Tots els episodis

62680 episodis disponibles

episodis

44785-44808 de 62680

Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
13'
Exposicions a l'Antiga Audiència: Jordi Llort i l'Índia
Art i Reflexió a Tarragona En el marc dels actes pel Dia Internacional de les Dones, l'espai de l'Antiga Audiència de Tarragona acull propostes artístiques que conviden a la reflexió profunda sobre la societat i la condició humana. "Don Art": La dualitat entre Bellesa i Mort L'artista tarragoní Jordi Llort, conegut com a Gallus, presenta una mostra impactant que explora el concepte clàssic d'Eros i Tànatos. Crítica social: L'obra posa el focus en el cànon de bellesa actual i les seves conseqüències, com l'anoràxia i la pressió estètica en el món de les models. Tècnica i material: Utilitza materials reciclats, com ara pòsters publicitaris, sobre els quals pinta amb acrílic per donar una nova lectura a les imatges preexistents. L'impacte visual: Les figures apareixen sovint descarnades, mostrant l'os sota la carn per recordar que la mort forma part de nosaltres. Muntatge innovador: Els quadres no estan fixats a la paret, sinó que floten en l'espai mitjançant fils de pescar. "És la bellesa i la mort, eros i tànatos. També hi ha molta crítica a tot el cànon de bellesa que hem fet actualment." "Dos visions de l'Índia": El contrast de la realitat Paral·lelament, es presenta una col·laboració entre dos fotoperiodistes que ofereixen perspectives contraposades del gegant asiàtic: Lluís Díez Solano: Aporta la visió de la Índia amable i positiva, basada en el diàleg de mirades i els somriures dels personatges. Salva: Ofereix una visió més crua i dramàtica, mostrant la realitat més dura del país. L'exposició de Jordi Llort es podrà visitar fins al 14 de març, convertint l'Antiga Audiència en un punt neuràlgic de la cultura tarragonina.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
4'
La memòria de les dones deportades a Ravensbrück
La deportació femenina: Un silenci històric Aquesta exposició té com a objectiu principal cobrir el buit històric sobre el col·lectiu de les dones deportades, sovint oblidat en favor de les xifres masculines. La mostra destaca que la repressió nazi no va fer distincions de gènere en la seva persecució, afectant diversos grups: Resistents i republicanes: Dones que van lluitar activament contra el feixisme a França. Col·lectius perseguits: Jueves, gitanes i testimonis de Jehovà. Les "asocials": Un grup singular que incloïa dones que no encaixaven en el model nacionalsocialista, com ara dones independents, lliures o mares solteres. El camp de Ravensbrück i la deshumanització El destí principal d'aquestes dones va ser el camp de Ravensbrück, on la ideologia nazi les catalogava com a subdones. Les condicions de vida es basaven en: Esclavatge laboral: Treballar fins a l'extenuació total. Extermini: L'eliminació directa de les presoneres. Experimentació: L'ús de dones com a objectes per a experiments mèdics. La importància de la memòria avui L'exposició posa èmfasi en la necessitat que la gent jove conegui aquests fets. La lliçó dels camps nazis no és només històrica, sinó que representa la vulneració extrema dels drets humans, un missatge que manté una vigència absoluta en l'actualitat. "Perseguir la gent per ideologia o considerar que les persones no són iguals és un missatge que no perd vigència mai." El context espanyol L'entrevistada assenyala que, a diferència d'altres països, la dictadura franquista va imposar un silenci de 40 anys sobre els deportats republicans, condemnant-los a la humiliació i a la inexistència oficial. La tasca actual busca recuperar aquesta memòria, tant des del vessant professional de la història com des del personal.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
18'
Delen: pop menorquí i calma al Loop Bar de Tarragona
Entrevista amb el grup Delen El programa d'avui se centra a presentar el grup menorquí Delen, format principalment per l'Alen i en Quim. La banda actua demà dissabte al Loop Bar de Tarragona, dins de la programació d'Animats, i ens expliquen la seva trajectòria i el seu estil musical. Origen i trajectòria El grup és originari de Ciutadella de Menorca, tot i que actualment resideixen a prop de la Bisbal d'Empordà (Girona) per facilitar la seva carrera musical. Porten aproximadament tres anys de recorregut, havent passat de maquetes casolanes a la gravació del seu primer disc professional. Recentment han publicat l'àlbum titulat Sa Roba Estesa (febrer del 2009) sota el segell Música Global. Estil i procés creatiu La seva proposta musical destaca per la tranquil·litat i la proximitat, allunyant-se totalment de gèneres agressius o multitudinaris. Composició: Les lletres i músiques són creades a duo. En Quim sol centrar-se en pensaments i il·lusions, mentre que l'Alen aporta una visió més sentimental i personal. Formació: Tot i que l'ànima del grup són ells dos (veu i guitarres), per als directes s'acompanyen d'una secció de corda (violí i violoncel) i bateria, creant una sonoritat més rica. Influències: Citren referents variats com Bon Iver, La Buena Vida, Damien Rice o el català Sanjosex. El concert a Tarragona "Nosaltres guanyem si podem oferir un bon concert i pordem donar alguna cosa a la gent." El grup es mostra amb moltes ganes de tocar a Tarragona, un lloc que consideren que pot tenir una sintonia similar a Menorca pel que fa a la calma. El concert serà en format de quintet a partir de les 23:00h.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
6'
L'escena de l'skate i l'snowboard a Tarragona
La cultura de l'skate a Tarragona En aquesta connexió des de la botiga Impact al carrer Rèding, s'explora l'evolució de l'skate i l'snowboard com a estils de vida que van més enllà de l'esport, incloent moda urbana (streetwear) i una estètica pròpia. Evolució i situació actual Tecnologia i disseny: Les taules han passat de ser "trossos de plàstic" a peces amb tecnologia avançada, coixinets d'alta precisió i dissenys ergonòmics. Perfil de l'usuari: L'afició ha crescut exponencialment, abastant des de nens de 8 anys fins a adults de la generació dels 35. Multidisciplinarietat: El sector aglutina l'skate, l'snowboard i la roba de carrer (streetwear), creant una comunitat cohesionada. Principals reptes del col·lectiu L'Abel Romero, propietari de la botiga, destaca les dificultats que pateix el col·lectiu a la ciutat de Tarragona: Manca d'espais: L'únic lloc oficial és el parc del Francolí, que queda lluny del centre. Seguretat: Es denuncia que la zona de pràctica està aïllada i manca de vigilància, provocant robatoris als joves. Restriccions urbanes: Està prohibit patinar pel centre de la ciutat, sota risc de multes i confiscació del material. "L'skatepark que han fet és molt petit per la gent que n'hi ha. Reclamem un lloc a la ciutat per practicar amb seguretat." La connexió finalitza de manera precipitada per qüestions de mobilitat a la via pública, tot i que es destaca la varietat de complements —botes, cascs i fixacions— disponibles per als amants de la neu.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
13'
Música contra el canvi climàtic amb Intermón Oxfam
Música en viu contra el canvi climàtic Intermón Oxfam ha organitzat la campanya "Música en viu contra el canvi climàtic", un macrofestival que se celebra durant tres dies en 60 sales de 35 ciutats de l'Estat espanyol. L'objectiu principal és conscienciar els joves sobre els efectes devastadors de l'emergència climàtica, especialment als països del sud. Accions a Tarragona i objectius A Tarragona, el concert central té lloc a la sala La Vaqueria amb el grup La Rumber. La iniciativa no és només musical, sinó decididament informativa i reivindicativa: Pressió política: Es recullen signatures per exigir acords internacionals vinculants (com el de Copenhaguen 2009) que substitueixin el Protocol de Kyoto. Reducció d'emissions: Es demana als governs que les emissions de diòxid de carboni es redueixin un 30% per al 2020 i un 80% per al 2050. Justícia climàtica: S'emfatitza que els països rics són els responsables del problema, mentre que els països pobres en pateixen les pitjors conseqüències. El cas d'Etiòpia Part de la recaptació i dels fons es destinen a projectes a Etiòpia, un país extremadament vulnerable on 60 milions de persones estan en risc per sequeres i inundacions. Intermón Oxfam hi treballa en: Rehabilitació de pous i latrines. Accés a l'aigua neta i control de la seva qualitat. Lluita contra la malària i l'escassetat d'aliments. "Els països del sud són la conseqüència de les males pràctiques dels països del nord. Tallem i canviem." El paper de la joventut La campanya aposta pels joves com el motor de canvi. A Tarragona, el comitè d'Intermón Oxfam ja compta amb 44 voluntaris i un grup creixent de joves d'entre 17 i 21 anys compromesos amb la mobilització ciutadana i el canvi d'hàbits quotidians (reciclatge, estalvi d'aigua i transport sostenible).
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
11'
Entrevista a Àlex Ferreira: Pop-rock dominicà a Reus
Àlex Ferreira presenta el seu nou EP a Reus El programa Ja Tardes entrevista el cantant i músic dominicà Àlex Ferreira, qui es troba en plena gira promocional per diversos punts de la península. L'artista presenta el seu treball titulat Serenata de Plástico, un EP de cinc temes editat sota el segell de Warner Music. Trajectòria i estil musical Ferreira, resident a Madrid des de fa quatre anys, explica els seus inicis i la seva evolució constant: Orígens: Prové de Santo Domingo, on ja va enregistrar un disc de forma independent. Estil: Una fusió de pop i rock amb influències molt variades, des de la troba cubana (Silvio Rodríguez) fins al rock argentí (Fito Páez) i el pop britànic (Elvis Costello o Radiohead). Instrumentació: Compon principalment amb la guitarra, tot i que també utilitza el piano. Veu i Lletres: Es considera un cantant de veu neta i melòdica, tot i que té l'ambició de millorar constantment en l'escriptura de lletres que generin imatges poètiques. La realitat de la indústria musical L'artista reflexiona sobre la dificultat de destacar en un mercat saturat i en crisi. Tot i comptar amb el suport d'una gran multinacional, Ferreira subratlla la importància de l'esforç personal: "El fet que estiguis amb una discogràfica gran no vol dir res. Al final has de seguir treballant com si fossis independent." Concert al Cafè Teína L'entrevista serveix com a prèvia del seu concert en format acústic (veu i guitarra) a la ciutat de Reus. Ferreira destaca que gaudeix dels formats de proximitat perquè permeten defensar les cançons tal com van néixer originalment. Ubicació: Cafè Teína (Plaça de la Farinera, Reus). Horari: 20:30 h.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
16'
Sèrie de salutacions nocturnes repetides
Resum de la interacció Aquest document recull una seqüència prolongada de salutacions cordials entre els participants. El contingut es caracteritza per la seva simplicitat i la repetició d'una fórmula de cortesia estàndard. Aspectes clau de la conversa L'ús exclusiu de la fórmula "Bona nit" com a únic element comunicatiu. Una cadència regular en les intervencions, separades per intervals de temps constants. L'absència de temes de discussió addicionals o intercanvi d'informació complexa. "Bona nit" En definitiva, es tracta d'un exemple de comunicació fàtica, on l'objectiu principal és mantenir el contacte social o confirmar el canal de comunicació sense transmetre un missatge substantiu.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
18'
Entrevista a Lexus: La vida perfecta i la música en català
Entrevista amb el grup Lexus: Un retorn ple de contrastos El grup Lexus, representat pel Jordi i el Carles, presenta el seu tercer treball discogràfic titulat "La vida perfecta". Aquest disc es conceptualitza com una paradoxa: malgrat el títol optimista, la portada —una banyera rovellada en un bosc humit— suggereix una realitat més crua i decadent. La intencionalitat del grup és transmetre positivisme a través de la superació dels moments negatius. Producció i evolució del so El grup destaca que aquest àlbum és un pas de gegant en la seva carrera per diversos motius: Autoproducció: Han apostat per gestionar ells mateixos el projecte per mantenir la seva essència. Col·laboracions de luxe: Han comptat amb el productor Miqui Forteza (conegut per treballar amb Jarabe de Palo) i músics de bandes com Elefantes o Nena Daconte. Canvi d'estil: L'evolució musical es dirigeix cap a un so més acústic, donant protagonisme a les guitarres i reduint l'ús dels teclats per aconseguir un contacte més directe amb l'oient. Innovació tecnològica i interacció Lexus aposta fort per les noves tecnologies per fer front a la crisi de la indústria discogràfica: Codis QR: El seu nou videoclip, "Kau", inclou codis QR (Quick Response) que permeten a l'usuari descarregar una frase amagada i accedir a una cançó inèdita titulada "Marta". Internet i gratuïtat: Totes les cançons del disc es poden escoltar gratuïtament a la seva web oficial (alexus.cat) amb la filosofia de "provar abans de comprar". Situació del sector i directes El grup reivindica la importància de donar suport als grups del territori davant la crisi. Critiquen que es gastin grans sumes en artistes internacionals mentre els grups locals ofereixen qualitat i una comunicació més íntima amb el públic. "Ni tu, ni jo, ni ningú som tan importants com ens creiem... el que hem de fer és aixecar-nos." L'entrevista conclou amb l'emissió del seu senzill "Kau", una reflexió sobre la gravetat de la vida i la necessitat de mantenir els peus a terra.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
16'
Guanyadors del Carnaval de Tarragona 2009
Resum de l'entrevista als guanyadors del Carnaval L'episodi dóna veu als representants de les comparses guardonades en l'edició del Carnaval de Tarragona 2009. Els convidats comparteixen les seves experiències després d'una celebració intensa i discuteixen el futur de la festa. Les comparses protagonistes Calló Largo: Guanyadora del primer premi. L'any vinent tindran l'honor i la responsabilitat d'encarnar el Rei Carnestoltes. Som i Serem: Segons classificats, que l'any que ve s'encarregaran del seguici de la Reina. La preparació i l'esforç Els representants, l'Iñaki i el Quico, destaquen el contrast entre els mesos de feina i la rapidesa amb què passen els dies de la festa: * Temps rècord: La comparsa guanyadora va elaborar totes les disfresses en només mes i mig. * Implicació familiar: Es destaca que moltes famílies guarden les disfresses durant anys com a record de l'esforç realitzat. * Sacrifici personal: Les poques hores de son i la dedicació exclusiva durant la setmana de regnat. Propostes de millora i recordatoris Durant la conversa s'aborden temes logístics i emocionals: * Ubicació de la Disfressada d'Or: S'ha proposat traslladar l'acte a la Plaça de Braus per encabir més públic, ja que el recinte actual ha quedat petit. * Gestió del públic: Demanen més consciència i civisme per part dels espectadors durant la rua per permetre que les comparses puguin ballar sense obstacles. * Homenatge: Es recorda amb emoció la Pepi, presidenta de la comparsa La Vallaruga, recentment traspassada. "Portar el Carnestoltes o la Concubina és una setmana molt dura, però molt intensa i gratificant a nivell personal."
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
23'
Control Internacional de Materials Radioactius a la Ferralla
Gestió de Residus Radioactius en la Indústria Siderúrgica L'episodi se centra en la Conferència Internacional sobre el Control i la Gestió de Materials Radioactius celebrada a Tarragona. S'analitza com la farralla utilitzada per fabricar acer pot contenir elements radioactius de manera inadvertida i quins mecanismes s'apliquen per evitar riscos. Origen i Detecció del Material • La farralla és una matèria primera fonamental per a la producció d'acer, de la qual Espanya és un gran importador. • El material radioactiu trobat sol procedir de la indústria del gas i el petroli, aplicacions hospitalàries o usos industrials que han perdut el control de les seves fonts. • Els sistemes de detecció consisteixen en pòrtics de mesura que activen alarmes acústiques quan detecten radioactivitat en els camions a l'entrada de les plantes. El Protocol Espanyol i la Gestió de Residus Des de l'incident d'Acerinox l'any 1998, Espanya ha desenvolupat un protocol pioner que serveix de referent internacional: "El nostre protocol ha estat un referent a nivell internacional; tant l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica com la Unió Europea l'han pres com un exemple." • Segregació: Un cop detectat, el material s'aparta i es caracteritza per decidir el seu tractament. • Enresa: Si es confirma la perillositat, l'empresa pública s'encarrega d'emmagatzemar-lo de forma segura al centre d'El Cabril (Còrdova). • Categorització: Generalment són residus de baixa i mitjana activitat, com tubs contaminats o petites fonts industrials. Reptes Globals i Sessions de la Conferència La conferència aplega més de 250 experts de 63 països per discutir cinc eixos principals: Perspectiva global i polítiques nacionals. Estratègies de gestió i control de la farralla. Avanços tecnològics en sistemes de detecció. Gestió de les conseqüències d'incidents i accidents. Percepció social i comunicació del risc al públic.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
10'
Preparatius del Concurs de Drag Queens a Tarragona
Glamur i purpurina al Teatre Metropol L'emissió ens trasllada al Teatre Metropol de Tarragona, on s'estan realitzant els preparatius finals per a la quarta edició del prestigiós concurs de Drag Queens, un dels esdeveniments més esperats del Carnaval local. La celebració promet una nit plena de màgia, color i fantasies artístiques. Detalls del concurs i participants El certamen compta amb una organització consolidada i un nivell de competència que creix cada any: Participació internacional i estatal: Hi ha 12 finalistes seleccionats d'entre 20 aspirants, provinents de llocs com Madrid, Barcelona, Salou i fins i tot s'han rebut sol·licituds des de l'Argentina. Presència professional: Destaca la participació d'un concursant que va obtenir el segon premi al reconegut certamen de Las Palmas de Gran Canaria. El paper de la dona: L'organització, a càrrec de l'associació Amics de la Peralta, lamenta l'absència de Dark Kings (dones que es caracteritzen de homes) en aquesta edició i reitera el seu compromís per fer visible el talent femení en el futur. El jurat i els premis El concurs disposa d'un jurat de "luxe" amb professionals de diversos àmbits per avaluar la posada en escena, el vestuari, la coreografia i el maquillatge: "Cada un valora la parcel·la que li pertoca: l'estilista mira el vestuari, el coreògraf el moviment i la maquilladora el treball tècnic del rostre." Entre els membres del jurat figuren personalitats com l'actriu Llum Barrera, el director de producció Gonzalo Castrillo (guanyador d'un Goya) i la presidenta de l'entitat, Isidora Rubio. L'esforç de la transformació Els concursants inverteixen hores de feina intensa abans de sortir a l'escenari: Les sessions de maquillatge comencen a les 4 de la tarda per a una gala que s'inicia a les 9 de la nit. Cada actuació dura aproximadament tres minuts i mig, on els artistes han de mostrar la seva dramatúrgia i habilitats sobre grans plataformes.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
18'
Preparatius per a la Disfressada d'Or a Tarragona
El Carnaval de Tarragona: La Disfressada d'Or L'episodi se centra en els preparatius per a la Disfressada d'Or, un dels actes més emblemàtics i exitosos del Carnaval de Tarragona. En una connexió directa des del Palau de Fires i Congressos, es descriu l'activitat frenètica prèvia a l'espectacle, amb la instal·lació d'una gran passarel·la i escenaris de gran potència lumínica i sonora. Tertúlia amb els representants de les comparses El programa compta amb la participació de membres de diferents comparses, com Dani Mayandia (10-45), Míriam Coelho (Aerodans) i Iñaki Portugués (Cayo Largo), qui comparteixen la realitat del seu dia a dia: Logística i espai: Existeix un debat sobre la limitació d'aforament del Palau de Congressos. Es proposen alternatives com la Plaça de Braus per poder obrir l'acte a tota la ciutadania. El secretisme: Tot i que les temàtiques sovint se saben per el que anomenen Ràdio Macuto, el disseny final de les disfresses individuals es manté en secret fins al darrer moment. Esforç i crisi: La confecció de les disfresses i carrosses implica mesos de feina manual. Els participants han d'autofinançar-se gran part del material, buscant espònsors i ajustant-se als pressupostos actuals. "És una incògnita fins que no veus el que és la disfressa real... la feina que porta cada u és el que sorprèn." Record a Pepi Montero Un moment emotiu de la conversa és el record a la Pepi Montero, figura clau del carnaval tarragoní recentment traspassada. Les comparses acorden tirar endavant amb l'espectacle com a homenatge personalitzat, seguint els seus desitjos de no aturar la festa malgrat la tristesa.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
17'
Tumbuktu presenta 'Trasteando': fusió i mestissatge musical
Presentació del nou treball discogràfic de Tumbuktu El grup tarragoní Tumbuktu estrena el seu disc titulat Trasteando, un projecte que arriba després de set anys de trajectòria i que marca la consolidació de la banda. Pau Hernández explica que el camí fins aquí ha estat marcat per una evolució constant, passant de dotze membres inicials a la formació actual de nou components. Una identitat sonora basada en la fusió L'estil de la banda es defineix clarament com a fusió mestissa. El disc recull la història del grup, incloent: * Temes dels inicis (com Apaki o Àfrica), ara més treballats i amb millors arranjaments. * Composicions més recents que reflecteixen l'etapa actual. * Una barreja de diversió, tendresa i agressivitat musical. Directe i gravació Malgrat que la gravació s'ha fet principalment per pistes separades, part de la base rítmica (baix, bateria i teclat) va gravar conjunta per mantenir la naturalitat. Segons Pau, l'escenari és on el grup es transforma realment: "Quan pugem, l'escenari es transforma en una olla a pressió. És allí totes les ganes, tot l'entusiasme i l'alegria." Pròxims passos i compromís social La banda actuarà aquest divendres al Palau de Congressos de Tarragona dins les festes de Carnaval, compartint escenari amb Los Delinqüentes. Posteriorment, iniciaran una gira per sales del sud de la península (Granada, Sevilla i Badajoz). El single del disc, El Bote, destaca per la seva temàtica social, abordant el drama de la immigració i les persones que es juguen la vida en pasteres buscant un futur millor.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
20'
Segona edició del Festival FIC-CAT a Roda de Barà
Presentació del Festival Internacional de Curtmetratges en Català (FIC-CAT) L'Antonio Barreno (director) i la Sònia Camí (responsable de comunicació) presenten la segona edició del FIC-CAT, que se celebrarà a Roda de Barà del 28 al 31 de maig. El festival creix significativament aquest any, passant de dos a quatre dies de durada i incrementant tant el nombre de premis com les categories participatives. Eixos principals i categories El festival es fonamenta en tres pilars: la llengua catalana, la joventut i la innovació. Les modalitats a concurs inclouen: Ficció i animació: El premi principal està dotat amb 2.500 euros. Documental: Premis de 1.000 euros per a temàtiques diverses. Videoclips: Destinat a promotors i realitzadors de música en català. Centres educatius: Una nova categoria per a alumnes de primària i secundària. Jove 48 hores: Un repte de creació ràpida on els participants han de realitzar un curt en només dos dies basant-se en unes premisses concretes. Un jurat de prestigi i suport professional L'episodi destaca la participació d'un jurat de gran rellevància en el panorama cultural català, amb noms com Montserrat Carulla, Vicky Peña, Joan Reig (els Pets) i Jesús Monllaó. "La màxima aspiració és veure el teu treball projectat en una pantalla de cinema i un públic que te l'admira." A més, gràcies a la col·laboració amb els Cinemes Ocine, els curtmetratges guanyadors es projectaran comercialment a les sales de les Gavarres, Vila-seca i el Vendrell. Informació pràctica Termini d'inscripció: Fins a l'1 d'abril. Ubicació: Les projeccions oficials tindran lloc al Casino Municipal de Roda de Barà. Accés: L'entrada per al públic és totalment gratuïta, amb l'objectiu de fomentar la cultura audiovisual a la comarca.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
0'
Exploració de l'Apartença i la Resiliència
Reflexió sobre l'Acceptació i la Superació Aquesta breu intervenció planteja una qüestió fonamental sobre la identitat i el sentiment de pertinença en un entorn determinat. L'interlocutor comença amb una pregunta introspectiva i emocional: "Hi ha un lloc per a mi?" Aquesta qüestió suggereix una cerca activa d'un espai personal de seguretat o acceptació social. Tot seguit, el discurs fa un gir cap a la fortalesa emocional i la determinació: Punts Clau del Canvi d'Actitud La transició de la incertesa a l'autocontrol. La decisió conscient de deixar enrere el sufriment visible. L'afirmació final com un acte de resiliència personal. Finalment, l'expressió "No més llàgrimes" actua com un punt d'inflexió on s'abandona la vulnerabilitat per donar pas a una nova etapa de fermesa.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
14'
Experiències al desert i el Memorial Toni Soler: Enduro i Raids
El repte de la Panàfrica al desert del Marroc Els pilots Jonathan, Mia i Juanjo comparteixen la seva experiència a la Panàfrica, una cursa d'orientació amateur que defineixen com un "París-Dakar en petit". Resultats destacats: L'equip va demostrar un gran nivell, amb en Jonathan en segona posició i el seu company Mia en tercera. Condicions extremes: Van recórrer entre 1.200 i 1.300 quilòmetres pel sud del Marroc, afrontant la calor intensa i les dunes de l'Erg Chebbi. L'essència del desert: Van destacar l'etapa marató amb un bivac (dormir al ras sota les estrelles) i cronometrades sense límit de velocitat. El Memorial Toni Soler 2009 i el futur de l'enduro La conversa se centra en la pròxima participació al Memorial Toni Soler a Bassella, una de les curses més multitudinàries d'Europa. Canvi de format: S'anuncia que l'edició del 2009 podria ser l'última amb el format actual a causa de l'impacte ambiental i l'erosió del terreny. Duresa física: Pilots com el Juanjo relaten la duresa del fang i la neu en edicions anteriors, on només el 30% dels participants aconsegueixen acabar les tres voltes del circuit. Pròxims objectius i l'autogestió de l'equip L'equip, vinculat al taller Flipamoto de Reus, busca suports per seguir competint en el món dels Raids. Calendari: Tenen previst el Raid de Zuera i, si aconsegueixen pressupost, el pas mundialista a la Baja Aragón. Patrocini: Expliquen que l'enduro és un esport amb pocs ajuts i que la majoria de despeses surten de la seva butxaca. "L'enduro sembla l'esport més mal pagat del món; gairebé tots els pilots amateurs ens ho hem de pagar tot."
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
0'
Conferència sobre la memòria de la dictadura a l'Argentina
Memòria històrica Argentina al CaixaForum Aquest vespre se celebra una conferència magistral titulada "El fet de recordar a l'Argentina", un acte que aprofundirà en la transmissió de la memòria històrica d'un dels períodes més foscos de l'Amèrica Llatina. Detalls de l'esdeveniment Ponent: La sessió anirà a càrrec de Laura Benadiva, professora de la Universitat Nacional 3 de febrero de Buenos Aires. Objectiu: Analitzar com s'explica i es transmet l'última dictadura militar a les escoles argentines actualment. Ubicació: CaixaForum Tarragona, situat al carrer Cristòfor Colom, número 2. Horari: L'acte començarà a les 19:00 hores (7 del vespre). La rellevància del testimoni L'anàlisi de Benadiva és fonamental per entendre com un país tracta les seves ferides recents. La conferència se centrarà en les estratègies educatives per mantenir viu el record de la dictadura en les noves generacions, garantint que el passat no es repeteixi. "Com s'explica a les escoles argentines un període històric tan recent com l'última dictadura militar."
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
22'
El Grup Escènic Atenea presenta 'Julieta tiene un desliz'
Una comèdia d'embolics al Teatre Metropol El Grup Escènic Atenea visita l'estudi per presentar la seva nova producció, Julieta tiene un desliz, una peça inscrita en l'anomenada alta comèdia que promet rialles i situacions hilarants. L'obra es representarà aquest cap de setmana al Teatre Metropol de Tarragona. Detalls de l'obra i l'elenc Josep Emma, director i actor (en el paper del pare advocat), destaca que l'enrenou comença des del primer minut. Rosa Serras interpreta la Julieta, una jove amb un passat alegre que xoca amb la rigidesa del seu pare. Emma Moragas fa el paper de Lluïssa, una minyona amb matisos peculiars. Nieves, responsable de vestuari, assegura que l'estètica és contemporània i adaptada al segle XXI. Dinàmica de l'entrevista i participació La conversa destaca per la seva proximitat i humor, incloent un concurs en directe on s'han regalat entrades a oients fidels com la Glòria, la Dora i la Pilar. Les trucades han servit per recordar la llarga trajectòria de l'entitat: "Tenim un grup de simpatitzants de més de 300 famílies que fan possible mantenir el local i la nostra activitat tot l'any." Un grup amb història L'entitat es troba actualment en la seva temporada 48 i ja comença a preparar els actes del seu 50è aniversari per a l'any 2010. El director ha recordat els inicis del grup l'any 1961 i la seva evolució des dels temps de l'Auditori de Ràdio Tarragona al carrer de la Unió.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
20'
Recull de salutacions nocturnes reiterades
Resum de l'intercanvi Aquest document recull una seqüència de salutacions breus i constants realitzades durant un període de temps determinat. El contingut es caracteritza per la seva extrema simplicitat i la repetició del terme de cortesia habitual per a les hores finals del dia. Punts clau de la interacció Salutació constant: L'únic contingut present és l'expressió "Bona nit". Iteració temporal: La salutació es repeteix en intervals regulars de 30 segons. Absència de diàleg: No es desenvolupa cap argument ni es transmet informació addicional. "Bona nit" En conclusió, el text representa un bucle de cortesia o una prova de transmissió on només es valida la presència dels interlocutors mitjançant una fórmula de comiat o benvinguda nocturna.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
18'
Jordi Cervera guanya el Premi Edebé amb 'La mort a 6'25'
Entrevista a Jordi Cervera pel Premi Edebé de Literatura Juvenil El periodista i escriptor Jordi Cervera ha estat guardonat amb la 17a edició del Premi Edebé de Literatura Juvenil per la seva obra 'La mort a 6'25'. Aquest premi és considerat un dels més prestigiosos del gènere i destaca per la seva gran difusió internacional. Detalls sobre l'obra i la trama La novel·la s'endinsa en el gènere de la novel·la negra i s'ambienta en el món del bàsquet. El títol fa referència a l'antiga distància de la línia de tres punts. L'argument: La història comença amb l'assassinat de la dona i el fill d'una estrella de l'NBA fitxada pel DKV Joventut. Protagonistes: La investigació recau en la brigada dels Mossos d'Esquadra, però en paral·lel, la Carla Pons (estudiant per a Mosso i filla del cap d'investigació) realitza les seves pròpies indagacions gràcies al seu accés al vestuari de l'equip. Estil: Cervera ha buscat un llenguatge planer i un ritme trepidant per captivar els joves, evitant subordinades complexes i descripcions feixugues. Procés de creació i realisme L'autor destaca la importància de la versemblança. Per aconseguir-la, va realitzar un intens treball de camp: Entrevistes amb Mossos d'Esquadra i detectius privats per conèixer els procediments policials reals. Documentació sobre el funcionament intern dels torns d'investigació i la logística policial. "Els adults perdonem més coses a l'hora de llegir, però un jove necessita estar permanentment enganxat al ritme de la història." Impacte i reconeixements addicionals La novel·la es publicarà al març en diverses llengües: català, castellà, basc, gallec, valencià i fins i tot en braille gràcies a un acord amb l'ONCE. A més d'aquest premi literari, Cervera també ha estat reconegut recentment pel seu bloc a iCat fm com el Millor Bloc de Cultura 2008.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
11'
Entrevista a El Tío Carlos: Concert al Cau de Tarragona
El grup El Tío Carlos presenta el seu directe a Tarragona L'episodi se centra en una entrevista a un dels integrants d'El Tío Carlos, una formació musical que s'ha convertit en un referent del Barcelona Sound. El grup destaca per la seva creativitat desbordant, lletres amb un toc d'humor corrosiu i una posada en escena que combina música i projeccions visuals en directe a càrrec de Laia Ribes. Punts clau de la conversa: Origen del grup: La banda va néixer de forma casual com un experiment d'estudi entre tres amics anomenats Carlos (el Paio, el Charlie i el Tito). Evolució musical: Tot i que van començar amb una maqueta d'auto-producció, actualment compten amb una banda professional de set o vuit músics que busquen un so propi, difícil d'etiquetar exclusivament dins la rumba. Nou disc: Han confirmat que ja treballen en el seu segon LP, amb una previsió de llançament al voltant del mes de setembre. L'essència del directe: Pels integrants, el directe és una forma de respecte al públic on prioritzen que la gent pugui ballar i gaudir d'una experiència diferent a la música comercial convencional. "Nosaltres no fem el de sempre... busquem que la gent pugui ballar i escoltar música sense buscar la comercialitat." L'entrevista conclou recordant el concert que la banda ofereix a la sala El Cau de Tarragona, rememorant també la seva bona experiència prèvia durant les festes de Santa Tecla.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
25'
Projecte Aurora: Inserció Social i Reforestació del Francolí
L'Associació Aurora i la seva Missió Social L'episodi d'avui se centra a conèixer a fons el Centre Especial de Treball (CET) Aurora, situat al barri de Sant Salvador de Tarragona. Aquesta entitat, amb més de 22 anys de trajectòria, té com a objectiu principal la inserció laboral i social de persones amb malaltia mental, especialment aquelles que pateixen esquizofrènia. Vessant Social i Rehabilitació La Maria Bonet, psicòloga del centre, explica que el treball actua com una eina rehabilitadora fonamental. Per a aquest col·lectiu, l'accés al mercat laboral ordinari és extremadament complex a causa de l'estigma social i el desconeixement de la malaltia. • La malaltia sol aparèixer a l'adolescència i és crònica. • Requereix un suport integral: medicació, control psiquiàtric i acompanyament familiar. • L'activitat laboral millora significativament la simptomatologia i l'autoestima dels treballadors. "Insertar aquestes persones és una tasca de tots: professionals, polítics, funcionaris i la societat en general." Projectes Mediambientals i Restauració Fluvial El Jaume Santos, director del centre, destaca que des de 1997 s'han especialitzat en serveis de jardineria i treballs forestals. El CET funciona com una empresa ordinària, competint en concursos públics amb un equip altament qualificat. Actuacions al Riu Francolí i al Gaià Després de l'èxit en la restauració de la desembocadura del riu Gaià, Aurora ha estat seleccionada per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per actuar al riu Francolí, concretament en el tram entre el pont de Santa Tecla i l'A-7. • Eliminació d'espècies al·lòctones: Es retirarà principalment la canya americana (d'origen asiàtic) i l'eucaliptus mitjançant tractaments fitosanitaris selectius. • Recuperació del bosc de ribera: Es plantaran més de 20 espècies autòctones, destacant l'alber (o àlamo), el salze, el gatell i el tamariu. • Aproximació ciutadana: El projecte inclou la creació d'un camí per a vianants, plafons informatius sobre la biodiversitat i una plantada popular prevista per a finals d'any.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
0'
Paul Preston: El discret encant d'un dictador
Conferència de Paul Preston a Tarragona L'historiador i escriptor britànic Paul Preston, reconegut com un dels millors experts mundials en la Guerra Civil Espanyola, oferirà una xerrada magistral centrada en la figura del dictador Francisco Franco. Detalls de l'esdeveniment Títol de la ponència: ‘El discret encant d'un dictador’. Ubicació: Caixa F orum (Carrer Crist ofor Colom, 2, Tarragona). Horari: Avui a les 19:00 hores. Din amica de la sessi f L'acte representa una oportunitat immillorable per aprofundir en el coneixement hist oric de la m
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
0'
Cerca de Pertinença al Carrer Cristòfor Colom
Reflexió sobre la Identitat i l'Espai L'episodi planteja una qüestió fonamental sobre la pertinença personal i la recerca d'un lloc propi en el món. La narrativa es desplaça des d'una inquietud existencial fins a la concreció d'una ubicació geogràfica específica. Punts Clau de la Sessió Interrogant Vital: La pregunta inicial sobre si existeix un espai reservat per a l'individu. Localització Exacta: Es defineix un punt de referència físic a la ciutat de Tarragona. Simbolisme de l'Adreça: L'ús d'un número de carrer concret com a resposta a la incertesa emocional. "Is there a place for me?" Aquesta pregunta marca el to del diàleg, buscant una connexió entre el jo interior i l'entorn urbà.