases de Colors de Camp Clar, campanya solidària Llums Dignes de Càritas Bonavista i renovació de flota de busos de l’EMT. Conduït per Josep Cartanyà. Nou contracte de neteja i incivisme (Ajuntament de Tarragona) Punts clau de la reunió amb l’Alcalde/Alcaldessa • Reunió FAP + Plataforma per una Tarragona neta amb l’alcalde Rubén Viñuales i equip de l’Ajuntament de Tarragona per l’entrada del nou servei (Urbaser). • Context: Tarragona molt bruta per la “deixadesa” de l’antiga concessionària en els últims dies. • La FAP demana un marge de confiança de 3 mesos a la nova empresa. Millores operatives anunciades • Maquinària nova i inversió prevista d’uns 27 M€. • Neteja integral de contenidors (interior i exterior). • Vehicle únic que retira voluminosos i runa i fa la separació a planta: bateries de contenidors netes després de cada passada. • Retirada progressiva de 106 contenidors soterrats (objectiu accelerar tot i que s’admet retràs sobre L 2025). Incivisme i control • La neteja no serà efectiva sense atacar l’incivisme. • Reclamen Guàrdia Urbana, càmeres i sancions per frenar excrements de gossos, abocaments i pràctiques incíviques. Mobilització ciutadana • Es manté la manifestació del 15 de novembre per visibilitzar el malestar veïnal. "Los vecinos están enfadados... vamos a daros el tiempo que necesitemos, pero estamos aquí y vamos a hacer un seguimiento" (Alfonso López). Camp Clar: “Cases de Colors” i conflictes d’habitatge Situació denunciada pels veïns • Pisos buits (Incasol/Agència de l’Habitatge de Catalunya) que han acabat ocupats; s’han produït destrosses, sorolls i problemes d’insalubritat (baixants i clavegueres trencades). • Convivència deteriorada i sensació d’abandonament. • Petició a l’Ajuntament de Tarragona: més neteja i seguretat al barri. Crítiques a la gestió pública i demandes • Reprotxen que els pisos es deixessin buits massa temps. “Si tal cual se deja un piso vacío, lo hubieran ido dando...” (Carmen Martos). • Anunci (abril) de rehabilitació de 338 pisos (7,2 M€): veïnat indignat perquè parteix en escales buides, mentre les deficiències crítiques (baixants, façanes, places) persistiran. “O se arreglan las cosas o... pedimos que se nos indemnicen los pisos” (Carmen Martos). Càritas Bonavista: campanya “Llums Dignes” Objectiu i funcionament • Venda de guirnaldes per a balcons (10 €) per recaptar fons. • Destí prioritari: productes per a nadons (llet infantil, bolquers) i higiene bàsica; també aliments. • Distribució a través de les 17 Càritas de Tarragona i associacions veïnals de la FAP. • Crida a comerciants i veïnat per sumar-se. Tasca al barri i necessitats reals • Atenció setmanal: dilluns i dimecres, unes 10 famílies/dia; al mes entre 100 i 120 famílies (enguany, fins a 150 famílies amb cistella mensual). • La plataforma Equaliment aporta oxigen per a la cistella bàsica. • Reivindicació clau: la higiene també és essencial (xampú, detergent, etc.). “Donem una mica de llum i esperança a la gent més necessitada” (Pepa Franco). Veïnat actiu i relleu a Parriuclar: Josefa Rodríguez Balanç de 1994 a 2025: fites destacades • Eliminació del tòtem publicitari (18 m) després de 3 anys de lluita. • Parc nou al barri (tres mocions), i lletres “Parriuclar” a la rotonda. • Nomenclatura de blocs per facilitar emergències; més enllumenat. • Reforma de l’ermita (reorientada al barri), bancs i taules de pícnic. • Internet i telèfon a la seu veïnal; semàfors arran del nou pont. • Suport social: desnonaments, tràmits i acompanyament a famílies. Comunitat i convivència • Iniciatives d’interculturalitat: Setmana Cultural i activitats amb comunitats marroquina i argentina. • Recordatori del voluntariat: ningú cobra; sovint han hagut de posar diners de la seva butxaca per sostenir l’entitat. Relleu generacional i pendents • Passa el testimoni a una junta jove (Marta, 28, presidenta; Sandra, vicepresidenta). • Temes pendents: entrada del barri (La Carabia), paviment de la Rambla, cal·listènia al Parc Elena Regidor. “Una retirada a tiempo es una victoria” (Josefa Rodríguez). Mobilitat: 10 nous autobusos de l’EMT Renovació de flota i proximitat als barris • Incorporació de 10 busos nous: 6 híbrids i 4 elèctrics. • Objectius: reduir CO₂ i millorar l’accessibilitat i la qualitat del servei. • Campanya “El futur mou Tarragona”: bus híbrid obert al públic en diversos punts de la ciutat (Sant Pere i Sant Pau, Rambla de Ponent – Camp Clar, Vall de la Remassada, La Floresta). Cloenda • Recordatori d’horaris en antena i del Podcast a tarragonaradio.cat per a l’Oient que el vulgui recuperar quan vulgui.
Visió general del podcast Dents i ungles, des dels Estudis de Tarragona Ràdio, obre nova temporada amb un episodi dedicat a la poeta Warsan Shire i a la poesia com a eina de resistència davant la guerra, l'exili, la violència masclista i el desplaçament entre cultures. L’episodi combina: • Lectures de poemes (en català i castellà) de Warsan Shire • Context biogràfic i literari de la poeta • Reflexió sobre migració, refugi i identitat • Música vinculada a experiències de migració africana a Europa (Pongo, PINAN 450F) "Ningú no fica els seus fills en una pastera si l'aigua no és més segura que la terra." 1. Migració forçada i casa com a boca d’un tauró Poema “Casa” i el sentit de fugir A l’inici s’escolta el poema “Casa” en català: • Imatge central: casa com la boca d’un tauró o com el canó d’un fusell • La idea que ningú abandona la seva llar per voluntat lleugera, sinó per necessitat extrema: guerra, persecució, foc, amenaces. • Escenes de fugida: passaports estripats en un lavabo d’aeroport, nits en camions, pasteres, filferrades, camps de refugiats i escorcolls humiliants. "Ho has d'entendre, ningú no fica els seus fills en una pastera si l'aigua no és més segura que la terra." El text denuncia també la deshumanització amb què sovint es parla de negres, refugiats, immigrants de merda, i contraposa insults i mirades de fàstic a la violència extrema que han viscut aquestes persones (guerra, violacions, fills morts, runes). Introducció al programa i mirada poètica La locutora presenta el nou curs de Dents i ungles a Tarragona Ràdio, centrant-se en: • Experiències de migració i refugi vistes a través de la poesia de Warsan Shire • Voluntat de “mirar el món amb l’alè de la poesia”, donant veu a històries sovint invisibles • Posar el focus en persones refugiades i en el trauma de la guerra i l’exili 2. Nostàlgia, llengua i exili Converses al centre de deportació Es llegeixen fragments en castellà sobre converses en un centre de deportació: • Record dels apagons, tocs de queda i ciutats que expulsen la seva gent com si la “escopissin”. • Nostàlgia compartida entre persones que han fugit: nostàlgia, abandonament, cendra als rostres. • Repetició de la idea: "Nadie deja su hogar a menos que se convierta en la boca de un tiburón." La protagonista sent que porta tant de temps l’himne antic a la boca que ja no hi ha espai per a una altra cançó, llengua o idioma: el cos es converteix en lloc de memòria i dol. Dol, mar i frontera Altres fragments poètics evoquen: • Travesses mortals pel desert de Líbia i el golf d’Adén • El desig que el viatge “signifiqui alguna cosa més que milles” perquè els fills han quedat a l’aigua • El mar que es percep com més segur que la terra "Quiero hacer el amor, pero mi pelo huele a guerra y a huida." Les fronteres apareixen com a entes espumants, violents, plenes de cossos trencats; el cos mateix porta el color del sol ardent i els rastres de la guerra. 3. Qui és Warsan Shire? Vida i obra Biografia essencial La presentadora contextualitza: • Warsan Shire neix a Nairobi (1988) en una família somalí i creix a Londres, on sempre es percep com una estranya. • El 2011 publica el seu primer llibre de poemes, Teaching My Mother How to Give Birth (Ensenyant a parir la meva mare), que té un fort impacte. • El 2014 és nomenada Primera Jove Poeta Laureada de Londres, amb el rol de promoure la poesia i representar el jovent. Reconeixement internacional • 2016 i 2020 col·labora amb Beyoncé a l’àlbum visual Lemonade i la seva adaptació cinematogràfica. • Escriu el guió del documental “Brave Girl Rising”, sobre noies somalís en el major camp de refugiats d’Àfrica. "La poesia de Worsenshire és crua i de vegades brutal, i al mateix temps és esperançadora." Temes i mirada poètica La seva poesia: • Dona paraules a allò que normalment no es diu, a relats soterrats sota termes com migrant o refugiat. • Parla de traumes de guerra, desplaçament, violència, però també de resiliència. • Retrata la vida de joves i adolescents de famílies migrades, les tensions entre cultures i el camí cap a la maduresa. Shire descriu el que anomena “surrealisme de la vida quotidiana de les persones migrants”: • Un dia ets al teu país bevent suc de mango • L’endemà ets al metro de Londres, i els teus fills parlen una llengua que no entens No tot és autobiogràfic, però ella afirma que és, d’alguna manera, cadascuna de les persones sobre les quals escriu. 4. Cossos, violència masclista i intimitats difícils A la segona part del programa s’escolten altres poemes de Warsan Shire (en castellà i català) sobre cos, sexualitat, violència i relacions de parella. Virginitat, sang i expectativa social • Relat d’una dona que fa servir sang de colom la nit de noces perquè el marit cregui en la seva puresa i la seva virginitat. • El marit celebra les sabanes tacades; la imatge posa en qüestió la pressió social sobre el cos femení i la idea de “dona intacta”. Maltractament, fugida i culpa En un altre poema: • Una dona decideix marxar d’una relació violenta. • La mare li diu: "Tu padre me pegó siempre, pero yo nunca me fui." • Es posa el focus en la normalització de la violència i en el pes de les expectatives familiars. La nit de la ruptura, la protagonista es mossega l’esmalt de les ungles fins que el llit compartit sembla ple de purpurina i sang: imatge de rabia, ansietat i alliberament dolorós. Aliment, desig i fam emocional Un altre fragment gira al voltant de cuina i menjar: • Papaya, dàtils amb mel, llet de cabra, coco, mantega, mango, llimona, comí… • El marit té gana, però cap dels esforços culinaris satisfà aquesta fam. • L’escena apunta a una fam que no és només física, sinó emocional, de desig, d’atenció. “Per a dones que són difícils d’estimar” En català s’escolta el conegut poema “Per a dones que són difícils d’estimar”, on el jo poètic: • S’adreça a dones que són massa intenses, independents, inclassificables. • Les compara amb un cavall que corre sol, una casa en flames, una autopista impossible. • Denuncia la idea que han d’abaixar la veu i ser més dolces per ser estimades. "No es poden fer cases amb éssers humans. Algú ja t'ho hauria d'haver dit." El poema reivindica el dret a ser “aterridora i estranya i bellíssima” encara que no tothom sàpiga com estimar això. Cos malalt, càncer i guerra Altres textos descriuen el cos d’una dona amb càncer de pit: • El metge dibuixa el cos com un mapa, marcant què cal extirpar i què potser es pot conservar. • El cos es compara amb una casa inundada, un vaixell que torna de la guerra, un pollet incendiat, una presó amb les portes obertes. • L’apatia es presenta com una altra forma de guerra: lenta com un càncer o ràpida com un matxet. Aquestes imatges vinculen malaltia, violència i memòria com a forces que destrueixen el cos i, alhora, demanen resistència. 5. Famílies, genealogies i dones que sostenen el món Cap al final, la poeta evoca avies, mares i parentes: • Records de cosines que tornen de Nairobi, la sexualitat adolescent i la vergonya del propi cos. • Figures d’avies amb noms i històries concretes: Warsan Baraka, Noura, Doris, Jabuba al sura… • Escenes quotidianes: moldre cardamom, trencar escorça de canyella, refredar el te, cuidar marits malalts i fills amb càncer. "El llenguatge i la poesia poden ser no només una eina d'expressió, sinó també [...] una forma de resistència." Aquestes dones són exemples de supervivència i sostenen la família enmig de malaltia, migració i precarietat, alhora que transmeten memòries, receptes i llengües. 6. Música i diàleg entre cultures Pongo: música com a trinxera El programa incorpora música de Pongo, artista d’Angola que va emigrar a Portugal fugint de la guerra civil. • La locutora destaca que per a Pongo, la música és “una trinxera des d’on defensar-se del món”. • Les lletres combinen ritmes afrollusòfons i parlen de barris, fronteres i identitat. PINAN 450F i “Va com va” Cap al final, sona una versió de “Va com va” per Ubidi Monjó de PINAN 450F, grup d’afrorap nascut a Barcelona (2015): • Combinen d’arilla, àrab del Marroc, català i castellà. • Lletres que parlen de resistència, principis que no canvien i lluita quotidiana. • La cançó reforça el missatge de dignitat i perseverança malgrat les dificultats. "El temps ha anat passant, però els principis no han canviat." 7. Tancament i línia del programa L’equip de Dents i ungles (Judit Ulldemolins Blanc, Anna Brinyas, Maria Miró Ferrer i Maria Romano) defineix la direcció del programa: • Connectar-se amb persones que viuen entre diverses cultures, fent equilibris entre desplaçament i pertinença. • Rastrejar orígens familiars, memòries i llengües, i caminar amb pas propi cap al futur. • Entendre el llenguatge i la poesia com a espai de resistència i de bellesa, fins i tot en contextos de violència i pèrdua. El programa es tanca anunciant que tornen el mes vinent amb més poesia amb dents a Tarragona Ràdio i desitjant “molta bellesa i bona literatura”.
Resum general Informatiu de migdia de Tarragona Ràdio (Tarragona Actualitat) amb focus en tres eixos: Cultura: acord per traslladar el Museu d’Art Modern al Palau del Passeig de Sant Antoni amb horitzó 2030 i ambició de convertir-lo en referent nacional. Ciutat i societat: tensió per la neteja viària i incidents de seguretat amb menors que llancen pedres a autobusos; àmplia agenda ciutadana i cultural. Esports: prèvies del Nàstic, vòlei del Sant Pere i Sant Pau i bàsquet (TGN i Ibersol CBT). Tanca amb meteorològica: pluja dissabte i baixada de temperatures. Cultura i patrimoni Trasllat del Museu d’Art Modern (MAMT) Acord entre la Diputació de Tarragona i la Generalitat per traslladar el museu al Palau del Passeig de Sant Antoni i doblar l’espai actual. Calendari: fase embrionària; estudis inicials (museològic, d’usos/espais i pla d’actuació) durant la primera meitat de 2027; obertura estimada cap al 2030. Ambició: el nou centre vol ser “un referent museístic al país i més enllà” i posicionar-se en l’àmbit d’art contemporani i fotografia (incloent la col·lecció Fòrum de Fotografia). Suport de la Generalitat (acompanyament tècnic i econòmic). “Un nou museu d’art modern convertit en un nou referent museístic a nivell de país.” “Des de Tarragona, una mirada a tot Catalunya per conèixer-nos millor.” Agenda cultural i festiva Fira Tarragona-Marida (Passeig de les Palmeres i primer tram de Rambla Nova): maridatge de vi i patrimoni, cuina en directe amb xefs reconeguts, música, activitats familiars i podcasts en directe. Vocació de permanència i vinculació als 25 anys de Tarraco Patrimoni Mundial. Himiana (Teatre Tarragona): 33a edició d’homenatge a Salvador Fa i Himiana, amb esbarts convidats de Gèlida i Miranda d’Ebre. Passatges: nou cicle de monòlegs; 7 personatges en 7 espais patrimonials (Pretori, Jardins del Teatre Metropol, Teatret del Serrallo, etc.). Entrades a 5 € (fiança retornable). Festival Tarragona Juga (Palau Firal i de Congressos): més de 150 jocs, rol i zona temàtica d’antiga Roma pels 25 anys de Patrimoni UNESCO. Festa de l’embutada: record de l’arribada del primer vi de temporada. Ciutat i societat Neteja viària: plantilla sota pressió, demanen temps El comitè i UGT lamenten que es culpi el personal pels contenidors a vessar i situen l’origen en una implantació complexa i mesos d’incertesa. La plantilla afronta la nova etapa amb esperança i demana marge per recuperar la normalitat. Recorden que sancions i contenciosos no depenen dels treballadors. “Els treballadors fan la seva feina i estan engrescats amb el nou projecte; cal temps per refer la situació.” Seguretat i convivència Detencions de menors per diversos danys a autobusos (pedrades, trencament de vidres i amenaces). La Guàrdia Urbana intensifica recursos en fets vinculats a serveis municipals i patrimoni. Polèmica a El Serrallo: Junts qualifica de desproporcionat i humiliant un dispositiu de la Guàrdia Civil i defensa el col·lectiu pescador. Salut i benestar Salut pelviana masculina: sessions divulgatives al Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau per trencar tabús, prevenir i oferir eines d’autoexploració i fisioteràpia especialitzada. “Encara és un tabú; cal parlar-ne i fer molta pedagogia des de la fisioteràpia.” Comunitat i inclusió Espercamp celebra 15 anys d’acompanyament a persones amb condició autista: documental, trobada amb famílies i posada en valor d’un equip terapèutic potent i serveis integrals. Animals i ciutat Passeig Bestial: caminada amb gossos per promoure l’adopció responsable; educació canina i desfilada d’animals adoptables. Solidaritat Gran Recapte: crida a voluntariat (prop de 3.000 persones a les comarques de Tarragona) i a donacions (oli, llet, conserves) per superar els 167.000 kg del 2023. “Dedicant unes hores, el voluntariat fa pujar la qualitat del producte i de l’atenció als donants.” Esports Futbol (Primera RFEF) Nàstic visita el Múrcia (jornada 11). El tècnic Cristóbal Parralo no s’asseurà a la banqueta (sanció) i aposta per un equip ambiciós, amb actitud i sacrifici. Sense Marcos Baselga. “L’actitud i el lluitar per la samarreta han d’anar per davant de tot.” Voleibol SPiSP (Superlliga masculina): busca la primera victòria a la pista del Leganés; clau mantenir la concentració i transformar el bon joc en punts. SPiSP femení (Primera Nacional): en plena bona dinàmica, visita el líder Mallorca; partit exigent però amb opcions si es manté el nivell. Bàsquet TGN (LF2): rep el Siroco Gijón per sumar la segona victòria; partit clau per sensacions i classificació. TGN (Supercopa): vol trencar la mala ratxa; equip ja amb efectius recuperats i línies defensives a l’alça. Ibersol CBT: vol la cinquena seguida; partit trampa a una pista difícil contra un rival sense res a perdre. Futbol formatiu i femení Filial del Nàstic: quarta victòria seguida en joc al camp del Prat; missatge de prudència i millora constant. Juvenil A: visita el Monte Carlo; a mitja taula contra el 12è. Nàstic femení (Primera Catalana): desafiament al camp del líder Cambrils; màxima exigència i partit vibrant. Serveis i meteorologia Meteo: divendres amb intervals de núvols; dissabte pluja (tempestes locals al litoral) i baixada lleu de les màximes. Tarda amb clarianes d’oest a est. Cites destacades “Un nou museu d’art modern convertit en un referent museístic.” “Des de Tarragona, una mirada a tot Catalunya.” “Els treballadors estan engrescats; cal temps per normalitzar el servei.” “L’actitud i el sacrifici han d’anar per davant de tot.” “El joc de taula té un valor educatiu i social més enllà de l’oci.”
Actualitat del Gimnàstic de Tarragona a Múrcia L'episodi d'avui de TGN Esports a Tarragona Ràdio analitza el context del proper partit del Nàstic contra el Real Murcia. Amb l'ajuda de Víctor, periodista de la SER a Múrcia, es detalla la situació crítica del conjunt grana murcià, que arriba amb un canvi d'entrenador recent (Adrián Colunga) després d'una ratxa negativa. • El Real Murcia ha passat de ser un clar aspirant a l'ascens amb un pressupost de gairebé 3 milions d'euros a situar-se en posicions de descens. • S'espera que el Nàstic aprofiti el gen competitiu malgrat les seves pròpies dificultats i el canvi recent en el cos tècnic. • El davanter eslovè Flacus és la principal amenaça local, amb 4 gols en 10 jornades. "Aquí viuen els resultats i hi ha molt poca memòria; hi ha molt respecte per l'equip de Tarragona però també molta necessitat a Múrcia." Voleibol: CV Sant Pere i Sant Pau a la Superliga Entrevista amb Antonio Bos, president del CD Leganés, rival del CV Sant Pere i Sant Pau en la propera jornada de lliga. Es destaca la germanor entre ambdós clubs, que van coincidir a la Superliga 2 i ara es retroben a l'elit. Punts clau del partit: • El conjunt tarragoní compta amb exjugadors del Leganés com el col·locador cubà Rolando Hernández i Moisés. • El president madrileny lloa la tasca de l'entrenador Vladimir i l'experiència de jugadors com Julián García Torres. • Ambdós equips busquen la seva primera victòria després d'un inici exigent de lliga. Derbi Local a la Tercera Catalana Finalment, el programa posa el focus en el futbol regional amb el derbi que es disputarà a l'Anella Mediterrània, concretament al camp de futbol dels Barris de Ponent. • El Camp Clar rep el Sant Pau en un dol on ambdós equips comparteixen instal·lacions. • Víctor Quiñones, tècnic del Camp Clar, preveu un partit molt igualat definit per petits detalls i la intensitat mental. • L'objectiu de l'equip local és trencar una ratxa de dues derrotes i tornar a la part alta de la classificació de la categoria.
Avui a “Cafè, copa i puro” ens endinsem en l’ànima de Tarragona amb Albert Magarolas Aixalà, campaner de la Catedral i bomber durant 36 anys. Ell ens explica com el so de les campanes —la Fructuosa, la Maria Assumpta i la Tecla— és la veu del poble, un batec que connecta passat i present. Pujarem junts 202 esglaons fins a 70 metres d’alçada, on la calma i la ciutat s’abracen, i on la passió per salvar vides i conservar tradicions es fa més viva que mai. Una història de foc, pedra i esperança, per sentir el batec del cor humà ressonant amb la música de l’univers.
Panorama general de l’episodi Programa de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 a Tarragona Ràdio amb format magazín: agenda de cap de setmana, entrevistes culturals, promoció del comerç local, actualitat municipal i una llarga conversa central sobre campanes, patrimoni i bombers. 1. Jocs de taula i festival “Tarragona juga” (434–855 s) Contingut • Entrevista a Jan Gonzalo, portaveu de l’associació Tarragona Juga, organitzadora del festival al Palau de Fires i Congressos. • Més de 150 propostes lúdiques: jocs de taula, jocs de rol, jocs ràpids, espais infantils de joc lliure. • Format: - Entrada lliure i activitat oberta a totes les edats. - Algunes partides de rol amb inscripció prèvia, però la majoria d’accés espontani. - Gran xarxa de voluntariat (38 entitats i comerços del sector) dinamitzant partides i orientant el públic. Idees clau • El joc de taula no és només entreteniment, sinó eina educativa i social: - Fomenta socialització, treball en equip i respecte de normes. - Ajuda a prendre decisions, estratègies i resoldre problemes. • Es busca que la gent volti, descobreixi taules, s’hi afegeixi i provi jocs nous segons la seva curiositat. “El joc va més enllà de simplement passar l’estona: estàs incorporant una gran quantitat de coses des de qüestions socials fins a resoldre allò que tens al davant.” 2. Bons Comerç i festa del comerç local (856–1242 s) Campanya “Bons Comerç Tarragona” • Entrevista a Montse Adán, consellera de Turisme, Promoció Econòmica i Comerç de l’Ajuntament de Tarragona. • Quarta edició d’una campanya molt ben valorada per comerços i ciutadania. • Funcionament: - Descarrega via web bons.tarragona.cat (o buscant “Bons Comerç Tarragona”). - Cada persona obté 20 € en 4 bons de 5 €, amb validesa d’una setmana. - Si no s’utilitzen, els bons caduquen i tornen al pool per a nova descàrrega. - Punt d’ajuda presencial al quiosquet de la Rambla Nova (zona Cristòfor Colom) per a qui tingui dificultats digitals. Impacte econòmic i comerç de proximitat • Pressupost de 150.000 € en subvencions directes a establiments. • Impacte estimat d’uns 600.000 € en despesa al comerç local. • L’any anterior, prop de 160 establiments adherits; es vol ampliar: - Més comerços de barris, no només centre. - Més restaurants i restauració, sector que costa més d’incorporar. Festa dels Bons Comerç • Festa itinerant per donar visibilitat a la campanya: - Inici a la plaça Corsini, animació infantil, pintacares i música. - Trams a la Rambla Nova amb espectacle de teatre. - Final a la plaça Verdaguer amb degustació gastronòmica per als participants. “És una iniciativa que realment repercuteix directament en els comerços i que la gent demana. És just continuar-la i fer-la créixer.” 3. Espai esportiu: nova etapa del Gimnàstic de Tarragona (212–340 s i 1307–1376 s) Espineta amb Tarragonins • Secció esportiva amb Jordi Blanc sobre el Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) i el debut de Cristóbal Parralo. Contingut principal • Cristóbal Parralo debuta com a entrenador del Nàstic al camp del Real Murcia, tot i que no podrà seure a la banqueta per sanció. • Objectiu explícit: ascens a Segona Divisió. • Context històric recent: - El Nàstic ha intentat pujar 3 de les últimes 4 temporades, fracassant al darrer moment. - En aquest segle, 29 entrenadors: 21 destituïts i 7 no renovats; l’entrenador dura, de mitjana, menys d’una temporada. - Tensions: tracte a Lluís Carreras (Ustecsa?) en el seu retorn, sortida traumàtica de Dani Vidal i divorci entre graderia i Consell d’Administració. Clima al Nou Estadi Costa Daurada • S’hi viu una certa histèria col·lectiva per les urgències econòmiques i esportives. • Només els bons resultats sostinguts poden rebaixar la tensió amb l’afició. 4. Actualitat i publicitat local Espais institucionals i comercials • Anuncis sobre: - Millora de la xarxa de clavegueram amb tècniques poc invasives. - Oferta cultural i gastronòmica al Moll de Costa del Port de Tarragona i al barri d’El Serrallo. - Fira Tarragona Marida al Passeig de les Palmeres, amb vins de les denominacions d’origen del territori i xefs destacats. - Presentació de l’ICIQ (Institut Català d’Investigació Química), la seva recerca en sostenibilitat, salut i descarbonització. - Serveis d’Obramat adreçats a professionals de la construcció. - Fira de l’Ocupació al recinte firal de Tarragona, organitzada per la Cambra de Comerç. 5. Entrevista central: bombers i campanes de la Catedral (1407–3840 s) Perfil del convidat principal • Albert Magaroles, tarragoní, 36 anys com a bomber (enginyer industrial, excap de la Regió d’Emergències dels Bombers al Camp de Tarragona) i campaner de la Catedral, membre dels Amics de la Catedral. • S’hi afegeixen per sorpresa dos campaners veterans: - Tòfol Conesa, figura clau en la recuperació dels tocs manuals. - Jordi Cervalló, bomber i campaner, expresident de la Confraria de Campaners de Catalunya. 5.1. Vocació i trajectòria com a bomber • Magaroles no somiava de petit ser bomber: volia ser metge, arquitecte o enginyer; arriba als bombers a través de la seva feina com a enginyer fent projectes contra incendis. • Temes tractats: - Característica del bomber: entrar on tothom fuig, amb formació i equipament per minimitzar riscos. - Incendis forestals: record especial del primer gran incendi a la zona de la Mossara/Castillejos, amb la mort d’un soldat per l’explosió d’una granada. - Accidents industrials: atemptats/accidents al Polígon Petroquímic, explosions com la d’un edifici al carrer Fortuny. - Avaluació de com avui es gestionaria un gran incident químic: més plans d’emergència, millor informació i protocols d’avís (sirena, alertes mòbils). 5.2. Evolució del cos de bombers • Abans: entrar i pujar al camió gairebé directament; avui cal formació llarga (sis mesos + pràctiques). • Millora en: - Professionalització i formació tècnica. - Equipaments de protecció i vehicles. - Organització i gestió del risc. 5.3. De bomber a campaner: naixement d’una passió L’impacte del campanar • Descobreix el campanar en una visita guiada dels Amics de la Catedral als anys 80-90. • El canonge mossèn Salvador Ramon, molt vinculat a les campanes, els fa una explicació apassionada. • El campanar estava en estat de degradació: - Finestrals oberts i plens de coloms. - Portes que no s’obrien per l’acumulació de brutícia. - Campanes que no es podien tocar. “Arribes allà dalt, et fan un toc de batalla i penses: això és impressionant, això s’ha de mantenir.” Recuperació del conjunt campaner • Amb els Amics de la Catedral i mossèn Salvador Ramon, comencen a: - Netejar el campanar. - Revisar batalls, suports i estructures. - Recuperar tocs tradicionals. • Crida d’ajuda als bombers companys per treballar en alçada. • Entrada de Tòfol Conesa i Jordi Cervalló, que aporten coneixement tècnic i tradicional. 5.4. Les campanes de la Catedral de Tarragona Noms i funcions principals • La Capona (1510): - Campana més gran. - Situada en un templet exterior al terrat. - Toca les hores. • Campana dels quarts: sobre la Capona, marca els quarts d’hora. • Maria Assumpta i Fructuosa (les Rocabertines, 1313–1314): - Finançades per l’arquebisbe Rocabertí, el mateix que va absoldre els templers a Tarragona. - Són les històriques que ja van sonar el dia de la consagració de la Catedral. • La Tecla: - Situada a la sala de campanes. - Acompanya Fructuosa i Assumpta en els tocs solemnes (processons, grans festes, Seguici Popular litúrgic, etc.). • La Badada: - Campaneta damunt del cimbori. - Es toca des de l’altar major durant la consagració a missa, avisant l’exterior. • Les tecles (joc de campanetes interiors): - Sona a dins el temple durant l’elevació, substituint les tradicionals campanetes de mà. Altura, vistes i comparacions • El campanar fa 56 metres (no 70, com sovint es diu); el de la Prioral de Reus n’arriba a 60. • Vistes de 360 graus sobre tot el Camp de Tarragona; en dies clars s’hi pot entreveure el perfil de la Serra de Tramuntana (Mallorca). • 202 esglaons fins a dalt: escaló irregular, pujada exigent. 5.5. Tècnica, so i patrimoni Material i acústica • Les campanes són de bronze: aproximadament 78 % coure i 22 % estany. • Resultat: metall molt dur i molt vibràtil, ideal per a un so potent i durador. • S’han fet proves històriques amb ferro, acer, alumini… però el bronze ha estat el que ha perdurat. Tocs manuals vs. automàtics • Als anys 60 moltes campanes es van electrificar: mecanismes que piquen des de fora. • Problema: “s’automatitza” el campanar i es perd el campaner: - Ningú revisa teules, goteres, esquerdes ni brutícia. - L’avaria o el risc (com un incendi tipus Notre Dame) es detecten pitjor. • Avui el sistema combina: - Bataques mecàniques controlades des d’una central (hores, quarts i tocs diaris). - Possibilitat de tocar manualment en festes i ocasions especials. “Quan automatitzen un campanar no maten el campaner, maten el campanar.” Diferència de so • El toc mecànic és sempre igual i regular: “tan, tan, tan…” • El toc manual introdueix ritme humà, intensitat i matís: acceleracions, respiracions, pausa. • En tocs grans (festa major, processons) la vibració fa tremolar tota l’estructura de fusta (roure francès), calculada per tenir marge de moviment i no trencar-se. 5.6. Campanes com a patrimoni immaterial Reconegut per la UNESCO • El toc manual de campanes ha estat declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. • A Tarragona: - Una de les poques catedrals catalanes amb 15 campanes exteriors + campanes interiors i uns 25 campaners actius. - Això permet cobrir tocs llargs, relleus i mantenir la tradició. Funció social i identitària • Històricament, les campanes han estat sistema d’alerta i comunicació: festes, morts, focs, perills. • Avui conviuen amb alertes de mòbil, però segueixen aportant: - Identitat sonora de ciutat i de barri. - Sensació de companyia nocturna per als veïns. • Les queixes pel soroll solen venir de nouvinguts que no estan habituats al paisatge sonor local. “Quan sents parlar de campanes a un altre, sempre hi ha qui diu: si vols escoltar campanes bones, vine al meu poble. Les teves sempre són les millors.” Relleu generacional • El grup actual combina veterans i campaners joves en formació. • Necessiten almenys 10–12 campaners per tocar tot el conjunt en grans ocasions. Objectiu 2031 • El 2031 farà 700 anys de la consagració de la Catedral. • Somni dels campaners: - Que aquell any totes les campanes puguin tornar a voltejar com al 1331. - Que la gent de Tarragona escolti exactament el mateix so que es va sentir fa 700 anys. 5.7. Anècdotes i històries de campanar Episodis destacats • Campaner penjat a la corda de la Maria Assumpta que gairebé és arrossegat cap amunt; un jove Tòfol Conesa l’atura agafant la corda. • Arribada del rei a Tarragona: - L’Albert puja ràpid al campanar per tocar; - un agent de la guàrdia reial el persegueix escales amunt cridant “alto” per por que llanci alguna cosa sobre el monarca. • Diferències de tocs de morts entre pobles: al visitar altres campanars per reactivar-los, descobreixen que cada lloc té codis i ritmes propis. Vivències personals • Tòfol va néixer al Pla de la Catedral; des de petit veia tocar les campanes i això li crea un vincle emocional fort. • Explica que ni Napoleó, ni la República, ni Franco van despenjar ni emmudir les campanes de Tarragona. 6. Resum setmanal d’actualitat (4870–6474 s) Espai amb Abril Rius repassant les principals notícies tractades a El Matí de Tarragona Ràdio durant la setmana. 6.1. Canvi històric del contracte de la brossa • Tema central: després de més de 60 anys, Fomento de Construcciones y Contratas deixa el servei; entra Urbaser. • Elements clau del nou contracte: - Renovació de tota la flota (uns 120–130 vehicles), prop del 50 % elèctrics. - Retirada progressiva dels contenidors soterrats. - Més dies i àmbits de neteja viària (incloent diumenges i zones fins ara poc cobertes). - Recuperació de maquinària clau, com la decapadora que feia 3 anys que estava espatllada. • Reconegut per l’alcalde Rubén Viñuales com un “canvi històric” i molt esperat per la ciutadania. • Setmana complicada de transició: contenidors plens i incidències que seran objecte de sancions a l’antic operador. 6.2. Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona • Es constitueix formalment l’Associació per l’Impuls de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona. • Roc Muñoz, alcalde de la Canonja, n’és el president. • Objectius inicials: - Treballar de forma supramunicipal en urbanisme i habitatge. - Millorar la mobilitat entre municipis. • Haurà de tenir un marc legal propi, diferent del de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. 6.3. Aigua i sequera: Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) • Marc Brunet, president del CAT, explica el pressupost de més de 50 M€ per al 2026. • Inversió clau: millora de les cambres de mescla per optimitzar la potabilització i la qualitat de l’aigua. • Defensa la qualitat de l’aigua de l’Ebre que subministra el CAT: sotmesa a milers d’anàlisis anuals i segura per al consum. • Duranta la sequera, els municipis connectats al CAT han patit molta menys restricció que els que depenen de pous locals. 6.4. Torrentades a la Mora, un any després • Albert Franquès, president de l’Associació de Veïns de la Mora, fa balanç un any després de la dana que va desbordar el canal. • Estat actual: - Camins i passeigs malmesos, encara amb pedres i restes. - Fulles i sediments acumulats als ponts sense retirar. • Crítica a l’Ajuntament de Tarragona per manca d’actuacions estructurals. • Es diferencia entre la inversió del dipòsit anti-DSU (per aigua bruta i clavegueram) i les obres que caldrien per gestionar millor les torrentades. 7. Agenda cultural i d’oci (6139–6474 s) 7.1. Muntanyisme i aventura • Terceres Jornades de muntanyisme i aventura del Centre Excursionista de Tarragona al teatre de Cal·lí (el Callà). • Pel·lícula destacada: “Montserrat integral 107” de Biel Macià: - 107 agulles de Montserrat, 2 anys de rodatge i 2 de postproducció. - Documental molt premiat en festivals de cinema de muntanya. • També es projecta un documental de Rafa Badillo sobre formació en tècniques d’alpinisme per a xerpes al Nepal. 7.2. Dansa tradicional: Festival Salvador Feliuiana • 33a edició del Festival de dansa tradicional Salvador Feliuiana, organitzat per l’Esbart Dansaire de Tarragona. • Grups convidats: - Rocasagna (Gelida). - Grupo de Danzas Familia Castellana (Miranda de Ebro). • Objectiu: mostrar diversitat de dansa tradicional catalana i d’altres territoris. 7.3. Altres activitats • L’Embotada a la plaça del Rei: vi, tastos i música. • Festa d’inici dels Bons Comerç a la Rambla Nova i plaça Corsini. 8. Cinema i sèries: estrenes de la setmana (6505–7094 s) Secció amb Miquel González repassant cartellera i plataformes. 8.1. Cinema • “Blitz” (David Trueba): - Protagonitzada per David Verdaguer. - Història d’un arquitecte que viatja a Bèlgica i, després d’una ruptura, redefineix la seva vida amb una dona més gran. • “Badlands” (nova entrega de la saga Predator): acció i ciència-ficció, poc entusiasme dels locutors. • “Bugonia” (Yorgos Lanthimos): - Amb Emma Stone. - Dos conspiranoics segresten una directiva que creuen extraterrestre. • “Dos forajidos” (Alec Baldwin): western d’acció marcat per la polèmica de la mort accidental d’una directora de fotografia durant el rodatge. • “Leo y Lu”: road-movie emotiva entre una nena muda i un home sense rumb, que descobreixen junts el sentit de família. • “Reversión”: thriller sobre un jove segrestat que torna sense records i genera sospites. • “Subsuelo”: drama adolescent sobre un accident tràgic la nit d’una festa de 18 anys. • “Ruffman, un ladrón diferente”: comèdia basada en un lladre real que robava McDonald’s entrant pel sostre. • Nova versió animada de “El Mag d’Oz” (El Mac de la ciutat Maragda) i altres estrenes familiars. 8.2. Plataformes • Movistar Plus+: sèrie “Yakarta”, creada per Diego San José, sobre un exolímpic de bàdminton frustrat que descobreix una jove promesa. • Prime Video: segona temporada de “Maxton Hall”. • Apple TV+: sèrie de ciència-ficció “Pluribus”. • SkyShowtime: “Camino Arcadia”, drama sobre un entrenador amb passat fosc. • Disney+: documental sobre el món d’Avatar. • Netflix: adaptació de “Frankenstein” de Guillermo del Toro i documental “Muerte por un rayo”. • A TV3 (3Cat): retorn del true-crime “Crims” i nou programa musical “Zenit” amb Miki Núñez. 9. Tancament musical • El programa es tanca amb celebració d’aniversaris de grups catalans: - S’esmenten els 40 anys de Lax’n’Busto. - Es fa sonar Sopa de Cabra (Gerard Quintana) com a homenatge als seus 40 anys de trajectòria. Conclusions La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 combina actualitat municipal (brossa, àrea metropolitana, aigua, obres), promoció d’activitats locals (jocs de taula, dansa, muntanya, comerç), esport (nova etapa del Nàstic), cultura (dansa contemporània, cinema) i una peça central de memòria i identitat tarragonina a través de l’ofici de bomber i campaner. L’entrevista amb Magaroles, Conesa i Cervalló ofereix una mirada molt rica a la Catedral de Tarragona, el seu campanar i el toc manual de campanes com a patrimoni viu de la ciutat.
Visió general de l’episodi Informatiu de Tarragona Ràdio centrat en tres blocs: • Crisi de la recollida de la brossa i sancions a l’antiga concessionària • Escenari polític i pressupostari a l’Ajuntament de Tarragona • Actualitat social, cultural i esportiva a la ciutat i la demarcació. 1. Crisi de la brossa i sanció a l’antiga concessionària 1.1. Primera sanció i incompliments detectats L’Ajuntament de Tarragona sancionarà Fomento de Construcciones y Contratas per incompliment del contracte de la brossa: • Proposta de multa de 65.000 € notificada el 28 d’octubre. • Es basen en manca de servei i incidències en: - Recollida i transport de residus - Deixa viària - Gestió de la deixalleria • Entre l’1 i el 19 d’octubre es comptabilitzen més de 230 serveis no realitzats. • A més, de gener a setembre s’han deixat de pagar uns 170.000 € a l’empresa per serveis no prestats. “És innegable que hi ha hagut mancances, moltes mancances”, admet l’alcalde Rubén Viñuales. Les principals incidències descrites: • Contenidors de totes les fraccions sense recollir • Esbordaments i residus fora dels contenidors • Manca de recollida de voluminosos • Falta de serveis de repàs i sanejament • Deficiències en la neteja i rentat interior i exterior dels contenidors. 1.2. Segona sanció en estudi i canvi de contracte L’Ajuntament treballa en una segona proposta de sanció per la situació “escandalosa” dels últims dies, amb contenidors desbordats i queixes veïnals. L’alcalde Rubén Viñuales: • Demana disculpes i paciència a la ciutadania. • Presenta el nou contracte de neteja com el punt d’inflexió: una “nova etapa en la neteja de Tarragona”. • Situa les imatges d’aquests dies com el “colofó final” d’una història que “hauria d’haver acabat fa molt de temps”. També es recorden antecedents de sancions a Fomento: • Maig 2023: 250.000 € per barrejar fraccions de la brossa recollida al Serrallo i enviada a la incineradora. • 2019: sanció de 60.000 € per fets similars. 1.3. Crítica política i petició de dimissió Esquerra Republicana demana la dimissió de Sònia Orts, consellera de Neteja: • Consideren que el traspàs entre Fomento i Urbacer ha estat “desastrós” i sense planificació. • Opinen que la sanció de 65.000 € és “ridícula” davant la gravetat de la situació. • Parlen de “setmanes patètiques” en termes de salubritat i accessibilitat, amb brossa acumulada a les voreres. • Xavi Puig (ERC) qualifica el traspàs de “desgavell” i el situa com a colofó de dos anys d’incompetència de la consellera. Esmenten fins i tot que s’haurien retingut vehicles de neteja per col·locar-hi adhesius publicitaris, cosa que, de ser certa, consideren “molt greu”. Per la seva banda, Sònia Orts: • Demana no polititzar el tema i reclama respecte per la feina del personal. • Atribueix la petició de dimissió a necessitats electorals d’ERC, en un context preelectoral. • Defensa que el nou contracte de neteja ja està en marxa i que s’ha activat un òrgan de control (l’O4) per fiscalitzar el servei: si no es compleix, no es cobra. La portaveu d’ERC, Maria Roig, critica que mentre l’alcalde predica paciència, no en té cap a l’hora de cobrar la taxa de la brossa als veïns. 2. Política municipal i pressupost 2025 2.1. Rubén Viñuales es tornarà a presentar el 2027 En una entrevista a Tarragona Ràdio, l’alcalde Rubén Viñuales anuncia que es presentarà a la reelecció el 2027: “Tinc 42 anys, estic en el moment de la meva vida on tinc més il·lusió i més força. Així que sí, sí, sí que em presentaré.” • Argumenta que cal continuar mentre es tingui il·lusió i força. • S’afegeix així a altres perfils que ja han manifestat intencions: la popular Maria Mercè Martorell i, oficialment confirmat, Xavi Puig (ERC) com a alcaldable. 2.2. Negociació del pressupost municipal Viñuales detalla l’estat de les negociacions del pressupost municipal de l’any vinent: • El ple extraordinari per debatre els comptes s’ha convocat per al 27 de novembre. • Es declara disposat a atendre les demandes de Junts i En Comú Podem per sumar suports. • Manté que no es tanca a cap grup excepte Vox. Subratlla que: • S’han aconseguit quadrar despesa corrent i inversions amb les peticions dels departaments, malgrat el xoc entre “demandes infinites i recursos finits”. • Sense el suport d’altres forces, el pressupost “no val res”, per això remarca la importància que la resta de grups se sentin partícips dels comptes. 2.3. Estabilitat institucional i POUM Viñuales defensa que hi ha “molta estabilitat” a l’Ajuntament, tot i governar sense socis: • Afirma que la situació econòmica de Tarragona ha millorat “exponencialment”. • Sosté que el nivell d’inversió és el més alt en molts anys. Sobre el POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal): • Assegura que ha de quedar encarrilat del tot aquest mandat i amb “els vagons a ple rendiment”. • Considera que Tarragona té oportunitats urbanístiques i econòmiques que es perdrien sense un nou planejament actualitzat. 3. Control del peix i seguretat alimentària La Guàrdia Civil duu a terme un operatiu de control de productes pesquers a la llotja i al Port Pesquer de Tarragona: • Objectiu: perseguir la captura i comercialització il·lícita de peix que es ven sense els controls sanitaris pertinents. • Resultat: - 7 presumptes infraccions a la normativa de pesca i transport. - 15 kg de peix intervinguts, lliurats a la Guàrdia Civil. Detalls de la inspecció: • Inspeccionades 4 embarcacions d’arrossegament i 11 vehicles que sortien del port. • 4 infraccions en pesca marítima professional i 3 en transport. Exemples concrets: • Un pescador portava 12,4 kg de peix al·legant-ne l’autoconsum, superant àmpliament el límit permès de 3 kg. • Dos casos intentaven treure productes no reglamentaris del port. • Un altre no podia acreditar la traçabilitat del producte. • En transport, es van detectar intents de moure mercaderia perible sense condicions tècniques adequades de temperatura, posant en risc la seguretat alimentària. 4. Problemes d’habitatge a Camp Clar Al barri de Camp Clar, veïns de les anomenades “cases de colors” es plantegen denunciar l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per la deixadesa dels edificis: • Més de 400 pisos, més de la meitat en mans de l’Incasol i altres propietat de bancs. • Diversos pisos públics buits han estat ocupats. • Alguns ocupants són descrits com a conflictius, causant destrosses en zones comunitàries i als immobles. Una veïna, Carmen Martos, denuncia que: Quan un pis queda buit, es deixa a mercè d’ocupacions, amb gent que se sent impune, fa obres irregulars, molesta els veïns i espera un eventual desnonament. Els veïns propietaris o llogaters regulars afirmen que la situació és insuportable. L’Agència de l’Habitatge havia anunciat a l’abril una rehabilitació de fins a 338 pisos a Camp Clar, per valor de 7,2 milions d’euros, molts d’ells a les cases de colors; però els veïns denuncien que els problemes persistixen. 5. Cultura i memòria a Tarragona 5.1. Instal·lació “Flors i viatges” sobre Mercè Rodoreda Es presenta un bosc fantàstic inspirat en els relats de viatges i flors de Mercè Rodoreda, que reflexiona sobre la guerra i les seves conseqüències devastadores. • Proposta dels artistes Cabo San Roque. • S’exhibeix al mòdul 6 de la Tabacalera, dins la programació de Mèdol Centre d’Arts Contemporànies. • Es podrà visitar de divendres a diumenge fins al 30 de novembre, amb entrada gratuïta i inscripció prèvia. L’artista Laia Torrents remarca el caràcter universal de Rodoreda: “Igual que Shakespeare aguanta traduccions i relectures, Rodoreda és tan universal i tan geni que també admet això, i és el que intentem transmetre.” La consellera de Cultura, Sandra Ramos, subratlla que, tot i ser l’últim muntatge de Mèdol en aquest espai de la Tabacalera, continuaran portant l’art a tots els racons de la ciutat: • Qualsevol espai disponible es farà servir “per fer cultura”. • Preveu que Mèdol tingui una seu més gran en el futur, però insisteix en trencar límits autoimposats. 5.2. Festa de l’Embotada i tradició del vi Aquest dissabte, Tarragona acull la novena Festa de l’Embotada: • Vol rememorar l’època en què acabava la fermentació del vi, quan la gent visitava els cellers per tastar el primer vi de la temporada. • El programa comença a les 12 h a la plaça del Rei, amb: - Arribada de productors - Primer tast de vi novell - Mostra d’oficis Durant el dia hi haurà: • Espai gastronòmic • Música, tallers, zona de tastos • Una rifa i actuacions diverses • Tancament amb un concert del grup “Esperit” a tres quarts de vuit del vespre. El president de l’Associació Cultural Santateca, Berna Rios, explica que volen fer una jornada festiva però també reforçar la tradició històrica del vi a Tarragona. 5.3. Festival de dansa tradicional “Salvador Fà i Guimiana” Torna el festival de dansa tradicional que homenatja el director i fundador de l’Esbart Dansaire de Tarragona, Salvador Fà i Guimiana: • Arriba a la seva 33a edició. • Se celebra dissabte al Teatre Tarragona. • L’objectiu històric del festival ha estat portar a la ciutat formacions de la resta de l’Estat i internacionals, a més d’agrupacions catalanes, per mostrar altres formes d’expressar i difondre les danses tradicionals. En aquesta edició hi participen: • Esbart Roca Sagna de Gelida • Grupo de Danzas Familia Castellana de Miranda de l’Ebre • Esbart Dansaire de Tarragona, amfitrió. El vicepresident de l’esbart, Josep Lluís Peña Albert, destaca que cada grup aportarà estils diferents de dansa tradicional, perquè no té sentit portar un grup de fora “a fer el mateix” que ja es veu habitualment. Així, el públic podrà comparar maneres d’entendre el folklore, inclòs el d’altres territoris de l’Estat. 5.4. Cicle de monòlegs “Passatges” i Tàrraco 25 S’estrena el nou cicle de monòlegs Passatges, dins la celebració de Tàrraco 25: • Proposa 7 personatges de moments històrics diferents però rellevants per a la ciutat. • Cada personatge fa 8 passis. • Entrada: 5 € a manera de fiança retornable a partir del 10 de novembre. Alguns dels personatges escollits: • Eudald Carbonell • Pere Gil Ribot • Violant de Bar • Un presoner del Miracle • L’arquitecte Josep Maria Jujol • Maria de Bonavista L’objectiu és acostar la història de Tarragona al públic a través de monòlegs teatralitzats. 6. Esports: futbol i bàsquet a primera línia 6.1. Gimnàstic de Tarragona (Nàstic): canvi a la banqueta L’àrea esportiva analitza la situació del Gimnàstic de Tarragona (Nàstic): • El director esportiu Noé Calleja reconeix que les males sensacions han provocat la destitució de l’entrenador Luis César. • Arriba Cristóbal Parralo com a nou tècnic, tot i que al primer partit (a Múrcia) el lloc a la banqueta l’ocuparà el seu segon, Javier Manjarín, per sanció. Calleja insisteix que: • El Nàstic té una de les millors plantilles de la categoria. • Confia plenament en tots els fitxatges i renovats. • Està convençut que a final de temporada l’equip assolirà l’objectiu: lluitar per l’ascens a Segona Divisió. “Creo que tenemos muy buena plantilla… estoy plenamente convencido que a final de temporada van a llevarnos a conseguir el objetivo.” Es recorda també: • La visita al camp del Real Murcia, escenari on el Nàstic va aconseguir el passaport per a la final del play-off d’ascens la temporada passada. • El partit es viurà dissabte a les 21 h, amb prèvia des d’una hora abans a Tarragona Ràdio. També es menciona el filial del Nàstic, que busca la quarta victòria consecutiva: • Se situa cinquè i visita el Prat, tercer, amb un punt més. • El partit obre la vuitena jornada a l’estadi municipal Sagnier. 6.2. Voleibol: Sant Pere i Sant Pau Doble actualitat per al Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau: Equip masculí (Superlliga): • L’Intercomarcal 6 Tarragona, Sant Pere i Sant Pau busca la seva primera victòria a la Superlliga. • Visita el Voleibol Leganés (3a jornada), dissabte a les 19 h al Pavelló Europa de Leganés. • El tècnic Vlado Stevovski vol transformar el bon joc dels primers partits en resultats positius. • Subratlla la importància de mantenir la concentració tot el partit davant un rival molt complet i reforçat. Equip femení (Primera Nacional): • El Mèdol Tarragona, Sant Pere i Sant Pau vol mantenir la bona dinàmica en la seva temporada d’estrena. • Ha guanyat 4 de 5 partits i és segon. • S’enfronta al Mallorca Volei Palma, actual líder, dissabte a les 17 h al campus d’esports de Palma. L’entrenador Edu Sánchez recorda que: • Ja els van guanyar 3-1 al primer partit de lliga, però el rival ha millorat molt i ara lidera la classificació. • Considera que tots els partits seran importants, especialment contra rivals directes en què no es poden deixar escapar punts. 6.3. TGN Bàsquet i Ibersol CBT TGN Bàsquet (Lliga Femenina 2): • El primer equip femení busca la segona victòria de la fase regular. • Rep el Sirocco Gijón, penúltim i encara sense triomfs. • Les tarragonines són dotzenes (1 victòria, 4 derrotes). • El partit es juga dissabte a les 18.30 h al Palau d’Esports Catalunya. L’entrenador Sergio Manzano explica que: • Els partits a casa han estat bons en intensitat, actitud i ritme. • Aquest duel és clau per millorar classificació i sensacions positives. TGN Bàsquet (Supercopa): • L’altre equip del TGN rep el Club Bàsquet Igualada. • Les tarragonines acumulen 7 derrotes en 7 partits i volen trencar la mala ratxa davant les vuitenes classificades. • El partit serà diumenge a la 13 h al pavelló del Col·legi Sagrat Cor. L’entrenador Sergio Lou destaca: • Millora física i de plantilla, amb totes les jugadores recuperades i ajuda de júniors. • L’objectiu és pujar línies defensives i competir més “cara a cara”. Ibersol CBT (bàsquet masculí): • L’Ibersol Club Bàsquet Tarragona, del Serrallo, busca la cinquena victòria consecutiva. • Vol consolidar-se a la zona alta de la classificació. • S’enfronta a l’Alfindén Club Bàsquet, en un partit que es preveu complicat malgrat la posició del rival. L’entrenador Toni Larramona alerta que: • És un “partit trampa”, ja que l’Alfindén és un equip molt físic, en una pista difícil i amb talent. • El rival no té res a perdre i lluïtarà per la primera victòria, així que el CBT haurà de ser molt seriós i competitiu. 7. Altres elements d’actualitat i servei L’episodi també inclou diversos espais de servei i publicitat local: 7.1. Informació viària, emergències i temps • Ràdio Servei reporta sense incidències greus de trànsit a la demarcació. • Bombers han actuat a Gandesa per apagar una pila de restes agrícoles, amb tres dotacions. • A la resta, sense serveis destacats a la regió d’emergències tarragonina. La previsió meteorològica de l’AEMET per a la província de Tarragona: • Intervals de núvols i clarianes a les hores centrals. • A última hora, augment de nuvolositat amb possibles precipitacions disperses. • Vent moderat de component oest. • Temperatures màximes: 21 °C (Tarragona i Tortosa), 20 °C (Reus i Vendrell), 16 °C (Gandesa). 7.2. Premsa del dia i titulars destacats El repàs al Quiosc Miracle resumeix les principals portades: Diari de Tarragona: • “Pla de xoc contra la crisi dels contenidors”: Urbaser accelera per acabar la neteja dissabte; Viñuales multarà Fomento. • “Indignació al Serrallo”: la Guàrdia Civil decomissa 15 kg de peix i posa 7 multes. • Obres del pàrquing de l’estació del Camp: començaran al desembre i duraran dos mesos; Banc Sabadell hi instal·larà un caixer. • “Bloqueig a Sánchez”: Junts esmena totes les lleis que tramita el govern central. El Més Tarragona: • “Guerra bruta” amb la recollida de la brossa: l’Ajuntament sanciona FCC per deixadesa mentre l’empresa culpa el consistori per manca de previsió en el traspàs. • “Del color a la vergonya”: veïns dels blocs de colors de Camp Clar podrien denunciar la Generalitat per degradació dels edificis. • A Reus, l’estació enològica es vol convertir en porta d’entrada de l’enoturisme. • Es destaca el debut del Nàstic de Parralo contra un Real Murcia en hores baixes. En premsa digital, es destaquen notícies com: • Reus reprèn la captació d’aigua del pantà de Riudecanyes després del final de la campanya de reg. • Programació cultural al Teatre Auditori del Morell. • Un mapping artístic donarà vida a l’Amfiteatre Romà. • A tarragonaradio.cat es remarca la notícia central: la sanció de l’Ajuntament a Fomento pel contracte de la brossa. 7.3. Anuncis institucionals i comercials Al llarg de l’episodi apareixen diverses falques d’interès local: • Obres de millora del clavegueram a Tarragona i la Canonja, amb noves tècniques sense obertura de rases per minimitzar molèsties i millorar la qualitat ambiental. • EMATSA facilita informació sobre trams d’obra, fases i calendari a la web. • Promoció del Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), destacant el seu paper en processos químics sostenibles, química per la salut i descarbonització. • Campanya comercial de Tarragona Ràdio per a negocis que vulguin publicitat el 2025, amb tarifes adaptades i promoció “Nou Comerç”. • Anunci de la Fira Tarragona Marida, al Passeig de les Palmeres, amb tres dies d’activitats gastronòmiques i vi de les vuit denominacions d’origen de la demarcació, xefs convidats i podcasts en directe. Conclusió L’episodi ofereix una panoràmica completa de la vida municipal i comarcal: • La crisi de la brossa i les sancions a l’antiga concessionària esdevenen el fil conductor i un front de disputa política directa. • L’alcalde combina el relat de “nova etapa” en la neteja, amb negociació pressupostària i projecte de ciutat (POUM i inversions). • Paral·lelament, es visibilitzen conflictes socials (habitatge a Camp Clar), controls de seguretat alimentària, i una agenda intensa cultural i esportiva que reforça la imatge d’una ciutat activa, malgrat les tensions en la gestió de serveis bàsics.
Resum de l'entrevista Entrevista en connexió en directe a Tarragona Ràdio amb membres de Julibert sobre el nou himne dels Nois de la Torre, la seva trajectòria i una agenda plena d’actes culturals i solidaris al Tarragonès. Contingut destacat Himne dels Nois de la Torre: cançó pensada per perdurar, amb gralla i toc de Castells, i un videoclip que involucra tota la colla i la canalla. Valors castellers: èmfasi en la pinya, la col·lectivitat i el fet que totes les persones són necessàries per aixecar Castells — un missatge extensible a totes les Colles castelleres. Trajectòria: més de 13 anys de camí, prop de 400 concerts, actuacions arreu (Tarragona, Catalunya Nord, Euskadi, Mallorca, Anglaterra). Energia renovada i esperit de plaça. Cultura de proximitat: reivindicació de la cultura a les comarques de Tarragona i del fer plaça, cantar i ballar a pulmó. Agenda i novetats Festival Accents (El Morell): concert vermut a la plaça (amb alternativa si plou). Música en directe amb violí i acordió. Repte solidari (La Pobla de Montornès): pujada al Pic de la Mola (cim més alt del Tarragonès) per la Marató de TV3, amb acompanyament d’ukeleles dels escoltes. Invitació oberta als Oient de Tarragona Ràdio. Nova cançó de Creixell: inspirada en un enregistrament antic trobat a arxiu; ja sona en directe, però encara no està publicada en plataformes. Cites i moments "Som els nois de la torre, valor, coratge, pit i amunt." Participació de la canalla a l’himne i presència de la gralla per capturar l’essència del toc de Castells. To familiar i proper (aparició tendra de la Jana al menjador de casa), reforçant la complicitat amb l’audiència. Idees clau Col·laboració amb entitats locals i esperit comunitari. Compromís solidari i cultural al territori de Tarragona i el Tarragonès. Projectes en curs i evolució contínua: del disc “A Tamarit” a noves peces com l’himne i la cançó de Creixell.
Regulació de la problemàtica dels pellets al Mediterrani L'espai Arran de Mar de Tarragona Ràdio analitza la recent aprovació definitiva del reglament de la Unió Europea per controlar la pèrdua de pellets de plàstic al medi ambient. Aquestes petites esferes són la matèria prima per fabricar objectes de plàstic i la seva presència a les platges del Camp de Tarragona i altres punts de la costa és una preocupació mediambiental creixent. Punts clau del nou reglament europeu La nova normativa marca un punt d'inflexió en obligar les empreses a abandonar el caràcter voluntari de les mesures de prevenció: Plans de risc i prevenció: Les empreses hauran d'identificar els punts crítics on es poden produir fugues dins les seves instal·lacions. Certificacions i auditories: Es requeriran avaluacions externes per garantir que es compleixen els protocols de seguretat. Tota la cadena de valor: La llei afecta productors, transformadors i transportistes, tant d'àmbit europeu com internacional que operin a la UE. Inclusió del transport marítim: Malgrat la demora d'un any extra en la seva aplicació, s'ha aconseguit incloure el transport per mar després de pressions socials per desastres com el de Galícia. Crítiques i limitacions del reglament Tot i ser considerada una fita històrica per entitats com Surf Rider i Good Karma Projects (molt activa a la ciutat de Tarragona), el text presenta certes febleses segons els experts: "Ens preocupa que hi hagi excepcions per a empreses que tracten menys de 1.500 tones l'any, ja que això podria debilitar l'eficàcia global del reglament." El paper de l'activisme tarragoní L'entrevista destaca que sense la incidència política feta des del territori, especialment des de zones amb alta activitat industrial com el Port de Tarragona, no s'hauria arribat a aquest acord legislatiu. El següent pas serà vigilar que les sancions aplicades per l'Estat espanyol siguin prou rigoroses per garantir-ne el compliment.
Visió general del programa Agenda musical del cap de setmana al Camp de Tarragona amb propostes de Festival Accents 2025, Festival Muses i programació a la Sala Zero, i entrevista central amb Julibert a Tarragona Ràdio. "Tothom és necessari per construir castells" — reflexió de Julibert sobre l’esperit col·lectiu que han musicat a l’himne dels Nois de la Torre. Destacats del cap de setmana Calçofest Valls (22/11): cartell multitudinari i polsera cashless; abonament general 48 € i infantil (6–12) 12 €. Festival Accents 2025: Antanàgia en format “concerts ocults” (Reus); Julibert (vermut al Morell); Judit Neddermann & Pau Figueres (Teatre Bartrina, Reus); Blaumut (Riudoms). Sala Zero (Tarragona): Mamaladilla (divendres) i Rock and Roses Fest (dissabte) amb tributs a Guns N’ Roses, Whitesnake i The Beatles. Festival Muses: Marina Rossell al Monestir de Santes Creus (divendres). Reus: Maruja Limón a Lo Submarino (dissabte). Entrevista amb Julibert (Tarragona Ràdio) Qui intervé i què presenten Components: Jordi Sunyer, Gerard Torres, David Murlà i Sergi Clofent (amb aparició tendra de la Jana, el nadó). Estat del projecte: l’àlbum anterior continua en ruta i el proper disc està en construcció. Entre mig, noves cançons per encàrrec i d’arrel. Novetats i col·laboracions Himne dels Nois de la Torre: peça participativa amb la colla (gralles incloses) i la canalla; pensada per perdurar més enllà de l’efemèride dels 50 anys. Cançó de Creixell: basada en un àudio d’arxiu trobat per l’antropòleg i cantant Jordi Sunyer; versió moderna d’una cantarella antiga. Encara no publicada a plataformes: • “Qui la vulgui sentir, que vingui als concerts”. Ideari i arrel Reivindicació de les comarques tarragonines i de la cultura popular: • Fer plaça, trobar-se, tornar a ballar i cantar a pulmó. • L’esperit casteller: pinya, col·lectivitat i zero protagonismes. Agenda de Julibert Dissabte (8/11), 12.30 h — Concert vermut a la Plaça de la Font (El Morell) dins el Festival Accents. Si plou, hi ha espai alternatiu a cobert. Diumenge (9/11), 10.00 h — Sortida des de l’estació de trens de la Pobla de Montornès cap al Pic de la Mola (pic més alt del Tarragonès) per un repte solidari amb La Marató de TV3; concert dalt del cim amb ukeleles dels escoltes i vermut final al Sindicat Agrícola. Altres propostes destacades Festival Accents 2025 Antanàgia (duet de Ponent) — Església de Sant Bernat Calbó (Reus): tres passis d’uns 30’ a les 11.00, 11.30 i 12.00 (aforament reduït, ~30 persones per sessió). Folk/rock progressiu/electrònica amb instruments singulars com el handpan; directes immersius d’aire apocalíptic. Judit Neddermann & Pau Figueres — Teatre Bartrina (Reus), diumenge 9/11, 18.00 h: duet excepcional de veu càlida i guitarra virtuosa; concert íntim i captivador. Blaumut — Teatre Auditori Casal Riudomenc (Riudoms), diumenge 9/11, 18.00 h: coincidència horària amb Bartrina; cal triar plaça. Sala Zero (Tarragona) Mamaladilla — divendres 7/11. Obertura 20.30 h, inici 21.00 h. Entrades anticipades: botigues locals i online. Inclou un tall d’entrevista a “Mi Rollo es el Rock” amb el vocalista Juan: • Canvis de repertori “obligats” i clàssics que no poden faltar. • Entrades i costos de gestió: aposta per venta online sense recàrrecs. • Nou disc en camí (teaser a xarxes). • Opinió sobre la indústria musical i el futur del rock (entre passat, present i nous hàbits d’escolta). Rock and Roses Fest — dissabte 8/11. Obertura 20.00 h, inici 20.30 h. Tres tributs: Guns N’ Roses, Whitesnake i The Beatles. Festival Muses Marina Rossell — Monestir de Santes Creus, divendres 7/11, 21.00 h: una veu intemporal en un espai ideal per a un concert d’alta emoció i memòria. Reus Maruja Limón — Lo Submarino, dissabte 8/11, 21.00 h: ritmes festius i energia en directe. Extra: Calçofest Valls (22/11) Cartell amb, entre d’altres: Els Tiets, Buhos, La Fúmiga, Els Catarres, Maria Jacobs, DJ Trapella i més. Polsera recarregable per a consums. Preus: general 48 €; infantil (6–12) 12 €. Notes d’emissió Programa emès a Tarragona Ràdio (emissora local de Tarragona).
Visió general de l’episodi Aquest episodi d’Arran de Mar recorre tota la costa catalana amb un format de magazín: butlletí informatiu marítim i territorial, entrevistes sobre oli de la D.O. Empordà i pesca esportiva d’elit, explicació de la nova normativa europea sobre pèl·lets plàstics, un projecte educatiu al riu Ebre i un viatge final per mites i llegendes del litoral sud. 1. Actualitat de la costa catalana 1.1. Temporal de pluja, llamps i alertes • Diversos municipis de la Costa Brava, Terres de l’Ebre, Garraf i Maresme reporten ruixats intensos, llamps i incidències puntuals. • Els col·laboradors critiquen les alertes massives al mòbil davant episodis que, en molts llocs, han estat moderats. “El problema és que quan hi hagi una emergència real, un dia la gent no li farà ni cas.” 1.2. L’Escala i la Costa Brava • A l’Escala, una línia de tempestes deixa 30–45 l/m² en poca estona, amb inundacions locals i danys sobretot per alta activitat elèctrica. • Afectacions a: xarxes d’internet, telefonia, instal·lacions elèctriques particulars i comunicacions. 1.3. El paper climàtic de les praderies submarines • Estudi del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (Òscar Serrano) a Nature: - Les praderies submarines (com la Posidònia al Mediterrani) ocupen menys del 0,2% de l’oceà, però reten un 10% del CO₂ que els oceans absorbeixen anualment. - Poden retenir igual o més carboni que un bosc tropical: fins a 7 tones/any/hectàrea. • Es calcula que retenen 40 milions de tones de carboni i que se n’ha perdut un 30% des del segle XIX. • Es remarca la urgència de protegir aquests “boscos blaus” pel seu paper en la mitigació del canvi climàtic i la protecció de la costa. 1.4. Terres de l’Ebre: aiguats i incidències • Móra d’Ebre registra 50–70 l/m², amb: - Esllavissades, caiguda d’arbres, cotxes arrossegats per rieres. - Inundacions en equipaments (camp de futbol, biblioteca, llar d’infants). - Afectacions ferroviàries (R15, caiguda d’un mur a la via; servei alternatiu per carretera). • Bombers: una vintena d’avisos a la zona. 1.5. Plagues de processionària a l’Ametlla de Mar • L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar inicia el tractament contra la processionària del pi: - Endoteràpia (injecció al sistema vascular de l’arbre) a zones urbanes i escolars. - Atomització a urbanitzacions (Tres Cales, Calafat) amb empresa externa. • Objectiu: reduir la població (no pas eliminar-la del tot) per protegir infants i animals, amb productes autoritzats per la UE. 1.6. Garraf: pluges moderades i obres hidràuliques • A Cubelles, Sitges, Vilanova i Ribes, les pluges han estat moderades (12–20 l/m²) però han provocat: - Inundacions en passos sota via i torrents habitualment problemàtics. - Tancament preventiu de passos i parcs, i neteja de clavegueram. • A Cubelles s’aprova un nou tanc de tempesta al carrer de la Millera: - Recollirà l’aigua excedent quan la xarxa no la pugui assumir i la conduirà al torrent de Santa Maria. - Es complementarà amb un altre tanc al sistema Vòrtex i més capacitat de bombament per reduir inundacions a prop de la desembocadura del riu Foix. 1.7. Mestral econòmic del Maresme Port d’Arenys i crisi de la pesca • El port d’Arenys concentra el 46% de l’activitat industrial de tots els ports de Catalunya. • La meitat d’aquesta riquesa prové del sector pesquer, tot i haver perdut un 70% de la flota (de 500 tripulants a 180). • Europa planteja reduir un 67% els fons destinats a la política pesquera comuna. “Si li redueixes dos terços, un 67%, te l’has carregat directament.” • El sector denuncia: - Polítiques europees nefastes, excés normatiu i manca de transparència. - Risc de desaparició d’un sector que ja aplica mesures de sostenibilitat i reduccions de dies de pesca. Mataró, capital espanyola de l’economia social 2026 • Mataró serà la primera ciutat catalana i la primera no capital provincial en ser Capital Espanyola de l’Economia Social. • Es destaca: - Tradició cooperativa i més de 100 entitats actuals. - Projectes en cultura, energia, serveis i inclusió social. - Un pla estratègic d’economia social i solidària i el seu lideratge en la xarxa de municipis catalans. 1.8. Tarragona: control del peix i foment de la bici Control a la llotja de Tarragona • La Guàrdia Civil inspecciona la llotja del Port de Tarragona per combatre la pesca i comercialització il·legal: - 7 presumptes infraccions i 15,22 kg de peix intervinguts (lliurats a beneficència). - Infraccions per excedir el límit d’autoconsum, producte no reglamentari o sense traçabilitat. - Incompliments en el transport refrigerat de producte perible. Projecte “Civicleta” a Tarragona • Tarragona engega la Civicleta, programa gratuït de formació i posada a punt de bicicletes als centres cívics: - Cursos per aprenendre a anar en bici (adults) i per manteniment bàsic. - Tallers per dissenyar rutes urbanes i naturals. - Gran pedalada pels barris de Ponent i l’Horta Gran i jornades infantils de final d’any. 1.9. Servei de temps i trànsit • Meteorologia: mar alterada, vent de ponent/mestral a Costa Daurada i tramuntana entrant a Costa Brava; mar creuada en alta mar, tendència a millora l’endemà. • Trànsit: retencions a AP-7, C-17, A-2, rondes de Barcelona i carreteres amb pas alternatiu per vehicles avariats. 1.10. Butlletí local de Tarragona Ràdio • L’Ajuntament de Tarragona sancionarà Fomento per incompliments del contracte de la brossa: - Proposta de sanció de 65.000 € i retenció de 170.000 € per serveis no prestats. - L’alcalde demana disculpes per la mala imatge de brossa desbordant als carrers. • Esquerra Republicana demana la dimissió de la consellera de Neteja Sònia Horts, que es defensa assegurant que el contracte “va tirant endavant” tot i el traspàs complicat. • Cultura: a la Tabacalera (Tarragona), el col·lectiu Cabosanroque presenta un “bosc fantàstic” inspirat en Viatges i flors de Mercè Rodoreda, una instal·lació sobre la guerra i les seves conseqüències. 2. Entrevista: l’oli de la D.O. Empordà 2.1. Campanya d’oli i efectes de la sequera • Conversa amb Simón Casanova, president de la D.O.P. Oli de l’Empordà. • Després de 3 anys de sequera i collites molt baixes, enguany es preveu: - Collita “normal” (uns 200.000 litres), possiblement tirant a bona. - Efectes de la sequera sobretot en la producció, no tant en l’olivera (arbre molt resilient i sovint bicentenari). 2.2. Varietats i identitat del producte • Varietat principal: Argudell, que defineix el perfil de l’oli de la D.O. • Altres varietats autòctones: - Corivell (barrejada amb Argudell). - Verdal de Cadaqués (Cabequés). - Arbequina antiga, amb més de 200 anys a la zona. 2.3. Dimensions i mercat • La D.O. és la més jove de Catalunya (reconeixement europeu el 2015) i abasta 900 ha entre Alt i Baix Empordà. • Mercat principalment local i gironí, amb certa presència a Barcelona i poca exportació: gairebé tot es ven al territori. • El consumidor reconeix el gust propi dels olis empordanesos i els utilitza per donar el punt “rodó” als plats. 2.4. Preu de l’oli i especulació • Casanova denuncia l’ús de l’oli verge extra de supermercat com a preu esquer: - Marques blanques venent per sota del preu de cost. - Això pressiona els preus a la baixa per als productors de qualitat. • L’última gran pujada de preus no va ser tant especulativa com resposta a la manca d’oferta (collita espanyola reduïda a la meitat). • Els preus elevats, tot i ser durs per al consumidor, han ajudat a acostar-se als costos reals de producció. 2.5. Oli filtrat vs no filtrat i salut • Recomanació clara: consumir sempre oli d’oliva verge extra, sigui de D.O. Empordà o no, per assegurar qualitat i beneficis antioxidants. • Diferències: - Sense filtrar: manté impureses naturals (polpa, aigua vegetativa). Ideal si es consumeix molt recent (15–20 dies) per la seva naturalitat, però es pot fermentar i donar gustos defectuosos si s’allarga. - Filtrat: més estable en el temps i, per al president, opció recomanable si l’oli no es consumirà de seguida. 3. Pesca esportiva d’elit: Campionat del Món en embarcació 3.1. Bronz mundial per a un pescador d’Arenys • Entrevista a David Rojas, pescador d’Arenys de Mar, integrant de la selecció espanyola de pesca des d’embarcació. • Resultats: - Bronze per equips al Campionat del Món a Croàcia. - 14a posició individual. - Classificació per al proper mundial, que se celebrarà a l’Estat espanyol. 3.2. Funcionament del campionat • Selecció de 6 pescadors de tot l’Estat; molta feina en equip i dies previs d’entrenament. • Sistema de competició: - Barques de 8 persones, un pescador de cada país (normalment) per barca. - Proves de 5 hores durant diversos dies, canviant de barca i rivals cada dia. - Tot el peix es torna viu a l’aigua després de comptar-lo i puntuar-lo. • Factor clau: gestió de l’esquer i presentació del ham segons la transparència de l’aigua i el comportament de les espècies. 3.3. Espècies i puntuació • Els peixos es classifiquen en 5 columnes de valor: com més escassos i difícils, més punts. • Espècies d’alt valor: orada, pàgar, pageell, etc. • L’objectiu és maximitzar punts, no tant el pes total. 3.4. Sort, tècnica i context geogràfic • La sort influeix en el sorteig de barca i companys, però el factor determinant és la tècnica: - Com es prepara i es presenta l’esquer (llagostí, calamar, etc.). - Adaptació a les condicions de cada escenari (Mediterrani, Atlàntic, Irlanda amb corrents forts i espècies com congres i taurons). • Allà on hi ha fons rocosos i Posidònia (“zona bruta”) hi ha molta més vida que en fons de sorra. 3.5. Potencial català i futur del mundial • A Catalunya hi ha molt de nivell competitiu: - El Club Mar Esport d’Arenys ha passat de ser un club “d’amics” a tenir pescadors de primer nivell. - La selecció catalana porta quatre ors seguits als campionats estatals per seleccions. • El proper Campionat del Món d’embarcació serà a l’Estat espanyol (s’especula amb Alacant, Eivissa, Euskadi o fins i tot Canàries). 4. Nova normativa europea sobre pèl·lets de plàstic 4.1. Què són els pèl·lets i per què preocupen? • Entrevista amb Javier Cortó, de Surf Rider. • Pèl·lets: petites boletes de plàstic que són matèria primera per fabricar productes plàstics. • Problema: es perden durant la producció i el transport (terrestre i marítim) i acaben als rius i platges, tot i que no provenen d’accions ciutadanes sinó industrials. 4.2. Nou reglament europeu: un canvi de paradigma • Després d’anys de pressió d’ONGs (Surf Rider, Good Karma Projects, IMPA i altres), la UE aprova un reglament específic: - Obliga totes les empreses de la cadena de valor del plàstic (productores, transformadores, transportistes, neteja industrial, etc.). - S’hi inclouen també empreses de fora de la UE que operin dins el mercat europeu. • Mesures clau: - Plans de risc per identificar on i com es poden perdre pèl·lets. - Auditories i certificacions externes obligatòries. - Formació de treballadors, adaptació d’embalatges i sistemes de càrrega-descàrrega. - Informes anuals amb dades d’eventuals pèrdues. 4.3. Transport marítim i llacunes del sistema • Inicialment el transport marítim no estava contemplat, però els episodis de vessaments (com el de Galícia) i la pressió social han aconseguit incloure’l al reglament. • Les navilieres tindran un any més que la resta per implementar les mesures. • Excepcions preocupants: - Empreses que gestionin menys de 1.500 tones/any queden excloses de part de les obligacions. - Risc que grans empreses compleixin, però subcontractin petites empreses no regulades, debilitant l’efecte global. 4.4. Impacte previst i properes passes • Es considera que el reglament marca un abans i un després: - Es passa de mesures voluntàries (sovint poc eficaces) a obligacions legals. - Cada estat (com l’Estat espanyol) definirà el règim de sancions per a incompliments. • Proper repte: - Vetllar perquè la implementació sigui real i rigorosa, i no quedi només “sobre el paper”. - Mantenir la pressió ciutadana i institucional perquè el reglament no es relaxi amb el temps. 5. El riu Ebre com a aula oberta: “Lo Riu ens mou” 5.1. Projecte educatiu i esportiu • Entrevista amb Montse Pegueroles, representant territorial d’Esports a les Terres de l’Ebre. • “Lo Riu ens mou” és un projecte que combina: - Educació (Departament d’Educació), - Esport (Esports i Federació Catalana de Rem), - Desenvolupament territorial (IDECE) i cultura local. • Hi participen més de 800 alumnes de 1r d’ESO de 13 instituts i 6 clubs de rem ebrencs. 5.2. Metodologia: teoria + pràctica al riu • Fase 1 – Aula: - Treball amb un dossier interactiu sobre el naixement de l’Ebre, la seva història, usos del riu, ecosistemes, espècies invasores i impacte dels sediments. - Actualització de coneixements (p. ex., el brollador subterrani del Pico Tres Mares com a origen real del riu). • Fase 2 – Riu i rem: - Sortides en llaüts/jaüts (barques de 6–8 persones) amb un monitor. - Descoberta in situ de la fauna, flora i dinàmica fluvial. - Foment del treball en equip, la solidaritat i el respecte pel medi. 5.3. Clubs implicats i trams • Participen clubs com Club de Rem Tortosa, Club Nàutic Amposta, Rem Delta, Sant Jaume, etc. • Trams destacats: - Embarcador de Vinebre – Flix. - Façana fluvial de Móra d’Ebre. - Tram Tortosa – embarcador del club. - Tram Campredó – Amposta. - Trams baixos del riu compartits entre Sant Jaume d’Enveja i Deltebre. 5.4. Impacte i continuïtat • L’alumnat valora molt positivament l’experiència i alguns s’acaben inscrivint als clubs de rem com a activitat extraescolar. • El projecte ha evolucionat (abans amb alumnes de 6è de Primària, ara 1r d’ESO) i es vol mantenir i consolidar. • S’hi afegeix una novetat: Lliga de Rem Escolar de les Terres de l’Ebre (2025–2026), organitzada pels consells esportius del Baix Ebre, Montsià i Ribera d’Ebre, perquè els joves puguin competir sense grans desplaçaments. 6. Mites i llegendes del nostre mar Mediterrani 6.1. Context: el desert d’Alfama • Secció amb Joan de Déu Prats dedicada a mites del litoral sud de Catalunya. • El desert d’Alfama és una franja costanera entre l’Hospitalet de l’Infant i el delta de l’Ebre: - Territori històricament àrid, ventós (mestral) i poc poblat. - Frontera antiga entre el comtat de Barcelona i al-Àndalus. - Avui, zona d’autopista amb rètols d’alerta pel vent i amb presència d’urbanitzacions i central nuclear. 6.2. El vell marí i el llop marí • El vell marí (o foca monjo mediterrània) adquireix dimensió mítica: - Segons la llegenda, Poseidó transforma un humil cavallet de mar en aquesta gran bèstia marina per protegir la costa d’Alfama. - A l’Hospitalet de l’Infant hi ha la cova del llop marí, on els pescadors creien que vivia un monstre marí. - Finalment descobreixen que és una foca monjo, que acaba sent caçada, deixant un llegat de “fantasma marí” a la zona. 6.3. L’almadrava i les tonyines • Les almadraves (del dialecte àrab-andalusí, “lloc on es colpeja”) eren complexes estructures de xarxes per capturar tonyines migratòries. • La zona de l’Ametlla de Mar ha estat històricament un punt clau de pesca de tonyina: - Les tonyines es veien com a símbol de fertilitat i bona sort. - Hi ha creences que un nen nascut en temporada de tonyines tindrà destí afortunat. 6.4. Dips, gossos vampir de Pratdip • A l’interior, el poble de Pratdip conserva la llegenda dels dips, gossos-llop vampírics que: - Atacaven ramats i deixaven les ovelles exsangües. - Podrien estar lligats, segons la tradició, a contagis vampírics arribats amb cavallers catalans que havien viatjat a Hongria (casament de Jaume I amb Violant d’Hongria). • El poble actualment s’hi identifica: escuts, grafismes i imatges del dip per tot arreu. 6.5. Cocales i templers a Miravet • A Miravet, sobre un meandre majestuós de l’Ebre, es manté la memòria del castell templer. • Els templers hi van resistir un any sencer abans de rendir-se a les tropes reials que havien de dissoldre l’orde. • La llegenda diu que alguns d’aquests cavallers s’haurien convertit en cocales (corbs), que sobrevolen la zona com a àimes en pena dels darrers defensors del temple. 6.6. El golf de Sant Jordi i els seus fantasmes • El golf de Sant Jordi (entre desert d’Alfama i punta del Delta) va ser escenari d’enfonsaments durant la Primera Guerra Mundial: - Vaixells francesos de mercaderies eren torpedinats per submarins alemanys quan navegaven fora d’aigües territorials espanyoles. - Actualment és una de les zones amb més vaixells enfonsats del litoral català (pescadors els anomenen ganxos). • A l’Ampolla, una estàtua recorda l’heroisme de la població en el rescat de mariners francesos. • Llegenda: els esperits dels nàufrags encara vaguen pel golf i busquen la costa les nits de lluna plena. 6.7. L’Abadòntia, ciutat perduda • Geògrafs antics com Estrabó mencionen la ciutat d’Abadòntia a la costa ibèrica, una localització encara no identificada arqueològicament. • Segons la tradició, estaria relacionada amb la zona de l’Ampolla. • Als voltants de la punta de la Banya (delta de l’Ebre) són freqüents els miratges marins (refraccions òptiques) que, segons la llegenda, deixen entreveure columnes i edificis d’aquesta ciutat grega mítica emergint del mar. 7. Tancament • L’episodi combina informació meteorològica i territorial, temes de polítiques europees (pesca, pèl·lets), patrimoni alimentari (oli de la D.O. Empordà), esport de competició i educació ambiental al riu Ebre amb la dimensió més literària i mítica del litoral. • El programa reforça la idea d’un mar Mediterrani viscut i pensat: com a font d’economia, de riscos climàtics, de memòria històrica i de relats imaginats que encara habiten la costa.
Redescobreix la cultura. Gaudeix de tots els seus vessants. Enamora’t de la música, el teatre, la literatura, la pintura o la història amb la Mònica Socias. T de Cultura és l’espai radiofònic per esbrinar… Què és la cultura?
Els boscos són organismes vius i socials. Els arbres, com els faigs i els roures, coordinen la floració, i a Suècia una pícea de gairebé 10.000 anys ens recorda que la força també pot ser invisible, sota terra. Els boscos primaris, sense intervenció humana, són gairebé inexistents. La veritable xarxa del bosc és el miceli, la comunicació subterrània que connecta arrels i sosté la vida. Des del Pont de Mahoma fem una crida per preservar aquests boscos. L’incendi de Paüls ha cremat més de 3.300 hectàrees, una part al Parc Natural dels Ports. Paisatges silenciosos, cendra i absència. Aquest i altres incendis d’estiu ens mostren la urgència de repensar la gestió forestal. Per respondre quant triga a renéixer un bosc, conversem amb Carlos Colinas, catedràtic de la Universitat de Lleida i ex investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya. Josep Maria Bonachí i Sebastià Poy expliquen l’estat de la zona tres mesos després; el Sebastià compartirà un poema. També ens acompanya Òscar Cadiach, que recordarà la seva experiència al Canadà i els 40 anys del cim de l’Everest (1985). Recomanem el llibre Els conqueridors de l’inútil de Lionel Terray, un clàssic que expressa la passió per la muntanya i l’esperit de fraternitat entre alpinistes. Benvinguts al Pont del Mahoma, programa 216, el segon d’aquesta dotzena temporada.
Context i obertura Tarragona Actualitat, el butlletí informatiu del migdia de Tarragona Ràdio, repassa l'actualitat política, social, cultural, laboral, esportiva i meteorològica de Tarragona i el seu entorn. Crisi de la brossa i sancions a l’empresa fomento L'Ajuntament de Tarragona sancionarà fomento per incompliment del contracte de la brossa. Primera proposta de sanció de 65.000 € per: 232 serveis no realitzats entre l’1 i el 19 d’octubre. Manca de recollida de contenidors de totes les fraccions. Contenidors desbordats, brossa a terra i falta de recollida de voluminosos, poda i neteja de platges. Deficiències en la neteja viària i en el rentat de contenidors. Des de gener fins al setembre, l’Ajuntament ha deixat de pagar uns 170.000 € per serveis no prestats. S’està preparant una segona sanció per la situació “escandalosa” dels darrers dies. L’alcalde Rubén Viñuales demana disculpes i paciència: "Això ja està... ha estat com el colofó final d'una història que hauria d'haver acabat fa molt de temps." Remarca que comença “una nova etapa en la neteja de Tarragona” amb el nou contracte. També es recorda que: - El 2019 ja es va sancionar l’empresa amb 60.000 €. - El maig de 2023 se li va imposar una multa de 250.000 € per barrejar fraccions de la brossa recollida a El Serrallo i portar-les a la incineradora. Tensions polítiques i petició de dimissió Esquerra Republicana carrega contra la gestió del traspàs entre fomento i Urbacer i demana la dimissió de la consellera de Neteja, Sònia Orts. El portaveu adjunt Xavi Puig qualifica les setmanes recents de: “patètiques” pel que fa a salubritat i accessibilitat. “desgavell” en el traspàs d’empreses. Acusa el govern de prioritzar la publicitat als vehicles per davant del servei: "S'hagi deixat de prestar el servei de neteja i recollida per tal de posar propaganda, això seria molt greu." Afirmen que Orts no està capacitada per gestionar un servei tan essencial. La portaveu Maria Roig critica que l’Ajuntament demani paciència mentre cobra puntualment la taxa de la brossa. La consellera Sònia Orts replica: - Demana no polititzar la qüestió. - Vincula les crítiques a l’inici de la campanya electoral. - Defensa que “la feina està sortint” i que el nou contracte incorpora: - Un òrgan de control (OP4) per vigilar i fiscalitzar el compliment del servei. Política municipal: alcaldia, pressupostos i planejament Reelecció de Rubén Viñuales el 2027 L’alcalde de Tarragona anuncia que es tornarà a presentar a les municipals de 2027. Ho fa en una entrevista a Tarragona Ràdio. Afirma que es troba en el moment de més il·lusió i força de la seva vida: "Estic en el moment de la meva vida on tinc més il·lusió i més força." Vol encapçalar de nou la llista del PSC i governar amb més estabilitat el proper mandat. També s’esmenta que: Mària Mercè Martorell (PP) vol repetir com a candidata. Xavi Puig ja ha estat confirmat com a alcaldable d’ERC. Pressupost 2026 i aliances Viñuales busca suports per aprovar el pressupost municipal de 2026. Està disposat a atendre demandes de Junts i En Comú Podem, aliats clau els darrers anys. Es preveu un ple extraordinari per al 27 de novembre. L’alcalde remarca: Que no es tanca a cap grup excepte Vox. Que cal que els partits se sentin “partícips del pressupost”. Que és difícil quadrar “demandes infinites amb recursos finits”. Model de ciutat i PUM Viñuales defensa que Tarragona viu una etapa de millora econòmica i augment d’inversions. Prioritza deixar encarrilat el nou PUM (planejament urbanístic municipal) en aquest mandat. Adverteix que, sense el nou model urbanístic, la ciutat perdrà oportunitats de desenvolupament. Cultura, patrimoni i creativitat Màping “El futur ja té memòria” a l’Amfiteatre Romà Es projectarà un màping a l’Amfiteatre Romà els dies 28 i 29 de novembre. Activitat inclosa als actes de clausura de Tarraco 25 i del Festival Nou Fest del Jardí Digital. Contingut de la peça: Proposta audiovisual anomenada “El futur ja té memòria”. Referència a deesses romanes com Minerva i Vesta en un combat simbòlic. Detalls de les sessions: Durada de 15 minuts per passi. Cinc passis de 21.00 h a 23.00 h (cada mitja hora). Entrada gratuïta. Millors punts de visió: L’esplanada davant de l’amfiteatre. La rampa que baixa cap a les taquilles. La consellera de Turisme Montse Adán destaca la dimensió tecnològica i creativa del projecte: Col·loca Tarragona “a nivell europeu de la tecnologia i de la creativitat” i dona “batec” als monuments. Instal·lació “Flors i viatges, la guerra i les dones de Mercè Rodoreda” Instal·lació visual i sonora al mòdul 6 de la Tabacalera, dins Mèdul Centre d’Arts Contemporànies. Títol complet: “Flors i viatges, la guerra i les dones de Mercè Rodoreda”. Autoria: col·lectiu Cabo San Roque (Laia Torrents i Roger Aixut). Característiques: Bosc fantàstic inspirat en Viatges i flors de Mercè Rodoreda. Reflexiona sobre la guerra i les seves conseqüències devastadores. Combina literatura, antropologia, escultura i música sota la guia del so. Incorpora fragments de Svetlana Alexievich amb veus de dones refugiades de la guerra d’Ucraïna. Durada de 40 minuts amb passis tancats i aforament màxim de 20 persones. Dates i accés: Fins al 30 de novembre. Obert de divendres a diumenge (diversos caps de setmana de novembre). Entrada gratuïta amb inscripció prèvia. Els creadors subratllen la universalitat de Rodoreda: "Rodoreda és tan universal i tan genia[l] que admet traduccions, interpretacions, lectures i relectures." La consellera de Cultura Sandra Ramos apunta que probablement serà l’últim muntatge de Mèdul a la Tabacalera, però assegura que seguiran portant art a tots els racons de la ciutat i reivindica trencar els límits d’ús dels espais. Ocupació i formació: Fira de l’Ocupació i Civiclet 13a Fira de l’Ocupació Se celebrarà el 13 de novembre al Palau de Congressos de Tarragona. Horari: de 2/4 de 10 del matí a 2/4 de 3 de la tarda. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de Ajuntament de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Cambra d’Espanya i cofinançament del Fons Social Europeu. Dades clau: - Més de 90 empreses participants. - Objectiu de 600 contractacions potencials. - S’esperen més de 3.000 assistents. - Perfils sol·licitats: sanitaris, recepcionistes, cuiners, comercials, conductors i perfils de logística, manteniment, hostaleria i restauració. - El director de formació de la Cambra, Josep Oriol Fernández, calcula entre 300 i 350 contractacions directes a partir de l’esdeveniment. La fira és valorada com a eina amb impacte positiu real en la inserció laboral. Participació institucional: - Tarragona Impulsa hi serà present amb un estand d’assessorament per a: - Persones que busquen feina. - Empreses assistents. - La consellera Montse Adán remarca que la fira és una gran oportunitat per: - Donar a conèixer programes de formació i inserció. - Connectar participants formats amb empreses contractants. - El Port de Tarragona també oferirà places per incorporar-se a l’Autoritat Portuària. Programa Civiclet: bicicleta i comunitat S’engega el servei Civiclet, un programa de formació i posada a punt de bicicletes vinculat a la xarxa de centres cívics. Activitats principals: Tallers per aprendre a anar amb bicicleta al Centre Cívic de Torreforta, cada dissabte fins al 29 de novembre. Dirigits a persones adultes que no han après a anar en bici o volen guanyar confiança. Cursos de manteniment bàsic al Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau i a Torreforta. Tallers per dissenyar circuits i rutes al Centre Cívic de Sant Salvador. Activitat destacada: Pedalada pels barris de Ponent i l’Horta Gran, el 27 de desembre. Ruta de cicloturisme per trams fluvials i urbans, descobrint espais d’interès natural, paisatgístic, arqueològic, agrícola i urbà. El 29 i 30 de desembre hi haurà jornades d’aprenentatge per a infants. Control pesquer al Port de Tarragona La Guàrdia Civil controla la comercialització de productes pesquers a la llotja del Port de Tarragona. Objectiu: perseguir la captura i venda il·lícita de peix. Results de l’operatiu: - Inspecció de 4 embarcacions d’arrossegament i 11 vehicles al port pesquer de Tarragona. - 7 presumptes infraccions detectades: - 4 en pesca marítima professional. - 3 en matèria de transport. - Intervenció de més de 15 kg de peix, lliurat a beneficència. Detalls d’incompliments: - Un denunciat duia 12,4 kg de peix suposadament d’autoconsum, excedint el límit permès de 3 kg. - Altres infraccions: - Extracció del port de productes no reglamentaris. - Manca d’acreditació de traçabilitat. - En transport, es van detectar vehicles que portaven mercaderia perible sense condicions tècniques adequades, especialment pel que fa a la temperatura. Esports: Nàstic i bàsquet tarragoní Nàstic de Tarragona: canvi a la banqueta El Nàstic de Tarragona destitueix Lluís Carreras (Lluís César) i incorpora Cristóbal Parralo com a nou entrenador. Debut previst: Dissabte a Múrcia, però per sanció el lloc a la banqueta l’ocuparà el segon entrenador Javier Manjarín. El director esportiu Noé Calleja explica el canvi: - Considera que hi ha una de les millors plantilles de la categoria. - Reconeix males sensacions de joc malgrat els punts sumats (4 victòries, 1 empat, 3 derrotes i eliminació de Copa del Rei). - Defensa que calia actuar abans que els mals resultats allunyessin l’equip de l’objectiu d’ascens. - Assegura plena confiança en la plantilla i en Parralo: "Tenim molt bona plantilla... estic plenament convençut que a finals de temporada ens portaran a l’objectiu." Destaca la predisposició total de Parralo des del primer contacte. L’alcalde Rubén Viñuales també opina sobre el Nàstic: - Confessa que l’equip el fa patir constantment i que viu els partits amb nervis. - Qualifica la dinàmica de l’equip de “absolutament negativa”. - Subratlla que hi ha molt bons jugadors, però cal fer-ne un equip i demana més compromís de la plantilla. La plantilla farà el darrer entrenament abans de viatjar a Múrcia, i el partit s’emetrà al programa “Sempre Nàstic” de Tarragona Ràdio. TGN Bàsquet: reforços de luxe El TGN Bàsquet incorpora dues jugadores amb la temporada ja començada: La pivot Maria Roser Rous Tous, tarragonina amb experiència a Lliga Femenina 2 (Bàsquet Lleida 21–22). La base anglesa amb passaport nigerià Lamy Adeinka. Motivacions i valoracions: - Rous Tous es deixa convèncer per l’entrenador Sergio Manzano: - Destaca la seva experiència a Lliga Challenge i Lliga 2. - Ressalta que l’equip és jove, amb ganes i molt nivell, i que les noves incorporacions poden aportar molt. - Sergio Manzano lloa Rous com a: - Jugadora experimentada en posicions interiors. - Amb bona lectura de joc, capacitat de passar, defensar i anotar. Sobre Lamy Adeinka: - Prové del Boa Viagem de la primera divisió portuguesa. - Es defineix com una jugadora: - Ràpida i atlètica. - Amb bon domini de pilota. - Intensa en defensa i capaç de trobar la millor passada per a les companyes. - Ja s’ha incorporat als entrenaments i podria debutar dissabte contra el Gijón. Club Bàsquet Tarragona El Club Bàsquet Tarragona signa un gran inici de temporada: 4 victòries i 1 derrota en els primers 5 partits de fase regular. El jugador Thomas Cohn encara no ha debutat per lesió. Valora positivament la confiança rebuda de l’entrenador Toni i de la plantilla: Li feia il·lusió tornar a jugar en aquesta categoria. Espera reincorporar-se un cop superades les setmanes complicades per la lesió. El temps i la mobilitat Previsió meteorològica Segons l’AEMET i altres serveis meteorològics: Dijous (província de Tarragona): Cel molt ennuvolat, amb xàfecs forts i tempestes, localment amb calamarsa. Temperatures màximes a la baixa: uns 22 °C a Tarragona i Tortosa, 21 °C a Reus, 20 °C al Vendrell i 18 °C a Gandesa. Divendres: Nuvolositat variable, tendint a cobrir-se al final del dia. Possibles precipitacions febles a l’extrem oest. Temperatures encara una mica més baixes. A escala catalana, l’episodi de tempestes fortes marxa però encara poden aparèixer xàfecs puntuals a l’Empordà, Pirineu, Catalunya central i nord de Lleida. - S’espera més vent, sobretot al sud del país. - Ambient fresquet tot i el sol. Mobilitat i transport públic L’Empresa Municipal de Transports de Tarragona informa de recorreguts alternatius per obres: Fins al 28 de novembre, la L22 modifica el recorregut en els dos sentits pel passeig de la Independència. Aquest dijous a la tarda, fins a les 16.00 h aproximadament, obres al carrer Guillem Oliver obliguen la L8 i la L23 a fer recorreguts alternatius. Resum final L’informatiu de Tarragona Actualitat reflecteix una ciutat immersa en: Una crisi de gestió de la brossa amb sancions a fomento i forta confrontació política. Un debat obert sobre el futur polític municipal, amb Rubén Viñuales projectant-se cap al 2027 i buscant suports per al pressupost 2026 i el nou PUM. Una aposta clara per la cultura, el patrimoni i la creativitat (màping a l’Amfiteatre Romà i instal·lació sobre Mercè Rodoreda). Iniciatives per fomentar l’ocupació, la formació i la mobilitat sostenible (Fira de l’Ocupació, programa Civiclet). Una intensa activitat esportiva encapçalada pel Nàstic de Tarragona i els clubs de bàsquet locals. Un escenari meteorològic marcat per pluges intenses, baixada de temperatures i ajustos en el transport públic per obres.
Vista general del capítol Aquest episodi de Sempre Nàstic - Podcast és un capítol especial: en lloc de l’habitual entrevista, s’emet íntegrament la roda de premsa de presentació de Cristóbal Parralo com a nou entrenador del Nàstic de Tarragona, amb les intervencions del president executiu Lluís Fàbregas i del director esportiu Noé Calleja. L’episodi gira al voltant de tres eixos principals: Presentació de Cristóbal Parralo: trajectòria, estil de joc i motius per acceptar el repte. Anàlisi del projecte esportiu del Nàstic: objectiu prioritari de l’ascens i importància de quedar primers. Explicacions institucionals sobre la destitució de Luis César San Pedro, el cost dels canvis i la resposta a l’afició. 1. Introducció del podcast i context del canvi Format atípic de l’episodi • El conductor, Jordi Blanc, explica que aquest capítol és diferent: no hi ha entrevista pròpia. • Estava prevista una entrevista amb Luis César, però la seva destitució el dilluns ha capgirat la setmana. • Luis César decideix no concedir entrevistes després de ser cessat. • Es preveu que la setmana vinent el podcast tingui ja com a convidat el nou tècnic, Cristóbal Parralo. "Avui el podcast és la roda de premsa de presentació del nou entrenador..." Contingut de l’episodi • S’emet la presentació oficial de Cristóbal Parralo. • Parlen tres figures clau del club: - Cristóbal Parralo, nou entrenador. - Lluís Fàbregas, president executiu. - Noé Calleja, director esportiu. • Objectiu declarat del Nàstic: tornar al futbol professional i aspirar a l’ascens des de la Primera Federació. 2. Presentació institucional de Cristóbal Parralo Perfil i trajectòria del nou entrenador • Edat i origen: 58 anys, nascut a Priego de Córdoba. • Contracte: fins a final de temporada, amb una temporada més opcional. • Cos tècnic: arriba acompanyat del seu segon de confiança, Javi Manjarín. • Experiència com a tècnic (més de 250 partits a les tres primeres categories): - Girona - Deportivo de la Coruña - Alcorcón - Racing de Santander - Racing de Ferrol Ascensos i experiència a la Primera Federació • Ascensos destacats: - Amb el Racing de Ferrol (temporada 22–23) a Segona Divisió A. - Amb el Fabril (filial del Deportivo) a Segona B (temporada 16–17). • Va dirigir 13 partits a Primera Divisió amb el Deportivo. • A la Primera Federació suma: - 75 partits de lliga. - Balanç: 42 victòries, 18 empats, 15 derrotes. • Un precedent directe amb el Nàstic: - Temporada 21–22, el seu equip queda eliminat pel Nàstic a semifinals del play-off d’ascens a Vigo. - Temporada següent, ascens com a primer classificat del grup 1. Segell de joc que espera el club • Des de la presentació institucional se li atribueix un “segell d’identitat” basat en: - Solidesa defensiva. - Pressió ordenada. - Un equip que competeixi cada acció. • L’objectiu és que el Nàstic tingui una personalitat clara al camp i s’hi pugui identificar tota l’afició. 3. Paraula de Noé Calleja: agraïment a Luis César i aposta per Cristóbal Comiat i reconeixement a Luis César • Noé Calleja comença amb un missatge de gratitud a Luis César San Pedro: - El descriu com a molt bona persona i molt bon entrenador. - Admet que el futbol és injust i que les decisions s’han de prendre igualment. - Subratlla que Luis César ha fet “moltíssim per el Nàstic de Tarragona”. "El fútbol es injusto... pero creo que es una persona que ha hecho muchísimo por el Nàstic de Tarragona y es de agradecer..." • Situa la seva pròpia etapa compartida amb Luis César en els 10 primers partits de lliga, el partit de Copa i la pretemporada. Facilitat en l’acord amb Cristóbal • Destaca les facilitats de Cristóbal per incorporar-se des del primer contacte. • També agraeix a l’agència PH Sports la predisposició en la negociació. • Aclareix que Cristóbal era la primera opció des del principi per a la banqueta. • Dona la benvinguda tant a Cristóbal com a Javi Manjarín, nou segon entrenador. • Tanca la seva intervenció donant pas al veritable protagonista del dia: Cristóbal Parralo. 4. Cristóbal Parralo: projecte, repte i estil de joc Primera impressió del projecte Nàstic • Cristóbal es declara “molt content i molt feliç” d’unir-se al projecte. • Considera que el Nàstic és un gran club que hauria d’estar al futbol professional. • Sap que fa temps que es persegueix l’ascens i que s’ha estat ben a prop. • Ve amb il·lusió màxima i amb la voluntat d’aconseguir l’objectiu tot i la forta competència a la categoria. • Des del primer dia: - Està “de ple” en la feina. - Intenta assimilar tota la informació disponible. - Comença a inculcar els seus conceptes i la seva manera de veure el futbol. Coneixement de la plantilla • Ja havia tingut Moy Delgado i Jaume Jardí en etapes anteriors. • Destaca dues idees: - Una cosa és conèixer els jugadors des de fora i una altra treballar-hi al dia a dia. - Ara està en ple procés de conèixer-los a fons i treure’n el màxim rendiment. • Sobre la plantilla en general: - Creu que hi ha una bona plantilla. - Assegura que encara és massa aviat per fer una valoració justa. Acceptació del repte i context d’urgència • Sap que arriba a un equip on: - No ha participat en la confecció de la plantilla. - Hi ha urgència esportiva i la idea que caldria aspirar a quedar primers. • Tot i així, afirma: - Accepta el repte perquè confia en el seu treball, en l’equip i en el club. - Quan va veure l’opció de venir al Nàstic, no ho va dubtar. Respecte pel tècnic sortint • Quan li pregunten què cal canviar respecte a l’equip de Luis César, és molt prudent: Cristóbal evita criticar el passat per respecte al company sortint. • Diu que no li agrada parlar del que s’ha fet abans. • Explica que no es tracta de ser millor o pitjor, sinó simplement diferent: - Ell té una manera de veure el futbol. - Luis César en tenia una altra. Sanció i absència a la banqueta en el primer partit • Es comenta que no podrà estar a la banqueta en el primer partit per sanció arrossegada de la temporada passada. • Matisa: - Porta 40 anys en el món del futbol (jugador, director esportiu, entrenador). - Les dues últimes temporades va rebre el trofeu de joc net: ni targetes grogues. - En el partit que li comporta sanció ni tan sols va veure una targeta; ho atribueix a circumstàncies desagradables puntuals. • Li resta importància: - Li hauria agradat ser-hi, però confia plenament en Javi Manjarín. - Assegura que encara que no estigui al camp, estarà present en tot el que passi. 5. Quin Nàstic vol Cristóbal? Model de joc i gestió del vestidor Idea futbolística i estil de joc Cristóbal defineix amb claredat com vol que sigui el Nàstic de Tarragona sota la seva direcció: • Equip que voli la iniciativa en el joc. • Equip presionant, amb: - Bona cura de la pilota. - Capacitat de progresar de diferents maneres: - Recuperacions i transicions ràpides. - Atacs organitzats quan cal. • Molt èmfasi en: - Pressionar la pèrdua. - Ser protagonistes. - Buscar la victòria des del primer moment. “Un equip que vol ser campió, que vol ascendir, ha de proposar, ha de buscar la victòria des del primer moment.” • Apunta que, pel pes del club: - “Som el Nàstic” i, per tant, l’equip ha d’anar a buscar els partits. Estat anímic i gestió de la dinàmica negativa • Se li pregunta si preocupa més imposar la seva idea o recuperar anímicament l’equip: • La seva percepció inicial: - No veu l’equip enfonsat anímicament. - En les dues sessions que ha dirigit, ha vist els jugadors receptius i bé emocionalment. • Recorda la seva experiència al Racing de Ferrol: - Va arribar també en un context complicat. - Havien de competir amb clubs grans com el Deportivo o el Numància. - Van acabar primers, van ascendir a Primera Federació i, posteriorment, play-off i ascens. • Conclusió: ha viscut situacions similars i creu que sap com gestionar-les. Varietat de perfils i flexibilitat tàctica • Li pregunteu per la riquesa de perfils de la plantilla i la possibilitat de ser imprevisibles: • Resposta: - Considera que hi ha una bona plantilla, ben construïda. - Reconeix que sempre es podria ser més potent, però hi ha molta igualtat a la categoria. - Veu jugadors capaços d’adaptar-se a diferents rols i sistemes. Cas concret: Jaume Jardí • Va tenir Jaume Jardí en el seu projecte d’ascens anterior. • Valoració: - El va agafar més jove, però ja era de total confiança. - Va fer una gran temporada amb ell. - Ara el veu més madur, amb millor comprensió del joc. - Creu que encara té marge de millora i vol portar-lo al seu punt més alt. Per què tria el Nàstic? • Venia d’una etapa a Segona Divisió i havia estat un temps sense equip. • Diu que ha tingut propostes, però que el que el convenç és: - La seva visió del que és el Nàstic. - La idea que, per circumstàncies, el club no és on hauria de ser, però que ha d’estar al futbol professional. - Considera que hi ha un projecte interessant en el qual pot ajudar. Visió de l’evolució de la Primera Federació • Ha viscut el naixement de la categoria i els canvis de formats i grups: - Inicialment Nord–Sud. - Posteriorment altres repartiments per zones. • Valora la Primera Federació com una categoria: - Forta i equilibrada. - Amb equips molt potents, especialment al grup del Nàstic. • Remarca que: - La classificació està molt comprimida. - En poques jornades pots estar a prop del play-off i també a prop del descens. Problemes a casa: el Nou Estadi • Li pregunten per la falta de victòries al Nou Estadi i com revertir-la. • Cristóbal admet que encara no s’hi ha centrat específicament: - Ara mateix el focus és el partit immediat, al camp del Murcia (Enrique Roca). - Després ja pensaran en el Marbella i la resta de partits. • L’objectiu quan juguin a casa serà minimitzar la pèrdua de punts i fer-se forts al Nou Estadi. 6. Intervenció del president Lluís Fàbregas: decisions, cost i objectius Revisió de la destitució de Dani Vidal • Un periodista li demana al president una reflexió “amb dosi extrema de sinceritat” sobre la decisió passada de destituir Dani Vidal a la recta final de la lliga anterior. • Pregunta directa: si pogués viatjar al passat, mantindria Dani Vidal o el tornaria a destituir? • Resposta del president: - Recorda que el Consell d’Administració va acceptar la proposta de destitució en un context difícil: - Play-off no garantit. - Feia sis mesos que no es guanyava fora de casa. - L’equip havia sumat la meitat dels punts possibles. - El projecte estava dissenyat per quedar primers i pujar. - En els últims 4 anys, el Nàstic ha jugat tres finals de play-off. Afirma que, amb els arguments d’aleshores, tornarien a prendre la mateixa decisió. Cost econòmic de la destitució de Luis César i el seu cos tècnic • Se li pregunta quin cost aproximat tenen les sortides de Luis César i del seu segon, Joan Vizcaíno. • Fàbregas respon que: - Aquest és un cost afegit que no estava pressupostat. - El detall s’oferirà a la Junta General d’Accionistes del 16 de desembre. • Aspectes econòmics clau: - Qualsevol canvi de tècnics o jugadors altera el pressupost establert. - El club intenta optimitzar al màxim: - Compensant l’augment de despesa amb més ingressos. - Té un equip comercial potent. - És un dels equips que més ingressos genera a la categoria. - Objectiu: tancar el pressupost sense endeutar l’entitat, aportant els recursos necessaris. Objectiu esportiu: seguir aspirant a ser primers • Pregunten si, amb el context actual, continua sent imperatiu acabar primers. • El president contextualitza amb dades: - A la jornada 10 van perdre 0–3 contra l’Atlètic de Madrid B. - Si haguessin guanyat aquell partit, tindrien dos punts més que a la jornada 10 de l’any anterior. • Situació a la classificació: - Estan a sis punts del primer. - Hi ha màxima exigència i molta competència. - Altres equips amb pressupostos superiors (Eivissa, Murcia, Eldense, Cartagena) estan pitjor. • Conclusió de Fàbregas: - Tenen confiança absoluta que hi ha marge i temps per revertir la situació. - No s’amaguen: l’objectiu de Calleja és pujar de categoria. - Volen evitar els traumes dels últims anys (perdre play-offs). L’única manera de no dependre del play-off és quedar primers, i no renuncien a aquest objectiu. • Afirma que: - Consideren que tenen molt bona plantilla. - Creuen que ara disposen d’un molt bon cos tècnic. - El desig és aconseguir el canvi de categoria i, si pot ser, com a campions de grup. Reacció a les crítiques de l’afició • Li pregunten com va viure des de la llotja els crits dels aficionats en l’últim partit (a favor de Dani Vidal, de Luis César i contra la directiva). • Resposta institucional: - Ho atribueix a les circumstàncies del futbol. - Entén que el soci està decebut, sobretot pels resultats a casa. • Context recent: - Derrota en Copa contra un rival teòricament inferior (0–2), quan hi havia alta expectativa de passar ronda. - Tres derrotes a casa a la lliga, inclòs un 0–3 molt dolorós. • Fàbregas: - Assegura que feia molts anys que no se sentien aquests crits al Nou Estadi. - Accepta que només els queda assumir l’opinió de l’aficionat, soci i accionista. - Reivindica que continuaran treballant amb respecte, dedicació i prioritzant el bé de l’entitat. 7. Noé Calleja (2a part): anàlisi del joc, criteris del canvi i confiança en la plantilla Per què s’arriba a la destitució de Luis César? • Pregunta directa: què ha fallat perquè calgui destituir el tècnic a la jornada 10? • Noé evita buscar un únic culpable i es posa com a principal responsable com a màxima autoritat esportiva. • Argumentació esportiva: - Feia uns quants partits que la línia de joc no era positiva. - El Nàstic sumava més punts del que el joc reflectia. - A Noé no el satisfan els resultats si no hi ha coherència en el joc. “No soy una persona que los puntos ni los resultados me obnubilen… me gusta analizar las cosas con realismo y desde la tranquilidad.” • Des de feia setmanes tenia una preocupació creixent sobre la línia de l’equip. • Temor: quan el joc no és bo, els resultats acaben deixant d’arribar i aleshores “ja es junta tot”. Defensa de la plantilla i convicció en l’objectiu final • Reitera que: - Creu que el Nàstic té una molt bona plantilla. - Confia en tots els fitxatges i en els jugadors que s’han quedat. • Objectiu de final de temporada: - Està plenament convençut que l’equip arribarà a l’objectiu (ascens) al final de curs. • Sobre la seva manera de dirigir esportivament: - Accepta que al llarg d’una temporada s’han de prendre decisions valentes. - Es defineix com una persona que actua quan veu coses que no li agraden. Per què Cristóbal? Criteris de selecció del nou entrenador • Quan es plantegen el relleu, busquen: - Entrenadors que sempre li han cridat l’atenció pels seus equips. • Exemple concret: - Va veure molt el Racing de Ferrol de Cristóbal quan ell era al Getafe, interessat en fitxar Carlos Vicente. - Veient el jugador, també va analitzar el model de joc de l’equip. • Punts forts que destaquen de Cristóbal: - Trajectòria sòlida com a jugador i entrenador. - Ha començat des de baix (per exemple a la Damm) i ha anat pujant fins al futbol professional. - Els seus equips tenen un segell molt clar del que busca. • No entra en detalls tàctics per evitar que després se’l compari amb memes i discursos previs. • Subratlla la predisposició i actitud de Cristóbal i de Javi Manjarín des del primer dia. Valor de la lleialtat i estructura del cos tècnic • Posa molt en valor que Cristóbal volgués venir sí o sí amb Javi Manjarín: Per Noé, això demostra lleialtat, fidelitat i valors humans, aspectes que considera clau en un cos tècnic. • Defineix la nova estructura del cos tècnic: - Cristóbal Parralo – primer entrenador. - Javi Manjarín – segon entrenador. - Yuri – analista. - Jordi Abayà – preparador físic. - Manolo Oliva – entrenador de porters. • Es mostra convençut que amb el seu treball portaran l’equip a l’objectiu d’ascens. Compromís de la plantilla i fals mite del “pas endavant” puntual • Li pregunten si espera que ara alguns jugadors “facin un pas endavant” amb el canvi d’entrenador. • Noé respon que: - Creu que la plantilla ja ha demostrat compromís amb el club des de l’inici. - Sovint el que falla no és el compromís sinó que les premisses de joc no són les adequades. • Espera que: - Tota la plantilla es posi al servei del nou entrenador. - Els primers entrenaments ja mostren bona actitud amb el nou cos tècnic. • Sobre el “pas endavant”: - Considera que si és només un revulsiu de una setmana, no serveix. - Vol un canvi sostingut durant les 28 jornades restants. “No creo mucho en eso, porque esos pasos adelante duran una semana, y a mí me gustaría que durasen 28.” 8. Idees clau que deixa el podcast A nivell esportiu • Canvi d’etapa a la banqueta: marxa Luis César, entra Cristóbal Parralo amb un historial d’ascensos i bona reputació a la categoria. • El model de joc que es busca és: - Protagonisme amb pilota. - Pressió alta i a la pèrdua. - Equip sòlid defensivament, competitiu en cada acció. • El Nàstic de Tarragona es manté amb l’objectiu declarat de l’ascens i amb l’ambició de quedar primer per evitar el drama del play-off. A nivell institucional i econòmic • El club defensa que les decisions (Dani Vidal, Luis César) es prenen sempre pel bé de l’entitat, avalades pel Consell d’Administració. • El cost de les destitucions existeix i no estava en pressupost, però es compensarà amb ingressos i sense endeutar el club. • S’anuncia que els detalls econòmics es donaran a la Junta d’Accionistes del 16 de desembre. A nivell social i emocional • El club assumeix les crítiques de l’afició (crits a favor de tècnics destituïts i contra la directiva) com a part de la realitat del futbol. • Es reconeix el dolor recent per derrotes al Nou Estadi i l’eliminació a la Copa. • Tant el president com el director esportiu insisteixen en un missatge de confiança, treball i unitat per aconseguir finalment l’ascens. 9. Resum final • L’episodi documenta un moment clau de transició al Nàstic de Tarragona. • S’hi posa en escena: - El relleu a la banqueta amb la figura d’un entrenador experimentat com Cristóbal Parralo. - La justificació esportiva i institucional del canvi. - La continuïtat del projecte d’ascens, amb el focus posat a quedar primers. • El discurs conjunt de Cristóbal, Fàbregas i Calleja projecta: - Autocrítica controlada. - Defensa de la plantilla actual. - Ambició i responsabilitat davant d’una afició exigent i marcada per frustracions recents.
Actualitat del Nàstic de Tarragona L'episodi d'avui de l'espai TGN Esports a Tarragona Ràdio se centra en el canvi de rumb del Gimnàstic de Tarragona. S'analitza l'arribada de Cristóbal Parraló com a nou locutor de la banqueta (tot i que debutarà des de la grada per sanció) en substitució de Luis César. Claus de la destitució • Les males sensacions en el joc han estat el detonant principal segons el director esportiu, Noe Calleja. • Tot i que l'equip està a només dos punts del playoff, es temia que el joc irregular portés a mals resultats imminents. • Josep Maria Fregas ha respost a les crítiques de l'afició, entenent el malestar per les derrotes recents al Nou Estadi. Reforços al TGN Bàsquet L'entrevista amb Sergio Manzano, tècnic del conjunt Lila a la Lliga Femenina 2, destaca la millora competitiva de l'equip i l'arribada de dues noves jugadores per apuntalar la plantilla: • Rous i Dorcas: Les noves incorporacions que han d'ajudar en les posicions de base i interior. • L'objectiu és fer-se forts a casa per certificar la permanència en una categoria exigent. Vòlei Sant Pere i Sant Pau Finalment, es parla amb Eduardo Sánchez sobre l'inici de la segona volta a la Primera Nacional Femenina: "Hem de fer una segona volta igual de bona que la primera per mantenir-nos a la part de dalt de la classificació." L'equip viatja a Mallorca per enfrontar-se al líder, un rival que ha millorat físicament des del debut lliguer a Tarragona.
La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 (Tarragona Ràdio) Punts clau del capítol Entrevista central amb l’alcalde Rubén Viñuales: nou contracte de la brossa (Urbacer), sanció inicial de 65.000€ a Fomento i pla de xoc amb 130+ vehicles (47,8% elèctrics) i neteja intensiva (decapadora operativa i treball en diumenges i noves zones). Pressupostos municipals: negociació oberta amb diversos grups i ple extraordinari previst el 27 de novembre. Urbanisme i aigua: estudi d’inundabilitat (criteris ACA) i calendari del POM (aprovació inicial 1r trimestre 2026). Habitatge: PP10 (192 pisos de lloguer assequible; quotes per a joves i gent gran vulnerable). Cooperació supramunicipal i patrimoni: Àrea Metropolitana (pragmatisme) i Consorci del Patrimoni amb 1,4 M€ de la Generalitat; governança amb l’alcalde com a garant executiu local. Equipaments i “impossibles”: Tabacalera (Conservatori, Tarragona Ràdio), ICAC (magatzem 6), Biblioteca Estatal (20 M€), Ciutat de la Justícia, necròpolis; Anella Mediterrània com a palanca d’esdeveniments. Esport i projecció internacional: Tour de França (5 juliol 2026) com “un somni” i mirada al Nàstic (nou tècnic i repte d’actitud al Nou Estadi). Societat civil: presentació d’UCFR Tarragona (La Gata Insumisa, Carrer August) i estratègia de contra-informació contra l’extrema dreta. Cultura: homenatge a Ferran Gerard (Antiga Audiència) i descoberta de placa a Méndez Núñez, 5. Muntanya: Jornades del Centre Excursionista de Tarragona (novembre) i “Primer tomb de nit” (5 des.) per l’Anella Verda. Humor i educació: secció “Fem l’humor” i visita d’alumnes de l’Institut de Vilaseca (optativa de ràdio i podcasts). “És millor que la gent es queixi perquè hem pres mesures preventives que no penedir-nos de no haver-ho fet.” “Un somni per la ciutat” (sobre el Tour de França 2026). Temes principals 1) Neteja i contracte de la brossa Entrada en servei d’Urbacer; sanció a Fomento (65.000€) per incompliments recents (recollida, neteja viària, platges i deixalleria), amb possibles imports addicionals. Pla de xoc: reforç de flota (130+ vehicles), decapadora reparada i neteja amb sabó a la Plaça de la Font; servei en diumenge i cobertura de noves zones. Control extern: enginyeria independent i futura app de transparència (seguiment de camions i serveis en temps real). 2) Pressupostos i pactes Negociació amb Junts i En Comú Podem entre d’altres; opcions de vot favorable o abstenció. Ple extraordinari: 27/11 (no portar a informativa res no pactat prèviament). 3) Urbanisme, aigua i habitatge Estudi d’inundabilitat (criteris ACA revisats arran de DANA); Calendari del POM: aprovació inicial 1r trimestre 2026; visió de ciutat a 30 anys. PP10: 192 pisos de lloguer assequible (25% joves, 25% gent gran vulnerable, adaptats). EOI: acord amb la Generalitat (~6 M€) que allibera recursos locals per a habitatge. 4) Governança supramunicipal i patrimoni Àrea Metropolitana: enfocament pràctic i de serveis. Consorci del Patrimoni: 1,4 M€ (400.000€/any x4 + 1 M€ extra per conservació) i estatuts que garanteixen que cap decisió es pren sense l’alcalde; referència al model de Mèrida. 5) Equipaments i projecció “Impossibles” desencallats: Tabacalera (Conservatori, Tarragona Ràdio), ICAC al magatzem 6 (5,3 M€), Biblioteca Estatal (20 M€), Ciutat de la Justícia, necròpolis. Tour de França 2026: 5 de juliol, 6 km neutralitzats a ciutat (diumenge, màxima afluència sense grans afectacions). Nàstic: nou tècnic; l’afició valora l’actitud; Anella Mediterrània i Premi Nacional de Deporte. 6) Opinió i societat Antoni Coll recorda la Fundació Bona Nit (20 llits a Peixateries Velles, 15 pisos/60 persones, trobada al Teatret d’El Serrallo; valors: esperança, esforç, agraïment). UCFR Tarragona: presentació a La Gata Insumisa (Carrer August); xarxa horitzontal, 500 entitats adherides, contra-informació davant Vox i Aliança Catalana; web: ucfr.cat. 7) Cultura i muntanya Homenatge a Ferran Gerard: “Ferrancine” a l’Antiga Audiència (40 autors); placa a Méndez Núñez, 5. Centre Excursionista de Tarragona: Jornades (novembre) amb films (Montserrat Integral 107; Karakorum; Canigó 1883; Valls-Kènia 64); “Primer tomb de nit” (5 des.) a l’Anella Verda; cursos de seguretat i escalada. 8) Humor i educació “Fem l’humor”: bulos, acudits, i conte “El cementiri dels infants”. Institut de Vilaseca: optativa de ràdio, podcasts temàtics i música al pati. Altres Anuncis de servei i cultura: Port de Tarragona – Moll de Costa; EMATSA (obres de clavegueram amb tècniques no invasives); Teatre Tarragona (dansa/teatre i cartellera).
