Tots els episodis

62683 episodis disponibles

episodis

44665-44688 de 62683

Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
8'
POBLES (96) VILANOVA D'ESCORNALBOU
Benvinguts a Vilanova d'Escornalbou Vilanova d'Escornalbou és un municipi de 500 habitants situat al Baix Camp, al peu de la serra de l'Argentera. El poble destaca per la seva estructura de vilaclosa medieval i la dependència del nucli de l'Arbosset, un indret encara més petit i tranquil. Patrimoni Històric i Arquitectònic La història del municipi està estretament lligada a la Baronia d'Escornalbou. Els punts més rellevants són: El Castell d'Escornalbou: Restaurat per Eduard Toda a principis del segle XX, on destaca l'església romànica i la seva biblioteca. L'Arbosset: Conserva una torre de defensa rodona amb marlets i espilleres. Nucli Urbà: Edificis amb portals dovellats dels segles XVIII i XIX. Gastronomia i Tradició Artesana El municipi manté vius oficis i productes de qualitat sota denominacions reconegudes: Oli d'Oliva: Producció amb Denominació d'Origen Siurana. Forn de llenya: Elaboració artesanal de pa i coques de diverses generacions. Artesania: Tallers actius de ceràmica a mida i treballs artístics en fusta. Cultura i Festes Malgrat ser un poble petit, manté una activitat cultural sorprenent: Cinema tradicional: Única localitat petita que manté programació setmanal cartellera actual. Festes Majors: Sant Agustí (28 d'agost) i Sant Sebastià (20 de gener). Esdeveniments populars: Trobades de gegants, puntaires i certàmens de poetes. "És un poble tranquil on es respira un ambient saludable; estem una mica apartats però a prop de tot arreu." Turisme Actiu L'entorn ofereix vistes privilegiades que abasten des de la plana de Tarragona fins al mar. Es poden realitzar activitats com: Excursions a peu per la muntanya de l'Areny. Rutes a cavall per tot el terme. Visites al Passeig dels Frares i l'ermita de la Roca.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
16'
Santiago Zannou: Cinema, Superació i Conciència Social
Entrevista amb Santiago Zannou: L'èxit d'el Truco del Manco El director Santiago Zannou reflexiona sobre el seu pas pels Premis Goya, on la seva òpera prima, El truco del manco, va rebre un ampli reconeixement de la crítica i l'acadèmia. Zannou destaca que, més enllà dels guardons, el valor real recau en el reconeixement al treball de cinc anys i en la visibilitat de les històries dels barris humils. La importància de la veritat i l'ofici El director defensa amb fermesa el treball actoral d'en Juan Manuel Montilla 'El Langui', subratllant que no es tracta d'una interpretació d'ell mateix, sinó d'un personatge construït durant anys de preparació. Cinema de barri: Zannou utilitza la seva pròpia experiència vital a Carabanchel per donar veu als "oblidats". El denominador comú: Identifica el dolor i la superació com els elements que uneixen els extraridis de qualsevol ciutat, ja sigui Madrid, Barcelona o Bilbao. Equip tècnic: Reivindica la qualitat del cinema espanyol actual, negant el tòpic de les "españoladas" i demanant el suport del públic. El lema de vida: "A mi no em diguis que no es pot" Zannou explica que el lema de la pel·lícula és la seva pròpia "gasolina" vital. Com a fill d'immigrant en un barri humil, va haver de lluitar contra el pessimisme de l'entorn per esdevenir director. "Si caus 40 vegades, t'has d'aixecar 40 vegades. Si t'aixeques 39, la vegada 40 et quedaràs a terra." Futurs projectes i visió del cinema Actualment, el director treballa en nous projectes centrats en la responsabilitat social: Una història sobre una prostituta gran, centrada en la falta de protecció social i l'estigma. Un projecte sobre el món de les drogues. Inspiració en barris com Singuerlín (Santa Coloma de Gramenet), on veu els "herois del segle XXI" en la gent humil que lluita per la seva dignitat.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
9'
2009-04-24 DOC MAR MORT
Els Manuscrits de la Mar Morta: Tresors de Qumran L'entrevista realitzada a l'hotel Ciutat de Tarragona compta amb la presència d'Adolfo Roitman, conservador i director del Santuari del Llibre del Museu d'Israel. El diàleg se centra en la importància històrica i religiosa dels manuscrits trobats entre 1946 i 1957 a la zona de Qumran. Descobriment i Contingut Els documents tenen més de 2.000 anys d'antiguitat i representen un dels fites arqueològiques més grans de la història: * S'hi han trobat els textos bíblics més antics del món, incloses còpies dels Salms i d'Isaïes. * La majoria estan escrits en hebreu, tot i que també n'hi ha en arameu i grec. * A més de textos religiosos, s'hi inclou literatura litúrgica, astronòmica i fins i tot exorcismes. Context Històric i l'Enigma de Jesús Un dels punts claus de la conversa és la relació d'aquests textos amb el cristianisme. Roitman aclareix que: "Específicament sobre la vida de Jesús no aporten res... però són molt importants per enquadrar en el context històric precís a aquests personatges." Els manuscrits pertanyien, segons la majoria d'investigadors, a una secta coneguda com els essenis, que vivia en comunitat a les coves de Qumran. Conservació i Misteri Actualment, el 98% dels manuscrits estan a Israel. La seva conservació és extremadament delicada per ser materials orgànics (cuir i papir): 1. Es troben al Santuari del Llibre, un edifici d'arquitectura única que recrea les coves original. 2. L'exposició al públic és rotatòria (màxim 3-4 mesos) per evitar el deteriorament. 3. L'expert desmitifica les teories de conspiració, definint els historiadors com a "detectius del món antic" que busquen el rigor científic davant el sensacionalisme.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
23'
La influència dels peus en la postura i l'esquena
Els peus com a base del cos En aquesta sessió amb el fisioterapeuta Felip Caudet, s'explora la importància dels peus no només com a extremitats, sinó com a estructures bàsiques de recolzament que influeixen directament en la postura global. Tot el pes del cos descansa sobre els peus, i qualsevol alteració en la seva forma pot desencadenar problemes en cadena cap amunt. "Són més importants del que semblen els peus i són els grans oblidats." Anatomia i funcionament de la trepitjada • El peu conté 26 ossos, una complexitat similar a la de la mà, per permetre una gran mobilitat i adaptació. • El pont del peu és una estructura clau que actua com a sistema de palanques per a l'impulsió durant la marxa. • La trepitjada fisiològica segueix un recorregut en triangle: comença pel taló, passa per la vora externa fins a la base del dit petit i acaba impulsant pel dit gros. Principals alteracions: Peus plans vs. Peus cavos L'episodi detalla com les variacions del pont afecten la distribució de forces: • Peu pla: Es caracteritza per la manca de pont. Les forces es desplacen cap a l'interior, provocant cansament i, a l'esquena, una tendència a rectificar les corbes naturals. • Peu cavo (en ballester): El pont és massa pronunciat. Això obliga a fer força amb la punta dels dits, podent causar els anomenats dits en martell i generant rigidesa i un augment de la corba lumbar (hiperlordosi). L'impacte del calçat El calçat juga un paper educatiu i deformador alhora: • El calçat esportiu excessivament tou en nens pot afavorir el peu pla perquè el múscul no treballa. • Les sabates de taló alt desplacen el centre de gravetat cap endavant, forçant l'esquena a compensar tirant el cul cap enrere, el que provoca dolors lumbars crònics. Repercussions en genolls i esquena Moltes lesions de genoll, com el desgast de cartílags o meniscs, no tenen el seu origen en l'articulació mateixa, sinó en una mala càrrega derivada del peu. El tractament d'un mal d'esquena sovint requereix una visita al podòleg per avaluar si cal l'ús de plantilles que reequilibrin tota l'estructura corporal. Consells de prevenció • Caminar per la sorra: És un excel·lent exercici. La sorra seca i calenta té un efecte relaxant, mentre que la sorra humida prop de l'aigua és tonificant. • Textura: La sorra obliga el peu a treballar l'estabilitat sense l'impacte traumàtic de l'asfalt.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
20'
La 22a Setmana Medieval de Montblanc: novetats i tradició
La Revolució de la Setmana Medieval de Montblanc L'episodi se centra en la presentació de la 22a edició de la Setmana Medieval, un esdeveniment que transforma Montblanc del 23 d'abril al 3 de maig. Joan Roig, president de l'Associació Medieval de la Llegenda de Sant Jordi, detalla com la festa s'ha convertit en un referent a Catalunya gràcies a la implicació de gairebé tot el municipi. Principals Novetats d'enguany Pas de Ronda: Una ruta teatralitzada pel centre històric amb un toc irònic per conèixer la vida medieval de forma divertida. Nits Malignes: Una aposta pel públic jove que inclou gairebé exclusivament activitats nocturnes de gresca i música. Esponjament d'espais: Per evitar les aglomeracions a la plaça Major, el mercat s'amplia a dos caps de setmana i s'introdueix un mercat de vins i caves de la D.O. Conca de Barberà. Actes Centrals i Tradició "Nosaltres som conscients que som la festa medieval de Catalunya; és una festa artesanal que es fa a mà." L'acte estrella continua sent la Representació de la Llegenda de Sant Jordi, protagonitzada enguany per Arnau Porta (Sant Jordi) i Judit Román (Princesa). També destaca l'homenatge a Joan Amades pel 50è aniversari de la seva mort, amb la inauguració d'un monument al Portal de Sant Jordi i un acte únic sobre la seva figura el 26 d'abril. Impacte i Participació La logística mou unes 100 persones en l'organització directa i més de 500 actors. L'impacte econòmic és vital per a la vila: es diu que a Montblanc "no es fa l'agost, es fa l'abril". Venda d'entrades: Es recomana fer la compra anticipada a través del web oficial (www.setmanamedieval.org) donat l'alt risc d'exhaurir localitats per als actes principals.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
13'
2009-04-24 ESTANISLAU VERDET
Estanislau Verdet: Entre la Ironia i la Maduresa Musical En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, el músic Pau Vallvé parla sobre el seu alter ego musical, Estanislau Verdet, amb motiu del seu concert al Teatre Metropol dins el festival TrencArt. Vallvé aclareix que el personatge és una creació virtual i que ell, en la seva vida diària, es considera una persona seriosa i allunyada del "circ" mediàtic. Evolució del projecte: Del Lletgisme a la Crítica L'artista reflexiona sobre el pas del seu primer disc, basat en el moviment del lletgisme, cap a un segon treball titulat "L'all ho és tot pels anglesos". Tot i que manté l'ús d'estils variats, aquest nou àlbum s'allunya de la paròdia pura per centrar-se en: Una crítica social més profunda i menys basada en la broma fàcil. L'exploració de gèneres diversos com l'electrònica, el reggae i el jazz amb dignitat musical. Un retorn a les seves arrels personals, amb influències de grups com Radiohead. Directe i Projectes Paral·lels Vallvé destaca que el concert al Metropol serà una oportunitat per veure la banda sencera (set músics) i una selecció dels seus millors temes. A més, revela la seva faceta com a compositor de bandes sonores i el seu projecte paral·lel U_M, definint-se a si mateix amb una curiosa metàfora: "Jo de fet sóc una rata de laboratori, d'estar aquí provant i jugant amb sons i jugant amb històries." L'entrevista conclou subratllant que l'activitat en directe li serveix com una forma de "teràpia" per sortir de l'estudi de gravació.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
18'
Perfecció i imperfecció: Camins d'anada i tornada
Explorant la dicotomia entre perfecció i imperfecció En aquest segon capítol de Camins d'anada i tornada, la psicòloga Sònia Navarro aprofundeix en com la nostra cultura i educació gestionen la recerca de la perfecció. L'episodi s'estructura a partir de les trucades dels oients, que comparteixen les seves experiències sobre l'optimisme, el control i la inseguretat. La focalització en el negatiu L'espai comença recuperant una reflexió de l'oient Quim Castellí sobre la metàfora del foli blanc amb una taca negra. Navarro explica que: * La nostra cultura occidental té una forta tendència a prestar atenció a la part negativa. * L'educació se centra sovint en allò que cal corregir més que en allò que ja es fa bé. * A vegades l'atenció se centra tant en la "taca" que s'ignora tot l'espai "immaculat" que l'envolta. Perfils davant la perfecció Durant el programa s'identifiquen diferents perfils psicològics: 1. L'optimista nat: Persones que, com la Maria Dolors, veuen la vida de manera positiva, tot i que això les pugui fer sentir a vegades "irreals" davant dels altres. 2. El pragmàtic: Representat per l'Adela, que utilitza el mètode de desglossar els grans problemes en parts petites per fer-los gestionables. 3. El perfeccionista controlador: Navarro analitza com el perfeccionisme és, sovint, una màscara de la inseguretat. El desig de controlar l'entorn és una eina per sentir-se segur, tot i que pot derivar en inflexibilitat i ràbia quan els plans no surten segons el previst. Reflexions finals "La vida és un camí d'ensenyament cap a una perfecció que mai no arriba." La conclusió principal és que la perfecció absoluta és un ideal inassolible. L'excés de rigidesa pot portar a crisis vitals o fins i tot a la malaltia quan es perd el control, per la qual cosa cal aprendre a conviure amb la imperfecció com a part inherent de l'experiència humana.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
21'
Noves tendències i fires d’hostaleria a Reus i Tarragona
Actualitat del sector de l'hostaleria a la província En aquesta edició d'El Cuinarot, l'Àngel Jiménez i el Gerard Carné, representants de l'Associació de Cuiners Costa Daurada, analitzen les properes fites del sector gastronòmic local, marcades per la crisi econòmica però també per la resiliència del territori. La fira Hostelcat a Reus L'esdeveniment, que se celebra els dies 4, 5 i 6 de maig, neix com una evolució de l'antiga Modernal amb un enfocament totalment professional. Els punts clau són: Format Low Cost: Una aposta per facilitar la presència d'expositors amb estands més assequibles en un context de crisi. Tallers de cuina d'autor: S'han programat sessions amb vuit prestigiosos cuiners (incloent-hi estrelles Michelincom el Joan Bosch o el Diego Campos) centrades en productes autòctons com la gamba de Tarragona, la cirera i el peix blau. Classificació administrativa: Es presentaran les noves normatives de la Generalitat per a l'assignació d'estrelles i forquilles, amb un focus creixent en el medi ambient i la sostenibilitat. Debat sobre el paper de la dona a la cuina Es destaca la voluntat de fer un homenatge a les dones cuineres, tradicionalment relegades a la cuina domèstica o de fonda: "A la cuina no n'hi ha homes ni dones, sinó persones... tot i que les dones tenen sovint una sensibilitat més especial per als matisos." El retorn del "Tapa a Tapa" a Tarragona Del 30 d'abril al 17 de maig, Tarragona acollirà un concurs de tapes organitzat per la Cambra de Comerç. Les característiques principals són: Tapòdrom: Un mapa amb 30 establiments repartits per tota la ciutat i els barris perifèrics per fomentar el moviment de la ciutadania. Preu popular: Tapa i beguda per 2,50 euros, amb maridatges específics (vins, caves o cerveses). Premis: Es premiarà l'originalitat, la creativitat i el vot del públic. Novetats en cervesa artesana S'anuncia el llançament per Sant Jordi d'una nova varietat de la cervesa Rosita. Després de l'experiència amb pètals de rosa de l'any passat, aquesta nova edició es defineix com una aposta més "forta i apassionada".
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
7'
POBLES (96) MONT-RAL 2009-04-21
Descobrint Mont-ral i el seu entorn natural Mont-ral, situat a la comarca de l'Alt Camp, és un municipi de gran extensió (37 km²) però amb una baixa densitat de població, ideal per als amants de la vida a l'aire lliure. El terme destaca per la seva diversitat geogràfica, marcat per les valls dels rius Brugent i Glorieta i la seva ubicació estratègica a les Muntanyes de Prades. Activitats d'aventura i esport El municipi és un referent per a les activitats d'activitat física a la natura: - Escalada: Compta amb més de 300 vies gràcies a les seves parets verticals i agulles, especialment a zones com el Cinc Laceré o la Mola Molnera. - Espeleologia: El fenomen dels Mutllats, una plataforma natural a mil metres d'altitud, amaga nombroses cavitats com la Cova de la Moneda o la Cova dels Mutllats. - Excursionisme: Ofereix rutes espectaculars com la que porta a la Roca Foradada, des d'on es pot contemplar tot el Camp de Tarragona. Patrimoni i Gastronomia Dins del patrimoni arquitectònic, l'alcalde Pere Vanrell destaca l'estil romànic de: - L'església de Sant Pere de Mont-ral. - L'església de la Vall de Farena. Pel que fa a la gastronomia, el producte més emblemàtic són les magdalenes del forn de Mont-ral, conegudes arreu de la província. També disposa de diversos restaurants de cuina típica i allotjaments com el refugi de muntanya o cases rurals aïllades en ple bosc. "És un lloc encantador per a la gent que li agrada la natura, amb unes vistes molt maques, però cal tenir sensibilitat per mantenir l'entorn net." Festes i Tradicions Les celebracions principals es concentren a l'estiu: 1. Festa Major de Mont-ral: El penúltim cap de setmana d'agost. 2. Festa Major de Farena: Entorn de l'11 de setembre.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
12'
El Montmell: El pulmó verd de la comarca del Baix Penedès
Descobrint el Montmell El Montmell és el municipi amb l'extensió de terreny més gran del Baix Penedès, un autèntic pulmó verd que combina natura, patrimoni històric i tradicions arrelades. Amb una població d'uns 1.500 habitants repartits en diversos nuclis, destaca pel seu entorn protegit i les vistes panoràmiques des de la seva serralada. Nuclis de població i entorn El municipi s'estructura a partir de quatre nuclis principals, cadascun amb una identitat pròpia: La Joncosa de Montmell: És el cap de municipi i on es troben els serveis bàsics i l'Ajuntament. Aigua Viva: Destaca per la seva bellesa natural, amb la Font Major i la Font del Lleó que alimenten una antiga bassa medieval. Marmellà: Un poble actualment deshabitat però de gran valor històric, situat sobre un turó amb vestigis gòtics. Can Ferrer de la Cogollada: Caracteritzat per la seva emblemàtica Casa Pairal, la més gran del terme. Natura i Turisme Actiu L'alcaldessa, Imma Costa, subratlla l'esforç realitzat en la neteja i manteniment dels boscos, fet que facilita gaudir de l'aire lliure mitjançant rutes senyalitzades: Ruta de la Natura: Un itinerari curt per gaudir de la biodiversitat local. Ruta de les Ermites: Un recorregut que enllaça les 10 esglésies i ermites del municipi, incloent-hi el Castell de Montmell. Festes i Tradicions El calendari festiu és un pilar fonamental de la vida comunitària, destacant especialment: Els Aplecs: Se celebren tres cops l'any (Sant Marc a l'abril, l'aplec del Montmell per la segona Pasqua i Sant Miquel al setembre). Fira d'Oficis Antics: Una celebració singular on la gent del poble ensenya tècniques tradicionals com la matança del porc, la construcció de carboneres o la confecció d'escombres en una antiga casa pairal. "És un lloc ideal per a la gent amant de la natura, del caminar i d'estar un dia de lleure prop de casa."
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
27'
El Cava Sòlid: Revolució Gastronòmica de Torelló i els Roca
Innovació en el Món del Cava L'enòleg Agustí Torelló Mata, en col·laboració amb els germans Roca (El Celler de Can Roca), ha presentat una fita tecnològica: el cava sòlid o cava texturitzat. Aquest producte neix d'una col·laboració de quatre anys orientada a integrar el vi dins del plat sense perdre les seves essències. Procés de Texturització i Ciència El repte principal era mantenir el carbònic d'origen endogen (el gas natural que neix a l'ampolla) i les aromes de criança. Per aconseguir-ho, s'utilitza la xantana, un texturitzant natural que s'introdueix durant el procés de degorjat: • Es treballa completament en fred per no volatilitzar el gas. • El producte reposa entre 4 i 6 mesos fins a assolir una textura gelatinosa. • S'obté una "salsa de cava" que manté tota la pressió i el gust del producte original. Aplicacions Gastronòmiques La idea és que el vi no sigui només un acompanyament, sinó un ingredient integral de l'alta cuina. S'han presentat dues versions principals: • Sòlid Blanc: Ideal per a plats com l' ostra al cava, acompanyada de compota de poma. • Sòlid Rosat: Elaborat amb la varietat trepat, pensat especialment per a postres amb fruits vermells. "No és un producte per a un plat concret, és una salsa; el límit és la imaginació de qui cuina." Estat del Sector Vitivinícola L'Agustí reflexiona sobre el salt tecnològic dels últims 30 anys a Catalunya i Espanya. Destaca que tenim els millors microclimes i varietats autòctones, i que finalment s'ha perdut el complex d'inferioritat envers França. Tot i això, lamenta el baix consum intern de vi en comparació amb altres països, reivindicant el vi com a cultura, salut i amistat.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
25'
Perfeccionisme i inseguretat: l'obsessió per l'impossible
L'anàlisi de la perfecció i el seu impacte psicològic En aquest episodi de Camins d'anada i tornada, la psicòloga clínica Sonia Navarro reflexiona sobre la naturalesa del perfeccionisme, definint-lo no com una virtut, sinó com un mecanisme de defensa davant la inseguretat personal. El perfil de la persona perfeccionista Navarro identifica dos tipus principals de bloquejos associats a aquesta pulsió: • La paràlisi per anàlisi: Persones que, per por a fer les coses malament, mai comencen cap projecte o es queden estancades en la planificació infinita. • La creença de superioritat: Aquells que consideren que la seva manera de fer és l'única correcta, tancant-se a l'aprenentatge i generant conflictes amb el seu entorn. "La perfecció no és assolible. És una fantasia o un desig, però totalment inassolible." La perfecció en diferents àmbits de la vida • La parella: La recerca de la "parella ideal" sol limitar les relacions a la fase inicial d'enamorament. Quan cau la idealització i apareix la realitat humana, el perfeccionista tendeix a abandonar la relació en lloc de construir un projecte comú adaptat a la realitat. • L'entorn laboral: Un excés de revisió i cura pot convertir algú intel·ligent en un treballador ineficient o poc resolutiu, ja que mai dóna la feina per finalitzada. • La salut i la imatge: Es discuteix com els cànons estètics imposats deriven en trastorns de la conducta alimentària com l'anorèxia o la bulímia, en un intent tràgic d'arribar a un cos "perfecte" des de la inseguretat. L'aprenentatge a través de l'error La psicòloga emfasitza que l'error és una eina evolutiva fonamental. Sense equivocació no hi ha maduresa emocional. A més, es critica l'actual societat del "servei immediat" i la intolerància vers els errors aliens (com en la política o l'atenció al client), recordant que el reconeixement de la pròpia imperfecció és, segons Sant Agustí, la veritable perfecció de l'ésser humà.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
20'
Presentació de les novetats editorials per a Sant Jordi 2009
Sant Jordi 2009: Novetats editorials i ràdio en directe L'episodi se centra en la prèvia de la diada de Sant Jordi, destacant la programació especial que es durà a terme des de la Rambla i les presentacions de llibres que ja han començat a succeir-se a la ciutat de Tarragona. El periodista Pep Ardila relata la seva assistència a un dinar amb editorials clau de la zona per conèixer les obres més rellevants d'aquest any. Editorials i obres destacades Durant la trobada s'han presentat més de trenta novetats per cada segell, destacant la presència d'autors locals i temàtiques variades: Arola Editors: Destaca el llibre de gastronomia "Canapès a l'abast de tothom" de Salvador Imany, un pastisser que ha volgut apropar les tècniques professionals a la cuina domèstica. Cossetània Edicions: Presenta el recull d'humor gràfic de Napi, titulat "Humor se le supone: Recuerdos de la puta mili", amb acudits dels anys 70 i 80 que encara mantenen la seva vigència. Publicacions de la URV: La Universitat Rovira i Virgili aposta per la interculturalitat amb el llibre "10 poemes universals", seleccionats i traduïts al català per alumnes Erasmus. La investigació criminal i el futur digital Un dels moments més interessants és l'entrevista a Moisés Peñalver, periodista especialitzat en successos, qui presenta "100 maneres de descobrir un crim". "No és un llibre escrit des d'un punt de vista de laboratori, sinó des d'un punt de vista d'amics que s'expliquen una cosa." L'autor destaca que: 1. El nivell de la policia científica espanyola i catalana està a l'altura de l'FBI o altres cossos internacionals. 2. El llibre narra anècdotes curioses, com la resolució de crims mitjançant el retrat robot o l'anàlisi de l'orella. 3. Aquesta obra serà una de les pioneres a Tarragona en publicar-se en format e-book, la gran novetat tecnològica d'aquest 2009.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
11'
Pep Blai i la dualitat entre l'erotisme i la literatura juvenil
Pep Blai presenta les seves noves obres: 'Eròtic Amics' i 'Gotolàndia' L'escriptor i periodista musical Pep Blai analitza les seves dues darreres publicacions, que representen facetes molt diferents de la seva trajectòria literària. D'una banda, explora l'univers de les relacions adultes a través de la música i el sexe, i de l'altra, s'estrena en la narrativa juvenil amb una aventura plena de mitologia catalana. Eròtic Amics: Sexe, sentiments i banda sonora Aquest recull de relats no es defineix com a literatura eròtica convencional, sinó com una exploració de les emocions i el paper del sexe en la parella. Blai proposa quatre cares del sexe vinculades a estils musicals: Fisiològic: L'impuls irreprimible i químic (associat a Radiohead). Romàntic: La culminació màgica de l'amor (associat a Bach). Antídot contra la soledat: El sexe com a via per fugir de l'aïllament del segle XXI (associat a Chris Isaak o Madonna). Diversió i fantasia: La celebració i la festa (associat a David Bowie). "Més que escenes eròtiques es parla sobre sexe i el paper que té el sexe en la parella." Gotolàndia: Literatura juvenil i videojocs Inspirat pel seu nebot, Blai ha creat una novel·la per a joves (a partir de 10 anys) que intenta connectar la lectura amb el món digital. L'obra presenta un conflicte entre la tecnologia i la literatura mitjançant dos personatges: L'Albert Piles: Un adolescent addicte als videojocs que queda atrapat dins d'un. L'oncle Frick: Un personatge autobiogràfic, amant de la poesia i els mites, que ha d'ajudar el seu nebot des de l'exterior aprenent a usar la tecnologia. El llibre recupera mites i llegendes catalanes (el nom Gotolàndia prové d'una antiga teoria sobre l'origen de Catalunya) i inclou referències a tradicions com els castellers i els correfocs.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
7'
Exposició Fotogràfica de Marlene Dietrich a Tarragona
Homenatge a Marlene Dietrich en el REC09 En el marc del Festival Internacional de Cinema de Tarragona (REC09), s'ha inaugurat a l'Antiga Audiència una exposició fotogràfica excepcional sobre la vida de l'actriu Marlene Dietrich. La mostra, organitzada amb la col·laboració de l'Institut Goethe i el Museu de Cinema de Berlín, commemora també el 20è aniversari de la caiguda del mur de Berlín. Estructura i Contingut de la Mostra L'exposició no segueix un ordre cronològic estricte, sinó que es divideix en sis grans blocs vitals que exploren la transformació de l'artista. Tot i que consta de 38 imatges, aquestes formen part d'un fons personal de més de 15.000 fotografies que la mateixa Dietrich va donar a Berlín. Infantesa i joventut: Fotos des de 1906 que mostren la gènesi del mite des dels 4 anys. Ruptura i independència: El moment clau de la seva separació matrimonial el 1923, quan decideix emprendre la seva carrera professional en solitari en una època difícil per a les dones. L'etapa de Berlín: Inclou imatges de films icònics com L'Àngel Blau. L'època de Hollywood: La seva transició als Estats Units de la mà del seu mentor, Josef von Sternberg. La Creació d'una Diva Moderna L'exposició subratlla com Dietrich va ser una pionera en la gestió de la seva imatge: "Va ser la primera persona que es va ficar en mans de directors de fotografia per esculpir i treure-li les faccions que volia remarcar." Androgínia i transgressió: Es destaca el seu ús de roba masculina (vestits blancs, corbates i cilindres), trencant els tòpics de gènere dels anys 30. Control de la llum: El pas d'unes fotos familiars convencionals a retrats on la llum s'utilitza com una eina d'artifici i perfecció. Empoderament: L'actriu es definia com la "jefa de la seva vida", adoptant actituds llavors mal vistes com el fet de fumar públicament.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
15'
2009-04-15 MUSEU DEL PORT
Resum de la Interacció Aquest document recull una sèrie de salutacions cordials expressades de manera sistemàtica i repetitiva al llarg d'un interval de temps definit. L'essència de la comunicació se centra exclusivament en l'ús de la fórmula de cortesia "Bona nit". Punts Clau de la Sessió Consistència absoluta: L'interlocutor manté el mateix missatge durant tota la seqüència. Ritme constant: Les salutacions es produeixen en intervals regulars d'aproximadament 30 segons. Absència de contingut addicional: No es detecten altres temes de conversa ni variacions en el registre lingüístic. Significat i Context L'ús reiterat de la frase suggereix un escenari de comiat prolongat o una prova de canal de comunicació on predomina la cortesia bàsica. "Bona nit" Aquesta cita reflecteix la totalitat del contingut verbal registrat en la transcripció, posant de manifest una voluntat clara de mantenir el contacte social mínim de manera sostinguda.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
8'
Perpinyà i Tarragona: unides per l'alta velocitat
Connectivitat i identitat catalana al segle XXI El conseller municipal d'afers catalans de Perpinyà, Jaume Roure, explica la visió d'un territori català transfronterer unit per la tecnologia i la història. La idea central és aprofitar l'arribada de l'alta velocitat (TAV) per crear un lobbying de territori que connecti ciutats com Perpinyà, Figueres, Girona, Barcelona i Tarragona. L'Alta Velocitat com a pont Reducció de distàncies: El trajecte entre Perpinyà i Tarragona es preveu que sigui d'uns 75-80 minuts, convertint el viatge en una simple "passejada". Modernitat i benestar: Aquest mitjà s'erigeix com una alternativa segura i ecològica a l'autopista, evitant el perill d'accidents i millorant la qualitat de vida dels ciutadans. Superació del passat: Roure afirma que és hora de deixar enrere el Tractat dels Pirineus per signar un nou acord de voluntat mútua. El desconeixement mutu L'entrevista destaca la paradoxa de la distància cultural malgrat la proximitat geogràfica: Molts ciutadans de la Catalunya Sud desconeixen que el Palau dels Reis de Mallorca es troba a Perpinyà. A la Catalunya Nord, molts ignoren detalls del Parlament de Catalunya o la riquesa romana de Tarragona. Es proposa un repte de tres preguntes mútues per testar el coneixement entre les dues ciutats. Perpinyà: la Fidelíssima Vila "No hi ha un funcionari que tingui una targeta on no s'hagi posat Fidelíssima Vila." El terme prové de la resistència de la ciutat l'any 1475 contra les tropes franceses. Tot i la manca d'ajuda militar de Joan II, la vila va mantenir la seva lleialtat, guanyant-se aquest títol històric que l'Ajuntament ha recuperat per reforçar la seva identitat catalana.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
8'
L'alta velocitat i la identitat catalana a Perpinyà
Conversa amb Jaume Roure: Connectant la Catalunya Nord i Sud El conseller municipal d'Afers Catalans de Perpinyà, Jaume Roure, reflexiona sobre la importància de les infraestructures i la cultura per estrènyer els laços entre els territoris de parla catalana. La Revolució de l'Alta Velocitat L'eix central de la conversa és el projecte ferroviari de l'alta velocitat, concebut originalment per apropar ciutats com Tarragona, Girona, Figueres, Barcelona i Perpinyà. Reducció de distàncies: S'estima que el trajecte entre Tarragona i Perpinyà serà de només 75-80 minuts, convertint el viatge en una "passejada". Modernitat i Benestar: L'ús del tren es presenta com una alternativa sostenible al vehicle privat, evitant els perills de l'autopista i afavorint el medi ambient. Lobbying de territori: La voluntat és crear un bloc de col·laboració que fomenti el turisme recíproc entre catalans del nord i del sud. El Repte del Desconeixement Mutu Roure destaca la paradoxa que, malgrat la proximitat, existeix un gran desconeixement entre les poblacions: Molts ciutadans del sud ignoren que el Palau dels Reis de Mallorca es troba a Perpinyà. Molts ciutadans de la Catalunya Nord desconeixen detalls del Parlament de Catalunya o de ciutats com Tarragona. El Repte: S'acorda fer una enquesta creuada amb tres preguntes clau per mesurar el coneixement entre els habitants de Tarragona i Perpinyà. Identitat i Simbolisme a Perpinyà Com a responsable d'Afers Catalans, Roure ha treballat per recuperar la visibilitat de la llengua i la història: Bilingüisme: Perpinyà compta amb 6.000 noms de carrers retolats tant en francès com en català. Fidelíssima Vila: Es recupera aquest títol històric que apareix a totes les targetes oficials de l'Ajuntament. "L'idea política, endavant. Tractat dels Pirineus, el posem a l'aigua. Això ha acabat i firmem el nostre." L'Origen de "Fidelíssima Vila" Roure explica que el títol prové del setge de 1475, quan la ciutat va resistir les tropes franceses. Davant la impossibilitat del rei Joan II de prestar ajuda militar, aquest va concedir a Perpinyà el títol permanent de Fidelíssima Vila com a reconeixement a la seva lleialtat.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
21'
Sampler d'amor: Poesia, música i veus reconegudes
Sampler d'amor: Un projecte de fusió artística El compositor Rudi Nyuti i el productor Domènech Duesa expliquen la gènesi i el procés de creació de Sampler d'amor, una iniciativa que busca apropar la poesia catalana al gran públic mitjançant la combinació de música original i recitacions de personalitats diverses. Selecció d'intèrprets i poemes El treball no ha buscat l'excel·lència acadèmica o la perfecció en la dicció, sinó la naturalitat i la capacitat de transmetre un sentiment autèntic. S'han escollit personatges que, en la seva majoria, no provenen del món de la rapsòdia professional, com ara: Carme Ruscalleda (cuinera) Pasqual Maragall (polític) Eduard Punset (divulgador) Carles Santos (músic) Vicenta N'Dongo (actriu) El procés de composició i gravació "Hem treballat cada poema com si fos una petita pel·lícula." La música s'ha compost pensant específicament en l'intèrpret i el sentit de la poesia. La majoria de col·laboradors van gravar la seva part escoltant la música de fons per deixar-se guiar per l'ambient, obtenint un resultat molt fresc i íntim. Objectius i estètica L'objectiu principal és que la poesia pugui ser "dita" i no només llegida, servint com a porta d'entrada per a persones no habituades a aquest gènere literari. S'ha cuidat especialment el disseny del producte, a càrrec de Carlota Marquina, presentant-lo amb una estètica delicada que recorda la festivitat de Sant Jordi.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
7'
Els Pallaresos: Modernisme de Jujol i tradició
Descobrint els Pallaresos: Entre la Modernitat i la Tradició Els Pallaresos, un municipi de la comarca del Tarragonès amb poc més de 4.000 habitants, destaca per ser un indret que combina la proximitat a la ciutat de Tarragona amb la tranquil·litat i l'essència d'un poble petit. El Llegat de Josep Maria Jujol L'arquitectura del municipi està profundament marcada per la figura de l'arquitecte modernista Josep Maria Jujol. La seva petjada és visible en diversos edificis emblemàtics: * Casa Bofarull: L'obra més valuosa, famosa per la seva escala interior, la torratxa coronada per un àngel i les pintures de les estacions. * Escoles i Casa del Comú: L'antic ajuntament del poble. * Casa Andreu i la reixa de la Casa Soler. Gastronomia i Vida Local Si hi ha un producte que identifica els Pallaresos és, sens dubte, la seva famosa coca de xocolata. "La del forn del poble és una coca especial, és el més destacat que tenim." Segons l'alcaldessa Anna Maria Ramos, el poble disposa de tots els serveis necessaris (escoles, instituts, supermercats i restaurants com El Paller o Can Boada) sense haver de renunciar al contacte amb la natura, envoltat d'avellaners, vinyes i pins. Festes i Celebracions Populars El calendari festiu és ric i manté vives les tradicions: * Festes Majors: Sant Sebastià (gener) i Sant Salvador (agost). * Festa de Sant Isidre: Destaca pel repartiment del pa de Sant Isidre, un pa enorme que es comparteix en germanor a la Font de la Mina. * Trobada Gigantera: Una celebració que ja té 5 anys d'història amb els gegants locals, el Valor i la Tiana. Els Pallaresos es presenta com un balcó verd a tocar de Tarragona, ideal tant per viure-hi com per fer-hi una escapada cultural i gastronòmica.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
9'
Móra d'Ebre: Patrimoni, riu i tradició a la Ribera
Móra d'Ebre: Una joia entre la història i l'Ebre Situada a la comarca de la Ribera d'Ebre, aquesta població de prop de 6.000 habitants ofereix una combinació única de patrimoni històric i entorns naturals privilegiats. La vila es divideix entre un teixit urbà modern equipat amb tots els serveis i un nucli antic que transporta el visitant a l'època medieval i islàmica. Patrimoni Històric i Arquitectònic El Castell de Móra: D'origen islàmic, és el principal reclam turístic. Ofereix unes vistes panoràmiques excepcionals i actualment s'està rehabilitant una torre fusellera per allotjar un museu sobre les Guerres Carlines. Restes Medievals: Encara es conserven les muralles exteriors, dues torres i l'església prioral a la plaça de Baix. Art i Ermites: Destaquen les obres de l'escultor local Joan Segur i l'ermita romànica de Santa Magdalena de Dalt, vinculada a l'Ordre del Temple. Entorn Natural i Memòria El Riu Ebre: L'eix vertebrador de la vila amb l'emblemàtic Pont de les Arcades. Espais com l'Aubadera o l'Illa de Sobarrec són ideals per gaudir del bosc de ribera. Espais de la Batalla de l'Ebre: L'entorn conserva trinxeres i nius de metralladores, testimonis muts de la Guerra Civil. Geologia: El paratge de Sant Jeroni acull un important jaciment de fòssils. Cultura, Gastronomia i Turisme Plat Estrella: La Clotxa, un pa buidat i farcit de tomàquets, ceba escalivada i sardines de casco, amb un bon raig d'oli local. Fires i Festes: Móra Morisca: Festa de les tres cultures (juliol). Fira del Llibre i l'Autor Ebrenc: Referent literari regional. Curses de muletes: Rebaixes tradicionals al riu durant la Festa Major (agost). Fira del Caçador: Un dels certàmens més importants de l'estat en el seu sector. "Móra d'Ebre ofereix unes visites pel riu que són molt interessants per gaudir de la natura... venir aquí és com venir a casa."
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
15'
2009-04-08 UM MONES CONDE
Tradició i qualitat a la Pastisseria Conde En aquesta entrevista a la Pastisseria Conde de Tarragona (carrer Comte de Rius, 5), el seu responsable, Josep González, explica el procés d'elaboració de les mones de Pasqua. Malgrat els contexts de crisi, la tradició es manté viva gràcies als padrins que no volen fallar als seus nets. Tipologies i personalització L'establiment destaca per oferir un producte totalment a mida, adaptant-se a les preferències de cada client: Mides: Des de mones individuals de mig quilo per a parelles fins a peces grans de 3 quilos. Varietats: La més tradicional és la de gemmes amb fruita, però també s'elaboren de mantega, nata, crema cremada, maduixa o xocolata. Mones d'ous: Es recupera la tradició de la mona amb ous durs (fins a 15 ous per a grans grups). L'art de la xocolata artesana González subratlla la diferència entre la xocolata industrial i l'artesanal. Totes les figures es fan al seu obrador amb matèries primeres de primeríssima qualitat: "La xocolata no té altre secret que un bon cacau, una bona mantega de cacau i poc sucre." Enguany, les figures estrella han estat la Hello Kitty i els jugadors del FC Barcelona (Messi, Puyol), en unes creacions que el pastisser defineix pràcticament com una feina d'arquitectura pel seu complex muntatge. El futur de l'ofici El pastisser expressa la seva preocupació per la manca d'aprenents. L'ofici és molt sacrificat, ja que requereix treballar intensament durant els dies festius, fet que allunya les noves generacions de la professió de mestre pastisser.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
1'
L'essència del teatre itinerant i l'ús de la llum
Preservació del Teatre Itinerant L'objectiu principal d'aquesta iniciativa ha estat mantenir la puresa del teatre itinerant original, tot i introduir-hi petits canvis estratègics. Aquestes modificacions s'han realitzat principalment per garantir la coherència narrativa i potenciar l'efectivitat dramàtica de les representacions. L'ambientació històrica i lumínica Es busca una immersió total de l'espectador en l'atmosfera de fa tres o quatre segles mitjançant tècniques visuals específiques: Ús de filtres: S'apliquen filtres molt densos a l'enllumenat públic per simular el passat. Llum de torxes: La voluntat és que l'escena s'il·lumini principalment amb torxes per recrear l'experiència visual d'època. Seguretat: Malgrat el rigor històric, es mantenen mesures de seguretat que s'aniran optimitzant en el futur. El paper de les ombres En les representacions de Setmana Santa, l'aspecte visual transcendeix la simple il·luminació: "En els professors de Setmana Santa, les ombres són importantíssimes. Són quasi un personatge teatral." L'efecte òptic resultant no només busca l'estètica, sinó que converteix les ombres en un element actiu de la narrativa, dotant l'obra d'una dimensió gairebé espiritual i històricament fidel.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
1'
Estructures per a la Renovació i Autogestió de l'Entitat
Renovació i Continuïtat Institucional L'objectiu principal plantejat és dur a terme una posada al dia profunda de l'entitat, fugint de la inèrcia de fer les coses simplement perquè "sempre s'han fet així". S'ha posat un focus especial en la creació d'una mirada de renovació que permeti a l'organització adaptar-se als nous temps. Eixos Clau del Projecte: Estructures d'autogestió: Crear els mecanismes necessaris perquè la participació sigui més efectiva i autònoma. Equip de direcció ampli: S'ha consolidat un grup d'unes 10 o 11 persones, una xifra significativa que busca repartir la responsabilitat i generar noves idees. Formació de relleus: La fita és que, en un termini de dos o tres anys, sorgeixi un nucli de gent preparada no només per dirigir, sinó per mantenir una actitud proactiva. Filosofia de Treball: Es busca trencar amb el mimetisme del passat i evitar que el futur de l'organització depengui estrictament d'individualismes. "Que l'autogestió no consistís en basar-se perquè s'ha fet sempre així, sinó mirar que quedi una petita estructura que intenti la renovació constant." En definitiva, es tracta de fomentar una mirada crítica i de posada al dia constant que garanteixi la supervivència i rellevància de la institució a llarg termini.