Temporal, brossa i esports a Tarragona

Panorama general de l’episodi L’episodi recull un butlletí complet de Serveis Informatius 8H de Tarragona Ràdio, amb focus en tres grans blocs: situació meteorològica i afectacions, crisi i nou model de neteja urbana a Tarragona, i actualitat esportiva, especialment del Gimnàstic de Tarragona (Nàstic). 1. Temporal de pluja i afectacions 1.1. Evolució del front • Es descriu un front molt organitzat que travessa el país de sud a nord, iniciant-se a l’Ebre amb més de 50 l/m² en poca estona. • La consellera d’Interior, Núria Parlón, i la directora del Servei Meteorològic de Catalunya remarquen que és una pluja intensa però no estàtica, fet que redueix el risc d’inundacions greus. "Es preveu que plourà molt, però no hi haurà esteticitat." • El gruix del temporal es desplaça cap a les comarques de Barcelona, mentre que a Tarragona el risc es manté però amb el front en moviment. 1.2. Activació de plans i incidències • A Tarragona, la Conselleria de Protecció Civil de l’Ajuntament de Tarragona manté activat el Pla d’Actuació Municipal per risc d’inundacions. • Segons Bombers, fins a les 8 del matí s’han atès 44 avisos per pluja (18 a Terres de l’Ebre i 4 a l’àrea de Tarragona), principalment per inundacions i caiguda d’arbres. • A la xarxa viària no hi ha grans incidències, però es reclama màxima prudència al volant. • El transport ferroviari pateix afectacions importants: - Tall de l’R15 entre Escó i Móra la Nova per les pluges, amb servei alternatiu per carretera. - Retards i alteracions a trens de mitja distància i R4 per incidència de senyalització a Sant Vicenç de Calders. 1.3. Previsió meteorològica • L’Agència Estatal de Meteorologia preveu per la província de Tarragona: - Xàfecs forts amb tempesta i possible calamarsa. - Possibles acumulacions de 20–40 l/m² en una hora. - Descens de temperatures màximes (entorn dels 22 °C a Tarragona i Tortosa). - Vent de component sud-est, girant a nord-oest, fluix a moderat. 2. Neteja viària i crisi de la brossa a Tarragona 2.1. Traspàs de servei i pla de xoc d’Urbaser • Urbaser entra com a nova adjudicatària del servei de recollida de residus i neteja viària a Tarragona, després de 64 anys de gestió per part de Fomento. • Els primers dies hi ha una forta acumulació de brossa a diverses illes de contenidors, que l’Ajuntament atribueix al traspàs d’empreses. • Urbaser desplega un pla de xoc amb torns voluntaris dels operaris per normalitzar la situació. • L’Ajuntament de Tarragona: - Demana disculpes i paciència a la ciutadania. - Assegura que el servei millorarà substancialment en hores/dies. 2.2. Condicions del nou contracte i mitjans materials • El contracte amb Urbaser és de 10 anys, amb: - 20,2 M€ anuals per al servei ordinari. - 26 M€ addicionals en inversions. • L’alcalde Rubén Viñuales destaca: - Neteja també els diumenges, fet nou a la ciutat. - Increment de la intensitat de treballs gràcies a nova maquinària. - Reparació d’equips que portaven anys avariats, com la decapadora per a neteja intensiva de paviments. "Hi havia una màquina, la decapadora, espatllada els últims tres anys i ara està arreglada. Imagini’s el canvi que notarà la ciutadania." 2.3. La plantilla: subrogació i expectatives • 290 treballadors són subrogats a Urbaser i recullen la nova indumentària després de formacions en prevenció de riscos i explicació de la nova concessió. • El clima general és de nervis però també d’il·lusió davant el canvi d’empresa després de dècades a Fomento. • Testimonis de treballadores veteranes (25–26 anys de servei) mostren expectatives de millora i voluntat de ser positives davant la nova etapa. 2.4. Fi dels contenidors soterrats 2.4.1. Decisió i abast • Un dels canvis més visibles del nou contracte és la retirada dels contenidors soterrats que queden a la ciutat. • En sis mesos s’eliminaran 106 illes soterrades (més de 500 contenidors), que seran substituïdes per contenidors de superfície. • El calendari s’allarga fins al maig, amb una retirada gradual per zones. 2.4.2. Raons tècniques i problemes detectats • La consellera de Neteja, Sònia Orts, admet que el sistema de soterrats no ha funcionat a Tarragona, com tampoc en altres indrets, per: - Nius de males olors a la cambra inferior. - Filtració d’aigua de pluja barrejada amb residus. - Manteniment molt complex i insuficient. "És un niu de males olors i tampoc hi ha hagut manteniment. No és una solució per a Tarragona." • La majoria de nous contenidors de superfície s’ubicaran a la mateixa ubicació de les antigues illes soterrades. 2.4.3. Procés tècnic de retirada • El delegat d’Urbaser a Tarragona, Xavier Maurí, detalla un procés estàndard: - Informació i senyalització prèvia a la zona afectada. - Col·locació de contenidors de superfície provisionals al costat dels soterrats. - Buidatge dels soterrats. - Retirada amb maquinària especialitzada. - Reblert amb grava, compactació i execució d’un formigó de tancament a nivell de la vorera. 2.5. Reacció política: crítica d’Esquerra Republicana • El grup municipal d’Esquerra demana a l’alcalde Viñuales mesures urgents per la situació viscuda els darrers dies amb la brossa acumulada. • Assenyalen que els problemes es produeixen abans de l’entrada formal d’Urbaser, quan Fomento encara gestionava el servei, i parlen d’incompliment evident del deure. • Reclamen: - Una investigació per aclarir responsabilitats. - Sancions exemplars a l’antiga concessionària si es demostra negligència. 2.6. Tractament mediàtic i portades • A la secció de premsa s’explica com la crisi de la brossa és tema central a diaris i digitals: - Diari de Tarragona: “Tres dies sense recollir la brossa”, amb la ciutat plena d’escombraries. - Més Tarragona: fotos dels nous vehicles d’Urbaser i menció a problemes de coordinació i residus acumulats. - També es reclama sancionar FCC/Fomento per la deixadesa de l’última setmana. 3. Servei d’emergències CAT 112 3.1. Cap a la gestió directa • La Generalitat treballa per a la internalització del CAT 112, tal com demanen diverses resolucions del Parlament. • Es crea un grup de treball interdepartamental amb participació de representants dels treballadors per definir el model de gestió directa d’aquest servei essencial. 3.2. Nou contracte transitori • El Govern autoritza la contractació del servei per dos anys (2026–2028) mentre avança el procés d’internalització. • El futur contracte inclourà: - Increment de gestors de trucades, personal de coordinació i supervisió i personal de guàrdia. - Incorporació permanent de professionals de suport psicosocial a les sales operatives. - Obligació per a l’empresa adjudicatària d’un protocol específic contra l’assetjament (laboral, sexual o per raó de sexe/orientació sexual). 3.3. Volum d’activitat • L’organisme té actualment: - 40 treballadors propis (tasques tècniques). - 200–300 treballadors externs, gestors de trucades. • L’any 2024 el CAT 112 ha atès més de 2,3 milions de trucades operatives, un 2,3% més que el 2023, amb una tendència d’augment continuat. 4. Turisme britànic i Costa Daurada 4.1. Pes econòmic del mercat britànic • El turisme procedent del Regne Unit genera més de 2.000 M€ anuals a Catalunya. • A la World Travel Market de Londres, una de les principals fires de turisme del món, Catalunya i la Costa Daurada hi són molt presents. 4.2. Perfil i diversificació de la demanda • El director del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, Octavi Bono, destaca que: - El gruix de turistes britànics continua sent de sol i platja, vacances en família i bona planta hotelera. - El Regne Unit és un mercat únic pel nombre de micronínxols comercials: senderisme, cerca de bolets, observació d’aus, història, entre d’altres. "No trobarem probablement un altre mercat al món que sigui comercialitzat des del senderisme, la cerca de bolets, l’observació de les aus o fins i tot la història." • La Costa Daurada busca consolidar-se com a segon mercat emissor per darrere de França, treballant tant el producte familiar com aquestes noves motivacions. 5. Seguretat ciutadana: Pla d’Acció a Sant Salvador i furts a l’AP-7 5.1. Pla d’Acció de Sant Salvador • Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra desenvolupen un Pla d’Acció al barri de Sant Salvador entre el 6 i el 26 d’octubre, amb més de 320 hores d’operatiu. • Accions principals: - Patrullatges a peu. - Controls d’alcoholèmia. - Vols de dron. - Inspeccions administratives i entrades a dos locals. • Resultats: - 2 detinguts (trencament de condemna i delicte contra la salut pública). - 110 persones identificades i 53 vehicles controlats. - 16 denúncies de trànsit, 10 per incivisme, 8 per drogues. - 1 denúncia per abocament de residus. - 4 armes intervingudes. - Inspecció de tres establiments i del mercat setmanal, amb dues denúncies i un acta per diverses infraccions. • Aquests plans formen part d’una estratègia anual de dispositius específics en punts sensibles de la ciutat amb suport dels Mossos. 5.2. Furts a camions a l’AP-7 • Els Mossos frustren diversos furts a camions en una àrea de descans de l’AP-7 a Tarragona. • Es detenen dos homes de 34 i 44 anys quan intentaven fugir. • Se’ls imputen delictes de danys, lesions i resistència i desobediència als agents. • En la inspecció posterior es detecten 17 camions amb danys, indicant una activitat delictiva sostinguda a la zona. 6. Actualitat esportiva 6.1. Futbol: Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) 6.1.1. Nou entrenador: Cristóbal Parralo • El Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) presenta Cristóbal Parralo com a nou tècnic del primer equip, amb l’objectiu clar de pujar a Segona Divisió. • Parralo signa fins a final de temporada amb una opció d’un any més, aportant l’experiència de més de 250 partits oficials a les tres primeres categories estatals. • Arriba acompanyat de: - Javi Manjarín (segon entrenador). - Jordi Avella (preparador físic, que continua). - Manolo Oliva (entrenador de porters). • L’entrenador es declara molt il·lusionat i convençut que el club hauria d’estar al futbol professional: "Estoy en un gran club que debería estar en el fútbol profesional... Vengo con la máxima ilusión y las máximas ganas de intentar conseguir el objetivo." 6.1.2. Model de joc i exigència • Parralo vol un equip: - Protagonista amb pilota. - Pressionant, capaç de recuperar i transitar ràpid. - Amb atacs organitzats quan calgui. "Un equipo que quiere ser campeón, que quiere ascender, tiene que proponer, tiene que buscar desde el primer momento la victoria y los puntos." • Remarca la responsabilitat i la pressió d’un objectiu tan clar com l’ascens, i vol veure ja aquesta personalitat en el partit de lliga a Múrcia. 6.1.3. Context institucional i resposta a la crítica • Parralo és el 29è entrenador del Nàstic en aquest segle: - 21 destituïts. - 7 no renovats. • El president executiu, Lluís Fàbregas, respon als crits contra la directiva en l’últim partit al Nou Estadi Costa Daurada: - Admet que fa molts anys que no se sentia aquest malestar. - Assumeix responsabilitat pels mals resultats recents, incloent la derrota a casa a la Copa davant un rival teòricament inferior i un dur 0–3 a la lliga. • La plantilla encara dues sessions més abans de viatjar a Múrcia, on jugarà dissabte a les 21 h al camp del Real Murcia. 6.2. Bàsquet: TGN Bàsquet 6.2.1. Fitxatge de Rose Tous • El TGN Bàsquet incorpora la pivot Rose Tous, amb experiència a Lliga Femenina 2 amb el CB Lleida (temporada 2021–22). • La decisió de Tous es deu sobretot a la confiança en l’entrenador Sergio Manzano, de qui destaca la gran experiència i la capacitat de liderar una plantilla jove i amb qualitat. • L’equip és descrit com a jove, amb ganes i amb noves incorporacions de nivell. 6.2.2. Perfil tècnic de la jugadora • Manzano defineix Tous com una jugadora: - Amb experiència a l’interior. - Amb molt bona lectura del joc i dels espais. - Capç de passar, defensar i anotar. • La seva arribada ha de permetre equilibrar esforços al joc interior, on algunes jugadores estaven doblant posicions. • Debutarà aquest dissabte contra el Gijón, després de setmanes entrenant amb el grup. 6.3. Bàsquet: Ibersol Club Bàsquet Tarragona (CBT) 6.3.1. Bon inici de temporada • L’Ibersol Club Bàsquet Tarragona (CBT) viu un gran inici de curs amb 4 victòries i 1 derrota. • Encara falta per debutar el base Thomas Cohen, lesionat a la mà just abans de l’inici de la lliga. 6.3.2. Retorn de Thomas Cohen • Cohen, format al planter del CBT, havia tornat al club aquest estiu, atret per: - La confiança de l’entrenador Toni. - La possibilitat de jugar completament en aquesta categoria que ja coneix. - Retrobar-se amb antics companys (Adri Duque, David Fernández, Marcos Cahil, David Doras, entre d’altres). • Va patir una fractura del metacarpià de la mà dreta en un entrenament dos dies abans de la primera jornada. • Explica que té molta il·lusió per tornar-se a vestir de curt aviat, i el club espera la seva reincorporació propera. • Aquest cap de setmana l’Ibersol CBT s’enfrontarà a l’Alfindén mentre Cohen continua la recuperació. 6.4. Futbol territorial: Segona i Tercera Catalana 6.4.1. Segona Catalana • En Segona Catalana: - L’Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau visitarà el camp de la Sènia. - La Cultural Torreforta jugarà al camp del Camarles buscant la primera victòria a domicili. • L’entrenador de la Cultural Torreforta, Gregorio Navas, destaca: - Bona dinàmica recent del Camarles (dues victòries seguides). - Dificultat del rival com a local. - Il·lusió i ganes de sumar els primers tres punts fora de casa. 6.4.2. Tercera Catalana • En Tercera Catalana (grup 6): - El Sant Salvador, antepenúltim classificat, busca oxigen i 3 punts al camp dels Pallaresos. • En el grup 17: - Derbi local entre Sant Pau i Atlètic Campclar: - Campclar és 10è. - Sant Pau arriba com a 7è. - Tots dos equips volen sortir amb punts d’aquest enfrontament directe. • El Racing de Bonavista visita el Mas Pellicer amb l’objectiu de sumar 3 punts que el permetin allunyar-se de les últimes places. 6.5. Cobertura del partit del Nàstic • Es recorda la transmissió habitual de Tarragona Ràdio: - Real Murcia – Nàstic (jornada 11 de lliga, Primera Federació, grup 2). - Dissabte a les 21 h des de l’estadi Enrique Roca de Murcia. - Emissió per la sintonia de Tarragona Ràdio, web i aplicació mòbil. 7. Altres elements de context i publicitat 7.1. Promoció cultural i comercial • Anuncis i falques informatives destaquen: - El Moll de Costa com a “Rambla de la Cultura a la vora del mar” al Port de Tarragona, amb museus, exposicions, teatre i gastronomia marinera a El Serrallo. - La Fira Tarragona Marida al Passeig de les Palmeres (14–16 de novembre), amb demostracions de cuina, esmorzars de forquilla, activitats familiars, música i podcasts en directe, i vins de les vuit Denominacions d’Origen de la demarcació. - Participació de xefs com Ada Parellada, Arnau París, Pep Moreno i Vicent Guimerà. 7.2. Obres i serveis públics • Falca d’Ematsa: obres per millorar la xarxa de clavegueram a Tarragona i la Canonja utilitzant una tècnica que evita obrir rases en el 75% de les actuacions, reduint molèsties i temps d’execució. • Falques d’Obramat Tarragona adreçades a professionals de la construcció i la reforma, situant-se com a magatzem de referència en materials i eines, i celebrant tres anys d’activitat. 7.3. Recerca i innovació • Falca de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), ubicat al campus de Sescelades, com a referent internacional en: - Química sostenible. - Química per a la salut. - Descarbonització. • Es destaca una comunitat de 250 científics de 40 nacionalitats i la col·laboració amb indústria i institucions. 8. Estructura de programa i to general • L’episodi barreja butlletins informatius, espais de trànsit i servei, secció de premsa i bloc esportiu, tot dins del marc d’El Matí de Tarragona Ràdio. • El to combina: - Informació de servei (pluja, trens, emergències, obres, brossa). - Crònica política i municipal (contractes de neteja, crítica d’Esquerra, política de seguretat al barri). - Actualitat esportiva local i comarcal (Nàstic, bàsquet, futbol territorial). • L’audiència rep així una visió global del dia a Tarragona i el seu entorn, amb èmfasi en la gestió de la ciutat (neteja, seguretat, mobilitat) i en el pols esportiu del territori.

Tercera temporada, records i vida al Cos del Bou

Introducció a la tercera temporada Benvinguda i to del programa • Es dona la benvinguda al primer programa de la tercera temporada de Raülin amb Salsa. • Reivindiquen que el programa ja porta 58 episodis i que ha durat més que molts propòsits d’any nou, dietes i fins i tot parelles. • Marquen el lema d’aquesta temporada: “menys drama i més tonteria”. "La vida sense salsa no té gust." • Es presenta el programa com una dosi d’alegria, bogeria controlada, humor casolà i bona energia compartida. Dies internacionals i to humorístic • Comenten que és el Dia Mundial del Pallasso i el Dia Internacional de les Persones Cuidadores. • L’hoste explica que de petit volia ser pallasso, però els pares el van portar a fer música i ha acabat barrejant música i humor. • També és el dia de la llengua romaní i el dia mundial de la conscienciació sobre els tsunamis, que aprofiten per fer-hi broma parlant de "com una onada" i de cançons populars. • Reflexionen, en clau d’humor, sobre la proliferació de “dies mundials de tot”. Toc, TDAH i sensibilitats actuals • Conversa distesa sobre el TOC (trastorn obsessiu compulsiu) i com abans es deia simplement que algú era maniàtic o nerviós. • Parlen del TDA/TDAH amb un acudit sobre la diferència entre amb H o sense. • Obren una reflexió sobre com avui es medicalitzen comportaments que abans es veien com caràcter. "Abans ja eren puto maniàtics; ara és que té TOC." • Expliquen una anècdota sobre dir-li “pallasso” a Trump a xarxes i com alguns professionals del clown es van sentir ofesos, reivindicant la dignitat de la professió. • Conclusió: avui dia “la gent té la pell molt fina” i cal anar amb compte amb el llenguatge, però sense perdre el sentit de l’humor. Trucada sorpresa d’aniversari Sorpresa telefònica en directe • Abans de presentar els convidats, fan una trucada sorpresa a la Carolina pel seu aniversari. • Li diuen que li havien enviat un stripper que s’ha “quedat encallat” i continuen la broma descrivint-lo: baixet, amb tanga vermell i sortint d’un pastís. • La Carolina explica que deixa que li organitzin la festa i que es deixa sorprendre. • L’hoste aprofita per fer broma sobre aprendre a delegar i deixar-se cuidar, encara que triguis “45 anys” a aprendre-ho. Presentació dels convidats: Fina Tomàs i Peter Martínez Figures clau del Cos del Bou • El programa rep dos convidats emblemàtics del Cos del Bou: Peter Martínez i Fina Tomàs. • Se’ls defineix com “història viva del Cos del Bou”, responsables del 80% de l’alegria del barri (i l’altre 20% se l’atribueixen a les pizzes). "Si el Cos del Bou fos una orquestra, ells serien la secció rítmica." • Repàs dels negocis que han tingut al barri: - Perruqueria “Ritzos”. - La pizzeria (nominalment “La Pizzeria”). - Botiga de texans, samarretes i souvenirs. - Tapes al Tatanet. Trajectòria de la Fina al barri • La Fina és veïna del Cos del Bou des dels 15 anys. • És una figura molt estimada i reconeguda al carrer. • Quan es va jubilar, els veïns li van preparar un comiat sorpresa durant les festes de Santa Tecla, amb música i celebració. Històries de negocis: perruqueria, pizzeria i souvenirs L’origen del nom “La pizzeria” • Expliquen que el nom “La pizzeria” va sorgir gairebé per defecte: - No trobaven nom: van valorar opcions com Via Cos del Bou però el veien massa llarg. - Van deixar el nom provisionalment com “La pizzeria”, pensant que ja el canviarien. - La gent començà a dir: “Anem a la pizzeria” i, davant el dubte a quina?, la resposta es consolidà: “a la pizzeria”. • Tot i haver-hi diverses pizzeries a Tarragona en aquell moment (Mistral, Cal Faune, etc.), amb el temps la seva es va consolidar i les altres van anar tancant. La perruqueria i les converses infinites • La Fina explica que, a la perruqueria, ha sentit converses infinites. • L’hoste li pregunta qui parla més: una clienta amb el tint posat o el Peter parlant de bricolatge. • Ella riu i confirma que el Peter, parlant de bricolatge, no calla. El negoci de samarretes i souvenirs • Reconstrueixen la seva etapa amb samarretes i souvenirs: - El projecte havia de funcionar amb una noia a la botiga perquè ells seguien amb la pizzeria. - Les treballadores duraven quinze dies i marxaven perquè no els agradava la feina. - Això feia que la Fina hagués de córrer a la pizzeria a preparar el menjador, i el Peter a fer serigrafia. • La Fina defineix aquesta etapa com la que li va deixar “pitjor gust de boca”, per l’estrès i la mala organització. Assessorament i molta feina al darrere • L’hoste comenta que el Peter ha estat com un “Super Mario Bros de Tarragona”: mono texà, bigoti i gorra. • El Peter explica que fins i tot ha arribat a córrer curses amb el mono de feina i ha guanyat així, essent reconegut com “Mario” pel públic. Jubilació, convivència i paciència en parella Adaptar-se a estar junts tot el dia • Parlen del xoc inicial de la jubilació: - La Fina explica que el segon dia de jubilació ja volia tornar a treballar perquè se li feia llarg estar tot el dia junts. • El Peter passa moltes hores al garatge, fent bricolatge, i necessita sovint que la Fina li aguanti fustes o peces. • Ella intenta “escapar-se” per fer la seva vida: anar a comprar, sortir, tenir espai propi. El paper dels fills i la generació jove • El Peter es queixa, en to humorístic, que els fills no estan gaire disponibles: - Per demanar-los ajuda, cal demanar cita amb setmanes d’antelació. - Comenten la idea de crear una mena d’aplicació tipus “La Meva Salut” però per l’estirp familiar per coordinar agendes. • Es reflexiona sobre la diferent manera de funcionar de la gent jove i com costa sincronitzar horaris. El “secret” d’una parella que ho ha fet tot junta • Han treballat junts, viscut junts, rigut junts i encara es parlen. • Quan pregunten el secret, responen: - Paciència. - Estimar-se molt. • El Peter afegeix que, quan la parella és “la que correspon”, tot flueix amb el temps, tot i que l’hoste li fa broma sobre “quant temps” cal per saber-ho. Romantisme domèstic i bromes sobre límits • Expliquen una broma recurrent: el Peter té la mania de fer-li petons de cop i repartir “picos” a l’amic i a ella, i com això pot sorprendre. • Esmenten, en clau de broma, que avui dia tot pot ser “denunciable” si no hi ha consentiment, i el Peter respon que té el consentiment “per escrit”. Origen, identitat i anècdotes culturals Peter i el seu origen brasiler • S’explica que el Peter té origen brasiler, tot i que ell mateix ha nascut a Catalunya. • Va arribar molt petit i parla català i castellà perfectament; el portuguès, només quan activa el “xip” parlant amb altres brasilers. • Anècdota: a la pizzeria, quan venien brasilers, ell els saludava amb frases com “Jo sóc paulista i corintiano”, cosa que trencava el gel immediatament. Jocs de paraules i referències religioses/futbolístiques • Barregen els Corintios de la Bíblia amb els Corinthians del Brasil en una seqüència d’acudits sobre cartes, epístoles i futbol. • El presentador comenta que el fet de ser brasiler podria haver-se explotat més com a identitat exòtica, però el Peter ho viu com una anècdota. Experiències de viatge i mapes • Expliquen un viatge a la Ribeira Sacra amb antics pilots de motonàutica: - Van recórrer carreteres secundàries i camins poc habituals. - El guia anava amb moto tot terreny, portant-los per rutes que ni l’oficina de turisme coneixia. • Parlen dels antics mapes de paper, difícils de plegar i poc actualitzats, que el Peter acabava llençant per la finestra de la frustració (ara, vist amb ulls actuals, admet que no era correcte). • Comparen això amb l’actual GPS, que evita moltes discussions de parella al cotxe. Vida de barri al Cos del Bou Els inicis i la transformació del carrer • El Peter coneix la Fina a través del seu germà, en un partit del Barça. • Quan ell arriba al Cos del Bou, el carrer no tenia gaire vida: - Només hi havia el Cacerón, de Manolo. - Ells hi arriben amb la perruqueria (1985) i més tard amb la pizzeria. • A partir d’aquí, comencen a remoure la vida del carrer i a donar-hi molta activitat. Concerts i festes: Sant Magí al Cos del Bou • Recorden amb nostàlgia els concerts-vermut de Sant Magí al carrer: - Organitzats amb Trombolisa’s Band i Cal Peter. - Era un acte que havia quedat instaurat i molt esperat per veïns i visitants. • Diuen que molta gent encara ho recorda i ho troba a faltar. "Jo pensava que la generació venidora seguiríem amb això, perquè era molt xulo." • Lamenten que els “quatre fantàstics” del carrer ja no hi siguin tots: - Alguns negocis han tancat. - Algunes persones han canviat de vida o de feina. Canvis generacionals al barri • Comenten que els que ara porten alguns negocis (com l’Aina) tenen una altra visió i una altra manera de fer. • Es deixa obert el desig de trobar alternatives perquè l’esperit festiu del carrer no es perdi. Trucada del Pau Palau i situació de la ciutat Aparició del Pau Palau Riquelme • Truca el Pau Palau Riquelme, conegut de la pizzeria i personatge recurrent. • Recorden com venia amb el pare i la mare a la pizzeria. • El presentador bromeja amb el Pau, dient que és: - Com un gremlin (quan es mulla es desboca). - Superocupat, sempre estudiant o treballant. Anècdota de la “croqueta” a l’estudi • Recorden el dia que el Pau va venir al programa, es va asseure malament i va caure a terra com una tortuga panxa enlaire. • L’hoste lamenta no haver-ho gravat perquè hauria estat viral. • D’aquí surt la broma que quan torni al programa ha de repetir la “croqueta” pel terra. Neteja i brossa a Tarragona • El Pau menciona la brutor a Tarragona, especialment per la zona de plaça Corsini i altres indrets. • Es comenta en to crític que: - Avui comença el nou contracte de recollida de residus amb una nova empresa. - Però els treballadors són els mateixos, només canvia el peto i la gorra. • L’hoste diu que la clau serà l’actitud, més que no pas el canvi de marca. Menjar, convidats i gastronomia domèstica • Broma sobre el pa amb tomàquet i truita com a plats estrella del Pau. • Es compara amb el pop a la brasa que cuina el presentador, i com el Pau demana ser convidat, però ell mateix no convida a casa seva. Emotivitat: la jubilació sorpresa de la Fina La festa sorpresa del carrer • Recorden amb detall la festa sorpresa de jubilació de la Fina: - Organitzada amb la complicitat de la Sílvia i veïns. - La Fina es pensava que es jubilava el mes següent, així que la sorpresa va ser total. - Van venir grallers, veïns, amics, família… i van omplir el carrer. "Em vaig emocionar molt… em va agafar una cosa aquí." • La Fina explica que es va emocionar tant que es va pujar damunt d’un banc per ballar perquè tothom la veiés. • L’hoste comenta que aquest tipus d’homenatges normalment es fan quan la persona ja ha mort, per això és tan bonic fer-los en vida. Homenatges i comiats en vida • Expliquen una anècdota sobre un home que volia contractar Trombolisa’s Band per al seu propi enterrament en vida: - Volia anar en carruatge amb cavalls, música, estil enterrament de Nova Orleans. - Volia viure i veure la seva pròpia cerimònia. • Al final els fills s’hi van oposar i no es va fer. • Reflexionen sobre com ens costa acceptar aquest tipus de celebracions vitals associades a la mort, però que emocionalment podrien ser molt potents. Tancament del programa Comiat i sensació de temps curt • Quan els avisen que s’acaba el temps, el Peter exclama que “se li ha fet curt” i demana un quart d’hora més. • Es veu el bon rotllo amb la Sílvia als controls i amb el presentador, que insisteix que cal parlar-ho amb “la gerència”. Missatge final • S’agraeix la presència de la Fina i el Peter com a convidats especials i de luxe per inaugurar la temporada. • Es reforça la idea de: - Celebrar les persones que donen vida al barri. - Mantenir l’esperit de “menys drama i més tonteria”. - Continuar compartint històries, humor i memòria col·lectiva. "Ha estat un plaer començar aquesta tercera temporada amb aquests convidats tan especials."

Urbacer inicia servei; adéu soterrats i quotes exhaurides

Resum general Neteja viària a Tarragona: nova etapa amb Urbacer Urbacer ja opera a Tarragona amb un pla de xoc per resoldre l’acumulació de brossa dels darrers dies. L’alcalde Rubén Viñuales anuncia millores imminents: neteja també els diumenges i més intensitat en els treballs. Renovació i reforç de maquinària (alguna aportada d’altres contractes i reparacions pendents), inclosa la decapadora. A la seu del polígon Francolí, els 290 treballadors subrogats reben nova indumentària i fan formació de prevenció de riscos; ambient de nervis i il·lusió. "Hi ha... una màquina que es diu la decapadora... els últims tres anys, espanyada. Ara està arreglada. Imaginis el canvi que notarà la ciutadania." Contenidors soterrats: retirada progressiva En sis mesos es retiraran 106 illes (poc més de 500 contenidors) de contenidors soterrats, substituïdes per contenidors de superfície al mateix emplaçament, majoritàriament. La consellera Sònia Horts admet que el sistema no ha funcionat per males olors i problemes de manteniment. "No ha funcionat... és un niu de males olors... ara els traurem i hi posarem contenidors de superfície." Pesca d’arrossegament: quotes esgotades La meitat de la flota d’arrossegament de la demarcació ha esgotat els dies de quota i no sortirà a la mar fins l’any vinent. Xavier Domènech (Federació Territorial de Cofreries de Pescadors de Tarragona) assenyala l’orientació del govern espanyol com a part del problema. "Ens van dir que pesquéssim amb tranquil·litat i normalitat, que s’intentaria arreglar la falta de dies... però no arribaríem a final d’any era segur." Publicitat i agenda local Cultura: Antagonista Teatro presenta "Los Centros de Lorca" (Teatre Tarragona, 28/11, 20 h). Ocupació: Fira de l’Ocupació (13/11, Recinte Firal de Tarragona; >80 empreses). Ciència: ICIC (recerca en química sostenible i descarbonització). Obres: millora de clavegueram amb tècniques no invasives (75% sense obrir rases). Lleure: Moll de Costa (cultura, esport i gastronomia al Port de Tarragona). Serveis i comerç: Obramat, Tanatori Municipal de Tarragona (reforma 3,2 M€), i promocions de Tarragona Ràdio per a anunciants. Gastronomia: Fira Tarragona Marida (14–16/11, Passeig de les Palmeres) amb xefs convidats i DO del territori. Magazín i música a la tarda Inici de temporada del programa "Ragolín amb salsa" a Tarragona Ràdio amb to distès entre Sílvia i Raül. Secció musical amb els Sodis i avançament del seu nou senzill (estrena prevista el 14 de novembre) amb fragments de lletra en antena.

La Porteria 4x03 - Extractivisme i acords de pau al Congo

Sempre hi ha lloc a La Porteria pel Roland Mimi Ngoy. Ell és un activista polític de la República Democràtica del Congo que fa 6 anys que viu a Tarragona i treballa en una proposta política per al seu país des d'aquí, des de l'exili. Avui ens explica la seva experiència participant en el programa Ciutats Defensores dels Drets Humans, en el transcurs del qual ha fet xerrades a escoles i instituts per a infants i joves, i també a altres espais que reuneixen actors implicats amb la defensa dels drets humans. A la segona part del programa, parlem de l'acord de pau al Congo, que continua encallat: quins són els motius? Què s'espera d'aquests acords de pau? Tot això i molt més a La Porteria, ens escoltes? Agraïments especials a CRIM per cedir-nos la seva música per a les noves falques i música de La Porteria!

Sinergies Port-Ciutat i el Desenvolupament a Perú

Integració Port-Ciutat: Un Model de Governança Col·laboratiu En aquesta edició d'Arran de Mar a Tarragona Ràdio, s'analitza la complexa relació entre les infraestructures portuàries i els nuclis urbans, amb un focus especial en la realitat del Perú. La conversa destaca que els ports han de ser entesos com a sistemes integrats i no com a entitats aïllades de la ciutat. Conceptes Clau del Desenvolupament Portuari Governança Col·laborativa: Es proposa la creació de Consells Ciutat-Port on s'asseguin el sector privat, el públic, la societat civil i l'acadèmia per definir diagnòstics i solucions. Transparència i Participació: L'ús d'eines digitals com el visor web i el catastre urbà portuari permet una gestió més oberta i redueix els conflictes socials. Economia Blava: La planificació ha d'anar més enllà del creixement logístic per incloure la sostenibilitat i el benestar social. El Cas de Chancay i la Ruta de la Seda "El desenvolupament econòmic no només és el tema del desenvolupament portuari, també ha d'estar relacionat amb el desenvolupament social i el creixement de la qualitat de vida de les persones." L'episodi tracta la inauguració del port de Chancay, una infraestructura estratègica que connecta Àsia amb Sud-amèrica. Tot i el seu potencial com a hub logístic i industrial, es critica la manca d'un Pla de Desenvolupament Urbà aprovat, cosa que genera una fragmentació entre el creixement del port i la realitat de la ciutat que l'acull. Propostes per al Futur: La Xarxa Hispanoamericana Es planteja la necessitat de teixir una xarxa de ciutats portuàries a tota Hispanoamèrica per enfortir els llaços comercials amb Europa i millorar la competitivitat en sectors com el turisme i la logística. També es recorda la importància del dret a la ciutat, assegurant que la modernització dels ports es tradueixi en serveis bàsics, habitatge i educació per a la població local.

Ports, pesca sostenible i alfabetització ecològica

Panorama inicial del programa Arran de Mar inicia l’episodi amb el format habitual: connexió amb diverses ràdios locals de la costa catalana, previsió de pluges intenses i situació de trànsit complicat. Es destaca el caràcter marítim i de servei del programa, amb especial atenció al temps i l’estat del mar. Bloc 1 – Actualitat de la costa catalana Prevenció d’incendis i gestió del territori • Cadaqués reforça la prevenció de focs forestals amb una franja de trànsit al Coll de Perefita i la carretera d’accés, actuant sobre 26.000 m² i aclarint massa forestal entre Roses, Cadaqués i Port de la Selva. • L’objectiu és evitar la propagació de foc cap a muntanya i alhora potenciar espais oberts i biodiversitat. Identitat local i participació ciutadana • Palamós celebrarà un referèndum el 23 de novembre per decidir si el municipi passa a dir-se Palamós i Sant Joan. • Es tracta de recuperar una denominació perduda durant el franquisme (1942) i reconèixer la història compartida. • L’Ajuntament ha reeditat estudis històrics i una publicació (20 €) per informar el vot i contextualitzar el procés. Adaptació al canvi climàtic al litoral i al Delta de l’Ebre • El projecte europeu Impetus, coordinat per Eurecat, impulsa pilots al Delta de l’Ebre i a la costa catalana: - Aiguamoll artificial per tractar aigües residuals dels arrossars: filtres naturals, vegetació aquàtica, reutilització d’aigua i foment de biodiversitat. - Restauració de dunes a Sant Pere Pescador i Calafell; fins i tot retirada parcial del passeig marítim per recuperar la dinàmica natural de la platja. • El Departament de Territori remarca que la costa és front prioritari davant l’emergència climàtica. Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre • El COPATE tramitarà l’ampliació de la reserva de la biosfera per incloure tots els 52 municipis ebrencs, incorporant set municipis abans exclosos per la presència de la central nuclear. • Part d’Escó, Flix i Riba-roja quedarien fora per proximitat a la nuclear. • Es reclama més recursos i múscul institucional perquè la reserva sigui un autèntic motor de desenvolupament sostenible fins al 2030 (ambiental, social i econòmic). Esport nàutic i projecció internacional • A Vilanova i la Geltrú, Copa d’Espanya d’ILCA 4 amb 140 regatistes i condicions meteorològiques favorables; domini clar dels esportistes valencians. • Es destaquen campions per categories i l’impacte positiu per al Club Nàutic Vilanova, que vol acollir més proves d’alt nivell. • A Arenys de Mar, el jove regatista Lucas Garrido guanya una regata internacional a Cap d’Agde (França) entre més de 220 participants. El Club Nàutic d’Arenys subratlla: - El seu alt potencial esportiu i projecció internacional. - El valor de ser un esportista “100% sortit del planter” del club. Fauna salvatge i convivència urbana • Calella activa un pla especial per gestionar la presència de senglars dins del municipi, arran d’albiraments a prop d’escoles i zones infantils. • Mesures: - Neteja i desbrossament de parcel·les municipals on s’hi haurien establert. - Coordinació amb Agents Rurals i societat de caçadors per control sinèrgic als entorns naturals. - Campanya de recomanacions: no alimentar senglars, gossos lligats, assegurar contenidors. Crisi de dies de pesca a la demarcació de Tarragona • La meitat de les barques d’arrossegament de la demarcació de Tarragona han esgotat ja els dies de quota anual i no podran sortir a pescar fins l’any vinent. • El sector disposava de 100–130 jornades segons la mida de l’embarcació, cosa que implica treballar un de cada tres dies com a màxim. • El secretari de la Federació de Confraries, Xavier Domènech, denuncia: - Que el sector ja sabia que no arribarien a final d’any, però l’Estat els va demanar que pesquessin amb “tranquil·litat” mentre buscava una solució. - La dependència d’una ampliació de dies per part de la Comissió Europea o bé d’avançar dies de l’any següent. • El sector defensa que, amb l’actual volum d’embarcacions, caldria garantir almenys 180 dies de pesca anuals. Gestió d’aigua i infraestructures hidràuliques • L’Agència Catalana de l’Aigua licita més d’1 milió d’euros (fons FEDER) per modernitzar els desguassos de mig fons de la presa de Siurana (Priorat): - Substitució d’equips hidromecànics i vàlvules. - Millora de regulació del cabdal ecològic del riu Siurana. - Renovació d’automatització i telecontrol. Meteorologia i trànsit • Secció de predicció marítima: pujades de maror, canvi sobtat de vents (xaloc, ponent, mestral, tramuntana) i tempestes severes previstes. • Servei Català de Trànsit informa de retencions importants a AP-7, C-33, A-2, C-32 i rondes de Barcelona per accidents i intensitat de trànsit. Bloc 2 – Economia blava: ciutats portuàries al Perú Ciutat-port i governança territorial • L’economista blava Anna Alonso Tambó conversa amb Gustavo Puma, especialista peruà en planificació urbana i territorial de ciutats portuàries. • Es presenta el seu projecte de catastro urbano territorial portuario per al port d’Islay–Matarani, finalista a la Biennal d’Arquitectura del Perú 2024. • Idees clau: - El port s’ha d’entendre com a sistema integrat amb la ciutat, no com un element aïllat. - Cal un model de governança col·laborativa: sector públic, privat, societat civil, acadèmia i col·legis professionals. - L’objectiu és reduir conflictes socials, ordenar el territori i promoure economia circular en l’entorn portuari. Consells ciutat-port i referents llatinoamericans • Gustavo Puma defensa la creació de consells ciutat-port com a espais estables de cogestió. • Chile es cita com a referent llatinoamericà en aquests consells de coordinació. • Al Perú encara manca un marc legislatiu específic per institucionalitzar aquests espais. Descarbonització i noves rutes comercials • Es comenta el paper de l’Autoridad Portuaria Nacional del Perú en l’estudi i planificació de rutes que ajudin a la descarbonització dels ports. • Es posa com a exemple el Port de Chancay, peça clau de la ruta de la seda entre - Port de Shanghai (Xina) - Port de Chancay (Perú) - I la connexió amb Amèrica del Sud (Brasil, Bolívia, Xile) i Europa. Crítica al cas Chancay: creixement sense planificació urbana • Malgrat la importància estratègica del port de Chancay (hub portuari, industrial i tecnològic per a la Xina i la regió), Gustavo Puma denuncia: - Que un any després de la inauguració encara no s’ha aprovat el Pla de Desenvolupament Urbà de Chancay, en el qual ell va participar com a coordinador general (equip d’unes 70 persones). - Que això suposa un any perdut de planificació per a la ciutat i genera pèrdua de legitimitat política. • S’assenyalen també les inestabilitats polítiques del Perú (molts presidents en pocs anys) i els interessos territorials que dificulten l’aprovació d’aquest instrument. Xarxes de ciutats portuàries hispanoamericanes • A partir de l’experiència de l’AIVP (xarxa internacional de ciutats portuàries), s’obre el debat sobre: - Crear una xarxa específica de ciutats portuàries d’Hispanoamèrica. - Enfortir la cooperació Europa–Amèrica Llatina–Àsia a través de ports com Barcelona, Hilo, Matarani, Callao, Salaverry i ports fluvials peruans. • Es destaca la necessitat de mirar més enllà de la connexió Xina–Perú, i garantir que les mercaderies de Sud-amèrica arribin també a Europa, tot aprofitant el “triangle” econòmic. Dret a la ciutat i desigualtats al voltant dels ports • Es cita el pensador Henri Lefebvre i la seva idea de dret a la ciutat (1968): - La ciutat-port ha de garantir integració social i serveis bàsics. - No té sentit que un port creixi econòmicament mentre la ciutat que l’envolta continua amb altes taxes d’analfabetisme, manca d’aigua potable, habitatge i serveis bàsics. • Gustavo Puma denuncia que en molts entorns portuaris del Perú: - No hi ha desenvolupament social proporcional al creixement portuari. - Falta planificar zones industrials i àrees econòmiques especials que reparteixin millor els beneficis. Bloc 3 – Pesca recreativa i recerca sobre la tonyina Científic Angler Tagging Tour i pesca responsable • Espai amb l’Associació Catalana de Pesca Responsable i Fede Valls. • Es presenta la 4a missió del Científic Angler Tagging Tour els dies 15 i 16 de novembre a l’Ametlla de Mar (aigües de Tarragona), darrera parada de la temporada. • Característiques de la missió: - Unes 10 embarcacions i 50–60 pescadors recreatius de diversos punts (Balears, Mataró, Barcelona, Blanes, País Basc, França, Salou, Delta de l’Ebre...). - Objectiu d’implantar 30–40 marques electròniques i recollir mostres biològiques de tonyina vermella. - Es fa al novembre per estudiar exemplars grans que no migren a l’Atlàntic després de reproduir-se. Paper dels pescadors recreatius i bones pràctiques • Les missions es fan sempre en col·laboració amb associacions de pesca responsable, que garanteixen: - Captura i alliberament en bones condicions. - Bon ús de les tècniques de marcatge. • Això converteix el col·lectiu de pescadors recreatius en aliat clau de la recerca científica marina. Per què al voltant de les granges de tonyina? • L’àrea propera a les granges de Balfegó és un punt estratègic on, en aquesta època, es concentren tonyines salvatges. • S’estudia tant el comportament dels peixos que ronden les granges com el dels que segueixen les grans rutes migratòries. Marcatge electrònic i migracions de la tonyina • Les marques electròniques registren: - Temperatura - Pressió/profunditat - Lluminositat • Amb aquestes dades es pot reconstruir el trajecte migratori i analitzar: - Influència del canvi climàtic en rutes i comportaments. - Diferències entre exemplars que migren a l’Atlàntic i els que es mantenen al Mediterrani. S’explica el cas d’una tonyina marcada a Santa Pola que va recórrer 17.000 milles, passant per Terra Nova, el Banc Saharià i retornant a prop del punt inicial, estudi publicat a National Geographic. Poblacions i genètica de la tonyina vermella • Es comenta la recerca actual (doctor Tristan Ruller) sobre: - Possibles poblacions residents al Mediterrani. - Diferenciació genètica entre la població mediterrània i la població atlàntica que es reprodueix al Golf de Mèxic. • De moment no hi ha evidència concloent d’una població mediterrània completament diferenciada i “autòctona”, però és una hipòtesi en estudi. Suport institucional i xarxa científica • El Tagging Tour treballa per IFREMER (institut francès de recerca marina) i, des d’aquest any, també amb IMEDEA (projecte Resmet, amb hidròfons). • A l’Ametlla de Mar s’inicia una col·laboració amb: - ICATMAR (Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar i Catmar), vinculat a la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible i l’ICM-CSIC. - SEO/BirdLife (projecte Mar a Vés) per a formació i sensibilització sobre aus marines. - Activitats de plastic fishing (recollida de plàstics durant la pesca). Formació i retorn del coneixement • Es fan sessions formatives prèvies per a pescadors (en dues parts) i un webinar posterior a la missió. • El webinar d’enguany servirà per celebrar el 3r aniversari del Tagging Tour, amb: - Balanç de 10 missions i més de 100 marques. - Participació de científics i pescadors. Bloc 4 – Especial “Som analfabets ecològics?” Punt de partida: una revista de 1997 • Joan Ramon Mendo i Toni Ferran obren el debat amb una revista del Departament de Medi Ambient de l’any 1997 titulada sobre alfabetització ambiental. • Es constata que, gairebé 30 anys després, moltes reflexions continuen plenament vigents. «La humanitat ha substituït l’aprenentatge per ser part de la natura per l’aprenentatge que ens capacita per adquirir i competir.» Què vol dir “analfabetisme ecològic”? • No es tracta que la ciutadania sigui experta en ecologia, sinó que manca sovint el nivell bàsic de: - què és un ecosistema, - què és la biodiversitat, - què és una espècie invasora vs. espècie exòtica, - com funciona l’equilibri ecològic. • Joan Ramon recorda que molts d’aquests conceptes els va aprendre només a la universitat, no a primària/ESO. Exemple de coneixement positiu: noves espècies • Per equilibrar el discurs catastrofista sobre extincions, es recomana el blog novataxa.blogspot.com, dedicat a: - noves espècies descrites per la ciència, - espècies fòssils, - redescobriments d’espècies suposadament extingides. Economia i ecologia: el cas d’un restaurant • Toni Ferran empra el menjador d’un restaurant com a metàfora: - Un bon gestor intentarà minimitzar el malbaratament de menjar perquè això té un cost econòmic. - Sense parlar explícitament d’ecologia, ja està aplicant estratègies de prevenció de residus. • Es defensa que la variable econòmica és una porta d’entrada potent a l’ecologia: molts estalvis econòmics són alhora estalvis ambientals. Ecologia domèstica i estalvi • S’esmenten exemples d’ecologia domèstica: - Cadena de roba entre famílies i cosins. - Reaprofitament d’aliments, reducció de malbaratament. - Estalvi d’aigua, energia i millora d’aïllaments. • Moltes persones apliquen aquests criteris per necessitat econòmica, tot i que no els etiquetin com a “ecològics”. Recursos finits i colls d’ampolla ecològics • S’introdueix el concepte de coll d’ampolla en ecologia (relació depredador-presa, models Lotka–Volterra): - Quan el recurs escasseja, la població del depredador es redueix fins que es restableix l’equilibri. • Es trasllada aquesta idea a: - Recursos hídrics (restriccions d’aigua), - Energia (apagades i crisis), - Conflictes humans (guerres com a colls d’ampolla socials). El paper de l’educació ambiental • Joan Ramon subratlla que, davant l’analfabetisme ecològic, la resposta ha de ser educació ambiental per a totes les edats, no només per a infants. • Es critica que moltes iniciatives se centrin en P3–P4 i activitats simbòliques, però no transformen hàbits de la ciutadania adulta. • Es proposa replantejar l’educació ambiental des dels currículums escolars fins a la formació universitària i professional. Institucions, lleis i responsabilitats • Debat viu entre Toni i Joan Ramon sobre el pes de la política i la normativa: - Joan Ramon defensa que sense lleis clares, directrius europees i normes municipals és molt difícil generar canvis estructurals (porta a porta, gestió de residus, urbanisme sostenible, etc.). - Toni insisteix que no es pot esperar passivament l’acció política; la societat civil, empreses, escoles, entitats han de prendre la iniciativa i arrossegar l’administració. Models de recollida de residus i psicologia social • Toni aporta dades recents (2024): - 272 municipis catalans amb model porta a porta i 50 amb contenidors tancats/intel·ligents. - Recollida selectiva mitjana: 78 % (porta a porta) i 67 % (contenidors tancats). • Es remarca que els sistemes voluntaris oberts rarament superen el 30–40 % de recollida selectiva. • Quan hi ha tutela i control (porta a porta, contenidor amb identificació), la resposta ciutadana millora molt, cosa que evidencia la dimensió psicològica i de responsabilitat. Exemples d’aigua bruta i contaminació • Es posa com a cas extrem la Riera de Rubí, encara fortament contaminada, que s’intercepta per evitar que arribi a la planta potabilitzadora del Llobregat. • Es pregunta retòricament si algú voldria beure “un got d’aigua de la riera”, per subratllar la importància de no amagar el problema (crítica a l’“estruçisme”). Educació superior i manca d’ecologia als currículums • Toni explica experiències a la UPC, on fa xerrades a futurs arquitectes, enginyers, economistes, etc.: - Detecta que fins i tot en entorns universitaris la recollida selectiva es fa molt malament. - Moltes carreres encara no incorporen prou ecologia ni sostenibilitat de manera transversal. • Es reivindica que el medi ambient ha d’estar integrat en tots els àmbits de formació i decisió, no només en un hipotètic Departament de Medi Ambient. Recuperar la política ambiental estructural • Es lamenta la desaparició del Departament de Medi Ambient de la Generalitat com a referent polític central. • Es defensa: - Recuperar un departament fort de medi ambient. - Però, alhora, garantir que tots els departaments (urbanisme, economia, educació, salut, etc.) incorporin la variable ambiental en les seves polítiques. Bloc 5 – Actualitat local de Tarragona i tancament Nova etapa en la neteja viària de Tarragona • Urbaser assumeix el nou contracte de neteja i recollida de residus a Tarragona. • Primera acció: pla de xoc per resoldre l’acumulació de brossa del traspàs d’empreses. • Canvis visibles: - Retirada de contenidors soterrats. - Reparació de maquinària avariada (per ex., una decapadora espatllada des de feia 3 anys). • L’alcalde Rubén Viñuales parla de “nova etapa” després de 64 anys, mentre els 290 treballadors subrogats reben formació i nova indumentària. Recordatori de la crisi pesquera i esport • Es reforça la notícia de la crisi de dies de pesca a la demarcació de Tarragona i la incertesa de cara a Nadal. • En esports, presentació del nou entrenador del Gimnàstic de Tarragona (Nàstic), Cristóbal Parralo, que expressa la voluntat de retornar el club al futbol professional. Tancament de l’episodi • La segona hora es dedica gairebé íntegrament al debat sobre analfabetisme ecològic, com a crida a: - Repensar l’educació ambiental. - Integrar economia i ecologia en la presa de decisions. - Superar l’“estruçisme” i assumir col·lectivament la responsabilitat ambiental. • El programa es tanca amb la voluntat que “a algú se li encengui una llum” i impulsi noves accions a favor del medi ambient.

La Circular - Nova etapa per la recollida de la brossa a Tarragona seixanta anys després

Presentació de l’espai informatiu Tarragona Actualitat

Context inicial de l’emissió L’àudio correspon a l’entrada a l’horari i identificació d’un espai informatiu de migdia. "Són dos quarts de dues. Tarragona Actualitat. L'informatiu del migdia a Tarragona Ràdio." Elements clau del fragment Referència horària precisa: "Són dos quarts de dues" indica el moment exacte d’inici de l’emissió. Nom del programa: Tarragona Actualitat es presenta com l’espai informatiu central del migdia. Identificació de l’emissora: es concreta que el programa s’emet a Tarragona Ràdio, reforçant la marca i el context local. Tipus de programa: es destaca que és "l'informatiu del migdia", deixant clar el caràcter noticiari i la seva franja horària. Funció comunicativa Aquest breu fragment compleix una funció de cortineta d’entrada o capçalera: Situa l’oient en el temps (hora exacta). Situa l’oient en el contingut (informatiu de migdia). Situa l’oient en el mitjà (Tarragona Ràdio). En resum, és una presentació formal i concisa que marca l’inici de Tarragona Actualitat, l’informatiu del migdia de Tarragona Ràdio.

Cultura, esports i salut masculina a Tarragona Ràdio

Introducció i música L'episodi de Què de Què a Tarragona Ràdio comença amb un homenatge al grup Jamiroquoi i la seva pròxima gira, servint d'acompanyament per a una jornada plena de temes locals i d'interès social. Actualitat Esportiva: Nou Rumb al Nàstic L'emissora connecta amb la roda de premsa de presentació de Cristóbal Parralo com a nou entrenador del Nàstic de Tarragona. • El club busca un canvi de dinàmica per assolir l'ascens. • El president agraeix la tasca de Luis César Sampedro malgrat els resultats. • Parralo destaca la seva il·lusió per un projecte que considera de futbol professional. Art Urbà a la Rambla Nova L'il·lustrador Edu Polo detalla el seu nou projecte artístic al tram final de la Rambla Nova, que s'està peatonalitzant. Característiques del mural: • Pintura sobre paviment que cobreix la zona de vianants fins al Balcó del Mediterrani. • Inclou 28 cares de tarragonins (personatges històrics com Melpomene o Rosa Venes i perfils anònims). • Ús de tons sèpia per evocar les fotografies antigues de la ciutat. • El projecte preveu estar enllestit per la diada de Sant Jordi. Serveis Informatius Locals Es repassen les notícies més destacades de la ciutat: • El desplegament de la nova empresa de neteja, Urbacer, i el pla de xoc contra l'acumulació de brossa. • L'eliminació dels contenidors soterrats per evitar males olors. • La crisi del sector pesquer al Serrallo pel límit de quotes de captura. Salut: El Sòl Pelvià Masculí Entrevista amb David Sánchez Rienda, fisioterapeuta i divulgador, sobre la salut masculina. • Desmitificació del sòl pelvià com a tema exclusivament femení. • Afectacions habituals per esports d'impacte (ciclisme) o per l'edat (pròstata). • Importància de la fisioteràpia en la recuperació de la incontinència i el dolor crònic. "Hi ha un gran tabú; si ja n'hi ha amb el sòl pelvià en general, imagineu-vos quan parlem del masculí."

Nova etapa al Nàstic i actualitat tarragonina al bàsquet

Nova banqueta al Nàstic de Tarragona L'episodi d'avui de l'espai TGN Esports a Tarragona Ràdio se centra en la presentació de Cristóbal Parralo com a nou entrenador del Nàstic de Tarragona. Marcant el pols de l'actualitat blanc-i-roja des dels estudis de l'avinguda de Roma, s'analitza l'arribada del tècnic amb una entrevista exclusiva. Perfil de Cristóbal Parralo El programa compta amb la participació de Vicenç Amigó, amic personal del nou tècnic i exjugador del club, qui destaca diversos aspectes clau: • Lideratge i empatia: Segons Amigó, Parralo destaca per la seva sabidoria i capacitat de transmetre il·lusió al vestidor. • Gestió de la pressió: El nou tècnic assumeix el repte d'entrenar un club històric en un moment delicat, amb el compromís de tornar a omplir el Nou Estadi Costa Daurada. • Vincle amb la ciutat: Tot i viure a Barcelona, Parralo ja coneixia el prestigi del Nàstic i ha acceptat el repte amb una determinació similar a la que va mostrar al Racing de Ferrol. "Al Nàstic no s'ha de venir amb provatures, s'ha de venir amb realitats. Els jugadors han de posar l'ànima al camp." El bàsquet tarragoní a la distància i a casa En la segona part del programa, el focus es desplaça cap al bàsquet professional amb dos tarragonins que fan camí fora de la ciutat. Oriol Pozo a Ponferrada L'entrenador tarragoní Oriol Pozo explica el seu gran inici de temporada a la Segona FEB amb el Ponferrada, malgrat les dificultats pressupostàries i les lesions: • Balanç positiu de 4 victòries i només 1 derrota. • Adaptació a la ciutat de Ponferrada i la preparació pel derbi contra la Cultural Leonesa. Sofia Llanos i el retorn a les pistes La jugadora Sofia Llanos s'incorpora als micròfons per parlar de la seva nova etapa al projecte del Gijón després de quatre anys als Estats Units: • Recuperació de la lesió: Després d'una operació de creuats i menisc, Llanos torna a competir amb l'objectiu de recuperar el seu nivell anterior. • Visita a Tarragona: Aquest dissabte visitarà la ciutat per jugar el partit corresponent, un moment especial per retrobar-se amb la família i el públic local.

Canvi a la neteja, El Salvador i cultura local

Resum general Programa especial de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 a Tarragona Ràdio marcat per tres eixos: Canvi històric del servei de neteja: entrada d’Urbaser i inici de la retirada de les 106 illes de contenidors soterrats, nou contracte amb més mitjans, tecnologia i accions de xoc. Impacte social i internacional: entrevista a Càritas Interparroquial de Tarragona sobre el projecte d’infància Som-hi Tots i la campanya solidària Llums per la Dignitat; i conversa amb l’activista Miguel Montenegro sobre la situació dels drets humans a El Salvador sota el règim d’excepció. Cultura, patrimoni i gastronomia: agenda amb el festival de l’Esbart Ensaire al Teatre Tarragona, la festa del vi novell Embotada a la Plaça del Rei i una píndola culinària de bacallà amb Romesco. "Avui comença una nova etapa a la ciutat de Tarragona" — Alcalde Rubén Viñuales Neteja viària i gestió de residus Què canvia des d’avui Urbaser assumeix el servei després de 64 anys d’FCC. Pla TGN26 al carrer: més de 130 vehicles operatius d’entrada i renovació total de flota (120) en 1 any; neteja també diumenges; més màquines d’aigua, unitats de repàs i servei de rentat de contenidors. Tecnologia i control: sensors als equips, traçabilitat via aplicació i empresa externa de control de contracte. Retirada dels contenidors soterrats: 106 illes fora en 6 mesos; procés amb senyalització prèvia, buidatge, retirada, reblert amb grava i formigó i implantació de contenidors de superfície. Servei porta a porta per a poda i millora de voluminosos; reforç de la neteja de platges. Pla de xoc per normalitzar punts de desbordament (cartró, poda, orgànica) en 1-2 dies. "El 80% dels problemes de Tarragona eren la neteja o derivats. Avui s’inicia el camí per acabar-hi" — Alcalde Comunitat i solidaritat Càritas Interparroquial: Som-hi Tots i Llums per la Dignitat Projecte Som-hi Tots: suport escolar i emocional a una cinquantena d’infants de primària a espais parroquials (deures, jocs cooperatius, treball amb famílies). Campanya Llums per la Dignitat: garlandes solars a 10€ per engalanar balcons i visibilitzar la causa; venda en carpes, mercats, entitats i seus de Càritas; donatius via QR, compte o bizum. Fons destinats a material escolar i necessitats bàsiques (ulleres, medicació, llibres). Drets humans a El Salvador Claus de l’entrevista amb Miguel Montenegro Règim d’excepció (des de 2022): detencions massives, restricció de drets i opacitat (famílies i advocacia amb accés limitat); denúncies d’ús excessiu de la força i morts sota custòdia. Negociacions amb pandilles: assenyalades per mitjans com El Faro; risc institucional si retornen líders amb informació sensible. Context social: percepció de seguretat versus vulneracions; precarietat socioeconòmica (sanitat sense especialistes ni medicació suficient); pressió sobre periodistes i defensors. Política: reelecció de Bukele i allargament de mandats qüestionats; emergència d’alternatives com Claudia Ortiz; crida a més compromís internacional. Cultura, esport i gastronomia Podcast 1886: perfil de Daisuke Suzuki (Nàstic), gol decisiu a La Romareda i trajectòria al Japó i a Tarragona. Esbart Ensaire al Teatre Tarragona: 33a edició del festival Salvador Fà Llimiana, amb grups convidats de Gelida i Miranda d’Ebre. Embotada: festa del vi novell a la Plaça del Rei, amb cellers, rutes històriques, música i oficis (jauner i embuts). Cuina: bacallà amb Romesco (confitar a 70ºC i xup-xup final amb la salsa) per un resultat melós i saborós. Idees força Neteja: més recursos, calendari i rendició de comptes; retirada de soterrats en 6 mesos. Infància vulnerable: educació i dignitat al centre, amb mobilització ciutadana visible als balcons. Drets humans: alerta sobre regressions a El Salvador i defensa del periodisme independent. Cultura viva: dansa, vi i cuina com a identitat i cohesió de ciutat.

Nou contracte de neteja i actualitat a Tarragona

Context general de l’episodi L’episodi recull un butlletí informatiu complet de Serveis Informatius 8H de Tarragona Ràdio, amb un èmfasi especial en el canvi històric del servei de neteja urbana, però també amb peces rellevants sobre patrimoni, economia, pesca, universitat, sanitat, cultura i esports. 1. Canvi històric en la neteja de Tarragona Nova contracta amb Urbacer • Urbacer assumeix la neteja viària i la recollida de residus a la ciutat de Tarragona amb 135 vehicles i 290 treballadors, tancant una etapa de més de 60 anys amb Fomento com a concessionària. • La consellera de Neteja, Sònia Ors, defineix el dia com a “històric” i reconeix carències de neteja durant 3-4 dies pel canvi d’operador, demanant comprensió i agraint la tasca de tècnics i personal d’Urbacer. "Per mi és un dia històric i per tota la ciutat… és la fita més important de tindre la ciutat neta." Retirada de contenidors soterrats • Des del carrer Antoni Companys Fernández de Córdoba s’inicia la retirada progressiva dels contenidors soterrats: - 106 illes soterrades - Uns 500 contenidors en total - Termini estimat: 6 mesos • El delegat d’Urbacer, Xavier Mauri, explica que els soterrats són obsolets i font contínua de queixes i que es substitueixen per contenidors de superfície: - Més còmodes - Més eficients - Dissenyats per donar millor servei a la ciutat Millores del nou contracte • Augment de freqüències de neteja en carrers i més cobertura territorial. • Refors dels entorns de les illes de contenidors, amb més punts i millors condicions. • Recollida porta a porta dels voluminosos. • Compromís de més transparència i control del servei, també per part de la ciutadania. • L’Ajuntament de Tarragona llança una campanya informativa per explicar els canvis i les millores associades. 2. Patrimoni històric i cooperació institucional Subvencions de la Generalitat al patrimoni de Tarragona • El govern de la Generalitat aprova dues subvencions per preservar el patrimoni de Tàrraco: - 1.000.000 € fins al 2027 per: - Museïtzació del Fòrum de la Colònia - Intervencions a la Porta Triomfalis de l’Amfiteatre Romà - Redacció del projecte del futur Museu d’Història de la Ciutat al Beateri de Sant Domènec - 100.000 € anuals fins al 2028 per al conjunt arqueològic romà, aportació que es complementa amb una quantitat idèntica de l’Ajuntament de Tarragona. Valoració de l’Ajuntament • L’alcalde Rubén Viñuales destaca: - La “bona entesa institucional” entre Tarragona i la Generalitat - Que el patrimoni és una responsabilitat compartida - Que la inversió és “un fet únic a la història de les relacions” entre ambdues institucions i obre una nova etapa de cooperació. "Tarragona és història viva i protegir-la és garantir no només el nostre futur com a ciutat referent en cultura i turisme sostenible, sinó també un deute... amb els tarragonins i tarragonines del futur." • Les actuacions es coordinaran mitjançant una comissió paritària Generalitat–Ajuntament. 3. Situació econòmica i laboral Evolució de l’atur a la demarcació de Tarragona • L’atur puja un 1,5% a l’octubre, amb 565 persones desocupades més que al setembre. • Total actual: 38.112 aturats a les comarques tarragonines. • Comparació anual: - 4,58% menys d’atur que l’any anterior (1.828 persones menys). Comparativa catalana • L’atur puja a totes les demarcacions catalanes: - Girona: +2,2% (on més creix) - Lleida: +1,81% - Barcelona: pràcticament estable • A Catalunya hi ha uns 324.500 aturats. Atur per sectors • Serveis: principal focus de creixement, amb +548 persones a l’atur. • Indústria: +63 persones. • Agricultura: +4 persones. • Construcció: únic sector amb millora, amb 94 persones més ocupades. 4. Crisi de dies de pesca per a la flota d’arrossegament Quotes de pesca insuficients • La meitat dels pescadors d’arrossegament de la demarcació de Tarragona ja han esgotat els dies de quota i no podran sortir a la mar fins l’any vinent. • Dades clau: - 90 barques d’arrossegament al litoral tarragoní - Quotes de la Comissió Europea: entre 100 i 130 jornades segons mida de l’embarcació - El sector considera aquesta xifra totalment insuficient. Impacte econòmic i calendari • L’esgotament de dies afecta de ple la campanya de Nadal, quan el preu del peix és més alt. • El secretari de la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Tarragona, Xavier Domènech, explica que: - Ja sabien que no arribarien a final d’any amb els dies assignats - S’havien generat expectatives que el govern arreglaria la situació al setembre - En anys anteriors s’havien obert més dies de pesca a última hora. "Sabíem que si pescàvem els dies els acabaríem al setembre, a l’octubre o al novembre, però que no arribaríem a final d’any era segur." • Domènech defensa que, amb el poc volum actual de barques, caldria com a mínim 180 dies de pesca anuals. • Fonts del govern estatal apunten a una possible flexibilització imminent. 5. Obres i inversions al Campus Catalunya de la URV Reforma integral de l’Aula Magna • S’han iniciat les obres de reforma de l’Aula Magna del Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (URV). • Dades principals: - Pressupost: 782.000 € - Inici: mitjans d’octubre - Termini previst: 6 mesos • Actuacions a la sala: - Substitució de butaques i paviment de la platea - Modernització de la zona de control i dels sistemes audiovisuals (so i connectivitat) - Renovació de la il·luminació (escenari i platea) - Millora dels accessos • L’Aula Magna (272 m² de sala i 70 d’escenari) manté la capacitat de 354 seients. Millores de sostenibilitat al campus • El rector, Josep Pallarès, detalla altres obres: - Jardineria i obertura de la zona final de campus actualment tancada amb valla, prevista per al proper curs. - A la plaça de la Concòrdia, reparació de paviment i més jardineres, amb finalització prevista abans de finals de novembre. - Renovació de la climatització de tots els edificis, amb objectius de modernització, descarbonització i millora del rendiment energètic. 6. Sanitat: pressió sobre l’Hospital Universitari Joan XXIII Campanya de signatures d’En Comú Podem • En Comú Podem recull més de 4.000 signatures per demanar: - Reforç de la plantilla de l’Hospital Universitari Joan XXIII - Més pressupost de la Generalitat - Garantir una atenció sanitària òptima al Camp de Tarragona • El grup s’ha reunit amb la direcció de l’hospital per traslladar-hi les demandes del personal i entorn: - Problemes de relleu de professionals - Dificultats de funcionament i planificació laboral Manca de recursos i identitat del centre • El portaveu Jordi Collado denuncia: - Ritmes de treball “brutals” des de fa 3-4 anys, més enllà de la Covid - Manca de recursos estructurals i de places creades "Tenim un hospital que porta 3-4 anys patint uns ritmes de treball brutals i que falten recursos a disposar." • En Comú Podem considera que: - L’hospital té una manca d’identitat pròpia, fet que dificulta atraure i retenir professionals - No es donen les condicions adequades perquè el centre es desenvolupi com caldria - Continuaran donant suport al personal i sindicats per defensar drets laborals. 7. Cultura i espectacles Concert de Sergio Dalma a la Tarracoarena • S’anuncia el retorn de Sergio Dalma a Tarragona: - Concert el 25 d’abril a la Tarracoarena - Gira “Ritorno a Via Dalma”, centrada en els grans èxits del projecte Via Dalma - Forma part d’un recorregut per les principals ciutats de l’Estat. 8. Esports 8.1. Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) Nou entrenador: Cristóbal Parralo • El Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) presenta Cristóbal Parralo com a nou tècnic del primer equip. • Dades principals: - Contracte fins a final de temporada, amb una campanya opcional - Més de 250 partits oficials dirigits a les tres primeres categories del futbol estatal - El Nàstic és ara sisè amb 14 punts. • Cos tècnic: - Javier Manjarín, segon entrenador - Jordi Avella, preparador físic (continua) - Manolo Oliva, entrenador de porters (continua) Discurs de responsabilitat col·lectiva • El president executiu Lluís Fàbregas admet que tots són responsables del mal moment de l’equip: - No hi ha diferència entre jugadors, tècnics, directiva o afició: “tots al mateix bloc” - L’objectiu és fer l’equip campió i sortir de la categoria. "Jo em poso el primer, tenim la responsabilitat per aconseguir-ho." Valoració esportiva del fitxatge • L’exjugador i analista de Tarragona Ràdio Santi Palanca destaca de Parralo: - Coneixement profund de la categoria - Bona tasca prèvia al Racing de Ferrol (ascens i campionat) - Expectativa de veure un Nàstic més dinàmic, que pressiona en bloc i on tot l’equip ataca i defensa. • Proper repte: - Partit al camp del Murcia, penúltim classificat però en millora recent amb Adrián Colunga a la banqueta. - Manjarín ocuparà la banqueta a Murcia perquè Parralo ha de complir l’últim partit de sanció arrossegat del Racing de Ferrol. 8.2. Club Volei Sant Pere i Sant Pau Inici complicat a la Superlliga • El sènior masculí del Club Volei Sant Pere i Sant Pau ha perdut els dos primers partits de la Superlliga. • L’entrenador Vlado Stevovski assenyala: - Errades en els finals dels primers sets que condicionen la resta del partit - Manca de tranquil·litat i concentració en moments clau "Ganar el primer set, el partido hubiera sido muy diferente." • Tot i això, el tècnic remarca: - Bon nivell de joc durant molts trams - L’equip ha estat competitiu contra rivals forts (Teruel i Soria) - Cal millorar la concentració i aprofitar més el joc mostrat. • Objectiu immediat: buscar la primera victòria de la fase regular en la visita al Vòlei Burgos (esmentat com a “vòleybol de ganes”). El retorn d’Arnau Macià • El partit contra el Soria suposa el retorn al pavelló cooperativista de l’exjugador local Arnau Macià, ara al conjunt sorià. • Macià remarca l’emoció de tornar a casa i guanyar: "Jugar aquí, a casa, on m’he criat, sempre és especial… marxo molt content i content d’haver tornat a casa." • Clau del triomf del Soria, segons Macià: - Bon nivell de servei - Dificultar la recepció de Sant Pere i Sant Pau, allunyant la pilota de la xarxa - Bon treball de bloqueig i defensa - Solidesa en el canvi de rotació. 8.3. Nàstic B (La Pobla de Mafumet) Ratxa positiva del filial • El filial del Nàstic, La Pobla de Mafumet, viu un gran inici de temporada: - Cinquena posició en arribar al primer quart de lliga - Sis partits seguits sense perdre - Tres victòries consecutives. • L’entrenador Xavi Vilagut, en el seu primer any al capdavant, subratlla: - La construcció d’un equip cohesionat que “va a totes” - L’efecte positiu de la bona classificació en la confiança del grup. Joventut i aprenentatge accelerat • La Pobla destaca per un gran nombre de jugadors molt joves, alguns en primer any de sènior. • Vilagut destaca: - L’aprenentatge a marxes forçades de la categoria - El paper clau dels veterans (Christian, Pavón, Albert) ajudant els joves a entendre què s’ha de fer, quan i com. • Proper partit: visita al Prat, tercer classificat i un punt per sobre dels grana. 9. Altres elements de servei i promoció Informació de servei • Avís de Protecció Civil per possible episodi de fortes pluges al litoral i prelitoral de Tarragona i Terres de l’Ebre (Pla INUNCAT activat a partir de la matinada de dijous). • Situació actual de trànsit sense incidències destacades i sense serveis rellevants de Bombers. • Previsió meteorològica d’AEMET per la província de Tarragona: cel poc ennuvolat, augment de núvols al final del dia i temperatures màximes al voltant dels 23 °C a Tarragona. Publicitat i autopromoció • Espots diversos sobre: - Obres de xarxa de clavegueram a Tarragona i la Canonja - Serveis d’Obramat per a professionals de la construcció i la reforma - Promocions publicitàries de Tarragona Ràdio per a negocis locals - Presentació institucional de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ). 10. Síntesi final L’episodi posa el focus en un doble eix: • Transformació urbana i de serveis: - Nou contracte de neteja urbana amb Urbacer i retirada dels contenidors soterrats com a símbol d’un model renovat de gestió de residus. - Inversions en patrimoni històric romà, campus universitari i demanda de recursos per a sanitat pública. • Vida socioeconòmica i esportiva: - Evolució de l’atur, dificultats del sector pesquer per les quotes europees, i reptes laborals al Camp de Tarragona. - Canvi d’etapa al Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) amb Cristóbal Parralo, la lluita del voleibol cooperativista per consolidar-se a la Superlliga, i l’embranzida del filial grana. En conjunt, és un retrat actualitzat de com es transforma i s’organitza la ciutat de Tarragona en àmbits tan diversos com la neteja, el patrimoni, l’economia, la pesca, la universitat, la sanitat, la cultura i els esports.

#37 - No Som Ningú del 4/11/2025

Cinema de proximitat contra tota autoritat! Pòdcast sobre cinema i pel·lícules però presentat des de l’humor. No Som Ningú per a parlar de cinema, però ho fem, i a cada episodi desgranem una pel·lícula, escollida per el nostre convidat o pel públic del programa.

#26 - Cultius Culturals del 4/11/2025

El Cultius Culturals és un blog de divulgació cultural tarragoní que va néixer al 2013 i que des de l'any 2021 té un podcast cultural. Aquest any ens estrenem a Tarragona Ràdio fent un programa on davant dels micròfons reflexionem sobre art, cultura i història. I no ho fem soles, intentem tenir col·laboradores i convidades per complementar tots els coneixements necessaris.

Entrevista a Marcus Brown i presentació de “What’s This?”

Resum del contingut Presentació de la cançó i de l’artista Es presenta la nova cançó “What’s This?”, single de debut del cantautor Marcus Brown, de Tarragona. L’entrevista té lloc als Estudis de Tarragona Ràdio, amb la periodista Sílvia. La cançó es caracteritza per canvis de ritme constants, que li donen vitalitat i un punt de muntanya russa emocional. "És un viatge a una muntanya russa, això?" Origen de Marcus Brown en la música Marcus ve del món de l’esport i va estudiar Ciències de l’Activitat Física i l’Esport a Lleida. No tenia formació musical prèvia ni havia tocat cap instrument de manera seriosa. El punt d’inflexió sorgeix en un viatge als Alps, en un càmping, quan veu un músic bohemi tocar la guitarra fora d’una caravana. Mogut per la curiositat, s’hi acosta i el músic li diu que toqui ell mateix la guitarra, despertant-li el desig d’aprendre. Aprenentatge de la guitarra i procés creatiu En tornar del viatge, explica als pares que vol provar amb la guitarra. Comença de forma autodidacta amb una guitarra vella que tenia per casa. El pas del cantar a la dutxa a fer-ho amb voluntat professional es produeix a partir d’aquest interès creixent. Composició de les cançons No segueix un ritual “estrambòtic” de creació, sinó que tot sorgeix força naturalment. Explica que les cançons li neixen sobretot en moments de “baixona” emocional. Malgrat això, la cançó té un ritme alegre i enèrgic, creant una contradicció interessant entre forma i fons. El procés acostuma a ser: Seure a l’habitació amb la guitarra. Deixar que surtin acords espontanis. Sobre aquests acords, improvisar melodies (la-la-la, na-na-na). A partir d’aquí, construir la història i la lletra. Significat de “What’s This?” La cançó és personal, basada en experiències i emocions pròpies. Parla de la confusió d’enamorar-se: Pot ser un sentiment nou o una cosa que ja s’ha viscut diverses vegades. Cada enamorament és diferent i ple d’altes i baixes. Els canvis de ritme reflecteixen aquests altibaixos emocionals del procés d’enamorament. Presentació internacional del single en 24 hores Marcus i el seu productor Rinze volen fer una presentació diferent de la cançó. Ideien una proposta “esbojarrada”: presentar “What’s This?” en quatre països europeus en 24 hores. Presentar la cançó en quatre països d’Europa en 24 hores. El recorregut previst és: Aachen (Alemanya) Liège (Bèlgica) Maastricht (Holanda) I retorn a Tarragona. El viatge es farà principalment en trens regionals, confiant en la puntualitat alemanya. Marcus portarà només una motxilla amb quatre coses i la guitarra. Tot el trajecte es vol documentar en vídeo, des que surt de Tarragona fins que hi torna. Actuació a Tarragona i invitació al públic El dia 7 de novembre, a les 21 h, Marcus farà el concert de presentació del single a Tarragona. El concert tindrà lloc al bar 12 Topos, al carrer de Podaca. Promet sorpreses addicionals, tot i que no en pot revelar detalls. Tant l’equip del programa com Marcus conviden tothom a assistir-hi: Esteu tots més que invitats al meu concert de presentació del single. Relació amb Tarragona i idees de futur Durant la conversa es fan referències afectuoses a la ciutat de Tarragona i a alguns espais emblemàtics: Es menciona el Parc del Francolí com a possible escenari musical. Es proposa un recorregut cantant de monument en monument fins al Balcó del Mediterrani per anar a tocar ferro. Sílvia suggereix que Marcus torni a Tarragona Ràdio per explicar com ha anat la ruta europea i mostrar fotografies del viatge. Marcus accepta tornar, acompanyat del seu productor Rinze, per explicar el procés de producció de la cançó i parlar de nous projectes. "Hi ha coses" — deixen entreveure que hi ha més material en camí, encara “al forn”, però sense desvetllar-ho. Tancament L’entrevista acaba amb agraïments mutus entre Marcus Brown i Sílvia. Es desitja bon viatge a Marcus i s’insisteix que tornarà a explicar l’experiència. El programa es tanca amb diversos “Fins demà!” i “Bona nit”, remetent al format radiofònic de Tarragona Ràdio.

Cinema tarragoní i memòries musicals

Visió general En aquest episodi de Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio, la conductora conversa amb Jordi Català sobre: • La pel·lícula "Terra de Canons", rodada en part al Camp de Tarragona i amb participació de grans noms del cinema internacional. • Records personals del rodatge i de la vinculació tarragonina del film. • Una segona pel·lícula, dedicada a la figura de Fra Pere Perelló, on el mateix Jordi interpreta el protagonista. • El paper de Jordi en l’Ateneu de Tarragona i el projecte "Imagina't", versió en català de Imagine de John Lennon, com a cançó per la pau vinculada a l’UNESCO. • Activitats culturals de l’Ateneu (club de lectura, mural de la Minerva) i la continuïtat musical del projecte Fan Fan i Claudinet. 1. "Terra de Canons": cinema rodat al Camp de Tarragona 1.1. Introducció a la pel·lícula • Es parla extensament de la pel·lícula "Terra de Canons" (any aproximat 1999). • El film té una forta connexió amb les nostres contrades, amb escenes rodades a: - Xalet del Joan Blázquez a Altafulla (zona Faristol) - Vilanova d’Escornalbou - República Txeca • La trama gira al voltant d’un intent d’atemptat contra Franco que finalment no arriba a reeixir. Tot i això, aquesta conspiració és l’eix argumental de la història. "El volien matar en Franco, que al final no ho aconsegueixen, però tota la trama ve per aquí." 1.2. Repartiment i connexions tarragonines Es recorden actors i actrius destacats del repartiment: • Sidney Rome • Mario Adorf / Mario Guarisso (esmentat així a la conversa) • Lorenzo Quinn • Anthony Quinn (pare de Lorenzo, amb una breu aparició) • Cristina Pineda • Mercè Arànel·lit / Mercè Adelit (nom pronunciat així a l’àudio) • Carme Capdet • Amparo Muñoz • Participació especial de Jordi Freixa (botiga Casa Freixa, que va fer els rètols de la pel·lícula) • Es remarca l’orgull local perquè Anthony Quinn hi apareix, encara que sigui poc, i perquè Lorenzo Quinn va conviure amb l’equip i els figurants com un més. "Aquí a Tarragona sempre podem dir que hi ha una pel·lícula que hi ha el Toni Quinn." 1.3. Jordi Català com a figurant Jordi explica amb humor el seu paper múltiple com a figurant: • Fa de jornaler en una escena multitudinària. • Fa de Guàrdia Civil, amb una línia de diàleg que recorda: "¡Alto a la Guardia Civil!" i també "Y teniente, la hemos encontrado". • Explica que el director executiu li acaba dient que ja no li pot donar més papers perquè es notaria massa que surt a tot arreu. • Confessa una "trampa" al rodatge: en una escena de jornalers que han de girar-se quan el guió ordena "Alto", ell es queda al costat de Lorenzo Quinn per assegurar sortir bé a càmera. 1.4. Escenaris, Faristol i ambient del rodatge • Una part important es roda a la zona Faristol (Altafulla), associada a un entorn de "d’alto copete" i amb molta vida social. • El ball de la pel·lícula es fa a casa del Joan Blázquez. • S’hi menciona la participació de Marina Rossell com a convidada a la pel·lícula. • També hi actua Òscar Mas, que interpreta el tema "Ball de Rams", ballat en una seqüència clau del film. 1.5. Música de la pel·lícula i vincles amb festes populars • Sonen fragments de la música relacionada amb la pel·lícula, especialment el "Ball de Rams", cantat per Òscar Mas. • Es connecta aquesta música amb festes populars: - Jordi recorda que havia ballat un ball molt semblant amb ram a les Festes del Roser. - També es menciona el Ball del Fanalet, vinculant la música del film amb el repertori festiu tradicional. • Jordi cita el disc d’Òscar Mas "Àngel Caigut", d’estil vocal potent, que li recorda la seva participació a l’obra Mar i Cel. 1.6. Anècdotes familiars i de rodatge • Jordi té la pel·lícula en català i en castellà, però en format antic (Beta), cosa que dificulta recuperar-ne fragments. • Es proposa demanar al seu nebot, director de cinema, que li extregui el tros on surt ell. • Es recorda que el pare de Lorenzo Quinn, Lorenzo (avi Ramon l’hi diu “el senyor Quinn”), també apareix breument en una escena inicial a un pis del carrer Cavallers. • Es remarca el caràcter senzill i proper de Lorenzo Quinn: - Menjava amb els figurants. - Sense cap pretensió malgrat ser "el fill de qui és". 2. Marina Rossell, Òscar Mas i memòries musicals 2.1. Marina Rossell en concert i records compartits • La presentadora anuncia que Marina Rossell actuarà al Monestir de Santes Creus, dins el Festival Muses, amb piano de cua. • Jordi destaca la seva veu càlida i mediterrània, i la compara amb Maria del Mar Bonet: "Si em dono a triar entre la Marina Rossell i la Marina del Mar Bonet, no sé qui triaria. Les dues tenen una veu fantàstica." • Recorden que Jordi va actuar amb Marina Rossell al Festival de Palamós (1986), fent recitals conjunts. • Explica que en aquell moment li va dir: "Marina, a partir d’ara jo em dedico al rock." 2.2. Episodi amb els falangistes i Pere Tàpies • Jordi rememora un recital a l’Institut Pons d’Icart / Institut d’Ensenyament amb Pere Tàpies i Marina Rossell. • Explica que van entrar falangistes a rebentar l’acte i el recital es va haver d’interrompre sobtadament. • La setmana següent, en un recital a l’Auditori de la Caixa d’Estalvis (ara de la Diputació), Marina Rossell va reaccionar de manera combativa: - Va sortir amb un gaiato (bastó) marcant el ritme. - Deia: > "Que vinguin, que vinguin!" • Això consolida la seva imatge de cantant combativa i amb idees molt clares. 2.3. Òscar Mas i "Àngel Caigut" • Sonen fragments del tema "Em vas prometre" del disc "Àngel Caigut" d’Òscar Mas. • Es remarca la seva veu molt marcada i el seu passat vinculat a l’obra Mar i Cel. • La ràdio és descrita com a filtre de qualitat musical: "Si portem jo la cançó, ha de ser bona. Pels mediocritats no m’hi poso." 3. Segona pel·lícula: Fra Pere Perelló i el Còrpore per la Pau 3.1. Film sobre Fra Pere Perelló • A partir d’uns 930–960 segons entra el segon gran tema: una altra pel·lícula, centrada en la figura de Fra Pere Perelló. • Jordi explica que en aquesta pel·lícula ell fa de Fra Pere Perelló. • Dades biogràfiques que aporta sobre el frare: Neix cap a 1540. Mor com a guàrdia del convent d’Escornalbou. Es conserva la relíquia del seu dit índex a l’església de Sant Mateu de Riu de Canyes. Va ingressar de jove a l’ordre al convent de la Mare de Déu dels Àngels d’Horta de Sant Joan. Va coincidir amb Salvador d’Horta. Tots dos van acabar considerats profetes i miraclers, és a dir, figures influents i motivadores de bé. 3.2. Josep Maria Ferran i el Coppel per la Pau • Jordi menciona Josep Maria Ferran, descrit com a transcomunalista de la causa Coppel per la Pau. • Explica que amb ell van participar en un acte a la Subdelegació del Govern fa poc. • En aquest context, Jordi va fer la versió en català d’"Imagine" de John Lennon, titulada "Imagina't", que ha esdevingut himne del Coppel per la Pau. 3.3. Vinculació amb l’UNESCO i viatge a París • Josep Maria Ferran és col·laborador de l’UNESCO, i comunica una notícia important: Entre 2026 i 2027, una comissió tarragonina de l’Ateneu serà rebuda a l’UNESCO a París. Ell hi anirà com a vocal d’Humanitats de l’Ateneu de Tarragona. "El 2026 o 2027 anirem una comissió tarragonina de l’Ateneu a París, a l’UNESCO. I serem rebuts a l’UNESCO." • Jordi comenta que ja ha estat diverses vegades a París, però reconeix que anar-hi convidat per l’UNESCO és una experiència diferent, més solemne. • També es fa un breu comentari sobre la situació recent de París: - Incendis i restauració de Notre-Dame. - Conflictes polítics i controvèrsies al voltant de l’art, en paral·lel al que va passar amb el Liceu a Barcelona. 4. "Imagina't" (Imagine en català) i l’Ateneu de Tarragona 4.1. La versió en català d’Imagine • S’escolta (i es reprèn al final del programa) la versió en català d’"Imagine", anomenada "Imagina't". • Característiques de la versió: - La traducció de la lletra al català és obra de Carme Bernat, actual secretària de l’Ateneu. - Jordi Català s’encarrega de quadrar la lletra amb la música, gravar-la, i dirigir cors i orquestra. - La cançó és presentada com "una cançó per la Pau". • Algunes línies destacades de la versió catalana: "Imagina el teu país, no té les llums d’un paradís. No hi ha motius per matar, ni causes nobles per morir." "Imagina’t que no hi ha processó, jo em pregunto si això es pot. Sense rancor i enveja ho fan, i amb tothom podem germanar." "Viure sempre tots plegats, amb bonança i amistat. Imagina la gent, viure el dia i corrier." • Es remarca que "Imagina't" ja ha sonat a París, a l’UNESCO, perquè Josep Maria Ferran hi envia informes mensuals i inclou aquesta peça en els materials. 4.2. Loteria de l’Ateneu i suport econòmic • S’esmenta el número de loteria de Nadal que ven l’Ateneu: 70.107. • Jordi anima els oients a comprar-ne per ajudar l’Ateneu i, amb humor, insisteix: "70.107, passeu pel Ateneu, compreu loteria que així ens ajudareu i a més a més tocarà." • La presentadora hi afegeix que, com a mínim, “ho intentarà”, jugant amb la il·lusió habitual de les campanyes de loteria. 4.3. Club de lectura de l’Ateneu • Es parla d’un Club de Lectura de l’Ateneu: És definit com a club privat i de nivell elevat. Format principalment per mestres jubilats. Dinàmica: llegeixen un llibre, conviden l’autor, l’analitzen i en fan debat. • Tot i ser privat, s’obre la porta a qui vulgui provar-ho, si bé es recomana potser esperar al proper curs per incorporar-se amb més sentit. 4.4. Localització de l’Ateneu de Tarragona i el mural de la Minerva • Es concreta la ubicació de l’Ateneu de Tarragona: - Carrer Santa Magí, número 4, davant del que queda del Teatre Romà. • Davant del teatre, a la dreta, hi ha el mural de la Minerva, un element artístic destacat que ha generat moltes fotografies. • Es comenta l’esforç dels pintors que el van realitzar durant l’estiu, amb molta calor, treballant en bastides mentre Jordi els hi portava aigua. "Va quedar molt bé; aquells pintors van estar aquest estiu amb una calor que feia… i els anava portant aigua." 5. Fan Fan & Claudinet: final d’etapa i pas als 2000 5.1. Tancament de la trilogia Fan Fan i Claudinet • El programa forma part de la "tercera part" del cicle dedicat a Fanfan i Claudinet. • En aquesta etapa s’ha parlat de: - Música. - Cinema. - Les connexions amb Tarragona i comarca. • Avui s’anuncia que es tanca la sèrie sobre Fan Fan i Claudinet: - Fan Fan: Jordi Català. - Claudinet: Pep Campió. "Avui acabem el Fan Fan, el duet Fan Fan i Claudinet." 5.2. Mirant cap als anys 2000 • Es prepara el terreny per als programes següents, ja centrats en la dècada del 2000 en endavant. • A partir del 2000 "hi ha tela": - Es remunta "Els Espejos" dels anys 60. - El grup La Petita Papereria de Tornassol torna a reviure. - Fanfan Show passa a ser Fanfan & Claudinet Fanfan Show. • Es destaca la idea de continuïtat i llarga trajectòria: "Suma així fins que el cuerpo aguante. Què vau fer de feina… fem, fem." 5.3. Continuïtat dels músics • Jordi subratlla la fidelitat i permanència dels músics del projecte: El bateria és el mateix des de 1967. Joan Muñiz, baixista, també ve de l’època del 1967. • Malgrat alguns lapses en la trajectòria, el grup ha anat continuant fins avui, amb la intenció de seguir mentre el cos aguanti. 6. Altres detalls i moments destacats 6.1. Anècdotes de noms i memòries • Hi ha una digressió sobre el cognom García, esmentant Josué García i García, veí de Tarragona, i la broma que "si algú no es deia García li posarien García de cognom". • Jordi recorda haver comprat un curs d’anglès anomenat "The Big Mosi", amb un extraterrestre que menjava metall, possiblement emès per TV3, on la protagonista era Sílvia, i el dolent multiplicava Sílvia amb una màquina. 6.2. Records de Montferri i actuacions recents • Es comenta una actuació a Montferri amb la Petita Papereria de Tornassol, amb el Josué i família, on van cantar el Ball del Fanalet i altres peces. • La conductora envia records a la família García i Jordi promet fer-los arribar el programa. 6.3. Tancament del programa • Es tanca el programa amb la referència que la setmana vinent: - S’iniciarà la etapa dels anys 2000. - Hi haurà noves sorpreses musicals i cinematogràfiques. • Es reprèn al final la cançó "Imagina't" com a colofó, reforçant el missatge de pau, germanor i esperança. Temes principals • Cinema rodat al Camp de Tarragona: "Terra de Canons" i el film sobre Fra Pere Perelló. • Participació local en grans produccions: figurants, rètols, espais de rodatge. • Memòria musical catalana: Marina Rossell, Òscar Mas, Mar i Cel. • Compromís cultural i pacifista: Ateneu de Tarragona, Coppel per la Pau, versió catalana d’Imagine. • Continuïtat de projectes musicals: Fan Fan i Claudinet, Espejos, Papereria de Tornassol. • Vida cultural tarragonina: club de lectura, mural de la Minerva, relació amb l’UNESCO.

“L’aigua”: debut d’Elia Blasco i univers sonor

Introducció al disc L’aigua L’episodi gira al voltant de “L’aigua”, primer disc de la saxofonista tarragonina Elia Blasco, un projecte nascut com a treball de final de carrera que es converteix en una obra madura, personal i conceptual. "L'aigua convida a fer un viatge sensorial... on aquest element esdevé metàfora de la vida, del canvi i del moviment constant." L’entrevista se centra en: • El procés vital i creatiu que porta Elia fins al saxo i fins a aquest disc. • El concepte de l’aigua com a fil conductor de totes les peces. • El caràcter multidisciplinari del projecte (música, pintura, dansa, projeccions). • La trajectòria formativa i professional d’Elia, incloent-hi la musicologia i la reparació d’instruments. Naixement del projecte i relació amb el saxo De veure la mare tocar a fer del saxo una vocació Elia explica com el saxo entra a la seva vida de manera molt precoç: • Amb uns 5 anys veu la seva mare començar a tocar el saxo i s’hi enganxa ràpidament. • Des d’aleshores, diu que no se n’ha separat, passant de l’ús amateur a una dedicació professional. Aquest vincle inicial familiar es transforma més endavant en un projecte propi de gran abast: un disc complet enregistrat en estudi. De treball de final de carrera a disc professional • L’aigua es grava al maig de 2025 com a culminació del seu treball de final de carrera. • Tot i haver participat abans en gravacions d’altres artistes, és la primera vegada que registra un projecte totalment propi. • Se la nota molt il·lusionada i satisfeta amb el resultat, amb ganes de continuar creant i gravant. El disc es defineix com un viatge sensorial a través de composicions originals, on l’aigua funciona com a metàfora de vida, canvi i moviment constant. Col·laboracions musicals i primer tast del disc Experiències prèvies en gravació Abans de L’aigua, Elia ja havia col·laborat amb diferents artistes: • Un rapper anomenat Nelo. • Cito, amb qui ha publicat algun tema conjunt. • Roger Bongoroll, que l’ajuda en la producció i el màster del disc. Això li dóna bagatge de gravació, però el disc actual és el primer on se sent plenament autora. “Montuiri”: inspiració a Mallorca La conversa s’atura en la peça “Montuiri”: • S’inspira en un viatge a Mallorca, al poble de Montuïri, on un amic (Manu) li deixa un saxo. • Al camp, provant idees, surt una melodia que li evoca un ocell volant sobre el mar. • Aquest ocell no troba terra ferma durant una estona, però finalment la troba, transmetent la idea de recerca i arribada. El programa fa sonar un fragment de la peça, combinant: • Saxo com a veu principal. • Una atmosfera que reforça el caràcter oníric i viatger de la composició. El concepte de l’aigua i els diferents “paisatges” del disc Moltes aigües, moltes situacions La conductora del programa destaca que al disc “hi ha moltes aigües diferents”. Elia ho confirma: • Cada cançó recorre un aspecte distint de l’aigua. • També explora situacions vinculades a aquest element, tant positives com dramàtiques. Això converteix el disc en una mena de mapa emocional i paisatgístic, on l’aigua adopta formes diverses: mar, riu, gel, pluges extremes, neu… “Dins”: homenatge a les víctimes del canvi climàtic Una de les peces clau és “Dins”: • Dedicada a persones que pateixen les conseqüències del canvi climàtic i fenòmens extrems com la Dana. • Elia la defineix com un petit homenatge a totes aquestes persones. La presentadora subratlla que aquí l’aigua es mostra com una força descontrolada, que pot fer més mal que bé tot i ser tradicionalment símbol de vida. L’aigua deixa de ser només font de vida i es converteix en una força destructiva, reflex del context climàtic actual. De fons, se sent “Dins”, que acompanya aquesta reflexió sobre la cara fosca de l’element. “Desert blanc”: paisatge de gel i glaciars Una altra peça destacada és “Desert blanc”: • Neix d’un viatge amb els seus pares, on el pare grava imatges de glaciars. • Elia els descriu com un “desert de neu”, que genera formes de gel punxants i diverses. • La música vol traduir aquestes formes i textures gelades en llenguatge sonor. La conductora havia imaginat inicialment escuma de mar o miratges de desert, però Elia explica que és un desert de neu i gel, obert igualment a lliure interpretació per part de qui escolta. Lliure interpretació de les imatges sonores Tant en “Desert blanc” com en altres peces, Elia insisteix que: • La música està pensada perquè cada oient hi pugui projectar les seves pròpies imatges. • Qualsevol lectura simbòlica (escuma, miratges, paisatges canviants) és perfectament vàlida. Això reforça el caràcter sensitiu i obert del disc. “Agur”: comiat, mar i veu en euskera Origen basc i funció de comiat La peça “Agur” té una càrrega emocional especial: • Parteix d’una cançó tradicional basca. • Sorgeix arran de la pèrdua d’una persona estimada. • Serveix per acomiadar algú amb pau i tranquil·litat, però també per donar-li una mena de benvinguda en un altre pla. Així, la cançó esdevé una cerimònia íntima de comiat i reconciliació amb la pèrdua. La veu de Maider i la calma del paisatge Dins “Agur” hi sentim una veu recitant en euskera: • És la parella d’Elia, Maider, originària d’Euskal Herria. • Llegeix un fragment d’una estrofa d’una cançó que parla del mar. • Elia li demana aquest gest, i Maider hi contribueix amb una interpretació molt delicada. La presentadora descriu l’efecte de la peça: • Li genera silenci, calma i paisatge. • Diu que s’imagina escenaris com terres escoceses verdes vora el mar, imatge que encaixa amb la intenció d’Elia de transmetre pau. Es busca una sensació de calma profunda, gairebé contemplativa, on el mar i la veu es fonen en un estat de serenor. Neu, flocs i improvisació guiada Connexió entre peces i imatges de neu La conductora pregunta si la cançó número 2 i la 3 estan relacionades entre elles (neu, “Desert blanc”, flocs…). Elia concreta un altre tema: • Explica un tema inspirat en flocs de neu, que neix durant una sessió amb Joel, un company de la carrera. Crear la sensació de flocs de neu caient El procés de creació d’aquesta peça és molt espontani: • Elia diu al seu company que vol transmetre la idea de flocs de neu caient. • Es posen a tocar i improvisar, deixant que surti la música. • El resultat és una peça que la presentadora troba “preciosa”. L’espai radiofònic fa sonar un altre fragment, convertint l’entrevista en una escolta comentada del disc, on es combina: • Explicació conceptual. • Mostra sonora. • Reaccions en directe de la conductora. Formació, trajectòria i ofici de la reparació Perfil acadèmic i professional d’Elia Blasco Cap al tram final, es presenta el perfil més complet d’Elia: • Té 23 anys. • Està considerada tant com saxofonista com musicòloga. • S’ha format a: - Taller de Músics de Barcelona. - Universitat Autònoma de Barcelona. - Universitat Internacional de València. Combina tres grans eixos professionals: • Interpretació (com a saxofonista). • Docència (ensenyament musical). • Reparació d’instruments. Com s’endinsa en la reparació de saxos La conversa s’aprofundeix en un aspecte menys habitual: la reparació de saxos. • Al seu poble hi ha un noi, Albert, que havia treballat molts anys a París i obre un taller de reparació. • Elia s’hi interessa i li pregunta com funciona aquest ofici. • Un dia ell la convida: “Per què no véns i t’ho ensenyo?”. A partir d’aquí: • Descobreix com es pot desmuntar un saxo i com funciona per dins. • Aprèn a fer ajustos i reparacions bàsiques. • Diu que això li obre un món nou: dins del taller, sent que “el temps s’atura” i que ho gaudeix molt. La conductora remarca que és molt útil per curar els “accidents” inevitables dels instruments i valora que Elia tingui aquesta doble mirada: música i ofici tècnic. Els dos saxos tenors: “de guerra” i “d’eminència” Elia explica que no toca sempre el mateix instrument: • Té dos saxos tenors principals (i alguns més): - El “saxo de guerra”, que fa servir per tocar arreu, per tot tipus de bolos i situacions exigents. - El saxo “d’eminència”, el que ha utilitzat durant tota la carrera i al qual té molt de carinyo. • Aquest segon instrument el reserva per a: - Moments íntims. - Concerts especials, menys de carrer i més de sala o context cuidat. La conductora el bateja com el saxo que només surt en ocasions molt importants, cosa que encaixa amb la importància emocional del disc L’aigua. El directe: un espectacle multidisciplinari El concert de final de carrera com a “prototip” d’espectacle Elia explica com va ser el concert de presentació del disc (concert de final de carrera): • La gent que hi va assistir va quedar molt sorpresa per la quantitat de coses que passaven a l’escenari. L’espectacle combina: • Pintura en directe, amb: - Anna Garcia. - Marc López. • Dansa, amb la ballarina Maida Vicente. • Projeccions, que afegeixen una capa visual. Això converteix el projecte en una experiència sensorial global, on música, imatge i moviment es vinculen a la idea d’aigua. Objectiu: portar el projecte arreu (inclosa Tarragona) Elia té clar el seu desig per al futur immediat: • Fer concerts del disc a molts llocs. • Oferir aquest moments de desconnexió al públic, en un món accelerat. • Poder-lo portar també a Tarragona, cosa que la conductora li demana explícitament. La ràdio li obre les portes: Es convida Elia a tornar sempre que vulgui, especialment quan presenti nous videoclips o senzills. El videoclip del riu i la complicitat familiar Gravació al riu: aigua, peus i imatges També es parla del videoclip de la cançó del riu: • Està gravat a un riu anomenat Riu del Cúb. • Elia comenta que l’aigua no estava gaire freda i només hi fiquen els peus. • No hi ha cap accident, malgrat que els rius poden ser traïdors per les algues i superfícies relliscoses. La presentadora destaca que al vídeo: • Hi ha moltes imatges diferents, que creen un viatge molt bonic seguint el curs del riu. La germana com a realitzadora del vídeo Elia revela que el vídeo està fet per la seva germana, Anna Blasco: • Té molta sensibilitat per la fotografia i el vídeo. • Gràcies a ella, el resultat és molt cuidat i emotiu. La conductora subratlla que: • Quan les coses es fan amb carinyo i complicitat familiar, el resultat artístic encara guanya més profunditat. Altres peces del disc: “Interludi” i “L1” “Interludi” com a pont intern del disc Cap al final, es menciona també la peça “Interludi”: • Es presenta com un moment de transició o respir dins del disc. • Tot i no sonar sencer al programa, es reivindica que no incloure’l seria “un drama”, pel rol estructural que té en el conjunt. “L1”: la línia de metro i el viatge quotidià La darrera peça que es comenta és “L1”: • El títol ve de la línia 1 de metro de Barcelona, que Elia agafava cada dia mentre vivia a la ciutat. • La conductora inicialment la llegeix com “l’1”, però Elia confirma que és “L1” literalment. • El tema funciona com a paisatge sonor del dia a dia urbà, una altra mena de “viatge” dins el disc. La presentadora ho aprofita per fer la metàfora que “agafen l’L1” per viatjar cap als futurs projectes d’Elia, tot convidant-la a tornar al programa. Tancament: present i futur d’Elia Blasco Al tram final, es tanquen diversos fils importants: • Es fa un agraïment mutu entre Elia i la conductora pel temps compartit i pel disc. • Es convida Elia a: - Continuar gaudint del disc i del videoclip del riu. - Preparar futurs senzills i videoclips. - Tornar als estudis quan tingui novetats, especialment si porta l’espectacle en directe. La sensació global que deixa l’episodi és la d’estar davant d’una artista jove però molt madura, que: • Ha creat una obra conceptual al voltant de l’aigua, plena d’imatges i emocions. • Combina saxo, musicologia, docència i reparació d’instruments. • Entén la música com un espai de viatge, calma i reflexió, i també com un punt de trobada multidisciplinari amb altres arts.

Terra de Canons, Fra Perelló i el debut de Marcus Brown

Resum general Programa de Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio amb una doble columna vertebral: memòria de cinema i música tarragonina amb Jordi Català i presentació en primícia del debut de Marcus Brown, jove artista tarragoní. "Presentar-la en quatre països en 24 hores" — el repte amb què Marcus Brown llança el seu primer single, What's This?, abans de culminar a Tarragona. Bloc de cinema i música local (amb Jordi Català) 1) Terra de Canons: rodatge, repartiment i arrels tarragonines • Pel·lícula: Terra de Canons (1999) amb rodatges a Vilanova d’Escornalbou, Altafulla (xalet de Joan Vázquez) i República Txeca. • Connexió local: Escenes a carrer Cavallers (Tarragona). Jordi Català hi participa com a figurant (jornaler i Guàrdia Civil). • Repartiment destacat: Sidney Rome, Mario Guariso, Lorenzo Quinn i Anthony Quinn (aparició al tram inicial), Cristina Piñeda, Mercè Aràdelit, Carme Capdet, Amparo Muñoz, entre d’altres. • Atrezzo local: Rètols de la pel·lícula fets a Casa Freixa (Rambla de Tarragona). • Trama (vist per sobre): conspiració frustrada per atemptar contra Franco, amb el relat travessat de memòries i paisatge tarragoní. • Anècdotes: Jordi recorda l’ambient de rodatge i la proximitat de Lorenzo Quinn amb l’equip. 2) Tradició i cançó: Òscar Mas, Ball de Rams i Marina Rossell • Música vinculada al film: el “Ball de Rams” (introduït per Òscar Mas) i la seva vigència festiva (Roser, Montferri). • Marina Rossell: record d’aparició com a convidada al film i concert imminent al Monestir de Santes Creus dins el Festival Muses (amb piano de cua). • Memòria musical: duet amb Marina Rossell als 80, records amb Pere Tàpies i una escena de resistència cultural — "Que vinguin, que vinguin!" (Marina, marcant el ritme amb el gaiato). Segona pel·lícula: Fra Pere Perelló 3) Biografia i rodatge • Figura: Fra Pere Perelló (n. 1540), vinculat al convent d’Escornalbou; relíquia del seu dit índex a l’església de Sant Mateu de Riu de Canyes. • Itinerari: noviciat a Horta de Sant Joan (Mare de Déu dels Àngels), coincidint amb Salvador d’Horta. • Terme clau: considerats “profesia i miraclerts” (influència i guia moral). • Rol: Jordi Català interpreta Fra Pere Perelló a la pel·lícula. 4) “Imagina’t” (John Lennon) en català, Ateneu i UNESCO • Versió catalana: “Imagina’t”, adaptada i dirigida musicalment per Jordi Català (lletra de Carme Bernat), vinculada a la causa Coppel per la Pau. • Difusió internacional: La versió ha ressonat a UNESCO (París) i es prepara una delegació tarragonina (2026/27) via l’Ateneu. • Vida cultural local: - Club de lectura de l’Ateneu (nivell avançat). - Ubicació: Carrer Sant Magí, 4, davant del Teatre Romà, amb el mural de la Minerva com a nou pol d’atracció. - Loteria solidària: Núm. 70.107. 5) Epíleg musical: Fanfan i Claudinet • Tancament de cicle: Es clou el duet Fanfan i Claudinet (Jordi Català i Pep Campió). • Pas als 2000: retrobaments (Paper de Tornassol), formats reconfigurats i continuïtat de músics històrics (bateria i baix des de 1967). Entrevista als Estudis de Tarragona Ràdio: Marcus Brown 6) Debut i trajectòria • Artista: Marcus Brown (24 anys, Tarragona). • Single de debut: What’s This? — pop amb canvis de ritme que emulen els alts i baixos emocionals de l’enamorament. • Origen musical: del món de l’esport (ciències de l’activitat física, Lleida) a la música: epifania als Alps davant un guitarrista bohemi; aprenentatge autodidacta (3 anys). 7) Procés creatiu • Mètode: guitarra a l’habitació, acords que inspiren melodia i després història; • Tema: la confusió i l’energia de l’“enamorament” expressades en dinàmiques i contrastos. 8) El repte 7N: quatre països en 24 h i final a Tarragona • Itinerari: Aachen (Alemanya) → Lieja (Bèlgica) → Maastricht (Països Baixos) → Tarragona. • Logística: trens regionals, motxilla mínima i guitarra; tot documentat en vídeo. • Culminació a casa: concert-presentació a 12 topos (c. de Podaca), divendres 7 de novembre a les 21.00. • Equip: producció amb Rinze (mentor i coproductor del llançament). "És una cançó per a la Pau" — sobre “Imagina’t” — i un llançament per a la ciutat: la nova veu tarragonina s’estrena amb ambició europea i retorn al públic local. Indicatius, espots i tancament • Identificació: indicatiu de Fans de Tarragona i falca de programació. • Espots: Obramat; Antagonista Teatro; Fira de l’Ocupació (Cambra de Tarragona); Tanatori Municipal de Tarragona. • Comiat musical: Eclèctica (germanes Penalba) amb “Perfecto imperfecto”.

Mar, pesca i memòria al litoral català

Visió general de l’episodi Arran de Mar dedica l’episodi a repassar l’actualitat marítima catalana i a aprofundir en conflictes pesquers, conservació marina, memòria històrica del món de la pesca i divulgació científica. El programa combina butlletí informatiu, entrevistes en profunditat i petites seccions divulgatives. 1. Actualitat del litoral català (informatiu inicial) 1.1. Obres i gestió del litoral a la Costa Brava • Roses: renovació del camí de ronda entre Port de Roses i l’entrada del Parc Natural del Cap de Creus, amb: - Instal·lació de baranes i passeres - Pavimentació i millora de la xarxa de clavegueram - Estabilització de zones amb risc de despreniments - Tall temporal del tram Canyelles–Almadrava i de l’accés a Punta Falconera per inestabilitat del terreny • Palamós: l’alcaldessa Maria Puig defensa que les obres del passeig de mar avancen segons calendari, malgrat els dubtes de l’oposició. - Ja s’han obert trams entre els carrers Aragó–Provença i fins a Enric Vincke - Es prepara la segona fase per connectar directament el passeig amb la platja Gran, pendent de tràmits amb l’administració de Costes de l’Estat 1.2. Crisi dels dies de pesca al delta de l’Ebre • El sector de l’arrossegament espera sense resposta la decisió de la Comissió Europea sobre l’atorgament de més dies de pesca per acabar el 2025. • Diversos ports (l’Ametlla de Mar, la Ràpita, Roses) tenen barques amarrades perquè han esgotat els dies autoritzats. • Algunes embarcacions continuen sortint a pescar assumint possibles sancions desconegudes. • El ministre Luis Planas, la Generalitat i quatre comunitats autònomes han enviat una carta conjunta a Ursula von der Leyen demanant mesures urgents per evitar l’ensorrament del sector pesquer. Argument del sector pesquer: • Han aplicat mesures de sostenibilitat (tancaments, reducció d’esforç pesquer, etc.) i els estudis de l’ICATMAR indiquen una millora dels estocs. • Les limitacions europees han comportat: - Menys jornades de feina - Captures insuficients per cobrir costos - Incertesa i pèrdua de relleu generacional “Nosaltres l’únic que estem reclamant és el dret a treballar.” (Antoni Abad) • Les cofraries es plantegen portar els treballadors a l’atur, com en les parades biològiques, però adverteixen que la situació es pot tornar irreversible econòmicament, socialment i culturalment per molts pobles costaners. 1.3. Exposició “Un Mediterrani viu” al Garraf • Arriba a Vilanova i la Geltrú l’exposició itinerant “Un Mediterrani viu”, que mostra la biodiversitat marina del litoral català mitjançant una experiència immersiva i divulgativa. • Projecte impulsat per l’entitat Natural Art Reef, especialitzada en conservació marina científica i social. • L’exposició se centra en el biotop de Torredembarra, un escull artificial innovador que demostra la resiliència del mar Mediterrani: - Construït fa uns 10 anys - En pocs anys ha estat colonitzat per una gran quantitat de vida marina, sense intervenció directa - Serveix de refugi per espècies sensibles i il·lustra fins a quin punt el mar es pot regenerar si se li dona espai 1.4. Innovació gastronòmica al Maresme • L’empresa Coc Delicatessen (Arenys de Mar), especialitzada en croquetes artesanes, presenta al Gastronomic Forum Barcelona 2025 un nou producte: el bunyol de pop. • Tenen una seixantena de varietats (embotits, peix, carn, vegetals i dolces) i aprofiten el fòrum per donar-se a conèixer a restauradors i professionals de l’hostaleria. 1.5. Natació naturista al Garraf • L’Associació Naturista de la Platja de l’Aigua Dolça de Vilanova i la Geltrú acull el 53è Campionat Internacional de Natació Naturista, per primer cop a Catalunya. • Unes 200 persones de 10 federacions europees competeixen a la piscina municipal de Sitges. • Categories per edats (de 10 a >75 anys), persones amb discapacitat i premis especials. Filosofia naturista, segons Núria Portí: “La pràctica del naturisme et fa sentir lliure i t’allibera de prejudicis. És una forma d’acceptar el teu propi cos.” • A més de l’esport, hi ha activitats socials (sopar de gala amb actuacions de Pep Poblet i la coral La Soprano). 1.6. Projecte Camí de Mar (Argelers–Malgrat) • A Malgrat de Mar es presenta el projecte Camí de Mar, que vol connectar tots els camins de ronda entre Argelers i Malgrat en una ruta contínua d’uns 250 km. • Diagnosi feta pels impulsors (Eduard Bonmatí i Josep Lluís Martínez): - 155 km en bon estat - 62 km necessiten arranjaments (alguns ja en marxa) - 33 km sense cap camí habilitat • Es plantegen 21 etapes inspirades en el Camí de Sant Jaume i busquen suport institucional per fer-lo realitat. 1.7. Seguretat hidràulica al Gallà • Prova de so de 4 sirenes a la presa del Gallà (El Catllar) per al Pla d’Autoprotecció de la infraestructura. • Sirenes audibles a El Catllà, la Riera de Gaià, Altafulla i Tarragona (Ferran i Tamarit). • La presa (categoria A) és de Repsol i abasteix d’aigua industrial i de reg. • Es detalla el codi sonor d’evacuació i fi d’alerta i s’explica que la prova només farà sonar un minut. 1.8. Energia solar al Port de Tarragona • El Port de Tarragona impulsa la seva planta fotovoltaica més gran al moll de Castella. • L’Autoritat Portuària de Tarragona (APT) licita obres de millora de les cobertes de les naus A, B i C, entre el vial nord (vora el Riu Francolí) i el centre d’acreditacions. • Inversió prevista: 279.830 € (sense IVA), amb un termini de dos mesos. • Projecte cofinançat pels Fons Europeus de Desenvolupament Regional, com a pas previ a la instal·lació de les plaques solars. 1.9. Estat de la mar i trànsit • Predicció marítima (Lluís Mi Pérez): - Marejol generalitzat, amb una mica de tràngol de sud a la Costa Brava - Vent de sud reforçant-se a Cap de Creus i Cap de Begur - L’endemà: vent de xaloc més intens a la Costa Daurada, efecte embut al delta de l’Ebre i algunes pluges entre el Tarragonès i el Baix Empordà • Trànsit (SCT): - Accident a l’AP-7 a l’Aldea: incendi total d’un camió, un carril tallat sentit València, danys al ferm i desviaments per l’Ampolla i l’Ametlla de Mar. 2. Prohibició de la caça al delta de l’Ebre per grip aviar 2.1. Context sanitari i restriccions • Es detecta un cas de grip aviària a la zona del Canal Vell (Deltebre). • La Generalitat decreta prohibició de caça en un radi de 10 km fins al 23 de novembre. • Afecta especialment la caça de polles d’aigua / gallineta d’aigua, espècie que ja tenia una temporada regulada. 2.2. Impacte sobre el sector cinegètic i agrari Entrevista a José Pedro Tomás, president de la Federació de Caça de les Terres de l’Ebre: • El sector assumeix que és un problema sobrevingut, però alerta de: - Dies de caça perduts que impediran complir els objectius de control de població de gallineta d’aigua - Possible dany greu en la propera campanya d’arròs (abril–maig) per sobrepoblació d’aquesta espècie • Recorda que la gallineta d’aigua ja es caça per danys a l’agricultura i que, si es trenca l’“equilibri” de poblacions, el camp ho patirà. 2.3. Crítica a la gestió i a determinats col·lectius • José Pedro diferencia tres departaments implicats: - Agricultura, que considera que s’ha comportat “com tocava”, intentant minimitzar danys i comunicant el retorn a la normalitat en algunes activitats (com els ànecs de reclam). - Territori i Sostenibilitat, responsable de la gallineta d’aigua, al qual critica per actuar massa ràpid i sense esperar si apareixien nous casos. - Sanitat animal, que regula granges i aus de reclam i estableix terminis. • Carrega durament contra organitzacions que “volen treure profit” de les desgràcies sanitàries per intentar eliminar la caça: “El que no pot ser és que es digui que la caça s’ha d’acabar. Si el caçar s’ha d’acabar, qui controlarà els danys de conills, senglars, guineus o gats asilvestrats?” • Demana diàleg previ amb el sector abans d’imposar vetos en plena temporada i critica la definició dels radis de restricció. • Recorda que les aus salvatges es mouen igualment de nit, amb o sense caçadors, i qüestiona que es focalitzi la responsabilitat només en la caça. 2.4. Salut pública vs. pressió sobre la caça • El president de la Federació insisteix que la salut pública és prioritària i que el col·lectiu caçador és responsable. • Però denuncia una mena de “caça de bruixes” i adverteix que, si es prescindeix dels caçadors, l’administració haurà d’assumir el control de la fauna i les conseqüències en seguretat (senglars en zones urbanes, etc.). 3. Botànica marina: la Cimodocea nodosa 3.1. Característiques ecològiques • Secció divulgativa sobre la fanerògama marina Cimodocea nodosa, coneguda com Gram o “germaneta pobra de la Posidònia”. • Habitat: - Fondàries entre 5 i 25 metres - Fons sorrencs propers a la costa amb bona penetració de llum per fer la fotosíntesi • Morfologia: - Planta amb flor, fruit, llavor, tija, fulles i arrels - Fa una xarxa densa de rizomes que fixa el sediment i resisteix els temporals - Fulles estretes en forma de cinta, fins a 50 cm de llarg - Fruita primaveral, similar a un “cigronet acabat en punta” 3.2. Importància ecosistèmica • Tot i ser menys mediàtica que la Posidonia oceanica, és clau per a la biodiversitat i per a l’estabilització dels fons sorrencs. • Exemple destacat: la praderia de Gram de l’Badia de Roses, la més important de la Mediterrània. • Distribució àmplia a mars temperats d’arreu del món. 4. Club Nàutic l’Escala: balanç i reptes de futur 4.1. Temporada 2025 i desestacionalització Entrevista amb Narcís Carreres (president) i Raimon Roca (director gerent) del Club Nàutic l’Escala. • Balanç positiu de la temporada: - Ocupació mitjana de l’amarre un 2,7% superior a l’any anterior - Més mesos amb les embarcacions a l’aigua, afavorint la desestacionalització de l’activitat nàutica - Increment notable del soci esportiu, ara al voltant dels 250 membres • L’estiu ha estat bo, sobretot l’agost; el juliol va venir marcat per pitjor temps. 4.2. Esport per a infants i joves: casals i esport blau • Casals d’estiu: - Summer School en col·laboració amb l’IES de l’Escala: combinació d’esports nàutics i anglès per a infants - Campus juvenil de multiactivitat nàutica • Aquests programes introdueixen nens i nenes al port, que després poden continuar a: - Cursos de vela de perfeccionament - Rem de mar • Esport blau escolar: programa anual amb escoles per apropar la vela i la mar a alumnes durant el curs. 4.3. Salut blava i vela adaptada • Projecte de Salut Blava amb la Fundació Salut Empordà i el CAP: - Sessions de rem per a persones amb patologies oncològiques o necessitats de benestar emocional - Inspirat en una prova pilot amb la Universitat de Barcelona i Dipsalut - Objectiu: millorar estat emocional i qualitat de vida • El club també fa anys que treballa en vela adaptada, integrant persones amb diversitat funcional. 4.4. Manteniment d’instal·lacions i exposició a nord • El port està exposat als vents de nord, fet que accelera el desgast d’infraestructures. • Tardor, hivern i inici de temporada s’aprofiten per a grans tasques de manteniment del port. 4.5. Relació amb el municipi i vida social • El Club Nàutic està molt vinculat a la Festa de la Sal i a la navegació tradicional: - Coorganització de la trobada de vela llatina (20 embarcacions) juntament amb l’Associació d’Amics de la Vela Llatina. • Activitat social intensa: - 35–40 esdeveniments anuals (regates, trobades de pesca, etc.) - 4–6 conferències hivernals sobre temes nàutics i portuaris - Arrossades i actes de germanor per enfortir la comunitat de socis i usuaris 4.6. Competició i grans esdeveniments • L’any 2025 es planteja com un any de transició després d’haver acollit grans campionats. • Per al 2026 ja està confirmat: - Campionat d’Europa de la classe Moth (MOB): monocascos lleugers foilers que s’eleven sobre l’aigua - Es preveu una participació d’uns 90 regatistes d’elit • Dos regatistes locals (Marc i Gerard) competeixen en aquesta classe i podran fer-ho “a casa”. 5. “Gent de Calella, gent de mar”: fotografia i memòria oral 5.1. L’exposició i el seu plantejament Entrevista amb Quim Botell, de l’entitat fotogràfica Fotofilm Calella. • Exposició “Gent de Calella, gent de mar”, presentada a la Fira de Calella. • És una crònica fotogràfica de la Calella pescadora, quan la ciutat “respirava mar” i conviuien: - Les barques i xarxes dels pescadors - Els primers anys del turisme de sol i platja • Les fotos provenen sobretot de fons familiars de pescadors; sovint no se’n coneixen els autors. • Molts mariners eren coneguts pel motiu (mote) més que no pas pel nom: Pitu, Xaloc, Porronet, Ted, etc. 5.2. Integració de testimonis orals • L’exposició es complementa amb àudios de pescadors veterans encara vius, accessibles també en línia: - Expliquen històries lligades a cada imatge (tipus d’art de pesca, barques, conflictes, anècdotes) - Donen context humà i emocional al material visual Exemple: records d’un pescador explicant com es calaven sardinals, com es mesurava la fondària i com es muntaven els rams per atraure sardines. • Un cas emotiu és el del Porronet: a l’exposició hi ha fotos seves i del seu pare a la barca, i el besnét s’hi pot fotografiar al costat. Es fa evident el fil generacional pescador. 5.3. Recuperar la memòria d’una Calella sense port • Avui a Calella hi ha pocs pescadors professionals; molts van emigrar a ports com Arenys o Blanes. • A la platja de les barques encara hi ha algunes embarcacions petites d’aficionats, que conviuen amb banyistes i turistes. • Fotofilm Calella reivindica el paper de les entitats fotogràfiques en la recollida i preservació de memòria visual de la ciutat (pescadors, tèxtil, pagesia, etc.). 6. “Un Mediterrani viu”: biotop de Torredembarra i divulgació 6.1. Natural Art Reef i els biòtops Entrevista amb Irene Gonzalo, biòloga i project manager de Natural Art Reef. • L’associació neix a partir del treball de Miquel Rota, pioner en aquaris marins i en traslladar el concepte d’“aquari” al mar amb esculls artificials (biòtops). • En 30 anys han col·locat més de 400 biòtops de carbonat de calç al litoral català. • Objectius: - Afavorir la regeneració d’hàbitats i la biodiversitat - Estudiar científicament l’efecte d’aquests esculls - Fer educació i conscienciació marina 6.2. El biotop de Torredembarra • És el projecte estrella: una gran muntanya de pedra calcària a pocs metres de la costa de Torredembarra. • Característiques clau: - 20 metres d’alçada aproximadament - Dissenyat per imitar fons naturals: cavitats, refugis, relleus - Zona protegida de la pesca, fet que permet la instal·lació de fauna vulnerable • En només un parell d’anys, el biotop s’ha convertit en un ecosistema ric i complex: - Presència de peix lluna, gorgònies, llagostes i moltes altres espècies - S’ha observat que serveix com a estació de neteja per als peixos lluna 6.3. L’exposició itinerant “Un Mediterrani viu” • Pensada com un recorregut experiencial en tres àmbits: Antecedents: història de Natural Art Reef, esculls artificials i usos del carbonat de calç. El Biotop de Torredembarra: resultats científics, fotos, vídeos i observacions de comportament. Consciència marina i educació: taules amb mostres, jocs, realitat virtual i augmentada. • Tecnologia immersiva: - Ulleres de realitat virtual amb imatges gravades al biotop - Mòduls de realitat augmentada sobre espècies com la rajada toro, en perill crític • Treball amb escoles i col·lectius amb diversitat funcional: - Visites guiades per a nens i nenes que potser no han vist mai el fons marí - Experiències per a persones que, físicament, difícilment podrien bussejar “És un retorn a la societat del que és seu: el mar és de tothom, nosaltres només el fem visible.” 6.4. Investigació i col·laboracions • El biotop actua com un observatori de creació d’ecosistemes des de zero. • S’hi fan estudis amb: - Universitat de Barcelona - Universitat Politècnica de Catalunya • Es treballa sobre: - Colonització d’espècies - Canvis de comportament (com la rajada toro que hi acudeix regularment) - Potencial replicabilitat del model en altres indrets, sempre prioritzant la protecció del que ja existeix. 7. Càpsula de cetacis: el dofí mular (Tursiops truncatus) 7.1. Identificació i comportament Secció “Les càpsules del mar” amb l’Associació Cetàcia (Arnau). • Nom científic: Tursiops truncatus. • Morfologia: - Dofí de mida mitjana (uns 3 metres), molt robust - Color gris uniforme (monocromàtic), amb ventre més clar - Aleta dorsal alta i falcada, situada cap a la meitat del cos • Comportament a mar: - Sovint tranquil en superfície, però capaç de grans velocitats i salts - Pot mostrar-se agressiu amb altres espècies (s’han reportat atacs mortals) 7.2. Alimentació i distribució • Dieta principal: peixos, i ocasionalment cefalòpodes. • Hàbitat al Mediterrani: - Espècie resident tot l’any - Preferència per la plataforma continental (fondàries fins als 200 m) - És el dofí que més sovint es veu des de la costa, si les condicions són bones 7.3. Amenaces principals • Classificat com a vulnerable per la UICN. • Amenaces clau: - Captura accidental en arts de pesca - Competència pel recurs amb la pesca professional (disminució de preses) - Contaminació i bioacumulació de tòxics, que afecten sistema nerviós i reproducció 7.4. Observació responsable i fotoidentificació • Normativa bàsica d’albirament: - Reduir la velocitat fins a 4 nusos com a màxim - No acostar-se a menys de 60 metres; si és el dofí qui s’apropa, mantenir rumb i velocitat reduïda • Fotoidentificació: - Es fa a partir de les marques de l’aleta dorsal (talls, cicatrius, etc.) - Permet reconèixer individus al llarg del temps i entre regions - Associació Cetàcia ha detectat reavistaments d’alguns dofins identificats també a Múrcia i al nord del Mediterrani, mostrant grans desplaçaments. “Només veure’ls ja és un espectacle; no cal perseguir-los, cal observar amb respecte.” 8. Altres continguts i elements de continuïtat • S’obren i tanquen hores amb falques d’Arran de Mar com “l’espai radiofònic més marítim de Catalunya”, música i autopromocions de Tarragona Ràdio i d’altres programes (com Raulina amb salsa). • Es dona pas a un butlletí informatiu de Tarragona Ràdio (canvi de contracte de neteja a la ciutat, obres a la URV – Universitat Rovira i Virgili (URV), dades d’atur) que actua com tall entre la primera i la segona hora. • La segona hora segueix el guió anunciat a l’inici: clubs nàutics, exposicions, nova mirada al Mediterrani i divulgació marina. En conjunt, l’episodi combina informació local i sectorial (pesca, ports, seguretat hidràulica i energètica) amb relats humans (pescadors de Calella, naturistes, caçadors del delta) i contingut científic (biòtops, botànica marina, cetacis), oferint una visió molt completa de la relació entre la societat catalana i el seu mar.

La Circular - Urbaser desembarca a Tarragona amb una flota de 135 vehicles i 290 treballadors

Canvi històric en la neteja i actualitat de Tarragona

Panorama general L'espai informatiu de Tarragona Actualitat a Tarragona Ràdio recull l'actualitat política, econòmica, social, cultural i esportiva de la ciutat i del país, amb especial èmfasi en el canvi de concessionària de la neteja viària i recollida de residus a Tarragona. Canvi històric en la neteja i la brossa Urbacer substitueix Fomento (FCC) després de sis dècades gestionant la neteja i la recollida de la brossa a Tarragona. Nova flota inicial de 135 vehicles: 90 provenen de l’antic servei i s’han posat al dia. 45 arriben d’altres ciutats o s’han llogat. En 1 any – 1 any i mig s’incorporaran 120 vehicles nous (contracte de 26 M€). 290 treballadors subrogats d’inici, amb previsió de noves incorporacions. L'alcalde Rubén Viñuales subratlla el caràcter estructural del canvi: "És un contracte per la Tarragona del segle XXI. Teníem un contracte que no corresponia a la ciutat que mereixem ser." Desplegament i millores previstes El delegat d’Urbacer, Xavier Mauri, explica que el contracte implica: Noves instal·lacions i reforma de les cessions de l'Ajuntament de Tarragona. Arribada esglaonada de la nova maquinària (3, 6, 12 i fins a 18 mesos segons el tipus de vehicle). Adaptació progressiva dels serveis a la nova maquinària. Entre les novetats del servei: Més freqüència de neteja i arribada a més indrets. Retirada de les illes de contenidors soterrats que queden. Més illes de contenidors i reforç de la seva neteja. Recollida de voluminosos porta a porta. Més transparència i control ciutadà sobre el servei. L'Ajuntament impulsa una campanya informativa sobre el canvi. Reaccions polítiques: Partit Popular El Partit Popular es manté a l’expectativa, recordant la seva abstenció al ple del contracte: La portaveu Maria Mercè Martorell critica les pròrrogues excessives de l’antic contracte, que han acabat perjudicant la ciutadania. Assenyala que la ciutat ha canviat molt des de 2002, amb nous barris com Joan XXIII, i que el model de contenidors soterrats ha quedat superat. Martorell alerta que la millora no serà immediata, perquè bona part de la maquinària encara és antiga: "Que ningú pensi que avui aquestes maquinàries són noves, no ho són (...) estan molt envellides." Reitera la necessitat de millorar la neteja en proporció al que paga l'Ajuntament i, en definitiva, els tarragonins i tarragonines. Sanitat: reforç de la plantilla a l’Hospital Joan XXIII En Comú Podem recull més de 4.000 signatures per reforçar la plantilla de l’Hospital Joan XXIII i exigeix més pressupost a la Generalitat. Denuncien: Manca de personal i de relleu. Problemes de funcionament i planificació laboral. Ritmes de treball "brutals" des de fa 3-4 anys, més enllà de la Covid. El portaveu Jordi Collado reclama: Més pressupost estructural per crear places i llocs de treball. Solucionar mancances estructurals del centre. També apunten una manca d'identitat de l’hospital, que dificulta l’atracció de professionals. El grup es compromet a donar suport al personal i sindicats per millorar condicions i garanties laborals. Patrimoni històric romà: noves inversions La Generalitat aprova dues subvencions per preservar el patrimoni històric de Tarragona: Ajuts del Departament de Cultura per un total d’1,4 M€ en diverses anualitats. Fins al 2027, 1 M€ per a: Museïtzació del Fòrum de la Colònia. Intervencions a la Porta Triomfalis de l’Amfiteatre romà. Redacció del projecte bàsic i executiu del futur Museu d’Història. Fins al 2028, 100.000 € anuals per a la conservació del conjunt arqueològic romà, cofinançats amb una aportació igual de l’Ajuntament de Tarragona. Mercat laboral i atur al Camp de Tarragona A la demarcació de Tarragona, l’atur puja un 1,5% a l’octubre, trencant la tendència de descens: 565 aturats més respecte al setembre. Total de 38.112 persones desocupades. En termes interanuals, hi ha un 4,58% menys d’aturats (1.828 persones menys que fa un any). Comparativa amb la resta de demarcacions catalanes: Girona: +2,2% (augment més alt). Lleida: +1,81%. Barcelona: pràcticament estable. Catalunya: uns 324.500 aturats. Per sectors: Serveis: +548 persones aturades (augment principal). Indústria: +63. Agricultura: +4. Construcció: -94 aturats (genera prop d’un centenar de nous llocs de treball). Universitat Rovira i Virgili (URV): obres al Campus Catalunya Al Campus Catalunya de la URV, s’estan executant diverses obres de millora d’espais, sostenibilitat i zona verda. Reforma integral de l’Aula Magna Pressupost d’adjudicació: 782.000 €. Inici a mitjans d’octubre, amb termini d’execució de 6 mesos. Intervencions principals a l’Aula Magna: Substitució de butaques i paviment a la platea. Modernització de la zona de control (so, audiovisuals i connectivitat). Renovació de la il·luminació d’escenari i platea. Millora dels accessos. Es manté la capacitat per 354 persones assegudes, en 272 m² de sala i 70 m² d’escenari. El rector Josep Pallarès explica el calendari general: "L'última obra important prevista és l'adequació de l'Aula Magna, que durant aquest curs la tindrem feta. Pel curs que ve (...) acabar de jardinar tota la zona del campus que actualment està tapada per una avalla." Altres actuacions al Campus A la plaça de la Concòrdia: Reparació del paviment. Instal·lació de més jardineres. Finalització prevista abans de finals de novembre. Renovació de la climatització de tot el conjunt d’edificis per: Modernitzar el sistema. Descarbonitzar-lo. Millorar-ne el rendiment energètic. Infraestructures viàries Millores a l’A-27 Inici de les obres de millora a la A-27, tram Constantí – la Pobla de Mafumet. Durada prevista fins al 17 de novembre. Durant els treballs: El trànsit es desvia a la calçada dreta, habilitada com a doble sentit. Forma part del pla del Ministeri de Transport i Mobilitat Sostenible per manteniment i millora de la xarxa entre Tarragona i Montblanc. Dimecres s’inicien obres complementàries al tram variant Valls–Montblanc. Inversió conjunta: 20 M€. Tall de l’AP-7 per incendi d’un camió Incidència greu a l’AP-7 a l’alçada de l’Aldea, sentit sud. Tall de la via principal per incendi d’un camió. Actuació de cinc dotacions de Bombers de la Generalitat. Desviaments senyalitzats per la sortida 308 cap a la N-340. Seguretat i emergències: sirenes a la presa del Gaià Demà, a les 12 h del migdia, prova de so de les quatre sirenes de la presa del Gaià per alertar la població en cas d’incidència. Municipis on se sentiran: el Catllar, la Riera de Gaià, Altafulla i Tarragona (zona Ferran i Tamarit). Integrat al Pla d’Autoprotecció de la Infraestructura, coordinat per: Protecció Civil de la Generalitat. Repsol. Agència Catalana de l'Aigua. Protecció Civil de l'Estat. Característiques de la presa del Gaià: Inaugurada el 1975. Classificada com a categoria A (màxim potencial de danys en cas de trencament o fallada). Emmagatzema aigua per a ús industrial i regadiu. Titularitat de Repsol. Les sirenes: Tenen un so diferent del risc químic. Són a diversos punts de la llera aigües avall, per alertar durant la primera mitja hora d’inundació. Senyal d’evacuació (en situació real): 1 minut de so, 5 segons de silenci, 1 minut de so, 5 segons de silenci i 1 altre minut. Senyal de fi d’alerta: so continu de 30 segons. A la prova només sonarà 1 minut. S’han fet sessions informatives i campanyes de sensibilització al Catllar, la Riera de Gaià, Tarragona i Altafulla. Port de Tarragona: energia solar al Moll de Castella El Port de Tarragona avança en la instal·lació d’una nova planta de generació d’energia solar al Moll de Castella, la més gran impulsada fins ara per l’Autoritat Portuària. Pressupost de l’actuació prèvia: 280.000 €. Durada prevista: 2 mesos. Cofinançament a través del programa operatiu dels Fons FEDER. Treballs previstos: Millora de l’envolupant de la coberta. Substitució de la xapa superior. Substitució dels policarbonats de les claraboies. Preparació de tota la superfície de coberta per acollir la futura planta fotovoltaica. Edificis on s’intervé: Nanses A, B i C del Moll de Castella. Ubicades entre el vial nord del Moll, que toca el Riu Francolí, i el centre d’acreditacions. Cultura i espectacles Concert de Sergio Dalma a Tarragona El cantant Sergio Dalma inclou Tarragona en la seva nova gira centrada en els èxits del seu projecte Via Dalma. Data a Tarragona: 25 d’abril de 2026. Lloc: Tarraco Arena Plaça (TAP). La gira inclou més d’una vintena de dates arreu de l’Estat (Salamanca, Pamplona, Palma, Granada, Tenerife, etc.). Entrades a la venda des de dimecres 5 de novembre. Inici del tour: 14 de març a Sant Sebastià. Final de gira: 21 de febrer de 2027 al Movistar Arena de Madrid. Presenta el disc “Y Torno a Via Dalma”, el 23è àlbum de la seva carrera, continuant l’homenatge a la música d’autors italians de gran recorregut a l’Estat. Esports Nou entrenador del Nàstic de Tarragona El Nàstic de Tarragona fa oficial el cessament de Luis César i el fitxatge de Cristóbal Parralo com a nou entrenador del primer equip. Parralo signa fins a final de temporada, amb una campanya opcional. Més de 250 partits oficials dirigits a les tres primeres categories del futbol estatal. Objectiu principal: tornar a assolir l’ascens a Segona Divisió, com ja va fer la temporada 2022-2023 amb el Racing de Ferrol. Cos tècnic que l’acompanya: Javier Manjarín, segon entrenador. Jordi Abella, preparador físic. Manolo Oliva, entrenador de porters. Primer entrenament: aquesta tarda, a les instal·lacions del Nou Estadi Costa Daurada. La destitució de Luis César es produeix després de: Derrota 0-3 contra el filial de l’Atlètic de Madrid. Eliminació en primera ronda de la Copa del Rei. Balanç a la lliga: 4 victòries, 2 empats i 4 derrotes en 10 jornades. El director esportiu Noé Calleja argumenta la decisió: "La decisión se ha tomado en base a lo que considerábamos una mala dinámica, tanto de sensaciones como de juego." Des de la plantilla, el segon capità Marc Montalbán: Demana disculpes a l’afició. Reconeix el malestar general al vestidor. Defensa que l’equip ha de seguir treballant i mirar endavant. Els quatre capitans van ser convocats al Nou Estadi per ser informats directament pel Consell d’Administració. Escacs: fita històrica de Marc Barceló El jove jugador del club Escacs Tarragona, Marc Barceló, assoleix una fita històrica al Campionat d’Europa sub-10: Guanya les quatre primeres partides del torneig. Supera la barrera dels 2.200 punts d’Elo amb només 9 anys i 71 dies. Es converteix en el segon jugador més jove de la història a aconseguir aquesta marca, per davant de figures com Magnus Carlsen, Hikaru Nakamura o el prodigi argentí Faustino Oro. El president del club Escacs Tarragona, Francesc Ferran, destaca: "La seva maduresa estratègica davant el tauler i la capacitat d’anàlisi el situen com una de les promeses més brillants del futur dels escacs internacionals." Barceló obté el títol de Candidat Màster, un dels quatre títols més importants de la Federació Internacional d’Escacs. El club té uns 150 socis i un bon ambient esportiu, participant en diverses competicions de lligues catalanes. Futbol territorial Segona Catalana – Grup 6: Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau: derrota 1-2 davant la Cava. Cultural Torreforta – Cambrils: empat 2-2, després d’anar guanyant 2-0. L’entrenador Gregorio Navas lamenta haver deixat escapar els punts als minuts finals. Tercera Catalana – Grup 16: Sant Salvador 1 – 2 Atlètic Valls. Tercera Catalana – Grup 17: Sant Pau 3 – 3 Riu Doms. Atlètic Camp Clar 1 – 3 Costa Daurada. Racing de Bonavista 0 – 4 Hospitalet de l’Infant. Publicitat i serveis Durant el programa s’anuncien: Oferta publicitària de Tarragona Ràdio per a negocis locals, amb tarifes adaptades i promocions per a contractes anuals. Fira de l’Ocupació (13 de novembre) al Recinte Firal de Tarragona, impulsada per la Cambra de Tarragona amb suport de l’Ajuntament de Tarragona, Port de Tarragona i altres entitats, per posar en contacte persones que busquen feina amb més de 80 empreses. Espai de trànsit (AP-7) i meteo (AEMET) amb previsió de cel variable, intervals de núvols baixos i temperatures màximes al voltant dels 22–23 ºC a la demarcació. Bloc final de Catalunya Al tram final, s’aporten titulars d’àmbit català i estatal: Ocupació a Catalunya: màxim històric amb prop de 3,9 milions de persones ocupades, tot i sumar 2.400 aturats més a l’octubre. Creació de 19.000 llocs de treball en un mes, per sobre del ritme dels darrers 3 anys. L’atur segueix caient interanualment un 3,1%. Els tècnics sanitaris anuncien possibles accions judicials contra Salut pels serveis mínims en quatre jornades de vaga i no descarten vaga indefinida. Els familiars de les víctimes de l’incendi de l’Adana de València exigeixen responsabilitats penals i polítiques a Carlos Mazón a la comissió d’investigació al Congrés. El govern català crea una nova unitat al Departament d’Interior per agilitzar la tramitació de càmeres de videovigilància als carrers a petició dels ajuntaments. En cultura, s’anuncia l’exposició “El mur de Berlín, un món dividit” a l’espai immersiu de Barcelona, amb objectes originals i fragments del mur, coincidint amb el 36è aniversari de la seva caiguda. El programa es tanca recordant que totes les notícies s’amplien a tarragonaradio.cat i a les xarxes socials de Tarragona Ràdio.

Salut mental, el Gran Recapte i 15 anys d'Aspercamp

L'escriptura com a teràpia en la salut mental L'episodi comença amb un diàleg profund sobre com l'art i l'escriptura ajuden a conviure amb els trastorns mentals. El testimoni de David Puig destaca la importància de desconnectar de forma positiva a través de la metàfora i la creativitat. Punts clau de la teràpia narrativa • La connexió directa entre ment i paper a través de l'escriptura manual ajuda a buidar pensaments. • L'actitud propositiva i la neuroplasticitat són fonamentals per a la recuperació. • Cal trencar l'estigma: David reivindica una visió positiva i menys catastròfica dels brots psicòtics. "Els errors són simplement oportunitats d'aprenentatge; el fracàs arriba quan no s'aprèn res del que ha passat." Actualitat Local de Tarragona En l'àmbit informatiu, es destaca el canvi històric en la neteja de la ciutat. L'empresa Urbacer agafa el relleu de Fomento després de 60 anys. L'alcalde Rubén Viñuales afirma que la millora de la flota i els serveis es farà de forma progressiva per assolir una "Tarragona del segle XXI". Altres notícies inclouen: • L'augment de l'atur a la província durant l'octubre (1,5%). • Les obres de reforma de l'Aula Magna del Campus Catalunya de la URV. El Gran Recapte 2024 Josep Maria Solanes, president del Banc dels Aliments de Tarragona, explica les novetats de la campanya d'enguany, que s'avança per no coincidir amb el Black Friday. • Dates: 7 i 8 de novembre. • Necessitats: Es busquen prop de 3.000 voluntaris per cobrir tots els punts de recollida. • Format: Es prioritza la donació mixta (aliments i aportacions econòmiques), tot i que el banc destaca que l'aliment tangible genera més confiança en el donant. 15 anys d'Aspercamp L'entitat Aspercamp celebra el seu quinzè aniversari com a referent en l'acompanyament a persones amb Asperger o TEA. La seva directora, Laura Retxa, destaca que han atès a més de 800 famílies al territori, assolint fites legislatives i d'integració social cabdals.

Nouveau entrenador al Nàstic i actualitat del CBT i Club Atlètic Drac

Canvi a la banqueta del Nàstic de Tarragona L'actualitat esportiva tarragonina està marcada per la destitució de Luis César i l'arribada imminent de Cristóbal Parralo com a nou tècnic del Nàstic de Tarragona. Malgrat que encara no s'ha fet oficial, tot apunta que el gallec dirigirà la seva primera sessió d'entrenament aquesta mateixa tarda al Nou Estadi Costa Daurada. Perfil de Cristóbal Parralo En una connexió amb Galícia, el periodista Juan Quijano ha definit Parralo com un professional de perfil baix i molt treballador: • És un entrenador que no busca grans titulars i prefereix el treball en silenci. • Aposta per un futbol alegre i protagonista amb la pilota. • El seu esquema dóna una importància vital a la verticalitat per les bandes. • Té un tracte proper i educat amb la premsa i l'entorn. El procés de fitxatge Jordi Blanc, des dels Estudis de Tarragona Ràdio, ha explicat que el Consell d'Administració va prendre la decisió de rellevar Luis César per les "sensacions" de l'equip, tot i anar sisens a la classificació. S'estan acabant de tancar els darrers serrells del contracte per poder viatjar a Múrcia amb el nou entrenador. Actualitat del Bàsquet i l'Atletisme Retorn de Thomas Cohen al CBT El jugador Thomas Cohen torna al CBT (Club Bàsquet Tarragona) amb la il·lusió de repetir l'èxit de l'ascens viscut a Mallorca. • Actualment està en fase de rehabilitació d'una lesió al metacarpià de la mà dreta. • La seva tornada a les pistes es preveu per a mitjans de desembre o després de Nadal per no prendre riscos. Èxit del Club Atlètic Drac Finalment, s'ha destacat la participació del Club Atlètic Drac a la recent mitja marató de la ciutat. "És la cursa amb més solera per a nosaltres; hem estat el club amb major participació amb 39 atletes reals." L'entitat, amb seu a Tarragona, referma el seu compromís amb l'esport popular i el running local.

Aigua del CAT, nova brossa i debat polític a TGN

Visió general Programa de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 (Tarragona Ràdio) amb entrevistes, tertúlia i connexions en directe. Els eixos del dia: Aigua i resiliència: entrevista amb el president del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) sobre pressupost 2026, qualitat de l’aigua i extensions de xarxa. Neteja i residus: arrenca el nou contracte d’Urbaser. Connexió en directe des de la Plaça de la Font amb el Pla Tarragona 26. Tertúlia política: brossa, un any de les inundacions de la Mora i la dimissió de Carlos Mazón. Cultura i ciutat: cicle Passatges (Tarraco Viva) i teatre a la Sala Trono. Comunitat i benestar animal: Passeig Bestial amb gossos pel Camp de Mart – Platja del Miracle – Via Augusta. “L’aigua és un bé preuat: usem-ne només la que necessitem.” Aigua i territori: Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) Pressupost, qualitat i abast territorial Pressupost 2026 > 50 M€ amb inversió clau per millorar els cambres de mescla (primer pas de potabilització) i elevar la qualitat de l’aigua de boca. Qualitat garantida: control sanitari intensiu (fins a ~65.000 anàlisis/any). Missatge clar: beure d’aixeta és segur als municipis consorciats. Resiliència: endeutament aprovat per construir un segon dipòsit d’aigua crua (més “pulmó” de subministrament) i estudiar un pla B per a la demarcació (opció desaladora a Tarragona). Expansió de servei i sequera Projectes en marxa: Conca de Barberà (obra al 50% i aturada per incidències), Baix Camp (Borges del Camp, el Forn, Riu de Canyes/Riudecols), Baix Priorat (fins a Falset), i interessos a Montsià interior després de la sequera. El CAT no prioritza interconnexions cap al nord (Barcelona): mandat focalitzat a la demarcació de Tarragona. Eficiència i energia Eficiència hidràulica en alta: ~94,7% (mínimes fuites). En baixa, molts municipis encara tenen pèrdues altes (cal inversió i ajuts de l’ACA). Energia: dues plantes fotovoltaiques (~4,5 MW). Cost elèctric anual reduït (de 7,7 M€ a ~3,5 M€ en 5 anys). Explicació de les torres de compensació (com la de l’Ampolla): eviten el cop d’Ariet en talls de subministrament. Aigua industrial i apagada elèctrica Aigua regenerada per al Complex Petroquímic: segona fase, cap als 9–10 hm³/any, reduint dependència de l’Ebre. L’apagada elèctrica va evidenciar vulnerabilitats: cal resiliència perquè “sense llum fem poc, sense aigua menys”. Neteja i residus: del contracte a la realitat Tertúlia: balanç polític del relleu FCC → Urbaser Relleu històric després de més de dues dècades. Objectiu: ciutat més neta, ràpid i de forma sostinguda. Criteris clau: Retirada illes de contenidors soterrats i implantació de 9 noves illes emergents a la Part Alta. Voluminosos amb recollida porta a porta (avís al telèfon verd); casuística especial per a persones amb discapacitat. Nous barris dins del servei (zones abans fora de contracte). Control extern independent del servei (traçabilitat: saber “què, quan i on” ha netejat cada equip). Transició: maquinària existent + llogada mentre arriben els 120 vehicles nous. “No és ‘Tu cara me suena’: la transformació serà progressiva, però visible aviat.” Connexió en directe: Pla Tarragona 26 (Ajuntament de Tarragona) Inici operatiu: “Dia 0” amb 90 vehicles de la flota antiga posats a punt + 45 vehicles extra d’Urbaser (propis i de lloguer) com a reforç. Calendari de desplegament: maquinària nova en onades (3, 6, 12 i fins a 18 mesos per als equips més pesants). Implementació total prevista cap a juny 2026. Plantilla: 290 treballadors subrogats i noves incorporacions per reforçar serveis. Serveis destacats: Més aigua als carrers, equips versàtils i brigades específiques (excrements, pintades, papereres). Neteja d’interblocs a Sant Salvador, Camp Clar i Sant Pere i Sant Pau. Més contenidors d’oli i tèxtil i reforç comercial en eixos de barri. Portal de transparència operativa: el veïnat podrà consultar quin vehicle i quin servei ha passat pel seu carrer. Civisme i corresponsabilitat: crida a un període de confiança de 3 mesos abans de reavaluar. Un any de la DANA a la Mora: obres i inquietuds Missatge institucional: en licitació el dipòsit DCU, treballs de renaturalització de la riera i estudis tècnics per combinar necessitats veïnals i criteris experts. Realitat administrativa: projectes amb cicles llargs (redacció, contractació, execució), prioritzats quan hi ha fons amb termini. Veïnat: persisteix l’angoixa davant episodis de pluja forta als entorns del Riu Francolí i la conca; demanen garanties de no repetició. Debat polític: dimissió de Carlos Mazón Posició PP: valoració de la dimissió; obre un nou temps a la Comunitat Valenciana per a la reconstrucció post-DANA. Posició PSC: crítica severa al maneig de la crisi i al relat de comiat; reclam de respecte a les víctimes i de lideratge responsable. Tensió dialèctica: intercanvi d’acusacions creuades entre partits estatals; el debat es talla per horari. Cultura i ciutat Passatges (Tarraco Viva – 25 anys Patrimoni Mundial) Cicle de monòlegs de personatges vinculats a Tarragona, més enllà de Roma: des de Eudald Carbonell fins a una dona emigrant dels 60, un vell pescador del Serrallo (gastronomia i dieta mediterrània), la reina Violant d’Aragó, un pres del Miracle i més. Format: aforaments reduïts (30–35), sense megafonia, proximitat i espais de barri (Sant Pere i Sant Pau, Bonavista, Teatret del Serrallo, etc.). Entrades: 5 € de fiança retornable si s’assisteix; múltiples passis. Avanç Tàrraco Viva 2026: encara sense temàtica confirmada. Teatre: “Twist & Chekhov” (Sala Trono) Iguana Teatre presenta una adaptació en moviment dels contes de Txékhov: combinació d’actors i objectes en un espai “de golfes”. To: humor, mirada irònica i poètica sobre l’ànima humana; ambient oníric i expressiu. Comunitat i benestar animal: Passeig Bestial Dissabte: caminada de ~6 km amb gossos (sortida del Camp de Mart → camí del Nàstic → Vall de la Rabassada → Platja del Miracle → Via Augusta → retorn). Organitza CRAMT (Oficina de Benestar Animal). Pots venir amb el teu gos o passejar gossos adoptables del centre. Pre-adopció in situ possible; després s’activa el protocol d’avaluació (etòlegs/educadors). Cooperació amb la Protectora. Dades: 22 gossos al CRAMT (en portaran 9 a la passejada); UAC de la Guàrdia Urbana, avituallament i activitats finals. Esports Prèvia del Nàstic de Tarragona: visita al Reial Murcia (jornada 11). Canvi d’entrenador grana; objectiu sumar 3 punts. Fragments destacats “Interconnectar xarxes cap a Barcelona no és la prioritat del CAT; som per servir la demarcació de Tarragona.” “Aquest contracte posa la neteja de Tarragona al segle XXI: illes emergents, voluminosos porta a porta i control extern amb dades consultables.” “La igualtat necessita generacions per penetrar estructures: festivals de dones encara són espais necessaris de visibilitat i oportunitats.”