Tots els episodis

62726 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

39169-39192 de 62726
  • Lip-dub massiu a l'Institut Vidal i Barraquer - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    9'

    Lip-dub massiu a l'Institut Vidal i Barraquer

    Èxit de participació en el nou projecte comunitari L'Institut Vidal i Barraquer ha viscut una jornada festiva i col·laborativa amb la gravació d'un lip-dub que ha mobilitzat gairebé 1.000 persones. Aquesta iniciativa, sorgida del cicle d'Animació Sociocultural, ha aconseguit cohesionar tota la comunitat educativa. Organització i objectius pedagògics El projecte no ha estat només una activitat lúdica, sinó una eina d'aprenentatge real per als alumnes de segon curs del cicle formatiu. Sota la supervisió de la professora Pilar Figueres, els estudiants han treballat durant dos mesos en: La dinamització i motivació dels diferents grups del centre. La resolució de conflictes i la coordinació logística. L'ús de la llibertat creativa per fomentar el sentiment de pertinença. Una producció mil·limetrada Tot i que un lip-dub es caracteritza per ser un pla seqüència sense talls aparents, el responsable de l'enregistrament, el Carles, destaca la dificultat tècnica de coordinar els moviments per les escales i passadissos de l'institut. Es van realitzar quatre preses completes per escollir-ne la millor. "L'important, la finalitat d'això és que tothom s'impliqui, participi i que doni una cohesió d'institut." Impacte en la convivència Els alumnes participants, com el Pau, han subratllat que el procés ha trencat les barreres entre els diferents cicles (informàtica, integració, etc.). Abans de la preparació, els grups estaven aïllats, però el projecte ha aconseguit que ara tothom es conegui i se saludi, creant un ambient de festa sana i col·laboració permanent.

  • Tarragona i la possible seu dels Jocs del Mediterrani - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    8'

    Tarragona i la possible seu dels Jocs del Mediterrani

    Possibilitat de readjudicació dels Jocs del Mediterrani L'entrevista amb Mario Rigau, president del comitè organitzador de la candidatura de Tarragona 2017, analitza la reunió extraordinària del Comitè Internacional que tindrà lloc a París. L'objectiu de la trobada és decidir si es retira l'organització dels jocs a la ciutat grega de Volos (Bolo) a causa de problemes en el seu procés organitzatiu. Punts clau de la situació actual: Reunió a París: El comitè executiu, format per 13 membres, avaluarà si cal una readjudicació urgent per salvaguardar l'esdeveniment. El paper de Tarragona: Tot i que Tarragona treballa per a l'edició del 2017, podria ser una opció si es decideix buscar una seu amb capacitat de reacció a curt termini. Representació institucional: Teresa Samaranch (esmentada com Teresa Jabel al text), representant del Comitè Olímpic Espanyol (COE), serà l'encarregada de defensar els interessos de la candidatura tarragonina. Capacitat logística: Rigau destaca que el territori ja disposa del know-how, l'estat d'ànima social i les instal·lacions suficients per assumir el repte. "Tarragona sortirà una mica més aviat de la crisi que la resta de territoris si els jocs vénen aquí." Impacte econòmic i social El president de la candidatura subratlla que avançar els jocs al 2014 (en cas de ser la seu substituta) o mantenir-los al 2017 representaria: Un estímul per a la creació de llocs de treball. La potenciació de la marca turística de la demarcació. Garanties de finançament per part de la Generalitat i l'Estat, mantenint els beneficis fiscals previstos.

  • Balanç de dos anys del Síndic de Greuges de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    26'

    Balanç de dos anys del Síndic de Greuges de Tarragona

    Balanç Institucional i Valoració Personal El Síndic de Greuges de Tarragona, Josep Francesc Ferrer, fa balanç dels seus primers dos anys en el càrrec amb una nota de notable alt. Malgrat la valoració positiva, destaca que encara hi ha un cert desconeixement de la institució entre la ciutadania, especialment als barris de Ponent. Per solventar aquesta manca de visibilitat, el Síndic ha anunciat: • Una sèrie de visites i conferències als centres cívics a partir de febrer. • La voluntat d'atendre directament als barris per facilitar l'accés a les persones que no es poden desplaçar al centre. Estadístiques i Activitat de la Sindicatura Durant l'any 2010, l'activitat ha crescut respecte al període fundacional de 2009: • 113 expedients oberts (dels quals 89 ja estan arxivats o resolts). • 135 consultes ateses. • Un 98% de fiabilitat en el tancament de dades actuals. Principals Temes de Queixa L'anàlisi de les queixes revela les preocupacions dels tarragonins, sovint accentuades per la crisi econòmica: Trànsit i Mobilitat (25%): Inclou multes, servei de grua i senyalització. Ferrer assenyala que en molts casos hi ha un component d'incivisme ciutadà. Temes no municipals (16%): Assumptes jurídics privats o d'altres administracions que el Síndic sovint deriva. Urbanisme (11%): Preocupacions pel pla d'urbanisme (POM) i al·legacions. Empreses municipals (10%): Destacant la bona gestió de l'empresa d'aigües (Ematsa), amb incidències menors. Responsabilitat Civil (6%): Accidents a la via pública com relliscades o caigudes. "En època de crisis, la gent té més problemes personals i econòmics que fan que qualsevol infracció o inconvenient li provoqui més ganes de queixar-se." Col·laboració amb el Síndic de Catalunya Ferrer descriu la relació amb Rafael Ribó (Síndic de Catalunya) com a cordial i fluida. De fet, s'ha observat una davallada de les queixes enviades a la Generalitat des de Tarragona, fet que s'atribueix a la resolució de conflictes en l'àmbit paracol·loquial municipal.

  • Programació d'hivern al Teatre Magatzem de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    11'

    Programació d'hivern al Teatre Magatzem de Tarragona

    Presentació de la temporada de febrer i març El Teatre Magatzem de Tarragona ha presentat la seva nova programació per als mesos d'hivern, centrada en consolidar una oferta estable i multidisciplinària. En una entrevista a Tarragona Ràdio, Javi Plana explica que la voluntat de la sala és diferenciar-se mitjançant la combinació de diverses arts escèniques i la col·laboració amb altres entitats locals. Eixos principals de la programació Cinema mut amb música en directe: Un cicle monogràfic dedicat a Charles Chaplin que començarà el 5 de febrer. Els músics Carles Robert i Miguel Àngel han composat partitures originals per acompanyar les pel·lícules, recuperant l'essència històrica del cinema. Actuacions destacades: Per Carnaval, el teatre comptarà amb l'actuació estel·lar del clown Django Edwards, en una coproducció amb l'Ajuntament de Tarragona. Noves línies artístiques: Es potencia el jazz (en col·laboració amb l'associació Jazz i més) i les arts performatives mitjançant el col·lectiu Territori Vermell. Aposta per les lletres: La sala Núria Delclòs segueix sent l'espai de referència per a la promoció de la literatura i els escriptors. Projectes de futur i producció pròpia Pel que fa a la creació, Plana destaca que l'objectiu és apostar per la microproducció o el petit format (com lectures dramatitzades) a causa de l'elevat cost de les grans produccions. "No pot ser un teatre i un centre de producció a la vegada si no tens els recursos suficients; per això treballem en formats petits que ens permetin ser actius." L'espai, que funciona com una cooperativa obrera, busca mantenir una afluència de públic regular, que actualment oscil·la entre les 80 i 160 persones segons l'esdeveniment.

  • En capses de sabates: Històries domèstiques de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    20'

    En capses de sabates: Històries domèstiques de Tarragona

    Un relat col·lectiu a través de la fotografia domèstica L'exposició "En capses de sabates", que s'inaugura al Palau Firal i de Congressos de Tarragona, és el resultat d'una crida participativa als ciutadans per compartir els seus records familiars. El projecte, comissariat per Sílvia Itúria i amb el suport de l'historiador Francesc Roig, recull més de 1.200 imatges, de les quals unes 250 formen el nucli de la mostra física. Característiques del projecte Metodologia qualitativa: Més enllà de recollir les imatges, es van realitzar entrevistes profundes als donants per contextualitzar cada fotografia i preservar la història oral que les acompanya. Diversitat social: Gràcies a la col·laboració d'un grup d'antropòlegs de la URV, s'ha aconseguit una mostra representativa de totes les edats, orígens i perfils socials de la ciutat. Cronologia: L'exposició se centra en el període comprès entre els anys 30 i el 1990, marcant el límit en l'aparició de la fotografia digital. Temàtiques i escenaris L'exposició s'estructura de manera temàtica, reflectint situacions comunes que fan que tots els àlbums familiars s'assemblin: Infància i celebracions: Batejos, comunions i aniversaris. L'oci tarragoní: Escenaris recurrents com la platja, el passeig de les palmeres, la plaça de la Font o el parc de la Palma. Modernitat i vida quotidiana: L'arribada dels primers cotxes (com el 600) i la transició d'una ciutat amb passat rural cap a la Tarragona moderna. "Les fotografies arrosseguen històries i vides, i això ho volem posar en valor. Ens identifiquem amb les imatges de l'altre perquè realment tots som iguals en els moments de cohesió familiar." Una museografia íntima El disseny de l'exposició, a càrrec de l'arquitecte Assum Vidal, transporta el concepte del títol a la realitat física: les imatges estan muntades sobre capses de sabates, creant una atmosfera humil i propera. A més, inclou un apartat dedicat a treballs escolars on nens de la ciutat han explorat els secrets dels seus propis àlbums familiars.

  • 25 anys de Tarragona Ràdio: Recordant els fets històrics - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    16'

    25 anys de Tarragona Ràdio: Recordant els fets històrics

    Celebració del 25è aniversari de Tarragona Ràdio Amb motiu del quart de segle de l'emissora municipal, el programa El Matí de Tarragona Ràdio ha obert un espai de participació ciutadana per escollir les notícies més rellevants ocorregudes entre el 1986 i el 2011. Aquest concurs culminarà amb un programa especial el 17 de febrer a l'Auditori de la Fundació Caixa Tarragona. Els fets més impactants segons els protagonistes Diversos representants de la societat civil i oients han compartit els moments que més els han marcat: Seguretat Química i Atemptats: Antoni Peco (Federació d'Associacions de Veïns) i diversos oients recorden l'atemptat d'ETA a la refineria d'Empetrol el 12 de juny de 1987. El fragment recuperat de l'època descriu el pànic i la fugida massiva de ciutadans. Patrimoni i Reconeixement: Maria del Carme destaca la designació de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000 com un moment de gran alegria col·lectiva. Esport i Societat: L'ascens del Nàstic a Primera Divisió el 2006 és citat com una de les notícies positives més recordades. Tragèdies i Solidaritat: S'han recordat fets dolorosos com les inundacions del càmping de Biescas (1996), amb víctimes tarragonines, l'assassinat del regidor Miguel Ángel Blanco (1997) —que va generar una manifestació històrica— i l'explosió de gas a la Rambla Nova. Transformació urbana El programa també ha rememorat la veu del conseller Josep Laporte durant l'enderroc de les casernes militars de l'Avinguda Catalunya l'any 1994, un fet clau que va permetre el naixement del campus de la Universitat Rovira i Virgili (URV). "L'atemptat a Empetrol va marcar un abans i un després en la percepció de la seguretat a la nostra ciutat i en la convivència amb la indústria química." L'emissora convida els oients a continuar trucant i votant per participar en el sorteig d'una gran panera commemorativa.

  • Normalitat a l'estació de Tarragona davant el conflicte de Renfe - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    3'

    Normalitat a l'estació de Tarragona davant el conflicte de Renfe

    Estat actual del servei ferroviari a Tarragona Malgrat el conflicte laboral que afecta el nucli de Rodalies de Barcelona, l'estació de Tarragona presenta una situació de normalitat pràcticament absoluta aquest matí. Les afectacions en els trens de mitja distància i regionals són mínimes, contrastant amb el caos viscut durant la jornada d'ahir. Detalls de les afectacions Retards puntuals: S'ha registrat un retard significatiu de 40 minuts en un tren regional cap a Tortosa a primera hora, però la resta del matí la puntualitat ha estat la tònica dominant. Trajecte Tarragona-Barcelona: Els combois circulen amb demores d'entre 5 i 10 minuts, una xifra que es considera habitual en el servei ordinari. Punt d'inflexió: Els problemes greus es concentren a partir de Sant Vicenç de Calders en direcció a la capital catalana. Origen del conflicte laboral La situació d'inestabilitat es deu a una disputa entre la companyia Renfe i el col·lectiu de maquinistes. Els punts clau de la discòrdia són: Canvis en la planificació: Desacord amb el nou sistema de torns i descansos aplicat des d'aquest diumenge. Mesures de l'empresa: Renfe acusa els treballadors de realitzar una "vaga encoberta" i ja ha anunciat l'obertura d'expedients disciplinaris contra aquells que no s'han presentat al seu lloc de treball. "Podríem parlar pràcticament d'absoluta normalitat ara mateix aquí a l'estació de trens."

  • Entrevista a Joaquim Nin, nou delegat del Govern a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    24'

    Entrevista a Joaquim Nin, nou delegat del Govern a Tarragona

    Introducció i Presa de Possessió L'entrevista presenta Joaquim Nin com el nou delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona l'any 2011. En els seus primers deu dies en el càrrec, Nin destaca una agenda marcada per la proximitat institucional, visitant alcaldes i consells comarcals per conèixer de primera mà les inquietuds del territori. "La meva feina ha de ser, per aquest ordre, lleial al territori i després al govern." Organització Territorial i Vegueries Debat Nominalista Nin es mostra pragmàtic respecte al nom de la delegació. Afirma que el seu títol oficial és Delegat a Tarragona i rebutja perdre el temps en debats sobre si s'ha d'anomenar "Camp de Tarragona" o només "Tarragona", prioritzant les oportunitats i infraestructures. Llei de Vegueries El delegat critica l'aplicació de la Llei de Vegueries aprovada pel govern anterior, argumentant que: • Cal començar per la Llei de governs locals. • No es poden duplicar administracions en un context de crisi. • Primer cal modificar lleis estatals a Madrid per fer-les viables. Gestió de Càrrecs i Futur en el Partit Nin explica com gestionarà la seva pluriocupació institucional: • Mantindrà l'Alcaldia d'Albinyana per vincle emocional i compromís veïnal. • Abandonarà la Diputació de Tarragona progressivament durant el mes de febrer. • Continuarà com a president de la Federació Intercomarcal de Convergència (CDC) fins al proper congrés, complint un cicle de vuit anys. Projectes i Infraestructures Clau Equipaments Esportius i Penitenciaris • Complex Sant Jordi: Es defineix com una "patata calenta". El govern estudiarà jurídicament si rescindeix el contracte a l'empresa adjudicatària per l'incompliment dels terminis. • Centre Penitenciari (El Catllar): Les obres avancen correctament i es preveu el trasllat de l'antiga presó de Tarragona durant l'any. Austeritat i Priorització Davant la crisi econòmica, Nin avisa que molts projectes s'hauran de reprogramar: • La Ciutat Judicial es considera una prioritat per davant d'una seu única de la Generalitat. • El pressupost del 2011 serà restrictiu per primer cop en la història. • Es reduirà el nombre de directors territorials per optimitzar recursos. Nomenaments Estratègics Es menciona la figura de Josep Andreu com a possible president de l'Autoritat Portuària, definint el port com una eina estratègica per a la recuperació econòmica del país.

  • La Tabacalera de Tarragona: Nova Era i Memòria Industrial - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    16'

    La Tabacalera de Tarragona: Nova Era i Memòria Industrial

    Transformació Urbana a la Tabacalera Aquest cap de setmana s'ha produït l'enderroc de la tanca que separava el complex de la Tabacalera de l'Avinguda Vidal i Barraquer. Aquest acte simbòlic marca l'inici d'una transformació profunda de l'espai, que es convertirà en una zona verda pública amb un jardí vertical i nous equipaments municipals. Projectes en Marxa Capsa Jove: Una de les naus principals es destinarà a activitats per al jovent. Arxiu Municipal i Tarragona Impulsa: Reubicació de serveis administratius i de promoció econòmica. Espai Cultural: Es preveu que la inauguració de la gran plaça i les zones enjardinades sigui aquesta propera primavera. La Memòria dels Treballadors L'Associació d'Amics de la Tabacalera, representada pel seu president Nicolás Marcos i el vicepresident Xavier Morató, ha compartit la seva visió sobre el futur de l'edifici: Museu Permanent: L'Ajuntament ha ofert la Casa de l'Enginyer com a seu de l'associació, on s'exhibirà un fons documental i audiovisual sobre la fabricació de tabac. Fòrum Industrial: L'objectiu és que l'espai no només recordi la fàbrica de tabacs, sinó que serveixi per potenciar la cultura industrial de Tarragona de tot el segle XX. Passeig de la Tabacalera: L'associació ha demanat oficialment el canvi de nom del Passeig de la Independència per honorar el llegat de l'empresa. "L'esforç que ha fet Tarragona per comprar la Tabacalera ha de ser retornat pels treballadors explicant el que va significar la fàbrica per a la ciutat." Presència Digital i Futur L'entitat, que compta actualment amb 65 associats, treballa en una nova pàgina web i manté un perfil actiu a Facebook per connectar amb els ex-treballadors i la ciutadania, mantenint viva la flama d'una empresa que va ser el motor econòmic i social de moltes famílies tarragonines.

  • 25 anys de Tarragona Ràdio: Les notícies clau - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    14'

    25 anys de Tarragona Ràdio: Les notícies clau

    Amb motiu del 25è aniversari de Tarragona Ràdio, l'emissora inicia un procés participatiu per identificar el fet més rellevant de l'últim quart de segle a la ciutat. A través de la intervenció d'experts i oients, es repassen els moments que han marcat la identitat, la modernització i la història recent de Tarragona. Perspectiva professional i contextualització L'expert convidat, Ignaci Soler (president del Col·legi de Periodistes de Tarragona), destaca que aquests 25 anys han estat marcats per la consolidació i digestió del boom industrial dels 70. Segons Soler: La cara positiva: La declaració de Tarraco com a Patrimoni de la Humanitat l'any 2000, un fet que ha permès definir la identitat de futur de la ciutat. El mitjà: La mateixa aparició de Tarragona Ràdio com a referent de comunicació pública. La creu: Les dificultats permanents en la planificació territorial i l'exercici de la capitalitat. Moments històrics recordats Durant el programa es recuperen talls de veu originals de fets significatius: Patrimoni de la Humanitat (2000): Àudio des d'Austràlia amb la proclamació oficial per part de la UNESCO. L'ascens del Nàstic (2006): La històrica narració de l'arribada a Primera Divisió a l'estadi de Chapín. Inundacions del Francolí (1994): El desbordament que va afectar greument el Serrallo i el barri de Torres Jordi. Accident de la Mora (1998): Una tragèdia viària amb cinc víctimes mortals que va derivar en fortes reivindicacions socials per la millora de la N-340. Participació i celebració L'emissora convida els oients a votar pel seu fet preferit mitjançant el telèfon 977 24 47 67. Tots els participants entraran en el sorteig d'una gran panera de productes locals durant la gala especial del 17 de febrer a l'Auditori de Caixa Tarragona, on se celebrarà oficialment l'aniversari.

  • Joves de Guatemala a Tarragona: Intercanvi i Solidaritat - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    27'

    Joves de Guatemala a Tarragona: Intercanvi i Solidaritat

    La visita dels joves indígenes de Guatemala a Tarragona L'episodi d'avui se centra en la visita d'un grup de joves indígenes procedents del departament del Quiché, a Guatemala, que han estat convidats pel Comitè Òscar Romero de Tarragona i Reus. Aquests joves, recentment graduats com a mestres gràcies a programes de beques, han vingut a les nostres comarques per compartir la seva realitat i valors amb els joves d'aquí. Els protagonistes i el projecte de beques • Paco Chamar, representant del comitè, explica que l'objectiu del viatge és sensibilitzar l'opinió pública sobre la realitat d'Amèrica Llatina. • El grup està format per quatre joves (Óscar, Noé, Maruca i Maria Enérita) i una religiosa (Aueix), tots pertanyents a la cultura maia i l'ètnia quiché. • Gràcies a les beques del comitè, aquests joves han pogut estudiar i obtenir el títol de mestres, un fet que demostra que la solidaritat té resultats tangibles en la millora del nivell cultural i laboral. Realitat guatemalteca vs. societat catalana Els joves descriuen una realitat marcada per la pobresa estructural i la manca d'accés a serveis bàsics: • Dificultats quotidianes: Expliquen com en les seves zones rurals s'ha de caminar llargues distàncies per aconseguir aigua o per anar a treballar. • Educació i treball: Mentre que a Catalunya l'accés a l'educació i la tecnologia és fàcil, a Guatemala molts infants han de treballar des de ben petits per ajudar la família. • Discriminació: Es destaca la marginació i el racisme que encara pateix la població indígena al segle XXI. Els valors humans com a moneda de canvi Un dels punts més potents de la conversa és la idea que aquests joves no venen només a rebre ajuda, sinó a oferir coneixement i valors: "Ells venen per ajudar-nos a nosaltres... ens estan donant uns valors humans que nosaltres hem perdut aquí a Europa." Segons Paco Chamar, la societat europea pateix una "pobresa humana" malgrat la seva riquesa material, mentre que la comunitat maia conserva valors de solidaritat col·lectiva, ajuda mútua, espiritualitat i respecte pels ancians. Activitats a Tarragona Durant la seva estada fins al 28 de febrer, el grup té previstes unes 100 xerrades en instituts, escoles d'hoteleria (com Can Brius) i centres cívics de Reus, Tarragona, Cambrils, Montblanc i el Vendrell. A més de la vessant educativa, els joves gaudiran d'experiències noves per a ells, com veure el mar per primera vegada.

  • Programació d'hivern al Teatre Metropol de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    21'

    Programació d'hivern al Teatre Metropol de Tarragona

    Repàs de la temporada d'hivern al Teatre Metropol El coordinador de programació, Jordi Giramer, presenta una temporada que defineix com a continuïsta però molt potent teatralment. L'oferta destaca pel seu caràcter eclèctic, combinant grans clàssics amb propostes contemporànies, música de prestigi i talent local. Highlights de la programació teatral Clàssics readaptats: La temporada s'inaugura amb Conte d'hivern de William Shakespeare, a càrrec de la companyia Factoria Scènica Internacional (dirigida per Carme Portacelli), que aposta per una estètica contemporània i música en directe de Dani Nelo. Comèdia amb missatge: Destaquen obres com Fora de joc de Sergi Belbel, una comèdia negra sobre la crisi en una família burgesa, i la aclamada producció internacional L'Omissió de la família Coleman, un èxit argentí dirigit per Claudio Tolcachirt. Peces íntimes i perles: L'oferta inclou Primer Amor de Samuel Beckett, interpretat per Pere Arquillué, i L'hort dels cirerers de Txékhov, en una versió de David Mamet dirigida per l'home del moment, Julio Manrique. Talent del territori i col·laboracions Coproduccions: S'estrena el text premiat de Joan Cavallé, Peus descalços sota la lluna de juliol, una reflexió sobre la memòria històrica dirigida per Enric Mestres. Aniversaris: La companyia tarragonina Zona Zàlata celebra els seus 25 anys amb l'espectacle Bosch Sagrat. Altres disciplines: Música, Circ i Dansa Música: La programació inclou el concert de Jorge Drexler amb la seva gira Amar la trama i la presentació del nou disc de Refree. Circ i Clown: Destaquen la pallassa Pepa Plana amb Penèlope i l'espectacle de circ poètic Plecs, premiat com a millor espectacle de circ de sala del 2010. Dansa: La prestigiosa companyia Thomas Noone Dance oferirà un programa doble amb coreografies de Russell Maliphant. "L'Omissió de la família Coleman és la cirereta del pastís; una autèntica festa teatral que ningú s'hauria de perdre."

  • Nous espais de memòria històrica a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    14'

    Nous espais de memòria històrica a Tarragona

    Recuperació del patrimoni de la Guerra Civil Tarragona obre aquest dissabte dos nous punts clau per a la memòria històrica: un refugi antiaeri sota els jardins de Casa Canals i un monument commemoratiu al Camí de l'Oliva. L'objectiu és dignificar la història recent de la ciutat i oferir als ciutadans espais de reflexió sobre el conflicte bèl·lic. El refugi de Casa Canals Es tracta d'un espai de titularitat pública de prop de 58 metres quadrats que aprofita antigues cisternes del segle XVIII. Tot i les seves dimensions reduïdes, s'ha museïtzat per transmetre les condicions reals de la població durant els bombardeigs: Capacitat teòrica: Segons la propaganda de l'època, podia encabir fins a 285 persones, el que suposaria una densitat aclaparadora de 5 persones per metre quadrat. Troballes arqueològiques: Durant la neteja s'han recuperat objectes personals com ampolles de medicaments (fosfoglicocoladomènec), monedes de coure i una baleta (canica) de jugar perduda per un infant. Museïtzació emocional: L'espai s'ha mantingut fidel a l'original, evitant l'accessibilitat universal per no alterar l'estructura històrica de les escales amb pendent. Homenatge al Camí de l'Oliva El segon espai és un monument situat en un revolt on es van produir afusellaments durant i després de la Guerra Civil. "Convido la gent que vulgui a portar una flor i dipositar-la en aquest monument; és un acte d'homenatge respectuós i digne." Informació pràctica i visites Inauguració: Dissabte a les 11:30h (Casa Canals) i 12:30h (Camí de l'Oliva). Ruta guiada: A partir de febrer-març, el Museu d'Història oferirà una ruta de la memòria que inclourà aquests espais, la presó del Pretori i el cementiri. Seguretat: Es recorda que la sortida pel portal de Sant Antoni té una vorera molt estreta i cal extremar la precaució amb el trànsit.

  • Impuls de la Gastronomia a Tarragona: Associacions i Qualitat - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    23'

    Impuls de la Gastronomia a Tarragona: Associacions i Qualitat

    Estat del Sector Gastronòmic a Tarragona L'episodi analitza l'evolució de la restauració a la ciutat de la mà de dos representants clau: la Rosana Gil (Tarragona Essència i el Serrallo) i en Quintín Quinsac (Associació de Restauradors de la Part Alta). Tots dos coincideixen que, tot i que s'ha avançat molt en els darrers anys cap a un model de cooperació i professionalitat, encara queda un camí important per recórrer per consolidar la ciutat com a destí de referència. Tarragona Essència: L'Autoavaluació com a Clau de l'Èxit Control de Qualitat Extern Un dels punts més innovadors discutits és el funcionament de Tarragona Essència. Aquesta entitat es diferencia per un decàleg d'exigència estricte: • S'han sotmès a una radiografia de clients anònims contractant una empresa externa. • Avaluen paràmetres com la temperatura dels plats, el servei, la neteja i el temps d'espera. • L'objectiu no és excloure, sinó fomentar l'autocrítica per millorar el nivell global. Producte de Temporada i Proximitat "La qualitat no vol dir que el producte sigui més car, sinó saber treballar el peix fresc de Tarragona o la verdura de temporada." L'aposta pel producte local (km 0) és l'eix central. Es prioritza la transformació de les cartes segons l'estacionalitat (carxofes, calçots o peix de temporada) per oferir una experiència autèntica. Accions i Perspectives per al 2011 Projectes de la Part Alta i el Serrallo L'associació de la Part Alta destaca per la seva cohesió interna i per haver creat una guia de restaurants per als turistes. Per al 2011, tenen previst: • Repetir accions solidàries amb col·lectius locals. • Consolidar esdeveniments populars com l'espineta amb caragolins i els arrossos de diumenge. Per la seva banda, l'associació del Serrallo valora molt positivament les Jornades del Romesco i pretén apropar la cultura gastronòmica als més joves mitjançant tallers a les escoles. Reconeixement i Cultura Gastronòmica Els convidats debaten sobre la percepció del tarragoní respecte als seus propis restaurants: • Existeix la sensació que els restaurants locals són, a vegades, més reconeguts a fora (guies nacionals, premis) que pels propis ciutadans. • Falta una certa tradició gastronòmica comparable a la de ciutats com Sant Sebastià o Cambrils. • Es recalca que ja no cal sortir de Tarragona per trobar una oferta potent i de qualitat.

  • Agenda Cultural de Tarragona: Cap de Setmana del 21 al 23 de Gener - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    10'

    Agenda Cultural de Tarragona: Cap de Setmana del 21 al 23 de Gener

    Propostes Culturals i Lúdiques a Tarragona Tarragona Ràdio presenta una guia completa d'activitats per al cap de setmana, que inclou teatre, concerts, cinema i esdeveniments solidaris repartits per diversos espais de la ciutat. Divendres 21 de gener Teatre a la Sala Trono: Es representa un duetre de Gerard Guix (companyia Jojijo), una comèdia premiada en català, italià i portuguès. L'entrada té un cost de 12 euros. Nit de concerts: El Groove Bar acull actuacions de Stoner Blues amb La Muerte del Rei i Hip Blues amb Castic Roll Dave. Més tard, sessió amb AMF DJs. Per la seva banda, la Sala Zero ofereix una sessió de DJ Lufthansa. Cinema i tallers: Projecció de Anna i el Rei a l'Hospital Joan XXIII i Noche i día a El Corte Inglés. També destaca l'Enigma Nocturn (Geocercat) per a joves i un taller de teatre sense paraules a Campclar. Música al Cau: Actuació del grup Mujeres a les 22:00h. Nota: El concert de Chivo Chivato a la Vaqueria ha estat suspès. Dissabte 22 de gener Mercat d'Intercanvi a Campclar: De 10:00h a 13:00h a la Plaça Major, sota la campanya Cuida Campclar per fomentar el reciclatge. Activitats infantils: Tallers de Lego a la botiga Bacus i conta-contes amb el Petit Circ de Makutu a El Corte Inglés. Cultura i Literatura: Presentació de llibres a la Llibreria La Rambla amb autors com Joan Brossa i Jordi Marrugats. Al teatre de l'Ateneu, l'obra Adrià, un torero català recaptarà fons per a la restauració de la parròquia de Sant Joan. Voluntariat i Música: Trobada de l'Associació Mediambiental La Cínia per al grup de voluntaris del riu Gaià. A la nit, música folk pop amb The World (Nova York) al Groove Bar. Diumenge 23 de gener Concert Solidari Tanzània Reacciona: Organitzat per Intermón Oxfam a l'Auditori Fundació Caixa Tarragona. El cor de gòspel Sentits actuarà per recaptar fons per al desenvolupament rural a Tanzània. Espectacles Familiars: CaixaFòrum: Activitat d'agilitat mental al matí i concert de música senegalesa amb Teranga a la tarda. Sala Trono: Espectacle infantil de dansa Animals amb Main Zoo House. Vermut Musical: Xaranga jazz amb The Feos Experience al bar La Queveda.

  • Concert Solidari d'Oxfam Intermón per Tanzània - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    14'

    Concert Solidari d'Oxfam Intermón per Tanzània

    Ajuda humanitària i solidaritat a Tarragona En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, l'Albert Lancet d'Oxfam Intermón desgrana els detalls del concert solidari de gospel que tindrà lloc a la ciutat i analitza els programes de desenvolupament que l'entitat duu a terme a Tanzània. El programa de desenvolupament a Tanzània L'entitat no només treballa en projectes aïllats, sinó en un programa integral que ja es troba en el seu segon any d'execució. Els punts clau inclouen: Seguretat alimentària: S'han creat bancs de cereals en 14 comunitats per permetre l'emmagatzematge segur i la venda d'excedents en moments de millor preu. Diversificació de cultius: Foment de la producció de girassol per a l'obtenció d'oli, un producte resistent al canvi climàtic. Millora sanitària: Construcció de galliners separats de les vivendes per evitar la transmissió de malalties entre animals i humans. Impacte: Més de 56.000 persones es beneficien directament d'aquestes iniciatives. Esdeveniments i recaptació Per finançar aquestes tasques, s'organitza un concert amb el grup Gospel Sentits de Badalona: Data i lloc: Diumenge a les 19:00h a l'Auditori de Caixa Tarragona. Objectiu: Continuar el suport iniciat amb altres actes, com l'espectacle de màgia del Mag Gerard. Context global: Haití i la Taxa Robin Hood Lancet també reflexiona sobre la situació crítica a Haití un any després del terratrèmol, on Oxfam reparteix diàriament mig milió de litres d'aigua. "A Haití estem davant la catàstrofe més gran a la qual ens hem enfrontat mai; hi ha un desgovern que dificulta l'ajuda, però ens hi quedarem molts anys més." Finalment, es destaca la campanya internacional per implementar la Taxa Robin Hood, un impost del 0,05% sobre transaccions financeres especulatives que podria recaptar fons suficients per erradicar la fam al món.

  • Patrimoni, promoció turística i l'actualitat de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    26'

    Patrimoni, promoció turística i l'actualitat de Tarragona

    El Patrimoni com a motor de Tarragona L'entrevista amb Rosa Rossell, tinent d'alcalde de Patrimoni, destaca la importància de la Tàrraco Romana com a eix central de la promoció a Fitur. La ciutat busca consolidar-se com un referent turístic a través de la seva herència històrica. Projectes i Festivals Destacats • El festival Tàrraco Viva es consolida com el certamen de reconstrucció romana més important d'Europa. • S'anuncien col·laboracions amb la Fundació "la Caixa" per a una gran exposició sobre el món romà a la plaça Verdaguer el mes de maig. • Enguany, el festival s'avançarà al 6 de maig per no coincidir amb les eleccions municipals. Memòria Històrica i Bicentenari La regidora ha detallat les actuacions per recuperar la memòria de la Guerra Civil: • Obertura de refugis antiaeris sota el jardí de Casa Canals. • Inauguració d'un monument al Camí de l'Oliva per homenatjar els afusellats. • Presentació del programa per al Bicentenari de la Guerra del Francès (1811-2011), que inclourà conferències del doctor Sánchez Cervelló i documentals de Mario Pons. Restauració de Monuments i Gestió Administrativa Es fa un balanç de l'estat de les obres a la ciutat: • Les obres de la muralla, a la baixada del Roser, es preveu que finalitzin al març, sempre que les pluges no ho impedeixin. • Intervencions a l'Amfiteatre per sanejar les foses i millorar la visibilitat amb el trasllat de la guixeta. • S'anuncia que el conveni per al Consorci de la Tabacalera i la gestió de Tàrraco ja ha estat signat per l'Ajuntament i la Generalitat, a l'espera de la signatura del Ministeri de Cultura. "Som el festival de reconstrucció romana més important en aquests moments d'Europa." Actualitat Política Municipal Rossell també s'ha referit a les informacions sobre una possible candidatura alternativa dins d'Esquerra Republicana per a les eleccions municipals. Ha defensat el caràcter assembleari del partit i ha remès qualsevol decisió a la votació interna dels militants.

  • Impacte de Repsol i previsions turístiques a la Costa Daurada - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    8'

    Impacte de Repsol i previsions turístiques a la Costa Daurada

    Valoració de l'anunci d'inversions de Repsol Eugènia Arbó, representant de l'associació hotelera Salou-Cambrils-La Pineda, valora positivament el compromís de Repsol d'invertir 130 milions d'euros per evitar nous vessaments. Destaca principalment: La celeritat en la resposta de l'empresa i la presència del seu màxim responsable per donar explicacions. La importància que els ajuntaments de la Costa Daurada Central hagin participat en les reunions de seguretat. La necessitat d'establir un timing d'inversions clar abans que comenci la temporada a l'abril, per garantir la tranquil·litat del sector. "No podem arribar al mes d'abril i dir que encara no s'ha fet res." Impacte en el sector i turoperadors Tot i que els vessaments s'han produït al gener, existeix una preocupació real sobre la imatge del destí. Arbó assenyala que: Els turoperadors coneixen les incidències de primera mà a través dels seus delegats a la zona. L'equilibri entre la indústria i el turisme és delicat i requereix que les administracions actuïn com a garantistes. Balanç i previsions per a la temporada 2011 El sector presenta dades d'ocupació estables però amb canvis en els hàbits de consum a causa de la crisi: Estadístiques: L'ocupació s'ha mantingut al voltant del 67%, tot i que s'ha arribat als 7 milions de pernoctacions gràcies a un gran esforç comercial. Mercats: El mercat rus creix amb força (14%), mentre que el britànic (38%) podria baixar per la competència d'altres destins. El mercat nacional és el 50% del total. Despesa complementària: S'ha detectat una disminució de la facturació en restauració i oci (entre un 15% i un 20%), ja que les famílies retallen el pressupost per a extres com gelats o aperitius. Infraestructures: Aeroport de Reus Finalment, es destaca el paper de l'aeroport de Reus com a motor econòmic. A diferència de Girona, el 60% del tràfic de Reus es queda directament al territori, per la qual cosa captar nous operadors a fires com Fitur és clau per al flux turístic i la segona residència.

  • La Gran Festa de la Calçotada de Valls 2022 - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    10'

    La Gran Festa de la Calçotada de Valls 2022

    Presentació de la Festa de la Calçotada a Valls El proper diumenge, 23 de gener, Valls celebra la seva emblemàtica Gran Festa de la Calçotada. En aquesta edició, l'esdeveniment s'ha avançat una setmana per evitar la coincidència amb les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, que tenen lloc cada deu anys. Rafael Castells, responsable de l'organització, destaca que la ciutat ja es troba engalanada amb il·luminacions especials, creant un ambient pre-festiu únic. Activitats i competicions principals La jornada compta amb una estructura tradicional que atrau milers de visitants: Concursos Gastronòmics: A la Plaça del Blat se celebraran els concursos de cultivadors de calçots i de salsa de calçotada. Demostracions de Cocció: A la Plaça de l'Oli es podrà veure com es couen els calçots a la graella, amb la seva característica "fumera blanca". Concurs de Menjar Calçots: L'activitat més popular on 20 participants competeixen per veure qui en consumeix més en 45 minuts (actualment amb llista d'espera). Cercavila de la Calçotada: Un recorregut pel nucli històric amb gegants, nans, carros calçotaires i música. Impacte econòmic i previsions de temporada La festa marca el tret de sortida oficial de la temporada alta de calçotades, que s'allarga fins a l'abril. Les dades clau inclouen: Afluència: S'esperen entre 30.000 i 40.000 visitants només durant el diumenge. Consum: L'organització preveu moure més de 100.000 unitats de calçots durant la jornada. Economia: S'estima un impacte d'uns 14-15 milions d'euros a la comarca de l'Alt Camp durant tota la temporada, amb uns 400.000 visitants totals. "La qualitat està més que assegurada... la climatologia ha ajudat que hi hagi un calçot amb una sanitat i una verdor de fulles que poques temporades es veuen." Promoció internacional i logística L'esdeveniment s'ha consolidat com un actiu turístic de primer ordre, atraient públic del sud de França (amb promocions específiques a Tolosa i Narbona) i de la resta d'Espanya gràcies a l'AVE. L'organització recomana deixar el vehicle als aparcaments habilitats als afores i gaudir de tota la festa a peu, ja que els punts clau estan molt propers entre si.

  • Crisi i reptes dels marxants de la Rambla de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    17'

    Crisi i reptes dels marxants de la Rambla de Tarragona

    Situació Crítica al Mercadet de Tarragona L'episodi analitza la situació econòmica extremadament complicada que viuen els venedors del mercadet de la Rambla Nova de Tarragona. Els entrevistats, representants de l'associació de marxants, coincideixen que la crisi actual és la més greu que han viscut en dècades, superant les recessions del 1982 i 1992. Punts Clau de la Crisi Caiguda dràstica de les vendes: Els marxants asseguren que, en moltes ocasions, els ingressos no cobreixen ni els impostos ni les despeses d'autònoms. Canvi en el model de consum: S'observa una degradació del tipus de gènere, amb un augment de la roba usada que perjudica la imatge global del mercat. Competència ferotge: Els grans hipermercats ofereixen preus per sota del cost en productes clau com el calçat infantil (Hanna Montana, Bob Esponja), impossibilitant la competència directa. Pressió fiscal: Reclamen a l'Administració local una rebaixa o congelació de taxes, citant l'exemple de Reus on s'han aplicat descomptes del 10%. Polèmica amb el Comerç Local Els marxants expressen el seu malestar per unes declaracions recents al Diari de Tarragona on se'ls titllava de "denigrants" per estar ubicats a la Rambla: "No pot fer aquestes declaracions... portem 50 anys a la ciutat i sempre hem estat dins de Tarragona, no som forasters." El Trasllat de Corsini a la Rambla Es recorda que el mercat es troba de forma provisional a la Rambla Nova des de fa quatre anys a causa de les obres del Mercat Central i la instal·lació de la carpa a la plaça Corsini. Aquest trasllat ha generat opinions dividides sobre l'impacte en el comerç de l'entorn.

  • Actualitat i futur del Club Natació Tàraco - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    23'

    Actualitat i futur del Club Natació Tàraco

    Situació actual de l'entitat El president del Club Natació Tàraco, Josep Maria Clavé, analitza el moment actual d'una institució amb gran solera a Tarragona. Després d'un primer any de mandat que defineix com a intens, el club s'enfronta al repte d'estabilitzar la seva situació econòmica i social en un context de forta competència. Gestió del nombre de socis i economia • El club compta actualment amb uns 2.000 socis, xifra que s'ha vist reduïda en els darrers anys a causa de l'obertura de piscines municipals. • L'objectiu ideal per garantir la viabilitat i poder fer inversions és arribar als 2.500 socis. • S'estan aplicant estratègies comercials com la matrícula gratuïta i descomptes per portar nous membres. Projectes d'instal·lacions i serveis Millores i noves modalitats S'han realitzat inversions importants en la renovació de calderes per garantir la temperatura de l'aigua i es preveu ampliar l'oferta esportiva: • Consolidació de la natació: Tot i oferir judo, aikido, ioga o spinning, la natació de competició continua sent l'eix central. • Projecte de Pàdel: Es negocia amb l'Ajuntament per instal·lar pistes de pàdel en terrenys adjacents al futur pàrquing de Torroja. • Aparcament: La manca de places a la part alta és un inconvenient crític. El club confia que l'ampliació del pàrquing municipal inclogui avantatges per als seus socis. Vida social i competició El planter i els referents El club aposta per l'esport de base amb una escola que aplega més de 300 nens. Es busca que l'aprenentatge sigui divertit però també exigent. "Quan un pare castiga el seu fill dient-li: 'avui no aniràs a nedar', vol dir que estem fent bé les coses perquè el nen desitja venir al club." Pel que fa a la competició, destaquen figures com l'Eduard Galdeano, amb esperances posades en els Jocs Olímpics de Londres, i joves promeses com l'Héctor Espressati i el Biela Arilla.

  • SALA 8 I MIG - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    4'

    SALA 8 I MIG

    Estrenes destacades a la Sala 8 i mig Aquesta setmana, l'Esther Ferrer ens proposa una selecció de cinema d'alta qualitat, destacant especialment l'arribada del cinema coreà a les sales comercials. La peça central és Poetry, del director Lee Chang-dong, una obra premiada al Festival de Venècia (Millor Guió) i projectada a Sant Sebastià. Poetry: La bellesa davant la tragèdia La trama segueix una anciana que cuida el seu net i decideix apuntar-se a un curs de poesia. Aquest procés de redescobriment personal es veu truncat per una realitat devastadora: * El seu net està implicat en una violació múltiple. * La protagonista inicia un descens als inferns emocional. * L'actuació de la protagonista, considerada la "dama del cinema coreà", és qualificada d'increïble. "És una pel·lícula carregada d'imatges que ens quedaran gravades" Altres recomanacions i cinema a Tarragona Cinema Català Es destaca l'estrena de Blog, de la directora Helena Trapé, una producció catalana que mereix tota l'atenció de l'espectador per la seva qualitat. La crítica: De dioses y hombres L'Esther també recomana fixar-se en la cartellera de les sales convencials per trobar joies com De dioses y hombres de Xavier Beauvois. Basada en fets reals a l'Atlas (Argèlia, 1995). Narra la resistència pacífica d'una comunitat de monjos davant l'amenaça integrista. Formalment impecable, recrea passatges simbòlics com el Sant Sopar. Es podrà veure en sessió de nit a la Sala 7.

  • Germà Bel i el model d'infraestructures radial - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    4'

    Germà Bel i el model d'infraestructures radial

    Inversions en infraestructures i model territorial El catedràtic d'Economia de la Universitat de Barcelona, Germà Bel, ha presentat a Tarragona les tesis del seu nou llibre, Espanya, Capital París. La seva anàlisi se centra en com l'Estat espanyol ha consolidat durant segles un model radial de rutes i inversions que prioritza Madrid en detriment de zones amb més volum de mercaderies i activitat econòmica. Crítica al Corredor Mediterrani i la xarxa ferroviària Segons Bel, hi ha una clara falta de prioritats en la política ferroviària: L'Estat aposta pel manteniment d'un eix central que passa per Madrid, ignorant la viabilitat econòmica del Corredor del Mediterrani. Es denuncien inversions en trams d'alta velocitat amb baixa demanda (com el cas d'Orense), mentre que amb aquests mateixos recursos es podria finançar el ferrocarril del corredor mediterrani. Respecte a la mobilitat local, Bel es mostra escèptic amb el projecte del tramvia al Camp de Tarragona, qualificant-lo de poc viable i proposant com a alternativa la integració dels sistemes de rodalies. "En 6.500 milions d'euros s'arregla tot el ferrocarril del corredor mediterrani pel qual no hi ha diners." El model aeroportuari i el futur de Reus L'economista també ha posat el focus en la gestió dels aeroports, destacant les deficiències del sistema actual: Gestió Individual: Aeroports com el de Reus o Girona necessiten una gestió pròpia per ser competitius i poder fixar les seves pròpies tarifes. Competència deslleial: El model actual afavoreix que els grans aeroports (Madrid i Barcelona) tinguin facilitats per oferir taxes baixes, desplaçant les companyies low-cost cap als centres principals. L'efecte Ryanair: Espanya és l'únic país on aquesta companyia opera als aeroports principals a causa de la manca de flexibilitat del sistema de tarificació centralitzat.

  • Gastronomia a Tarragona: Riquesa, Associacionisme i Qualitat - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    30'

    Gastronomia a Tarragona: Riquesa, Associacionisme i Qualitat

    Panorama actual de la restauració a Tarragona L'episodi analitza l'estat de la gastronomia tarragonina a través dels representants de les principals associacions del sector. Es destaca que la ciutat viu un bon moment gastronòmic, tot i que encara queda molt camí per recórrer en comparació amb altres referents regionals. L'auge de l'associacionisme Un dels punts clau de la discussió és el canvi de paradigma en el sector: els restauradors han passat de veure's com a competència a col·laborar com a socis. • Tarragona Essència: Un col·lectiu transversal que agrupa restaurants de tota la ciutat sota criteris estrics de qualitat i proximitat. • Associació de Restauradors de la Part Alta (ARPA): Centrada en potenciar la riquesa activa del barri històric. • ARCS (Serrallo): Dedicada a la promoció del barri mariner i productes com el romesco. L'aposta per la Qualitat i l'Autocrítica L'associació Tarragona Essència ha implementat un sistema pioner d'autoavaluació externa mitjançant mystery shoppers (clients anònims) per garantir estàndards d'excel·lència. "No entenem que un restaurant no canviï la carta; s'ha de treballar amb producte de temporada i peix fresc de Tarragona." Reptes i Futur per al 2011 Els restauradors identifiquen diversos obstacles que cal superar per consolidar Tarragona com a destinació gastronòmica de primer ordre: • Infraestructures: Millorar l'aparcament i els accessos a la Part Alta i el Serrallo. • Turisme: Atraure el públic de Barcelona, que tradicionalment es desplaça cap al nord (Girona) i no cap al sud. • Comunicació: Fer que el tarragoní se senti orgullós de la seva oferta i la conegui millor. • Calendarització: Crear esdeveniments vinculats a les quatre estacions i productes de temporada com la cigala, el peix blau o el romesco.